Just Deploy It!

Etiqueta: càncer de mama

  • Diagnòstic de càncer de mama sense radiacions

    Diagnòstic de càncer de mama sense radiacions

    Imatges mèdiques, aconseguides amb una tècnica amb ultrasons en 3D i supercomputació, podrien servir per complementar i a la llarga substituir tècniques actuals que utilitzen raigs X, com les mamografies. Això és el que tracta de provar el projecte QUSTom desenvolupat al Barcelona Supercomputing Center (BSC) i que es començarà a validar en les pròximes setmanes a l’Hospital del Vall d’Hebron amb dones que participen en el programa de detecció precoç de càncer de mama. Aquesta nova tècnica que es provarà en elles és pionera a tot el món i és inofensiva, ja que no utilitza radiació, a més d’oferir una imatge superior en temps real, essent més precisa i permetent un millor seguiment dels tumors. El projecte utilitza algorismes inspirats en altres procediments d’àrees de recerca completament diferents, com l’anàlisi del subsol terrestre.

    Aquesta tecnologia pot ser especialment beneficiosa en dones amb teixit mamari dens, que sol ser més difícil de diagnosticar amb les tècniques actuals, i que presenten el 40% de les dones a tot el món, segons la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamària (SESPM).

    Segons explica la cap del Servei de Radiologia de la Dona de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora principal del grup d’Imatge Mèdica Molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Ana María Rodríguez, “aquesta nova eina diagnòstica permetrà oferir una imatge més completa des del punt de vista funcional i multiparamètric, evitant l’ús de radiació ionitzant i millorant el confort de les dones durant la seva exploració radiològica anual, amb la finalitat de detectar precoçment el càncer de mama».

    Com es fa?

    Aquesta nova prova és un examen indolor i més còmode per a la pacient. Aquesta es col·loca boca avall en un llit, mentre el seu pit es submergeix en un recipient ple d’aigua a una temperatura de 36,5 °C. El procediment dura aproximadament 3 minuts per pit. Després s’utilitza l’ultrasonografia per recollir dades de cada pit per separat. Les dades enregistrades es transfereixen a un ordinador.

    En qüestió d’hores i després de milers de simulacions, el programari utilitzat en el supercomputador genera imatges 3D reals d’alta qualitat, capaces de proporcionar un diagnòstic més precís. Aquestes imatges estan llestes per ser analitzades pels metges.

    | QUSTom Ensayos Clinicos

    El càncer més diagnosticat

    El càncer de mama és un dels tumors més comuns a nivell mundial, amb 2,3 milions de dones diagnosticades el 2020 i 700.000 defuncions a causa d’aquesta malaltia durant el mateix any, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

    A Espanya, es preveu que l’any 2024 es registrin aproximadament 36.395 nous casos de càncer de mama, segons dades de REDECAN, la qual cosa representa un lleuger augment respecte a l’any anterior.

    La detecció precoç de la malatia juga un paper fonamental, ja que pot augmentar significativament les taxes de supervivència. Tot i que la mamografia és una eina àmpliament utilitzada per a la detecció del càncer de mama i ha contribuït a salvar moltes vides, és interessant comptar amb un ventall d’opcions de noves tecnologies no irradiants que puguin servir per al diagnòstic.

    Projecte internacional

    El consorci que participa en el projecte QUSTom, amb la participació de socis del Regne Unit, Alemanya, Eslovènia i Espanya, reuneix físics, enginyers, científics de la computació, oncòlegs i metges radiòlegs.

    Per a la presa d’imatges, s’utilitzarà un Tomògraf Informatitzat per Ultrasons 3D (3D USCT III), dissenyat i construït pel Karlsruher Institut für Technologie (KIT) a Alemanya, que és un dels socis de QUSTom. És l’únic dispositiu complet d’aquestes característiques al món. Amb una obertura hemisfèrica 3D que consta de 2.304 transductors individuals, que actuen com a transmissors i receptors, s’utilitza per examinar el teixit mamari a la recerca de canvis patològics. El KIT ha estat treballant en el desenvolupament de prototips addicionals, però el primer a sotmetre’s a validació amb pacients és el que es troba actualment a Barcelona.

    Abans que el dispositiu arribés a la seva etapa actual, va superar una sèrie de proves de seguretat elèctrica i d’ultrasons supervisades per un laboratori de proves de dispositius mèdics certificat a Alemanya. Una vegada recopilades totes les dades, es reconstruirà utilitzant l’algoritme d’inversió d’ona completa 3D i es transformarà en imatges mèdiques d’alta resolució utilitzant la potència del supercomputador MareNostrum5, al BSC, utilitzant el software UBIware desenvolupat per FrontWave Imaging, una empresa spin-off del BSC, i l’Imperial College London, que també és el patrocinador de la validació clínica. El projecte també incorpora conceptes com la imatge multimodal i l’obtenció d’imatges 3D reals, el que representa una combinació sense precedents en l’obtenció d’imatges mamàries utilitzant ultrasons.

    Sobre el projecte QUSTom

    QUSTom ha estat seleccionat el 2022 per formar part de la primera convocatòria del programa Pathfinder Open del Consell Europeu d’Innovació (EIC per les seves sigles en anglès), finançat pel Programa Marc Horitzó Europa de la Unió Europea i el UKRI anglès, la finalitat del qual és donar suport a idees disruptives i projectes amb gran potencial internacional. El projecte ha rebut 2.744.300 euros per part europea. En aquesta primera convocatòria la Comissió Europea ha avaluat un total de 868 projectes; dels quals només 56 van ser seleccionats, 11 d’ells provinents d’Espanya.

