{"id":9358,"date":"2016-05-30T06:58:14","date_gmt":"2016-05-30T05:58:14","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=9358"},"modified":"2016-05-30T06:58:14","modified_gmt":"2016-05-30T05:58:14","slug":"si-cuidem-laspecte-emocional-dels-pacients-les-families-la-gent-es-recupera-abans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/05\/30\/si-cuidem-laspecte-emocional-dels-pacients-les-families-la-gent-es-recupera-abans\/","title":{"rendered":"\u00abSi cuidem l’aspecte emocional dels pacients i les fam\u00edlies la gent es recupera abans\u00bb"},"content":{"rendered":"

\u00c9s possible fer les Unitats de Cures Intensives m\u00e9s amables i centrades en les persones? En Gabriel Heras est\u00e0 conven\u00e7ut que s\u00ed i \u00e9s per aix\u00f2 que va iniciar el projecte Humanitzant Cures intensives<\/a>,\u00a0<\/em>un projecte nascut fa dos anys amb l’objectiu d'\u00bbhumanitzar\u00bb aquestes unitats que coneix b\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00e0rea on treballa com a metge. Segons ell, es tracta de tenir una visi\u00f3 integral de la situaci\u00f3 actual de les UCIs per millorar l’atenci\u00f3 en tres l\u00ednies: els pacients, les fam\u00edlies i els professionals. Conversem amb ell just abans de l’inici de les II Jornades d’Humanitzaci\u00f3 de Cures Intensives<\/a>, que es van celebrar la setmana passada a Barcelona.<\/p>\n

Ets impulsor del projecte Humanitzant Cures Intensives<\/em>. Com i per qu\u00e8 sorgeix el projecte?<\/strong>
\nEl projecte comen\u00e7a al febrer de 2014 despr\u00e9s d’un temps de reflexi\u00f3 personal de parar-me i pensar com est\u00e0vem fent les coses a la Unitat de Cures Intensives (UCI) respecte del que pens\u00e0vem que podia ser. Treballem en un lloc que va molt r\u00e0pid, t’incrustes al sistema i no saps si \u00e9s realment el sistema que vols. Per aix\u00f2 vaig parar i vaig deixar de treballar. Fins i tot vaig pensar a deixar la medicina i dedicar-me a una altra cosa per\u00f2 despr\u00e9s tamb\u00e9 vaig pensar que si volia canviar les coses havia de fer-ho des de dins.<\/p>\n

Va ser a partir d’alguna experi\u00e8ncia en particular?<\/strong>
\nEn aquell moment el meu pare va ser diagnosticat d’un c\u00e0ncer i jo era \u00abel seu metge\u00bb, l’acompanyava a totes les proves, etc. A part tamb\u00e9 havia fet un canvi de feina i era en una UCI on hi havia molta c\u00e0rrega de treball, estr\u00e8s laboral i on no es cuidava al personal. A partir d’aqu\u00ed vaig decidir pensar com hauria de ser una UCI ideal, per als pacients per\u00f2 tamb\u00e9 per als familiars i els professionals. El sistema que no cuida el cuidador se’n va en orris tamb\u00e9.<\/p>\n

A qu\u00e8 ens referim quan parlem de \u00absituar el pacient al centre del sistema\u00bb?<\/strong>
\nLa medicina hist\u00f2ricament ha estat centrada en la figura del metge llavors el que planteja i el que s’ha plantejat amb la tecnologia en informaci\u00f3, la connexi\u00f3 en xarxes, el treball col\u00b7laboratiu, \u00e9s que el pacient ha d’estar en el centre del sistema i t\u00e9 alguna cosa a dir. A m\u00e9s t\u00e9 l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3, que aix\u00f2 tamb\u00e9 pot ser perill\u00f3s, perqu\u00e8 a Google hi ha informaci\u00f3 i hi ha esperan\u00e7a i de vegades hem de dir: \u00abCompte amb el que busques, que hi ha coses que no s\u00f3n realment certes\u00bb. Abans l’empoderat era el metge i ara \u00e9s el pacient per\u00f2 han de ser-ho tots, la medicina ha d’estar centrada en les persones.<\/p>\n

