{"id":9972,"date":"2016-07-06T22:46:19","date_gmt":"2016-07-06T21:46:19","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=9972"},"modified":"2016-07-06T22:46:19","modified_gmt":"2016-07-06T21:46:19","slug":"atencio-la-salut-mental-mes-pacients-menys-recursos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/07\/06\/atencio-la-salut-mental-mes-pacients-menys-recursos\/","title":{"rendered":"Atenci\u00f3 a la salut mental: m\u00e9s pacients i menys recursos"},"content":{"rendered":"

La Plataforma per a la Defensa de l’Atenci\u00f3 P\u00fablica en Salut Mental a Catalunya<\/a> (PSM) va presentar el passat 15 de juny, davant la Comissi\u00f3 de Salut del Parlament, els resultats d’un document que ha elaborat sobre la situaci\u00f3 actual en l’\u00e0mbit de la salut mental: L’atenci\u00f3 a la salut mental: retallades i model.<\/em><\/a><\/p>\n

La compareixen\u00e7a va ser sol\u00b7licitada per la PSM, per\u00f2 cal destacar que aquesta va tenir el suport de tots els grups parlamentaris. Aix\u00f2 ens fa pensar que l’estat de la salut mental de la poblaci\u00f3 comen\u00e7a a ser un tema d’especial inter\u00e8s, i est\u00e0 sortint de les zones fosques i marginals on es trobava durant les dues \u00faltimes d\u00e8cades. Aquest inter\u00e8s no nom\u00e9s el manifesten els parlamentaris, sin\u00f3 tamb\u00e9, per exemple, l’Ajuntament de Barcelona amb la constituci\u00f3 de la Taula de Salut Mental, a trav\u00e9s de la qual escolta les preocupacions dels representants d’entitats professionals, de familiars i d’usuaris sobre aquest tema.<\/p>\n

Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s el que ens preocupa? La PSM ha volgut fer una an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 actual dels serveis especialitzats d’atenci\u00f3 a la salut mental i addiccions i la seva evoluci\u00f3 en els anys de restricci\u00f3 pressupost\u00e0ria del govern de la Generalitat a partir de l’any 2010. Evoluci\u00f3 que cal interpretar no sols en el vessant quantitatiu, sin\u00f3 tamb\u00e9 en les implicacions que tenen sobre la qualitat de l’atenci\u00f3 i del model assistencial subjacent. Ens preocupa doncs, el progressiu deteriorament de la qualitat assistencial.<\/p>\n

Efectivament, la qualitat de l’atenci\u00f3 ha resultat greument perjudicada m\u00e9s enll\u00e0 de qu\u00e8 els professionals prioritzin l’\u00e8tica de les intervencions terap\u00e8utiques per sobre dels recursos disponibles. Les retallades i la dotaci\u00f3 insuficient dels recursos han afectat ja el model assistencial, i en aquest sentit, es podria dir que m\u00e9s que retallades han sigut mutilacions del model comunitari necessari d’atenci\u00f3 a la salut mental.<\/p>\n

A la xarxa p\u00fablica de Centres de Salut Mental d’adults (CSMA) s’ha disparat la demanda assistencial: m\u00e9s pacients atesos, amb augment de la proporci\u00f3 de trastorns mentals severs i m\u00e9s casos nous. M\u00e9s persones ateses i menys professionals per atendre-les comporta menys visites per pacient i any.<\/p>\n

En l’\u00e0mbit hospitalari ha crescut el nombre dels ingressos, per\u00f2 amb reducci\u00f3 del nombre de dies d’estada. En canvi, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia, s’ha observat un increment en els reingressos 30 dies despr\u00e9s de l’alta, fet que apunta a qu\u00e8 els pacients estan menys dies ingressats dels que poden necessitar. Tamb\u00e9 cal destacar que hi ha un augment significatiu dels ingressos en unitats de subaguts, que pot atribuir-se a dificultats de seguiment en els serveis ordinaris dels CSMA per part dels seus professionals de refer\u00e8ncia. I aquest augment de l’activitat assistencial es realitza amb menys recursos. Aix\u00f2 vol dir que els professionals fan el que \u00abpoden\u00bb en lloc de fer el que cal.<\/p>\n

Les xifres mostren la situaci\u00f3 real: El pressupost global del Departament de Salut dedicat a l’atenci\u00f3 de salut mental i addiccions va ser de 384 M \u20ac l’any 2010, i de 350 M \u20ac l’any 2014, el que suposa una reducci\u00f3 del 9% i el 4% del pressupost total de Salut. Pel que fa a les set regions sanit\u00e0ries de Catalunya, les retallades pressupost\u00e0ries no s\u00f3n homog\u00e8nies. Oscil\u00b7len entre un -4 % per a la regi\u00f3 sanit\u00e0ria de les Terres de l’Ebre a un -15,5% per a la regi\u00f3 sanit\u00e0ria de Girona. Desconeixem els criteris en qu\u00e8 es basen aquestes difer\u00e8ncies territorials. La distribuci\u00f3 del pressupost per a la salut mental i addiccions t\u00e9 una orientaci\u00f3 clarament hospital\u00e0ria, com la de tot el sistema sanitari catal\u00e0. La partida per a serveis hospitalaris d’aguts, subaguts i cr\u00f2nics \u00e9s 1,5 vegades m\u00e9s elevada que la dedicada a l’atenci\u00f3 comunit\u00e0ria en els CSMA, els centres de dia i els serveis de rehabilitaci\u00f3.<\/p>\n

