Podem estar bastant satisfets de com l\u2019\u00e8tica ha entrat en la medicina cl\u00ednica, en la relaci\u00f3 metge-pacient o personal sanitari i pacient perqu\u00e8 ha canviat bastant el model de relaci\u00f3. El pacient avui \u00e9s una persona a qui se li reconeix la seva autonomia per decidir, que ha d\u2019estar informat. El valor de la just\u00edcia tamb\u00e9 s\u2019ha introdu\u00eft, el de l\u2019equitat, el dret a la protecci\u00f3 de la salut com un dret universal, i aix\u00f2 \u00e9s bastant nou. Aquest ha estat un canvi important que ha creat un marc \u00e8tic per a la medicina i per a la recerca m\u00e8dica i biom\u00e8dica que est\u00e0 prou encarrilat. Comparat amb altres professions, la medicina \u00e9s la capdavantera en aquest sentit.<\/p>\n
Com s\u2019ha fet aquesta transformaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Hi va haver una s\u00e8rie d\u2019alertes en un moment determinat, cap als 70, sobre assajos cl\u00ednics que s\u2019havien fet amb pacients. Al cap d\u2019uns anys es va veure que els assajos cl\u00ednics no es podien fer d\u2019aquella manera, s\u2019havia de, si m\u00e9s no, demanar el perm\u00eds als pacients per entrar en un assaig cl\u00ednic. A partir d\u2019aqu\u00ed als Estats Units es va elaborar l\u2019informe Belmont, que va ser establir els principis fundacionals de la bio\u00e8tica, on a m\u00e9s de la benefic\u00e8ncia i la no malefic\u00e8ncia, els valors que s\u2019introdu\u00efen eren els de l\u2019autonomia del pacient i la just\u00edcia. Aix\u00f2 va revolucionar bastant el m\u00f3n de la pr\u00e0ctica m\u00e8dica i de la bona pr\u00e0ctica. A partir d\u2019aqu\u00ed es van comen\u00e7ar a crear comit\u00e8s de bio\u00e8tica nacionals, d\u2019assajos cl\u00ednics i assistencials. Aix\u00f2 ha anat creant una reflexi\u00f3 sobre tot all\u00f2 que planteja dubtes. L’actitud de dubte davant de casos concrets, el ‘qu\u00e8 hem de fer’, \u00e9s molt important ja que no hi ha respostes autom\u00e0tiques.<\/p>\n Ni en la medicina.<\/strong><\/p>\n No, no n\u2019hi ha. Fins i tot cient\u00edficament. Per\u00f2 \u00e9s que \u00e8ticament en la medicina mai n’hi ha, el que \u00e9s important \u00e9s plantejar-se el dubte.<\/p>\n Parlem de salut. Es donen diverses definicions d\u2019all\u00f2 que s\u2019ent\u00e9n per salut, qu\u00e8 \u00e9s?<\/strong><\/p>\n L’OMS va donar una definici\u00f3 fa uns anys que era excessiva, ut\u00f2pica: \u2018l\u2019estat de total benestar, f\u00edsic, ps\u00edquic i social\u2019. Aix\u00f2 va ser molt progressista en aquell moment perqu\u00e8 introdu\u00efa la salut mental, que encara no estava massa considerada, i tamb\u00e9 l\u2019entorn social per\u00f2 considerar que nom\u00e9s est\u00e0 sana aquella persona que no t\u00e9 cap problema en cap d\u2019aquests \u00e0mbits \u00e9s considerar que tothom est\u00e0 malalt. I \u00e9s una mica on estem. La medicalitzaci\u00f3 de tots els problemes \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta definici\u00f3 de salut.<\/p>\n Aquestes definicions ut\u00f2piques porten a les persones a obsessionar-se per estar sans?