Afirmar que la crisi econ\u00f2mica i l’atur tenen conseq\u00fc\u00e8ncies greus sobre la salut mental de la poblaci\u00f3 no constitueix cap descobriment, m\u00e9s aviat, consideren alguns, \u00e9s una obvietat. Els professionals de la salut, la salut mental i dels serveis socials, entre d’altres, alerten cada dia de les manifestacions cl\u00edniques i dels elevats nivells de patiment de les persones que acudeixen als seus serveis demanant ajut. En efecte, desesperan\u00e7a, irritabilitat, angoixa, tristesa, insomni, sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua del control sobre la mateixa vida i, finalment, ideaci\u00f3 su\u00efcida, s\u00f3n alguns dels s\u00edmptomes que expliquen les persones directament afectades per la crisi.<\/p>\n
Alguns relats personals donen compte dels elevats<\/span> nivells de patiment, aix\u00ed, una de les persones entrevistades per un equip de professionals de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya explicava que se sentia com un in\u00fatil, que el prenien com un \u00abmarginat de la societat, com una deixalla\u00bb. Una altra persona afirmava el seg\u00fcent: \u00abi aix\u00f2 \u00e9s fotut, lluitar sempre i que despr\u00e9s et prenguin com una merda!.<\/span> Vagis on vagis se’t queden mirant amb unes cares tremendes… per\u00f2, b\u00e9, qu\u00e8 hi farem\u00bb. Una tercera persona deia: \u00abQue no serveixo, no puc tirar endavant els meus projectes, les meves il\u00b7lusions, qu\u00e8 passa aqu\u00ed?\u00bb.<\/p>\n Aquests fragments mostren amb tota claredat la magnitud del problema. Algunes d’elles pensen a desapar\u00e8ixer, dormir i no despertar, per aix\u00ed deixar de pensar, per no haver d’enfrontar un nou dia, sense perspectives de futur, sense cap llum que les alliberi dels horitzons negres.<\/p>\n En alguns casos, aquestes persones poden realitzar un intent de su\u00efcidi que, tr\u00e0gicament, pot posar fi a\u00a0la seva vida. Alguns podran argumentar que es tracta de casos a\u00efllats, un n\u00famero en una estad\u00edstica, per\u00f2, darrere de cadascuna d’aquestes xifres hi ha una hist\u00f2ria, individual i familiar, una biografia que s’ha vist truncada. Es podr\u00e0 afirmar que aquestes persones patien una depressi\u00f3 major, per\u00f2, explicaria aquest terme, aquesta categoria diagn\u00f2stica de la psiquiatria acad\u00e8mica, el drama d’aquella persona?<\/p>\n M\u00e9s encara, totes elles, les que pateixen di\u00e0riament les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi i de l’atur, s\u00f3n malats mentals? O m\u00e9s aviat s\u00f3n persones que tenen s\u00edmptomes i malestars que podrien remetre r\u00e0pidament si la seva situaci\u00f3 laboral millor\u00e9s, \u00e9s a dir, si es poguessin incorporar novament al mercat de treball?<\/p>\n No obstant, tot aix\u00f2 que sembla tamb\u00e9 molt obvi, si m\u00e9s no per qu\u00e8 \u00e9s quelcom podem escoltar repetidament, no es pot explicar \u00fanicament pel conjunt de conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques inherents a no tenir feina. Cal considerar altres factors.<\/p>\n En primer lloc, es perd tot all\u00f2 que comporta el lloc de treball. Aix\u00ed, es perd l’estructuraci\u00f3 del temps personal i familiar; per\u00f2 tamb\u00e9 es perden les experi\u00e8ncies compartides i els contactes amb la gent fora del nucli familiar; la vinculaci\u00f3 de la persona a metes i prop\u00f2sits que ultrapassen el propi<\/span> Jo; l’estatus social i la clarificaci\u00f3 de la mateixa identitat personal.<\/p>\n En segon lloc, cal considerar el concepte de felicitat que impregna el discurs social. Es tracta d’un concepte basat, fonamentalment, en l’hiperconsum<\/span>, que es caracteritza per un \u00abencara m\u00e9s\u00bb, sense l\u00edmit, sense possibilitat d’acotaci\u00f3. En paraules del fil\u00f2sof i soci\u00f2leg franc\u00e8s Gilles<\/span> Lipovetsky<\/span>, ens trobem davant d’una din\u00e0mica consumista que se sost\u00e9 en cercar la felicitat privada, l’optimitzaci\u00f3 dels nostres recursos corporals i comunicatius, la salut il\u00b7limitada, la conquesta d’espais i temps personalitzats<\/span>. \u00c9s el consum en estat pur, ent\u00e8s com un ventall de serveis per a la persona.