Just Deploy It!

Categoría: migrate

  • Com la Xina ha aconseguit frenar al coronavirus

    La Xina va treure pit el passat 10 de març, quan el seu president, Xi Jinping, va viatjar a la ciutat de Wuhan, capital de la província de Hubei i epicentre del brot epidèmic de coronavirus Covid-19. Una visita que es va interpretar com l’anunci que aviat es podria cantar victòria sobre aquesta epidèmia. “La batalla contínua, però la victòria és a prop”, va dir aquell dia el president del gegant asiàtic.

    I les estadístiques oficials semblen donar-li la raó. El 19 de març, les autoritats xineses van anunciar que no s’havia registrat cap cas nou de coronavirus al seu país per primera vegada des de l’esclat de l’epidèmia a Wuhan, al mes de gener. Una notificació que suggereix que les autoritats sanitàries haurien aconseguit dominar l’epidèmia. Una victòria, però, que, a data 20 de març, havia deixat a la Xina 3.248 morts i 80.967 contagiats, dels quals 71.150 ja s’han recuperat.

    És arran d’aquests resultats que el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’etíop, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha elogiat en més d’una ocasió les iniciatives adoptades per Pequín a l’hora d’afrontar el brot epidèmic del coronavirus Covid-19 i no ha dubtat a considerar que han marcat el camí a seguir a altres països sobre com afrontar aquesta epidèmia.

    Unes recomanacions que han estat seguides per la majoria de països europeus, com Espanya, Itàlia i França, entre altres, que han apostat pel mètode xinès en lloc de les estratègies seguides per Corea del Sud, Singapur, Taiwan o Hong Kong, què sense aplicar mesures tan draconianes, com paralitzar el país i confinar milions de persones a casa seva, estan controlant amb èxit l’epidèmia. Un èxit que es fonamenta en una gestió transparent i eficaç, així com un control exhaustiu de la població per descobrir nous casos i tallar la propagació del Covid-19.

    La diferència entre la fórmula adoptada per aquests països i enclavaments i la Xina es troba, sens dubte, a la velocitat de reacció en el moment de  saber-se el brot epidèmic. Tan Corea del Sud, com a Singapur, Taiwan i Hong Kong, les seves autoritats no van vacil·lar a adoptar mesures immediates quan Xina va informa l’OMS de diversos casos d’una pneumònia desconeguda a Wuhan, el 31 de desembre.

    A la Xina, en canvi, el règim autoritari del Partit Comunista va intentar amagar al principi l’epidèmia, silenciant als metges que alertaven d’ella, com va ser el cas del difunt doctor Li Wenliang, o la doctora Ai Fen. Pequín va trigar un mes a reaccionar, en part a causa que els responsables provincials de Hubei van minimitzar la gravetat del brot epidèmic. Un retard que va fer que entre el 22 de gener i el 22 de febrer, el nombre de contagiats passés de 548 a 77.000, i la xifra de morts s’elevés de 17 a 2.443.

    “Guerra mèdica total”

    A partir d’aquest moment, les autoritats xineses van declarar una “guerra mèdica total” contra el coronavirus. Una iniciativa que els va impulsar a adoptar mesures draconianes per tal d’eliminar l’epidèmia. La primera decisió contundent que va adoptar el govern de país asiàtic va ser en vigílies de l’Any Nou Lunar, un període festiu en què els xinesos es reuneixen en família i el país registra un total de 3.000 milions de viatges. Aquest dia, el 23 de gener, va decidir posar en quarantena a la ciutat de Wuhan, epicentre de l’epidèmia, amb els seus 11 milions d’habitants. Per a això va tancar aeroports, estacions de trens i carreteres. A partir d’aquesta data ningú va poder abandonar la ciutat.

    Uns pocs dies després, i en vista que l’epidèmia seguia expandint-se, les autoritats van tancar les urbs que envoltaven Wuhan i, finalment, van decretar l’aïllament de tota la província de Hubei. Una decisió que va portar a confinar un total de 60 milions de persones a casa seva, el tancament de totes les empreses i els comerços que no fossin essencials, així com de la totalitat del transport públic. Aquesta iniciativa després es va aplicar a altres ciutats, incloses Pequín i Xangai, que amb els seus gairebé 22 i 26 milions d’habitants es van convertir pràcticament en ciutats fantasmes.

    En aquesta lluita sense quarter, les autoritats encara van anar més lluny en la seva batalla contra el Covid-19. L’ús de la màscara es va convertir en una obligació per sortir al carrer. A l’entrada dels edificis, públics i privats, es van instal·lar controls de temperatura per tal d’aïllar a tot aquell que tingués febre -un dels símptomes de la malaltia- i es va vetar l’entrada a tot aquell que no visqués en ells. Les visites a familiars i amics es van prohibir. Les zones comunes dels immobles es desinfectaven cada dia amb alcohol i lleixiu i el quadre de comandaments dels ascensors es van recobrir amb una fina capa de plàstic que es canviava en qüestió d’hores cada dia, segons van explicar en el seu moment alguns residents a la capital xinesa.

    Alimenta a domicili

    A mesura que passaven els dies, les autoritats xineses no van vacil·lar a demanar més sacrificis a la població, especialment a la de Hubei, per tal de controlar el brot epidèmic. A les famílies se’ls va ordenar, en un primer moment, que només una persona del seu entorn podria sortir a comprar aliments o articles de primera necessitat cada 2 o 3 dies. Després, el confinament es va endurir encara més en determinats barris de Wuhan o d’altres ciutats de la província de Hubei on més proliferava el coronavirus. Es va prohibir als ciutadans sortir de casa seva, amb els que l’aprovisionament va passar a realitzar-se a domicili.

    A partir d’aquest moment, molta gent va recórrer a les compres per internet i mitjançant Alibabà (l’Amazon xinès) i WeChat (el WhatsApp local), que eren transportades per una extensa xarxa de milions de missatgers.

    En aquesta batalla, les noves tecnologies també van jugar un paper primordial a l’hora de pal·liar els efectes de l’epidèmia. No només van connectar a familiars i amics separats pel confinament, sinó que també han servit per detectar l’estat de salut de la població. Les aplicacions en els mòbils amb codis QR es van utilitzar, per exemple, a manera de semàfors que permetien o prohibien a la gent sortir al carrer, en registrar informació en les bases de dades governatives dels individus.

    Així, si en activar l’aplicació sortia el color verd, és que el propietari del mòbil no havia estat a cap zona de risc i podia desplaçar-se sense problemes. L’aparició del color ambre significava que aquell usuari s’havia mogut del seu domicili però no havia estat en regions afectades. I si s’encenia el color vermell, indicava a l’amo d’aquell mòbil que havia de romandre en quarantena 14 dies.