  • Sentir el pit com a propi, sense reconstrucció

    Sobreviure al càncer de mama és una realitat cada cop més present, més del 80% de les dones -tot i que un 1% del càncer de mama també afecta homes- es curen.

    En tot el procés de tractament d’aquesta malaltia, conviure amb una bona qualitat de vida és el gran objectiu, en paral·lel a la mateixa curació. I la reconstrucció o no del pit després d’una mastectomia no hauria de ser cap inconvenient per al benestar. Per això, les professionals d’infermeria de la Unitat de Patologia Mamària de l’Hospital Taulí de Sabadell, en veure totes les incomoditats que els comporta dur les pròtesis mamàries, segons els expliquen moltes de les pacients a les quals s’ha practicat una mastectomia, van voler investigar com podien millorar-les.

    Van engegar un projecte per trobar el material més idoni, “transpirable, lleuger i que s’adapti totalment a les cicatrius de la intervenció quirúrgica”, precisa Àngels Placeres, infermera gestora de casos de la Unitat de Patologia Mamària del Parc Taulí, i referent en aquest projecte d’investigació batejat com a PIT-3D. Tracten d’emular al màxim el pit propi gràcies a la impressió 3D, i millorar així la qualitat de vida de les dones. Ho fan amb la Fundació Parc Taulí i el Laboratori de planificació quirúrgica 3D de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), on els propers mesos confien tenir llestos els primers prototips de les pròtesis per a què un grup focal de pacients les comencin a provar i les puguin anar validant.

    | Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT)

    “A les consultes, les pacients ens explicaven que les pròtesis mamàries que es comercialitzen no transpiren, tenen un pes considerable i els donen suor i molta mala qualitat de vida”, segons explica la infermera Placeres. Personalitzar cada pròtesi en funció de la morfologia i necessitats de cada persona contribuirà a fer-les òptimes per al benestar en el seu dia a dia. En la recerca s’ha procedit a escanejar el pit sa que roman després de l’operació i la part de la cicatriu i, cercant la total adaptabilitat a això, es crea la pròtesi. En el projecte hi estan involucrats una vintena de professionals de la imatge, tècnics de laboratori i enginyers, i professionals sanitaris d’oncologia.

    Reconstrucció o pròtesi

    Malgrat que avui dia es fa una cirurgia de mama molt conservadora, encara hi ha casos que requereixen l’extirpació de la mama, parcial o totalment. I no sempre quan es practica una mastectomia és possible dur a terme la reconstrucció en el mateix moment. Hi ha casos en què la reconstrucció, a més, no serà possible perquè una posterior quimioteràpia podria malmetre la cirurgia plàstica. També es dona el cas, tal com exposa Àngels Placeres, de les dones que no volen tornar a passar per una intervenció per a fer-se la reconstrucció, i prefereixen portar pròtesi. Algunes ni tan sols això, defensen una recuperació del càncer sense haver de dissimular, ocultar el pit manllevat. “Ara amb el moviment body positif hi ha dones que no volen portar ni pròtesis, no ho necessiten per a la seva autoestima. Jo sempre comento que la pròtesi és un recurs, no una obligació, i cada dona ha de triar el que necessita, però ha de tenir les millors opcions, i les pròtesis estàndard actuals donen molt disconfort i això vam veure que s’havia de millorar. Per això hem volgut fer aquestes pròtesis personalitzades”, declara la infermera que lidera el projecte.

    Per a la majoria de dones amb mastectomia, trobar-se a gust amb una bona pròtesi els permet portar una vida amb prou benestar i confiança, sentir-se bé a l’hora de vestir-se. I, en aquest sentit, el component emocional se’n veu molt beneficiat, perquè personalitzar al màxim la pròtesi mamària per una còmoda adaptabilitat al cos de la dona afavoreix molt la seva autoestima.

    El coordinador del Laboratori 3D, el Dr. Ferran Fillat, expressa el seu entusiasme amb aquest nou objectiu: “col·laborar en un projecte d’aquestes característiques, amb gran impacte social, ens motiva i ens suposa un gran repte”. Fillat posa de relleu que, una vegada més “es demostra el gran potencial de la impressió 3D aplicada a la salut, on moltes de les seves aplicacions encara estan per descobrir”.

    El càncer de mama

    Actualment, el Parc Taulí atén unes 250 dones amb càncer de mama cada any, de les quals entre un 20 i un 25% acaben essent sotmeses a una mastectomia. “L’impacte psicològic d’aquesta intervenció és important, per això ens sentim en la necessitat d’apostar per aquest projecte, per a poder oferir el màxim grau de satisfacció possible a les dones que han de patir aquest procés”, subratlla Placeres.

