{"id":92,"date":"2016-03-13T17:15:34","date_gmt":"2016-03-13T17:15:34","guid":{"rendered":"http:\/\/diarisanitat.disquet.net\/?p=92"},"modified":"2016-03-13T17:15:34","modified_gmt":"2016-03-13T17:15:34","slug":"marea-blanca-de-catalunya-un-any-de-lluita-per-la-defensa-de-la-sanitat-publica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/03\/13\/marea-blanca-de-catalunya-un-any-de-lluita-per-la-defensa-de-la-sanitat-publica\/","title":{"rendered":"Marea Blanca de Catalunya, un any de lluita per la defensa de la sanitat p\u00fablica"},"content":{"rendered":"<p class=\"mce\">Una assemblea el 28 de febrer de 2015 donava el tret de sortida a un dels moviments socials amb m\u00e9s activitat als darrers anys a Catalunya, conegut com el moviment de les bates blanques. Naixia la Marea Blanca de Catalunya amb l\u2019objectiu de defensar un sistema nacional de salut, de qualitat i d\u2019acc\u00e9s universal. Pr\u00e8viament m\u00e9s de 40 entitats havien firmat el manifest \u201cPel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya\u201d, el document central d\u2019aquesta organitzaci\u00f3.<\/p>\n<p class=\"mce\">Aquest dissabte s\u2019ha celebrat la segona assemblea general de Marea Blanca a Catalunya per commemorar el primer aniversari d\u2019aquest moviment i fixar les l\u00ednies generals amb les quals es vol seguir aquesta lluita.<\/p>\n<p class=\"mce\">Aquesta plataforma naixia de l\u2019esfor\u00e7 de confluir lluites de diversos col\u00b7lectius que s\u2019havien aglutinat des del 2011 sota el paraigua de la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS). En aquella primera plataforma s\u2019hi van arribar a adherir 33 organitzacions com el CAPS (Centre d&#8217;An\u00e0lisi i Programes Sanitaris), la FoCAP (Forum Catal\u00e0 d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria) o Dempeus per la Salut P\u00fablica que s\u2019havien ajuntat per donar resposta a les primeres retallades en el sector sanitari, a l\u2019intent de l\u2019euro per recepta de\u00a0l\u2019executiu catal\u00e0 i al decret espanyol de 2012 que limitava l\u2019acc\u00e9s universal a l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria.<\/p>\n<p class=\"mce\">\u201cLa PDS era un intent molt centrat a Barcelona i consistia en veure com pod\u00edem unir tots aquests moviments que lluitaven per la defensa de la salut\u201d, explica l\u2019Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. \u201cPer\u00f2 uns anys m\u00e9s tard ens vam adonar que calia fer un pas endavant\u201d, afegeix. D\u2019aquesta forma el setembre de 2014 es redactava el manifest \u201cPel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya\u201d, que marcar\u00e0 despr\u00e9s la l\u00ednia ideol\u00f2gica de l\u2019organitzaci\u00f3. \u201cLa Marea Blanca neix per la conflu\u00e8ncia de dues coses, per una banda la idea compartida entre diverses organitzacions de cap on volem anar i despr\u00e9s per la necessitat de coordinar-nos per tal de fer un esfor\u00e7 m\u00e9s enll\u00e0 de les lluites particulars\u201d, explica Feliu a Catalunya Plural.<\/p>\n<p class=\"mce\">Va ser el 28 de febrer de 2015 durant una sessi\u00f3 del Parlament Ciutad\u00e0 a la Facultat de Medicina de la Universitat Central a Barcelona. Un dels grans triomfs d\u2019aquesta organitzaci\u00f3 va ser la capacitat per absorbir sota una mateixa plataforma m\u00e9s de 70 entitats i 300 persones. \u201cLa Marea Blanca ha tingut import\u00e0ncia sobretot en aglutinar esfor\u00e7os, gent diversa amb interessos comuns\u201d, explica Jordi Mir, director del Centre d&#8217;Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).<\/p>\n<p class=\"mce\">\u201cEl punt de trobada al que s\u2019arriba entre diverses mobilitzacions que tenen interessos diferents \u00e9s el de dir: som gent diversa per\u00f2 ens hem de recolzar els uns als altres\u201d, emfatitza Mir.<\/p>\n<h3>La Marea Blanca de Ponent i Pirineus<\/h3>\n<p class=\"mce\">Abans de la Marea Blanca a Catalunya ja existia la Marea Blanca de Ponent i Pirineus, el paraigua que sumava els esfor\u00e7os de ciutadans i treballadors de la prov\u00edncia de Lleida que lluitaven pel sistema sanitari. De fet, aquesta organitzaci\u00f3 va prendre forma fa dos anys, quan el govern catal\u00e0 va decidir impulsar el projecte de la creaci\u00f3 del Consorci Sanitari de Lleida.