    La tecnologia també ha estat de gran ajuda per a escoles i universitats, que han habilitat classes en línia per evitar que els alumnes perdessin el curs. Segons la premsa local, al voltant de 300 milions d’estudiants segueixen classes a través de la xarxa, ja que els centres docents encara romanen tancats.

    I, així mateix, moltíssimes empreses van apostar pel teletreball com a fórmula més idònia per prosseguir l’activitat laboral. Una mesura que en el cas de moltes indústries no es va poder, però, dur a terme a causa que la mà d’obra resultava imprescindible i nombrosos treballadors no es van poder reincorporar als seus llocs de treball per estar en quarantena amb les seves famílies, lluny de la fàbrica. Una situació que ha provocat nombrosos problemes a moltes empreses xineses, que no han pogut reprendre la seva activitat normal, amb els consegüents retards en la cadena de subministraments, amb les seves repercussions internacionals. No debades, la Xina és la fàbrica del món.

    Tendència a la normalitat

    Ara, a finals de març, i després de dos mesos de durs sacrificis per part de la població xinesa, la tendència sembla clara i les ciutats del gegant asiàtic recobren de forma progressiva la normalitat. Les imatges que transmeten les televisions locals mostren ja comerços oberts en els carrers de Pequín i de Xangai, així com un trànsit rodat cada vegada més abundant. No obstant això, la normalitat encara no és absoluta. Les classes segueixen suspeses, els cinemes i teatres tancats i als restaurants cal anar en grups de tres persones com a màxim i guardant les distàncies entre les taules.

    A llum d’aquest èxit inicial obtingut per la Xina, molts països europeus han apostat per seguir el seu mètode de quarantenes massives i restriccions de moviments. “Els punts clau són la prevenció primerenca, la detecció ràpida, el diagnòstic d’hora, i la quarantena com més aviat millor”, ha assenyalat el responsable de la lluita contra el coronavirus a la Xina, el dotor Zhong Nanshan, segons el diari South China Morning Post de Hong Kong.

    No obstant això, la fórmula adoptada per la Xina planteja seriosos interrogants sobre la possibilitat de ser exportada, del tot, a altres països. Un assumpte que no és intranscendent si es té en compte que el règim autoritari que regeix en el gegant asiàtic no té res a veure amb els sistemes democràtics imperants a Europa i en altres regions de la planeta. I tampoc és equiparable la realitat sociocultural occidental amb la jerarquitzada societat xinesa i la seva predisposició a complir amb les regulacions imposades. No obstant això, les mesures adoptades inicialment per Itàlia, Espanya i França, entre altres països, indiquen que els seus habitants seguiran els mateixos passos que la població xinesa.

    Ajuda a Occident

    Aquest aparent èxit de la Xina, celebrat amb molta prudència pels seus líders, que insisteixen que la batalla encara no ha acabat i la lluita serà llarga, ha impulsat però a Pequín a desenvolupar una ofensiva diplomàtica en tota regla. Una iniciativa amb la qual pretén cobrir el buit que en temps de catàstrofes naturals o emergències de salut pública solien cobrir els països desenvolupats occidentals.

    Des de mitjans de març, la Xina està brindant ajuda humanitària als països de la resta de món afectats per l’epidèmia del coronavirus. Del sud-est asiàtic a Amèrica de Sud, passant per Iran, Europa i el continent africà, tothom està rebent donacions del gegant asiàtic; des de mascaretes a respiradors, passant per material per tests o guants, a l’enviament d’equips mèdics per ajudar al personal sanitari local.

    Una acció que, sens dubte, eleva la imatge internacional de la Xina i el seu president, Xi Jinping, especialment davant d’una Unió Europea que apareix lenta i dividida a l’hora de reaccionar davant l’epidèmia del coronavirus Covid-19.

    • Isidre Ambrós va ser corresponsal de La Vanguardia a Àsia

  • L’AIFiCC i la CAMFIC signen un posicionament conjunt amb 12 línies d’actuació

    Davant la previsible saturació del Sistema Sanitari per la Pandèmia per SARS-CoV2, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) proposen en un document conjunt 12 línies d’actuació preferents. Tanmateix i com han fet fins avui, ambdues organitzacions es posen a disposició de l’Administració per aquelles accions que permetin l’atenció a les persones i als professionals dins les seves competències.

    Entre d’altres qüestions, també exposen que els professionals de l’Atenció Primària disposen del coneixement, habilitats, actituds i experiència com per fer front tant a l’atenció com a les grans adaptacions i reptes que es tenen per davant. Així, especifiquen que cal reiterar amb intensitat a la població la importància de les mesures higièniques i de confinament a casa, i sancionar a qui no segueixi aquest confinament.

    Els Centres d’Atenció Primària ja han desenvolupat plans de contingència propis i reorganitzat horaris i recursos físics i humans. Consideren a més que també han de dur plans per atendre aquells dispositius que el Departament de Salut habiliti (hotels o altres tipus d’espais temporals). Per poder-ho fer amb eficiència demanen que l’administració pública els alliberi de tasques administratives i es faciliti la gestió telemàtica i el teletreball dels professionals quan es pugui.

    Entre les línies, reivindiquen que, davant el col·lapse viscut per altres telèfons centralitzats (061, 112), cal aconsellar a la població el contacte telefònic amb el seu centre d’Atenció Primària. A més, també es sumen a la crida per a disposar de mascaretes i Equips de Protecció Individual «perquè és imprescindible protegir els professionals».

    També demanen una atenció especial als pacients més vulnerables i aquells que no disposin de les condicions domiciliàries necessàries per fer front a la malaltia. Treball social i serveis d’atenció domiciliària. Així mateix, consideren que la coordinació entre centres residencials i sociosanitaris i els Centres d’Atenció Primària és ara més que mai essencial. Assenyalen també ambdues societats que es tracta de propostes solidàries que també cal coordinar. I anuncien que ofereixen una plataforma creada per compartir experiències i sumar positivament les millors pràctiques.

  • Aturar el contagi de professionals, se’n diuen drets laborals

    Des de l’inici de la crisi sanitària que ha comportat el COVID-19 professionals de diferents sectors del món de la salut a través de les diferents formes jurídiques que els representen han manifestat com a por principal no poder aturar la transmissió del virus i que el sistema sanitari es veiés superat. Les denuncies assenyalaven veure’s superats per no poder assumir els casos d’infectats, superats per no poder respondre amb recursos materials o físics pel que fa als espais o superats per quedar-se sense personal suficient.

