Just Deploy It!

Categoría: migrate

  • L’Hospital d’Igualada i el de Bellvitge es coordinen per a alleugerir els sanitaris de la Conca

    La tarda de dilluns els equips assistencials i directius dels Hospitals d’Igualada i de Bellvitge han mantingut una reunió, juntament amb el Consorci sanitari de l’Anoia, per a avançar en la «primera passa d’una col·laboració entre els dos centres que sigui fructífera», tal com ha explicat en roda de premsa el Doctor Joan Miquel Carbonell, director assistencial de l’Hospital d’Igualada. L’objectiu d’aquesta col·laboració és alleugerir el centre de l’Anoia i «analitzar conjuntament els circuits assistencials, els protocols i la feina que es fa a les UCI i a planta», segons el Dr. Carbonell, qui ha afirmat que també s’han demanat més professionals sanitaris.

    Des del confinament de la Conca d’Òdena, l’Hospital d’Igualada ha vist reforçada la seva plantilla amb 152 professionals sanitaris més, dels quals, 32 són contractacions directes. De la mateixa manera, tal com ha recordat el portaveu del SEM, Josep Maria Soto, des de divendres s’ha traslladat una cinquantena de pacients des de l’Anoia fins a l’Hospital Central de Catalunya, que ha cedit 180 llits per a atendre malalts de la Conca.

    L’Atenció Primària també s’ha reorganitzat durant els darrers dies, segons ha afirmat la Doctora Anna Forcada, gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), qui ha anunciat un pla de contingència per a donar suport a les persones més vulnerables als seus domicilis i a les residències per a gent gran. Així, s’han elaborat dos equips d’atenció residencial i tres de domiciliaris per a donar cobertura els set dies de la setmana de 8 del matí a 8 del vespre. D’aquesta manera es pot atendre els pacients que no es poden ni s’han de traslladar «facilitant el màxim confort·, apunta Forcada.

    Així, aquests equips d’atenció també seran els encarregats de detectar de manera precoç els símptomes respiratoris relacionats amb el Covid-19 i «proposar a l’entorn residencial mesures d’aïllament, proporcionar oxígen si fos necessari i facilitar medicació», ha afegit Forcada.

  • Salut utilitzarà hotels per a pacients que s’estiguin recuperant de Covid-19

    «Tenim per davant setmanes de molta pressió sobre el sistema sanitari». El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, s’ha adreçat a la premsa aquest dilluns per explicar com s’organitzaran els centres hospitalaris per fer front a l’augment de casos de coronavirus que preveuen per les properes 3 o 4 setmanes, que ha deixat clar que seran «dures».

    Des del departament, calculen que a final d’aquesta setmana s’hauran doblat els llits disponibles d’unitats de cures intensives (UCI) que té actualment el sistema sanitari català i preveuen que més endavant es podran triplicar. «Cal treballar amb Catalunya com si fos un únic hospital», ha dit Comella, que també ha remarcat la solidaritat entre professionals i organitzacions i els «bons acords amb la sanitat privada».

    Salut també ha creat una comissió assessora d’experts, liderada pel coordinador de les Unitats de Cures Intensives a Catalunya, Ricard Farré, que s’encarregarà del desplegament d’aquests nous espais per a malalts crítics. «Vora un 10% dels pacients de coronavirus necessiten cures intensives i ventilació mecànica durant 3 o 4 setmanes», ha explicat Farré. Per això, el doctor creu que encara que s’ hagin preparat contingències, «en uns dies ja estarà tot cobert i caldrà pensar com es desplegaran nous espais de la forma més eficient possible».

    La directora de l’Àrea Assistencial del CatSalut, Xènia Acebes, ha remarcat que també «és important ser homogenis amb els criteris amb els quals atenem a les persones especialment greus», qüestió amb la qual també ajudarà aquesta comissió assessora.

    La reorganització hospitalària inclourà els hotels

    El director del CatSalut ha explicat que «pròximament» també s’utilitzaran recursos del parc hoteler per «reforçar la capacitat assistencial dels hospitals». Els hotels serviran per allotjar-hi persones que, després de patir coronavirus, encara necessitin assistència o hagin d’estar en aïllament perquè encara poden ser contagiosos.

