Sota la meva visi\u00f3, el concepte del millor professional \u00e9s el que t\u00e9 una part t\u00e8cnica m\u00e8dica molt bona i una part humana, emp\u00e0tica i comunicativa tamb\u00e9 molt bona. I aix\u00ed com la part t\u00e8cnica est\u00e0 molt desenvolupada i estudiada, i ens formem, la part humana, comunicativa o emp\u00e0tica no est\u00e0 gens avaluada i durant la carrera hi ha nom\u00e9s una assignatura residual que fa que tota aquesta part no sigui avaluada. Aix\u00f2 \u00e9s un problema del sistema perqu\u00e8 passa tant en estudiants com en residents o en metges especialistes que no tenen aquesta capacitat i que haurien de desenvolupar-la.<\/p>\n
Tampoc existeix una actualitzaci\u00f3 formativa en aquests aspectes.<\/strong> Sobre la relaci\u00f3 metge pacient, en el llibre dius que \u00abmalaltia i malalt s\u00f3n indivisibles\u00bb i que un metge no es pot fixar nom\u00e9s en la malaltia.<\/strong> De fet el paper del metge acaba quan la malaltia acaba, sovint ni existeix un proc\u00e9s postmalaltia.<\/strong> En un dels cap\u00edtols menciones la \u00abmassificaci\u00f3 del sistema\u00bb. Quins efectes t\u00e9 tant per professionals com per pacients aquesta massificaci\u00f3 a les consultes o a les urg\u00e8ncies?<\/strong> Malgrat la reducci\u00f3 de sous, la precaritzaci\u00f3 o les retallades, els col\u00b7lectius organitzats com la Marea Blanca de Catalunya, no representen la totalitat de professionals d’aquest pa\u00eds. Per qu\u00e8 no es mobilitzen m\u00e9s els metges?<\/strong><\/p>\n Jo em vaig formar fa 15 anys de resident en un gran Hospital de Barcelona i tot aix\u00f2 ja es vivia, per tant no ve d’ara. Les retallades ho han posat al l\u00edmit per\u00f2 no ve d’ara i el professional sanitari, el metge, la infermera, etc. est\u00e0 tan maltractat pel sistema que ho viu d’una forma cr\u00f2nica. Ho aguantes perqu\u00e8 els pacients se’n beneficien per\u00f2 hi ha metges que ho viuen amb certa desmotivaci\u00f3, de pensar que aix\u00f2 dif\u00edcilment es canviar\u00e0, \u00e9s el metge que actua una mica com un zombi i que cada vegada s’implica menys perqu\u00e8 se sent la baula m\u00e9s d\u00e8bil de la cadena.<\/p>\n Pot ser tamb\u00e9 que precisament pel fet d’estar en una situaci\u00f3 prec\u00e0ria hi hagi m\u00e9s por a protestar?<\/strong> Abans parlaves del temps per visita. Fa unes setmanes el F\u00f2rum Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FoCAP) va elaborar un document en qu\u00e8 recomanava practicar m\u00e9s escolta activa i menys medicalitzaci\u00f3<\/a>. \u00c9s possible amb les condicions actuals practicar aquesta escolta activa?<\/strong> A m\u00e9s la inversi\u00f3 en prim\u00e0ria no t\u00e9 r\u00e8dit pol\u00edtic perqu\u00e8 \u00e9s una inversi\u00f3 a llarg termini.<\/strong> En el llibre dius que la medicina ser\u00e0 humana o no ser\u00e0. Quines conseq\u00fc\u00e8ncies ja hi ha de la incorporaci\u00f3 de la tecnol\u00f2gica?<\/strong> Un dels perfils que descrius \u00e9s el del metge sense \u00e8tica.<\/strong> El m\u00f3n de la medicina encara est\u00e0 marcat pel fet de sumar m\u00e8rits, escalar posicions? Com ha canviat la percepci\u00f3 del metge?<\/strong> En els darrers anys hem vist com una professi\u00f3 que cr\u00e8iem m\u00e9s lliure de corrupci\u00f3 no n’est\u00e0 exempta. Penso per exemple en el cas de les pr\u00f2tesis caducades de Traiber.<\/strong> La relaci\u00f3 metge-ind\u00fastria farmac\u00e8utica t\u00e9 riscos, dius, com per exemple prescriure m\u00e9s d’un determinat medicament perqu\u00e8 hi ha interessos darrere.<\/strong> Per \u00faltim i en relaci\u00f3 al t\u00edtol del llibre, qu\u00e8 consideres que \u00e9s m\u00e9s important a l’hora de posar-se en la pell del pacient?