    Amb el confinament va arribar la cita de les 20h i els aplaudiments que dia rere dia es repeteixen. En alguns veïnats s’improvisen cançons. Aquest gest ha estat motiu d’alegria entre els professionals i totes aquelles persones dedicades al món sanitari. No obstant això, són moltes les persones que a través de xarxes expressaven que les felicitacions enorgulleixen però no salven vides, que estan molt bé els aplaudiments però que el què fa falta són recursos. Un discurs que es repeteix des de l’època de les retallades més dràstiques, retallades de les quals el sector no se n’ha sortit, com bé recordaven durant la vaga que es va convocar durant una setmana el novembre del 2018 contra la precarietat laboral i professional del sector. Una precarietat que es tradueix a nivell de càrrega i qualitat assistencial i en l’estat de les condicions laborals i retributives, Aquestes condicions, denuncien els professionals sanitaris avui, són les que ara han posat en perill la seva integritat.

    Ahir, l’actualització de dades, situava en 5.400 els sanitaris contagiats arreu de l’estat espanyol. Un increment molt ràpid, doncs de dilluns a dimarts la xifra va incrementar en 1.490 casos nous. Mentre que l’increment de diumenge a dilluns va ser del 13%, la pujada de casos entre dilluns i dimarts va arribar a suposar un 38% més de casos. Un augment que representa més del doble de contagis que el dia anterior.

    Durant la compareixença de Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministerio de Sanidad, aquest va explicar que les xifres de casos confirmats són desiguals entre comunitats autònomes però també entre hospitals.

    Aquesta dada a Catalunya era de 1346 els professionals sanitaris diagnosticats amb positiu de coronavirus. I, del total, 140 concretament són professionals de l’Hospital d’Igualada.

    Les dades, tan impactants i preocupants alhora, porten a qüestionar les condicions de treball dels professionals sanitaris. Després que sindicats, associacions, soscietats científiques i un gran número de professionals a través de totes les vies al seu abast denunciessin no disposar del material necessari, Simón reconeixia també en roda de premsa que “hi ha hagut moments puntuals en els quals l’accès al material de protecció ha estat difícil”.

    El sindicat Metges de Catalunya exigeix aturar «la sagnia de contagis»

    En conèixer aquestes dades, Metges de Catalunya exigia a les autoritats mesures urgents per aturar “la sagnia de contagis de professionals sanitaris”. El sindicat considerava “inadmissible i extremadament perillós” que, segons les dades aportades aquest dimarts pel Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, el col·lectiu de professionals de la salut acumuli un total de 5.400 persones contagiades pel coronavirus. Una xifra que a més, del total de contagiats, representa el 14% del total d’afectats en el conjunt de l’Estat i que, a més, afirmaven, supera percentualment a països amb molts més contagis, com la Xina i Itàlia. A Catalunya, el percentatge representa el 17% del total de la població infectada.

    En la seva demanda, el sindicat Metges de Catalunya deien estar convençuts que el nombre real de professionals contagiats és superior, tal com demostren algunes dades territorials. En aquest sentit, el sindicat denúncia que en províncies com Girona el 37% dels infectats correspon a sanitaris, segons les dades oficials d’aquest dilluns.

    Així, tal com va reconèixer també Simón, Metges de Catalunya vincula l’elevada quantitat de treballadors infectats de COVID-19 amb el desproveïment d’equips de protecció individual (EPI) que pateixen tant els centres hospitalaris com els centres d’atenció primària i sociosanitaris. “La manca d’EPI, que diuen que han d’arribar i no arriben, provoca que els facultatius hagin de prestar assistència amb molta menys seguretat de la que haurien”, assegura el sindicat que reitera que la protecció dels professionals és indispensable per acabar amb la pandèmia.

    A banda d’aquest sindicat, sobre l’increment de casos constant i la falta de material s’han exclamat diverses plataformes. Per exemple, des de Marea Blanca de Catalunya explicaven en un comunicat que actualment a Catalunya s’estan tancant CAPs perquè existeixen sanitaris contagiats, com a Sabadell, el CAP Concòrdia, el CAP Gràcia i el Consultori de Poble Nou (també de Sabadell), o a Barcelona el CAP La Sagrera. En el CAP Sant Andreu de Barcelona van enviar a casa a la majoria de professionals i avisaven que això mateix està ocorrent a moltíssims altres centres com per exemple al Baix Vallés.

    Marea Blanca de Catalunya també assenyala que “la falta de material de protecció i de recursos humans a causa de les baixes i els aïllaments pel contagi”, implica que “no s’està donant resposta ni tècnica ni política a fi de millorar aquesta situació”.

    Els professionals de l’Hospital Clínic aplaudeixen a les portes del centre / Pol Rius

    Els Col·legis, preocupats per la seguretat dels seus professionals

    Més enllà dels professionals sindicats o organitzats en plataformes transversals, també els Col·legis oficials han demostrat la seva preocupació

    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) alerta de la falta de material d’equips de protecció individual (EPI) que estan patint molts centres. Això està fent que moltes vegades s’estiguin atenent pacients amb mitjans que no són adients, cosa que implica un risc per a la salut dels professionals i la de les persones que atenen. Des del COIB remarquen a més que resulta especialment preocupant la manca de dotació d’EPI en centres de fora de l’àrea metropolitana i institucions d’atenció geriàtrica i sociosanitària.

    Els centres sanitaris tenen l’obligació de seguir els protocols establerts per l’autoritat competent en matèria sanitària. Els seus serveis de prevenció de riscos laborals estan obligats a garantir la seguretat dels professionals i han de vetllar pel compliment dels protocols.

    La presidenta del COIB, Paola Galbany, es mostrava “molt preocupada per la salut de les nostres infermeres i infermers i de la resta de professionals assistencials, que estan fent front a aquesta situació tan excepcional amb mitjans de protecció que sovint no són els més adequats”.

    Entenent la situació i per intentar pal·liar-la, des del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona han volgut donar resposta als professionals, empreses, entitats i ciutadans que ofereixen material sanitari, equipament de protecció i altre tipus de donacions per ajudar els centres sanitaris, sociosanitaris i residències a fer front a la crisi sanitària causada per la pandèmia de COVID-19.

    Així, han obert una campanya de donacions.

