{"id":9025,"date":"2016-05-11T06:58:24","date_gmt":"2016-05-11T05:58:24","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=9025"},"modified":"2016-05-11T06:58:24","modified_gmt":"2016-05-11T05:58:24","slug":"no-tindrem-salut-mental-si-la-gent-continua-sense-tenir-resolt-el-tema-de-lhabitatge-o-la-feina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/05\/11\/no-tindrem-salut-mental-si-la-gent-continua-sense-tenir-resolt-el-tema-de-lhabitatge-o-la-feina\/","title":{"rendered":"\u00abNo tindrem salut mental si la gent continua sense tenir resolts l’habitatge o la feina\u00bb"},"content":{"rendered":"

Israel Molinero<\/span> \u00e9s bi\u00f2leg i treballa en una empresa d’educaci\u00f3 ambiental al Montseny. Tot i que no t\u00e9 un lligam professional en el camp de la salut mental ha presidit durant prop de deu anys l’Associaci\u00f3 per a la rehabilitaci\u00f3 de les persones amb malaltia mental (Arep), lloc que ha deixat per passar a presidir, des del passat 30 de gener, la Federaci\u00f3 Salut Mental Catalunya, on va arribar com a germ\u00e0 d’una persona que ha viscut la malaltia mental en primera persona. La federaci\u00f3, que agrupa entitats de tot el territori, treballa per la millora de la qualitat de vida, la no discriminaci\u00f3 i la igualtat d\u2019oportunitats de les persones amb problemes de salut mental\u00a0 i de les seves fam\u00edlies.<\/p>\n

El passat mes d’abril es van complir trenta anys de la Llei General de Sanitat, que entre les diferents reformes que incorporava suposava el tancament dels anomenats ‘manicomis’. Com ha evolucionat l’abordatge de la salut mental des de llavors?<\/strong><\/p>\n

All\u00f2 va ser la gran revoluci\u00f3 en la salut mental. Malauradament tots els serveis necessaris per fer un tractament comunitari, \u00e9s a dir, tractament que es fa sense que la persona hagi de sortir del seu entorn social, no han estat possibles i en molts casos encara hi ha centres de llarga estada. Malgrat que han passat 30 anys, calien molts recursos perfer un tractament comunitari i no sempre els hem tingut. La iniciativa m\u00e9s important dels darrers anys, el projecte Obertament<\/a>, est\u00e0 encara en plena efervesc\u00e8ncia. \u00c9s una iniciativa en la qual ens hem unit tot el sector i hem fet aquesta alian\u00e7a a trav\u00e9s d’Obertament per fer tota una s\u00e8rie d’activitats per lluitar contra l’estigma.<\/p>\n

S\u00ed, precisament una de les lluites de la federaci\u00f3 ha estat contra l’estigma al voltant dels trastorns mentals. Com valoreu els resultats d’aquesta lluita? Encara \u00e9s present l’estigma?<\/strong><\/p>\n

Comencem a veure una mica els resultats per\u00f2 encara \u00e9s molt d’hora. Acabar amb l’estigma \u00e9s una feina que necessita temps. Hem fet algunes enquestes per veure quina \u00e9s la percepci\u00f3 de la societat, la idea \u00e9s que a la llarga la gent canv\u00efi<\/span> aquesta percepci\u00f3 i no tingui un comportament estigmatitzant, que puguin tenir una conversa fluida i normal. Que creguin plenament que una persona amb un trastorn mental pot viure plenament en societat i treballar en una empresa normalitzada. No \u00e9s que la gent que envii<\/span> missatges conscientment estigmatitzants<\/span>, al contrari, el m\u00e9s greu \u00e9s que de vegades comentaris o actuacions estigmatitzants<\/span> es fan perqu\u00e8 precisament est\u00e0 molt interioritzat en el subconscient. Altres vegades \u00e9s que no se sap com afrontar quan tenim alg\u00fa proper en aquesta situaci\u00f3 perqu\u00e8 tenim prejudicis o pensem que li passen moltes m\u00e9s coses que el que realment li passa.<\/p>\n