<\/strong> Salvador Esquena \u00e9s un metge ur\u00f2leg especialitzat en cirurgia oncol\u00f2gica i treballa en diferents centres hospitalaris. Des de La pell del pacient (Ara Llibres) convida a fer una reflexi\u00f3 sobre la professi\u00f3 m\u00e8dica, els problemes i els reptes que afronta. \u00abEl metge mai ha de perdre la noci\u00f3 de com ho viuria ell si fos […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":9857,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[1991,292,84,846,46,771],"class_list":["post-9854","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma","tag-entrevistes","tag-industria-farmaceutica","tag-medicina","tag-precarietat-laboral","tag-professionals","tag-retallades"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9854","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9854"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9854\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9854"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9854"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9854"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nExacte, un metge es forma per operar millor o fer millors diagn\u00f2stics per\u00f2 ning\u00fa es preocupa per millorar les seves capacitats comunicatives. Pot ser que no comuniquis b\u00e9 amb els pacients, que no s\u00e0pigues donar males not\u00edcies…la majoria de metges no ens preocupem de la part comunicativa i ens preocupem m\u00e9s de la part m\u00e8dica. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que amb el sistema actual \u00e9s molt complicat de vegades fer tot aix\u00f2.<\/p>\n
\nHi ha metges que estan entestats en tractar el malalt, en operar-lo molt b\u00e9, fer-li un bon diagn\u00f2stic, etc. i aix\u00f2 \u00e9s molt bo per\u00f2 si creuen que el tracte amb el pacient, com el pacient veu o pateix la malaltia o les seves circumst\u00e0ncies personals a casa no s\u00f3n tan importants \u00e9s un error.<\/p>\n
\nClar, sobretot les malalties greus, que afecten psicol\u00f2gicament. Si ning\u00fa aborda com has viscut la malaltia, com t’est\u00e0s recuperant, etc. hi ha un d\u00e8ficit. En alguns casos, com en l’oncologia s\u00ed que existeix, per\u00f2 en d’altres disciplines no i aix\u00f2 potser no cura per\u00f2 ajuda a curar segur\u00edssim.<\/p>\n
\nLa massificaci\u00f3 des del punt de vista del professional suposa enfrontar-se a un oce\u00e0 de burocr\u00e0cia impressionant. Estar pendent d’omplir un formulari en un ordinador, per exemple, i a part de la burocr\u00e0cia ens toca viure situacions com haver de donar un diagn\u00f2stic de c\u00e0ncer en deu minuts perqu\u00e8 darrere d’aquest senyor n’hi ha trenta m\u00e9s que has de visitar. Per al pacient \u00e9s evident que un dels efectes s\u00f3n les llistes d’espera. Tot aix\u00f2 fa que no nom\u00e9s afecti la pr\u00f2pia malaltia sin\u00f3 que afecti psicol\u00f2gicament al pacient que est\u00e0 esperant per ser operat i que sent dolor. Un altre dels grans problemes \u00e9s l’envelliment de la poblaci\u00f3 i clar que hi ha molta gent que va a les urg\u00e8ncies per motius injustificats per\u00f2 clar \u00e9s la forma m\u00e9s r\u00e0pida com a m\u00ednim que de vegades tenen d’acudir al metge- aix\u00f2 provoca que les urg\u00e8ncies estiguin saturades de forma cr\u00f2nica de pacients que passen hores i hores en lliteres i aix\u00f2 \u00e9s un perjudici pel malalt perqu\u00e8 que un senyor o una senyora gran estigui un dia o dos en una llitera a urg\u00e8ncies \u00e9s un problema molt gros. Tamb\u00e9 pel professional que est\u00e0 24 hores de gu\u00e0rdia i ha de rebre tota aquesta pressi\u00f3 assistencial bestial a un preu de saldo. Al nostre pa\u00eds tenim una sanitat molt bona al nostre nivell per\u00f2 com que no som un pa\u00eds ric i la inversi\u00f3 en sanitat no \u00e9s tan alta com desitjar\u00edem patim les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquest d\u00e8ficit d’inversi\u00f3.<\/p>\n![\"En](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/Salvador_Esquena_03.jpg\")
<\/a>
\nS\u00ed, clar. El problema \u00e9s que la precarietat amb els metges joves encara \u00e9s pitjor, ho deia un informe del COMB fa uns dies. La desmotivaci\u00f3 de capital vocacional, dels joves, \u00e9s un problema.<\/p>\n
\nEls metges de prim\u00e0ria, de fam\u00edlia, s\u00f3n els herois del sistema. La medicina prim\u00e0ria \u00e9s un pilar imprescindible del sistema i quan parlem de massificaci\u00f3 els metges de fam\u00edlia s\u00f3n qui m\u00e9s la pateixen. Jo s\u00f3c ur\u00f2leg i veig la meva petita parcel\u00b7la per\u00f2 el metge de fam\u00edlia t\u00e9 un component social, veu la globalitat del pacient: quins s\u00f3n els seus problemes, si els seus fills estan a l’atur, etc. Haur\u00edem d’escoltar molt m\u00e9s als metges de fam\u00edlia. La soluci\u00f3 passa per una major inversi\u00f3 en sanitat, si poses m\u00e9s metges a visitar, podr\u00e0s augmentar el temps de visita. I probablement augmentant el temps de visita podries evitar prescriure de vegades un medicament. Amb m\u00e9s temps de visita la qualitat assistencial milloraria exponencialment per\u00f2 no s\u00f3c gaire optimista.<\/p>\n
