{"id":9370,"date":"2016-05-30T07:19:30","date_gmt":"2016-05-30T06:19:30","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=9370"},"modified":"2016-05-30T07:19:30","modified_gmt":"2016-05-30T06:19:30","slug":"operem-poc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/05\/30\/operem-poc\/","title":{"rendered":"Operem poc"},"content":{"rendered":"

En diverses ocasions he escrit en aquest i en altres mitjans que l’efici\u00e8ncia del nostre sistema sanitari deixa molt a desitjar. No \u00e9s que sigui partidari de les retallades indiscriminades; la meva obstinaci\u00f3 se centra especialment a ressaltar aquells aspectes de la sanitat susceptibles d’una evident millora del seu cost \/ benefici. En aquest sentit, avui vull exposar-los la infrautilitzaci\u00f3 que fan les institucions sanit\u00e0ries dels seus recursos humans i, en particular, del know-how<\/em>\u00a0quir\u00fargic.<\/p>\n

Ja fa molt temps que constato la diferent utilitzaci\u00f3 que es fa dels cirurgians i dels quir\u00f2fans als hospitals espanyols en comparaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos del nostre entorn. Mentre que \u00e9s la regla que els cirurgians europeus dediquin tres\u00a0i de vegades fins a quatre jornades a fer el que millor saben fer, \u00e9s a dir, operar, al nostre pa\u00eds la majoria de cirurgians, almenys en centres terciaris, solen dedicar una o dues jornades al quir\u00f2fan. Com a mitjana, doncs, els cirurgians europeus operen entre un 50 i un 100 per cent m\u00e9s que els espanyols. I, pel que em diuen els meus companys d’altres autonomies, les difer\u00e8ncies geogr\u00e0fiques s\u00f3n m\u00ednimes.<\/p>\n

Com que la c\u00e0rrega assistencial \u00e9s relativament similar en termes de pacients que necessiten cirurgia per cada 100.000 habitants (almenys en els pa\u00efsos on hi ha sanitat p\u00fablica) que acabo d’exposar ens porta ineludiblement a les seg\u00fcents conclusions: 1) l’experi\u00e8ncia quir\u00fargica per cada especialista enll\u00e0 de les nostres fronteres \u00e9s francament superior a l’espanyola; 2) el nombre de cirurgians a Espanya \u00e9s netament superior al de, per exemple, el Regne Unit; 3) els nostres salaris s\u00f3n aix\u00ed mateix un 40-60 per cent menors; 4) els nostres quir\u00f2fans es troben molt m\u00e9s dispersos geogr\u00e0ficament i, per tant, resulten m\u00e9s cars i menys eficients.<\/p>\n

Els quir\u00f2fans i tot el que gira al seu voltant: recursos humans, sales de recuperaci\u00f3, material, temps morts i consums fungibles, suposen una de les \u00e0rees hospital\u00e0ries de major despesa; despesa que, d’altra banda, ning\u00fa controla realment. En l’actualitat podem considerar com una cosa excepcional que les institucions sanit\u00e0ries p\u00fabliques coneguin realment el cost mitj\u00e0 d’una hora de quir\u00f2fan. En els centres privats es presta m\u00e9s atenci\u00f3 a aquest cap\u00edtol ja que han de facturar amb precisi\u00f3 als seus clients privats a o les asseguradores a les que ofereixen els seus serveis, per\u00f2 en la sanitat p\u00fablica el tema est\u00e0 a les beceroles.<\/p>\n

Per\u00f2 operar m\u00e9s o menys o amb major efici\u00e8ncia no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de costos o d’organitzaci\u00f3, \u00e9s tamb\u00e9 una q\u00fcesti\u00f3 de seguretat per al pacient i de resultats a curt i mig termini. Els treballs que associen millors resultats cl\u00ednics amb major nombre d’intervencions realitzades per cirurgi\u00e0 s\u00f3n avui nombros\u00edssims i dif\u00edcilment q\u00fcestionables. Els cirurgians fan millor el que fan m\u00e9s sovint i aix\u00f2 avala tant l’especialitzaci\u00f3 com la major concentraci\u00f3 de pacients en mans de cirurgians m\u00e9s experimentats. El gran p\u00fablic i els responsables pol\u00edtics i de gesti\u00f3, desconeixen -o no volen con\u00e8ixer-aquest tipus d’arguments i sovint assumeixen que tots els cirurgians s\u00f3n iguals; la realitat dista molt d’aquesta difosa creen\u00e7a. El ciutad\u00e0 i m\u00e9s d’un pol\u00edtic, han alimentat la creen\u00e7a que els hospitals de proximitat poden prestar tots ells el millor servei i oferir la mateixa seguretat per als pacients, de manera que han creat una xarxa hospital\u00e0ria p\u00fablica exagerada, cara i de qualitat enormement desigual. I no parlem de la cirurgia d’urg\u00e8ncies perqu\u00e8 en aquest cap\u00edtol les desigualtats s\u00f3n manifestes i la possibilitat de que els pacients rebin la millor assist\u00e8ncia possible \u00e9s simplement aleat\u00f2ria.<\/p>\n

Formar un cirurgi\u00e0 porta no nom\u00e9s cinc anys d’especialitzaci\u00f3 via MIR sin\u00f3, almenys, altres cinc en el que ha de seguir tutoritzat per especialistes amb m\u00e9s experi\u00e8ncia. Dit d’una altra manera, formar un cirurgi\u00e0 \u00e9s un proc\u00e9s lent i oner\u00f3s per al sistema p\u00fablic que comen\u00e7a a la universitat i acaba -formaci\u00f3 continuada a part- cinc anys despr\u00e9s de finalitzada la resid\u00e8ncia. \u00c9s possible que, a m\u00e9s, se li hagi facilitat durant algun temps la formaci\u00f3 en un centre de l’estranger. Tot aix\u00f2 representa una inversi\u00f3 enorme en capital hum\u00e0 i recursos que es malgasten amb la subocupaci\u00f3, sobretot, si el cirurgi\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3 destaca\u00a0pel que fa a\u00a0resultats cl\u00ednics.<\/p>\n

En resum, hi ha arguments a favor de millorar l’efici\u00e8ncia en la gesti\u00f3 dels recursos humans en les \u00e0rees de quir\u00f2fans que poc tenen a veure amb que es retalli m\u00e9s o menys el pressupost sanitari. El que passa \u00e9s que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil discutir sobre els diners que es destina a la sanitat (uns diuen que ja est\u00e0 b\u00e9, altres diuen que \u00e9s poc i d’altres que cal donar sempre m\u00e9s) que endinsar-se en una reforma del sistema a fons, cosa que cap pol\u00edtic, que cap gestor de la sanitat vol assumir per no perdre la seva cadira ni els seus votants.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En diverses ocasions he escrit en aquest i en altres mitjans que l’efici\u00e8ncia del nostre sistema sanitari deixa molt a desitjar. No \u00e9s que sigui partidari de les retallades indiscriminades; la meva obstinaci\u00f3 se centra especialment a ressaltar aquells aspectes de la sanitat susceptibles d’una evident millora del seu cost \/ benefici. En aquest sentit, […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-9370","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9370","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9370"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9370\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9370"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9370"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9370"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}