Just Deploy It!

Blog

  • El 74% dels facultatius d’atenció primària ha passat consulta sense protecció en algun moment de la pandèmia, segons una enquesta de Metges de Catalunya

    El 74,5% dels facultatius de la xarxa d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona el 80% dels centres de salut del primer nivell assistencial, no ha pogut disposar d’un equip de protecció individual (EPI) en algun moment de la fase aguda de la pandèmia de coronavirus, segons revela una enquesta que ha fet Metges de Catalunya (MC) a 1.339 professionals de la medicina, entre els dies 15 i 23 de juny.

    Segons l’enquesta de MC, un 77,1% dels facultatius assegura que l’empresa no els ha fet cap tipus de seguiment clinicoepidemiològic relacionat amb el coronavirus, és a dir, no els ha practicat cap prova diagnòstica (PCR) o test immunològic per saber si havien contret la malaltia. D’altra banda, mentre que un 58,6% considera que ha rebut suficient formació teòrica sobre les pautes d’autoprotecció i utilització d’aquests EPI, un 75,8% denúncia manca de formació pràctica.

    Un altre aspecte a destacar de l’estudi és que un 62% dels professionals diu haver patit alteracions obligades -no consensuades- en la seva jornada laboral, inclòs el canvi de torn de treball (56,8%), com a conseqüència de l’emergència sanitària. A més, un 84,4% de la plantilla assegura que s’han modificat les seves tasques assistencials i un 80,7% sosté que ha hagut d’assumir l’atenció de pacients no assignats a la seva consulta, sobretot per raons organitzatives de l’equip (77,3%), per cobrir facultatius designats a altres tasques (45,1%) o per substituir personal de baixa per COVID-19 (44,6%).

    Davant l’augment de la càrrega assistencial derivada de la pandèmia, un 53,2% dels professionals que han respost l’enquesta del sindicat confirma que ha hagut de fer hores extres per donar resposta a la demanda sanitària creixent, dels quals un 18% ha fet més de 30 hores mensuals de mitjana més enllà de la seva jornada ordinària de treball. El 33% dels facultatius que ha hagut d’allargar el seu horari laboral encara no ha rebut cap compensació econòmica pel sobreesforç, mentre que un 43% ha cobrat les hores extres com a atenció continuada (guàrdies). La resta ha percebut altres tipus de gratificació com l’assignació de dies de descans. Però, a més, un 19,9% del personal ha patit pèrdues retributives durant aquest primer període de la pandèmia, sobretot, com a conseqüència dels canvis de jornada i per haver estat de baixa mèdica per COVID-19.

    Un 81,8% dels professionals també és mostra convençut que la pandèmia del coronavirus empitjorarà la situació de sobrecàrrega assistencial que hi havia prèviament als centres de salut, mentre que un 12% assenyala que seguirà sent la mateixa i només un 6,2% creu que millorarà.

    Tot plegat, ha provocat un notable cansament físic i emocional en la plantilla: un 52,4% dels professionals assegura està bastant o molt cansat físicament, mentre que un 68,1% diu patir un esgotament mental i emocional considerable.

    Canvis en el sistema

    Després de la sotragada sanitària, un aclaparador 98,9% del col·lectiu mèdic creu que cal un nou model sanitari, on els facultatius tinguin un paper clau i fonamental en el disseny, l’organització i el desenvolupament del sistema. D’altra banda, un 64,2% dona suport a la convocatòria d’una nova vaga després de l’estiu a l’atenció primària de l’ICS, si no milloren les condicions laborals i retributives, i un 28,3% es decanta per altres vies de desaprovació, com la manifestació o la recollida de signatures. Tan sols el 7,5% creu innecessària la protesta.

    D’altra banda, la majoria de facultatius (64,1%) del primer nivell assistencial suspèn la gestió de la crisi per part de les autoritats sanitàries, tant del Ministeri de Sanitat, com de la Conselleria de Salut, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’ICS. En canvi, un 79,7% aprova l’actuació de les direccions dels equips d’atenció primària (EAP).

    Per al president del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill, els resultats de l’enquesta “posen en evidència la deixadesa, la inseguretat i la desprotecció que ha viscut l’atenció primària i els seus professionals durant el pic de la pandèmia”. En aquest sentit, exigeix a les autoritats sanitàries que “posin els mitjans adequats perquè, en cap cas, es torni a repetir aquesta situació”, i, alhora, reitera la necessitat que “s’incrementi la contractació i els reforços de la plantilla, per evitar una crisi de dimensions catastròfiques en el primer nivell assistencial”.

  • La força de l’Atenció Primària. Les persones, el poble

    «El més extraordinari pel que fa a les metgesses d’Atenció Primària és que s’infravaloren a elles mateixes. Creuen que no tenen poder, però no és així. Visiten a dos terços d’un milió de persones cada dia (a Anglaterra), més que els especialistes, bastant més que els polítics, fins i tot que els capellans. Les metgesses de Primària estan en una posició única. Realment, en termes d’hegemonia política ocupen de lluny la posició més poderosa en la societat».
    Adaptat de Howard Stoate.

    A Anglaterra (Howard Stoate va ser diputat laborista fins a 2010) no ho sé, però a Catalunya l’ICS, segons la seva darrera memòria d’activitat, fa 38.759.404 visites a l’any als Centres d’Atenció Primària (332 centres) i 2.434.574 als CUAPS. Això vol dir que les metgesses de Primària al dia, a tot Catalunya, fan 84.718 visites i les infermeres 52.871 visites (a més de les de pediatria, odontologia i altres). Mentre que els especialistes, és a dir, les consultes externes hospitals, fan 2.904.446 vistes a l’any.

    Aquests números volen dir persones, ciutadans i ciutadanes, el poble. Persones que han de tenir la seva opinió i participar activament en la política del país. Imagineu-vos, només a l’ICS, que té la majoria de Centres de Primària de Catalunya, són 38.759.404 de contactes a l’any amb els ciutadans de Catalunya (uns més, altres menys). La mitja de visites d’una mateixa persona és de 5 vegades a l’any. Hem de saber, però, que hi ha persones que no van mai a la Primària, o perquè no ho necessiten, o perquè tenen algun recurs que paguen de la sanitat privada (un 20% de la població té doble cobertura).

    De tota manera, els números són impressionants, i la força de la gent també, només cal tenir-los com aliats en la reclamació, ja crònica, de la importància de la Primària per la Salut i la seva urgent millora en prestigi, qualitat i resolució, que també vol dir augment urgent dels seus recursos.

    Per això proposem des de fa anys la necessitat de constituir òrgans de participació de la ciutadania apoderada i els professionals en els centres sanitaris, començant pels Centres d’Atenció Primària, no només comissions de salut comunitària en els barris, sinó autèntics òrgans de cogovernança del equip de Primària, amb els objectius de millora de les condicions del centre, qualitat i defensa, ciutadania i professionals, davant de l’administració, dels corporativismes i dels interessos de corrupció i de negoci. Defensant els interessos comuns de la Salut de les persones.

    Però tot això caldrà fer-ho si la Primària se’n surt de l’estat en què l’han portat els darrers governs. L’ha rematat la pandèmia i la seva pèssima gestió dels responsables. Com diu una metgessa de Primària: «el que està passant actualment amb l’atenció primària era la crònica d’una mort anunciada». Ara cal, amb urgència, que tots els ciutadans i ciutadanes que li deuen alguna cosa a la Primària (el 80% de Catalunya), almenys per correspondre als seus professionals, la defensem amb fermesa davant de les institucions. Perquè la seva mort seria també la nostra.

  • L’atenció primària, al límit: «La situació és de col·lapse total»

    L’augment de casos de coronavirus de les darreres setmanes ha agafat als Centres d’Atenció Primària amb quasi la meitat de la plantilla de vacances, ja que les han concentrat durant els mesos d’estiu per tal de tenir els equips complets en cas que hi hagi una segona onada del virus a la tardor. Però el rebrot ha arribat abans de l’esperat i als professionals, cansats físic i emocionalment per la situació viscuda des de l’inici de la pandèmia, els ha agafat a contrapeu. «Estem molt desgastats. Necessitem fer vacances i poder desconnectar. El personal està saturat», assenyala Blanca de Gispert, metgessa de família del CAP Trinitat Vella. Amb el repunt dels contagis, indica, les consultes s’han disparat. «No només hem de fer el seguiment de casos, sinó gestionar consultes, necessitats i demandes relacionades amb el coronavirus, fer les baixes laborals, recollir i fer el seguiment dels contactes dels contagiats….tot i que el nombre de casos no és el mateix que al març o l’abril, el nombre de consultes és igual o superior», indica la metgessa.

    La sensació de col·lapse és generalitzada. «Estem desbordades i molt cansades», assenyala Maite Pallàs, infermera del CAP Raval Nord. «Arriba un moment que amb tants canvis, tants protocols nous que van sumant més i més coses…el cervell diu prou. I tot això amb una plantilla molt reduïda. La setmana passada érem cinc infermeres per fer-ho tot», expressa. Per la seva banda, Toni Vives, metge de família del CAP Florida Nord, també afirma sentir que el personal es troba al límit. A l’ambulatori són en total catorze metges, quatre dels quals estan de vacances i dos de baixa, és a dir, treballen amb gairebé la meitat de la plantilla habitual.