Com afecten els prejudicis i les percepcions en l’acc\u00e9s al tractament? Hi ha problemes, per exemple, a l’hora de demanar ajuda?<\/strong><\/p>\n

I tant. De fet, una de les coses que ens costa \u00e9s que es visualitzi la quantitat de gent afectada, perqu\u00e8 m\u00e9s enll\u00e0 de les persones que acudeixen als centres de salut o a un psic\u00f2leg per demanar ajuda, hi ha molta gent que no fa aquest pas. D’altra banda, tamb\u00e9 hi ha fam\u00edlies que ho neguen, ho amaguen o no volen que les persones afectades facin aquest pas. Paral\u00b7lelament s\u00ed que estem aconseguint que hi hagi m\u00e9s gent que doni la cara, una part de la gent que est\u00e0 vivint una problem\u00e0tica de salut mental en primera persona s’est\u00e0 autocapacitant per poder parlar-ne i fer-ho tamb\u00e9 en nom de la comunitat.<\/p>\n

\"Molinero,<\/a>
Molinero, davant la seu de la Federaci\u00f3, a Barcelona. \/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Quin paper juja en tot aix\u00f2 l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria? Hi ha formaci\u00f3 i eines suficients?<\/strong><\/p>\n

Hi ha professionals i professionals, n’hi ha que s\u00ed que tenen capacitat de fer-ho i derivar als especialistes, sigui per coneixement o per experi\u00e8ncia. N’hi ha d’altres que no tant. Ens hi trobem molt per exemple en el m\u00f3n infanto<\/span> juvenil. Moltes vegades no s\u00f3n capa\u00e7os de derivar-los o tractar-los correctament. Cal formaci\u00f3 entre els metges de cap\u00e7alera perqu\u00e8 siguin capa\u00e7os per exemple de detectar una depressi\u00f3. Si no es detecta b\u00e9 un trastorn a temps s’atribueix a una altra cosa provoca que no es pugui tractar correctament.<\/p>\n

En una entrevista, l’anterior president de la Federaci\u00f3, Xavier Trabado, parlava fa prop d’un any i mig de la necessitat de desplegar a Catalunya la totalitat dels serveis p\u00fablics d’atenci\u00f3 a la salut mental al territori. En quin punt estem?<\/strong><\/p>\n

Estem una mica decebuts amb aix\u00f2. \u00c9s evident que hem viscut un per\u00edode de crisi i que l’administraci\u00f3 t\u00e9 una manca de recursos que tothom sap, i per tant el desplegament de serveis s’est\u00e0 fent en comptagotes i en alguns \u00e0mbits no s’est\u00e0 fent. Per\u00f2 \u00e9s que a m\u00e9s, darrerament, en el desplegament de recursos de serveis socials que s’ha definit, l’augment econ\u00f2mic previst per implementar aquests nous serveis s\u00f3n insuficients clarament i ens deixen pitjor de la situaci\u00f3 que ten\u00edem. En el cas de la salut mental hi ha un greuge comparatiu hist\u00f2ric que en altres \u00e0mbits. La salut mental va en augment, cada vegada tenim m\u00e9s problem\u00e0tiques i menys capacitat de donar sortida perqu\u00e8 els recursos s\u00f3n els mateixos.<\/p>\n

Les \u00faltimes dades de l’Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona (ASPB) indiquen que la poblaci\u00f3 adulta de Barcelona atesa als centres de salut mental s’ha doblat des de l’any 2001. A qu\u00e8 podem atribuir-ho?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una multiplicitat de factors per\u00f2 un d’ells \u00e9s que la gent ha ven\u00e7ut la recan\u00e7a de demanar ajuda i cal sumar-hi els efectes clar\u00edssims de la crisi econ\u00f2mica. Les malalties mentals, al final, necessiten un desencadenant i els desencadenants s\u00f3n situacions traum\u00e0tiques, complicades, dif\u00edcils, i per tant una d’elles s\u00f3n els efectes de la crisi. En l\u00ednies generals sabem que hi ha un augment clar de la prevalen\u00e7a de les malalties mentals, hi ha un percentatge molt alt de la societat que pot acabar tenint una malaltia mental.<\/p>\n