    El càncer de mama és actualment el tumor més freqüent entre les dones al nostre país, afectant-ne una de cada vuit. Segons dades de la SEOM, presentades al darrer Congrés Estatal de la Mama, celebrat els dies 27 i 28 d’octubre, es calcula que a final d’aquest any 2023 s’hauran diagnosticat 35.000 casos de càncer de mama a Espanya. El congrés va ser organitzat per la Sociedad Española de Diagnóstico por Imagen de la Mama (SEDIM) i la Sociedad Española de Senología y Patología Mamaria (SESPM) i s’hi van aplegar més de 1.500 especialistes sanitaris, disposats a consensuar avenços en el diagnòstic i tractament de la patologia mamària. També per a compartir una visió integradora de la malaltia, i centrada en les pacients, tal com també demostra l’equip d’investigació de l’Hospital Taulí de Sabadell, engegant un projecte de recerca per donar la millor resposta a una necessitat expressada per les seves pacients.

  • La llet materna obre noves possibilitats de detectar precoçment tumors en la mama

    La llet materna obre noves possibilitats de detectar precoçment tumors en la mama

    La precocitat en el diagnòstic és avui un dels principals reptes en la lluita contra el càncer i a l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron s’acaba de donar un gran pas en aquest sentit. Un equip d’investigadores, liderat per la Dra. Cristina Saura, cap de la Unitat de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del Grup de Càncer de Mama del VHIO, i la Dra. Ana Vivancos, cap del laboratori de Genòmica de VHIO, han demostrat per primera vegada que la llet materna de les pacients amb càncer de mama conté ADN del tumor, conegut com a ADN tumoral circulant (ADNct). Aquest ADNct és susceptible de ser detectat a través de la biòpsia líquida en la llet materna i podria convertir en una nova eina per a diagnosticar de manera precoç el càncer de mama en el període del postpart. Els resultats d’aquesta recerca s’acaben de publicar en la revista Cancer Discovery.

    Aquestes pacients solen tenir mal pronòstic perquè el diagnòstic es realitza quan l’estadi del tumor ja està avançat, perquè tècnicament són més difícils de detectar i perquè, per edat, aquestes dones no entren en programes de cribratge poblacional.

    La preocupació d’una pacient amb càncer de mama de transmetre la malaltia al seu bebè durant la lactància va motivar aquesta investigació, així com la solidaritat de diverses iniciatives de mecenatge i beques que han donat suport a la recerca.

    “La pacient” explica la Dra. Saura “ens va portar una mostra de llet materna que tenia guardada en el seu congelador. I aquí, gràcies a ella, és on comença el nostre projecte perquè, encara que sabem que el càncer de mama no es transmet a través de la llet materna, decidim analitzar la mostra a la cerca de marcadors que poguessin ajudar-nos en la recerca. I, efectivament, en analitzar la llet materna de la pacient trobem #ADN amb la mateixa mutació que estava present en el seu tumor. La llet materna s’havia congelat més d’un any abans del diagnòstic de càncer de la pacient”.

    La Unitat de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron compta amb una unitat multidisciplinària específica per a tractar a dones que es diagnostiquen de càncer de mama durant l’embaràs o durant el postpart. “Durant tots els anys que porta funcionant aquesta unitat” explica la Dra. Saura “hem observat que les pacients amb càncer de mama que es diagnostiquen durant l’embaràs o, especialment, durant el postpart, tenen pitjor pronòstic pel seu diagnòstic en estadis més avançats de la malaltia”. És per aquest motiu pel qual es necessiten nous mètodes de detecció precoç eficaces per a detectar aquests tumors.

    “Els canvis fisiològics que es donen en la mama durant l’embaràs i el postpart fan que els tumors siguin més difícils de detectar”, explica Saura. “També hem observat que biològicament els tumors en el postpart són més agressius i les dones es queden embarassades en edats en les quals encara no es fa el cribratge poblacional amb mamografia. A Espanya, per exemple, no es comencen aquestes revisions fins als 50 anys”.

    Biòpsia líquida en càncer de mama

    La biòpsia líquida en sang s’utilitza avui dia en pacients amb càncer de mama metastàsic per a la detecció o seguiment d’algunes mutacions, però té poca sensibilitat encara com a eina per a diagnòstic precoç o en la predicció de recaigudes ja que es necessita una quantitat d’ADN tumoral circulant molt elevada en la sang per a ser detectat.

    En els últims anys s’ha desenvolupat la biòpsia líquida en orina per a detectar càncer de bufeta o en la saliva per a càncer de cap i coll. “Així que pensem que, per proximitat al tumor, la llet materna podria ser una font alternativa per a detectar el tumor a través de biòpsia líquida” afirma la Dra. Ana Vivancos.

    L’article que ara publica la revista Cancer Discovery recull els primers resultats de l’estudi. Els investigadors van recollir mostres de llet materna i sang de pacients amb càncer de mama diagnosticades durant l’embaràs o el postpart, així com de dones sanes que estaven en curs de lactància materna.

  • Cada any es detecten més de 34.000 càncers de mama a Espanya

    A Espanya es diagnostiquen cada any més de 34.000 nous càncers de mama, xifra que representa el 30% dels tumors que pateixen les dones. Són xifres del Sistema Europeu d’Informació del Càncer (ECIS) recollides per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

    Per part seva, la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), indica que una de cada vuit dones tindrà un càncer de mama en algun moment de la seva vida i la supervivència al cap de cinc anys és del 89%.

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2020 es van registrar més de 2,2 milions de casos. Per reduir aquests nombres, és clau la detecció precoç en una etapa inicial, quan no hi ha molèsties i la possibilitat de curació és més gran. Les recomanacions d’organismes internacionals aposten per què les dones d’entre 50 i 69 anys es facin una mamografia cada dos anys.