    Davant la manca de personal, alguns professionals han de doblar els horaris o fer hores extra. «O fas això o fas venir els que estan de vacances, unes vacances imprescindibles davant el cansament acumulat de la pandèmia», assenyala el metge de família del CAP Florida Nord. La Florida és un dels barris de l’Hospitalet que s’ha vist més afectat pel repunt de contagis, en una de les ciutats més densament poblades de tota Europa. A aquest fet, se li suma un perfil socioeconòmic de nivell baix. «Per alguns pacients, el confinament és impossible. Viuen en pisos amb molta gent, amb habitacions rellogades. Això fa que també augmentin les possibilitats de contagi», indica Vives.

    A banda del diagnòstic i del seguiment dels casos de coronavirus, els professionals dels ambulatoris també han de seguir donant assistència als pacients crònics. «Sembla que tot és coronavirus, però en realitat no és així, hi ha molts altres pacients que requereixen de la nostra assistències i les nostres cures», explica Pallàs. A més, aquests pacients, en moltes ocasions, tenen una gran complexitat. «Els crònics sobreviuen gràcies a que se’ls hi fa un control acurat, proper i continuat en el temps. Amb la pandèmia això no s’ha pogut fer de manera adequada i és qüestió de temps que aquests pacients es comencin a desestabilitzar», explica Elena Bartolozzi, metgessa de família del CAP Ramon Turró i secretària del Sector Primària ICS del sindicat Metges de Catalunya. Entre els professionals també hi ha preocupació pel retard en el diagnòstic de malalties, que pot tenir una greu repercussió pels pacients. «Si no diagnostico una patologia important el mes de març, la puc diagnosticar a l’abril, però després de tants mesos hi haurà malalties que se’ns escapin i que no sabem quan podrem diagnosticar», afirma Bartolozzi.

    Segons Bartolozzi, la pandèmia de la COVID-19 «ha tirat enlaire la feina habitual de la primària de manteniment de la salut de la població». «Es diu que l’atenció primària és la porta d’entrada del sistema, però és que també és la porta de sortida, i durant la pandèmia la primària ha deixat d’existir de manera eficaç. La situació és de col·lapse total», assenyala.

    En el moment més crític de la pandèmia, el passat mes de març i abril, van ser metges de família els que van anar a reforçar els hospitals o es van ocupar dels hotels sanitaris. Ara la situació es presenta a la inversa. Bartolozzi creu que s’han de trobar més metges de primària i, si convé «que els portin dels hospitals o d’allà on sigui». El moment és crític i es veu agreujat, encara més, en aquells CAPs que no tenen les infraestructures i els espais adequats i que ni tant sol poden fer circuits bruts i nets per atendre els pacients.

    Falta de coordinació en el rastreig de casos

    Encara a l’espera de l’arribada dels nous ‘gestors covid’ anunciats pel Departament de Salut, que faran tasques de seguiment de contactes, els professionals sanitaris denuncien la manca de coordinació amb els rastrejadors de Salut. «Nosaltres ens dediquem a fer rastreig dels convivents dels pacients. La resta de contactes els apuntem i esperem que algú els truqui, però tampoc tenim la certesa que s’estig ui fent bé. No sabem res. Com a rastrejador, no tinc consciència que s’estigui fent el rastreig de manera adequada», explica Vives. Segons Blanca de Gispert, a la pràctica, el que s’acaba fent és que els pacients contacten directament amb els seus contactes i després eels professionals dels ambulatoris els fan el seguiment.

    Per Bartolozzi, el principal problema que hi hagut ha sigut la manca de previsió de l’administració sanitària. «S’ha fet tot de manera improvisada, sense planificació i de manera reactiva», afirma. Considera que els nous ‘gestors covid’ ajudaran a organitzar el seguiment dels contactes, però que, a la pràctica, la feina serà la mateixa. «Tindrem els contactes endreçats, però el seguiment de símptomes, les exploracions oportunes i els tràmits referents a les baixes aniran a càrrec dels professionals dels CAPs».

    Més recursos i personal

    Blanca de Gispert insisteix en que a l’atenció primària calen més recursos econòmics i humans, calen més professionals. «No pot ser que se’ns demani fer tot això a cost zero» indica. En el fons, diu, és el que sempre han  reclamat des de l’atenció primària: «Més recursos, més personal i també un paper més central de l’atenció primària dins del sistema de salut pública».

    A Catalunya, la inversió en atenció primària s’ha reduït un 24,28% en la darrera dècada, sent un dels sectors que van estar més castigats per les retallades. «La primària, des de sempre, és esquelètica, és l’oblidada de les administracions i està abandonada completament en previsió de recursos», explica Bartolozzi. Segons ella, la tasca que fan els professionals de la primària és invisible. «La feina silenciosa i quotidiana dels milions de consultes dels equips d’atenció primària no llueix als polítics, com si ho fan els descobriments dels grans hospitals».

    Davant els rebrots recents de COVID-19 que han tornat a portar al límit els Centres d’Atenció Primària, el sindicat Metges de Catalunya insta la conselleria a reforçar amb personal i recursos els dispositius de salut comunitària per evitar que s’acabin convertint en centres exclusius d’atenció al coronavirus. Segons Bartolozzi, el que està passant actualment amb l’atenció primària és la «crònica d’una mort anunciada».

  • Els experts en salut mental alerten d’un “tsunami” a la tardor

    La crisi de la Covid19 ha resultat ser també el caldo de cultiu propici perquè es disparin els problemes de salut mental entre els joves i adolescents, però això no es començarà a veure en tota la seva dimensió fins que torni la dinàmica escolar. La combinació de crisi sanitària, social i econòmica, juntament amb l’aïllament del jove que pateix el problema i la facilitat de mantenir-lo en silenci és el que fa pensar als experts que la tardor escolar serà especialment prolífica en trastorns mentals com estats d’ansietat o depressió.

    “Una vegada l’alumnat torni a les aules seran imperatives mesures de resiliència emocional que ajudin als docents a acompanyar als estudiants per transformar uns fets estressants, dolorosos, o que han generat patiment, en motors de creixement individual i grupal. Però per fer-ho, cal superar la limitació, ja preexistent, de l’estigma”, apunta Anaïs Tosas, d’Obertament. Aquesta entitat fa cinc anys que va posar en marxa un projecte (Whats’up: com vas de salut mental?) que ofereix als centres educatius una mostra d’opcions d’infusió curricular, per abordar el tema de la salut mental mentre es treballen àmbits competencials diversos dels currículums de 3r i 4t d’ESO. Aquest curs volen ampliar la seva proposta amb unitats de 1r i 2n d’ESO, perquè “hem de construir espigons pel tsunami que vindrà”.

    Per Tosas, l’alumnat que s’ha de vigilar més és aquell al qual la pandèmia ha agafat en una etapa de transició, bé sigui entre escola i institut o bé entre institut i adultesa. “Davant d’aquesta situació ens trobem amb una dificultat afegida: l’ocultació dels problemes de salut mental, que és causada per l’estigma i la por a l’experiència de discriminació. Amagar-ho i que el problema no rebi l’atenció adequada multiplica el sofriment i augmenta l’aïllament del jove que pateix en silenci”, diu Tosas, la qual recorda que “el suïcidi és una de les principals causes de mort entre els joves d’arreu del món, i la primera al nostre país”.

    “Els problemes de salut mental i emocional no abordats són predictors d’un desenvolupament professional pobre, un funcionament interpersonal i familiar problemàtic i una esperança de vida reduïda”, afegeix. Per Tosas, “el primer pas per abordar la salut mental dels joves és parlar-ne. Cal ajudar docents i alumnat a compartir i expressar l’experiència viscuda i les emocions experimentades, cal obrir la conversa, normalitzar-la, identificar sensacions i experiències i, si cal, demanar ajuda. És urgent, i ara més que mai, l’existència d’una aula lliure d’estigma, prejudicis i discriminacions”.

    | Obertament

    A l’Institut Joanot Martorell, un centre de màxima complexitat d’Esplugues de Llobregat, aquest ha estat el primer curs que han aplicat el programa Whats’up. I van tenir la sort que el van programar pels dos primers trimestres, o sigui que quan va arribar el tancament de centres ja havien fet totes les sessions. La seva orientadora, Olga Reboreda, que era la persona responsable de coordinar-se amb Obertament i els diferents docents de les àrees on es treballaven les diferents unitats, considera que ha estat un molt bon exercici de conscienciació. “Els alumnes de seguida parlen de persones que estan malament del cap, i no és això. Cal treballar tots aquests mites i prejudicis, per entendre que és molt probable que tots en algun moment de la nostra vida tindrem un problema de salut mental”, apunta Reboreda. “A les tutories no s’ha parlat de cap cas particular, però l’important no era que afloressin casos, sinó que el grup veiés que a una companya que, per exemple, pateix anorèxia només la podem ajudar si no se l’estigmatitza”, afegeix.

    Altres estudis

    Obertament no és l’única entitat que ha posat l’avís sobre les conseqüències que aquest llarg confinament tindrà en la salut mental dels joves i adolescents. La cooperativa Projecte Òrbita, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya, ha posat en marxa un estudi per avaluar, a través d’un qüestionari, l’impacte psicològic de la Covid19 en la infància i adolescència, des de 1r de primària a 2n de batxillerat. Segons aquesta entitat, “la recerca científica mundial aporta dades cada vegada més preocupants sobre els potencials efectes a llarg termini d’aquesta pandèmia en la salut infantil i el desenvolupament psicològic d’infants i adolescents”.

