{"id":9617,"date":"2016-06-15T07:26:24","date_gmt":"2016-06-15T06:26:24","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=9617"},"modified":"2016-06-15T07:26:24","modified_gmt":"2016-06-15T06:26:24","slug":"medicina-de-familia-atencio-primaria-comunitaria-avui-en-la-cruilla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/06\/15\/medicina-de-familia-atencio-primaria-comunitaria-avui-en-la-cruilla\/","title":{"rendered":"Medicina de fam\u00edlia i atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria (avui en la cru\u00eflla)"},"content":{"rendered":"<p>\u00c9s ben cert que el nostre sistema sanitari, com el de molts pa\u00efsos desenvolupats, pateix fortes tensions i desequilibris. La medicina de fam\u00edlia i l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, juntament amb la salut p\u00fablica, formen part del que col\u00b7loquialment es pot anomenar grup dels \u201cparents pobres\u201d del sistema. La cultura sanit\u00e0ria dominant segueix centrada en la superespecialitzaci\u00f3, l\u2019hospitalocentrisme i l\u2019alta tecnologia.<\/p>\n<p>La medicina de fam\u00edlia i l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria han suportat relativament b\u00e9 el llarg proc\u00e9s de la reforma per\u00f2 necessiten noves orientacions conceptuals, estrat\u00e8giques i operatives per continuar progressant. Els canvis de tot tipus\u00a0 (sociol\u00f2gics, econ\u00f2mics, culturals, epidemiol\u00f2gics i de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3) esdevinguts en l\u2019entorn obliguen a repensar el model d\u2019atenci\u00f3 i a fer-lo en profunditat, sense rec\u00f3rrer a pegats insuficients que, al final, no aconseguirien altra cosa que agreujar els problemes i retardar les solucions.<\/p>\n<p>Els sistemes sanitaris espanyol i catal\u00e0 i, en el cas que ens ocupa, el seu primer nivell assistencial, es troben en una veritable cru\u00eflla: si no s\u2019aborden els canvis necessaris existeix un risc creixent de que es perdin, de forma m\u00e9s o menys r\u00e0pida, els aven\u00e7os aconseguits per la reforma i que no es pugui donar una resposta adient a les necessitats i expectatives de la ciutadania. Ha arribat el moment de deixar de mirar cap a un altre costat i d\u2019abordar decididament la imprescindible reorientaci\u00f3.<\/p>\n<p>Cal iniciar el proc\u00e9s de <strong>\u201creforma de la reforma\u201d<\/strong> comen\u00e7ant des del nivell pol\u00edtic i legislatiu i seguint pels aspectes pressupostaris, de planificaci\u00f3 i gesti\u00f3, formatius i assistencials. Aquesta nova reforma necessita un impuls pol\u00edtic molt potent, fins i tot superior al dels anys 80. Els canvis a introduir impliquen variacions, a vegades de gaireb\u00e9 180 graus, de molts \u00e0mbits organitzatius i assistencials i, el que \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil encara, dels objectius i formes de treball dels professionals. Si els nostres pol\u00edtics no tenen clar que cal canviar les coses despr\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia acumulada en els m\u00e9s de 30 anys transcorreguts des de la primera reforma i que s\u2019han de posar sobre la taula dosis importants de valentia i innovaci\u00f3, el proc\u00e9s no podr\u00e0 culminar-se amb \u00e8xit. Projectes importants com el COMSALUT (Comunitat i Salut), que poden tenir un paper precursor i germinatiu d\u2019aquests canvis, es poden esgotar r\u00e0pidament si no es desenvolupen en un marc m\u00e9s general i pol\u00edtic de canvi de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria i, de forma inevitable, del conjunt del sistema.<\/p>\n<p><strong>Mirant envers el futur<\/strong><\/p>\n<p>L\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria espanyola i catalana conserva encara avui un enorme potencial de canvi i el seu paper pot continuar sent important si \u00e9s capa\u00e7 de proporcionar respostes efectives i eficients a les noves necessitats i reptes sanitaris i socials que es plantegen al nostre entorn. L\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria hauria de liderar un cop m\u00e9s la innovaci\u00f3 que precisa el nostre sistema sanitari. Parlem, \u00e9s clar, d\u2019una atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria que assumeixi uns processos assistencials de la malaltia i de promoci\u00f3 i prevenci\u00f3 ajustats a les necessitats reals de la ciutadania, que intenta disminuir la tend\u00e8ncia a un consum excessiu de recursos i procediments, perill\u00f3s fins i tot per a la mateixa salut, i que incentiva la participaci\u00f3 i la responsabilitat comunit\u00e0ries.