Just Deploy It!

Blog

  • Sindicats critiquen que es recorri a hospitals de campanya mentre clíniques privades fan ERTOs

    Comissions Obreres considera que el govern català i també l’espanyol “no han gosat prendre el comandament de totes les entitats privades, que han quedat sense fer gairebé res i que disposen d’espai, material i professionals absolutament indispensables pel combat contra la pandèmia”. El sindicat ho diu en un dur comunicat en el qual denuncia el desbordament que pateix el sistema sanitari català que, afirma, s’està convertint en el punt dèbil per contenir la pandèmia del coronavirus.

    “Ens diuen que ara mateix tot és públic en el sistema de salut a Catalunya, però veiem coses paradoxals com que s’hagin presentat Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) en entitats sanitàries privades com la Clínica Dexeus, o la Clínica Planas, o Dentix, cosa que suposa enviar a casa un miler de sanitaris, mentre al mateix temps s’ha de recórrer a estudiants de cicle mitjà de formació professional per atendre les persones malaltes” explica, Toni Mora, responsable de Política Territorial, Acció Social, Barcelonès i Migracions a CCOO de Catalunya.

    Segons el sindicat, “no s’aprofita al màxim la sanitat privada” en aquesta situació d’estat d’alarma per coronavirus. Això en un moment en què les estructures de la sanitat pública estan saturades. “Jo he preguntat a les autoritats del país perquè no s’aprofita al màxim el potencial que té la sanitat privada, més enllà d’allò que es diu de fer-ne una coordinació. La resposta que m’han dit, sense afegir-hi detalls, és que ho fan per ser més operatius”, diu Mora. En aquest sentit contraposa la imatge d’hospitals perfectament equipats al recurs de muntar instal·lacions de campanya en poliesportius o a la Fira de Barcelona.

    Mercat ineficaç

    Mora es pregunta en veu alta si, ni en una situació excepcional com la que es viu, el govern de Catalunya no mostra prou energia per a fer que les empreses que hi ha darrere d’hospitals com Clínica Dexeus passin a formar plenament i no parcialment, del dispositiu de lluita contra la pandèmia. En aquest sentit, el sindicat afirma que l’arquitectura de gestió d’àmbit públic, públic – privat i privat tampoc no ha resultat eficient per a preservar el dret a la salut de la població en un moment de forta tensió. “El mercat ha resultat ineficaç i immoral per proveir els productes necessaris”, afirma CCOO.

    Per això, CCOO reclama una reunió urgent del Consell de Direcció del CatSalut perquè el Govern doni informació precisa de la distribució de material i la mobilització de recursos i persones per contenir la pandèmia de coronavirus. Recorda que la secretària general de la federació de sanitat del sindicat ha enviat dues cartes exposant a la Generalitat la situació dels professionals sanitaris i sociosanitaris.

    CCOO de Catalunya acaba afirmant que quan acabi l’emergència exigirà reorganitzar l’àmbit públic de salut a Catalunya i integrar l’àmbit sociosanitari i les residències en una sola conselleria. També assegura que caldrà parlar del creixement de l’Institut Català de la Salut i de la necessària inversió pública i gestió directa d’equipaments a l’àmbit sociosanitari.

  • Només una quarta part del total de testos per detectar el COVID-19 són positius

    El Govern ha adoptat diferents mesures en relació al coronavirus. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explica que s’ha aprovat destinar 80 milions d’euros del Fons de Contingència de pressupost al Departament de Salut per tal de poder fer front a totes aquelles inversions d’emergència relacionades amb la pandèmia generada pel coronavirus. A més ha recordat que “el Departament de Salut preveu una despesa, només en relació al Coronavirus, de 1.800 milions d’euros. I l’Estat ha dit que farà una aportació extraordinària de 50 milions d’euros”. Davant aquest fet, Budó ha advertit que “això ens obligarà, sí o sí, a flexibilitzar el marge de dèficit que marca l’Estat. Hem de poder resposta, necessitem aquesta flexibilització del marge de dèficit”.

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que s’han fet més de 47.000 testos PCR per detectar la Covid-19 a Catalunya. El 42% de les proves s’han fet a homes i el 58% restant a dones. En els homes, el 22% dels testos han donat positiu i en les dones el percentatge és del 23%. Del total de testos positius, un 1% correspon a menors de 20 anys; un 16% dels casos són de persones que tenen entre 20 i 40 anys; un 33% entre 40 i 60 anys; un 34% entre 60 i 80 i finalment, un 16% entre 80 i 100 anys.

    Alba Vergés també ha especificat que un total de 1.652 persones estan hospitalitzades en estat greu, però ha assenyalat que “no totes necessiten cures intensives ni respiradors”. La consellera també ha dit que el nombre de contagis continuarà creixent els pròxims dies i ha remarcat que el sistema de salut es continua preparant per augmentar la capacitat de llits d’UCI arreu del país. Ara mateix, hi ha 1.816 espais disponibles.

    La consellera Vergés també ha detallat que en aquests moments hi ha un total de 506 pacients en estat lleu que estan allotjats en hotels d’arreu de Catalunya amb 214 professionals que els atenen. Més de la meitat d’aquests pacients, 290, estan en hotels de Barcelona amb 117 professionals.

    La consellera ha insistit que “les mesures de confinament són imprescindibles per poder controlar i gestionar la pandèmia; són la millor manera d’ajudar al sistema sanitari” i ha recordat que gairebé 5.000 persones ja han rebut l’alta per la Covid-19 a Catalunya.

  • Els nostres sanitaris són «kamizakes» segons el New York Times

    La portada del diari dels Estats Units The New York Times obria avui afirmant que «Els kamizakes de l’assistència sanitària d’Espanya lluiten contra el coronavirus» (Spain’s ‘health care kamizakes’ battle coronavirus). L’afirmació va acompanyada d’un reportatge fet en base a entrevistes a personal sanitari on expliquen les circumstàncies en les quals treballen i els recursos dels quals disposen.