\"Gabriel<\/a>
Gabriel Heras, durant l’entrevista. \/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Qu\u00e8 ha de canviar del dia a dia en una UCI?<\/strong>
\nDespr\u00e9s de parlar amb molta gent hem detectat diverses accions de millora. D’una banda es pot millorar la comunicaci\u00f3 i flexibilitzar els horaris de visita; no pot ser que les UCIs siguin un lloc tancat on la gent nom\u00e9s pot parlar amb tel\u00e8fon amb el seu familiar o tenen mitja hora de visita. Ens interessa tamb\u00e9 molt la cura del professional i prevenir el desgast, el burnout<\/em>, i aix\u00f2 cal fer-ho visible. Despr\u00e9s cal millorar l’arquitectura i l’estructura, fer unitats m\u00e9s amables. Per exemple, hi ha gent que ens diu: \u00abNo puc individualitzar si no tinc un box individual\u00bb. I aix\u00f2 cal dir-ho a les conselleries de sanitat, el disseny no \u00e9s nom\u00e9s enderrocar un edifici pot ser tamb\u00e9 posar un biombo. Despr\u00e9s tamb\u00e9 es pot prevenir la s\u00edndrome post cures intensives, les seq\u00fceles psicol\u00f2giques i f\u00edsiques. No es tracta nom\u00e9s de qu\u00e8 el pacient sobrevisqui, sin\u00f3 tamb\u00e9 que torni a la seva qualitat de vida. Tamb\u00e9 es poden implementar altres mesures, coses intangibles, com la m\u00fasica. Hi ha unitats a Espanya que ja estan ficant musicoterapeutes i hi ha pa\u00efsos com Vene\u00e7uela, Col\u00f2mbia o Fran\u00e7a on ja es fa. Una altra acci\u00f3 \u00e9s integrar els psic\u00f2legs dins de les UCIs.<\/p>\n

Actualment no n’hi ha?<\/strong><\/p>\n

No. Quan un pacient t\u00e9 un deliri o qualsevol altra patologia psiqui\u00e0trica es posa mediaci\u00f3 per millorar el quadre per\u00f2 que els psic\u00f2legs i els rehabilitadors estiguin integrats en les unitats com a plantilla aix\u00f2 no hi \u00e9s. Si cuidem l’aspecte emocional dels pacients i les fam\u00edlies la gent es recupera abans, aix\u00f2 ho diu el sentit com\u00fa. Tamb\u00e9 \u00e9s fonamental naturalitzar el proc\u00e9s de morir, perqu\u00e8 de la mort en aquest pa\u00eds no se’n parla. Igual que planifiquem casaments, viatges, batejos, aix\u00f2 \u00e9s important. Parlar de la mort ajuda a la persona que est\u00e0 en aquest tr\u00e0ngol per\u00f2 tamb\u00e9 a la resta de la gent que es queda. L’experi\u00e8ncia de dol \u00e9s molt menys traum\u00e0tica si s’ha pogut parlar dels desitjos que tenien els pacients o per exemple si un tenia voluntats anticipades de ser donant d’\u00f2rgans o no. I aix\u00f2 \u00e9s millor pensar-ho quan un est\u00e0 b\u00e9 i t\u00e9 totes les capacitats intactes que pensar-ho en una situaci\u00f3 d’estr\u00e8s perqu\u00e8 ingressar en una UCI \u00e9s una cosa sobtada que et canvia la vida en un moment i quan fas aquest canvi \u00e9s dif\u00edcil pensar segons quines coses.<\/p>\n

Quines s\u00f3n les principals causes del desgast d’un professional a l’UCI?<\/strong>
\nEstem en contacte directe amb el patiment de la gent i aix\u00f2 dia rere dia, sovint amb experi\u00e8ncies emocionals, com per exemple quan ingressa un pacient de la teva edat o alg\u00fa amb qui connectes. Cal protegir-se, saber posar-se en la pell de l’altre per\u00f2 sense endur-s’ho a la motxilla, que \u00e9s el que solem fer tots.<\/p>\n

En aquest sentit, hi ha suficient suport als professionals, a nivell psicol\u00f2gic?<\/strong>
\nNo, de fet, quan reivindiquem la pres\u00e8ncia dels psic\u00f2legs en aquestes unitats no ho fem nom\u00e9s pensant en els pacients o els familiars, tamb\u00e9 per als professionals. Amb el burnout<\/em> el primer que s’ha de fer \u00e9s fer-lo visible i abans d’arribar a un desgast absolut fer alguna cosa perqu\u00e8 al final alg\u00fa agafa una baixa. Els professionals sanitaris som gent amb una vocaci\u00f3 bastant arrelada i ens encanta la nostra feina perqu\u00e8 si no no hi ha qui ho aguanti. Si cuides el professional aix\u00f2 far\u00e0 que sigui m\u00e9s productiu.<\/p>\n