    Aquest 19 d’octubre, Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer de Mama, diferents entitats i centres mèdics realitzen diferents activitats per sensibilitzar i conscienciar les dones d’aquesta malaltia, que és el tipus de tumor més freqüent entre les dones.

    “Sabies que, a Espanya, cada any més de 40.000 dones són detectades amb un tipus de càncer de la dona?” Amb aquesta pregunta, l’Hospital Vall d’Hebron inicia la seva campanya ‘Mocador Solidari’, que ja va per la cinquena edició i vol recaptar diners per a la investigació del càncer i reduir aquesta xifra. La prioritat, assenyala la iniciativa, és “millorar els temps de diagnòstic, els tractaments actuals i reduir els efectes secundaris”.

    La importància de la recerca

    L’Hospital de Sant Pau se suma a la jornada ‘Per a vosaltres’, juntament amb altres entitats, que vol ser un homenatge a les dones afectades d’aquesta malaltia, incloent xerrades, tallers i taules.

    El doctor Agustí Barnadas, director del Servei d’Oncologia Mèdica de Sant Pau, afirma que “el més important és aportar una assistència de qualitat des del punt de vista de l’evidència científica, amb les millors tècniques disponibles i participant en la recerca de nous tractaments amb altres entitats nacionals i internacionals, i també des del punt de vista d’un acompanyament multidisciplinari a les pacients”.

    Els especialistes incideixen que el 89% de les dones supera el càncer. Per a Barnadas, “després, s’incorporaran a la seva quotidianitat i, de fet, la malaltia ha de ser un parèntesi el més breu possible en la seva vida. Durant el procés és cabdal millorar la seva qualitat de vida, facilitar la comunicació, donar suport psicològic… i en això és clau la gestora de casos”, una figura que l’hospital va incorporar el 2009 per acompanyar les pacients.

    Autoexploracions per a persones amb discapacitat intel·lectual

    Per tal que tota la informació arribi a la societat de manera inclusiva, les unitats oncològica i ginecològica de Clínica Mi Tres Torres, Fundación Alex i Aura Fundació, han organitzat una sessió per a una vintena de noies amb discapacitat intel·lectual per tal de sensibilitzar-les sobre la importància de l’autoconeixement i l’autoexploració en la prevenció del càncer de mama.

     

  • Repensar el cribratge del càncer de mama, és el moment?

    Als anys 90 es va implantar als països occidentals el programa de cribratge del càncer de mama amb la intenció de reduir la mortalitat per aquest tipus de càncer, el més freqüent entre les dones. El programa forma part de la cartera de serveis del nostre Sistema Nacional de Salut, que en la majoria de comunitats autònomes s’ofereix cada dos anys a les dones d’entre 50 i 69 anys. La prova utilitzada era, i és encara, la mamografia, una prova de raig X que dona imatges del teixit mamari i indica amb certa precisió la presència de teixit anòmal. El programa es basa en el raonament que amb el diagnòstic precoç, és a dir, abans que la dona pugui detectar el nòdul o es presentin altres signes de la malaltia, es pot abordar el tractament en fases inicials i evitar el progrés del tumor.

    Això que sembla tan senzill en realitat no ho és tant, perquè ni les proves d’imatge són infal·libles, ni el càncer de mama -com la resta de càncers- té un desenvolupament lineal ni homogeni, impossible de predir avui en dia en el moment de la primera sospita. Els principals entrebancs amb què es troba el cribratge són els falsos positius i el sobrediagnòstic/sobretractament.

    Es coneixen com a falsos positius aquelles anomalies detectades que acaben per no ser càncer, però que obliguen a fer l’estudi amb més proves per esbrinar la naturalesa de l’alteració, procés que sotmet les dones a un període d’angoixa i incertesa i proves en el fons innecessàries.

    Cada vegada se sap més de l’evolució dels tumors, i s’ha vist que no tots evolucionen igual. N’hi ha que creixen i generen malaltia de manera molt ràpida i n’hi ha d’altres que creixen tan lentament que mai donaran problemes, o fins i tot s’estabilitzen i no creixen més. Per a aquests tipus de tumor la detecció precoç no representa cap benefici i, en canvi, generarà exploracions i tractaments agressius innecessaris. És el que es coneix com a sobrediagnòstic, un assumpte que també s’estén a altres malalties. Aquest és un fenomen freqüent i ha arribat a ser un problema de salut pública, com afirmava Toni Dedeu, aleshores director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS), en aquesta entrevista al Diari de la Sanitat. Dedeu apuntava que encara que es faci un diagnòstic correcte és irrellevant, bé perquè el tractament de la malaltia no està disponible, o perquè no és necessari o no és desitjat, i en canvi no és innocu perquè perjudica el pacient i origina costos innecessaris al sistema. El concepte de sobrediagnòstic és contraintuïtiu, perquè sembla que identificar una malaltia de manera precoç sempre és bo, però en molts casos no és així.