  • L’atenció primària desprès del COVID19

    La pandèmia del COVID19 ens ha fet tocar de peus a terra. Per primera vegada els països rics s’han vist vulnerables davant un problema de salut. Malgrat que les borses han experimentat una caiguda superior a la de l’inici de la segona guerra mundial, els estats han prioritzat la salut a l’economia. Han decretat uns confinaments que ensorren les empreses i suprimeixen els drets democràtics dels ciutadans. Els governants no volen ser responsables d’unes morts produïdes per l’incapacitat del sistema de salut per absorbir l’atenció a un nombre tan elevat de malalts.

    Una vegada més ha quedat clar que la salut no és una responsabilitat exclusiva del sistema sanitari. El primer món ha comprovat que s’enfronta a seriosos problemes de salut sense disposar de cap vacuna ni cap medicament que els resolgui. Al contrari, es veu obligat a aplicar mesures pròpies de l’edat mitjana com son l’aïllament dels malalts, la quarantena dels contagis, el distanciament social o el confinament domiciliari. Potser aquest episodi farà reflexionar al primer món que malgrat estar més amenaçat pels virus que per les guerres, destina paradoxalment més diners a la recerca militar que a la de la salut.

    La pandèmia ha modificat la forma com els ciutadans utilitzen el sistema sanitari. Han vist amb disgust com les mútues privades que paguen religiosament es desentenen del problema i com el sistema públic afrontava amb valentia aquest repte. Per fi han comprès que quan es presenten símptomes menors és millor quedar-se a casa que compartir la sala d’espera amb pacients molts més greus. Tots estem aplicant mesures de protecció individual davant. Desitgem no col·lapsar el sistema. Evitem les visites presencials, preferim resoldre els problemes de salut i els tràmits burocràtic-administratius per telèfon i per correu electrònic. Ha millorat la imatge dels sanitaris públics davant la població que els hi demostra amb un aplaudiment diari al balcó a les vuit del vespre.

    El Catsalut també ha hagut de posar les piles, finalment ha simplificat la gestió de la recepta electrònica. Ja no cal portar la còpia en paper a la farmàcia per retirar els medicaments, tal com havíem demanat repetidament, fins i tot en aquesta mateixa secció. Malgrat tot, l’INSS encara es resisteix a simplificar la gestió de les baixes laborals. Seguim amb el mètode paternalista-policial que desconfia sistemàticament del pacient i obliga a múltiples controls i partes de confirmació. Esperem que aviat la mateixa situació forci a una simplificació de la gestió d’aquesta prestació.

    Els equips s’han consolidat, ha augmentat el companyerisme, la comunicació entre professionals i sobre tot els whatsapps amb continguts mèdics. Per fi els metges i les infermeres han agafat les rendes dels equips i han canviat l’organització d’acord amb les necessitats específiques de cada centre. Ja era hora. Els gerents però segueixen reunits, discutint de les seves coses, cada dia més allunyats dels pacients i amb menys credibilitat davant dels professionals. Malgrat el compromís professional, seguim amb els mateixos greuges retributius que van originar les vagues de l’any passat i encara no hem recuperat els conceptes retributius que teníem abans la crisi econòmica. És mot significatiu que aprofitant la pandèmia, el Ministeri allargui el període de residència dels que finalitzarien aquest mes de maig. Òbviament vol assegurar-se una mà d’obra barata, ja que si els precisa els ha d’oferir una posició d’adjunt. Ni tan sols una pandèmia els motiva a retribuir degudament als professionals.

    La crisi del COVID 19 ha aconseguit canviar la conducta de la població, el paper dels professionals i de l’organització del sistema, uns canvis que no va aconseguir la pressió d’una severa crisi econòmica. El COVID19 ha vingut per a quedar-se i per tant haurem d’aprendre a conviure amb aquest problema. Com que no podrem ajornar definitivament les visites poc urgents, les intervencions quirúrgiques o el seguiment de les patologies cròniques, una vegada passi el pic de la pandèmia haurem de reprendre l’atenció ordinària al mateix temps que seguirem rebent pacients amb COVI19. El que no farem és treballar com abans. L’avenç de la telemedicina, la preocupació per fer un ús més racional dels serveis sanitaris i la influència dels professionals sobre l’organització de l’atenció també han vingut per a quedar-se. Segur que en aquests aspectes haurem fet un gras pas endavant.

  • Com fer front a la incertesa del confinament?

    Diumenge passat, Pedro Sánchez va anunciar que el confinament, de la mà de l’estat d’alarma decretat el passat dia 14 de març, s’allargarà, com a mínim, dues setmanes més. Això marca una data -provisional- al calendari: l’11 d’abril. Aquest confinament, que té unes excepcions marcades, presenta diversos escenaris i realitats de les persones que han de quedar-se a casa. Els qui poden fer teletreball i els que han aturat la seva ocupació. Els qui han patit un ERTO o els qui encara han d’anar a treballar. Aquells que tenen criatures o persones dependents a càrrec. Els qui pateixen alguna malaltia. Els qui conviuen amb algun contagiat -o pateixen- de Coronavirus.

    Mil i un escenaris i una raó: frenar la corba del contagi. Tot i que l’objectiu sigui clar, el camí a través d’un confinament a casa pot fer-se dur. “Quan fem alguna cosa voluntàriament és senzill. El problema ve quan no depèn de nosaltres i, sobretot, quan no sabem quan finalitzarà aquesta situació”, exposa Jaume Descarrega, psicòleg clínic i membre de la Junta Directiva del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).

    No existeix una cura universal ni un consell que serveixi per a tothom, però els experts consultats focalitzen en mantenir rutines. Mantenir la higiène i vestir-se ajuda a mantenir l’estabilitat, així com fer una mica d’exercici. “Fer activitat millora la condició física i el benestar emocional, encara que sigui poc temps”, expliquen des de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). No es tracta tant de posar-se en forma -que també- sinó que l’exercici també cansa, per la qual cosa es combat l’insomni.

    I és que l’aparició de sentiments negatius com l’angoixa, la por o, fins i tot, l’apatia és “normal en situacions difícils, però hem d’evitar que es converteixin en sentiments extrems i no entrar en pànic”, segons Descarrega. Per a intentar controlar-les, el primer que s’ha de fer és “explicar i donar sentit a la situació de confinament”, diu el psicòleg.

    En aquesta línia pren molta importància la informació que consumim i com la consumim. La informació adequada i veraç “ajuda a rebaixar l’angoixa”, diu Descarrega, però adverteix que no hem d’estar “24 hores al dia amb el monotema”. El psicòleg reconeix que cal estar alerta de les novetats, però que no podem estar “tot el dia pendents de les xarxes socials i de cada nou missatge”. Sobretot, cal parar atenció al temps dedicats als xats i a les xarxes, com Twitter o Facebook, ja que poden ser “un element de desinformaicó i solen ser espais on hi ha tendència al malestar”.