<\/strong><\/p>\n Posen un llist\u00f3 molt alt per\u00f2 es perverteixen. Fa que els diferents sectors, tant el farmacol\u00f2gic com el de salut mental o qualsevol altre, ho aprofitin per construir malalties que potser no s\u00f3n patologies sin\u00f3 que s\u00f3n altres coses.<\/p>\n Al comen\u00e7ament de l\u2019entrevista parlava de la relaci\u00f3 metge-pacient. Com la veu? Ha evolucionat els darrers anys, s\u2019ha deteriorat durant aquesta \u00faltima \u00e8poca de crisi?<\/strong><\/p>\n Ha evolucionat molt el tracte que es t\u00e9 amb el pacient, que \u00e9s un tracte de m\u00e9s confian\u00e7a. S\u2019hauria d\u2019avan\u00e7ar encara m\u00e9s, generar una relaci\u00f3 de m\u00e9s confian\u00e7a i no clientelar. Per\u00f2 ja no \u00e9s aquest tracte que hi havia abans de superioritat del metge que no t\u00e9 necessitat d\u2019explicar res perqu\u00e8 ell \u00e9s el que t\u00e9 el coneixement i el qui decideix el que s\u2019ha de fer. Aix\u00f2 pr\u00e0cticament no existeix. Hi ha coses que es poden millorar, a vegades no s\u2019informa del tot b\u00e9 al pacient, es fa molt rutinari, per\u00f2 \u00e9s una via que ha constituit una millora en la relaci\u00f3 cl\u00ednica.<\/p>\n Tamb\u00e9 s\u2019ha millorat en el tractament del final de la vida. Ajudar a morir.<\/p>\n A Espanya per\u00f2, per exemple, no hi ha una llei que reguli l\u2019eutan\u00e0sia, de fet est\u00e0 penada pel Codi Penal. \u00a0<\/strong><\/p>\n En aquest sentit nom\u00e9s ens queda un pas per donar, que \u00e9s despenalitzar l\u2019ajuda al su\u00efcidi, que \u00e9s l\u2019eutan\u00e0sia pr\u00f2piament. Vam fer una jornada aqu\u00ed a la Fundaci\u00f3 Gr\u00edfols l\u2019any passat i vam convidar a representants dels tres pa\u00efsos europeus que tenen despenalitzada l\u2019eutan\u00e0sia: Su\u00efssa, B\u00e8lgica i Holanda. L\u2019objectiu era que ens expliquessin com havia evolucionat aquesta pr\u00e0ctica des de la seva despenalitzaci\u00f3. I el balan\u00e7 \u00e9s satisfactori. En el sentit que no promou m\u00e9s morts de les que hi hauria d\u2019haver. La gent no es vol morir. La gent es resisteix tot el que pot a morir-se, per\u00f2 hi ha moments en qu\u00e8 hi ha persones que no poden m\u00e9s i demanen ajuda m\u00e8dica. Aix\u00f2 ens fa por perqu\u00e8 \u00e9s un debat que ha de portar a la despenalitzaci\u00f3 i fer\u00a0aquest pas encara t\u00e9 moltes pressions en contra, sobretot de car\u00e0cter ideol\u00f2gic i religi\u00f3s: la convicci\u00f3 de qu\u00e8 nosaltres no podem disposar de la nostra vida, sin\u00f3 que \u00e9s un D\u00e9u el que disposa de la nostra vida. Quan es converteix en un dogma de fe no hi ha manera de discutir-ho racionalment, i aquest \u00e9s l\u2019entrebanc que tenim.<\/p>\n Volia posar sobre la taula un altre tema tractat per la bio\u00e8tica, el de la donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans. L\u2019estat espanyol \u00e9s l\u00edder mundial en donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans, per\u00f2 tot i aix\u00f2 les llistes d\u2019espera s\u00f3n llargues. Com s\u2019han de gestionar i fer aquestes donacions? <\/strong><\/p>\n \u00c9s un camp amb\u00a0el qual s\u2019ha avan\u00e7at molt, i amb \u00e8xit, els trasplantaments cada vegada s\u00f3n m\u00e9s habituals. Falten \u00f2rgans, conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una cosa que ha millorat: no hi ha tants accidents de tr\u00e0fic. S\u2019ha de fer un control molt estricte, els \u00f2rgans no es poden comprar, amb aix\u00f2 hem de ser molt clars i fer tot el possible en el terreny dels trasplantaments per\u00f2 tenint clar que ha de ser una donaci\u00f3 altruista. Es pot fer m\u00e9s pedagogia? Segurament, per\u00f2 no passar un l\u00edmit que est\u00e0 molt clar: aix\u00f2 no es compra ni es ven.