    Durant molt de temps es va assumir el cost dels falsos positius, el sobrediagnòstic i el sobretractament del càncer de mama perquè es considerava que aquest dany era inferior al benefici que s’obtenia en morts evitades. Però molt aviat es va disposar d’informació sobre els guanys i els perjudicis del cribratge d’aquest tumor que qüestionava la seva efectivitat global. Segons dades del Centre Cochrane Nordic difoses el 2008, es necessitava que 2.000 dones s’examinessin durant 10 anys (és a dir, un total de 10.000 mamografies) per evitar una mort per càncer de mama. En aquest mateix grup, 10 dones sanes serien diagnosticades i tractades innecessàriament i 200 dones sanes rebrien una falsa alarma. Altres investigacions han confirmat que del conjunt de tumors diagnosticats i tractats, entre el 20 i el 30% no haurien donat mai símptomes ni haurien estat la causa de la mort. Aquestes dones han estat sotmeses a cirurgia i radioteràpia, han rebut fàrmacs durant anys i han vist truncada la seva vida per un diagnòstic superflu.

    Malgrat els molts dubtes manifestats per diferents investigadors, els programes de cribratge han continuat, majoritàriament, sense informar les dones dels pros i contres. Ans al contrari, es presenta com una actuació desitjable i es fan campanyes que utilitzen imatges i frases persuasives -si no culpabilitzadores per a les dones que es neguen a la mamografia- per afavorir el seguiment del programa. És més, en la medicina privada es promouen i practiquen mamografies a dones sanes d’edats inferiors als 50 anys, en la línia del «com més proves millor» i de la medicina com un bé de consum, sense proporcionar informació bàsica i veraç.

    Les preguntes estan formulades i persisteixen: Quins són realment els beneficis? I aquests, superen els danys?

    En els últims 25 anys la mortalitat per càncer de mama s’ha reduït pràcticament a la meitat, fet que s’atribueix a la millora dels tractaments més que no pas al diagnòstic precoç. «Les dones que han estat invitades al cribratge viuen més temps perquè totes les pacients amb càncer de mama viuen més, i perquè tenim millors fàrmacs, una quimioteràpia més efectiva i perquè ara tenim guies d’atenció al càncer, el que significa que el sistema sanitari reacciona més ràpidament del que feia una dècada», diu Henrik Stovring, autor d’un estudi fet a Noruega, publicat recentment. Aquest estudi, que analitza dades des del 1986 fins al 2016, posa més llum sobre l’equació benefici/risc dels programes de cribratge de càncer de mama. Els autors dedueixen que a causa de la disminució de la mortalitat per la millora dels tractaments, per cada mort que evita el cribratge es produeix el doble de sobrediagnòstics dels quals es produïen als anys 90.

    Sembla que ha arribat el moment de replantejar els programes de cribratge de càncer de mama, perquè els canvis de la seva efectivitat qüestionen la seva pertinença. Les autoritats sanitàries no s’han mostrat mai massa àgils a l’hora de fer-se enrere en un programa. Té la seva lògica; por a equivocar-se? Incomprensió de la població? Resistència dels professionals? Pressions dels fabricants de mamògrafs? Probablement tot té la seva part de causalitat. Però mentrestant, no es pot amagar la informació a les dones, no es pot continuar presentant el programa com inequívocament bo. Cal fer arribar la informació de manera clara i convidar les dones que prenguin les seves decisions de manera autònoma i madura, sense paternalismes, i en el marc d’incertesa que suposa tota intervenció sanitària. És un debat que ha d’arribar també des dels mitjans de comunicació, amb dades contrastades, amb reflexió, i que aquest diari i el Fòrum Català d’Atenció Primària van recollir fa cinc anys en una sèrie d’articles, amb motiu del Dia mundial contra el càncer de mama.

    En un món en el qual necessitem certeses que combatin les pors i ens facin sentir falsament segures, introduir el dubte és una pràctica sana i probablement ètica, perquè ens hi juguem molt.

    Al capdavall, és el dubte ben articulat el que sempre es presenta per enderrocar els miratges de la certesa. (Siri Husvedt)

  • Un nou tractament augmenta la supervivència de les pacients amb càncer de mama metastàtic

    Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han participat en un estudi internacional que demostra l’eficàcia d’un nou fàrmac per al càncer de mama metastàsic amb una baixa expressió d’HER2.  El tractament amb trastuzumab deruxtecan, una combinació d’una teràpia dirigida amb quimioteràpia, aconsegueix doblar la supervivència sense progressió de la malaltia en les pacients amb aquest tipus de tumor, respecte als tractaments estàndard.

    En l’article, publicat al New England Journal of Medicine (NEJM) hi han participat els oncòlegs de l’Hospital Clínic-Idibaps Aleix Prat i Maria Vidal, l’oncòloga del Vall d’Hebron Cristina Saura i l’oncòleg de l’ICO Miguel Gil. Els resultats s’han presentat durant la sessió plenària del congrés de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO).

    El càncer de mama és el tumor més freqüent en dones a tot el món: afecta a 2,3 milions de persones i en causa la mort de 571.000 cada any. La classificació molecular del càncer de mama permet decidir quin és el millor tractament en funció de les característiques del tumor. Entre els diferents subtipus, els càncers de mama HER2 negatiu representen el 70% de tots els tumors. Els nivells de HER2, una proteïna que es troba a l’exterior de les cèl•lules tumorals, es determinen de forma rutinària per decidir quina és l’estratègia de tractament adequada per al càncer de mama.