S\u00ed, \u00e9s conegut que la situaci\u00f3 de crisi econ\u00f2mica comporta uns nivells de malestar ps\u00edquic molt elevat, per exemple, en aturats de llarga durada o amb situacions tan dures com pot ser un desnonament. S’est\u00e0 canviant en conseq\u00fc\u00e8ncia els tipus de serveis que s’ofereixen en funci\u00f3 de realitats com aquestes?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, evidentment l’Administraci\u00f3 hauria d’estar tenint present que les necessitats s\u00f3n diferents. Des del Pla Integral que s’est\u00e0 desenvolupant, alguns d’aquests aspectes s’estan abordant precisament en aquest sentit. En alguns \u00e0mbits s’ha avan\u00e7at i s’estan fent coses interessants per\u00f2 s’ha avan\u00e7at fins on s’ha pogut perqu\u00e8 el pla no t\u00e9 un pressupost associat. Ara, sembla que amb el nou govern es tornen a reactivar algunes l\u00ednies per\u00f2 estem reclamant insistentment que s’associ\u00ef un pressupost. Un exemple d’iniciativa que s’est\u00e0 fent \u00e9s el projecte ‘Activa‘t<\/span> per la salut mental’, que pretenem que a la llarga l’assumeixi l’administraci\u00f3. Aquest projecte posa l’accent en capacitar tant a familiars com a persones que viuen problem\u00e0tiques de salut mental i donar-los eines perqu\u00e8 puguin ser protagonistes de la seva lluita i les seves necessitats. La idea \u00e9s que aquest projecte, que est\u00e0 en fase pilot en 12 territoris, estigui a la llarga en funcionament a tot el territori.<\/p>\n

El factor desigualtat<\/span> segueix incidint molt en la salut mental?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. L’augment espectacular de casos tractats en els centres de salut els darrers anys ho indica. Estem en una conjuntura en qu\u00e8 la situaci\u00f3 social de molta gent ha canviat i aix\u00f2 \u00e9s un desencadenant important. Alg\u00fa que pateix t\u00e9 moltes m\u00e9s probabilitats de patir un trastorn mental, aix\u00f2 no vol dir que alg\u00fa amb una situaci\u00f3 benestant no pugui patir-ne, \u00e9s clar.<\/p>\n

Quins s\u00f3n els trastorns que tenen m\u00e9s prevalen\u00e7a entre la poblaci\u00f3 catalana?<\/strong><\/p>\n

La depressi\u00f3. La depressi\u00f3 afecta a molt\u00edssima gent. Els problemes m\u00e9s greus, com l’esquizofr\u00e8nia o la bipolaritat, normalment comencen en etapes diferents de la vida, la depressi\u00f3 afecta moltes etapes. Si parlem del m\u00f3n infanto<\/span> juvenil tenim molts casos de TDAH i d’autisme.<\/p>\n

\"Israel_Molinero_03\"<\/a><\/p>\n

Quina \u00e9s la coordinaci\u00f3 entre els centres de salut, la fam\u00edlia i l’escola en els casos de trastorns en els infants i els adolescents?<\/strong><\/p>\n

Com a federaci\u00f3 fins ara, no \u00e9s un tema en el qual hem actuat de manera plena per\u00f2 en els darrers anys ens hem marcat ficar-nos-hi de ple i hem comen\u00e7at fent una alian\u00e7a amb la Fundaci\u00f3 Pere Tarr\u00e9s, que treballa en aquest camp i porta molts centres oberts i molts esplais. Hem treballat en un informe que recull quina \u00e9s la situaci\u00f3 dels serveis que s’ofereixen, les mancances que detectem en els professionals que actuen amb joves, la formaci\u00f3 que tenen i la coordinaci\u00f3 que pugui haver-hi. L’informe el presentarem al juny i tenim clar que aix\u00f2 era molt necessari perqu\u00e8 \u00e9s un punt de partida important per tenir una diagnosi m\u00ednima i afrontar aquesta realitat. \u00c9s veritat que la relaci\u00f3 que pot haver-hi entre centres i escoles no sempre \u00e9s la que hauria de ser i en aquest sentit s\u00ed que puc avan\u00e7ar que hi ha molta feina a fer.<\/p>\n

