Aquest és un article publicat a eldiario.es
Ja a mitjans d’octubre la Mireia Nievas no era capaç de trobar en cap farmàcia madrilenya el fàrmac que utilitzava des de febrer per al seu tractament de reemplaçament hormonal. Com ella, la majoria de dones transsexuals a Espanya empraven les pastilles de Meriestra, que contenen estrògens, fins que Novartis va deixar de comercialitzar-les a casa nostra.
No és l’únic cas de desproveïment de medicaments per a persones transsexuals que precisen de substitució hormonal. El més utilitzat pels homes, Testex Prolongatum, també s’ha deixat de dispensar, encara que previsiblement es reprendrà el pròxim gener. «La principal conseqüència és el caos inicial, ningú tenia informació referent a això o era confusa», sosté Nievas.
El desproveïment de tots dos ha coincidit en el temps, però les raons que esgrimeix l’Agència Espanyola del Medicament són diferents. Apunta a una manca d’estoc per l’excés de demanda en el cas de Testex i a la finalització del contracte que Novartis mantenia amb Shire, l’empresa que té la patent a nivell global, en el cas de Meriestra.
La situació és diferent per a un fàrmac i l’altre. Desma, el laboratori que comercialitza la testosterona injectable Testex per a homes transsexuals, assegura que el medicament es tornarà a dispensar al gener de l’any que ve, però el cap de la comercialització de Meriestra és, en principi, definitiu.
El rumb del fàrmac pot canviar si el Ministeri de Sanitat aconsegueix que Novartis restableixi el subministrament. «S’està treballant en això», asseguren fonts de la institució, que està explorant com a solució a curt termini la via de dispensar el Meriestra que s’està comercialitzant en altres països.
L’equivalent al Meriestra costa 17 vegades més
L’impacte del desproveïment s’ha deixat notar amb intensitat en les persones transsexuals -encara que són medicaments usats també per altres que requereixen un suplement hormonal- perquè «són fàrmacs còmodes, molt utilitzats i àmpliament acceptats per la comunitat», assenyala Rosa Almirall, ginecòloga del servei de salut Trànsit a Barcelona.
Tant ella com la resta de professionals han començat a estendre receptes per a altres medicaments que s’han convertit en l’alternativa. No obstant això, en el cas de les dones trans i el Meriestra, cap d’ells és exactament equivalent a aquest últim.
«El que estem fent és un pegat, cal que el Ministeri investigui com fer accessible un medicament igual», afirma Marcel·lí Gómez, endocrí de l’Hospital Universitari de València. L’únic fàrmac que és exacte al retirat és Progynova, de Bayer, però no està finançat pel Sistema Nacional de Salut.
D’aquesta manera el seu preu és inassumible per a moltes persones, ja que tenint en compte que una dona transsexual requereix uns sis mil·ligrams del fàrmac al dia, que cada caixa conté 20 pastilles i cadascuna és d’un mil·ligram haurà de gastar 152 euros al mes per cobrir el seu tractament. Per assolir la mateixa quantitat de Meriestra, la despesa frena en els nou euros mensuals.
La dependència de la indústria farmacèutica
«Això no fa més que remarcar la fragilitat que hi ha als tractaments hormonals» i evidencia «la situació de dependència que tenim la comunitat trans de les farmacèutiques», remarca Nievas, que ha passat a utilitzar Climen, comercialitzat per Bayer, una de les alternatives -en comprimits- juntament amb Progyluyton o Climodien.
«No obstant això, aquests són dos medicaments en un, que si vols fer-ho perfectament bé hi ha persones que no han de prendre’n», puntualitza Gómez. A més d’estradiol -un tipus de l’hormona sexual femenina estrògen- aquests medicaments contenen quantitats mínimes de progesterona o ciproterona. «Són baixes quantitats però, per a algunes dones, si es pot evitar, millor», diu l’endocrí.
Per això tant Almirall com l’expert de l’Hospital Universitari de València apunten que l’única solució a llarg termini ha de ser el restabliment de Meriestra o d’un altre fàrmac amb les mateixes condicions. «Cal estar alerta perquè com que són medicaments molt barats amb prou feines tenen rendibilitat per a la indústria», explica Gómez.
Desproveïment en cadena
Una de les coses que més preocupa la comunitat transsexual i els especialistes és que el desproveïment està provocant un efecte dòmino i ja hi ha absència de les alternatives. «Ja m’han arribat correus electrònics que el Testex de 100 mil·ligrams no està disponible en moltes farmàcies de Barcelona», avisa Almirall.
El Testex de 100 mil·ligrams és el que els homes transsexuals han començat a adquirir des que el Testex de 250 va suspendre la seva comercialització. «Ahir a València ja no n’hi havia», alerta Gómez. Per això, molts homes transsexuals estan adquirint pegats o gel de testosterona, encara que el seu efecte és menor.
Això els que puguin, perquè alguns com Mané Fernández tenen al·lèrgia a tots dos i han de suspendre el seu tractament fins que Testex torni a estar disponible. «A moltes persones joves o que acaben de començar el tractament aquest problema els afecta emocionalment perquè pensen que retrocediran en el seu procés», assenyala.
La solució dels pegats o el gel -que també hi és per a dones transsexuals- no és majoritàriament acceptada perquè «tenen un efecte menor, són incòmodes, poden causar al·lèrgia, els pegats a l’estiu es desenganxen i produeixen molèsties», exemplifica Gómez.
A Alicia Ramos també li ha afectat el desproveïment de Meriestra tot i que no el fa servir. Ella prefereix els pegats, però a causa de l’augment de demanda «l’última recepta ja no vaig poder aconseguir-la». En la seva opinió la manca d’aquests medicaments «no és la fi del món», però sí que provoca «incertesa, inseguretat i angoixa a les perspectives vitals de persones que ja de per si carreguen amb la seva».
Aquest dissabte la Plataforma pels Drets Trans ha convocat una concentració davant del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat sota el lema #LasHormonasSonSalud a la qual s’han adherit ja gairebé 80 entitats. «El ministeri hauria de garantir que sempre hi hagi una alternativa finançada», conclou Nievas.