    “Fins ara, les pacients amb tumors HER2-negatius no es beneficiaven de tractaments contra el HER2 com el trastuzumab, un anticòs que ha canviat l’evolució del càncer de mama HER2-positiu”, explica Aleix Prat, membre del comitè directiu responsable de l’assaig clínic. “Ara, gràcies a aquest nou fàrmac immunoconjugat, que combina 7-8 molècules d’una quimioteràpia molt potent amb l’anticòs trastuzumab, es perllonga la supervivència de les pacients”, afegeix.

    El trastuzumab deruxtecan és un nou fàrmac que conjuga un anticòs monoclonal (el trastuzumab) amb un quimioteràpic (el deruxtecan) i ha estat aprovat recentment per al tractament del càncer de mama metastàsic HER2+ per l’Agència del medicament dels Estats Units (FDA) i d’Europa (EMA).

    Aquest fàrmac pot dirigir-se també a cèl·lules tumorals que expressin nivells baixos d’HER2 i transportar la càrrega citotòxica a aquestes cèl·lules tumorals però també a les cèl·lules veïnes sense expressió del HER2, un efecte conegut com a “bystander”.

    “Un dels reptes actuals serà assegurar que es miren de forma adequada els nivells de HER2; fins ara no era important, però ara ho és molt, i estudis previs mostren una gran discordança entre patòlegs per identificar nivells baixos de HER2”, explica l’oncòloga Maria Vidal.

    En la investigació van participar 557 pacients, de les que prop del 90% tenien un tumor amb RH positiu i un 10% tenien un tumor amb RH negatiu. Els resultats mostren que la supervivència lliure de progressió va ser de prop de 10 mesos quan es va fer servir el trastuzumab deruxtecan i de 5,1 mesos amb la quimioteràpia habitual. La supervivència mitjana va ser de 23,4 mesos davant de prop de 17 mesos fent la mateixa comparativa.

    “Els resultats obtinguts són estadísticament significatius, clínicament molt rellevants i amb uns efectes adversos molt manejables. Aquest tractament passarà a ser un estàndard aviat, i esperem que no trigui molt en poder incorporar-lo en el sistema públic un cop s’aprovi per l’Agència Europea del Medicament i l’Agencia Espanyola del Medicament i productes sanitaris”, comenta Miguel Gil.

    L’estudi conclou que el tractament amb trastuzumab deruxtecan és la primera teràpia dirigida contra HER2 que demostra un benefici clínic significatiu en pacients amb càncer de mama metastàsic amb baixa expressió d’HER2 (HER2-low). “Actualment, el fàrmac es continua avaluant en altres assajos clínics de fase 3, oberts als nostres centres, en fases més precoces de la malaltia, quan les pacients encara no han rebut quimioteràpia per la seva malaltia metastàtica, per veure si millora encara més l’eficàcia, així com en pacients amb tumors que tenen una mínima expressió de HER2 i no van ser incloses en aquest primer estudi”, conclou Cristina Saura.

  • Un fàrmac desenvolupat a Vall d’Hebron és capaç de frenar la metàstasi del càncer de mama

    Investigadors de l’Institut d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron han demostrat que l’Omomyc, una proteïna inhibidora de MYC que funciona per atacar tumors primaris, també és eficaç per frenar la metàstasi del càncer de mama. L’estudi ha estat publicat al Cancer Research Communications de l’Associació Americana de Recerca del Càncer.

    En la recerca s’han dut a terme diferents experiments tant in vitro com in vivo per conèixer de quina manera Omomyc impactava en les metàstasis del càncer de mama. «La resposta ha estat molt positiva i en tots els casos s’ha pogut comprovar que Omomyc té una activitat antimetastàtica important, en contra del que s’havia especulat», explica el Dr. Daniel Massó, investigador de Peptomyc i primer autor de l’article.

    «Fins ara havíem demostrat que Omomyc era eficaç controlant molts tumors primaris. Ara, a més, hem vist que també és un fàrmac eficaç per bloquejar la invasió, l’establiment i el creixement de les metàstasis en el càncer de mama», afegeix la Dra. Laura Soucek, codirectora de Recerca Translacional i Preclínica i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO, que també ha participat en aquesta recerca. També han participat en aquest article per part del VHIO el Grup de Teràpies Experimentals dirigit per la Dra. Violeta Serra i el Grup de Factors de Creixement del Dr. Joaquín Arribas.

    Omomyc va ser creada per Vall d’Hebron com una miniproteïna capaç d’inhibir MYC i, després de múltiples estudis preclínics els resultats dels quals han fet la volta al món, ja s’està provant en pacients, en un assaig clínic iniciat el maig de l’any passat al VHIO. Prèviament a l’assaig, Omomyc ja havia demostrat una activitat antitumoral potent en múltiples línies de cèl·lules tumorals i models de càncer en ratolí, independentment del teixit d’origen i de les mutacions.

    Tot i això, tots els treballs de recerca duts a terme fins ara amb aquest fàrmac s’han centrat en tumors primaris i mai se n’havia provat l’eficàcia contra la malaltia metastàtica. «Alguns estudis suggerien que MYC podia exercir una funció antimetastàtica, per la qual cosa inhibir-lo podria ser perjudicial. Però les dades que hem obtingut en la nostra recerca mostren tot el contrari», apunta el Dr. Daniel Massó.