    El vídeo va acompanyat de la següent explicació: «Més de 12.000 treballadors sanitaris han agafat el Covid-19 a Espanya davant una manca important d’equips de protecció personal. Les infermeres i metges ens mostren com es fan els seus propis vestits, màscares i escuts».

    Així, una de les treballadores que participa del reportatge afirma que la màscara que porta li va fer el seu marit, «que és molt MacGyver». La seva resposta va ser d’alegria però també d’exigir que hi hagués material per a totes les companyes de l’hospital.

    Una altra de les participants, de l’Hospital La Paz a Madrid, explica que va ser la segona en caure i que ara, de 40 metges que són a urgències, ja han caigut 16. Passant per diferents perfils, el reportatge mostra la manca de recursos i com això està suposant que molts professionals caiguin malalts.

    A més, també denuncien el col·lapse que estan patint les urgències i mostren imatges de com a hospitals de Madrid els pacients esperen estirats a terra. «qualsevol espai s’està reconvertint en atendre pacients. Parlem de sales d’espera, de cadires… i així els nostre treballadors també estan caient a un ritme brutal», afirmen entre diverses veus. «Jo perquè m’he contagiat? Per què ho he fet malament? No. Perquè no teníem mitjans ni els protocols eren els adequats», aporta Eugenia Cuesta, infermera de l’Hospital 12 de Octubre.

    Al principi, expliquen, utilitzaven una bata per cada pacient però ara ja es reutilitzen i les que es tenen no són les adequades. Sobre les mascaretes, Rosa Nieto, una infermera de l’Hospital Virgen de las Nieves explica que abans de llançar-les pregunten si queden pel dia següent i, si la resposta és negativa, es guarden la que han fet servir al llarg del dia.

    L’enginy ara mateix està en la seva màxima expressió per poder combatre això. Mostren aleshores com fan mascaretes amb les fundes de les bates estèrils o pantalles protectores amb un portafolis.

    Una altra idea, que explica Alfonso Vidal, anestesiòleg de l’Hospital Sur de Alcorcón, la van tenir les infermeres de quiròfan: els llençols de quiròfan que ara no s’estan utilitzant perquè no s’estan fent operacions programades, es podien retallar i fer servir per crear bates.

    Reconeixen que és molt difícil quedar-se enrere o negar-se a atendre pacients si no se’ls hi dóna material. «No diré que no atenc a un pacient perquè no estic protegida… Aleshores ens estan convertint en kamikazes sanitaris totalment» o «no volem ser màrtirs perquè no ho som, volem ser professionals protegits», són algunes de les frases finals del reportatge. Una altra, encara és la Lubna Dani, metgessa de l’Hospital La Paz, que diu: «una, quan es fa metgessa, d’urgències en concret, pretèn salvar vides… El què em preocupa és no poder fer-ho».

  • Resistència en temps de coronavirus

    Vuit de la tarda. Des dels balcons i les finestres ressonen els aplaudiments amb què, des de l’inici de l’estat l’alarma i el confinament decretat pel govern espanyol, la societat agraeix al personal sanitari la seva tasca al capdavant de l’emergència sanitària que ha provocat la pandèmia del nou coronavirus.

    Fruit de les mancances de material de protecció, el col·lectiu sanitari és un dels més vulnerables a ser infectats. Tanmateix, per no tenir simptomatologia o per no tenir accés a tests, han de seguir treballant. Segons l’última actualització del Ministeri de Sanitat, a l’estat espanyol hi ha 12.298 professionals de la salut infectats, el que representa un 14% dels diagnosticats. Rere aquestes dades -i rere cada membre del sistema de salut- hi ha una història personal, amb pors i desgast, però sobretot amb resiliència.

    Jornades laborals de 12 hores amb manca d’equipaments de protecció individual, aïllament de la família, cansament físic i mental… és el dia a dia del personal sanitari. L’equip d’hospitals, de residències o de centres d’atenció primària ha vessat a les xarxes socials les preocupacions i mancances de recursos en la crisi del COVID-19.

    Metgesses i infermers, herois de la batalla?

    A la falta de materials per atendre els pacients afectats de COVID-19 i de llits de cures intensives se li ha afegit la manca d’elements de protecció per al personal sanitari (guants, mascaretes, bates…). Així ho feien saber a les xarxes socials, recordant que si ells no es poden protegir, no hi ha cura possible:

    Més de 2.600 sanitaris infectats a Catalunya (dades de diumenge 29) i fins a 12.000 al global de l’estat (fins dilluns 30) són algunes de les conseqüències del treball del personal sanitari sense les condicions de seguretat òptimes. El resultat més greu, la mort dels professionals: fins al moment ha transcendit el decés de cinc doctors i una infermera a causa del COVID-19 a Espanya. Els darrers, els doctors Collado i Freixa dels hospitals de Bellvitge i Quirón respectivament.

    Internet s’ha fet ressò de les rutines que afronten metges i infermers als nostres hospitals, especialment dures en plena crisi sanitària: escrupolosos protocols de neteja als centres i a la llar, portar durant hores mascaretes, ulleres protectores i apòsits que els deixen marques o

    Si bé les condicions i el desgast mental i físic consegüents són dignes de la més àrdua batalla, hi ha personal sanitari que prefereix refusar la parafernàlia i el discurs bel·licista.

    Aquest infermer rebutja que els tractin d’herois i heroïnes i recorda que la precarietat del sector sanitari públic és crònica i els fa treballar en unes condicions límit. En aquest sentit, el doctor Miquel Vilardell va assegurar al Diari de la Sanitat que davant la falta d’inversió econòmica en el sistema públic de salut «el que ens salva és la qualitat i entrega del personal sanitari».

