La saviesa cl\u00e0ssica advertia ja que les armes terap\u00e8utiques emprades per la medicina tenen un doble tall. En grec, la paraula farmakon (\u03c6\u03b1\u03c1\u03bc\u03b1\u03ba\u03bf\u03bd) tenia un sentit ambivalent: podia referir-se a una subst\u00e0ncia capa\u00e7 d’alleujar dol\u00e8ncies i curar malalties, o b\u00e9 tractar-se d’un ver\u00ed que podia tornar-se en contra de la salut i produir efectes adversos inesperats, fins i tot la mort. Des de llavors, molts medicaments han estat seleccionats per la medicina occidental en base a la seva efic\u00e0cia emp\u00edrica i el reconeixement de la seva eventual toxicitat mitjan\u00e7ant proves d’assaig i error. Tot i que l’arsenal terap\u00e8utic va ser molt limitat fins fa un segle, alguns preparats han sobreviscut la prova del temps com, per exemple, la digital (digoxina).<\/p>\n
Amb el desenvolupament industrial i l’expansi\u00f3 de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, corrent a l’una amb el millor coneixement de les causes i dels mecanismes de les malalties, l’arsenal (mai m\u00e9s ben dit) terap\u00e8utic va cr\u00e9ixer de forma exponencial cobrint pr\u00e0cticament tot l’espectre de patologies. Aix\u00f2 va posar sobre la taula la necessitat que el desenvolupament i posterior comercialitzaci\u00f3 dels medicaments es realitzar\u00e0 sota seriosos controls i m\u00e9s estrictes m\u00e8todes per tal d’evitar els efectes adversos que, en major o menor mesura, sempre van lligats a la prescripci\u00f3 d’un f\u00e0rmac. Un altre factor que va contribuir decisivament a elevar les exig\u00e8ncies sobre la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, va ser l’espant\u00f3s escenari que va desencadenar la prescripci\u00f3 de talidomida com a sedant o per tractar els v\u00f2mits del primer trimestre d’embar\u00e0s a la fi dels 50, amb el naixement de milers de nens amb greus malformacions de les extremitats.<\/p>\n
Malgrat les moltes precaucions que es prenen, o almenys es prenien en d\u00e8cades passades, mai ens trobarem lliures que medicaments que s’hagin comercialitzat puguin, temps despr\u00e9s, ser incriminats com a causants de greus efectes adversos i siguin, llavors, milers o milions les persones afectades. Per a alguns estudiosos del tema, com Peter Gotzsche (Medicaments que maten i crim organitzat<\/em>, Ed. Libros del Lince, 2014), els medicaments serien la segona o tercera causa de mortalitat en els pa\u00efsos desenvolupats. Malauradament hi ha molts exemples: a finals dels 90 es van llan\u00e7ar dues campanyes a favor de l’anomenada salut de la dona (Women ‘s Health Initiative i Million Women Study) que implicaven medicar milers de dones amb hormones per tal de posposar la menopausa i \u00abmillorar la seva qualitat de vida\u00bb, un negoci que es va xifrar en milers de milions de d\u00f2lars. Ja entrat el nostre segle XXI, les dues campanyes es van aturar en constatar que la dones tractades van desenvolupar m\u00e9s c\u00e0ncer de mama i d’\u00fater i van patir m\u00e9s accidents vasculars cerebrals que les que no van rebre tractament hormonal. Una revisi\u00f3 dels editorials favorables al tractament hormonal publicats en diverses revistes cient\u00edfiques, ha revelat que la majoria havien estat escrits per metges o cient\u00edfics implicats econ\u00f2micament en el tractament encara que tan sols en un 5% d’aquests editorials, els autors declaraven el seu conflicte d’inter\u00e8s.<\/p>\n A m\u00e9s dels conflictes dels cient\u00edfics interessats intel\u00b7lectualment i \/ o financerament en les innovacions farmacol\u00f2giques, un altre factor rellevant en la comercialitzaci\u00f3 insegura de nous medicaments \u00e9s la pressa amb qu\u00e8 aquests s\u00f3n requerits pel mercat o promocionats per la ind\u00fastria. L’aprovaci\u00f3 expr\u00e9s de nous medicaments va comen\u00e7ar amb els antivirals dissenyats per combatre la SIDA. El dramatisme i la r\u00e0pida expansi\u00f3 d’aquesta malaltia de transmissi\u00f3 sexual i parenteral va mobilitzar a l’opini\u00f3 p\u00fablica i els grups de pacients afectats van pressionar a la ind\u00fastria farmac\u00e8utica i a les ag\u00e8ncies pertinents per tramitar urgentment l’aprovaci\u00f3 de f\u00e0rmacs que, en altres circumst\u00e0ncies, un per\u00edode m\u00e9s prolongat de prova abans de la seva comercialitzaci\u00f3.<\/p>\n Una cosa semblant ha passat amb els antiv\u00edrics recentment comercialitzats a molt alt cost per al tractament de l’hepatitis C que fins poden comprar-se a la xarxa a \u00abbon preu\u00bb perqu\u00e8 t’ho envien de l’\u00cdndia on no es paguen royalties. Hi ha hagut una enorme pressi\u00f3 per part dels pacients afectats d’hepatitis C (organitzats en lobbies) per ser tractats de forma gratu\u00efta per\u00f2 encara est\u00e0 per veure si realment es tracta de f\u00e0rmacs sense efectes secundaris greus. De moment, les primeres observacions fetes des de la generalitzaci\u00f3 d’aquests f\u00e0rmacs a l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona, \u200b\u200bsuggereixen que pacients amb antecedents de c\u00e0ncer de fetge associat a hepatitis per virus C han presentat un rebrot de la seva malaltia dins dels primers sis mesos de tractament, la qual cosa obliga a formular-se la pregunta de fins a quin punt es tracta de medicaments cancer\u00edgens. \u00c9s possible que fins i tot pacients no diagnosticats de c\u00e0ncer de fetge per tractar-se encara de lesions de mida m\u00ednima, poguessin veure accelerat el curs de la seva malaltia.<\/p>\n En resum, com en tantes altres afirmacions sobre la vida i la mort, els grecs tenien ra\u00f3 i encara avui, potser avui m\u00e9s que ahir, cal recordar el seu savi principi de precauci\u00f3 davant els tractaments farmacol\u00f2gics, especialment els llan\u00e7ats amb pressa o al context de campanyes per a \u00abmillorar la nostra salut\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La saviesa cl\u00e0ssica advertia ja que les armes terap\u00e8utiques emprades per la medicina tenen un doble tall. En grec, la paraula farmakon (\u03c6\u03b1\u03c1\u03bc\u03b1\u03ba\u03bf\u03bd) tenia un sentit ambivalent: podia referir-se a una subst\u00e0ncia capa\u00e7 d’alleujar dol\u00e8ncies i curar malalties, o b\u00e9 tractar-se d’un ver\u00ed que podia tornar-se en contra de la salut i produir efectes adversos […]<\/p>\n","protected":false},"author":131,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[1639,176,61,1517],"class_list":["post-9815","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres","tag-efectes-secundaris","tag-estudi","tag-farmac","tag-medicacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9815","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/131"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9815"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9815\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9815"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}