    Ara bé, aquestes eines també poden ser de gran ajut per a retrobar-se amb aquells dels qui estem lluny i trencar amb la monotonia de la convivència amb les persones amb les que estem confinats -o amb la solitud. I, tal com adverteix Descarrega, hem d’evitar ser alarmistes o fatalistes quan parlem amb les persones properes. Sobretot amb les criatures. “Els més petits han d’estar informats, sense mentides i amb dades concises i adaptades a la seva edat”, apunta el psicòleg, qui recomana el conte Rosa contra el virus, editat pel COPC.

    Confinats dins el confinament

    “Cal recordar que una persona amb coronavirus que no hagui estat hospitalitzada s’ha d’aillar en una habitació individual”, recorden des de l’AIFiCC. Això, doncs, suposa estar confinat dins del confinament a la pròpia llar. Aquesta situació pot ser la que produeixi més angoixa i és quan les tecnologies poden prendre més importància: “truca o envia missatges”, recomanen des de l’associació d’infermeria.

    En cas que una persona senti símptomes però la saturació del sistema de salut impossibiliti fer-se la prova, Descarrega recomana per tots els mitjans possibles “evitar la sobreinformació, per tal de controlar l’angoixa”. En aquests casos, ressalta la importància d’establir xarxes de suport psicosocial amb persones properes per tal de “disminuir l’impacte emocional de la situació”.

    I és que no parar de donar volta als símptomes o lamentar-se de la situació de confinament “genera una angoixa innecessària que és perjudicial per a la salut”, explica Descarrega, qui assenyala que “no s’han de prendre més precaucions que les necessàries: cal mantenir la calma i seguir les mesures de protecció que determinin les institucions sanitàries”.

    Que no ens prenguin l’humor

    “La por és una emoció bàsica i una reacció normal i saludable davant situacions desconegudes, una resposta adaptativa que ajuda a mantenir-nos alerta i a prendre les mesures necessàries per evitar riscos”. Així comença la guia del COPC per a la gestió psicològica de la quarantena. “La por és necessària, igual que la tristesa”, explica Descarrega. Ara bé, la por també es pot convertir en un “bloqueig que impedeixi gestionar amenaces amb eficàcia”, adverteix la guia.

    Per evitar que els sentiments negatius dominin aquesta quarantena, el psicòleg assegura que cal acceptar que “hi ha una part de la situació que no depèn d’un mateix, que no es pot controlar ni preveure, però les decisions que prenguem aquests dies sí son nostres. Això, en el fons, no canvia mai, ja sigui en quarantena o no”.

    Així, la lliçó positiva d’aquesta situació és “poder recuperar allò que abans no podíem fer”, diu el psicòleg, fent referència a tenir temps per fer tasques de cures amb les persones del nostre voltant, posar en valor les feines invisibilitzades, “sovint realitzades per les dones”. És temps per a donar ales als “projectes que neixen de la capacitat creadora i per a valorar el poder de l’empatia i la solidaritat”.

    I és que el col·lectiu és imprescindible per a superar moments de crisi, igual que l’humor. “És una eina indispensable per a alliberar la tensió i la incertesa”, apunta. Des dels memes sobre el paper de vàter fins als veïns que es troben per a tocar música o jugar al bingo des dels balcons, “cal valorar la creativitat i la comunió de qualsevol activitat i potenciar tot allò que ens ajudi a superar la situació i connectar-nos als altres”.

  • Metges de Catalunya exigeix a les autoritats mesures urgents per aturar “la sagnia de contagis de professionals sanitaris”

    Metges de Catalunya (MC) mostra la seva indignació per la quantitat de professionals sanitaris infectats pel coronavirus SARS-CoV-2 i responsabilitza de la situació a les autoritats sanitàries estatals i autonòmiques a les quals apressa a actuar “amb urgència”. El sindicat considera “inadmissible i extremadament perillós” que, segons les dades aportades aquest dimarts pel Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, el col·lectiu de professionals de la salut acumuli un total de 5.400 persones contagiades pel coronavirus, una xifra que representa el 14% del total d’afectats en el conjunt de l’Estat i que supera percentualment a països amb molts més contagis, com la Xina i Itàlia.

    A Catalunya, la xifra és encara superior. 1.346 professionals sanitaris han donat positiu per coronavirus, segons ha anunciat la consellera de Salut, Alba Vergés, el que representa el 17% del total de la població infectada. No obstant això, MC està convençut que el nombre real de professionals contagiats és superior, tal com demostren algunes dades territorials. En aquest sentit, el sindicat denúncia que en províncies com Girona el 37% dels infectats correspon a sanitaris, segons les dades oficials d’aquest dilluns.

    L’organització vincula l’elevada quantitat de treballadors infectats de COVID-19 amb el desproveïment d’equips de protecció individual (EPI) que pateixen tant els centres hospitalaris com els centres d’atenció primària i sociosanitaris, i que ha estat àmpliament denunciat per MC i per totes les entitats que representen els professionals del sector. “La manca d’EPI, que diuen que han d’arribar i no arriben, provoca que els facultatius hagin de prestar assistència amb molta menys seguretat de la que haurien”, assegura el sindicat que reitera que la protecció dels professionals és indispensable per acabar amb la pandèmia. “Si no es proveeixen els materials de manera immediata i no es frena el contagi entre el col·lectiu de sanitaris, no ens en sortirem i la quantitat de víctimes serà insuportable”, avisa MC.

    Així mateix, el sindicat mèdic reclama que no es delegui la responsabilitat de subministrar mascaretes i altres materials a empreses alienes al sector o a ciutadans voluntariosos. “Tot i que es tracta d’iniciatives encomiables i molt agraïdes pels professionals, cal assegurar l’eficàcia i la garantia sanitària d’aquests materials abans de confiar en el seu ús”.

  • Els 1000 llits d’UCI actuals es duplicaran la setmana vinent i es triplicaran la següent

    La roda de premsa de cada migdia avui ha servit per dibuixar l’escenari de la magnitud de l’impacte del COVID-19. A Catalunya hi ha gairebé un miler de llits d’UCI. D’aquests, ara mateix hi ha 658 ingressos classificats per coronavirus i d’aquests, 538 necessiten ventilació invasiva.