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 parlem d\u2019uns criteris de finan\u00e7ament diferents dels actuals, que paguen als hospitals prioritzant la seva activitat i que solament dediquen a l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria els recursos necessaris per mantenir les plantilles i la despesa farmac\u00e8utica i poca cosa m\u00e9s.<\/p>\n<p>De la mateixa manera que en l\u2019especialitat de Medicina de Fam\u00edlia i\u00a0 Comunit\u00e0ria no hem aconseguit encara un desenvolupament equilibrat del seu segon cognom, en el cas de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria tampoc hem estat capa\u00e7os de potenciar la seva obertura vers la comunitat. Cal passar d\u2019una atenci\u00f3 tancada en els centres de salut i les seves consultes a una altra que incorpori en totes les seves actuacions i programes una reorientaci\u00f3 estrat\u00e8gica que assumeixi la intersectorialitat per l\u2019abordatge dels determinants de salut. \u00c9s evident que no es tracta d\u2019afegir m\u00e9s c\u00e0rrega laboral a l\u2019actual sin\u00f3 de canviar les prioritats i, per exemple, deixar de fer coses que no tenen una utilitat demostrada per millorar la salut personal i col\u00b7lectiva o que, fins i tot, poden ser perjudicials, a m\u00e9s de suposar una despesa innecess\u00e0ria.<\/p>\n<p>El futur ser\u00e0 molt millor si es treballa de forma coordinada i aliada amb els recursos i professionals de l\u2019\u00e0mbit de la salut p\u00fablica i, tamb\u00e9, amb la resta de dispositius sanitaris i no sanitaris que proporcionen atenci\u00f3 essencialment ambulat\u00f2ria (de no internament). Em refereixo a salut mental, salut sexual i reproductiva, especialitats com oftalmologia, otorinolaringologia, dermatologia o reumatologia, a altres professionals com farmac\u00e8utics, fisioterapeutes i treballadors socials aix\u00ed com als serveis d\u2019urg\u00e8ncies i emerg\u00e8ncies. L\u2019actuaci\u00f3 coordinada dels recursos sanitaris del territori s\u2019ha de desenvolupar pensant sempre en la incid\u00e8ncia d\u2019altres sectors (habitatge, urbanisme, ensenyament, treball\u2026.) en la salut i els seus determinants, fet que implica el treball conjunt\u00a0 amb ells si volem ser m\u00e9s efectius i eficients.<\/p>\n<p>Aquesta perspectiva de treball intersectorial necessita la participaci\u00f3 dels actius de salut comunitaris, de la societat civil i de les administracions p\u00fabliques de l\u2019\u00e0mbit local en totes i cadascuna de les fases dels programes i projectes. Cal aconseguir traduir en la pr\u00e0ctica di\u00e0ria l\u2019estrat\u00e8gia de \u201csalut en totes les pol\u00edtiques\u201d, que rep una atenci\u00f3 creixent per part de diferents governs tant dintre com fora de Catalunya i Espanya i que \u00e9s defensada decididament per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS). Per altra banda, aquestes noves aliances de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria amb el conjunt de recursos territorials propis i relacionats amb la salut ha de permetre incrementar la seva \u201cmassa cr\u00edtica\u201d i capacitat d\u2019influ\u00e8ncia per aconseguir tornar a equilibrar un sistema sanitari que, com d\u00e8iem abans, continua centrat en la superespecialitzaci\u00f3 i l\u2019alta tecnologia.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s ben cert que el nostre sistema sanitari, com el de molts pa\u00efsos desenvolupats, pateix fortes tensions i desequilibris. La medicina de fam\u00edlia i l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, juntament amb la salut p\u00fablica, formen part del que col\u00b7loquialment es pot anomenar grup dels \u201cparents pobres\u201d del sistema. La cultura sanit\u00e0ria dominant segueix centrada en la superespecialitzaci\u00f3, l\u2019hospitalocentrisme [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[116,401,96,70],"class_list":["post-9617","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica-i-gestio","tag-atencio-primaria","tag-determinants-socials","tag-salut-comunitaria","tag-sistema-sanitari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9617","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/42"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9617"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9617\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9617"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9617"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9617"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}