    Els resultats d’aquest estudi es tindran al setembre, expliquen els responsables del Projecte Òrbita, si bé avancen que, d’una primera anàlisi es dedueix que aquests mesos “ha augmentat més la simptomatologia de ràbia que de tristesa, els infants manifesten tenir major dificultat per dormir, i hi ha un augment de la preocupació i ha augmentat lleugerament la por a sortir al carrer”. Una altra possible conclusió és que “l’àrea en què hi ha hagut més desadaptació (entre escolar, social i familiar) ha estat la familiar, la qual cosa es relacionaria amb el fet de no estar sempre a gust amb els familiars, baralles dins de l’entorn domèstic i/o l’acceptació de les normes de casa”.

    També la Fundació Pasqual Maragall, en col·laboració amb la Fundació La Caixa, va anunciar el mes de maig la posada en marxa d’un estudi per analitzar els efectes del confinament en la salut mental i cerebral, si bé en aquest cas adreçat a persones adultes. En el seu cas, s’analitzen els canvis cerebrals de 2.500 persones d’entre 45 i 75 anys que ja han participat en altres estudis d’aquesta fundació especialitzada en Alzheimer. L’estudi parteix de la base que el confinament, entre altres coses, “tindrà un impacte psicològic, incloent-hi l’augment de sentiments d’ansietat i depressió, i s’associarà amb irritabilitat, frustració i preocupacions”, i que finalment podria derivar en un estrès crònic, que és una de les variables que s’associa a major risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

  • La transparència en les relacions entre els professionals de la salut i la industria farmacèutica i de productes sanitaris

    Hi ha tot un gènere dins la literatura mèdica sobre els conflictes d’interessos i les relacions, especialment financeres, entre la indústria i els professionals de la salut, específicament per aquells que prescriuen un fàrmac o indiquen un tipus de pròtesi o dispositiu i, més encara, per aquells, professionals de gran prestigi, anomenats líders d’opinió. Constitueix un tema molt vell, trillat, tot i que encara pot haver-hi professionals que neguin la influència en la seva pràctica dels regals o pagaments que reben de la indústria. Ningú acceptarà, sigui professional de la medicina o investigador, que la seva integritat professional pugui ser posada en dubte, tot i que són molt nombroses, el gènere literari que dèiem abans, les dades empíriques que recolzen aquesta influència. Respon a la simple reciprocitat, el quid pro quo que deien els antics i que obliga per qualsevol obsequi rebut. També per allò que s’acostuma a dir que, potser sí, els diners poden influir, però en els altres. Tothom reconeix la hipocresia o els prejudicis en els altres, mai en un mateix.

    Recordem que aquests lligams entre la indústria i els professionals constitueix la base de la declaració dels conflictes d’interès – no pas sobre quanties- en els articles científics. Hi ha hagut escàndols majúsculs i sols cal recordar el cas d’un professional català de gran prestigi, que exercia als EUA, quan van sortir a la llum els pagaments que havia rebut de la indústria i que no havien estat declarats en les publicacions. Als EUA, on la despesa sanitària és la més alta del món, hi ha una regulació estricta sobre aquest tema (Physician Payments Sunshine Act del 2010) que obliga als fabricants de medicaments, productes sanitaris i de subministraments mèdics a fer públiques totes les relacions financeres amb professionals de la salut i els hospitals universitaris que impliquin els programes públics d’assistència sanitària (Medicare pels majors de 65 anys, Medicaid per aquells per sota el llindar de pobresa establert a cada estat). Constitueix un exercici de transparència extraordinari ben exemplificat en la pàgina web a disposició del públic i la facilitat per recavar les dades que puguin interessar. Hom pot fer l’exercici d’entrar i examinar les dades que facin referència a prohoms de la medicina catalana, que exerceixen o han exercit als EUA o sobre els pagaments generals rebuts per les grans figures i hospitals universitaris de la medicina americana.

    La iniciativa aquesta de posar llum, de transparència, sobre aquestes relacions entre professionals de la salut i la indústria farmacèutica i el finançament per part d’aquesta de regals, honoraris per assessorament i per assistir a esdeveniment educatiu ha tingut seguiment en diversos països, tot i que els estàndards i exigències són desiguals. L’experiència australiana mostrava que encara que les despeses poguessin ser petites, cumulativament era alta, en especial en aquelles especialitats que prescriuen fàrmacs d’alt cost com els oncòlegs, endocrinòlegs i cardiòlegs.

    Al nostre país i en el seu moment, la patronal de la indústria farmacèutica (Farmaindustria) va espitjar, encertadament per avançar-se a qualsevol legislació, per una model d’autoregulació d’acord amb un Codi de Bones Pràctiques (amb una unitat de supervisió deontològica) i deixant la publicació de les dades específiques de transparència (individus, institucions sanitàries, organitzacions de pacients) en mans de cada empresa farmacèutica. Això és així des del 2015 presentant-se dades específiques (persones i institucions) a partir del 2017. Constitueix un gran pas en la bona direcció. Es poden examinar aquestes dades, amb menor, major o extrema dificultat, en les webs respectives de cada empresa, bé sigui en l’apartat de transparència o, havent de remenar més, en l’apartat de compliment corporatiu o en la informació per professionals o pacients. Justament a finals de juny (2020) es presentaven les dades agregades corresponents al 2019 i que, comparativament amb altres anys recollits, es presenten en la taula adjunta. S’ha exclòs la despesa més important, la que és pròpiament d’R+D.

    No hi ha cap dubte que aquesta despesa, que pot rebre diferents qualificatius (transferències de valor, inversió, etc.), genera una contrapartida, altrament la indústria, que vetlla pels seus marges, no la realitzaria. Repetidament s’ha qüestionat el paper de la indústria en la formació dels professionals, com cobrint un buit que l’administració sanitària no realitza o com si l’actualització de coneixements fos sols una obligació de l’ocupador i no una exigència ètica, un principi bàsic del professionalisme. John PA Ioannidis es preguntava també si els congressos mèdics tenien alguna utilitat i per a qui la tenien. Posats a preguntar, seria interessant esbrinar quan de sòlida és la formació a les facultats de ciències de la salut pel que fa a la lliçó més important (a l’escola i a la universitat), aprendre a aprendre al llarg de la vida professional, l’examen crític de la literatura científica i les fonts més fiables de coneixement, així com sobre els valors del professionalisme.

    Amb retard, lluny encara de la transparència que està assolint la indústria farmacèutica, es troba el sector dels productes sanitaris on la seva patronal (FENIN) ha desenvolupat un segell ètic per les empreses que s’adhereixin voluntàriament al Codi Ètic de les Empreses de Tecnologia Sanitària (transposició del codi de la patronal europea Medtech). Hi ha també una Unitat d’ètica i compliment que porta a terme validacions d’esdeveniments. No ha d’estranyar que també hi hagi partides per aquests afers (assessorament, formació, donacions), ja que la sanitat és un sector productiu que mou molts diners. Torna a ser la reciprocitat que obliga i per això els Hare Krishma el primer que ofereixen és un dolç.

    Moltes persones, polítics, jutges, investigadors, professionals, formats en valors d’imparcialitat i independència, poden sentir-se ferits si es suggereix que altres interessos (financers, de prestigi o carrera) puguin influir en el seu treball. Justament, persisteixen en aquesta negació per reduir la dissonància que els produeix els diferents estudis empírics que han mostrat que, sense ser del tots conscients -fora de ser un autèntic defraudador- la conducta acaba afavorint al patrocinador. Per això de les lleis de transparència, accés a la informació pública i bon govern que molts països volen implementar. Sens dubte que la comunicació pública dels pagaments i donacions que reben els professionals de la salut i les seves organitzacions per part de la indústria és un pas endavant, però cal seguir aprofundint en la transparència (i claredat). S’ha dit que l’únic obsequi o prebenda que un professional mèdic o investigador pot acceptar és aquell que pot confessar als seus pacients o subjectes d’estudi. Com en el cas de la política, la confiança de la ciutadania s’ha de guanyar i per això la necessitat de conèixer qualsevol influència o condicionant en les decisions mèdiques que no respongui als principis del professionalisme.

    *Les opinions de l’autor són personals i no representen a l’empresa per la qual treballa.

  • Vacunes contra la COVID-19: les deu candidates més avançades

    La pandèmia del coronavirus ha canviat les nostres vides, potser per sempre. Portem ja més de sis-cents mil morts i 15,5 milions de casos a tot el món, segons les dades actualitzades del Centre de Ciència i Enginyeria de Sistemes de Johns Hopkins, amb un nombre de casos i morts que no para de créixer en països com EUA i Brasil.

    El desenvolupament de vacunes sol portar anys d’investigació i proves abans d’arribar a la fase clínica, però aquesta crisi ha accelerat tot el procés. Empreses i centres d’investigació de tot el món estan treballant a un ritme frenètic per tenir el proper any una vacuna segura i eficaç que ens protegeixi contra els efectes de la SARS-CoV-2.

    A aquesta velocitat trepidant ha contribuït també l’Administració de Donald Trump, que el passat mes de maig va llançar la seva controvertida Operation Warp Speed. Aquest programa ha seleccionat, fins al moment, cinc projectes de vacuna que rebran milers de milions de dòlars en fons federals abans que hagi proves que realment funcionen, entre elles, hi ha la de la Universitat d’Oxford i Astra Zeneca i la de la biotecnològica nord-americana Moderna, segons informa The New York Times.

