{"id":9416,"date":"2016-06-01T07:20:45","date_gmt":"2016-06-01T06:20:45","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=9416"},"modified":"2016-06-01T07:20:45","modified_gmt":"2016-06-01T06:20:45","slug":"mes-escolta-activa-menys-medicalitzacio-el-canvi-de-paradigma-que-defensa-latencio-primaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/06\/01\/mes-escolta-activa-menys-medicalitzacio-el-canvi-de-paradigma-que-defensa-latencio-primaria\/","title":{"rendered":"M\u00e9s escolta activa, menys medicalitzaci\u00f3: el canvi de paradigma que defensa l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria"},"content":{"rendered":"

No \u00e9s cap novetat que la crisi econ\u00f2mica iniciada el 2008 ha afectat i continua afectant la salut de les persones, en especial la seva salut mental. Arran de la crisi i l\u2019empobriment, per\u00f2, m\u00e9s persones busquen alleujament al seu malestar emocional\u00a0per la condici\u00f3 social que viuen \u2013ja sigui un problema laboral, d\u2019habitatge, d\u2019a\u00efllament social, etc.- a<\/span> les consultes d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria. \u00a0<\/span><\/p>\n

\u201cEns trobem cada dia amb persones que tenen problemes l\u2019origen del qual sovint \u00e9s social, vinculat a la crisi. Acudeixen a les consultes perqu\u00e8 troben comportaments molt emp\u00e0tics per\u00f2 els professionals, que volem canalitzar el seu malestar, sovint no sabem com fer-ho\u201d, explica Juan Manuel Mendive, metge del CAP La Mina.\u00a0\u201cTreballar en aquest document ens ha servit per veure que no ho est\u00e0vem fent prou b\u00e9 i que hi havia una connotaci\u00f3 massa biol\u00f2gica en el tractament amb el f\u00e0rmac\u201d, assegura Maria Jos\u00e9 Fern\u00e0ndez de Sanmamed, metgessa jubilada.<\/p>\n

Precisament per fer front a aquesta demanda i facilitar\u00a0eines als professionals, el Grup de Reflexi\u00f3 i Acci\u00f3 del F\u00f2rum\u00a0Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FoCAP) -del qual en s\u00f3n membres tant Mendive com Fern\u00e0ndez de Sanmamed entre altres- ha elaborat el document\u00a0Atenci\u00f3 a les persones amb malestar emocional<\/a><\/em>, presentat aquest dimarts. \u201cEls professionals ens hem vist en la situaci\u00f3 d\u2019haver d\u2019afrontar el patiment m\u00e8dic per\u00f2 tamb\u00e9 el patiment social, que truca de ple a\u00a0les portes de les\u00a0nostres consultes\u201d, ha dit la presidenta del FoCAP, Nani Vall-llossera, durant l’acte de presentaci\u00f3.<\/p>\n

Segons ha lamentat, aquesta situaci\u00f3 arriba en un context professional en el qual es disposa de pocs temps, poca formaci\u00f3 amb visi\u00f3 de prescripci\u00f3 social i pocs recursos\u00bb. Amb tot, els autors del document han insistit a mostrar-se contents per algunes iniciatives que ja s’han fet a Catalunya amb aquesta perspectiva i que han donat bons resultats. \u201cAix\u00f2 ens legitima a canviar f\u00e0rmacs per temps, etiquetes diagn\u00f2stiques per narracions\u201d, ha apuntat Vall-llossera.\u00a0Segons el psiquiatre Josep Moya el model social actual \u201cest\u00e0 basat en una idea de felicitat que per si sol ja ha generat malaltia mental\u201d i davant la prescripci\u00f3 de f\u00e0rmacs el document planteja una idea basada en un altre tipus de prescripci\u00f3: \u00a0la prescripci\u00f3 social, \u00e9s a dir fer activitats socials com a tractament. Com a exemple Moya ha citat participar en un voluntariat o realitzar alguna tasca en un projecte col\u00b7lectiu.<\/p>\n

Els autors alerten de la tend\u00e8ncia a la medicalitzaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Segons alerten els autors del document sovint els motius de consulta s\u00f3n generats per un\u00a0malestar de causa social -\u00e9s a dir, pel context social que viu aquella persona- i la manera d’afrontar-ho des de les consultes, alerten, tendeix cada vegada m\u00e9s a una medicalitzaci\u00f3. Alguns dels s\u00edmptomes d’aquest malestar s\u00f3n\u00a0ansietat, trastorns de conducta en nens i adults, tristesa, reclam d\u2019atenci\u00f3 psicol\u00f2gica especialitzada, f\u00f2bies, temors o s\u00edmptomes org\u00e0nics.<\/p>\n

\u201cA l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria li correspon atendre a persones amb s\u00edmptomes emocionals encara que no tinguin un trastorn, reconeixen, per\u00f2 \u201cs\u2019han d\u2019atendre d\u2019una altra manera, canviant el paradigma, construint nous coneixements i recuperant uns altres que hem deixat pel cam\u00ed. S\u2019han d\u2019atendre sense caure en la medicalitzaci\u00f3 i tenint cura amb el sobrediagn\u00f2stic i l\u2019etiquetatge\u201d, resa el document.<\/p>\n

Un tractament pensat en el benestar m\u00e9s que en el diagn\u00f2stic<\/b><\/p>\n

Segons s\u2019estipula en el document les eines b\u00e0siques i fonamentals pel maneig del malestar emocional a la consulta d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria s\u00f3n l\u2019escolta activa i emp\u00e0tica, el vincle assistencial, l\u2019entrevista cl\u00ednica, l\u2019exploraci\u00f3 f\u00edsica i la contenci\u00f3 terap\u00e8utica. \u201cLa percepci\u00f3 de ser escoltada dep\u00e8n m\u00e9s de la qualitat de l\u2019escolta que de la durada i t\u00e9 efecte terap\u00e8utic\u201d, es diu i es recorda per exemple que \u201ccal escoltar el que es diu i el que no es diu, \u201cescoltar\u201d el llenguatge\u00a0no verbal i respectar els silencis\u201d del pacient.<\/p>\n

Sobre la contenci\u00f3 terap\u00e8utica, per exemple s\u2019assenyala que s\u2019ent\u00e9n per aquesta \u201cla capacitat de rebre, tolerar i acompanyar les emocions (dolor, angoixa, desesperaci\u00f3, r\u00e0bia, confusi\u00f3, temor) de les persones consultants, sense rebutjar-les ni jutjar-les, ni passar directament a l\u2019acci\u00f3\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No \u00e9s cap novetat que la crisi econ\u00f2mica iniciada el 2008 ha afectat i continua afectant la salut de les persones, en especial la seva salut mental. Arran de la crisi i l\u2019empobriment, per\u00f2, m\u00e9s persones busquen alleujament al seu malestar emocional\u00a0per la condici\u00f3 social que viuen \u2013ja sigui un problema laboral, d\u2019habitatge, d\u2019a\u00efllament social, […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":9421,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[116,467,121,272,340,53],"class_list":["post-9416","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-atencio-primaria","tag-condicionants-socials","tag-crisi","tag-medicalitzacio","tag-patiment-emocional","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9416","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9416"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9416\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9416"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9416"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9416"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}