La crisi econ\u00f2mica, l’ofec financer i el tracte fiscal que est\u00e0 rebent el nostre pa\u00eds posen els serveis p\u00fablics al l\u00edmit per\u00f2 el sector privat, l’assegurador, tamb\u00e9 est\u00e0 en una situaci\u00f3 que est\u00e0 patint la crisi. Al sector p\u00fablic hem patit un 20% de retallades en els pressupostos des del 2010 que es van haver de fer de forma abrupta. Si la poblaci\u00f3 no s’ha vist m\u00e9s ressentida \u00e9s pel comprom\u00eds dels professionals, perqu\u00e8\u00a0 han anteposat sobre el seu comprom\u00eds \u00e8tic la preservaci\u00f3 de la qualitat assistencial per\u00f2 sobre la base d’empobrir-se molt m\u00e9s. Els metges d’aqu\u00ed ja eren els pitjors pagats de la Uni\u00f3 Europea i el que tenim ara \u00e9s molta precarietat tot i que hi ha poc atur,\u00a0com mostra un estudi que vam presentar fa unes dies.<\/a> La meitat dels menors de 45 estan en contractes temporals o precaris, hi ha gent que est\u00e0 fent 30 o 40 contractes anuals. Volem un sistema d’excel\u00b7l\u00e8ncia per\u00f2 no podem pagant sous indignes. Amb tot aquest no \u00e9s el principal problema, el principal problema \u00e9s la manca d’inversions en el sistema p\u00fablic. Hi ha pa\u00efsos que dediquen m\u00e9s recursos del seu PIB a la sanitat p\u00fablica i tenen sistemes d’avaluaci\u00f3 que els fan avan\u00e7ar m\u00e9s. Aqu\u00ed, en canvi, estem encallats en debats -alguns est\u00e8rils- quan el sistema sanitari \u00e9s el servei p\u00fablic m\u00e9s ben valorat pels ciutadans.<\/p>\n Amb tot, considera que el sistema sanitari catal\u00e0 s’hauria de redefinir en algun sentit? Alguns han posat el debat sobre la taula. Despr\u00e9s de 30 anys \u00e9s sorprenent i desconcertant el debat sobre redefinir el model. En els pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats d’Europa que tenen sistemes universals com el nostre, com Alemanya, Su\u00e8cia, Noruega… el debat no est\u00e0 en la titularitat dels centres que presten el servei sin\u00f3 en l’efici\u00e8ncia i els resultats en funci\u00f3 dels centres. Per tant, en el que ens hem de fixar \u00e9s en com es destinen els serveis p\u00fablics, com es gasten i quin servei rep el ciutad\u00e0. Tot i que estem en una situaci\u00f3 millor que molts pa\u00efsos i hem avan\u00e7at amb eines com l’AQuAS (Ag\u00e8ncia de Qualitat i Avaluaci\u00f3 Sanit\u00e0ries de Catalunya) per\u00f2 hi ha hagut un debat molt contaminat i una intencionalitat de presentar el sistema sanitari catal\u00e0 com un sistema corrupte amb disfuncions. Hi havia disfuncions per\u00f2 s’ha guanyat en transpar\u00e8ncia i en elements d’avaluaci\u00f3 i no crec que hi hagi cap servei p\u00fablic a Espanya que tingui el nivell de control i transpar\u00e8ncia que t\u00e9 ara el sistema sanitari. Estem tornant a un debat [el del model sanitari catal\u00e0] que en el seu moment, quan es va presentar la LOSC, va aconseguir un consens pol\u00edtic molt gran: des d’ICV, PSC, ERC… i ara paradoxalment tornem 30 anys enrere per discutir sobre la titularitat. El que ens preocupa no \u00e9s diferent del que preocupa a la societat: la sostenibilitat i la viabilitat del sistema sanitari, sobretot p\u00fablic.<\/p>\n Com veu el fet de treure de la xarxa p\u00fablica aquells centres amb \u00e0nim de lucre, com per exemple la Cl\u00ednica del Vall\u00e8s? No entenc tant soroll per aquest tema quan en realitat, insisteixo, estem molt preocupats perqu\u00e8 la manca de recursos est\u00e0 generant moltes tensions al sistema. Generar tanta expectativa i tanta pressi\u00f3 sobre el sector sanitari acaba perjudicant els sectors m\u00e9s desfavorits. Quan tens un sistema p\u00fablic tant al l\u00edmit el que t\u00e9 recursos econ\u00f2mics o t\u00e9 una m\u00fatua pot buscar-se una alternativa per\u00f2 el que no acaba sent el principal perjudicat, per tant reclamo que hi hagi voluntat de tots els partits pol\u00edtics perqu\u00e8 es posin d’acord perqu\u00e8 hi hagi m\u00e9s recursos. S’han de col\u00b7locar m\u00e9s recursos i consensuar la cartera de serveis per decidir com prioritzar-los.<\/p>\n Durant les retallades a la p\u00fablica grups com IDC Salud -ara Quir\u00f3nsalud- han augmentat el seu negoci<\/a> [segons dades de Metges de Catalunya les contractacions del CatSalut al grup privat IDC van augmentar de 71,1 milions el 2010 a 82 milions el 2013]. No s\u00e9 si podem parlar fins i tot del monopoli d’IDC pel que fa al sector privat.