    Mercedes Jiménez, bioquímica de Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC), prefereix «no comentar» la política nord-americana en la competició per la vacuna i destaca el «gran treball científic que s’està duent a terme per aconseguir-la».

    Segons comenta a SINC, «s’està invertint molt esforç investigador per aconseguir una profilaxi eficaç contra la COVID-19 i crec que donará nombrosos fruits». La investigadora considera que les variades aproximacions que s’estan utilitzant per al desenvolupament de la vacuna «aconseguiran que l’efectivitat sigui diferent». De fet, opina, en aquesta carrera «es necessitarà més d’un cavall guanyador«.

    En aquest punt coincideix també la immunòloga del CIB-CSIC Maria Montoya, que indica a SINC que «la comunitat científica està aportant tot el coneixement possible per aconseguir l’anhelada vacuna. S’estan investigant i provant totes les estratègies: vacunes amb vectors replicatius i no replicatius, d’ARN, ADN, de proteïnes d’subunitat, de virus inactivat i de pseudopartículas virals recombinants», assenyala.

    Montoya creu que «de tots els candidats, tindrem diverses vacunes que generaran immunitat, potser parcial o potser total. Però qualsevol vacuna, tot i que confereixi una protecció parcial, serà millor que no tenir cap».

    Per la seva banda, Jorge Carrillo, investigador en immunobiologia d’IrsiCaixa, recorda que en aquesta competició els grups involucrats es juguen també el seu prestigi i el seu futur. «No crec que cap d’ells hagi de treure un candidat amb una eficàcia inferior al 60%» [el nivell de protecció mínim requerit fins ara per les agències del medicament]. Carrillo assenyala que «no els resultaria rendible perquè seria una vacuna de vida molt curta que podria ser substituïda de seguida per una altra que aconseguís majors nivells de protecció».

    En la competició, Montoya diu que «les que van més avançades, per ser menys complexes, són les que han pres una part de la SARS-CoV-2 o un subunitat, i s’ha inserit en un vector. En aquests prototips de vacuna, «el sistema immunitari ‘només’ veu una part de virus i podria passar que conferissin immunitat parcial». Així i tot, «serien molt útils per a vacunar la població», insisteix. «Les que contenen més parts de virus són més complicades de produir i, per això, arribaran més tard».

    Actualment, hi ha 149 vacunes experimentals contra la COVID-19. D’elles, 19 ja s’estan provant en una o diverses de les tres fases d’assajos amb humans, segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

    1. Universitat d’Oxford / AstraZeneca

    Regne Unit, assajos en fase III

    La primera a aquesta classificació és la desenvolupada per la Universitat d’Oxford i Astra Zeneca. Ja ha entrat en fase III de proves d’eficàcia, s’està provant amb 4.000 voluntaris al Regne Unit, en breu s’assajarà al Brasil amb 5.000 persones i a Sud-àfrica amb 2.000. En els assaigs s’inclouen nens de 5 a 12 anys i adults de més de 70 anys.

    El prototip es diu ChAdOx1 nCoV-19 i està fet a partir d’un virus anomenat ChAdOx1, una versió afeblida d’un virus del refredat comú (adenovirus), que causa infeccions en els ximpanzés i que ha estat modificat genèticament de manera que és impossible que es repliqui en humans.

    El candidat ha estat redissenyat per contenir la proteïna S (de l’anglès spike, espícula), present en el coronavirus, que li dóna el seu característic aspecte de punta i corona a la superfície. Els investigadors esperen que la vacuna, a l’presentar aquesta proteïna a les nostres cèl·lules immunitàries, pugui induir la producció d’anticossos específics.

    La farmacèutica AstraZeneca, sòcia de la universitat britànica en aquest projecte, té un acord amb el Govern dels EUA per iniciar un assaig amb 30.000 persones en aquest país i ha rebut finançament de l’Administració nord-americana dins de el programa Operation Warp Speed.

    Sobre aquest projecte, Montoya opina que aquesta vacuna de subunitat «és interessant perquè utilitza un vector que ja ha donat molt bons resultats en vacunacions davant d’altres malalties, com MERS, tuberculosi, el virus de Chikungunya i Zika. Ara, cal saber quin tipus d’immunitat indueix enfront de la COVID-19», aclareix.

    AstraZeneca ja ha signat amb socis al Regne Unit i Estats Units per a la producció en massa de la vacuna, amb la finalitat que es pugui distribuir si finalment s’aconseguissin proves concloents d’eficàcia i seguretat. La firma ha assegurat que la seva capacitat total de fabricació és de 2.000 milions de dosis, segons la web de notícies mèdiques STAT.

    El CEO de la signatura, Pascal Soriot, va declarar fa unes setmanes que «la vacuna podria protegir per un període d’un any, transcorregut el qual caldria tornar a vacunar-se. També va assenyalar que les primeres vacunes d’emergència podrien estar disponibles a l’octubre».

    2. Moderna

    EUA, assajos en fase III

    Un altre dels projectes que van més més avançats és el de la firma nord-americana Moderna. El seu candidat, mRNA-1273, ha entrat en la fase III d’assajos i l’empresa preveu provar-la amb 30.000 voluntaris. No obstant això, fa unes setmanes les accions de la firma van caure un 7%, després que STAT informés d’un retard en aquest gran assaig, a causa de canvis que Moderna vol introduir en el seu pla d’estudi.

    La vacuna d’aquesta biotecnològica, amb seu a Cambridge, Massachusetts, està basada en l’ús de la tecnologia de l’ARN missatger (ARNm). Un cop injectat en el cos, envia a les cèl·lules el missatge que produeixin proteïnes similars a les del virus que s’activen i funcionen com anticossos.

    Mercedes Jiménez opina que «aquesta vacuna basada en material genètic és pionera en la seva utilització en humans, requerirà el desenvolupament de tecnologies segures per al seu transport dins de l’organisme». Per això, «suposa un repte important i serà molt interessant veure el tipus de resposta immunitària que pugui atorgar», subratlla.

    3. Cansino Biologics

    Xina, assajos en milers de militars

    La vacuna experimental Cansino Biologics, desenvolupada en col·laboració amb l’Acadèmia de Ciències Militars de la Xina, va ser notícia fa unes setmanes quan aquesta biotecnològica va anunciar que el seu candidat Ad5-nCoV havia rebut autorització de la Comissió Militar Central per a l’ús del seu candidat entre els membres de les forces armades sense haver completat els assaigs clínics.

    La decisió va ser polèmica perquè la signatura només havia completat la fase I, els resultats van ser publicats a la revista The Lancet i la fase II, per la qual cosa l’anunci implicava que s’havia saltat la III.

    A més, Reuters assenyalava que l’empresa «s’havia negat a revelar si la inoculació del candidat de la vacuna [els militars] era obligatòria o opcional, citant secrets comercials», en un correu electrònic enviat a aquesta agència de notícies.

    Pel que fa a aquesta decisió, Mercedes Jiménez subratlla que «plantejar una vacunació a gran escala abans d’estudiar els efectes en un nombre de voluntaris suficients [milers], que és el que es requereix en la fase III, resulta arriscat».

    Per la seva banda, el president de Cansino Biologics, Yu Xuefeng, va assenyalar en una declaració que els assaigs clínics de fase I i II del candidat a la vacuna havien demostrat un «bon perfil de seguretat i alts nivells de resposta immunitària en els pacients». Però va advertir que «els assajos només mostren que la vacuna té el potencial de prevenir la COVID-19 i que la seva autorització per ser provada en militars no garanteix que hagi de ser aprovada per a un ús comercial més ampli en el futur».

    La Ad5-nCoV, que es basa en un adenovirus del refredat, és una de les vuit vacunes candidates de la Xina aprovades per a assajos en humans al país i en altres, com Canadà, per a la malaltia causada pel coronavirus.

    4. Sinopharm

    Xina, assajos en fase III

    La companyia pública xinesa Sinopharm va anunciar al juny que anava a passar a la fase III dels assajos del seu prototip de vacuna contra la COVID-19, basada en virus inactivat, que ha estat desenvolupada per una de les seves filials: Xina National Biotec Group ( CNBG), en col·laboració amb els Instituts de Productes Biològics i de Virologia de Wuhan.

    Fins ara, més de 2.000 persones han participat en les proves, de les quals Sinopharm assegura que mostren que la vacuna seria «segura i efectiva» i que les reaccions adverses han estat molt menors als d’altres candidats. Els assaigs de fase III es duran a terme en els Emirats Àrabs Units, després d’un acord per començar a provar l’eficàcia d’aquesta vacuna en l’estat de l’Golf.

    El candidat, desenvolupat a Wuhan és una de les dues vacunes inactives en què està treballant el CNBG. Una altra desenvolupada pel seu institut de Pequín va entrar en proves amb humans a finals d’abril. La firma ha construït en temps rècord dues noves instal·lacions de producció de vacunes a Pequín i Wuhan, en què CNBG preveu produir 200 milions de dosis de vacunes COVID-19 inactivades a l’any, segons l’agència de notícies estatal Xinhua.

    5. Sinovac Biotech

    Xina, assajos en fase III

    La companyia privada xinesa Sinovac Biotech ha anunciat que iniciarà la fase III de la seva vacuna de virus inactivat, anomenada CoronaVac. El candidat serà provat en 12 centres de recerca en sis estats brasilers amb uns 9.000 voluntaris. Aquest país llatinoamericà té els pitjors registres de casos i morts per la COVID-19, darrere només d’EUA.

