{"id":9803,"date":"2016-06-27T08:28:38","date_gmt":"2016-06-27T07:28:38","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=9803"},"modified":"2016-06-27T08:28:38","modified_gmt":"2016-06-27T07:28:38","slug":"la-manca-de-suport-legal-posa-en-perill-la-salut-dels-transgenere","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/06\/27\/la-manca-de-suport-legal-posa-en-perill-la-salut-dels-transgenere\/","title":{"rendered":"La manca de suport legal posa en perill la salut dels transg\u00e8nere"},"content":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article publicat a l’Ag\u00e8ncia Sinc\u00a0<\/a><\/em><\/p>\n

El 2015 va ser un any sense precedents en el reconeixement dels drets dels transsexuals en alguns pa\u00efsos desenvolupats. No obstant aix\u00f2, segons una s\u00e8rie d’estudis publicats a la revista The Lancet<\/a>, aquesta identificaci\u00f3 p\u00fablica encara ha de traduir-se en un esfor\u00e7 per millorar la salut de les persones trans de tot el m\u00f3n.<\/p>\n

La publicaci\u00f3, realitzada amb l’aportaci\u00f3 dels membres de la comunitat transg\u00e8nere, mostra les grans llacunes en la comprensi\u00f3 de la salut d’aquestes persones a causa de la falta d’informaci\u00f3.<\/p>\n

Les estimacions indiquen que hi ha uns 25 milions de persones trans al m\u00f3n. La discriminaci\u00f3 i marginaci\u00f3 que pateixen en la societat porta a aquest grup socialment marginat a tenir \u00edndexs molt elevats de depressi\u00f3 (60%), en comparaci\u00f3 amb la resta de persones, i majors problemes de salut f\u00edsica i mental.<\/p>\n

\u00abUn gran nombre de persones trans segueixen patint l’estigma social i s’enfronten a la discriminaci\u00f3, l’assetjament i l’ab\u00fas diari. S\u00f3n empesos als marges de la societat, sovint troben obstacles per aconseguir feina i s\u00f3n exclosos de les seves fam\u00edlies, la qual cosa els genera un malestar tant emocional com f\u00edsic\u00bb, explica a Sinc Sam Winter, un dels autors i investigador a la universitat de Curtin Austr\u00e0lia. \u00abA m\u00e9s troben minvades les seves oportunitats de trobar habitatge o una assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria competent\u00bb, afegeix.<\/p>\n

Com a resultat d’aquest context social i legal, \u00abmolts s\u00f3n arrossegats a comportaments o situacions de risc, com ara el treball sexual, el consum de drogues i el sexe sense protecci\u00f3\u00bb, informa l’expert. Fins i tot s’ha demostrat que la dones transg\u00e8nere estan\u00a0gaireb\u00e9 50 vegades m\u00e9s exposades al contagi pel VIH que la resta de la poblaci\u00f3, segons exposa Winter.<\/p>\n

La viol\u00e8ncia contra ells \u00e9s generalitzada. Entre 2008 i 2016 va haver-hi 2.115 assassinats registrats de persones d’aquest col\u00b7lectiu en tot el m\u00f3n, sense tenir en compte la resta d’assassinats no declarats o no resolts.<\/p>\n

Salut agreujada per la falta de lleis<\/h3>\n

La majoria de pa\u00efsos del m\u00f3n no disposen de mesures normatives o administratives de reconeixement de g\u00e8nere a les persones trans. A Europa, vuit estats no ofereixen un reconeixement legal i 17 encara imposen l’esterilitzaci\u00f3 d’aquells que busquen canviar-se de sexe.<\/p>\n

\u00abMolts dels problemes de salut als quals s’enfronten es veuen agreujats per les lleis i la pol\u00edtica que els neguen el reconeixement de g\u00e8nere. En cap altra comunitat \u00e9s tan clar el vincle entre drets i salut\u00bb, declara Winter.<\/p>\n

Les lleis a Argentina, Dinamarca, Malta, Irlanda i Noruega s\u00f3n les m\u00e9s progressistes i han adoptat una declaraci\u00f3 model mitjan\u00e7ant la qual les persones trans puguin determinar el seu g\u00e8nere mitjan\u00e7ant un simple proc\u00e9s administratiu. Les lleis argentines i malteses defensen, a m\u00e9s, expl\u00edcitament el seu dret a l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria.<\/p>\n