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que aquesta setmana duplicaran la capacitat d’Unitats de Cures Intensives i de cara a la setmana vinent pensen en triplicar aquesta capacitat. Així, es necessitaran espais més enllà dels que es troben dins els centres sanitaris. Des del Departament han assegurat que tot això està previst i s’està estudiant quins seran aquests espais idonis també per atendre aquelles persones més lleus com ja s’està fent amb els hotels. A més, d’aquí 15 dies es començaran a obrir UCIs fora dels hospitals.

    El personal de Cures Intensives intenten que els familiars estiguin presents però no està sent possible en la majoria de casos donat que hi ha poc material i que són zones de risc.

    A la sanitat privada, ara mateix, ha dit Vergés, hi ha centres que tenen les Unitats de Cres Intensives al 100% ocupades per casos de coronavirus.

    Pel que fa a la necessitat de material, entre dilluns i dimarts han arribat 800.000 bates quirúrgiques i 37.000 mascaretes quirúrgiques per garantir la seguretat dels professionals. Aquestes comandes, les havien realitzat des de la Generalitat paral·lelament d’aquelles que han d’arribar centralitzades des de l’estat.

    En aquesta línia, dijous arribaran kits de detecció ràpida però Salut encara no sap de quina quantitat es parla. Han comunicat que quan ho sapiguen veuran a quins col·lectius es prioritza. En aquest sentit, des de Salut, han tornat a demanar que la gent utilitzi l’APP, no tant per saber casos reals, però si per tenir una idea de quin és el nombre de positius que es podria tenir a Catalunya i així ajudar a construir escenaris.

    De fet, l’aplicació per a mòbils, anomenada Stop Covid-19 Cat, que volia servir al Govern conèixer de manera més detallada l’estat de salut dels ciutadans, ha servit per detectar casos reals. Segons la consellera, ja s’han realitzat 200 trasllats a hospitals.

    El què ja han pogut afirmar és que la incidència d’infectibilitat de cada persona contagiada ha disminuït. Vergés ha manifestat que això és una bona notícia i que es deu a les mesures de confinament que s’estan aplicant. Tot i així, ha concretat que això no vol dir que les infeccions disminuixin.

    Vergés també ha detallat que hi ha 1346 professionals sanitaris diagnosticats amb positiu de coronavirus. Professionals que ara mateix no poden treballar en els centres sanitaris. Per això ha remarcat la importància de la incorporació de professionals jubilats i de MIR i estudiants. Aquests, com ja es va explicar en el seu moment, els metges jubilats «no atendran pacients perquè són persones vulnerables però si ajudaran en el nostre sistema. També els estudiants que han fet el MIR i encara no tenen plaça assignada, així com els estudiants de l’últim curs que a través de les facultats s’havien posat a disposició».

    Pel que fa a les residències, ahir al vespre ja es traslladava des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que hi ha 212 persones que viuen a residències de gent gran que tenen diagnòstic de coronavirus SARS-CoV-2, segons informen els centres residencials de la xarxa pública del país (públics i privats). Aquestes persones estan aïllades, estan sent tractades i la seva atenció segueix els protocols marcats pel Departament de Salut. A Catalunya hi ha 64.093 persones grans que viuen en places residencials públiques i privades.

    S’ha confirmat també que són 70 les residències amb persones diagnosticades de coronavirus SARS-CoV-2. En total, el sistema català està format per 1.073 residències de gent gran.

    Per altra banda, i per fer front al coronavirus a les residències, millorar l’atenció a les persones afectades i prevenir el contagi del personal, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha distribuït entre aquest cap de setmana i avui 50.000 mascaretes i guants als serveis residencials d’atenció a les persones.

  • Un virus que ens qüestiona

    Ni en tinc la capacitat, ni ara mateix em veig en cor d’escriure res de forma estructurada. Però, per si pot ser útil a altres, em vaga reflectir sobre el paper algunes de les reflexions i dubtes que aquests dies em volten pel cap. Són això, simples reflexions apressades, en un entorn social de patiment i emergència; com a tals, no tenen més valor i són molt limitades i canviants (probablement en unes setmanes les escriuria diferent).

    No sóc capaç, honestament, d’opinar en aquest moment sobre si l’estratègia com s’ha afrontat l’epidèmia ha estat o no la millor. Ni em sento prou capacitat per a fer-ho, ni crec que sigui el moment. Sí que em preocupa que molts altres (professionals sanitaris i no professionals) opinin amb seguretat, marcant càtedra, sobre el tema. I em sembla poc honest que algun epidemiòleg arribi a dir que l’estratègia és ben errònia i demani fins i tot dimissions de càrrecs tècnics. Sincerament, «ara no toca».

    El desconeixement que tenim del virus, de la malaltia i del seu comportament epidemiològic és tan gran que cal ser prudents i esperar a poder analitzar amb perspectiva per a dir coses amb certa base científica. En aquest terreny ens movem en la incertesa; potser perquè els metges de família hi estem acostumats a fer-ho en la clínica, ara també acceptem millor que altres aquesta incertesa epidemiològica.

    I és aquesta incertesa la que em fa ser respectuós, malgrat tot, amb les decisions que van prenent els qui en tenen la responsabilitat. Crec que ara, en general, ens convé seguir indicacions (sense deixar de criticar-les o discutir-les, si cal). D’això en sabrien molt més companyes d’ONG (com Metges sense Fronteres) acostumades a moure’s en entorns epidèmics similars. En aquest sentit, em preocupen iniciatives «individuals» que poden ser contraproduents: «inventors» de tractaments, «inventors» de circuits, peticions de centres sanitaris buscant-se la vida per obtenir materials… Són actuacions poc solidàries i probablement contraproduents, encara que puguin ser ben intencionades.

    Procuro, això sí, seguir fent, com una formigueta, la meva feina, la que sé fer, la que crec pot ser útil pels pacients, malgrat el desgavell de continus canvis de protocol. Atenc cada dia nombroses persones (aquests dies s’ha fet habitual sobrepassar les 60), flexibilitzant el meu horari (sovint acabo més tard o hi torno fora d’horari). Moltes atencions són telefòniques, sense deixar de fer l’atenció presencial (amb més domicilis) quan cal. No totes, ni de bon tros, són pel «virus»: la vida segueix… i la gent cau i es fractura el genoll o fa una bacterièmia d’origen urinari, o necessita control del seu INR, o està angoixada, o fa un debut estrany d’una neoplàsia, o està a l’espera de resultats de proves per un problema neurològic greu, o necessita aclarir dubtes, o… atendre els múltiples quadres sospitosos d’infecció per coronavirus i posar-hi seny, destriant els potencialment greus dels que no ho són, els que necessiten proves complementàries i els que no, donant instruccions (i prescrivint baixes laborals, algunes que no pertocarien) per evitar estendre el contagi. Llisto aquells pacients probablement infectats amb més risc i els dono suport i seguiment telefònic fins i tot durant el cap de setmana; llàstima que alguns serveis absurdament col·lapsats (com el 061) dupliquin innecessàriament la meva feina

    Atendre tot això (com sempre) amb responsabilitat i calidesa, amb proximitat, és la millor aportació que puc fer per procurar que aquestes persones es sentin ben ateses i no vagin innecessàriament a l’hospital. És una feina fosca (no serà motiu de recompensa social com altes actuacions professionals més «heroiques») però imprescindible.