    La firma va dir al juny que en les fases I i II del seu prototip, el 90% dels 743 voluntaris va mostrar una resposta immunitària a virus i no hi va haver efectes adversos remarcables. A més, va informar que està construint una instal·lació per fabricar fins a 100 milions de dosis anuals.

    6. Institut de Biologia Mèdica de la Xina

    Xina, assajos en fase II

    La vacuna contra el coronavirus que desenvolupa l’Institut de Biologia Mèdica de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques (MBCAMS) ha entrat en fase II d’assajos clínics. No hi ha molta informació sobre aquest prototip de vacuna. En els assajos es determinarà la dosi de la vacuna i es continuarà avaluant si té potencial per desencadenar amb seguretat respostes immunitàries en persones sanes.

    IMBCAMS assenyala que espera utilitzar una planta dedicada a la producció de la vacuna aquest any per preparar-se per als futurs subministraments de vacunes de la Xina.

    7. Imperial College de Londres

    Regne Unit, assajos en fases I i II

    Els investigadors del Imperial College de Londres han desenvolupat una vacuna d’ARN ‘autoamplificado’, que potencia la producció d’una proteïna viral per estimular el sistema immunitari. Els assajos de fases I i II es van iniciar fa unes setmanes amb 300 persones sanes. La institució britànica s’ha associat amb la firma d’inversió Morningside Ventures per fabricar i distribuir la vacuna a través d’una nova companyia anomenada VacEquity Global Health.

    «Hem estat capaços de produir una vacuna des de zero i portar-la a proves amb humans a només uns mesos», segons va assenyalar Robin Shattock, professor d’Infecció i Immunitat a la Facultat de Medicina de la institució, en declaracions a la BBC. «Si el nostre enfocament funciona i la vacuna proporciona una protecció efectiva contra la malaltia, podria revolucionar la forma en què responem als brots de malalties en el futur», va destacar.

    8. BioNTech / Pfizer / Fosun Pharma

    Alemanya, EUA, assajos en fases I i II

    La companyia alemanya BioNTech s’ha aliat amb Pfizer, amb seu a Nova York, i el fabricant de medicaments xinès Fosun Pharma per desenvolupar la seva vacuna basada en tecnologia d’ARN missatger. Fa unes setmanes, els socis van anunciar resultats preliminars prometedors d’un assaig de fases I i II de la seva vacuna d’ARNm amb 45 voluntaris sans, les dades s’han publicat en un estudi en fase d’preprint,

    Les companyies assenyalen que la vacuna va produir anticossos contra la SARS-CoV-2 en els voluntaris, mentre que alguns van experimentar efectes secundaris moderats com alteracions de la son i dolor en els braços. Els socis esperen poder llançar un assaig amb milers de participants al setembre. El projecte d’aquestes companyies compta amb el suport financer de l’Operation Warp Speed.

    9. INOVIO

    EUA, assajos en fase I

    La nord-americana INOVIO va començar la fase I d’assajos clínics del seu candidat de vacuna d’ADN contra la COVID-19, anomenat INO-4800, a l’abril i va assenyalar que esperava entrar a les fases II i III a finals d’aquest estiu. A la fase I es va avaluar el perfil immunològic de INO-4800 administrat per injecció intradèrmica seguida d’electroporació utilitzant el dispositiu CELLECTRA 2000 de la companyia.

    L’empresa va publicar el 30 de juny un informe en què deia que havia aconseguit «resultats positius» preliminars en aquesta fase, però les dades encara no han estat publicats en un estudi revisat per persones expertes. Segons informa STAT, INOVIO, que ha guanyat més de 4.000 milions de dòlars en el seu valor borsari (uns 3.500 milions d’euros) des que va començar la pandèmia, no va proporcionar els detalls necessaris per determinar si la seva vacuna funciona.

    En un comunicat de premsa, l’empresa va dir que la seva vacuna va donar lloc a «taxes de resposta immunològica» en 34 dels 36 pacients del petit assaig, però no va revelar quants van produir anticossos que neutralitzessin el coronavirus, dades clau per determinar si la vacuna podria protegir contra la infecció. El seu projecte és un dels que compten amb el suport financer d’Operation Warp Speed ​​i també té el suport de la Fundació Bill i Melinda Gates.

    10. CureVac

    Alemanya, assajos en fase I

    L’alemanya CureVac va cobrar rellevància mediàtica el passat mes de març quan l’Administració de Donald Trump va intentar que la signatura traslladés les seves investigacions als Estats Units. Per protegir CureVac d’»inversions estrangeres sospitoses i aportar-li seguretat financera sense influir en les decisions empresarials», l’Estat alemany acaba d’adquirir una participació del 23% de l’empresa per un total de 300 milions d’euros, va informar Bloomberg.

    A més, la signatura va obtenir un préstec de 75 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions per impulsar la seva capacitat de fabricació. Al juny, la companyia, que va llançar assajos de fase I de la seva vacuna d’ARNm, va dir que la seva instal·lació alemanya pot produir centenars de milions de dosis de vacunes a l’any.

    D’altra banda, el controvertit CEO de Tesla, Elon Musk, va dir recentment a Twitter que la seva signatura està construint impressores mòbils de molècules per ajudar a fabricar la vacuna CureVac.

    La companyia, amb seu a Tübingen, compta així mateix amb el suport de la Fundació Bill i Melinda Gates. CureVac és pionera en l’enfocament de l’ARN missatger, que també és utilitzat per BioNTech i el seu soci Pfizer, així com per Moderna.

    Aquest és un article original de l’Agència SINC

  • Les assegurances privades van ingressar un 5% més per pòlisses de salut en plena pandèmia

    Les asseguradores han vist desplomar la seva facturació un 11% en el primer semestre de l’any a causa del confinament per la crisi de la COVID-19, fins a nivells inèdits des de 2003, segons les dades registrades per UNESPA (Associació Empresarial de l’Assegurança). És més del doble que la caiguda que es va produir el 2012, el pitjor any per al sector en l’anterior crisi econòmica. La paralització econòmica generada per les mesures adoptades per contenir la pandèmia ha colpejat a totes les branques de l’assegurança excepte a dos: els multirisc de protecció d’immobles, que pugen un 2,86%, i les assegurances de salut privades, els ingressos de les quals han pujat un 4,97% al tancament del juny, fins als 4.694.000 d’euros. En el conjunt de 2019, la facturació va ser de 8.923 milions d’euros en el sector de la sanitat privada.

    Recentment, el president de la seva patronal ASPE, Carlos Rus, va demanar que part dels fons que el Govern transferirà a les comunitats autònomes cobreixin els «costos de les peticions que se’ns han realitzat». Ja havien traslladat a l’Executiu que se’ls hauria de finançar el 75% de la seva facturació habitual mentre no poguessin realitzar la seva activitat hospitalària ordinària.

    En el percentatge de pujada dels ingressos de les asseguradores privades de salut entre gener i juny influeixen factors com que aquest any tocava computar ingressos provinents dels contractes biennals amb les mutualitats de funcionaris. Però igualment, només tenint en compte les dades entre abril i juny -en ple confinament i estat d’alarma- la facturació per primes, és a dir, per assegurats que s’han donat d’alta o han renovat els seus contractes per poder accedir a la sanitat privada, ha pujat un 3,75% respecte a un any abans, fins als 2.240 milions.

    ¿Fins a quin punt punt pot haver influït la crisi del coronavirus i l’emergència sanitària en aquestes xifres? Per al portaveu de la Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública, Marciano Sánchez Bayle, «és probable que un sector de la població hagi buscat resposta en l’assegurament privat» per por de no poder ser atesos en un futur en uns centres públics que podrien tornar a estar desbordats per la crisi sanitària. «Com pitjor funciona el sector públic, més oportunitats de negoci té el privat», resumeix. En el primer trimestre del l’any, el nombre d’assegurats privats de salut va créixer un 3,5% (enfront d’una mitjana de l’4,7% el 2019) mentre les primes es van incrementar un 6,9% (un 5,9% en 2019), segons les últimes dades de l’servei d’estadístiques i estudis de el sector assegurances a Espanya (ICEA).

    Segons fonts d’ASISA, una de les principals empreses sanitàries a Espanya, encara és aviat per veure l’efecte real de la COVID-19 en l’assegurança de salut i com afecta la contracció econòmica que està provocant la pandèmia. L’anàlisi comercial que fa aquesta empresa sobre el creixement del 5% en el primer semestre es centra sobretot en la primera part de l’any, quan el virus no havia colpejat a Espanya de forma generalitzada. Parlen de noves incorporacions d’assegurats per les campanyes de particulars i per alguns nous col·lectius; increment de primes de carteres, també en l’inici de l’any; i increment de les primes dels funcionaris.

    En tot cas, aquest portaveu recorda que el creixement està a l’entorn del registrat el 2019 i que, tradicionalment, l’assegurança privada de salut és un dels més estables i que presenta un millor comportament en períodes de crisi (de fet, per exemple, va ser l’únic gran ram que va seguir creixent cada any entre 2008 i 2014). Segons les dades d’UNESPA, en anys de baixada de facturació per al sector de les asseguradores (per exemple 2012 i 2013), les asseguradores de salut van créixer un 3,8 i un 1,63% respectivament. Segons fonts d’aquesta organització, hi ha 10,6 milions d’assegurats en sistemes privats a Espanya (en molts casos perquè les empreses han incorporat l’assegurança de salut per als seus treballadors com a concepte retributiu complementari, afirmen). «L’estalvi de costos per a l’administració de l’assegurança privada és evident», defensa UNESPA, que crida a no veure’s com «rivals» els sistemes sanitaris públic i privat, sinó com a complementaris.

