Els metges utilitzem molt l’estad\u00edstica per aclarir si existeixen o no difer\u00e8ncies entre, per exemple, un medicament i un altre (o un placebo) per al control d’un determinat s\u00edmptoma o tractament d’una malaltia. Tamb\u00e9 la fem servir per comparar dos procediments quir\u00fargics en termes de freq\u00fc\u00e8ncia de complicacions postoperat\u00f2ries, superviv\u00e8ncia o qualitat de vida despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. Aquestes comparacions sempre es fan entre grups de malalts el m\u00e9s semblants possible amb la finalitat que all\u00f2 que volem comparar sigui la principal o \u00fanica difer\u00e8ncia i no altres factors (que anomenem de confusi\u00f3) com podrien ser l’edat, altres malalties associades, el seu g\u00e8nere o els seus h\u00e0bits de vida.<\/p>\n
En estad\u00edstica hi ha dos tipus d’errors que poden donar-se en comparar dos grups de pacients. A un li diem error beta que consisteix en qu\u00e8 ens equivoquem en afirmar que no hi ha difer\u00e8ncies entre els grups que vam estudiar quan, en realitat, podrien haver-les. Aquest error \u00e9s molt t\u00edpic i f\u00e0cil d’entendre. El cometem en comparar resultats obtinguts en grups relativament petits. Perqu\u00e8 en aquests casos, per tal de que l’estad\u00edstica ens proporcioni difer\u00e8ncies que anomenem significatives, aquestes han de ser abismals. Rarament es d\u00f3na aquesta situaci\u00f3 i per aquest motiu quan plantegem un estudi ens hem d’assegurar que els grups a comparar tinguin suficient nombre de casos.<\/p>\n
L’error que m\u00e9s em preocupa en aquests temps que corren, de difer\u00e8ncies cada vegada m\u00e9s petites entre f\u00e0rmacs o intervencions quir\u00fargiques, no \u00e9s l’error beta sin\u00f3 el denominat error alfa. Com poden ja intuir l’error alfa consisteix que difer\u00e8ncies que poden resultar estad\u00edsticament significatives siguin en realitat irrellevants per a la pr\u00e0ctica di\u00e0ria. Al rev\u00e9s del que passa amb l’error beta, l’error alfa es d\u00f3na quan comparem grups amb molt\u00edssims pacients o individus, sovint milers d’ells en cada grup. En aquests casos, l’an\u00e0lisi ens pot donar com a significativa una difer\u00e8ncia menor d’un 2%, la qual cosa en termes cl\u00ednics no t\u00e9 import\u00e0ncia.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, l’error alfa, s’ha convertit en el protagonista de nombrosos casos d’investigacions corruptes que a primera vista no semblen fraudulentes per\u00f2 quan llegim el seu missatge de seguida veiem que tenen trampa. I, quin \u00e9s aquest parany?<\/p>\n
Vegem un exemple pres d’una recent publicaci\u00f3 de la prestigiosa revista New England Journal Medicine. La q\u00fcesti\u00f3 que es planteja \u00e9s saber si fer-se una determinaci\u00f3 de sang en femta cada un o dos anys prev\u00e9 la mort per c\u00e0ncer de c\u00f2lon i si aix\u00f2 allarga o no la vida dels individus que se sotmeten peri\u00f2dicament a aquesta prova. En l’estudi de refer\u00e8ncia es van estudiar dos grups que van sumar m\u00e9s de 40.000 individus seguits fins a 30 anys i va resultar que la mort per c\u00e0ncer de c\u00f2lon en el grup que es va fer estudis peri\u00f2dics va ser del 2% i del 2,7% en el grup control que va viure despreocupadamernte sense analitzar la femta ni sotmetre’s ocasionalment a alguna que altra colonosc\u00f2pia. Estad\u00edsticament aquesta difer\u00e8ncia va ser significativa gr\u00e0cies a la magnitud de les s\u00e8rie, per\u00f2 en canvi, si hem de jutjar per la rellev\u00e0ncia cl\u00ednica d’aquestes d\u00e8cimes percentuals ens fa gaireb\u00e9 riure, i m\u00e9s encara si considerem les implicacions econ\u00f2miques, psicol\u00f2giques i les eventuals complicacions de les proves que segueixen a una determinaci\u00f3 positiva de sang en femta com ara colonosc\u00f2pies (sovint repetides). Per\u00f2 hi ha m\u00e9s, als 30 anys de seguiment, la mortalitat en ambd\u00f3s grups va ser la mateixa, \u00e9s a dir, que encara que en el grup sotm\u00e8s a cribratge de c\u00e0ncer de c\u00f2lon es donaven menys morts per c\u00e0ncer de c\u00f2lon, es van donar m\u00e9s morts per altres causes (algunes probablement relacionades amb les proves o les intervencions quir\u00fargiques a les que es van sotmetre). Doncs b\u00e9 els autors no es tallen un p\u00e8l a recomanar que estudiem peri\u00f2dicament els nostres excrements perqu\u00e8 aix\u00ed ens faran m\u00e9s colonosc\u00f2pies i ens morirem d’una altra cosa que no \u00e9s el c\u00e0ncer de c\u00f2lon.<\/p>\n
Exemples com aquest podem trobar-los en molts altres camps de la medicina. Per exemple, el f\u00e0rmac A allarga dos mesos la vida dels pacients amb c\u00e0ncer de p\u00e0ncrees, posem per cas, i aix\u00f2 resulta molt significatiu. Res se’ns diu dels costos majors en qu\u00e8 s’incorre ni sobre la qualitat de vida dels pacients que, de tota manera, moriran d’aquesta malaltia. El treball apareixer\u00e0 en els mitjans com el descobriment d’un nou medicament que allarga la superviv\u00e8ncia del c\u00e0ncer de p\u00e0ncrees i obre noves expectatives per als pacients que pateixen aquesta terrible malaltia. Bla, bla… I si ens posem a parlar del colesterol, el mateix.<\/p>\n
En fi, que alerta amb les troballes estad\u00edsticament significatives! Sovint aquestes no s\u00f3n m\u00e9s que sofismes matem\u00e0tics que encobreixen la promoci\u00f3 m\u00e9s o menys corrupta de suposats aven\u00e7os terap\u00e8utics o diagn\u00f2stics que sempre suposen un nou cop a l’economia de la sanitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els metges utilitzem molt l’estad\u00edstica per aclarir si existeixen o no difer\u00e8ncies entre, per exemple, un medicament i un altre (o un placebo) per al control d’un determinat s\u00edmptoma o tractament d’una malaltia. Tamb\u00e9 la fem servir per comparar dos procediments quir\u00fargics en termes de freq\u00fc\u00e8ncia de complicacions postoperat\u00f2ries, superviv\u00e8ncia o qualitat de vida despr\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[2113,2114,930],"class_list":["post-9702","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-errors","tag-new-england-journal-medicine","tag-proves-diagnostiques"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9702","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9702"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9702\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9702"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9702"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9702"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}