<\/p>\n<p class=\"mce\">\u201cL\u2019inici de la Marea aqu\u00ed parteix del 15M, i sorgeix del grup de treball de sanitat, i a poc a poc va desenvolupant-se\u201d, explica Gerard Sala membre de Marea Blanca de Ponent i Pirineus.<\/p>\n<p class=\"mce\">La lluita per aturar el Consorci va ser gran i va reunir a persones de tot el territori, fins i tot es van aconseguir m\u00e9s de 38.500 signatures a favor d\u2019aturar el projecte. \u201cAix\u00f2 evidenciava que hi havia una voluntat de generar un debat ciutad\u00e0 i significava un rebuig a les pol\u00edtiques empeses pel govern\u201d, explica Sala a Catalunya Plural. De fet, aquest dissabte feia dos anys de l\u2019assemblea on es va decidir impulsar la lluita contra el consorci.<\/p>\n<p class=\"mce\">Finalment, al febrer de 2015 i pocs mesos abans de les eleccions, el govern va fer marxa enrere i va aturar el projecte, un resultat que significava un triomf per <a class=\"mce\" href=\"http:\/\/www.eldiario.es\/catalunyaplural\/Marea-Blanca-Lleida-Consorci-Sanitari_0_330016997.html\">aquest moviment ciutad\u00e0<\/a>. \u201cEn les manifestacions, sobretot a la segona i la tercera, va venir gent de fora, all\u00ed es va visibilitzar que el model sanitari catal\u00e0 era igual a tot el territori, que afectava a tothom. Aquest an\u00e0lisis compartit va ser el que va unir forces\u201d, explica Sala, que pensa que el triomf d\u2019aquesta lluita va ser un dels fets que va ajudar a la Marea Blanca Catalunya a sorgir.<\/p>\n<h3>La import\u00e0ncia d\u2019un manifest<\/h3>\n<p class=\"mce\">\u201cRedactar el dec\u00e0leg sobre el servei nacional de salut ens va donar la l\u00ednia ideol\u00f2gica\u201d, explica Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. Un document que en 10 punts defineix els lemes sota els quals s\u2019aglutinen moviments socials de diversa \u00edndole amb un mateix objectiu; la creaci\u00f3 d\u2019un sistema nacional de salut. M\u00e9s enll\u00e0 de les lluites particulars aquest document resumeix les l\u00ednies principals amb les quals tots els col\u00b7lectius hi estan d\u2019acord. Es parla de model d\u2019atenci\u00f3 sanitari p\u00fablic i universal, d\u2019assegurar l\u2019efici\u00e8ncia, efic\u00e0cia i la transpar\u00e8ncia. De fomentar la participaci\u00f3 del personal, potenciar l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria o derogar els copagaments, entre altres coses.<\/p>\n<p class=\"mce\">El fet d\u2019elaborar un manifest que es converteix en l\u2019eix central del moviment \u00e9s, segons Mir, un procediment habitual, que serveix perqu\u00e8 es superin els moviments concrets i poder crear un projecte col\u00b7lectiu. \u201cAquest document vol ser un element clar d\u2019aquesta nova realitat que vol sorgir i marca la l\u00ednia\u201d, explica.<\/p>\n<figure id=\"attachment_97\" aria-describedby=\"caption-attachment-97\" style=\"width: 1024px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"\" class=\"wp-image-97 size-large\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/Manifestacio-Mataro-defensa-sanitat-publica_EDIIMA20151114_0381_1-1024x683.jpg\" alt=\"Manifestaci\u00f3 a Matar\u00f3 en defensa de la sanitat p\u00fablica \/ SANDRA L\u00c1ZARO\" width=\"1024\" height=\"683\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-97\" class=\"wp-caption-text\">Manifestaci\u00f3 a Matar\u00f3 en defensa de la sanitat p\u00fablica \/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n<p class=\"mce\">Des de la primera assemblea el 2015 Marea Blanca ha donat suport a diverses mobilitzacions i els moviments liderats per la plataforma han estat constants. Comen\u00e7ava una lluita arreu dels territoris catalans contra les retallades i les pol\u00edtiques impulsades des del Parlament de Catalunya. Protestes centrades en centres sanitaris, a CAPs i a Hospitals, moviments als carrers, contra els tancaments de serveis, plantes, quir\u00f2fans, per les llistes d\u2019espera i per la p\u00e8rdua de qualitat i de drets laborals. \u201cMarea Blanca ha tingut gran incid\u00e8ncia en lluites particulars per evitar acomiadaments i tancaments. Aix\u00f2 no \u00e9s tan visible com les grans mobilitzacions, per\u00f2 han aconseguit coses que a nivell local poden ser molt importants, com \u00e9s el cas de la lluita a Lleida per evitar el Consorci Sanitari\u201d, explica Mir.