    Aquests equipaments hotelers seran gestionats pels hospitals propers amb polítiques d’assistència a domicili, ha explicat Comella. A més, serviran perquè persones que no tenen domicili puguin fer el confinament establert i per a professionals sanitaris que hagin d’estar aïllats i així no «incomodar a les seves famílies».

    La reorganització hospitalària també afecta l’atenció primària, que s’ha de dedicar a reforçar l’atenció no presencial i domiciliaria, i «a la cura de persones que puguin emmalaltir en residències, un col·lectiu especialment vulnerable i que ens preocupa», ha dit Acebes.

  • Mai podrem agrair del tot el que fa la sanitat pública

    Que estrany i inaudit seria ara debatre sobre la importància del servei públic. Alguna persona podrà, després d’aquesta crisi epidèmica, discutir la necessitat d’enfortir el nostre sistema sanitari amb recursos i ocupació de qualitat? On deu estar amagat ara aquell conseller amic de les retallades i triturador dels nostres drets?

    Avui, tothom pica de mans cada vespre i omple les xarxes de petons virtuals als i les treballadores de la sanitat pública. Qui podria no fer-ho? Però cal recordar també els opinòlegs de la gestió privada, els comerciants que ens volen enlluernar amb assegurances i mútues de disseny i volen fer-nos creure que el paradís és un hospital/hotel cinc estrelles encara que després les contingències més decisives per la teva salut hagin de córrer a compte del solidari sistema públic.

    Les treballadores i els treballadors sanitaris sempre han tingut qui els defensi: el sindicalisme de classe. No són més herois i heroïnes avui que ahir, són la gent que fa possible el concepte de dret a la salut per tothom moltes vegades contra el desgavell organitzatiu, les retallades a les seves condicions laborals i, perquè no dir-ho, la no valoració social de la seva feina.

    Sortirem d’aquesta crisi. Ens en sortirem. Potser mirarem d’una altra manera les coses. Potser encara més gent, i som moltes i molts, creurà que organitzar-se socialment, sindicalment, per la millora de les vides de tothom té molt de sentit.

    Sortirem d’aquesta crisi i caldrà fer anàlisi de qui va estar a l’altura. Doneu per fet que les treballadores i treballadors del sistema de salut públic de Catalunya estan fent possible la nostra supervivència col·lectiva. Recordem-ho.

    Ens en sortirem i preneu-ne nota. Sobretot quan vingui algú a malparlar-vos d’allò públic, de la quantitat de diners pressupostats per la sanitat pública, quan vingui a dir-vos que perquè us manifesteu, perquè crideu que la crisi no l’hem de pagar els treballadors i les treballadores, que no acceptem retallades.

    Perquè els voltors amagats tornaran. Preneu-ne nota.

  • Les dificultats de confinar-se quan no es té un sostre

    Les directrius del govern espanyol són clares: tothom ha de romandre confinat a casa i només es podrà sortir al carrer per anar a comprar, anar a la farmàcia, cuidar persones dependents, per passejar les mascotes o per altres causes de força major. Les persones sense llar que dormen al carrer, però, no poden seguir aquestes indicacions, així com tampoc complir amb les recomanacions sanitàries per prevenir el coronavirus, com rentar-se les mans amb sabó o gel antisèptic.

    Des de la Fundació Arrels denuncien que hi ha persones sense sostre que han sigut multades i expulsades d’alguns llocs de l’espai públic, situació que qualifiquen de “surrealista”, ja que aquestes persones no poden, per raons evidents, confinar-se. Aquestes situacions problemàtiques que s’han desencadenat en els darrers dies, segons explica el director de l’entitat Ferran Busquets, han fet augmentar l’angoixa. “Moltes vegades, a persones que estan a punt de sortir-se’n, els apareixen multes acumulades que dificulten molt que puguin seguir endavant”, afirma Busquets.

    A banda d’això, la seva situació de salut és molt delicada, de manera que es troben més exposades al contagi. “Són persones que, de mitjana, viuen vint anys menys que la resta de la població. A més, el 30% de les persones sense llar pateixen algun tipus de malaltia crònica”, explica el director de la Fundació.