    He procurat aquests dies mantenir la serenitat. No és fàcil. I ajudar que la mantinguin les meves companyes d’equip i els responsables sanitaris i polítics més propers.

    Preocupa, en aquest entorn, l’actitud majoritària simplement biologicista: tot centrat en el virus, el seu tractament (quin…?) la seva vacuna (quan la tinguem tot haurà passat…), l’atenció a urgències i a cures intensives (imprescindibles però no són l’única resposta…). Una orientació que oblida altres patiments i que menysté (ja hi estem acostumats) la funció de l’atenció primària de salut: algú sap la feina que estem fent?, algú comptarà el nombre d’atencions a l’hospital que evitem?, algú parlarà del nombre de pacients mantinguts a casa?, algú tindrà en compte l’acompanyament de les persones?, algú valorarà l’atenció a altres patologies que segueixen existint?, algú…?

    El deliri ja és sentir com algú proposa que els professionals de l’atenció primària ens dediquem a donar suport a l’hospital. Seria un greu error, un més dels que, probablement, aquests dies estem cometent, tancar els centres d’atenció primària. Això sí que seria «confinar» en l’oblit a tota la població, que està patint!

    Dedicat, amb estimació, a un munt d’infermeres, administratives, treballadores socials i metgesses dels equips d’atenció primària que aquests dies estan donant el millor d’elles mateixes…

  • «El coronavirus ha canviat de forma radical el nostre sistema organitzatiu: els CAP s’han convertit en centres d’atenció urgent»

    L’Ethel Sequeira és metgessa de família i sòcia de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Treballa al CAP Casanoves (CAPSBE) i és coordinadora del grup de treball COCOOPSI (Comissió de Cooperació i Salut Internacional) de la CAMFiC.

    Des de la Societat li han realitzat el què, qui, com sobre el coronavirus- Les compartim aquí:

    Què és el coronavirus?

    El nou coronavirus SARS-CoV-2 és el protagonista d’una pandèmia declarada per la OMS l’11 de març i que s’identificà a la Xina el mes de desembre de 2019 essent seqüenciat genèticament el mes de gener de 2020. Rep aquest nom per pertànyer a la família dels coronaviridae que mirats al microscopi electrònic sembla que tinguin una corona. Dos dels seus predecessors eren causants de malalties greus el SARS-CoV-1 i el MERS-CoV

    Com es contagia?

    Es creu que es transmet principalment per gotes de més de 5 micres i per contacte, però s’està investigant si pot fer servir altres vies de transmissió.

    Es contagia més que altres malalties víriques? Per què?

    El nombre bàsic de reproducció (R0 ) d’una infecció és el nombre mitjà de casos nous que genera cada persona infectada. Pel SARS-CoV-2 ha incrementat molt ràpidament en el nostre país en les últimes setmanes, arribant al 3’1. El desitjable seria estar per sota de 1. Aquest nombre es veu afectat per diversos factors, en el cas que ens ocupa principalment pel nombre de persones susceptibles dins de la població i amb els quals els pacients afectats entren en contacte. És per això que és tan important el confinament per evitar la propagació en aquests moments. Tenim més persones susceptibles de ser contagiades per tractar-se d’un virus nou pel qual no es té immunitat.

    Els professionals sanitaris sou un col·lectiu vulnerable per la vostra proximitat amb els pacients. Des de l’Atenció Primària quins protocols esteu seguint per protegir-vos?

    La irrupció del COVID19, la malaltia causada pel SARS-CoV-2, ha estat tan ràpida que els professionals sanitaris hem hagut d’adquirir un estat d’alerta molt superior a l’habitual en el nostre dia a dia. Els protocols es succeeixen ràpidament, de forma que els professionals ens hem d’anar adaptant a un ritme molt alt. Ha canviat de forma radical el nostre sistema organitzatiu, passant en poques setmanes a convertir els nostres Centres d’Atenció Primària en centres d’atenció urgent. Els protocols ens indiquen com protegir-nos per aconseguir la nostra missió principal: protegir i alentir el contagi en les persones més vulnerables. Tenim protocols específics per activar les sospites en professionals i en moltes ocasions es produeixen aïllaments preventius.

    I fins quan temps haureu de prendre aquestes mesures de protecció?

    Això dependrà del ritme de la pandèmia i de la seva evolució. No han estat les mateixes les mesures que hem aplicat a la fase de contenció que les que ens guien en l’actualitat en la fase de mitigació. Les previsions es fan amb models matemàtics però les variables en el món real modifiquen aquests models. Haurem de fer de forma retrospectiva una lectura crítica de les nostres actuacions davant d’aquesta crisi sanitària.

    Explica’ns la necessitat d’anul·lar, de moment, les trobades de professionals sanitaris, que ha afectat, entre d’altres, el programa formatiu presencial de CAMFiC. I quan creieu que es podrà reemprendre l’activitat normal?

    Les trobades de professionals sanitaris es van anul·lar en la fase de contenció amb la finalitat de no convertir els professionals sanitaris en vectors de contagi amb el lema de protegir-nos per protegir. En el moment actual les recomanacions són molt més amplies intentant visitar presencialment el menys possible i resoldre el màxim amb mesures no presencials per limitar les possibilitats de contagi i aplanar la corba epidemiològica.

    La nostra feina en aquests moments és fer diagnòstics i seguiments molt coordinats amb els altres nivells assistencials, proporcionar consell i donar suport a la nostra població sense oblidar que som els seus referents en salut. I que som una part fonamental d’un sistema sanitari posat a prova.

    Aquesta és una entrevista realitzada per la CAMFIC el 17 de març

  • “Tenim 80 persones dedicades a la COVID-19 però cada vegada hi ha més feina”

    L’Enciclopèdia catalana defineix la salut pública com l’art i ciència d’organitzar i dirigir els esforços de la comunitat, amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar la persona i obtenir-hi un òptim nivell de salut.

