El major expert espanyol en coronavirus, el viròleg Luis Enjuanes, va donar positiu per SARS-CoV-2 en un control mèdic, segons ha informat el divendres passat a Twitter el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’investigador del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) es va contagiar «fora de laboratori», on s’està desenvolupant la vacuna contra la COVID-19.
El tuit, de tot just 300 caràcters i amb gairebé un miler de ‘m’agrades’, aclaria que el científic es trobava bé i romandria a casa, on seguiria treballant com la resta del seu equip. SINC ha parlat amb ell per telèfon per saber com es troba i conèixer les novetats de la seva investigació. En dues setmanes, des de la seva última entrevista amb SINC, l’escenari ha canviat molt.
Com es troba?
Estic asimptomàtic. Em trobo francament bé. Ja he d’estar infectat des de fa deu dies i de moment, la veritat, no puc demanar més. Estic treballant al màxim a casa perquè tenim moltes tasques a realitzar. Em trobo molt bé.
Quan podrà tornar al laboratori?
Quan hagi passat una setmana des que doni negatiu. Les primeres anàlisis es van fer el dimecres de la setmana passada. Les proves es repetiran demà dimecres. Si demà donés negatiu, m’hauria d’esperar una setmana més. Esperem que així sigui.
Com ha afectat el positiu per coronavirus a la seva investigació?
Si tenim una mica de sort, molt poc. Ens haurà suposat un retard d’una setmana, fins i tot menys, perquè tots continuem treballant a casa.
Al febrer van començar a treballar en la vacuna contra el coronavirus, en quin moment es troba ara?
Els treballs els vam iniciar fins i tot abans. Primer necessitem obtenir el genoma del virus en un format modificable per eliminar els gens que són responsables de la seva virulència. En atenuar el virus tindrem una vacuna en potència que després haurem de provar en un model animal experimental, que també estem desenvolupant. Naturalment no podem assajar en persones, seria una barbaritat.
Precisament la Universitat de Harvard (EUA) ha proposat infectar joves sans per provar la vacuna de forma més ràpida. Què li sembla?
Això a mi ni em passa per la ment. Abans cal passar per moltes etapes. Tothom que treballa en desenvolupament de vacunes sap que primer cal desenvolupar la vacuna i després provar-la en models animals experimentals, preferentment ratolins, després civetes o garrinets petits i finalment micos macacos. Si no produeixen danys secundaris significatius llavors ja es passa als assajos clínics fase I, II i III en humans. Tot això està molt reglamentat, hi ha uns protocols a seguir. No ens passaria pel cap utilitzar a nens petits com conillet d’índies, encara que sabem que, en general, aquests virus no produeixen una malaltia rellevant en ells.
La veritat és que en situacions d’emergència sanitària com l’actual aquests protocols es flexibilitzen. No sé si llavors li quadraria aquesta proposta.
Jo li proposo a l’investigador de Harvard que hagi dit això que posi als seus fills, o alguns dels seus familiars, a disposició dels laboratoris perquè assagin la vacuna. Si ho veu tan clar, no tinc cap problema que ho faci amb els seus fills, o els fills dels seus fills. Ens sembla que no és ni correcte ni prudent anar directament a assajos en nens petits si abans no s’ha passat per tots els procediments habituals, el que s’anomena assajos preclínics.
Si és el cas, quan els queda per començar a provar un candidat a vacuna en animals no humans?
Nosaltres estem relativament al principi, però amb una experiència de 35 anys de treball en coronavirus. Ens falten tot just un parell de setmanes per tenir el que anomenem un clon de virus i manejar amb enginyeria genètica. Això ens permet aplicar la tecnologia per generar una col·lecció de virus, a cada un dels quals li falta algun dels gens.
El que fem és una combinació d’aquestes delecions per atenuar el virus i obtenir un candidat segur. De fet, no puc parlar sobre això perquè tenim com a objectiu un tipus de molècula, que considerem molt segura per al desenvolupament d’una vacuna, que estem patentant en aquest moment.
Quan la tindran patentada?
Bé doncs… En menys d’un mes la tindrem patentada. Esperem. Si triguem una miqueta més és per tenir-la més completa. Un equip del CSIC i col·laboradors de centre estan treballant en això. Esperem rebre el primer esborrany en un termini molt breu, de dies. Al llarg d’aquesta setmana.
El seu grup ja ha treballat en el disseny de la vacuna contra coronavirus anteriors, com la SARS el 2002 i la MERS el 2012.
He de dir que aquestes vacunes protegeixen el 100% dels casos que hem avaluat. Aquesta és la nostra àrea de treball, no som nous i això ens permet avançar més ràpidament amb el SARS-CoV-2.
La frustració que tenim, com molts científics, és que fem el descobriment, després duem a terme una primera part del desenvolupament, que sol costar deu vegades més; i finalment es comercialitza, que costa cent vegades més. La primera part és la nostra responsabilitat, ja que som laboratoris amb alta experiència i podem fer-ho ràpid. Però si després es perd interès, com va passar amb la SARS, la vacuna ja no es desenvolupa.
Es treballa a tota màquina quan hi ha pressió per una necessitat urgent i després, quan desapareix, ja no se’n recorda ningú. L’entenem perquè els recursos són limitats. Si es donen diners per a un virus no n’hi ha per a un altre. Però fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va dir que quan superem aquesta pandèmia, que segur que succeirà, no oblidem continuar amb les investigacions que s’han posat en marxa, perquè l’experiència demostra que cada 8 o 10 anys en surt un coronavirus mortal per als humans.
De tota manera, la SARS-CoV-2 té pinta de ser una mica diferent de la SARS i la MERS. El virus actual és molt més contagiós i ha afectat molts més països…
Sí, aquest té la seva pròpia personalitat. Si destaqués una cosa seria el seu estat ocult. Hi ha persones asimptomàtiques que tenen una quantitat tan alta de virus com la d’una persona molt malalta.
Aquesta és la major característica, de moment, d’aquest nou virus: té la capacitat d’infectar a una persona que es troba estupendament, que va a treballar, al cinema i als restaurants, disseminant el virus sense ni tan sols saber-ho. Això contrasta molt amb el que ha passat amb els coronavirus mortals anteriors. I és clar, per això la SARS i la MERS es van controlar tan aviat en comparació amb aquest, que ja s’ha convertit en una pandèmia i ens està perjudicant la salut, la vida i l’economia.
Com veu el futur?
Jo tinc tendència a ser positiu. La meva experiència i coneixement de virus de molts anys és que quan aquests coronavirus apareixen, en general, són bastant virulents; però després, amb el temps, milloren la seva capacitat per disseminar i això també porta associada una disminució en la seva virulència. Espero que amb aquest coronavirus passi el mateix, que se’n vagi atenuant.
Estic optimista. Penso que en un parell de mesos el virus no hi haurà desaparegut, però s’haurà atenuat. Amb una mica de sort per al mes de juny hi haurà virus pel carrer, però no tindrem l’aclaparament que tenen ara els professionals de la sanitat als hospitals d’Espanya. Espero que, gràcies a les mesures preses pel Govern, que crec que són molt oportunes, disminueixi la pressió que tenen els nostres sanitaris.
Espero que es recuperi molt aviat.
Sí, bé. Miri, jo sóc un exemple que estic bé. Vaig donar positiu, o sigui que a veure si tinc sort i efectivament és la forma atenuada que es comença a difondre. Mai sap un si s’agreujerà més o si estarà bé. De moment, estic molt bé.