\nExactament. Moltes vegades el que importa s\u00f3n els n\u00fameros: visites, cirurgies, etc.. la qualitat humana de l’activitat m\u00e8dica nom\u00e9s la comptem els professionals, no est\u00e0 en els esquemes o els fulls d’Excel.<\/p>\n
\nEs pot fer una analogia amb la societat. Tu tens un iPhone i cada any surt un model seg\u00fcent. En medicina moltes vegades hi ha una espiral tecnol\u00f2gica bestial i la ind\u00fastria que produeix aquests productes tamb\u00e9 est\u00e0 fent pressing<\/em> perqu\u00e8 treuen nous aparells i instruments perqu\u00e8 tu els compris i els facis servir. La tecnologia ens ha situat en uns nivells de diagn\u00f2stic, cirurgia o tractament magn\u00edfics per\u00f2 els metges hem de ser els tallafocs de tot aquest aparellatge per decidir qu\u00e8 \u00e9s \u00fatil, qu\u00e8 no, etc. No pel fet que estigui de moda voldr\u00e0 dir que millori estrictament la salut dels pacients. Cal que els metges siguem molt cr\u00edtics amb cada aparell que incorporem al sistema.<\/p>\n
\nDel cap\u00edtol sense \u00e8tica la gr\u00e0cia \u00e9s que estic parlant d’una realitat molt minorit\u00e0ria. El metge sense \u00e8tica pot anar des del metge amb les millors intencions per\u00f2 amb la inconsci\u00e8ncia fins al que no t\u00e9 cap tipus d’escr\u00fapol per intentar progressar i que instrumentalitza el pacient a costa del seu benefici, per\u00f2 estem parlant d’una minoria.<\/p>\n
\nEl metge ha passat de ser el l\u00edder de la comunitat intocable a un estat m\u00e9s mortal, fins i tot que qualsevol es veu amb cor de dir-te que all\u00f2 \u00e9s mentida, o que t’arribi un pacient amb coses que ha trobat al Google. El metge s\u00ed que t\u00e9 un punt m\u00e9s d’autocomplaen\u00e7a perqu\u00e8 tenim molta responsabilitat, estudiem molt, etc, aix\u00f2 fa que de vegades tinguis un punt d’ego que crec que \u00e9s necessari. D’aqu\u00ed a tenir un ego desmesurat i convertir-te en un arrogant que creu que \u00e9s un semid\u00e9u intocable… Aix\u00f2 \u00e9s rid\u00edcul. El metge ha de ser respectat amb el mateix respecte que qualsevol altre professional.<\/p>\n<\/a>
\nClar, el problema \u00e9s que hi ha una premissa i \u00e9s que tothom creu que els metges tenim un sentit moral o \u00e8tic superior. En general la majoria, per vocaci\u00f3 el t\u00e9 [aquest sentit moral], per\u00f2 dins de la professi\u00f3 hi ha minories que no el tenen. Els metges som humans, exactament igual que la resta de la societat, i si a la societat hi ha corruptes dins de la medicina tamb\u00e9 hi ha persones que es poden corrompre.<\/p>\n
\nDurant anys aix\u00f2 va ser una orgia impresentable. Era una llegenda urbana absolutament real que el metge prescrivia i llavors hi havia una ind\u00fastria darrere que estava contenta i el metge rebia des d’una cosa petita a una molt gran a grans prescriptors. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 de la formaci\u00f3 continuada dels metges ning\u00fa se n’ha fet mai c\u00e0rrec a part de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, que \u00e9s qui est\u00e0 darrere de congressos o altres trobades, en principi sense demanar res a canvi per\u00f2 hi havia un acord t\u00e0cit. Aix\u00f2 ara s’ha limitat molt i hi ha un codi \u00e8tic de Farmaindustria, la patronal de la Ind\u00fastria Farmac\u00e8utica, i estem a l’altre extrem: alguns metges no poden anar a determinats congressos.<\/p>\n
\nEl metge mai ha de perdre la noci\u00f3 de com ho viuria ell si fos el malalt. \u00c9s a dir: com a malalt t’est\u00e0s dues hores a la sala d’espera, despr\u00e9s et fan una proves i et tenen en dej\u00fa, tres hores i no et truquen, etc. Tota una s\u00e8rie de problemes del sistema que sovint com a metge de vegades ni te n’enteres. He parlat amb metges que despr\u00e9s de ser malalts se n’han adonat de coses que no se n’havien adonat despr\u00e9s de vint anys de fer de metge. A un pacient l’has de tractar, per exemple, com voldries que tractessin la teva mare: que li expliquessin b\u00e9, que fossin emp\u00e0tics, que reb\u00e9s el millor tractament, etc. i per tant has de fer el mateix amb aquella pacient, que potser tamb\u00e9 \u00e9s la mare d’alg\u00fa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"