\u00c9s possible encaixar aquest model en el sistema p\u00fablic?<\/strong>
\nUn dels grans \u00e8xits del projecte ha estat precisament fer sensible aquesta necessitat a les autoritats sanit\u00e0ries. I en l’\u00faltim any i mig hi ha dues comunitats aut\u00f2nomes, la de Madrid i la de Castella la Manxa, que han creat direccions generals d’atenci\u00f3 al pacient i humanitzaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia dins de les seves conselleries de sanitat i estic absolutament que aix\u00f2 es va a mimetitzar a totes les conselleries. A la de Madrid la conselleria es va posar en contacte amb nosaltres perqu\u00e8 elabor\u00e9ssim el Pla d’Humanitzaci\u00f3 per a les UCIs de la Comunitat de Madrid per\u00f2 vam posar com a requisit que fos exportable i reprodu\u00efble a qualsevol part del m\u00f3n. El paquet de mesures t\u00e9 uns 80 objectius \/ accions de millora i iniciatives, i d’aquestes, pr\u00e0cticament el 65% s\u00f3n gratis. Aix\u00f2 qu\u00e8 vol dir? Que dep\u00e8n sobretot de l’actitud del professional. Per descomptat, si per exemple, cal fer obres a la unitat cal invertir. Llavors, \u00e9s molt dif\u00edcil per\u00f2 no \u00e9s impossible. El que plantegem \u00e9s un canvi de paradigma, la humanitzaci\u00f3 de la sanitat \u00e9s un moviment que fa pensar a la gent.<\/p>\n

\"Heras<\/a>
Heras \u00e9s metge de Cures Intensives. \/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Quan comen\u00e7a el projecte, et fixes en experi\u00e8ncies d’altres pa\u00efsos?<\/strong>
\nNo n’hi ha. El que jo vaig fer va ser revisar la literatura i totes les persones que a Espanya estaven fent coses que generaven canvi en aquest sentit. Un estava centrat en els horaris de visita, un altre en el burnout<\/em>, altres eren experts en cures pal\u00b7liatives…i no ens coneix\u00edem. Aix\u00ed que\u00a0em vaig posar en contacte amb ells i vam agrupar aquestes l\u00ednies de canvi. De seguida vam connectar i vam fer un grup de recerca per demostrar cient\u00edficament que totes aquestes accions de canvi permeten mesurar l’impacte, el canvi, la satisfacci\u00f3 de l’usuari, com disminueix l’estr\u00e8s… El primer estudi que hem encarregat \u00e9s sobre les demandes d’informaci\u00f3 que tenen les fam\u00edlies dels pacients de les UCIs. I en aquest estudi s’han generat m\u00e9s de 80.000 preguntes i hi han col\u00b7laborat 67 UCIs de tot Espanya. Amb tot, el nostre projecte no \u00e9s nom\u00e9s humanitzar les UCIs, \u00e9s humanitzar la sanitat sencera.<\/p>\n

Quina \u00e9s la hip\u00f2tesi?<\/strong>
\nLa hip\u00f2tesi \u00e9s que si nosaltres, que treballem en el lloc m\u00e9s especialitzat de l’hospital, on tot \u00e9s tecnologia -que est\u00e0 b\u00e9 perqu\u00e8 gr\u00e0cies a aix\u00f2 s’han redu\u00eft les xifres de mortalitat d’una forma espectacular- aix\u00f2 pot ser mimetitzat en altres \u00e0rees. A Espanya la gent segueix entenent les UCIs com un lloc on la gent va a morir i aix\u00f2 \u00e9s fals. El 90% dels pacients sobreviu per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s suficient, es pot tractar millor a la gent.<\/p>\n

Abans parlaves de morir dignament. Com s’ha d’avan\u00e7ar?<\/strong>
\nEl moment en qu\u00e8 per a la medicina intensiva un pacient en situaci\u00f3 terminal l’objectiu sigui que tingui una bona mort haurem avan\u00e7at molt perqu\u00e8 moltes vegades els pacients que estan en una situaci\u00f3 terminal no se’ls ingressa. Molta gent no mor b\u00e9, mor en una planta, sol o sense la medicaci\u00f3 suficient. Per morir-se, l’UCI no \u00e9s el millor lloc del m\u00f3n i hi ha una enquesta recent que diu que el 50% dels metges mai es moririen en un hospital.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s possible fer les Unitats de Cures Intensives m\u00e9s amables i centrades en les persones? En Gabriel Heras est\u00e0 conven\u00e7ut que s\u00ed i \u00e9s per aix\u00f2 que va iniciar el projecte Humanitzant Cures intensives,\u00a0un projecte nascut fa dos anys amb l’objectiu d’\u00bbhumanitzar\u00bb aquestes unitats que coneix b\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00e0rea on treballa com a metge. […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":9363,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1496,2092,1991,2093,1039,1058,534],"class_list":["post-9358","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-burnout","tag-cures-intensives","tag-entrevistes","tag-humanitzar","tag-mort-digna","tag-pacients","tag-uci"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9358","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9358"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9358\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9358"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9358"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9358"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}