    Resiliència i adaptabilitat

    La situació límit que es viu a molts hospitals ha fet que els equips sanitaris s’hagin adaptat al context i, sovint, treballar en nous espais. Encara així, els sanitaris han aconseguit treure el millor i aprendre de la situació:

    També són comuns els missatges de metges i metgesses que destaquen, especialment aquests dies, la tasca del personal d’infermeria. Una figura sanitària que s’acostuma a infravalorar i que juga un paper molt humà en l’atenció mèdica:

    Les altres peces de l’engranatge

    Altres branques laborals, com ara transportistes, personal de botigues alimentàries o conductors de transport públic, també han rebut darrerament l’agraïment de la societat. Dins del món sanitari, però, hi ha feines que passen desapercebudes i sense les quals els centres mèdics no podrien rutllar.

    El treball dels zeladors, del personal d’administració, de cuina, de neteja o de serveis socials -d’especial desgast mental perquè és el que comunica les defuncions i intenta fer un acompanyament a les famílies- són peces imprescindibles per al funcionament del món sanitari. Amb aquest aplaudiment, l’equip assistencial de l’Hospital Sant Joan de Déu va recordar-los:

    No menys important és el paper de les gericultores, auxiliars d’infermeria i la resta del personal d’atenció social i sanitària que treballen a les residències de gent gran. Aquests espais s’han demostrat un espai de ràpid propagament del coronavirus i d’alt risc a causa del perfil de persones que hi resideixen. També treballa sota molta pressió la plantilla d’atenció a la ciutadania, especialment la de les línies telefòniques com el 012 o el 061.

    El distanciament de la família

    En les darreres hores s’ha viralitzat a les xarxes socials el vídeo d’un metge saudita que, en arribar a casa, ha de refusar l’abraçada del seu fill. És un reflex del que està passant a moltes cases catalanes: el personal sanitari no vol posar en risc la seva família després de la jornada laboral i, quan torna a casa, fa un confinament voluntari.

    També ho reflecteix el poema de Joan Calvo compartit per l’àrea de Suport de l’Hospital de Mataró: “I torna a marxar. Sense petons, sense abraçades. Només paraules llunyanes, no fos cas que per aquestes trobades no pogués més treballar”. Un distanciament de la família més propera que s’afegeix al desgast emocional al qual fa front el personal sanitari durant la jornada laboral.

    El costat més humà

    Malgrat la foscor de la situació i la duresa a què ha de fer front aquests dies el personal sanitari, encara hi ha lloc per un bri de llum. Han sorgit iniciatives que demanen a la gent que és confinada a casa -especialment a la canalla- que escrigui cartes i dibuixos pels afectats del coronavirus que són reclosos als hospitals. També ho ha demanat l’hospital psiquiàtric Pere Mata de Reus pels seus interns. El personal sanitari és qui fa arribar aquesta correspondència.

    El personal assistencial també està sent fonamental en la relació família-malalt. A Twitter s’han publicat nombrosos missatges de personal d’hospital -sobretot infermeres- que s’ofereixen a trobar un forat de temps per posar en contacte persones infectades pel coronavirus que tenen mobilitat reduïda o són d’edat avançada amb la seva família.

    Un pas més enllà en aquesta comunicació és el que relata a Twitter la infermera Violeta Torrent. Si bé hi ha hospitals que permeten que un familiar acompanyi el malalt terminal amb COVID-19 durant les seves últimes hores, n’hi ha d’altres on això encara no és permès i són les sanitàries les qui intenten fer d’enllaç en l’acomiadament.

  • El projecte #JoEmCorono prop del milió i mig d’euros recaptats

    Des dels actors Aina Clotet i Marc Clotet, fills del Doctor Bonaventura Clotet, fins a Joan Manuel Serrat, Pep Guardiola o Sharon Stone s’han unit a la campanya #JoEmCorono. Una campanya que busca recaptar fons per finançar la recerca contra el coronavirus des de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona), la Fundació Lluita contra la Sida i l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa.

    I és que des d’aquí, d’una banda, el Dr. Bonaventura Clotet i el Dr. Oriol Mitjà lideren un assaig clínic que pretén frenar la transmissió de virus. D’altra banda, els doctors Bonaventura Clotet, Roger Paredes, Julià Blanco, Jorge Carrillo i Nuria Izquierdo treballen en un projecte conjunt amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC), l’IRTA-CReSA i Grifols, que té com a objectiu desenvolupar fàrmacs, anticossos i una vacuna contra el nou coronavirus i altres futures amenaces similars.

    Projecte per crear anticossos, fàrmacs i una vacuna contra el coronavirus

    Científics del l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA) han engegat un projecte centrat en el desenvolupament d’anticossos, fàrmacs i una vacuna contra el coronavirus aparegut a finals del 2019 i que ha esdevingut una pandèmia mundial. El projecte compta amb el finançament de la farmacèutica Grifols i compaginarà l’expertesa en tècniques cel·lulars, bioinformàtica i recerca en models animals de les tres institucions, respectivament.

    Els coronavirus (CoV) són una família de virus que poden causar diverses afeccions, des del refredat comú fins a malalties més greus com pneumònia, síndrome respiratòria aguda severa, insuficiència renal i, fins i tot, la mort. L’actual brot de malaltia per coronavirus (COVID-19) va ser notificat per primera vegada a Wuhan (Xina) al 31 de desembre de 2019. La ràpida propagació de la infecció i el creixent nombre de morts ressalten la necessitat de buscar vacunes i antivirals per controlar la nova malaltia. No obstant això, el disseny d’aquests productes requereix d’una anàlisi profunda dels punts febles de virus i la possibilitat de provar l’eficàcia i la seguretat dels medicaments i vacunes que es generin.

    Tres camps d’expertesa

    Per una banda, el BSC examinarà milers d’anticossos i variants de proteïnes del SARS-CoV-2 a partir de la seva seqüència genètica, publicada el 10 de gener. Coneixent el genoma del coronavirus, l’equip liderat per l’investigador ICREA Alfonso Valencia pot determinar quina forma tenen les seves proteïnes. En concret, se centraran en la proteïna Spike (proteïna S), que és la que permet l’entrada del virus a la cèl·lula hoste.

