Sembla que independitzar-se mai havia estat tan complicat com ara. La taxa d’emancipació juvenil a Catalunya l’any 2021 va registrar un 17%, la xifra més baixa des que hi ha registres, mentre que la mitjana europea se situa per sobre del 32%. A més, l’edat en què els joves s’independitzen ha augmentat fins als 29,8 mentre que la mitjana europea se situa en els 26,5 anys. Tanmateix, l’atur entre els joves s’estableix per sota del 29% lluny del 50,4% del 2012, quan la taxa d’emancipació era del 28,6%. Per a CCOO, el motiu, tot i que hi ha menys atur entre els joves és que “tenir un treball no és condició suficient per emancipar-se”.
«Espanya és el país líder en problemes de salut mental entre els joves»
El sindicat ha presentat l’informe “Joves i emancipació a Catalunya i Europa” davant d’un “context d’incertesa constant i de precarietat, perquè tot i tenir feina, som pobres”, afirma la Juliana Rosanna Sánchez-Valverde, responsable de Formació d’Acció Jove de CCOO. Més d’un 80% dels joves menors de trenta anys continua vivint a la llar familiar, pels “elevats preus de l’habitatge al nostre país”, afirma Sánchez Valverde, que afegeix que “té un impacte evident en la salut mental dels joves al no poder dur a terme els seus projectes vitals”. De fet, Espanya és el país líder en problemes de salut mental entre els joves, segons l’estudi Estado Mundial de la Infancia 2021, elaborat per Unicef, que destaca que un 70% dels joves europeus té ansietat o depressió. Els joves senten que la seva salut mental empitjora, segons el “Baròmetre Juvenil. Salut i Benestar” de la Fundació Mútua Madrileña i Fundació FAD Joventut. En l’estudi destaca que la sensació de bona salut ha passat del 86,7% el 2017 al 54%. Els problemes que més els preocupa són l’atur, els baixos salaris i la precarietat laboral i només un 21,4% creu que milloraran en el futur. A més, sis de cada deu se senten molt o bastant estressats amb la feina o els estudis i des de la pandèmia, el suïcidi se situa com la principal causa de mort no natural entre els joves a Espanya.
“L’emancipació juvenil no és cosa només de joves, sinó de tota la societat”
“Els joves no som el futur, som el present”, va afirmar Lucía Aliagas, coordinadora Nacional d’Acció Jove-Joves CCOO, que va afegir que “els joves precaris es converteixen en adults precaris” i va aprofitar per reivindicar un Pacte Nacional per la Joventut, ja que segons demostra l’estudi “existeix un problema nacional”. En la mateixa línia, Irene Galí, sociòloga encarregada de dur a terme l’estudi, va defensar que cal que es comenci a tractar l’emancipació dels joves com a qüestió conjunta perquè “l’emancipació juvenil no és cosa només de joves, sinó de tota la societat”. A més, va destacar que els joves viuran pitjor que els seus pares i “la sobre responsabilització familiar que existeix està provocada per la falta de compromís de l’Estat”. Tot i això, va posar en valor la millora en les dades de qualificació a Espanya, tot i que avui dia està al capdavant en sobrequalificació. Al nostre país, un 34% dels joves ocupa llocs de feina en els que tenen més formació de la que se’ls hi demana mentre que la mitjana europea se situa en el 21%.
Sous, temporalitat i falta d’habitatge protegit, el triangle de problemes que ofega l’emancipació
Lluny queda l’emancipació juvenil aconseguida el 2007 amb un 33%, la xifra més elevada des que hi ha registres. Des del 2013, l’ocupació juvenil ha anat millorant, tot i que l’emancipació s’ha anat reduint. Per tant, tenir feina no és garantia de viure bé, perquè en moltes ocasions ni et permet pagar el lloguer. L’informe destaca la precarietat de l’ocupació juvenil i l’elevada taxa de temporalitat. Mentre el 2013 era del 15,6%, ara sobrepassa el 27%. I en comparació als majors de 29 anys, la temporalitat se situa en el 10,5%.
Pel que fa als sous, l’informe exposa com els joves encara no se n’han sortit de la crisi del 2008. La lenta recuperació de l’anterior crisi té un impacte directe en els joves. Mentre que abans de la crisi immobiliària els salaris dels menors de 30 anys representaven el 67,18% del sou mitjà, l’any 2020 s’ha reduït fins al 49,42%. Entre els menors de 25 anys la situació empitjora. Segons l’Agència Tributària els sous són de 8.517€ davant dels 28.530€ dels treballadors d’entre 45 i 54 anys: “en cas de viure sols es trobarien en risc de pobresa o exclusió social”, conclou l’estudi.
L’habitatge és el tercer puntal que enfonsa l’emancipació al país. Segons l’Institut Català del Sòl, a Barcelona, els joves haurien de destinar el 84,3% del seu sou per a poder pagar el lloguer. A més, l’últim trimestre del 2022 els preus del lloguer a Catalunya s’han disparat amb un ascens del 14,4% a Barcelona fins a arribar als 1.066,68€. Al preu, s’afegeix la inestabilitat. El fet de tenir feines temporals, a més d’impedir una estabilitat suposa que tampoc puguin accedir a una hipoteca o tinguin problemes per a accedir a un contracte de lloguer per la falta d’un contracte indefinit. L’opció més factible és el lloguer social, ínfim a Espanya: un 2,5% davant el 20,9% de Dinamarca, el 24% d’Àustria o el 30% dels Països Baixos.
Entre el 2005 i el 2009 es van construir anualment a Catalunya 10.000 habitatges protegits, dels quals un 40% es destinaven a lloguer social. Posteriorment, es va anar reduint i avui dia de l’habitatge protegir construït entre 2015 i 2017 un 0% és de lloguer social. Segons la sociòloga Galí, el parc d’habitatge i els ajuts públics són els principals elements que fomenten l’emancipació juvenil a Europa. Amb el parc d’habitatge públic, es pot veure una correlació quan hi ha més d’un 10%, amb un efecte llindar, ja que amb parcs tan petits els principals beneficiats són les persones en risc d’exclusió social i no els joves. Pel que fa a la despesa pública a Espanya per fomentar l’emancipació es destina un 0,1% del PIB.