<\/strong><\/p>\n D’aquest monopoli ja en fa un any i l’\u00fanic que ha anat a la Comissi\u00f3 Nacional del Mercat i la Compet\u00e8ncia (CNMC) per denunciar el possible monopoli en el sector privat que suposava l’oferta de llits privats a la ciutat de Barcelona s\u00f3c jo, cap m\u00fatua, cap patronal, cap partit pol\u00edtic. Dissortadament la Comissi\u00f3 ha dit que aqu\u00ed no hi ha cap monopoli. El COMB no es ficar\u00e0 amb aix\u00f2 [si s’ha de treure l’afany de lucre], si s’ha de treure s’ha de treure, aix\u00f2 que ho decideixin els gestors, per\u00f2 des del COMB diem: avaluem-ho i fem-ho transparent. S’ha d’avaluar l’efici\u00e8ncia, avaluar resultats i veure si \u00e9s veritat que les coses fetes d’una manera o d’una altra s\u00f3n satisfact\u00f2ries per al ciutad\u00e0 i suposen un estalvi. En el cas de l’Hospital Sagrat Cor, per exemple, en el seu moment els sindicats van pressionar la mateixa Generalitat perqu\u00e8 deix\u00e9s que IDC Salud es compromet\u00e9s a gestionar-lo.<\/p>\n Des de fa unes setmanes sabem que no tindrem nous pressupostos aquest 2016. El COMB i els altres col\u00b7legis de Catalunya van traslladar-li al conseller abans en una reuni\u00f3 mantinguda amb ell que no es podia posar m\u00e9s pressi\u00f3 al sistema si no hi havia m\u00e9s recursos.<\/strong><\/p>\n Un pa\u00eds que no t\u00e9 pressupostos \u00e9s una frivolitat, no podem anar generant expectatives de qu\u00e8 baixarem les llistes d’espera pagant el que s’est\u00e0 pagant i aix\u00f2 se li ha d’explicar al ciutad\u00e0. Als pa\u00efsos democr\u00e0tics avan\u00e7ats al ciutad\u00e0 no se l’infantilitza, se li diu: vost\u00e8 vol m\u00e9s? Doncs es decideix posar m\u00e9s impostos o reorganitzar les prioritats. Per\u00f2, per exemple, pel finan\u00e7ament del tractament de l’Hepatitis C la conselleria va haver d’endeutar-se l’any passat. Estem en una situaci\u00f3 molt cr\u00edtica; amb les llistes d’espera per exemple \u2013que \u00e9s un instrument per regular fluxos que tenen tots els pa\u00efsos del m\u00f3n\u2013 el problema no \u00e9s que un senyor estigui un mes en llista d’espera, \u00e9s si per aquella patologia t\u00e9 sentit que estigui un temps determinat esperant o no. Hi ha f\u00f3rmules que haurien de ser com a m\u00ednim plantejables.<\/p>\n Per alleugerar les llistes?<\/strong><\/p>\n Per alleugerar les llistes i per millorar el finan\u00e7ament.<\/p>\n Com per exemple?<\/strong><\/p>\n Hi ha pa\u00efsos que han introdu\u00eft elements de copagament. Jo nom\u00e9s dic que se’n parli, no \u00e9s que hi estigui a favor o en contra. M’estimo tant el sistema sanitari p\u00fablic que demano que posem tota la imaginaci\u00f3 per generar recursos. Malgrat que el sistema sigui universal considero que aquells que tinguin m\u00e9s recursos econ\u00f2mics potser haurien de pagar m\u00e9s i s’hauria de preservar les persones amb unes rendes m\u00e9s baixes i els malalts cr\u00f2nics. No ho s\u00e9, alg\u00fa ho ha d’estudiar, per\u00f2 hem de buscar f\u00f3rmules. Alguns s’estan escarrassant per generar recursos i aqu\u00ed estem en un debat sobre uns centres que representen el 0,3% del pressupost.<\/p>\n Vost\u00e8 \u00e9s metge de fam\u00edlia. L’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria una de les \u00e0rees m\u00e9s castigades per les retallades. Quin paper hauria de jugar la prim\u00e0ria els pr\u00f2xims anys?<\/strong><\/p>\n Des que vaig acabar la carrera sempre he sentit que ha de ser la porta d’entrada al sistema sanitari per\u00f2 o s’empodera de veritat i es d\u00f3na capacitat i eines d’autonomia i autogesti\u00f3 cl\u00ednica i econ\u00f2mica als equips professionals o no ser\u00e0 una realitat. Models d’autogesti\u00f3 suposarien un estalvi directe pel ciutad\u00e0 i es millorarien els mecanismes d’efici\u00e8ncia.