<\/p>\n A vegades \u00e9s complicat quan parlem de pa\u00efsos molt m\u00e9s pobres on la gent s\u2019aventura a vendre una part del seu cos per treure un benefici econ\u00f2mic. Alguns estudis senyalen que al voltant del 10% de trasplantaments provenen de donacions il\u00b7legals. <\/strong><\/p>\n Aquest tr\u00e0fic existeix, per\u00f2 \u00e9s una l\u00ednia vermella que no podem traspassar. La donaci\u00f3 ha de ser volunt\u00e0ria i ha de ser una persona que vol fer un favor a una altra persona i aix\u00f2 s\u2019ha de mantenir.<\/p>\n I en el cas de la sang? <\/strong><\/p>\n A vegades faig la comparaci\u00f3 entre la sang i els \u00f2vuls. Ens escandalitzem amb la sang i no ens escandalitzem amb els \u00f2vuls. Donar sang \u00e9s una cosa molt poc cruenta, donar \u00f2vuls costa una mica m\u00e9s i en canvi no tenim cap mena de prejudici per compensar-ho amb mil euros, una barbaritat avui ja que \u00e9s un sou que comen\u00e7a a ser digne.<\/p>\n Espanya i sobretot Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 s\u00f3n dels territoris m\u00e9s actius en donacions a tot Europa. Una reflexi\u00f3 que s\u2019ha fet des del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya \u00e9s aquesta: sabem que aqu\u00ed hi ha un problema per\u00f2 tampoc ens atrevim a afrontar-lo de veritat, i en canvi escandalitza que la donaci\u00f3 de sang sigui remunerada.<\/p>\n En el cas de la sang, i aix\u00f2 ho dic perqu\u00e8 estic a Gr\u00edfols, una cosa \u00e9s la donaci\u00f3 de sang i l\u2019altra la de plasma. La donaci\u00f3 de plasma es fa a trav\u00e9s d\u2019una t\u00e8cnica, que \u00e9s el que fa Gr\u00edfols, que permet a partir d\u2019aquest plasma fer molts tractaments. Per obtenir plasma Gr\u00edfols ha d\u2019anar als Estats Units perqu\u00e8 all\u00e0 t\u00e9 una compensaci\u00f3 econ\u00f2mica aquesta donaci\u00f3 i aqu\u00ed no es permet aquesta compensaci\u00f3. L\u2019hipocresia \u00e9s que aqu\u00ed industrialitzem aquest plasma que ve dels Estats Units.<\/p>\n El debat estaria entre si la donaci\u00f3 es fa per ser utilitzada en algun hospital o per industrialitzar-la i extreure’n un rendiment econ\u00f2mic?<\/strong><\/p>\n Clar, si del plasma en pots derivar alguns medicaments, com en el cas del medicament per tractar l’hemof\u00edlia<\/span> all\u00f2 entra a l’ind\u00fastria farmac\u00e8utica.\u00a0<\/span>La pregunta \u00e9s si amb l’origen d’aquesta mat\u00e8ria, el plasma o la sang o els \u00f2vuls que beneficien a molta gent, hem de ser tan estrictes com amb la donaci\u00f3 d’\u00f2rgans. Hi ha una degradaci\u00f3. Quan parlem de la protecci\u00f3 dels animals no parlem igual de la protecci\u00f3 d’un toro que de la protecci\u00f3 d’un mosquit. No tots els animals mereixen el mateix tipus de protecci\u00f3. Penso que amb aquestes coses tamb\u00e9 haur\u00edem de ser capa\u00e7os d’establir aquestes difer\u00e8ncies i diferenciar quan la pressi\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s tan potent que fa que passem per alt una cosa que en altres casos no passem per alt.