    En la mateixa línia, l’anàlisi d’ASISA és que «la pandèmia ha reforçat la percepció social de l’assegurança de salut i la seva aportació al sistema sanitari en el seu conjunt» i que «des de l’inici de l’emergència sanitària les asseguradores de salut hem treballat de manera coordinada amb les autoritats sanitàries per atendre els afectats per la COVID-19, renunciant a les clàusules que exclouen la cobertura en cas de pandèmia». En el cas d’aquesta asseguradora, ha gestionat l’ingrés per COVID-19 de més de 3.500 assegurats, expliquen.

    Difereix d’aquesta opinió la de Sánchez Bayle, que assegura que el sector privat s’ha posat de perfil en aquesta crisi. Com a dada, ressalta que el 29% del voltant dels 80.000 llits hospitalaris a Espanya són privats, però només han atès el 10-12% dels malalts de coronavirus, i en els casos menys greus i complexos. «Són empreses que busquen rendibilitat i millorar el seu compte de resultats, no atendre els problemes de salut de la ciutadania», considera.

    Un altre factor en què remarca el portaveu en defensa de la sanitat pública és que aquesta s’ha enfocat en l’atenció dels malalts de coronavirus, el que ha fet augmentar les llistes d’espera per a atendre altres malalties, i això podria ser un altre factor per a la contractació d’una assegurança privada per a aquells que se la puguin permetre. «L’assegurament privat genera moltíssima desigualtat. Les menors rendes i aquells que pateixen pitjors problemes de salut no entren, ja que les primes del sector privat estan esglaonades en funció dels riscos», recorda.

    Aquest és un article publicat originalment a eldiario.es

  • La salut de la comunitat i de les persones al centre del Sistema Nacional de Salut de Catalunya

    Arran de la pandèmia de COVID-19 s’han posat en evidència les fortaleses i les flaqueses dels sistemes sanitaris i aquests han entrat a l’agenda política i en el debat social. El model que ha funcionat fins ara a Catalunya, definit per la LOSC de 1990, està esgotat i al llarg dels anys ha demostrat greus problemes per respondre adequadament a les necessitats de salut de la població, com també per aconseguir un òptim aprofitament social dels recursos que s’hi dediquen. En l’actualitat, la sanitat catalana ocupa un dels darrers llocs en les classificacions comparatives entre comunitats autònomes. Davant els vells i nous reptes que s’han d’entomar els mesos vinents defensem:

    1. Convertir el Servei Català de la Salut en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC)

    Un SNSC que planifiqui, gestioni i avaluï tots els serveis que el constitueixen. Que doni cobertura universal a totes les persones que viuen a Catalunya. Amb provisió totalment pública perquè s’ha demostrat, novament ara durant la pandèmia, que són els serveis públics els que estan més ben preparats per donar resposta a les necessitats sanitàries de la població. Un sistema transparent on sigui possible seguir la traçabilitat dels diners públics i el control democràtic del seu ús.

    Desaparició del CatSalut, perquè en un SNSC amb recursos sanitaris propis i amb les funcions de planificar, gestionar i avaluar que li són pròpies, és innecessari.

    Revisar i reordenar la despesa sanitària de manera que s’allunyi dels actuals criteris mercantils i optimitzi els recursos disponibles.

    2. Desaparició del Sistema Sanitari Integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i establir un pla de nacionalització de tots els serveis.

    Integració en el SNSC dels centres i entitats sense ànim de lucre com a entitats pròpies de la Generalitat. Excloure els centres i entitats amb ànim de lucre de la provisió pública (tret de situacions excepcionals).

    La col·laboració público-privada i l’entrada en el SISCAT d’empreses amb ànim de lucre ha demostrat ser una font d’ineficiència i corrupció que el CatSalut ha estat incapaç de controlar.

    Actualment el 50% de la despesa del Departament de Salut acaba en mans privades i fons d’inversió, i sense cap dubte tindrà una major rendibilitat social si aquests diners es destinen a recursos públics.

    3. Un SNSC finançat amb els impostos i que integri tots els subsistemes actualment existents.

    Que garanteixi una sanitat justa i igual per a tothom sense privilegis ni llei de cures inverses.

    Integració de la salut laboral en el SNSC amb aportació de les actuals quotes patronals per al seu finançament. Eliminació de les assegurances pagades amb fons públics (MUFACE, ISFAS, MUJEJU, etc.) que donen cobertura a col·lectius de funcionaris, treballadors públics i parlamentaris.

    4. Un SNSC que ofereixi una atenció basada en procediments d’eficàcia demostrada, de millor balanç cost-efectivitat i que vetlli per la seguretat de les persones ateses.

    Revisar la cartera de serveis i prestacions de productes sanitaris i farmacèutics per ajustar-la a criteris d’efectivitat i eficiència tant en les activitats curatives com preventives. Elaboració d’un pla de desmedicalització. Desenvolupament d’una agència pública d’avaluació de tecnologies, productes i serveis, que ha d’informar abans d’una nova incorporació o finançament públic.

    5. Un SNSC primarista en el que l’Atenció Primària i Comunitària constitueixi la base i centralitat del sistema.

    Després d’una dècada d’infradotació pressupostària proposem recuperar un finançament digne de l’APS i destinar, com a mínim, el 25% de la despesa sanitària pública als equips d’Atenció Primària. Recuperar i reforçar els vincles amb la població adscrita i les dimensions i requisits que donen valor i evidència de bon servei a la salut de les poblacions: Accessibilitat, longitudinalitat, globalitat i coordinació amb la resta de nivells assistencials. Assumpció per l’APS de totes les activitats assistencials que es produeixen en l’entorn comunitari: atenció domiciliària, als centres residencials… Per això cal augmentar la dotació de personal i impulsar els rols i la responsabilitat compartida de les diferents professions, en especial de la infermeria.

    Donar a l’AP el prestigi social i acadèmic que li correspon, començant per la universitat amb la creació de departaments de medicina de família a les facultats de Medicina, i cal fer-la una especialitat atractiva pels millors professionals.

    És imperatiu retrocedir en la tendència al fet que dispositius com ara el 061 o el SEM ocupin una centralitat i unes funcions que no els pertoquen, com fer de porta d’entrada al sistema, fer seguiments clínics o fer prevaldre el criteri assistencial per davant del criteri del/de la professional referent.

    Necessitem un sistema sanitari que posi la cura i l’acompanyament en el centre. Una AP que treballi coordinadament i conjuntament amb la xarxa d’atenció sociosanitària.

    Tot un canvi paradigmàtic que ha de ser fet i dirigit des de l’AP.

    6. UN SNSC que superi l’hospitalocentrisme i reordeni la xarxa hospitalària de Catalunya. Creació d’Hospitals adequats al segle XXI i reforma profunda del terceriarisme.

    Catalunya no necessita més hospitals, fins i tot cal revisar l’adequació d’alguns que tenen un nombre ínfim de llits d’aguts. Necessita que els hospitals adeqüin la seva activitat a les necessitats de la població que atén, bàsicament a tot allò que per la seva complexitat, necessitat de tecnologia o d’expertesa focal, sobrepassi les atribucions de l’APS. El SNSC necessita hospitals de futur, que assumeixin allò imprescindible, deixin la resta de procediments i patologies a l’APS, i es coordinin bé amb aquesta per donar una resposta àgil als problemes de salut.

    Cal també concentrar (en comptes de diversificar com passa actualment) el terciarisme, tant pel que fa a les elevades necessitats tecnològiques com de professionals altament qualificats i amb experiència.

    7. Un SNSC amb sistemes de Salut Pública forts i ben coordinats amb l’APS

    S’ha de començar per augmentar el pressupost de Salut Pública (SP) i dotar-la d’estructures adients perquè pugui treballar en el terreny i sigui capaç de fer front a properes onades de l’actual epidèmia o a noves pandèmies. La SP ha d’estar molt ben coordinada amb l’APS, fins al punt que cal pensar en la creació d’organismes estables de coordinació entre els dos sistemes.

    La SP ha de vetllar per l’aplicació de «Salut en totes les polítiques», i en aquest aspecte és qui ha d’orientar les actuacions del Departament de Salut i de la resta de Departaments de la Generalitat, perquè la salut depèn només en una petita part del sistema sanitari i en gran part de les condicions de vida i treball de les persones i de factors mediambientals.

    8. Condicions laborals justes i estables pels treballadors i treballadores sanitàries

    Millorar les condicions de treball i sous de tots els i les treballadores sanitàries. Aconseguir contractació estable, eliminant la precarietat per tal d’evitar els continus canvis de llocs de treball, fet que dificulta la constitució i estabilitats dels equips i el vincle amb pacients i companys.

    Que tots i totes les treballadores dels dispositius sanitaris siguin considerades treballadores sanitàries i que cap d’aquells siguin externalitzats (treballadores de neteja, de cuina …).

    Totes les treballadores del sistema públic han de tenir un sol conveni laboral, per reduir les desigualtats actualment existents.

    Fem esment específic a millorar les condicions laborals de metges, metgesses, infermers i infermeres en formació, i millorar també la formació i les condicions laborals del personal administratiu sanitari.