    Resultats positius en tots els experiments

    S’han fet proves tant en models in vitro com en models de ratolí. En els primers s’ha provat l’eficàcia en tots els tipus de tumors, mentre que en els segons el treball s’ha centrat en el càncer de mama triple negatiu, una malaltia que necessita urgentment opcions terapèutiques millors.

    «Hem pogut veure que, en ratolins modificats genèticament, Omomyc és capaç de fer que el tumor primari creixi menys, però també hem observat que impacta en el creixement de les metàstasis i en alguns casos les fa desaparèixer. Quan hem administrat Omomyc per via intravenosa, els resultats també han estat positius, ja que hem vist que es produïa una disminució del creixement del tumor i que s’allargava significativament la supervivència dels ratolins», comenta el Dr. Massó.

    Encara que la recerca encara no s’ha dut a terme amb pacients, el treball dut a terme pel VHIO també ha volgut analitzar la possible repercussió de l’aplicació d’Omomyc. Per això s’han analitzat bases de dades de pacients, en què s’ha pogut comprovar que les pacients de càncer de mama que presentaven sobreexpressió dels gens que bloqueja Omomyc tenien una supervivència més baixa. «Això ens fa ser optimistes i pensar que, si aquestes pacients es tractessin amb el nostre fàrmac, potser podríem millorar-ne la supervivència», ha explicat per acabar el Dr. Massó.

  • ‘Wash Me’: trencant el tabú de les relacions sexuals i el càncer de mama

    El diagnòstic del càncer i el seu tractament poden tenir un fort i perllongat impacte sobre la sexualitat de les dones. ‘Wash Me’, de la productora d’Erika Lust, és el primer curtmetratge eròtic que aborda aquest fenomen. Es tracta d’un retrat íntim i esperançador d’una dona que redescobreix el seu cos i el seu desig després de superar la malaltia. Dirigit per Rebecca Stewart, el film explica la història personal de la directora com a pacient i el procés cap a la recuperació. La pel·lícula és una manera de reivindicar la importància de parlar d’aquests aspectes, que sovint no es tracten i constitueixen un tabú per les dones que els pateixen.

    “El fet que es parli tan poc d’això significa que milions de persones sovint s’enfronten aquesta càrrega soles. Volia fer servir aquesta pel·lícula per obrir el debat, mostrar solidaritat i inspirar esperança. Tornar a sentir el teu cos després de la malaltia i la quimioteràpia, és la sensació més electrificant i empoderadora”, explica la directora del film.

    El diagnòstic i el tractament del càncer de mama tenen efectes diversos sobre la capacitat de les dones per intimar. “La quimioteràpia provoca en molts casos la pèrdua de la menstruació i això una menopausa precoç. Els efectes secundaris del tractament relacionats amb la disminució dels estrògens produeixen una sèrie de símptomes relacionats amb la sexualitat: sequedat vaginal, disminució de la libido i també una pèrdua d’elasticitat a la musculatura vaginal, fet que pot provocar dolor durant les relacions, no només per la sequedat, sinó per la rigidesa de la musculatura”, explica Sònia Servitja, cap de secció del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar i doctora de la Rebecca Stewart.

    A això cal sumar altres efectes físics, com la pèrdua del cabell, les celles i les pestanyes o l’efecte de la cirurgia sobre la mama, amb tots els problemes emocionals que aquest fet pot causar. “Hi ha una part física, biològica, derivada de la disminució d’estrògens i, després, hi ha tota una part emocional relacionada amb els canvis corporals, que fan que les dones no es vegin com elles mateixes. Això té un impacte important en l’autoestima de les pacients i pot influir negativament en tots aquests aspectes relacionats amb la libido i amb la capacitat de gaudir de les relacions sexuals, fet que també genera un impacte en les relacions de parella”, assenyala la Dra Servitja.

    Per tot plegat, segons la cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital del Mar, és necessari un enfocament multidisciplinari. “L’abordatge no ha de ser només per part dels equips d’oncologia i cirurgia, metgesses, metges i infermeres, sinó també des d’un vessant emocional, amb terapeutes especialitzats en sexualitat”, apunta.

    Servitja remarca també el tabú que suposa per les pacients parlar de l’impacte del tractament en les seves relacions sexuals. “Hi ha pacients que en parlen, sobretot les més joves, però les dones de mitjana edat ho viuen amb vergonya, molt probablement per l’educació que han rebut des de petites. Ho veuen com si fos un tema secundari. Sovint no són capaces ni de parlar-ho amb la parella ni d’expressar el que elles necessiten i encara menys de posar-ho sobre la taula en la consulta mèdica. S’hauria de començar a trencar aquest tabú, perquè l’efecte del tractament contra el càncer de mama en la sexualitat no és un tema banal ni secundari; és igual d’important que la caiguda del cabell o les nàusees”, sosté la doctora.

    La presentació de la pel·lícula ‘Wash Me’ el passat 4 d’octubre, amb motiu del Dia Internacional contra el càncer de mama, ha donat el tret de sortida a la campanya solidària de la productora audiovisual per recaptar fons i finançar la recerca en el càncer de mama que es fa a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). La directora i la productora del curtmetratge han anunciat que totes les noves subscripcions durant el mes d’octubre a la plataforma XConfessions, des d’on es pot veure el curtmetratge gratuïtament, es donaran a la Fundació Amics de l’Hospital del Mar per donar suport a la recerca en el camp de la immunoteràpia en el càncer de mama. A més, es donarà 1 euro cada vegada que es comparteixi el projecte a les xarxes socials des de la plataforma.