    Mesures per atendre les persones vulnerables

    El passat divendres, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar les mesures que s’implementaran per atendre els col·lectius més vulnerables en el marc de la crisi sanitària. En primer lloc, l’Ajuntament posarà a disposició 200 pisos turístics per allotjar a persones sense llar que viuen en equipaments Housing First que han hagut de tancar a causa de l’aplicació de protocols de seguretat. L’acord s’ha dut a terme amb l’operador de pisos turístics Apartur i l’allotjament serà inicialment durant dos mesos, amb els costos assumits per l’administració.

    També s’obrirà un pavelló de la Fira de Barcelona, de 6.000 m² i capacitat màxima per acollir 1.000 llits, destinat a persones sense llar, víctimes de violència masclista, famílies recentment desnonades o altres col·lectius en risc. En un inici, allotjarà 150 persones i després s’aniran habilitant més places. Els àpats seran gestionats per la Creu Roja. L’alcaldessa Ada Colau va explicar que en aquests moments l’Ajuntament, amb el suport de l’Exèrcit, està “treballant perquè en els pròxims dies es pugui habilitar l’equipament amb llits, taules, cadires, dutxes i tot el necessari perquè les persones puguin estar en condicions dignes i complir amb els protocols sanitaris”.

    A més, el consistori també ha obert tres nous equipaments per acollir a persones sense llar i en situació de vulnerabilitat: l’Espai Pere Calafell, que tindrà una capacitat de 56 persones, un espai gestionat en col·laboració amb l’entitat Sant Joan de Déu, que tindrà 30 places i un tercer equipament cedit pel Centre Assís, que va haver de tancar per un possible cas positiu de coronavirus entre el personal de l’entitat. En aquest espai s’hi ha habilitat un servei de dutxes, bugaderia i de repartiment de menjar.

    Segons la Fundació Arrels, les mesures impulsades per l’Ajuntament suposen un pas endavant per donar resposta a la greu situació de les persones sense llar, però no arriben a totes les que viuen al carrer. Des de l’entitat, consideren que la major part d’aquestes mesures s’enfoquen a l’acollida de persones que actualment ja estan en altres equipaments, però que les alternatives per a les persones que dormen a la intempèrie són poques, tenint en compte que la ciutat hi ha al voltant de 1.200 persones que dormen al ras. “La nostra proposta és obrir més espais a la ciutat amb un nombre reduït de places. Les persones sense llar no volen anar a espais amb molta gent, perquè ja han provat d’allotjar-se en albergs i no són una solució efectiva”, expressa Busquets.

    Mesures com les que s’han implementat a la ciutat de Barcelona també s’han introduït a altres ciutats, com Madrid, on s’ha habilitat, entre altres, un hotel i una pensió per allotjar persones sense llar i sol·licitants d’asil. El govern espanyol també ha introduït iniciatives per atendre aquestes persones, entre les quals destaquen el repartiment per part de les Forces Armades de ‘kits’ d’higiene i alimentació i el condicionament d’espais amplis per allotjar-les.

    Les entitats socials, adaptant-se a la nova situació

    L’alerta sanitària ha suposat també que moltes entitats que atenen les persones més vulnerables hagin hagut de capgirar la seva rutina i incorporar les mesures de prevenció i protecció recomanades. Algunes, com la Fundació Arrels, han hagut de reduir la seva activitat i només mantenen aquells espais imprescindibles per l’atenció a les persones sense llar i altres, fins i tot, han hagut de tancar perquè no reunien les condicions necessàries o perquè s’ha donat algun cas potencialment positiu de coronavirus entre el seu personal.

    Per exemple, el Centre Assís, que va haver de tancar, ha intensificat el servei telefònic per assistir psicològicament a les persones sense llar i informar-les sobre la situació. “Hem rebut moltíssimes trucades de gent preocupada. Si nosaltres, que estem a casa, ja tenim por, imagina’t les persones sense llar que estan exposades al contagi les 24 hores del dia”, explica Roger Fe, educador del Centre.