<\/p>\n Precisament sobre el model de gesti\u00f3, un article publicat al diari El Pa\u00eds<\/em><\/a> posava el focus de la pol\u00e8mica sobre les Entitats de Base Associativa (EBA), autogestionades pels professionals, ja que segons l’article \u00abhan acabat per ser un gran negoci per un redu\u00eft grup de metges\u00bb. El model de les EBAs \u00e9s el model que tenen els anglesos o els danesos, que \u00e9s organitzaci\u00f3 feta pels professionals que en el cas del nostre pa\u00eds hi ha estudis que mostren que entre els millors sistemes des del punt de vista assistencial, amb un pressupost fix i tra\u00e7at pr\u00e8viament est\u00e0 entre els m\u00e9s valorats de Catalunya pels pacients. A m\u00e9s, els professionals estan m\u00e9s contents i \u00e9s un estalvi per l’erari p\u00fablic. Haur\u00edem de definir el que \u00e9s lucre per\u00f2 acceptant que hi havia dos o tres casos en qu\u00e8 hi ha pogut haver lucre i genera unes difer\u00e8ncies de lucre entre els professionals, com a president del col\u00b7legi no puc defensar-ho perqu\u00e8 jo sempre vaig defensar un model de base i d’ess\u00e8ncia cooperativista en qu\u00e8 els professionals han d’estar ben remunerats, no com se’ls paga en alguns llocs de l’administraci\u00f3. Ara jutjarem les EBAs per algun cas? No, per\u00f2 jo ja he dirigit una carta a ACEBA [l’Associaci\u00f3 Catalana d’Entitats de Base Associativa<\/span>] per demanar-los-hi la implementaci\u00f3 d’un codi de bon govern que eviti aquests tipus de situaci\u00f3. Un model d’EBA suposaria gaireb\u00e9 un estalvi de 1.000 milions d’euros a l’erari p\u00fablic i amb aix\u00f2 potser haur\u00edem evitat les retallades en l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n Un altre tema \u00e9s la reivindicaci\u00f3 d’un decret catal\u00e0 que reguli la prescripci\u00f3 i l’\u00fas de medicaments per part de les infermeres. Com\u00edn ha prom\u00e8s un decret catal\u00e0 i s’ha comprom\u00e8s a buscar el consens entre col\u00b7lectius, des del COMB hi ha hagut converses en aquest sentit des de llavors?<\/strong><\/p>\n Moltes, i si aqu\u00ed no hi ha hagut conflicte \u00e9s perqu\u00e8 tots hi hem posat seny. Hem posat tot el que est\u00e0 al nostre abast per no generar confrontaci\u00f3 i generar bon clima. El posicionament del COMB sempre ha estat trobar elements de consens i de respecte, primer al que ha estat l’evoluci\u00f3 del mateix col\u00b7lectiu d’infermeria a l’hora de poder dur a terme un tipus d’activitats que els hi s\u00f3n pr\u00f2pies i que ning\u00fa els hi discuteix. Per exemple, que les infermeres puguin prescriure o indicar el material de cures que utilitzen, aqu\u00ed no hi ha discussi\u00f3 i \u00e9s desconcertant que no s’hagi fet fins i tot a nivell d’estat. Despr\u00e9s hi ha els productes subjectes a prescripci\u00f3 m\u00e8dica que no es poden fer de forma a\u00efllada, s’ha de fer en el marc dels equips, no pot ser que tinguem dues l\u00ednies de prescripci\u00f3 independents. El conseller ara ha avan\u00e7at un text en el qual crec que ens posarem tots d’acord. Estic conven\u00e7ut que arribar\u00e0 a bon port.<\/p>\n Respecte als estudis de medicina, alguns metges consideren que s’haurien d’actualitzar i que assignatures residuals com l’empatia o la comunicaci\u00f3 o fins i tot l’antropologia social haurien de tenir m\u00e9s pes. Qu\u00e8 n’opina?<\/strong><\/p>\n Nosaltres hem convocat el III Congr\u00e9s de la professi\u00f3 m\u00e8dica i una de les pon\u00e8ncies parla de quin \u00e9s el metge que la societat necessitar\u00e0 el segle XXI. Nom\u00e9s mirem l’aspecte acad\u00e8mic, als Estats Units per exemple valoren molt l’entrevista i quines s\u00f3n les inquietuds i les activitats que fa aquell estudiant de medicina. Per exemple, es valora molt l’activitat comunit\u00e0ria i aqu\u00ed nom\u00e9s valorem la nota i aix\u00f2 \u00e9s un gran error. Potser estem descartant un perfil de professional i acceptant un perfil de professionals que no \u00e9s el metge que necessitem, necessitem un metge que reuneixi coneixement i empatia. A les facultats s’ensenya poc d’empatia o de bio\u00e8tica, per exemple, s’ha de repensar en funci\u00f3 del que la societat reclama. La universitat tamb\u00e9 \u00e9s dels sectors que els hi costa m\u00e9s canviar.<\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n![\"Padr\u00f3s](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/20160630_Jaume_Padros_0106-1024x684.jpg\")
<\/a>
\n<\/strong><\/p>\n![\"Padr\u00f3s](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/20160630_Jaume_Padros_0042-1024x684.jpg\")
<\/a>