    Un cop coneguda l’estructura de la proteïna S, caldrà dissenyar una molècula que bloquegi la seva unió al receptor de la cèl·lula hoste, anomenat ACE2, i així impedir l’entrada del coronavirus en ella. “En aquest punt, des d’IrsiCaixa dissenyarem i produirem els anticossos contra la proteïna S”, explica Julià Blanco, investigador de l’IGTP a IrsiCaixa. “Aquesta estratègia, juntament amb l’estudi de petites molècules que bloquegin la unió entre el virus i la cèl·lula hoste, serien una solució a curt termini, ja que són senzilles de produir”, afegeix.

    Les molècules que donin millors resultats al laboratori seran provades en models d’infecció a l’IRTA-CReSA. L’equip responsable, co-liderat per Joaquim Segalés i Júlia Vergara-Alert, ja té experiència amb el coronavirus MERS-CoV, responsable de la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà. Abans de testar les molècules, hauran d’identificar quin és el millor model animal.

    Vacuna, una estratègia a llarg termini

    A diferència dels fàrmacs, les vacunes requereixen un estudi més ampli i tenen un llarg recorregut fins que no arriben a ser aprovades pels comitès reguladors. Tot i així, aquestes solucions, tot i no ser immediates, tenen un gran potencial per combatre la infecció pel SARS-CoV-2 i altres noves amenaces de coronavirus.

    El projecte contempla l’elaboració de vacunes mitjançant VLPs (de l’anglès virus-like particles, partícules similars a virus), que són particules dissenyades al laboratori que tenen la mateixa estructura que un virus però sense capacitat infecciosa. Els científics faran que aquestes VLPs tinguin a la seva superfície la proteïna Spike del SARS-CoV-2. D’aquesta manera, quan s’administrin en una persona sana, el sistema immunitari d’aquesta reconeixerà la proteïna del virus i generarà anticossos contra ella, de manera que, si un dia la persona resulta infectada pel coronavirus, ja tindrà les defenses preparades per fer-hi front.

    Igual que en el cas dels anticossos, aquestes partícules es generaran gràcies als models estructurals del BSC, l’estudi en cèl·lules a IrsiCaixa i l’aplicació en models animals a l’IRTA-CreSA.

  • Les mancances de recursos sanitaris a les residències vénen de lluny

    Temps hi haurà per analitzar, debatre i proposar solucions a la realitat que hi ha darrere d’aquests fets. El tema ve de lluny i fins i tot abans de la crisi del 2008, que va significar retallades en la despesa social i congelació en els recursos destinats als centres residencials.

    Històricament les administracions van deixar l’atenció a persones grans, en gran part en mans del sector privat. Amb força retard van destinar recursos tant en la construcció de centres com en l’ampliació de serveis, en especial d’atenció domiciliària. Però en qualsevol cas, l’atenció a la gent gran ingressada en centres no ha assolit al nivell adequat si ho comparem amb els de l’atenció sanitària especialitzada.

    Cal esmentar la Llei de Dependència aprovada pel Govern Zapatero que va posar a dalt de tot de l’agenda política l’atenció a la gent gran, en especial als dependents. Però la llei va néixer sense un programa clar de finançament i les conseqüències de la crisi del 2008 encara han fet més difícil la seva real aplicació.

    En qualsevol cas hi ha un problema cultural de fons, el valor de la cura o atenció a la gent vulnerable que necessita suport. La cura no és un valor plenament assumit per la societat i és poc atractiu per la gent jove que busca feina, perquè es poc reconegut per la societat en el seu conjunt.

    Aquests dies estan apareixent dubtes sobre l’atenció sanitària en les residències. Cal valorar-ho des d’una perspectiva ampla. Des de fa molts anys nombroses veus qualificades han insistit en la necessitat d’integració en una sola conselleria (o ministeri) els serveis sanitaris i socials pels avantatges que representa per als dos sectors. Alguns països europeus ja treballen d’aquesta manera. Aquesta separació distorsiona i fragmenta l’aproximació a l’atenció a la gent gran medicalitzant temes que són socials i proveint una atenció sanitària de segon nivell a les persones vulnerables.

    A més, els professionals, metges, infermeres i auxiliars que treballen en el sector assistencial estan mal retribuïts i de manera inferior al sector salut. Tot plegat, fa que prefereixen treballar en hospitals o centre d’atenció primària i inclús en el cas del personal auxiliar en altres sectors, com per exemple, en el turístic durant els estius. Això implica una gran rotació en les plantilles, absentismes laboral elevat i per tant no poder consolidar equips estables de professionals i també treballar amb certa freqüència per sota de la plantilla necessària.

    L’atenció sanitària en les residències no està prou ben resolta. Hi ha algunes iniciatives en funcionament però de manera general no es disposa d’un sistema coherent i potent d’atenció sanitària. En general es basa en un sistema d’atenció de salut paral·lel en què l’atenció de salut de les persones ingressades en residències no forma part de les tasques de l’atenció primària.

    Tot i que les administracions han desenvolupat alguns programes d’avaluació de la qualitat, d’inspecció, aquests han estat dirigits més a evitar greus errors o males pràctiques que a fomentar una atenció de veritable qualitat i a la vegada ha estat condicionat per una certa mala consciència pel deficient finançament de les residències amb concerts o contractes públics.

    Com a conclusió. Resumeixo algunes idees sobre les quals caldrà reflexionar, no en caràcter exclusiu, ni definitiu.

    1. Estendre i consolidar els valor de la cura a les persones dependents com un valor per a tota la societat
    2. Integrar els serveis socials i sanitaris en una sola departament i a partir d’aquí fer un plantejament integral sanitari i social a les persones grans
    3. Consolidar un sistema d’atenció sanitària a totes les residències, publiques o privades, mitjançant d’equips especialitats o dels professionals dels Centres d’atenció primària.
    4. Seguir potenciant els sistemes d’avaluació i acreditació per part de l’administració en el centre propis o concertats amb horitzons ambiciosos. I promoure l’extensió dels mateixos sistemes en el sector privat
    5. Incrementar les inversions per part de les administracions per augmentar el paper del sector públic. Els equipaments públics haurien de ser majoritaris en el sector com a plasmació del compromís clar de les administracions en la cura de la gent gran. Possiblement caldria mobilitzar recursos financers privats però quins costos financers no haurien de ser superiors al cost del deute públic.
    6. Augmentar el finançament que permeti la millora les remuneracions dels professionals per raons de justícia i també com a imperiosa necessitat per consolidar equips professionals que fossin una de les garanties de treball de qualitat. Caldrà ser una mica valent en les prioritats. Amb no gaires recursos addicionals l’impacte podria ser molt elevat.