    Per tal d’assegurar que les persones sense llar puguin complir amb les recomanacions sanitàries, el Centre Assís ha engegat una campanya de micromecenatge per recaptar fons per a poder fer un ‘Kit d’emergència per a persones sense llar’, que contingui mascaretes, hidrogel desinfectant per a mans, guants, sabó, termòmetre i altres productes necessaris per a prevenir el coronavirus. La idea és organitzar, per equips de voluntaris, el repartiment d’aquests ‘kits’ a les persones sense llar i a les entitats que atenen aquestes persones.

    Els menjadors socials també han hagut d’adaptar-se a les noves circumstàncies. Durant aquestes setmanes distribueixen bosses amb menjar per endur-se a l’entrada, en lloc d’habilitar un espai on poder asseure’s. Des del menjador social de la Comunitat Sant Egidi, expressen que “la precarietat de les condicions de vida de les persones sense llar s’ha agreujat encara més en aquest període, degut, en part, per l’aïllament atesa la menor circulació de persones”, que fa més difícil que puguin rebre l’ajuda necessària. Segons la portaveu de l’entitat, Meritxell Téllez, aquests dies pràcticament s’ha doblat el nombre de persones ateses al menjador social.

    I després del confinament, què?

    Les mesures impulsades per les administracions per atendre les persones sense llar arriben per pal·liar la seva situació d’emergència, però queda pendent veure què passarà un cop s’hagi superat la crisi sanitària. “Quan s’acabi el confinament tot tornarà a ser igual. Els pisos turístics tornaran a fer el seu negoci i les persones sense llar tornaran al carrer”, sosté Roger Fe, del Centre Assís. Per això, diu, cal replantejar com es gestiona el sensellarisme. “Hem de preguntar-nos si només busquem gestionar la pobresa o bé erradicar-la”.

    L’epidèmia del coronavirus ha posat de manifest la manca habitual de recursos per a l’atenció de les persones sense sostre. Els serveis socials es troben desbordats i tenen un límit en la seva capacitat d’actuació. Segons Albert Sales, Investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), les autoritats han d’incrementar els recursos destinats a aquests serveis i això s’ha de fer amb el suport de totes les administracions. “Els municipis l’únic que poden fer és atendre a les persones sense llar, però no tenen capacitat per controlar, per exemple, el mercat de l’habitatge o la precarietat laboral, que són algunes de les causes del sensellarisme”, destaca. “L’exclusió residencial és una problemàtica estructural i requereix solucions de país”, afegeix.

    L’alerta sanitària i la consegüent crisi econòmica que vindrà provocarà, segons l’investigador, que augmentin les persones que acabin vivint al carrer en els pròxims mesos. La solució, diu, ha de passar per garantir l’accés a l’habitatge. “El problema de les persones sense llar no és de sostre, el que necessiten no és un llit en un alberg, sinó que se’ls asseguri un habitatge”, assenyala. “Els albergs no són espais per refer la teva vida després d’haver passat pel carrer. Un cop més aquesta crisi posa de manifest que un alberg no és una llar”, conclou.

  • Sentiments des de casa

    Poc abans de la publicació d’aquest article l’autora ha rebut una oferta de col.laboració en tasques de seguiment telefònic, però són molts els professionals jubilats que estan en espera que s’accepti el seu suport.

    Tancada a casa faig d’espectadora del què està passant i em sento estranya.

    Estranya per no estar al centre de salut atenent pacients quan sé que molts es troben malament, tenen dubtes o simplement por. Per no poder viure en primera línia l’epidèmia, no poder escoltar, auscultar o palpar, diagnosticar i tractar allò que fa patir les persones. Ser metge persisteix malgrat la jubilació de quasi cinc anys. Ajudar, contribuir amb el coneixement i l’experiència acumulats, els hàbits i les actituds que s’han incorporat a la manera de pensar, de fer i de sentir al llarg de quasi quatre dècades de professió. Em venen a la memòria alguns dels «meus» pacients: l’Antònia que estava sola a casa, el Josep que tenia una malaltia respiratòria restrictiva, la Joana amb la seva hipocondria, o el Miquel, amb el deliri paranoic. Com deuen estar, com ho deuen portar, estaran ingressats, potser el Josep o l’Antònia ja han mort?