Altres pa\u00efsos, entre els quals es troben Nova Zelanda, Austr\u00e0lia, Nepal, Pakistan i l’\u00cdndia, estan en proc\u00e9s de recon\u00e8ixer la diversitat de g\u00e8nere m\u00e9s enll\u00e0 de la simple diferenciaci\u00f3 entre dona i home.<\/p>\n

Acabar amb l’estigma social<\/h3>\n

Reduir la marginaci\u00f3 i la discriminaci\u00f3 \u00e9s l’objectiu principal d’aquests investigadors. Proposen que la via a seguir \u00e9s crear lleis i pol\u00edtiques que garanteixin el reconeixement de g\u00e8nere i una atenci\u00f3 m\u00e8dica adequada.<\/p>\n

\u00abDesafortunadament, les persones trans sovint es retraten, en els mitjans de comunicaci\u00f3, d’una manera c\u00f2mica o altament estereotipada, o com a individus amb desordres mentals. Cal que s’estableixin directrius de com informar sobre aquest col\u00b7lectiu\u00bb, expressa l’investigador de la universitat de Curtin.<\/p>\n

\u00abUn pas hist\u00f2ric \u00e9s la proposta de l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) d’eliminar el diagn\u00f2stic de les persones transg\u00e8nere del cap\u00edtol relacionat amb els ‘trastorns mentals i del comportament’, i passar-ho al de ‘condicions relacionades amb la salut sexual’ , a causa que l’avaluaci\u00f3 com a problema de la salut mental refor\u00e7a l’estigma social\u00bb, manifesten els autors.<\/p>\n

De la mateixa manera sol\u00b7liciten que es reconsideri el diagn\u00f2stic ‘d’incongru\u00e8ncia de g\u00e8nere en la inf\u00e0ncia’, que els governs de tot el m\u00f3n posin fi a les ter\u00e0pies ‘reparatives de g\u00e8nere’ a les quals titllen de ‘poc \u00e8tiques’ i que l’acc\u00e9s a les hormones masculines i femenines sigui finan\u00e7at de la mateixa manera que la resta de cures de la salut.<\/p>\n

En el seu lloc defensen que s’ha de proporcionar als nens una major informaci\u00f3 i suport que els ajudi a comprendre i expressar la seva identitat de g\u00e8nere. \u00abLes escoles han de ser m\u00e9s inclusives amb la diversitat de g\u00e8nere i tots els mestres han de poder treballar amb les persones trans i educar els seus alumnes sobre aquest col\u00b7lectiu\u00bb, subratllen els autors en l’informe.<\/p>\n

L’assoliment de l’equitat en salut per a la comunitat transg\u00e8nere requereix un lideratge m\u00e8dic i pol\u00edtic, una mobilitzaci\u00f3 de la societat i proteccions legals.<\/p>\n

\u00abLa salut i el benestar de les persones trans dep\u00e8n del respecte dels seus drets. On sigui que visquin, i independentment de quina sigui l’\u00e0rea de les seves vides, tenen el mateix dret que la resta de persones a la igualtat, la dignitat i a rebre una atenci\u00f3 sanit\u00e0ria adequada \u00ab, conclou Winter.<\/p>\n

Els estudis van ser duts a terme pels investigadors de la Universitat de Sheffield (Regne Unit), la Universitat Johns Hopkins (EUA), la Universitat de Curtin (Austr\u00e0lia) i el Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article publicat a l’Ag\u00e8ncia Sinc\u00a0 El 2015 va ser un any sense precedents en el reconeixement dels drets dels transsexuals en alguns pa\u00efsos desenvolupats. No obstant aix\u00f2, segons una s\u00e8rie d’estudis publicats a la revista The Lancet, aquesta identificaci\u00f3 p\u00fablica encara ha de traduir-se en un esfor\u00e7 per millorar la salut de […]<\/p>\n","protected":false},"author":33,"featured_media":9805,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[19,2125,995],"class_list":["post-9803","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-salut","tag-the-lancet","tag-transgenere"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9803","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/33"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9803"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9803\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9803"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9803"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9803"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}