    Per la societat del segle XXI no hauria de permetre una atenció deficient als nostres avis i àvies.

  • Com funcionen els diferents tests per detectar el coronavirus

    Els primers tests ràpids per al diagnòstic confirmatori de COVID-19, anunciats pel Ministeri de Sanitat, fa dies que distribuint-se per tot Espanya. El Govern havia tancat prèviament la compra total de més de 6 milions d’aquests tests, procedents de la Xina, Corea de Sud i de països europeus, i s’espera que es vagin distribuint progressivament pel país. Els hospitals i residències d’ancians han estat els primers a rebre’ls perquè es detectin com més aviat els casos positius i s’eviti la transmissió de virus a partir de persones infectades pel coronavirus.

    Durant aquesta setmana, els tests s’estendran a les persones sospitoses de COVID-19 amb símptomes lleus que romanen sota control al domicili i que, fins ara, estaven fora dels criteris per a la realització de proves, per la manca de recursos. Sanitat busca conèixer la veritable dimensió de l’actual epidèmia per tal de plantejar noves estratègies per a les següents fases.

    Els tests de coronavirus resulten imprescindibles per al control de la pandèmia, com ha insistit en nombroses ocasions l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquestes proves permeten confirmar la presència d’un virus que, d’una altra manera, seria totalment invisible per a nosaltres excepte per les seves manifestacions clíniques, en molts casos molt similars a grips i refredats. Sense aquests tests, estaríem cecs davant el virus i la implantació de mesures efectives i precises per aturar la seva propagació seria extremadament difícil.

    En l’actualitat, hi ha tres tipus diferents de tests per al coronavirus, amb diferents finalitats i limitacions. Tot i que s’ha confós sovint, els COVID-actuacions (sistemes en els quals es recullen mostres de persones amb sospita de coronavirus en el seu propi cotxe) no tenen per què ser proves de diagnòstic ràpid, sinó que simplement acceleren la recollida de mostres.

    Test mitjançant RT-PCR: la prova de referència

    Aquest test s’utilitza per identificar les persones que estan infectades pel virus (tinguin o no símptomes) i ha estat clau a l’inici de la pandèmia. Fins ara, ha estat la més utilitzada per confirmar els casos de COVID-19 a Espanya i altres països. És la més fiable (menor quantitat de falsos positius i falsos negatius) i està recomanada per autoritats sanitàries com l’OMS.

    No obstant això, compta amb la limitació que requereix com a mínim diverses hores per a la seva realització en un laboratori amb equipament específic i personal format per a això. És a dir, no és possible obtenir resultats en el mateix moment i lloc en què es troba el pacient sospitós de coronavirus. No obstant això, s’estan desenvolupant kits de diagnòstic més ràpids i senzills que podrien comercialitzar-se pròximament i pal·liar aquest desavantatge.

    El test es basa en la reacció en cadena de la polimerasa en temps real (RT-PCR), una tècnica derivada d’una invenció premiada amb el Nobel de química el 1993. La prova identifica la presència de coronavirus en mostres biològiques (principalment secrecions respiratòries) mitjançant la detecció del seu arn (el seu material genètic). Només si hi ha seqüències genètiques específiques de gens del coronavirus, es produeix l’expansió del seu ARN, el que acaba donant un senyal de fluorescència que marca la prova com a positiva.

    Test d’antígens de coronavirus: la prova ràpida

    Aquesta és la prova que el Ministeri de Sanitat està generalitzant per Espanya, ja que permet saber si un pacient és positiu per coronavirus en tan sols 10-15 minuts. D’aparença similar a un test d’embaràs, detecta certes proteïnes de virus (antígens) en secrecions respiratòries. És menys fiable que la prova per RT-PCR, però possibilita accelerar la confirmació d’infectats per coronavirus i realitzar els tests en el seu propi domicili, una cosa urgent en aquests moments en què hi ha molts casos sospitosos.

    La probabilitat de diagnosticar correctament a una persona amb coronavirus (sensibilitat), depèn de la fase en què es trobi el pacient, ja que la càrrega viral (la quantitat de virus present en el cos humà) varia al llarg de les diferents etapes d’infecció. Quan hi ha símptomes, la sensibilitat és superior al 90%, però sense símptomes aquesta descendeix al 60%. A causa d’aquesta limitació, no es considera un test diagnòstic definitiu, sinó de cribratge. En els casos dubtosos és necessària la realització de la prova RT-PCR o repetir el test d’antígens més tard (quan hi hagi més símptomes) per confirmar o descartar la presència de coronavirus.

    Test d’anticossos: la prova sobre l’exposició a virus

    Aquesta prova va dirigida a conèixer si una persona ha estat exposada prèviament al virus i, en la majoria dels casos, si s’ha recuperat (encara que pot haver-hi casos de persones que donin positiu i encara estiguin infectades pel virus). És a dir, no són útils per saber si una persona està infectada pel coronavirus, doncs han de passar al menys 6-8 dies des del contagi perquè la persona produeixi anticossos.

    Aquest test serà especialment valuós en un futur proper per conèixer quin percentatge de la població ha passat ja el COVID-19 (i és, en principi, immune), el que servirà de guia als epidemiòlegs per decidir què fer quan la quarantena acabi. Aquelles persones que hagin patit COVID-19 i que no van arribar a diagnosticar-per tests de RT-PCR, bé perquè fossin casos lleus o asimptomàtics, podrien detectar-se amb aquestes proves. Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes del Ministeri de Sanitat, ja ha anticipat que es recorrerà a aquestes proves més endavant, per conèixer el grau d’immunitat de la població.