    Sovint m’imagino al centre obrint la porta de la consulta i preguntant què li passa, com està, com s’arregla a casa, com està la família…. Estic esperant que em diguin com puc ajudar, però el sistema sanitari, tan burocratitzat, tarda a trucar-me. He llegit que incorporaran metges i infermeres acabats de llicenciar i els jubilats que ho desitgem, que podem ser tant o més útils que els joves. És cert que tenim més risc per l’edat i per patir ja algunes malalties, però amb les mesures adequades, podem fer moltes tasques de suport, d’atenció telefònica, de formació (transmetent el contingut dels canviants protocols, per exemple, que les nostres companyes no tenen temps de llegir), tasques burocràtiques absurdes que roben temps als malalts, i moltes coses més…. Diuen les companyes que treballen que estan molt cansades, alguns centres han tancat per manca de personal i s’estan posposant molts problemes de salut per donar prioritat a les persones amb símptomes respiratoris. Romanc a l’espera que em cridin per poder donar un cop de mà.

    Aquests dies m’ha vingut al cap La pesta, l’obra d’Albert Camus que descriu la vida d’una ciutat durant una epidèmia mortal i el posicionament dels diversos personatges davant les dificultats, el confinament, les restriccions, la presència constant de la mort a les cases i als carrers. La pesta va posar cadascú al seu lloc. El seu protagonista, el doctor Rieux, ens deixa uns diàlegs antològics, esdevenint ell mateix un referent moral per a la professió. Parlant amb el periodista Rambert, que dubta de la seva implicació en les tasques de suport, el metge diu:

    -… és precís que et faci comprendre que aquí no es tracta d’heroisme. Només es tracta d’honestedat.
    – Què és l’honestedat?
    – No sé què és en general. Però en el meu cas, sé que no és res més que fer el meu ofici.

    Milers d’infermeres, metgesses, administratives i auxiliars estan fent el seu ofici aquests dies, ho estan donant tot, amb riscos per a la seva salut i la dels seus familiars, i arribant a l’extenuació física i mental. Ofici que no consisteix a fer la guerra contra el virus o en lliurar una batalla contra la mort. Més aviat consisteix a posar en pràctica valors com l’empatia, la solidaritat, la comprensió, la proximitat, la valoració clínica, el consell… per tal de poder tranquil·litzar, alleujar, diagnosticar i tractar quan sigui possible, i decidir el trasllat a centres hospitalaris quan sigui necessari.

    Estan fent front a la vulnerabilitat individual i col·lectiva pròpia dels éssers humans, que tan sovint s’oblida, i que ara ens colpeix d’una manera excepcional. Amb o sense coronavirus, el nostre ofici és ajudar les persones a viure de la millor manera possible, sent acompanyants i testimonis del patiment i de la mort. Ofici que mai podran fer unes màquines per més que ens ho vulguin fer creure. És un ofici que comporta la implicació humana, tal com estan demostrant tantes professionals. Per elles i per les persones que en aquests moments estan patint, romanc a l’espera perquè jo em sento part activa d’aquest ofici.

  • Pedro Sánchez allargarà el confinament 15 dies més però no fa cas a la demanda de Torra: implementar un confinament total

    El president del Gobern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat el matí de diumenge als presidents de les diferents comunitats autònomes que preté allargar l’estat d’alarma  dies més. Aquesta pròrroga ha de ser aprovada pel Congrés dels Diputats i, segons sembla, l’executiu compta amb els suficients suports com per a assolir-la. El ple està programat, de manera telemàtica, per a dimecres 25.

    Aquest comunicat està en línia del discurs de Sànchez en la roda de premsa de dissabte al vespre, després de la reunió del president espanyol amb el comitè científic, en la que va advertir que «el pitjor està per arribar». L’anunci de l’allargament del confinament s’ha fet amb motiu de la reunió telemàtica que ha mantingut amb les autonomies i a la que també han assistit els ministres de Sanitat, Salvador Illa; de Defensa, Margarita Robles; d’Interior, Fernando Grande-Marlaska; i de Transports, José Luis Ábalos.