Tamb\u00e9 en relaci\u00f3 amb la crisi, com afecta als infants i adolescents els problemes socioecon\u00f2mics que es viuen a casa?<\/strong><\/p>\n

Als joves i als infants una situaci\u00f3 dif\u00edcil a casa \u00e9s a qui m\u00e9s afecta. Les fam\u00edlies que han patit un canvi brusc arran de la crisi \u00e9s molt desequilibrador<\/span> i els infants i els joves s\u00f3n els primers que ho pateixen.<\/p>\n

\u00c9s cert que una part important de la despesa farmac\u00e8utica \u00e9s per problemes de salut mental? S’est\u00e0 tendint a la sobremedicalitzaci\u00f3 tamb\u00e9 en salut mental?<\/strong><\/p>\n

Clar que hi ha sobremedicalitzaci\u00f3<\/span> per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha gent que no vol prendre la medicaci\u00f3 i potser ho necessitaria. S’ha tendit molt a posar per davant com a ter\u00e0pia una ter\u00e0pia basada en els medicaments nom\u00e9s quan la ter\u00e0pia passa per una medicaci\u00f3 justa si \u00e9s necess\u00e0ria i tamb\u00e9 per fer un altre tipus de ter\u00e0pia psicol\u00f2gica. \u00c9s un debat que t\u00e9 un fonament. De vegades se<\/span> sobrediagnostica<\/span>, per exemple en el m\u00f3n infanto-juvenil, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha tota una pol\u00e8mica de vegades que no toca, no tots els medicaments s\u00f3n perversos. Les decisions les han de prendre els metges i no les farmac\u00e8utiques. Est\u00e0 clar que els problemes de salut mental no els resoldrem nom\u00e9s amb medicaci\u00f3. Nom\u00e9s ho farem garantint que la gent t\u00e9 feina digna, que t\u00e9 acc\u00e9s a l’habitatge i que se li garanteixen els seus drets.<\/p>\n

Ja en una panor\u00e0mica general, on ens situem respecte d’altres pa\u00efsos europeus pel que fa a models d’atenci\u00f3 en salut mental?\u00a0<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, el tema \u00e9s que a Catalunya mateix tenim diversitat. El model aplicat a les comarques gironines, per exemple, han aconseguit un model m\u00e9s exportable, m\u00e9s comunitari, que el que s’ha fet en altres territoris catalans. Aix\u00f2 ha passat per diverses raons, per exemple, perqu\u00e8 no hi ha una multiplicitat d’actors i \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que hi hagi bona entesa i coordinaci\u00f3 entre les entitats socials i l’administraci\u00f3. A Girona hi ha una sola entitat, en canvi a les comarques barcelonines n’hi ha una quarantena. Avaluar si la salut mental funciona b\u00e9 en un pa\u00eds o no \u00e9s complicat, no \u00e9s tan f\u00e0cil com fer unes proves, com passa en educaci\u00f3 per exemple. La salut mental \u00e9s una problem\u00e0tica molt transversal, amb la que cal treballar en diferents \u00e0rees. \u00c9s important que acabi calant en la societat que per fer un bon abordament de la salut mental cal treballar molts aspectes. No tindrem salut mental si la gent continua sense tenir resolt el tema de l’habitatge o la feina.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Israel Molinero \u00e9s bi\u00f2leg i treballa en una empresa d’educaci\u00f3 ambiental al Montseny. Tot i que no t\u00e9 un lligam professional en el camp de la salut mental ha presidit durant prop de deu anys l’Associaci\u00f3 per a la rehabilitaci\u00f3 de les persones amb malaltia mental (Arep), lloc que ha deixat per passar a presidir, […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":9029,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[94,51,1991,2061,53,862],"class_list":["post-9025","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-barris","tag-depressio","tag-entrevistes","tag-federacio-salut-mental-catalunya","tag-salut-mental","tag-trastorn-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9025","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9025"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9025\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9025"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9025"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9025"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}