    El test es realitza sobre una mostra de sang i els anticossos que es detecten són les immunoglobulines M i G (IgM / IgG), proteïnes produïdes pel sistema immunitari de la persona, com a resposta defensiva al coronavirus. Les IgM són els anticossos que es produeixen de forma primerenca durant la infecció i les IgG apareixen de forma tardana, persistint al llarg del temps. Igual que el test d’antígens, aquesta prova d’anticossos es realitza de forma senzilla i ofereix resultats en 10 o 15 minuts.

    Aquest és un article traduït de eldiario.es

  • Mor per coronavirus el doctor Freixa de l’Hospital Quirónsalud

    Antoni Freixa, doctor especialista en otorrinolaringologia, de 57 anys, va morir ahir a causa de la Covid-19. El metge de l’Hospital Quirónsalud de Barcelona feia uns dies que treballava per fer front al coronavirus, segons ha pogut saber Europa Press.

    Els professionals de l’hospital privat han fet aquest migdia un minut de silenci en homenatge al doctor, «un professional molt estimat a l’hospital, on va treballar gran part de la seva carrera professional, i que sempre recordarem per la seva empatia, professionalitat i predisposició», han dit des de Quirónsalud a través del vídeo de l’homenatge al doctor.

    La notícia de la mort del doctor Freixa s’ha conegut el mateix dia que ha transcendit la mort del doctor Collado, de l’Hospital de Bellvitge, també a causa de la Covid-19, segons ha explicat l’agència Efe.

    Fins diumenge eren 2.600 els professionals sanitaris infectats per coronavirus a Catalunya, la darrera dada que ha ofert el Departament de Salut. La consellera Alba Vergès, però, ha dit aquest migdia en roda de premsa que no tenen dades de defuncions entre aquest col·lectiu, tot i que els pot «constar que n’hi puguin haver».

  • Miquel Vilardell: “El que ens salva és la qualitat i entrega del personal sanitari”

    Miquel Vilardell, metge i catedràtic de Medicina Interna de la Universitat Autònoma de Barcelona, va presidir el Col·legi de Metges de Barcelona entre 2010 i 2014, període convuls a causa de les retallades que va patir el sistema de salut públic català. Ell va ser-ne molt crític i ara, en plena pandèmia pel coronavirus, ens parla sobre com ha afectat la manca d’inversió en la sanitat pública a la gestió de la Covid-19. Vilardell reivindica que cal protegir el sistema públic de salut amb més recursos i assegurar la protecció del personal sanitari.

    La crisi de la Covid-19 suposa un gran repte pel sistema sanitari. El nombre d’infectats i d’hospitalitzats està creixent constantment. El sistema sanitari públic espanyol i català està prou preparat per afrontar una pandèmia com aquesta?

    El sistema sanitari nostre és un sistema que té unes qualitats molt rellevants. Aquestes són, fonamentalment, que hi ha equitat en el sistema i que hi ha la generalització i universalitat en l’assistència, que per mi són dos elements importantíssims. Ara bé, quina és la principal debilitat? Que s’inverteixen pocs recursos econòmics en aquest sistema públic de salut. Científicament, en l’àmbit mèdic es produeixen molt ràpidament avenços científics i tecnològics, però, si no invertim, no només no s’avança sinó que ens quedem enrere.

    Com han afectat les retallades dels darrers anys a la crisi de la Covid-19?

    Les retallades han afectat molt a tot el sistema sanitari. Quan no es posen els diners mínims i necessaris perquè el sistema de salut no només es mantingui, sinó que es vagi posant al dia amb els avenços que van apareixent, aleshores evidentment tenim problemes. Aquests recursos han faltat. La falta d’inversió pública és el principal problema. Durant els últims quinze anys no s’han invertit els recursos necessaris en el sistema de salut públic i això ha fet que moltes de les estructures i dels equipaments sanitaris hagin envellit.

    I què és el que ens ha salvat? El nostre personal sanitari, que és d’una qualitat extraordinària. Tenim uns professionals absolutament entregats i que hi posen molta passió en el que fan. Els professionals són molt competents i això ens ha salvat moltes vegades, tant en el camp de la recerca com de l’assistència. Per tant, el nostre sistema de salut públic és bo, sobretot per les característiques d’equitat i universalitat, però falten diners per millorar les estructures i tenir-ho tot preparat pel que pugui venir. A causa de la manca de recursos tenim menys estructures sanitàries que altres països, com per exemple Alemanya

    Hi ha hagut una manca de previsió i excés de confiança en la gestió per fer front a la Covid-19?

    Quan una cosa és tan desconeguda, com el coronavirus, quan no coneixem pràcticament res d’aquest virus i tenim poques evidències de les conseqüències que realment pot provocar, no podem preveure tot el que pot passar. Crec que ningú no es pensava que això tindria la magnitud que està tenint ara, malgrat l’experiència d’Itàlia i la Xina. Pensàvem que aquí teníem un sistema suficientment preparat i que podríem parar-ho abans, però no s’ha pogut frenar. Potser, si ara retrocedíssim al passat, s’hauria d’haver ordenat que es tanquessin aeroports i fronteres, però dir això una vegada ha vingut ja la davallada és molt senzill. Preveure-ho no era gens de fàcil. Aquest coronavirus és un gran desconegut que ens ha agafat a tots desprevinguts.

    Quines són les mesures més importants que s’han d’aplicar per afrontar la pandèmia?

    En primer lloc, el confinament de la població és fonamental. Que es faci veritablement efectiu i que la gent es quedi a casa. Un confinament total resulta cabdal per evitar la propagació de la malaltia. Si no es fa això aquests dies, els hospitals se’ns ompliran de tal manera que l’atenció que donarem sortirà molt perjudicada i se’ns morirà més gent dels que podrien morir. Hem de ser conscients d’això, hem de quedar-nos confinats totalment. Això no vol dir que desaparegui el coronavirus, però amb el confinament total es reduiran els contagis i tindrem menys pressió assistencial i, per tant, més mitjans hospitalaris. Hem de poder atendre correctament la gent que està més greu, que ha entrat en insuficiència respiratòria i que necessita ajuda per a respirar o que ha tingut un col·lapse multiorgànic.