    La conclusió d’aquesta reunió, pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, és que, tot i mostrar-se d’acord amb l’allargament de l’estat d’alarma, totes les mesures que s’estan prenent segueixen sent insuficients. Juntament a tres comunitats autònomes més, Catalunya ha demanat durant aquesta trobada el confinament total que només exceptuï els treballs essencials. «Quina mena de sentit té que aquest cap de setmana milers de persones s’hagin quedat a casa i demà es desplacin per cobrir treballs no essencials?», s’ha exclamat Torra. I en aquest sentit ha argumentat que «no es tracta de banderes, sinó de reaccionar davant una situació de risc». Així, ha afegit que ha estat el ple consens de la comunitat científica el que porta al Govern de la Generalitat de Catalunya a demanar aquestes mesures. «Hem de triar vida o economia. Si encarem les actuacions cap a la vida, tot anirà bé. Apel·lo a la responsabilitat de cadascun de nosaltres», ha demanat enfadat.

    Així, durant la seva intervenció des de la Casa de les Canonges també ha transmés que «no es tracta de fer sortir militars» i que «si ens cal ja els demanarem ajuda com vam fer amb l’incendi de Ribera d’Ebre» però no cal que ho facin «si no serveix per res».

    Torra ha demanat perdó pel seu to crític i greu però l’ha justificat perquè «ens trobem en una situació molt greu».

    Durant la intervenció també ha explicat la demanda que ha dirigit al president Pedro Sánchez: que s’implementi un sistema transparent i equitatiu pel que fa al material. «En una situació de normalitat cadascú es proveïria però en l’estat d’alarma s’han donat unes facultats a la autoritat competent que no tenim les comunitats autònomes. Cal que l’estat espanyol posi els recursos en mans dels sistemes que no necessitin», ha exigit Torra, ja que enten que «sense aquest material no podrem aturar el contagi i l’expansió del coronavirus».

    Els hotels de Barcelona comencen a acollir pacients lleus amb la COVID-19

    Aquest matí s’ha posat en marxa el projecte Hotels Salut per començar a acollir en establiments hotelers els primers pacients lleus amb la COVID-19 a Catalunya. Un total de 15 persones provinents de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona s’aniran allotjant al llarg del dia d’avui en un hotel de Barcelona que té una setantena de places.

    Aquesta mesura permetrà alleugerir la càrrega assistencial dels centres hospitalaris i va destinada a pacients que no poden fer l’aïllament a casa seva per dificultats del seu entorn (ja sigui perquè no tenen un habitatge adequat, perquè conviuen amb persones fràgils a les quals podrien contagiar fàcilment, etcètera), pacients autònoms i pacients amb simptomalogia lleu o asimptomàtic. En els establiments hotelers hi haurà professionals sanitaris i treballadors socials sanitaris per vetllar pels pacients i també tindran el suport de l’atenció primària de cada zona.

    Està previst que la mesura es vagi ampliant progressivament a Barcelona (en una primera fase hi ha una capacitat de 500 llits en diferents hotels) i també en altres ciutats de Catalunya a mesura que sigui necessari.

    180 llits per a pacients de la Conca d’Òdena

    El Departament de Salut va anunciar dissabte que destinaria 180 llits de l’Hospital General de Catalunya per a pacients de la Conca d’Òdena. Segons el Govern, aquesta mesura servirà per “alleugerir la càrrega dels professionals sanitaris de l’Hospital d’Igualada”, una zona que pateix de manera especialment intensa les conseqüències del Covid-19.

    El trasllat de pacients de l’Anoia cap a l’Hospital General de Catalunya va començar el dijous dia 19 de març. Des de llavors i fins dissabte, se n’han traslladat 36. D’aquesta manera, segons el portaveu del SEM, Josep Maria Soto, també es podrà “guanyar temps per anar incorporant personal sanitari que actualment està aïllat o que ha donat positiu de Coronavirus”.

    Les reincorporacions del personal sanitari, actualment confinat, a l’Hospital d’Igualada se sumen a les 24 contractacions a aquest centre: 11 infermeres, 7 auxiliars d’infermeria i 5 metges. De la mateixa manera, el Departament de Salut ha anunciat que els CAP de la Conca d’Òdena s’han reordenat per “optimitzar els recursos i garantir una bona atenció”.

