La guerra no d\u00f3na treva a ning\u00fa, tampoc als malalts. Per\u00f2 l’exili no \u00e9s menys ingrat. Ismail, un home siri\u00e0 de 47, va viatjar des de la devastada Alep al costat de la seva dona, la seva cunyada i les seves tres filles petites a la recerca de refugi rumb a Europa. Com tantes altres fam\u00edlies, es van veure obligats a creuar l’Egeu seguint l’estela de les m\u00e0fies, arriscant la vida un cop m\u00e9s. Per\u00f2 aquest pare de fam\u00edlia tamb\u00e9 havia -i ha- d’arrossegar amb ell l’ombra del c\u00e0ncer. El seu cos est\u00e0 condemnat a apagar per una met\u00e0stasi que afecta ja a diversos \u00f2rgans.<\/p>\n
Aix\u00ed ho constata l’informe m\u00e8dic de l’hospital grec de Attikon, on est\u00e0 sent tractat, a 20 quil\u00f2metres del camp de refugiats de Skaramagas, on encara romanen les seves filles i cunyada, a les que \u00faltimament nom\u00e9s pot veure quan alguns voluntaris les acosten en els seus cotxes particulars fins al centre m\u00e8dic.<\/p>\n
Ismail desitja sortir aviat de l’hospital per poder retrobar-se amb el seu fill gran, Zakar\u00edas, refugiat a Su\u00e8cia, i descansar all\u00e0 per sempre. Amb els seus. Abans de morir vol veure unit i en un lloc segur el que la guerra va esquin\u00e7ar: la seva fam\u00edlia. Per\u00f2 el tancament de fronteres a Europa li ho impedeix. Almenys, fins ara.<\/p>\n
Per aix\u00f2, reserva els seus \u00faltimes glopades d’aire per lluitar per aix\u00f2. Ho fa sabent que no est\u00e0 sol. Diversos voluntaris i activistes, han posat en marxa una campanya en la qual sol\u00b7liciten a l’ambaixada sueca d’Atenes que \u00abobri les seves portes\u00bb.<\/p>\n
Segons informa eldiario.es Raquel Perianes, una jove espanyola que est\u00e0 donant suport a la fam\u00edlia, l’ambaixada sueca ha comunicat que \u00abno va a fer res i han suggerit que acudim a l’ag\u00e8ncia de migraci\u00f3 que est\u00e0 a Estocolm\u00bb. Perianes lamenta que \u00abl’alternativa que els ofereixen \u00e9s que el fill viatgi a Gr\u00e8cia, per\u00f2 sense cap garantia que pugui tornar a Su\u00e8cia\u00bb.<\/p>\n
El temps juga en contra, per aix\u00f2 els que fan costat a Ismail, no descarten opcions i reclamen qualsevol ajuda per aconseguir aix\u00ed, una pressi\u00f3 social que trenqui l’immobilisme administratiu i ofereixi una soluci\u00f3 a la petici\u00f3 d’aquesta fam\u00edlia siriana.<\/p>\n
A Espanya tamb\u00e9 est\u00e0 previst llan\u00e7ar un pla d’enviament massiu de correus electr\u00f2nics a eurodiputats que formen part de la Comissi\u00f3 de Drets del Parlament Europeu, entre els quals figuren Miguel Urban (Podemos), Javier Couso (Esquerra Unida), Elena Valenciano (PSOE) , Nikos Androulakis (Grup Socialista) o Lars Adaktusson (Dem\u00f2crata Cristi\u00e0). A tots ells se’ls sol\u00b7licita que \u00abgestionin els tr\u00e0mits\u00bb perqu\u00e8 Isamil \u00abmalalt de c\u00e0ncer terminal, viatgi fins a Su\u00e8cia amb les seves tres filles, la seva dona i la seva cunyada, per veure per \u00faltima vegada al seu fill refugiat en aquest pa\u00eds i reagrupar la fam\u00edlia\u00bb.<\/p>\n
Els esfor\u00e7os no cessen, per\u00f2 els \u00e0nims de Maysun, la seva dona, trontollen. \u00abEst\u00e0 molt malament, est\u00e0 desesperada. I ell no s\u00e9 com aguanta, no s\u00e9 com est\u00e0 tan fort\u00bb, comenta Perianes, que est\u00e0 en contacte diari amb la parella.<\/p>\n