    Per altra banda, és fonamental que el personal sanitari vagi ben protegit, els sistemes de protecció s’han de proporcionar immediatament a tots els treballadors de la sanitat. Això és absolutament fonamental. També cal generalitzar els tests. Fer tests i diagnòstics a tota la gent que està en contacte amb malalts. El personal sanitari ha de saber quina població és portadora del coronavirus.

    La recerca també és fonamental en aquest moment. Ara per ara, el que sabem segur és que l’edat i les patologies prèvies són un factor de risc, però segur que hi ha altres factors genètics i ambientals que predisposen a una evolució determinada de la malaltia. De moment no tenim una evidència de cura científica que sigui eficaç. Per això és important investigar. I la investigació vindrà donada, malauradament, per la casuística. Només així podrem treure conclusions. Actualment s’han obert moltes línies de recerca i s’està investigant amb gran esforç i a molts llocs per trobar la vacuna que curi la malaltia, perquè només així solucionarem aquesta crisi sanitària.

    Al marge del sistema públic, creu que la sanitat privada està fent també l’esforç que es requereix?

    La sanitat privada s’ha implicat totalment. Ha posat els hospitals a la disposició del sistema públic de salut per tractar pacients de la Covid-19. Qui digui que el sector privat no ha apostat prou per ajudar a curar als infectats de coronavirus no coneix bé la situació actual. Jo crec que aquesta crisi ha servit també per unir forces entre el sector sanitari públic i el sector sanitari privat. Crec que són dos sistemes complementaris i que, en situacions com l’actual, han d’anar els dos de la mà, a la una, amb aquesta complementarietat. Ara s’està demostrant que això és el que passa.

    Els professionals hi posen molta vocació i passió, però, evidentment són humans. Lluiten per salvar vides, però la pressió contant també els afecta psicològicament

    El personal sanitari està sotmès a molta pressió assistencial. Què s’hauria de fer per millorar les condicions amb les quals treballa tot aquest personal en els hospitals i en els CAPs?

    En aquest moment la situació és molt difícil. Els professionals hi posen molta vocació i passió, però, evidentment són humans. Lluiten per salvar vides, però la pressió contant també els afecta psicològicament. Per això crec que és important introduir eines de suport psicològic, que molts professionals sanitaris necessitaran en algun moment. El Col·legi de Metges, per exemple, té un programa d’atenció psicològica que està fent una bona tasca, i s’hi han acollit moltíssims sanitaris.

    Com afronta el personal mèdic els dilemes ètics de tenir uns recursos escassos, per exemple respiradors, i un nombre elevat de pacients? Si es col·lapsa el sistema sanitari, en funció de quins criteris es decideix a qui es tracta i a qui no?

    Els hospitals, a través de les seves comissions deontològiques, han elaborat uns criteris i protocols molt acurats per fer front a aquestes situacions. Això que es diu que a partir dels 65 anys ja no s’intuba a la gent és completament fals. L’edat no és l’únic criteri que es té en compte, sinó que es fa tota una valoració de la persona a partir de les escales de valoració de criteris de fragilitat. Es té en compte, per exemple, en quin estat general es trobava el pacient abans de la malaltia, el grau de dependència que té en la seva cura personal, si està a prop el seu final de vida, si té una alteració cognitiva…és a dir, es tenen en compte un gran conjunt de factors. Tots els hospitals tenen comissions ètiques que fan les seves valoracions. El problema en el qual ens hem de centrar és que hem de poder disposar dels recursos necessaris per tractar a tots els pacients.

    Creu que la sanitat pública sortirà més reforçada o més precaritzada d’aquesta crisi?

    Jo crec que la sanitat pública n’ha de sortir reforçada. El personal de la sanitat pública és extraordinari. I el sistema en si és molt bo, per les característiques d’equitat i universalitat que deia. El que sortirà de tota aquesta crisi jo crec que és que hem de destinar recursos a la sanitat, a la dependència i a les prestacions socials, a les coses que realment són importants. Això espero que els que ens governin en un futur ho tinguin molt present. El sistema sanitari s’ha d’enfortir i actualitzar periòdicament per estar preparats pel que pugui venir.

    D’altra banda, crec que la població ja tenia clar que el personal de la sanitat pública és excel·lent, però la crisi del coronavirus ha posat de manifest que els polítics han de cuidar molt més al personal sanitari. La situació ha posat en relleu la importància d’invertir en la sanitat pública. També crec que hi haurà algunes especialitats que sortiran reforçades amb aquesta crisi. Aquelles a les quals a vegades se’ls dóna poca importància: els metges de família, els metges geriàtrics o els especialistes de medicina interna i intensiva. Són especialitats fonamentals, però, com que són molt generalistes, a vegades no són prou apreciades. Per exemple, els metges de família que atenen en els Centres d’Atenció Primària tenen la responsabilitat de fer el diagnòstic precoç, donen un suport directe als malalts, ja que l’atenció primària és la porta d’entrada al sistema i, a més, fan les visites i emergències domiciliàries. No donen grans èxits mediàtics, però en moments com aquest és quan es posa de manifest que són especialitats imprescindibles.

    El que sortirà de tota aquesta crisi jo crec que és que hem de destinar recursos a la sanitat, a la dependència i a les prestacions socials, a les coses que realment són importants.

    Respecte a la formació del personal sanitari. Creu que una situació com aquesta despertarà més vocacions? Hi haurà més joves que voldran estudiar medicina o infermeria?

    Ja n’hi ha molts d’estudiants, però el que hem de valorar és la necessitat de professionals i, si realment ens en falten, cal planificar bé les entrades a les facultats de medicina i ciències de la salut. Perquè de vocacions n’hi ha moltes. Hi ha molta gent a la qual no li falta vocació, però no té la qualificació de 13 que fa falta per entrar. Crec que el que s’ha de fer és una acurada planificació del nombre de metges que es necessiten en aquest país, de cada especialitat. El més important és establir i planificar adequadament les necessitats, pensant també en el futur. El que no podem fer tampoc és obrir l’aixeta d’entrada a les facultats de Medicina i després tancar-la amb el MIR.