    Així, els Centres d’Atenció Primària de la zona es centralitzaran al CAP Anoia d’Igualada, on “s’hi concentraran els esforços, personal i recursos per casos més lleus o de menys complexitat”. Alhora, davant aquest CAP s’ha instal·lat una carpa mèdica per a fer derivacions i triatge per a “garantir un recurs assistencial les 24 hores”, segons ha afirmat la gerent de l’ICS, Anna Forcada.

  • Pedro Sánchez avisa que l’epidèmia del coronavirus empitjorarà mentre manté i no endureix l’Estat d’alarma

    Pedro Sánchez, president del Govern d’Espanya ha fet un balanç dels set primers dies d’aplicació de l’Estat d’alarma en una llarga intervenció televisiva. Ha reconegut l’empitjorament de la situació fruit de la pandèmia del coronavirus i ha advertit que les pròximes setmanes la crisi encara s’empitjorarà. En tot moment Sánchez ha defensat l’estratègia menada pel govern central i s’ha emparat en les instruccions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i dels experts sanitaris que l’assessoren. Tot i la gran expectativa no ha avançat noves mesures com el confinament de les autonomies més afectades: Madrid, Catalunya i el País Basc. Tampoc s’ha referit la les peticions de limitar el treball a les funcions essencials.

    Durant tota la seva intervenció Sánchez ha fet reconeixements del treball dels que lluiten en primera fila contra el coronavirus entre els que ha destacat sanitaris, forces policials i exèrcit. També ha lloat la disciplina demostrada per la ciutadania que, segons ha dit, ha seguit amb un alt grau les consignes de confinament. Això ho ha relacionat amb les dades de reducció dels moviments i del consum d’energia.

    Sobre el confinament ha repetit una idea avançada pel ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlasca, afirmant que Espanya ha adoptat les mesures més dràstiques d’Europa i el mòn en la lluita contra la pandèmia.

    El president del govern central ha evitat la confrontació amb les autonomies i territoris els dirigents dels quals, com Quim Torra a Catalunya, han demanat un grau més alt de duresa en els confinaments. “No polemitzarem, conciliarem”, ha afirmat. «No sortirà de mi cap retret a cap president autonòmic ha dit tot just dotze hores abans de participar en una nova videoconferència amb els caps dels executius regionals-. Estem en una altra cosa. No vull gastar ni un minut de la meva energia en si un ha dit una cosa. Vaig a treure el millor de mi mateix perquè estem en una situació crítica «. Davant les crítiques que rep de la presidenta madrilenya sí que ha recordat que «va demanar ajuda» per augmentar la capacitat hospitalària i «l’exèrcit ha actuat, ha entrat a Ifema amb 5.500 llits».

    Un altre element posat de relleu per Sánchez en la seva llarga intervenció ha estat l’esforç econòmic que l’executiu i les autonomies estan fent per aturar l’epidèmia. Ha esmentat les compres internacionals de material de protecció i tests homologats que s’estan fent, i ha avançat que Espanya farà un gran esforç per fabricar directament roba i elements que assegurin la sanitat del personal que atén els pacients i també dels més vulnerables.

    Una part molt important de l’al·locució de Sánchez ha estat explicar la política seguida en la lluita contra el coronavirus: L’objectiu, segons ha assenyalat, és «guanyar temps per preparar el nostre sistema sanitari millor i aconseguir resultats científics». El repte és limitar el nombre de contagis per evitar el col·lapse als hospitals mentre els experts busquen fórmules d’acabar amb la malaltia. «Si ens quedem a casa aconseguirem que moltes persones que volem segueixin respirant», ha expressat.

    Com en altres intervencions realitzades durant la crisi sanitària, Sánchez ha fet crides a la unitat, també ha posat en valor la reacció positiva de la ciutadania i ha lloat l’actuació dels servidors públics, sanitaris en primer lloc, però també ha esmentat les policies, incloent les autonòmiques i locals i tots els membres dels organismes que asseguren el funcionament de la societat.