    Desenvolupar polítiques d’igualtat de gènere per trencar l’actual sostre de vidre que impedeix la progressió laboral i professional de les dones.

    9. Direccions compromeses i democràtiques

    La gestió empresarial impulsada en els serveis sanitaris de Catalunya des de fa anys ha creat un seudolideratge que en comptes d’estimular el bon fer dels i les professionals i adreçar-se a la consecució dels objectius del sistema i l’atenció a la salut i cura de les persones ha constituït una rèmora i una font de desconfiança pel professionalisme.

    Cal urgentment una regeneració de les direccions a tots els nivells, amb recanvis massius i potenciar el funcionament democràtic dels equips i l’autonomia de gestió.

    Amb la desaparició del CatSalut haurien de desaparèixer les formes de gestió gerencials. El gerencialisme i la gestió empresarial exclusivament basada en l’eficiència dels serveis sanitaris ha estat una font permanent de desconfiança i descontentament dels treballadors i treballadores sanitàries i ha anant en detriment de planificar els serveis en funció de les necessitats sanitàries de la població.

    10. SNSC que entengui, tingui en compte i s’enfoqui cap als determinants de la salut, i a la salut de la comunitat. Amb participació comunitària i coordinat amb les xarxes comunitàries

    Un SNSC organitzat sobre la base d’entendre que la salut no és una qüestió individual sinó col·lectiva i que depèn sobretot de condicions socials, econòmiques i polítiques. És per això que com a SNSC s’ha de preocupar pels determinants socials de la salut i treballar de forma integrada en i amb la comunitat i les seves xarxes socials.

    Impulsar la participació comunitària en els dispositius de salut, sobretot amb la creació de Consells de Salut dels Centres d’APS i amb la presència dels professionals sanitaris en les xarxes d’autoorganització ciutadana amb un rol de consultors i col·laboradors. Són les persones, com a protagonistes de les seves vides, les que coneixen les mancances que el sistema sanitari presenta envers la cobertura de la seva salut. És la ciutadania la que ha de marcar conjuntament amb l’APS, com a primer nivell assistencial, les línies de treball per millorar la salut de tota la comunitat.

    Aquest és un article publicat originalment el web del Fòrum Català de l’Atenció Primària

  • 3.000 professionals sanitaris han mort per la Covid-19 arreu del món

    Fa més de mig any que el coronavirus va arribar a les nostres vides per copsar-ho tot. Fa mesos que no es parla de res més i la rutina està dibuixada amb la mateixa línia que la de la corva de contagis i morts. Mai la població general havia sabut tant d’epidemiologia i de mesures higièniques. I si aquest sotrac ha estat tal per a cualsevol ciutadà, més ho ha estat per als professionals sanitaris que, arreu del món, han hagut de batallar -i batallen- cada dia al peu del canó contra el virus.

    A xarxes socials són moltes les publicacions de metges, infermeres, auxiliars, treballadors socials, etc. que mostren els seus rostres marcats, després d’hores acumulades de feina, amb les senyals de les ulleres i les mascaretes i el pes de la responsabilitat i el cansanci. I també són molts els que han mort. A l’Estat espanyol han estat 63 professionals sanitaris els que han perdut la vida durant aquests mesos, arran de la Covid-19. Així, ens situem en el tercer lloc del pòdium europeu, només superats per Itàlia, amb 198 morts, i el Regne Unit, amb 540.

    Així ho destaca l’informe recent d’Amnistia Internacional, Exposats, silenciats, atacats, que relata les errades a l’hora de protegir els treballadors sanitaris durant la pandèmia. “Els governs han de retre comptes per les morts del personal sanitari i treballadors essencials als qui no han protegit del coronavirus”, han destacat des de l’entitat, que també lamenta que la xifra de 3.000 treballadors sanitaris morts, “probablement sigui molt inferior a la real”.

    La llista l’encapçalen els Estats Units, amb 507 professionals morts; Rússia, amb 545 i el Regne Unit, amb 540. Espanya estaria al desè lloc

    I és que, com succeeix en el recompte de víctimes general, no existeix cap índex global que reculli les dades de la mortalitat del virus i, per tant, el rastreig és difícil. A més, les dades proporcionades per alguns per les associacions d’alguns països, com Egipte o Rússia, han estat qüestionades pels governs. Tot i l’opacitat, Amnistia ha analitzat les dades disponibles sobre professionals sanitaris morts de 79 països. La llista l’encapçalen els Estats Units, amb 507; Rússia, amb 545 i el Regne Unit, amb 540. Espanya estaria al desè lloc.

    Aquesta investigació, que té un abast global, busca ser un toc d’atenció als governs dels països en els quals la pandèmia encara no ha arribat al seu màxim exponent, “per tal que no repeteixin els errors de governs que no han protegit els drets dels seus treballadors, amb conseqüències desastroses”, alerta Sanhita Ambast, investigadora i assessora sobre drets econòmics, socials i culturals d’Aministia Internacional.

     

    Els EPIs, en el punt de mira

    “Trampejar”. Aquesta és la clau segons la qual Esther Moral, infermera a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Apenins Montigalà de Badalona, s’ha aconseguit no posar -tant- en risc els professionals davant la manca d’Equips de Protecció Individual (EPI). Aquesta infermera relatava, en una entrevista recent en aquest diari, el “neguit” de no saber mai si el proveïdor tindria llest el material. Tot i que mai no es van quedar sense Equips de Protecció, “vam haver de valorar molt per a què fèiem servir cada material”. Així mateix, les donacions de particulars i voluntaris, segons Moral, “ens han salvat en algun moment en què anavem justos”.

    El cas català i espanyol no són pas aïllats. Segons Amnistia, del total de 79 països analitzats, a 63 s’han denunciat “greu escassetat d’EPI”. Entre aquests, l’entitat destaca territoris on encara no s’ha viscut el pitjor de la pandèmia, com l’Índia, Brasil i diversos països d’Àfrica. La situació ha arribat a casos tan extrems que en algunes zones, els professionals han hagut de proveir-se ells mateixos. “Dediquem prop del 12% del salari mensual a comprar de la nostra butxaca els EPIs”, relata un metge de Ciutat de Mèxic.

    A Mèxic els professionals sanitaris arriben a destinar de la seva butxaca un 12% del salari a la compra d’EPIs

    A més, en un context de pandèmia global, cal destacar també les restriccions comercials que impedien comprar materials provinents de diverses zones del món. Al juny, 52 països i dos blocs comercials (la Unió Europea i la Unió Econòmica Euroasiàtica) havien implantat mesures per prohibir o restringir l’exportació d’equips o components. “Aquestes restriccions van agreujar l’escasetat en els països que depenen de les importacions”, assenyala Ambast.

    En aquests moments, tal com relata Moral, la solidaritat va ser una de les vies d’alleujament del sistema sanitari. Un exemple el va posar la SEAT a Martorell on, a iniciativa dels treballadors, es van començar a produir mascaretes desinfectables per a professionals d’UCI, de la mà de l’assessorament d’experts de l’Hospital Clínic. En fabricaven entre 30 i 40 unitats diàries.

    Represàlies i amenaces

    “Resulta alarmant que s’hagin documentat casos en què professionals de la salut han denunciat problemes de seguretat en el context de la resposta a la Covid-19”, denuncia Amnistia. I és que l’entitat ha reportat represàlies que van des de l’arrest i la detenció, fins a amenaces i acomiadaments arran de la denúncia de les condicions en les quals els professionals havien de treballar. “És especialment preocupant veure com alguns governs castiguen els qui expressen la seva preocupació: els professionals sanitaris de primera línia són els primers a saber si la política del govern funciona i les autoritats que els silencien no poden afirmar que donen prioritat a la sanitat pública”, denuncia Amnistia.

    S’han documentat vagues i protestes a 31 dels 79 països, en molts dels quals es va respondre amb represàlies per part del govern. Un exemple n’és Egipte, on es van donar nou detencions “arbitràries” entre març i juny per “difusió de notícies falses” i “terrorisme”. Molts metges i metgesses egipcis reben amenaces i són sotmesos a interrogatoris de l’Agència de Seguretat Nacional. “Molts prefereixen pagar de la seva butxaca els EPIs per evitar aquest estira-i-arronsa. Les autoritats estan obligant al personal sanitari a triar entre la mort i la presó”, va explicar un metge egipci a Amnistia.

    Les autoritats estan obligant al personal sanitari a triar entre la mort i la presó

    Seguint amb la llista, als Estats Units, Tainika Somerville, una assistent d’infermeria, va ser acomiadada després de publicar un vídeo a Facebook en què reclamava més EPI. A Rússia, Yulia Volkova i Tatyana Reva poden ser represaliades amb multes de 1.500 euros i acomiadades per la difusió de “not´ñicies falses”, en queixar-se de la manca de proteccions. A Mèxic, es va llançar clor a una infermera que anava pel carrer i a Filipines es va llençar lleixiu a la cara d’un treballador d’un hospital. Al Pakistan s’han destrossat hospitals, s’han agredit professionals i, fins i tot, un membre de la Força Antiterrorista va disparar un metge.

    “Aquests incidents indiquen l’existència d’un clima de desinformació i estigma, i subratllen la importància que els governs facilitin informació precisa i accessible sobre la propagació de la Covid-19”, alerten des d’Aministia.