    Quins aprenentatges podem extreure d’aquesta crisi?

    El primer és que s’ha de protegir aquest sistema públic de salut amb més recursos. Cal protegir les necessitats de personal sanitari d’aquest país de cara el futur i valorar les especialitats que són imprescindibles en un moment com aquest. Una altra ensenyança important és que la medicina preventiva i la salut pública segueixen sent vitals per poder planificar i sostenir el nostre sistema de salut i que la investigació, la recerca en l’àmbit biomèdic, s’ha de promoure i finançar correctament. La solució final la donaran els investigadors en poder trobar una vacuna que ens alliberi del risc que suposa el coronavirus.

  • Un 20% dels treballadors deixen d’anar al seu lloc de feina a l’estat espanyol

    L’acord del govern sobre la paralització de tota l’activitat econòmica presencial no essencial entre avui i demà afecta gairebé quatre milions de treballadors a l’estat espanyol. La mesura, que permet ampliar el confinament i restringir més la mobilitat, va ser anunciada dissabte, ratificada diumenge en consell de ministres i publicada a mitjanit al Boletín Oficial de l’Estado (BOE).

    Els prop de 3,7 milions de treballadors a qui ha afectat el canvi representen aproximadament una cinquena part dels 20 milions d’ocupats que hi ha a Espanya, segons els càlculs d’aquest mitjà a partir de les dades d’ocupació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les activitats descrites com a essencials al Real Decreto-ley 10/2020. Aquests càlculs s’han fet a partir de la distribució de sectors laborals definida a la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) amb tres dígits i, per tant, en alguns casos pot englobar dins un mateix grup d’activitats a treballadors amb casuístiques diferents.

    Es tracta principalment de treballadors de la construcció, la indústria i els serveis que, tot i formar part de sectors que no són necessaris per garantir els serveis bàsics a la ciutadania, s’havia permès que treballessin les dues primeres setmanes de decretació d’estat d’alarma.

    Les activitats que havien estat paralitzades des de l’inici de la decretació de l’estat d’alarma, fa dues setmanes, ja van suposar que 2 milions i mig de treballadors es quedessin a casa (un 13% del total espanyol). Eren els treballadors de comerços de productes no essencials, del sector de la restauració i d’esdeveniments i instal·lacions esportives i culturals.

    La construcció, tant en les obres d’edificis com en tasques d’enginyeria civil, ocupa gairebé 1,3 milions de persones que, fins avui, estaven autoritzades a desplaçar-se per treballar. La setmana passada, l’Ajuntament de Barcelona ja va anunciar la paralització de les obres públiques que tenien en marxa. Divendres s’hi va afegir la Generalitat, que per acord de govern va assumir les despeses salarials i de lloguer de material perquè els contractistes aturessin les 20 obres públiques que encara estaven en marxa (17 ja s’havien paralitzat voluntàriament). En la resta d’obres – tant públiques com privades – s’hi seguia treballant si així ho decidia l’empresa constructora, però a partir d’avui ja s’han de paralitzar.

    A la indústria hi ha aproximadament 2,5 milions d’ocupats, però un milió d’aquests treballen en fàbriques que no produeixen directament per a frenar la pandèmia ni per garantir subministres bàsics, per exemple la metal·lúrgia o la indústria del motor. La mesura anunciada pel govern central no inclou aquests treballadors entre els essencials.

    A més, hi ha un altre mig milió d’ocupats en sectors industrials que inclouen serveis essencials però que no ho són del tot. Per exemple, la part de la indústria tèxtil destinada a produir roba laboral i bases de teixits encara està autoritzada a treballar, però no la resta de la indústria tèxtil i del calçat. Com que no es disposa de dades d’ocupació més desglossades, no s’ha pogut determinar quants treballadors d’aquests sectors hauran de deixar d’anar a treballar.

    Per últim, a partir d’avui deixen de treballar un milió d’ocupats en sector dels serveis. Són sobretot treballadores de la llar, però també jardiners i treballadors de call centres, entre d’altres.

    Un 40% dels treballadors estan ocupats en serveis essencials

    Set milions i mig de treballadors ocupats, un 40% de la força laboral espanyola, treballen en els que s’han definit com a serveis essencials. Dins d’aquest grup hi trobaríem la sanitat i l’assistència sociosanitària (que ocupa 1,7 milions de persones); el comerç d’alimentació, farmàcies i gasolineres, entre d’altres (que n’ocupen 1,6 milions); serveis com la neteja, l’ordre públic, la defensa, la bugaderia i les funeràries (que n’ocupen 1,3 milions); i els relacionats amb el subministrament d’energia, la gestió de l’aigua i dels residus (200.000 empleats).

    També són considerats essencials altres sectors que garanteixen el funcionament de les activitats anteriorment descrites. Per exemple, el sector primari (on treballen gairebé 800.000 persones); les indústries que produeixen per sectors essencials com la de l’alimentació, la química i la farmacèutica (que engloba 1 milió de treballadors); i el transport de mercaderies i de passatgers (850.000 empleats), per garantir que els treballadors essencials arribin al seu lloc de feina.

    El teletreball com a alternativa

    Fins ara ja es contemplaven uns 5 milions de treballadors que podrien estar fent teletreball, tot i que fins ara aquesta decisió depenia de cada empresa. Es tracta, per exemple, de part dels treballadors de l’administració pública, les finances, la publicitat o l’assessoria. A partir d’avui cap d’aquests treballadors podrà desplaçar-se per a treballar.

    Dins d’aquest grup també s’inclouen els 1,4 milions de treballadors de l’educació que, fruit del tancament dels centres educatius el divendres 13 de març, van deixar de moure’s per treballar i van començar a practicar, en la mesura del possible, el teletreball.