    «Farem el que faci falta quan faci falta», ha afegit. En aquest sentit, ha dit que el seu Executiu intenta «anticipar-se als problemes» i que està «atent» a les situacions que puguin anar sorgint així que passin els dies.

  • Vergès avisa que hi ha joves greus afectats pel Covid-19 i que la xifra de malalts crítics arriba a 300 persones

    A Catalunya l’epidèmia avança, no només en el nombre d’infectats, sinó en el nombre de persones greus o en situació semicrítica, que ara ja sumen unes 300 persones, segons ha informat la consellera de Salut , Alba Vergés, en la roda de premsa diària que realitza la Generalitat. La consellera ha alertat fins a tres cops que el virus afecta amb gravetat altres franges d’edat més enllà dels ancians i persones vulnerables: “el virus també ataca durament persones d’entre 20 i 50 anys”, ha dit.

    La consellera ha fet una crida a les persones joves perquè adoptin totes les mesures de seguretat i evitin els contagis. “Aquest no és un virus per a les persones grans i de persones vulnerables” ha dit la responsable de Sanitat. Ha alertat també que l’alt nombre de persones greus i l’evolució de l’epidèmia fan pensar que les pròximes setmanes hi haurà una situació molt dura per al sistema sanitari de Catalunya. Com a contrapunt ha donat altres informacions en el sentit que en les darreres 24 hores s’han pogut donar 33 altes, que en total ja sumen 180 persones que han deixat els hospitals, totalment curades o per seguir el tractament des de casa.

    La consellera ha xifrat en 500.000 persones les que han posat les seves dades sanitàries a l’APP creada per la Generalitat per poder fer el seguiment de l’estat de salut de la població. “Això ens permetrà veure els punts calents que es puguin donar i actuar amb més rapidesa”. En aquest sentit ha afirmat un parell de vegades que anima al conjunt de la ciutadania, encara que es trobin bé de salut a descarregar-se l’aplicatiu informàtic i ingressar les seves dades de salut per poder fer el seguiment amb més rapidesa.

    Alba Vergès ha volgut treure ferro a les informacions publicades sobre l’origen del brot de la comarca de l’Anoia. Ha explicat que la decisió d’aïllar la zona es va deure al fet especial vinculat amb la perillositat de la situació, però ha demanat: “no busquem culpables”.

    A la pregunta de si la Generalitat ha pensat a instal·lar hospitals de campanya per atendre l’augment dels casos de coronavirus en unes instal·lacions que estan molt saturades, la consellera no ha descartat que si calgués s’ampliarien les capacitats dels hospitals actuals, sense parlar d’hospitals de campanya, cosa que havia sorgit després que a Igualada s’hagi muntat una carpa per donar descans als sanitaris del centre local.

    Vergés ha repetit una i una altra vegades la consigna de quedar-se a casa adreçada a la ciutadania, especialment davant la possibilitat d’un empitjorament de la tensió a la qual estan sotmesos els sistemes sanitaris a Catalunya. També ha admès que, després de la seva queixa, que van arribant mascaretes i la resta de material de seguretat procedent de les compres centralitzades que fa el ministeri de Sanitat.

    Sancions per no complir el confinament

    Per la seva banda, el conseller d’Interior, Miquel Buch ha informat que en les últimes 24 hores la policia de Catalunya ha realitzat 12.288 identificacions, ha aturat 12.741 vehicles i ha aixecat 2.805 actes de sanció per incompliment de la normativa de confinament.

    Buch ha donat dades de la reducció de la mobilitat fruit dels 200 controls posats a les carreteres catalanes pels Mossos d’Esquadra. Així, a la boca sud del Túnel del Cadí la circulació ha disminuït un 90%; a la C-32 a Vilassar de Mar, la reducció ha estat del 80; a la C33 a Mollet del Vallès la disminució del tràfic ha estat del 91%, sempre en comparació amb la circulació que es detectava en aquests punts el dissabte anterior a la declaració de l’Estat d’alarma.

    El conseller d’Interior ha defensat l’ús del document d’autoresponsabilitat que es demana als ciutadans perquè ha explicat que la Generalitat segueix un model aplicat a França i que no ha estat qüestionat en la darrera reunió mantinguda amb els responsables de l’Estat espanyol.