\u00c9s un fet conegut que Catalunya \u00e9s una de les regions amb unes taxes de consum de psicof\u00e0rmacs m\u00e9s elevades del m\u00f3n. Consumim antidepressius, antipsic\u00f2tics, psicoestimulants, estabilitzadors de l’estat d’\u00e0nim i, sobretot, ansiol\u00edtics. Davant d’aquests nivells de consum ens haur\u00edem de preguntar si aix\u00f2 es correspon amb una mala salut mental, \u00e9s a dir, a si un percentatge elevat de la poblaci\u00f3 que viu a Catalunya pateix algun tipus de trastorn mental. Ara b\u00e9, si la resposta fos afirmativa ens caldria plantejar-nos una segona q\u00fcesti\u00f3: Els ciutadans de Catalunya estem afectats per mal\u00e8voles alteracions gen\u00e8tiques que ens fan vulnerables als trastorns mentals? o, estem sotmesos a extremes pressions externes, de l’entorn, que ultrapassen els nostres mecanismes adaptatius? En relaci\u00f3 a la primera possibilitat, la de les alteracions gen\u00e8tiques, no hi ha prou arguments que l’avalin, m\u00e9s aviat cal considerar que en aquest sentit som molt similars a la resta de ciutadans del planeta, si m\u00e9s no als del primer m\u00f3n.<\/p>\n
Ens queda, doncs, la segona possibilitat: estem sotmesos a extremes pressions externes que ens ultrapassen, \u00e9s a dir, enfront de les quals els nostres mecanismes de defensa es veuen recurrentment superats? Per\u00f2, quines podrien ser aquestes pressions? I, a m\u00e9s, aquestes pressions s\u00f3n m\u00e9s intenses que les que pateixen altres col\u00b7lectius, per exemple, els refugiats que intenten arribar a la benestant Europa?<\/p>\n
Alg\u00fa podria argumentar que a Catalunya, igual que passa a la resta de l’Estat Espanyol, hi ha moltes persones que es troben en situaci\u00f3 d’atur perllongat i que aix\u00f2 les col\u00b7loca en el llindar de la pobresa i l’exclusi\u00f3 social. Cert! I alguns ir\u00f2nics podrien afegir que molts ciutadans de Catalunya, els privilegiats que encara tenen feina, s\u00f3n sistem\u00e0ticament torturats per uns serveis lamentables de transport ferroviari. Surts al mat\u00ed cap a l’estaci\u00f3 de tren, l’estatal, i no saps quina sorpresa o sorpreses et trobar\u00e0s. A vegades, agafar el tren \u00e9s un viatge al desconegut.<\/p>\n
Atur, pobresa, p\u00e8ssims transports p\u00fablics, embussos de tr\u00e0nsit, incertesa pol\u00edtica, etc. s\u00f3n tots ells factors que poden desestabilitzar el m\u00e9s equilibrat, per\u00f2, justifica tot aix\u00f2 que s’hagi arribat a un estat de psiquiatritzaci\u00f3 de la vida quotidiana?<\/p>\n
Alguns, molts metges de prim\u00e0ria i tamb\u00e9 molts professionals de la salut mental ho posen en dubte i per aix\u00f2, un grup de metgesses i metges d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria han elaborat un document valent, \u00e8tic i necessari. El document porta el t\u00edtol: Atenci\u00f3 a les persones amb malestar emocional.<\/em> I afegeix un subt\u00edtol: Relacionat amb condicionants socials a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut. <\/em><\/p>\n El document va ser presentat el dia 31 de maig a Barcelona i va comptar amb la participaci\u00f3 de les doctores que van liderar el projecte: Maria Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez de Sanmamed, Elena Serrano i Francesca Zapater. En el\u00a0 pr\u00f2leg, signat per la Dra. Ana Vall-Llosera, presidenta del F\u00f2rum Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FoCAP), es diu el seg\u00fcent: \u00abEl malestar emocional de causa social requereix un abordatge des dels recursos comunitaris, essent l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i els serveis socials els \u00e0mbits m\u00e9s propers a la poblaci\u00f3, m\u00e9s coneixedors de les seves realitats i amb capacitat d’una intervenci\u00f3 m\u00e9s integradora i tamb\u00e9 m\u00e9s eficient\u00bb.<\/p>\n No puc estar m\u00e9s d’acord amb les paraules de la Dra. Ana Vall-Llosera ja que, en efecte, el professional de l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria \u00e9s el que millor coneix la persona que consulta, t\u00e9 la seva hist\u00f2ria memoritzada ja que, sovint, l’acompanyar\u00e0 al llarg de molts anys de la seva vida i, per tant, sap diferenciar quan un patiment emocional \u00e9s la manifestaci\u00f3 d’un hipot\u00e8tic trastorn mental i quan \u00e9s l’expressi\u00f3 d’una crisi provocada per l’atur, la pobresa o l’exclusi\u00f3 social.<\/p>\n El document d\u00f3na diverses opcions d’intervenci\u00f3 no vinculades a l’\u00fas de psicof\u00e0rmacs. Una d’elles \u00e9s la prescripci\u00f3 social, entesa com la capacitat dels sistemes sanitari i social per promoure l’acc\u00e9s a recursos de suport de la comunitat per atendre problemes diversos i per promoure la salut.<\/p>\n Actualment existeixen experi\u00e8ncies en alguns pa\u00efsos, com el Regne Unit, en els que la prescripci\u00f3 social est\u00e0 integrada a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria a trav\u00e9s de vincles entre el sistema sanitari i el sistema social que ajuden a enfortir els lligams amb la comunitat. A casa nostra tamb\u00e9 hi ha experi\u00e8ncies que estan demostrant la seva bondat i efic\u00e0cia. \u00c9s el cas del barri de la Mina, a Barcelona, de Sabadell Sud o de Sant Feliu de Llobregat.<\/p>\n I \u00e9s que, efectivament, el suport social ja sigui fent tasques de voluntariat, grups de dinamitzaci\u00f3 social o grups de ballter\u00e0pia s\u00f3n menys costosos, m\u00e9s efica\u00e7os i no tenen efectes secundaris.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s un fet conegut que Catalunya \u00e9s una de les regions amb unes taxes de consum de psicof\u00e0rmacs m\u00e9s elevades del m\u00f3n. Consumim antidepressius, antipsic\u00f2tics, psicoestimulants, estabilitzadors de l’estat d’\u00e0nim i, sobretot, ansiol\u00edtics. Davant d’aquests nivells de consum ens haur\u00edem de preguntar si aix\u00f2 es correspon amb una mala salut mental, \u00e9s a dir, a […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[116,69,96,53],"class_list":["post-9750","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-atencio-primaria","tag-focap","tag-salut-comunitaria","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9750","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9750"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9750\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9750"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9750"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9750"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}