Des que, al comen\u00e7ament de mar\u00e7, es tanqu\u00e9s definitivament la ruta dels Balcans i, aquest mateix mes, entr\u00e9s en vigor l’acord entre la UE i Turquia, milers de persones es van quedar atrapades a Gr\u00e8cia sense poder continuar el seu cam\u00ed, tamb\u00e9 aquelles especialment vulnerables, com malalts de gravetat.<\/p>\n
Paradoxalment, una de les primeres v\u00edctimes d’aquest terrible segell de fronteres en l’abanderada terra dels drets humans, ja havia aconseguit Alemanya. Es tracta del Rami, un nen siri\u00e0 de set anys malalt de c\u00e0ncer limf\u00e0tic, que va escapar de la guerra juntament amb la seva fam\u00edlia, que va haver de suspendre durant mesos el seu tractament i que nom\u00e9s va poder reprendre’l a Alemanya, despr\u00e9s de creuar el Mediterrani i mitja Europa a peu amb el seu pare, Abu Rami.<\/p>\n
Un cop a terra germ\u00e0nic, els metges van avisar a Abu Rami, del delicat estat psicol\u00f2gic del menor per sentir-se lluny de la seva mare i van advertir que els seus germans eren els millors candidats com a donants de medul\u00b7la \u00f2ssia compatible, imprescindible per al trasplantament que necessitava. Per aix\u00f2, Abu Rami va tractar d’aconseguir la resid\u00e8ncia per acollir-se al programa de reunificaci\u00f3 familiar i trobar-se amb la resta dels seus fills i la seva dona. Una burocr\u00e0cia lenta, que la fam\u00edlia no es podia permetre ja que la salut del petit demanava urg\u00e8ncia. Per aix\u00f2, es van veure obligats a seguir el perill\u00f3s viacrucis de l’exili, seguint les petjades que, pare i fill, van deixar mesos abans.<\/p>\n
Per\u00f2 l’esperan\u00e7a de vida que esperaven els germans, es va truncar a Idomeni quan Maced\u00f2nia va tancar el pas fronterer amb el pa\u00eds hel\u00b7l\u00e8, deixant atrapats als possibles donants de medul\u00b7la per al trasplantament que havia de executar-se en q\u00fcesti\u00f3 de setmanes. Davant aquest carrer\u00f3 sense sortida, Neda Kadri, una volunt\u00e0ria siro-americana que va con\u00e8ixer a la fam\u00edlia a Lesbos, va posar en marxa, juntament amb altres companys, una campanya de den\u00fancia a les xarxes i a l’esfera p\u00fablica que va fer efecte. Finalment, Berl\u00edn i Atenes van accelerar els tr\u00e0mits i van permetre la reagrupaci\u00f3 de la fam\u00edlia a Alemanya. Per\u00f2 el que \u00e9s m\u00e9s important, es va poder realitzar amb \u00e8xit el trasplantament, i Rami va tornar a sentir la calor de la seva mare, aquell que tant enyorava.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La guerra no d\u00f3na treva a ning\u00fa, tampoc als malalts. Per\u00f2 l’exili no \u00e9s menys ingrat. Ismail, un home siri\u00e0 de 47, va viatjar des de la devastada Alep al costat de la seva dona, la seva cunyada i les seves tres filles petites a la recerca de refugi rumb a Europa. Com tantes altres […]<\/p>\n","protected":false},"author":284,"featured_media":9357,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[99,242,815],"class_list":["post-9354","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-cancer","tag-dret-a-la-salut","tag-refugiats"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9354","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/284"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9354"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9354\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9354"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9354"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9354"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}