<\/p>\n Ha comentat que la donaci\u00f3 d\u2019\u00f2vuls \u00e9s molt activa a Catalunya. A qu\u00e8 es deu? \u00a0<\/strong><\/p>\n La reproducci\u00f3 assistida s\u2019ha promogut molt a Catalunya. \u00c9s evident que si no es remunera no hi ha donants d\u2019\u00f2vuls, com no hi ha donants de plasma si no es remunera. Es pot remunerar de moltes maneres, es pot remunerar en esp\u00e8cies. Als EUA es remunera amb vacances pels donants, hi ha convenis amb empreses que ho permeten. El benefici que podem obtenir per molts pacients o persones que no poden tenir fills compensa tamb\u00e9 aquesta cosa que no ens agrada: compensar de forma material el que hauria de ser altruista. Les persones no s\u00f3n altruistes, fins i tot les que fan donacions volunt\u00e0ries ho fan tamb\u00e9 per una gratificaci\u00f3 personal.<\/p>\n Parlant de formes de reproducci\u00f3. Un tema que tamb\u00e9 est\u00e0 sobre la taula \u00e9s el de la subrogaci\u00f3 femenina. Anem cap a un nou model de gestaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Ja hi som. Hi ha moltes maneres de tenir fills. Amb aix\u00f2 com amb tot, diem: on \u00e9s el l\u00edmit? Un dels l\u00edmits avui \u00e9s aquest, el de subrogaci\u00f3. Ho hem de permetre o no? A mi personalment no m\u2019acaba d\u2019agradar, penso que \u00e9s una utilitzaci\u00f3 del cos de la dona. \u00c9s veritat que s\u00f3n dones que volunt\u00e0riament ho accepten, que tenen una compensaci\u00f3 tamb\u00e9 econ\u00f2mica i forta i que m\u00e9s enll\u00e0 de problemes que pot arribar a plantejar la pr\u00e0ctica -de persones que finalment es voldrien quedar la criatura-, es fan contractes on es permeten moltes condicions. Podr\u00edem dir que formalment est\u00e0 ben fet per\u00f2 ens hem de plantejar si realment hem de promoure aquesta idea que la dona pot prestar el seu cos per tenir un fill que no ser\u00e0 el seu sin\u00f3 el d\u2019un altre. Aix\u00f2 realment \u00e9s solidaritat? Quin nom li donem a aix\u00f2? O \u00e9s utilitzaci\u00f3 del cos de la dona? Jo dubto. I com que dubto penso que de moment el tema de legalitzar-lo no ens l\u2019hem de plantejar encara.<\/p>\n Tot i aix\u00f2 veiem que algunes fam\u00edlies opten per aquesta opci\u00f3 i que despr\u00e9s poden tenir problemes legals a l\u2019hora d\u2019inscriure el fill. <\/strong><\/p>\n Aquesta \u00e9s l\u2019excusa que s\u2019utilitza moltes vegades per legalitzar alguna cosa. \u00c9s una excusa suficient per legalitzar una pr\u00e0ctica dir que s\u2019ha instaurat i que s\u2019estendr\u00e0 m\u00e9s? Jo crec que no. Hi ha moltes lleis que s\u00f3n vigents i s\u00f3n injustes i per tant \u00e9s un debat que s\u2019ha de fer o ha de durar.