<\/p>\n<p class=\"mce\">De fet, segons aquest expert en moviments socials, \u00e9s dif\u00edcil mantenir les mobilitzacions, ja que van molt lligades, explica, a moments concrets. \u201c\u00c9s dif\u00edcil saber quan duraran, si un canvi de govern pot portar a pol\u00edtiques diferents \u00e9s possible que fruit de l\u2019esgotament la mobilitzaci\u00f3 no vagi a m\u00e9s\u201d, explica Mir. \u201cNo estem davant d\u2019un actor com la PAH (Plataforma d\u2019Afectats per la Hipoteca) que treballa constantment per la mobilitzaci\u00f3 perqu\u00e8 tenen un objectiu concret molt clar, en aquest cas la Marea Blanca t\u00e9 tota una llista d\u2019objectius i qui es mobilitza no s\u00f3n activistes sin\u00f3 m\u00e9s aviat afectats\u201d, explica. Aix\u00f2 fa que pugui ser m\u00e9s dif\u00edcil mantenir la mobilitzaci\u00f3 en actiu o organitzar grans accions.<\/p>\n<h3>La lluita al carrer<\/h3>\n<p class=\"mce\">L\u2019Enric Feliu recorda com un dels grans dies <a class=\"mce\" href=\"http:\/\/www.eldiario.es\/catalunyaplural\/diarisanitat\/Centenars-manifesten-Mataro-desmantellament-sociosanitari_6_452214789.html\">la manifestaci\u00f3 del 14 de novembre a Matar\u00f3<\/a>\u00a0per la defensa del centre Sant Jaume. En aquella ocasi\u00f3 els manifestants, 700 persones vingudes d\u2019arreu del territori, demanaven que no es fes el trasllat de 40 llits de convalesc\u00e8ncia del centre Sant Jaume a l\u2019Hospital de Matar\u00f3, perqu\u00e8 suposaria perdre 40 llits d\u2019aguts de l\u2019Hospital. \u201cAquell dia hi havia pres\u00e8ncia de tots els col\u00b7lectius locals i territorials, va ser important que la gent acceptes despla\u00e7ar-se, perqu\u00e8 entenien que aquesta lluita era tamb\u00e9 la seva lluita\u201d, relata l\u2019Enric.<\/p>\n<p class=\"mce\">\u201cHem d\u2019entendre que quan tanquen un CAP a una comarca aquesta \u00e9s tamb\u00e9 la nostra lluita\u201d, puntualitza. Destaca tamb\u00e9 les mobilitzacions en contra del projecte del big data sanitari, el VISC+, i recorda l\u2019acte que van organitzar al setembre a la Universitat de Barcelona per parlar d\u2019aix\u00f2.<\/p>\n<p class=\"mce\">Una altra de les accions destacades va ser <a class=\"mce\" href=\"http:\/\/www.eldiario.es\/catalunyaplural\/diarisanitat\/Prop-lhospital-Vall-privatitzacions-sanitaries_6_388871121.html\">la cadena humana que va envoltar de la m\u00e0 de 1.500 persones l\u2019hospital Vall d\u2019Hebron <\/a>el 17 de maig de l\u2019any passat. Exigien un sistema nacional de salut catal\u00e0, de qualitat, universal, p\u00fablic i demanaven, com havien fet en altres ocasions, la dimissi\u00f3 del conseller de salut, Boi Ruiz.<\/p>\n<p class=\"mce\">Vist en perspectiva, l\u2019Enric Feliu est\u00e0 satisfet amb el que han aconseguit. \u201cEl fet d\u2019establir un conseller que no sigui Boi Ruiz ja \u00e9s una vict\u00f2ria\u201d, diu. \u201cEl primer \u00e8xit ha estat posar en seu parlament\u00e0ria aquests defectes o problemes dels quals ens queix\u00e0vem al carrer. \u00c9s un \u00e8xit que estiguem en marxa, hi havia molts dubtes, estem vius i ens respecten des d\u2019\u00e0mbits pol\u00edtics\u201d, afegeix. Per altra banda anima a m\u00e9s gent a unir-se a la lluita perqu\u00e8 diu que \u00abcal defensar la salut perqu\u00e8 \u00e9s la primera qualitat que tenim com a persones\u201d. \u201cSense salut estar\u00edem desapareguts\u201d, reflexiona per acabar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquesta plataforma naixia de l\u2019esfor\u00e7 de confluir lluites de diversos col\u00b7lectius que s\u2019havien aglutinat pr\u00e8viament, des del 2011, sota el paraigua de la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS)<\/p>\n","protected":false},"author":79,"featured_media":96,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"status","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[811,2589,976],"class_list":["post-92","post","type-post","status-publish","format-status","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-marea-blanca-catalunya","tag-marea-blanca-de-ponent-i-pirineus","tag-plataforma-pel-dret-a-la-salut","post_format-post-format-status"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/92","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/79"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=92"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/92\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=92"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=92"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=92"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}