<\/p>\n A partir d’aqu\u00ed, el gust per les novetats ha canviat de sentit, ara el gust pel canvi s’ha generalitzat a totes les capes socials i a totes les edats. Es desitgen les novetats comercials per elles mateixes a ra\u00f3 dels beneficis subjectius, funcionals i emocionals que procuren. \u00c9s aix\u00ed com s’entra en el fetitxisme de les marques, del luxe i de l’individualisme. Les cues davant de les tendes de productes de telefonia m\u00f2bil quan surt al mercat una nova versi\u00f3 d’una coneguda marca de smartphone<\/span> s\u00f3n un clar exemple d’aquest fenomen.<\/p>\n En aquest context, els joves surten de la impersonalitat per una marca apreciada i amb ella no volen donar testimoni d’una superioritat social, sin\u00f3 de la seva participaci\u00f3 total i igualit\u00e0ria en els jocs de moda, de la joventut i del consum.<\/p>\n Per\u00f2, el concepte de felicitat est\u00e0 vinculat, tamb\u00e9, a un factor, el tercer en la s\u00e8rie que vaig desglossant, que consisteix en el rebuig m\u00e9s ferotge a tota manifestaci\u00f3 de dolor.<\/p>\n En efecte, el dolor t\u00e9 mala premsa, tant en el\u00a0vessant corporal com en la ps\u00edquica. No suportem el dolor inherent a l’envelliment de les articulacions com tampoc suportem el dolor provocat per un desengany amor\u00f3s. Enfront de tota manifestaci\u00f3 \u00e0lgica tendim a rec\u00f3rrer a l’\u00fas de f\u00e0rmacs – analg\u00e8sics, antiinflamatoris, ansiol\u00edtics, antidepressius \u2013 per tal de minvar o anul\u00b7lar aquell senyal del nostre cos o de la nostra ment en lloc d’iniciar un proc\u00e9s de reflexi\u00f3 i, en ocasions<\/span> d’acceptaci\u00f3, dels avatars de la vida.<\/p>\n El llistat \u00e9s molt m\u00e9s extens per\u00f2 \u00e9s suficient per poder comprendre la magnitud del problema que sorgeix quan una persona es queda sense feina i va perdent poder adquisitiu fins a arribar a un punt extrem. I \u00e9s que, juntament amb les p\u00e8rdues materials, n’hi ha altres, que podem resumir en una expressi\u00f3: ha perdut les refer\u00e8ncies argumentals de la seva felicitat, tal com \u00e9s entesa en el discurs social actual. No tenir poder adquisitiu \u00e9s no poder accedir a l’hiperconsum<\/span> i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, a no poder participar del joc social imperant. M\u00e9s encara, no ser un hiperconsumidor<\/span> significa tamb\u00e9, el risc de quedar excl\u00f2s d’una din\u00e0mica social basada en \u00abets el que tens i \u00e9s aix\u00ed com pertanys al grup\u00bb.<\/p>\n Tenir o no tenir, ser o no ser, pert\u00e0nyer o no pert\u00e0nyer; el Hamlet actual, consumidor de psicof\u00e0rmacs, \u00e9s alg\u00fa que viu condemnat a l’a\u00efllament i a l’exclusi\u00f3. I per ajudar-lo \u00e9s necessari abordar el problema des d’una perspectiva social i pol\u00edtica. Per\u00f2 aix\u00f2 requeriria un altre article.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Afirmar que la crisi econ\u00f2mica i l’atur tenen conseq\u00fc\u00e8ncies greus sobre la salut mental de la poblaci\u00f3 no constitueix cap descobriment, m\u00e9s aviat, consideren alguns, \u00e9s una obvietat. Els professionals de la salut, la salut mental i dels serveis socials, entre d’altres, alerten cada dia de les manifestacions cl\u00edniques i dels elevats nivells de patiment […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[510,121,1215,53,50,862],"class_list":["post-8687","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-atur","tag-crisi","tag-despressio","tag-salut-mental","tag-suicidi","tag-trastorn-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8687"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8687\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}