    A Catalunya hi ha diversos organismes que treballen per l’ordenació de les actuacions, les prestacions i els serveis en matèria de salut pública. A Barcelona, això es competència de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

    Davant del coronavirus, han estat treballant des del seu inici per difondre entre la població què és, com actua, com es pot evitar la seva transmissió i què cal fer davant contagi. Dins les parets de l’ASPB s’està treballant durament per aturar-ho.

    Carme Borrell és metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública i també en medicina familiar i comunitària i doctora en salut pública. Actualment és la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. En aquesta conversa, ens explica les competències i com està afrontant l’Agència la gestió d’una crisi sanitària com la que ens ha portat el COVID-19.

    Com a què actueu?

    L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) és autoritat sanitària a la ciutat de Barcelona. Es fa el control de les malalties de declaració obligatòria. El coronavirus és una malaltia nova però encaixa dins la nostra feina.

    A l’ASPB treballem 300 persones. Hi ha un servei concret que és el d’Epidemiologia que és el responsable de les malalties de declaració obligatòria que inclou les malalties transmissibles i els brots… És el servei que segueix les persones amb COVID-19 i les que hi han tingut contacte.

    Com funciona?

    A la persona que està malalta, se la telefona, se li fa una enquesta i se li pregunta els contactes que ha tingut mentre tenia símptomes. Al mateix temps se li dona informació sobre la seva malaltia. Després es truca a cadascun dels contactes i se’ls explica que han de romandre a casa seva aïllats durant 14 dies, sempre deixant clar que si tenen símptomes han d’avisar a un professional de la salut… Però això que es diu tan ràpidament, ho anàvem fent més o menys bé fins que el nombre de persones malaltes va començar a créixer molt.

    En el moment que l’Ajuntament de Barcelona declara que es tanca l’administració presencial vam haver de reorganitzar tota l’ASPB i una bona part van començar a treballar des de casa. Però el servei d’Epidemiologia, al ser un servei essencial havia de seguir treballant a l’ASPB i vam decidir reforçar-lo per poder donar resposta a l’epidèmia. Actualment 80 persones treballen presencialment, la majoria professionals de la medicina o la infermeria.

    De què s’encarreguen ara?

    El què fan és tota la gestió de trucades, que en tenim moltíssimes cada dia. El 061 i els CAP no sempre donen l’abast i nosaltres també ajudem en aquest sentit. Per realitzar aquest servei vam dividir els professionals en diversos equips i en dos edificis diferents. Vam fer-ho així perquè si una persona queia malalta, no volíem perdre tot l’equip.

    Elles estan preparades per fer tota aquesta gestió: rebre trucades, fer enquestes a les persones malaltes i els seus contactes, donar resultats de positius i negatius de la prova – els test de PCR (per les sigles en anglès de “reacció en cadena de la polimerasa”), etc.. Cada vegada hi ha més i hi ha més feina.

    I com feu el seguiment?

    Hem creat un comitè de crisi on som 5 persones que revisem cada dia 4 temes. Primer, els principals indicadors de l’epidèmia. Segon, les tasques de comunicació ja que cal que tota la informació del web estigui al dia. També revisem els protocols d’actuació de la Generalitat de Catalunya ja que són els que seguim.

    En tercer lloc, revisem els aspectes tractats a les reunions online que tenim amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. En aquests moment de l’epidèmia l’Ajuntament està fent una tasca important per ajudar sobretot a les persones més vulnerables i nosaltres col·laborem des de la visió de la salut pública. Amb la Generalitat tractem aspectes relacionats amb els protocols. També ens reunim amb el Consorci Sanitari de Barcelona que són els responsables dels serveis sanitaris de la ciutat.

    Finalment tractem aspectes relacionats amb l’organització interna. L’altre dia per exemple vam veure que faltaven persones administratives per introduir dades i vam buscar-ne en altres serveis de l’ASPB que estaven fent teletreball . Ens intentem adaptar a la realitat del dia a dia.

    A banda de les trucades que rebeu directament, des d’on us arriba el recompte de casos?

    Els laboratoris ens els faciliten. Hospitals i Atenció Primària també ens els declaren. Per no duplicar, cada cas té un codi adjudicat. La manera de tenir clar quants casos hi ha és tenir tots els PCR fets però ara això cada cop serà més complicat ja que no hi ha possibilitat de fer-ne a tothom, estem a l’espera del kit ràpid que ha de fer arribar el Ministeri.

    Actualment tenim professionals que estan treballant per tenir els indicadors principals i les dades a un web que pugui ser accessible.

    Pel que fa a l’activitat quotidiana de l’Agència de Salut Pública, heu aturat la majoria d’elles. Com gestioneu el programa de Salut als barris o el seguiment a drogodependències?

    La gent que necessitava acudir als CAS (Centres d’atenció i seguiment a les drogodependències) pot seguir-ho fent ja que segueixen funcionant.

    Per altra banda, hem hagut de parar totes les activitats de Salut als barris que impliquessin ajuntar a la gent. Però cal assenyalar que des de serveis socials s’està fent un esforç molt gran per poder donar suport a la població més vulnerable i no es paren de buscar establiments (com per exemple La Fira) per donar allotjament a la gent sense llar.

    Quines altres activitats heu hagut d’aturar?

    Tenim més del 60% de la plantilla fent teletreball. Les persones que estan presencialment són les que cobreixen les tasques que he anat explicant. També tenim algun altre servei presencial com per exemple algunes persones que treballen al laboratori de l’ASPB, ja que no el podem tancar. El teletreball funciona en alguns llocs de treball però en altres no i per tant algunes tasques les hem aturat. Per exemple, els inspectors de seguretat alimentària no poden fer la seva feina i estan aprofitant el temps per fer altres feines des de casa.

    Sota el meu punt de vista, aquesta experiència serà positiva per aprendre a treballar d’una altra manera.

    Fareu una valoració de com ha afectat aquesta etapa?

    Quan acabem haurem de fer valoracions de tantes coses… I com he comentat abans, apart de com hem participat en el control de la COVID-19, caldrà valorar el teletreball, altres aspectes de la salut pública que han canviat, com per exemple la contaminació de l’aire que aquests dies ha disminuït molt perquè no hi ha cotxes al carrer, etc.

    Finalment voldria fer esment de l’important impacte social i econòmic que tindrà l’epidèmia. Caldrà veure com ha afectat sobretot a la població de classes socials més desavantatjades que ja tenia unes condicions de vida i treball més precàries. Per tant, des de la salut pública també caldrà fer una valoració de l’impacte en la salut i en les desigualtats en salut de la COVID-19.