Cal destacar com a dada positiva que els serveis d’atenci\u00f3 a les drogodepend\u00e8ncies han rebut un 8% m\u00e9s que l’any 2010. Encara que la considerem \u00abpositiva\u00bb, segurament es deu a qu\u00e8 s’ha incrementat l’ab\u00fas d’alcohol i drogues entre la poblaci\u00f3. Per contra, els \u00abprogrames especials\u00bb, que afecten diversos \u00e0mbits com la detecci\u00f3 preco\u00e7 de la psicosi i el suport a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, s\u00f3n els m\u00e9s afectats, amb una disminuci\u00f3 del 22%.<\/p>\n

Una an\u00e0lisi inicial dels recursos assignats a cada CSMA de la ciutat de Barcelona, agrupats per zones de renda alta, mitjana i baixa, indica uns resultats molt dispars, observant-se importants desigualtats en la dedicaci\u00f3 de recursos en el finan\u00e7ament per cada persona atesa. En concret, la mitjana de l’import que el CatSalut destina a les entitats prove\u00efdores de CSMA dels districtes de renda alta \u00e9s un 42% m\u00e9s elevat que la mitjana dels CSMA de renda baixa. Queda en evid\u00e8ncia que les difer\u00e8ncies suposen un agreujament de les desigualtats socials i de salut en la poblaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s necessari aprofundir en l’estudi d’aquesta situaci\u00f3 a Barcelona i valorar si es produeixen les mateixes desigualtats en la resta del pa\u00eds. Caldr\u00e0 replantejar els criteris de finan\u00e7ament amb m\u00e9s equitat i refor\u00e7ar l’atenci\u00f3 i els programes espec\u00edfics all\u00e0 on hi ha m\u00e9s risc i necessitat, segons els determinants de la salut mental reconeguts.<\/p>\n

La disminuci\u00f3 de recursos i l’augment de l’activitat afecta la qualitat assistencial que poden oferir els serveis especialitzats de salut mental. Aix\u00f2 comporta un gran augment de la pressi\u00f3 per als professionals perqu\u00e8 els posa en una situaci\u00f3 de vulnerabilitat i risc per a la seva pr\u00f2pia salut. Aquest tema i l’especial afectaci\u00f3 de l’atenci\u00f3 als infants amb problemes de salut mental seran objecte de nous articles.<\/p>\n

 <\/p>\n

Francesca Zapater \u00e9s llicenciada en Medicina i Cirurgia l’any 1976 per la Universitat de Barcelona. Jubilada. Ha treballat com a metgessa d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria a Martorelles, Montmel\u00f3 i Vilanova del Vall\u00e8s. Ha estat tutora de Medicina Familiar i Comunit\u00e0ria, directora de l’Equip d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria Montorn\u00e8s-Montmel\u00f3, ha format part del Grup de Qualitat de la CAMFIC i ha estat presidenta del F\u00f2rum Catal\u00e0 d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FoCAP) de 2011-2015. Actualment \u00e9s membre de la junta directiva de FoCAP i membre del Comit\u00e8 d’\u00c8tica Assistencial del Vall\u00e8s Oriental Centre.\u00a0<\/em><\/p>\n

Regina Bayo \u00e9s psic\u00f2loga cl\u00ednica – psicoanalista. Membre de la Plataforma per la defensa de l’atenci\u00f3 p\u00fablica en salut mental. Impulsora del Grup Psicoan\u00e0lisi i Societat, al Col\u00b7legi Oficial de Psic\u00f2legs de Catalunya. Forma part de la Red Mujeres Profesionales de Salud, i col\u00b7labora en la Revista Mujeres y Salud (MyS). Participa en l’Eix Salut de Barcelona en Com\u00fa. En l’actualitat, vinculada al Grup Promotor de la Taula de Salut Mental de l’Ajuntament de Barcelona.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Plataforma per a la Defensa de l’Atenci\u00f3 P\u00fablica en Salut Mental a Catalunya (PSM) va presentar el passat 15 de juny, davant la Comissi\u00f3 de Salut del Parlament, els resultats d’un document que ha elaborat sobre la situaci\u00f3 actual en l’\u00e0mbit de la salut mental: L’atenci\u00f3 a la salut mental: retallades i model. La […]<\/p>\n","protected":false},"author":258,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,47],"tags":[101,53],"class_list":["post-9972","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-determinants","category-factor-huma","tag-addiccions","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9972","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/258"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9972"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9972\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9972"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9972"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9972"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}