    A tota aquesta presió s’hi suma també la salarial, que no per menys violenta és més acceptable. Amnistia ha arribat a documentar casos de professionals als quals ni tan sols se’ls remunera la feina, com per exemple a Sudan del Sud, on porten sense cobrar des del febrer, sense accés a prestacions ni cobertura mèdica. Aquest és un dels països dels quals no es disposen dades de la mortalitat per Covid entre el professional sanitari.

    Per qüestions com aquestes, Amnistia Internacional demana que els estats considerin la Covid-19 com una malaltia professional, per tal de tenir accés a compensacions i ajudes. Igualment, també demana una compensació adequada pels professionals que hagin lluitat contra la Covid. A Catalunya, la Generalitat va aprovar una compensació econòmica que les plataformes van titllar de “ridícula i classista”. La malconeguda com a ‘pagueta Vergés’ va aixecar butllofes per establir diferenciacions salarials importants entre metges i auxiliars, que “no reconeix l’esforç continuat dels professionals”. Així, en el cas concret d’Espanya, amb 52.000 professionals contagiats i 63 morts, Amnistia prepara una campanya per exigir la protecció dels sanitaris i la dotació de més recursos a la sanitat pública.

  • La Generalitat assumeix la gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus

    El llarg procés per a canviar la titularitat de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha arribat a la seva fi aquest dimecres, amb el darrer tràmit de traspàs de crèdits. Es tanca així un extens serial de negociacions i protestes vers la viabilitat econòmica i la gestió de l’hospital de referència a l’àrea bàsica de salut del Baix Camp-Priorat.

    El moment en què comença el periple és el 2017, quan els comptes de l’hospital de l’any anterior presenten un gran dèficit de 8’4 milions d’euros. El forat pressupostari va suposar la reducció de despesa i, per exemple, la impossibilitat de contractar nou personal sanitari. El pla de viabilitat va encendre el comitè d’empresa de l’hospital i molts dels seus treballadors, en considerar que no podien oferir un bon servei per culpa de les restriccions en despesa.

    Tot plegat, cal també emmarcar-ho en el context del Cas Innova de presumpta corrupció que fa anys que investiguen els jutjats de la capital del Baix Camp. De fet, fonts properes a l’hospital donen per fet que bona part del dèficit s’explica per la gran inversió que va suposar la construcció del nou hospital, ubicat als afores de la vila, després que el cèntric quedés envellit. Amb tot, el ‘macrocas’ d’Innova té peces específiques sobre la relació entre el hòlding municipal, el grup municipal Sagessa que gestionava l’hospital, alts càrrecs del CatSalut i possibles sobresous.

    Un consorci fallit en un context anòmal

    Tan aviat com es va fer públic el dèficit als comptes de l’hospital, en concret a l’empresa municipal Hospital Sant Joan de Reus-SAM que se’n feia càrrec fins fa poques hores, van començar les negociacions entre el consistori i la Generalitat de Catalunya. El diàleg es va establir al més alt nivell, entre el conseller de Salut Toni Comín i la regidora homònima a l’ajuntament reusenc, Noemí Llaurador.

    L’acord no va trigar a arribar, probablement pel fet que tots dos representants eren del mateix color polític, ERC, i perquè tant el govern català com el consistori reusenc estaven dirigits per la formació republicana i per Convergència Democràtica de Catalunya.

    Així les coses, el 25 d’octubre del 2017, el batlle reusenc Carles Pellicer i el conseller Antoni Comín van signar un conveni pel qual l’activitat del centre hospitalari havia de quedar sota control d’un conveni participat en el 55% per la Generalitat i al 45% per l’Ajuntament de Reus, que gaudia del privilegi d’escollir la presidència del consell d’administració.

    El comunicat emès pel centre hospitalari assegurava que «en termes d’equilibri financer assenyalant que l’Ajuntament no farà front a dèficits operatius», ja que el conveni adjudicava al Departament de Salut la responsabilitat d’eixugar el deute acumulat a l’empresa municipal que gestionava l’hospital. A més, deia, “Ajuntament i CatSalut promouran les accions necessàries perquè la constitució efectiva del nou consorci estigui en condicions de produir-se abans de l’1 de gener de 2018″.

    La data i tot el consorci, però, van quedar en paper mullat. Dos dies després de la signatura del conveni, Toni Comín era al Parlament de Catalunya, on es va aprovar una resolució en què es proclamava la república catalana en virtut dels resultats del referèndum de l’1 d’Octubre. Pocs dies més tard, Comín va marxar a Brussel·les amb part de l’executiu de Puigdemont, mentre amb l’article 155 el govern espanyol de Rajoy va prendre la sobirania catalana.

    La paràlisi derivada del 155, les eleccions i les dificultats per a formar el govern català no van culminar fins a mitjans del 2018. Entretant, el consorci per gestionar l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus es va anar diluint fins que, a finals d’any, consistori i Salut van descartar definitivament aquesta forma de gestió.

    La solució: tot el control per a la Generalitat

    Quan els dos organismes polítics van enviar a la paperera el projecte del consorci van decidir que la millor opció era la venda total de l’empresa municipal al Departament de Salut, perquè n’assumís la gestió i pogués fer front al deute acumulat. En el moment de la decisió, a finals del 2018, el termini límit era el 2019. Tanmateix, un cop més, la complexitat dels tràmits i altres entrebancs com la pandèmia del coronavirus han dilatat els tempos.

    Ara sí, però, s’han dut a terme els darrers passos necessaris per a efectuar la venda, estipulats al ‘Conveni regulador per a la racionalització de l’activitat assistencial del sistema públic de salut al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre’.

    El text, a grans trets, contempla que la Generalitat assumeixi directament la gestió sanitària de l’hospital, alhora que «garanteix l’actual cartera de serveis i es posa les bases per ampliar-la», així com s’assegura «la continuïtat dels serveis de salut públics, de qualitat i de proximitat» i es «desplega la visió de l’atenció sanitària en xarxa i en conjunt al Camp de Tarragona».

    Més concretament, la gestió es durà a terme a través d’una entitat de dret públic (EDP) anomenada Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp que estarà adscrita al Servei Català de la Salut. Aquesta empresa pública propietat del CatSalut ha comprat la societat Hospital Sant Joan de Reus, SA -que, al seu torn, forma part del també grup de titularitat pública Sagessa-.

    La EDP SSJR-BC, participada únicament per la Generalitat, es farà càrrec dels préstecs que tenia fins ara l’empresa municipal que gestionava l’hospital i tindrà la propietat de l’immoble hospitalari, excepte del pàrquing soterrat que seguirà sota control de l’ajuntament reusenc. Quant a les condicions de la plantilla, “el conveni garanteix la subrogació dels treballadors a la nova entitat de dret públic amb els mateixos drets i condicions que tenen actualment”, assegura el consistori.

    “Quatre anys després, hem complert el compromís d’assegurar el futur de l’hospital”, ha assegurat el regidor de Salut Òscar Subirats al ple de dimecres en què s’han aprovat els darrers tràmits. “El procés que culminem és un èxit col·lectiu”, ha defensat Subirats.

    Una solució per l’Hospital de Móra d’Ebre

    El conveni pel qual es ratifica el canvi de governança de l’hospital reusenc també afecta les Terres de l’Ebre. L’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, que era gestionat per la societat Gecohsa i alhora integrat al grup Sagessa (el mateix que controlava l’hospital reusenc), és ara sota control de la Generalitat després que el CatSalut comprés Gecohsa i la integrés dins l’entitat de dret públic Salut Terres de l’Ebre (EDP-STdE).

    Amb aquest tràmit se solucionen intenses tensions entre els treballadors i representants sindicals de l’hospital riberenc i el consistori reusenc, ja que els ebrencs estaven molt descontents amb la gestió que se’n feia des del Baix Camp. El pic de tensió es va donar quan el plenari reusenc, en tant que Junta General de Sagessa, va aprovar una cessió de 4 milions d’euros de l’hospital de Móra per sufragar les grans pèrdues acumulades al de Reus.

    El nou Josep Trueta, a Salt

    Una altra problemàtica enquistada que s’ha desfet darrerament és la ubicació del nou equipament sanitari a les comarques gironines. Fa anys que els municipis de Girona i de Salt (Gironès) pugnaven per tenir als seus límits el nou Hospital Josep Trueta.

    Finalment, els dos municipis i el Departament de Salut han arribat a un acord i han presentat la ubicació i el projecte del nou hospital, que finalment es construirà a Salt. Concretament, al sector sud de la ciutat, a tocar del Parc Hospitalari Martí i Julià i ben a prop dels límits municipals de Girona.

    Tanmateix, l’alcaldessa gironina Marta Madrenas sempre s’hi havia mostrat en contra, i el seu govern fins i tot va presentar un informe per a justificar la necessitat d’instal·lar el nou equipament a la zona de Domeny, al nord-oest de la ciutat i a prop del nord de Salt. Amb tot, «la nostra responsabilitat política era tancar el debat sobre el seu emplaçament per avançar envers aquest objectiu», diu Madrenas en un comunicat del seu consistori. A més, l’acord inclou la construcció de nous equipaments assistencials a Girona, així com la modernització dels CAPs actuals.

    Jordi Viñas, batlle de Salt, va celebrar la decisió: «Avui tots els gironins i gironines estem d’enhorabona, a Salt també. Es desencalla un projecte històric i cabdal per a la demarcació que no es podia demorar més». Viñas confia que la decisió és encertada: «Ens ha de permetre elevar la qualitat assistencial, universitària i d’investigació a tot el territori», diu en un missatge compartit a les xarxes socials.