<\/p>\n No deixa de ser mercantilitzaci\u00f3, sobretot en els casos en qu\u00e8 tot \u00e9s donat. En el cas de parelles homosexuals, per exemple tot ha de ser donat, els \u00f2vuls tamb\u00e9. Quin sentit t\u00e9 voler que sigui un fill biol\u00f2gic? Aquesta mena de sacralitzaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 biol\u00f2gic, per qu\u00e8? Quin fonament t\u00e9? \u00c9s com encarregar-lo, jo decideixo quan i com.<\/p>\n Abans ha parlat dels assajos cl\u00ednics. Creu que es duen a terme de forma adequada? S\u2019informa sempre als pacients que hi participen sobre els resultats dels estudis? <\/strong><\/p>\n S\u2019est\u00e0 comen\u00e7ant a plantejar quina mena de compensaci\u00f3 haurien de tenir alguns pacients d\u2019alguns assajos. Fins ara hi participen pacients que moltes vegades pateixen una malaltia que no t\u00e9 cura o que el tractament habitual no \u00e9s suficient per\u00f2 que la seva participaci\u00f3 en un assaig \u00e9s una participaci\u00f3 altruista, perqu\u00e8 saben que potser ells no es podran beneficiar del medicament. Per tant, crec que \u00e9s un deure vers les persones que hi participen: que s\u00e0piguen on els fiquen, vull pensar que aix\u00f2 est\u00e0 cobert. Per\u00f2 despr\u00e9s informar del que ha passat amb all\u00f2.<\/p>\n Parlem del sistema sanitari catal\u00e0, com hem d\u2019abordar la interacci\u00f3 p\u00fablico-privada?<\/strong><\/p>\n El primer que hem d\u2019evitar \u00e9s parlar de privatitzaci\u00f3 sempre que no tot ho faci el sector p\u00fablic. Hi ha moltes maneres de fer entrar el sector privat en all\u00f2 que el sector p\u00fablic ha de garantir que sigui cobertura universal. El problema fonamental \u00e9s que es garanteixi l\u2019equitat a la cobertura; l\u2019acc\u00e9s de tothom a all\u00f2 que tothom ha de tenir, per\u00f2 que es faci d\u2019una manera o d\u2019una altra si es garanteix aquesta cobertura, no hauria de ser un problema \u00e8tic. El problema \u00e8tic \u00e9s quan es deixa de garantir l\u2019acc\u00e9s universal.<\/p>\n Per\u00f2 pot plantejar problemes \u00e8tics si les entitats que ho fan tenen com a objectiu fer negoci, sobretot si parlem de salut? <\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s falta de control. El sector p\u00fablic no nom\u00e9s t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 de garantir la protecci\u00f3 de la salut a tothom, sin\u00f3 que ha de controlar que aquesta protecci\u00f3 es faci b\u00e9 i que no es produeixin aquestes disfuncions, corrupcions o fraus. El problema est\u00e0 en el no controlar els concerts, les concessions, els consorcis, tot all\u00f2 que \u00e9s participaci\u00f3 p\u00fablic-privat.<\/p>\n Parlava d\u2019equitat, vost\u00e8 creu que el sistema avui, malgrat tot, \u00e9s equitatiu?<\/strong><\/p>\n Jo crec que tenim un bon sistema sanitari p\u00fablic, homologable amb els millors sistemes europeus que s\u00f3n els millors del m\u00f3n. Per\u00f2 aix\u00f2 s\u2019ha de sostenir i s\u2019ha de sostenir b\u00e9 i aquest \u00e9s el problema que tenim avui, que perilla aquest sistema. Diem que no \u00e9s sostenible i que no pot ser p\u00fablic, etc. i d\u2019aqu\u00ed es pot derivar a una pr\u00e0ctica que deixi de donar aquesta garantia fonamental que \u00e9s l\u2019acc\u00e9s a la protecci\u00f3 de la salut universal.<\/p>\n![\"La](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/1U1A1126-edit_.jpg\")
<\/a><\/a>