    / Erika Lust Productions

    Avenços en el tractament del càncer de mama

    El càncer de mama és el més freqüent entre les dones a Catalunya, amb més de 5.000 casos diagnosticats cada any. La seva incidència està directament relacionada amb l’edat, incrementant-se les possibilitats de patir-lo a partir dels 50 anys. Altres factors de risc a patir aquest tipus de càncer són, en menor mesura, factors genètics o ambientals, com l’exposició al tabac durant la infantesa, el consum d’alcohol o seguir una dieta alta en greixos.

    La supervivència s’ha incrementat notablement durant les últimes dècades, superant el 80% dels casos. Una fita que s’ha aconseguit gràcies als nombrosos avenços que hi ha hagut pel que fa al tractament i a l’abordatge de la malaltia. “El fet de fer un abordatge multidisciplinari, tenint totes les opcions a l’hora de decidir l’estratègia terapèutica des del punt de vista oncològic, radioteràpic, quirúrgic i de cirurgia reconstructiva, ha suposat un gran avenç”, assenyala Servitja.

    Com a avenços en el tractament, remarca les noves estratègies de tractaments hormonals i la individualització dels tractaments, desenvolupant una medicina més personalitzada. “Som capaços, a través de tècniques d’anàlisi genòmica, d’identificar quines pacients es beneficien de la quimioteràpia i en quines el benefici potser és menor i, per tant, se la poden estalviar”, explica. També remarca la importància de les noves dianes terapèutiques i els avenços en la immunoteràpia per tractar alguns tipus de tumors.

  • Lola, un sostenidor per a dones amb un sol pit per a «ajudar a veure la no reconstrucció com una opció més»

    El 8 de juny de 2018, Idoia va rebre una notícia que li va canviar la vida: li van diagnosticar un càncer: «Tenia 36 anys i de casualitat, perquè no acostumo a autoexplorar-me, em vaig trobar un bony en el pit. Era bastant gran ja, així que vaig anar al meu metge de família. Em va enviar d’urgència al programa de detecció precoç del càncer de mama, i en tres dies tenia el diagnòstic».

    L’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) estima que 2019 portarà 33.307 casos nous de càncer de mama, la qual cosa suposa un increment del 7,5% des de l’any 2012. «L’augment s’explica per l’envelliment de la població i perquè hi ha millors proves de diagnòstic. En definitiva, es detecta més: abans et mories amb càncer i ni t’assabentaves», apunta Beatriz Díez, responsable de comunicació de l’Associació.

    Segons aquesta font, el 90% de les persones a les quals se’ls diagnostiqui càncer de mama aquest 2019 (99% dones, 1% homes) continuaran vives cinc anys després.

    A l’hora d’enfrontar-se a l’operació, són molts els factors que determinen si el procés ha d’acabar en mastectomia o no. Segons la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica i Reparadora, una mica més del 64% dels casos que es diagnostiquen cada any, impliquen una mastectomia. D’ells, el 30% de les dones se sotmet a una cirurgia de reconstrucció i només el 40% ho fa de manera immediata.

    «Una reconstrucció és una cirurgia agressiva i cal valorar el pronòstic de la pacient i el que suposarà per a ella», explica Beatriz Cirauqui, oncòloga especialitzada en càncer de mama. Una vegada que s’ha valorat positivament l’operació, fer-ho o no «és una decisió de la pacient. Tan respectable és la que vol sotmetre’s a ella com la que no. L’important és que estiguin contentes i se sentin bé».

    Idoia es troba en el grup de les quals han decidit no fer-ho: «Quan vaig començar a assabentar-me més de com anava la cosa, vaig pensar que no veia necessari per a mi passar per tot això per tenir un pit que potser ni tan sols m’agradava després».

    Encara que la seva posició ha estat molt qüestionada a l’hospital, en gran part per la seva joventut, Idoia va entrar al quiròfan amb la idea ferma de no reconstruir-se i va sortir «feliç, sense el càncer, i sense pensar en res excepte en què ja estava bé».

    Al principi, com la majoria de les dones que passen per una mastectomia, va remenar les pròtesis externes com un complement ocasional, però quan va anar a posar-la-hi, tot va canviar: «Em vaig sentir súper trista. Vaig sentir que estava perdent l’autoestima, perquè necessitava una cosa externa per a estar bé». En aquest moment va tenir clar que mai les usaria, pel què va optar per buscar peces de llenceria que s’ajustessin a la seva imatge actual.

    «Em vaig recórrer totes les botigues i no vaig trobar res». Allí hi havia, en qualsevol cas, pròtesis externes i sostenidors per a ficar-les. Però això no era el que buscava. Idoia lamenta que aquests llocs a l’octubre «es vesteixen de rosa» i fan campanyes, però que no obstant això «exclouen a totes les que no ens reconstruïm».

    Després de comprovar que no hi havia res, va escriure a teta&teta, «una associació sense ànim de lucre, però amb ànim de donar molta guerra», com elles es defineixen, que crea productes i iniciatives socials per a reivindicar la llibertat femenina i la igualtat. El seu objectiu era veure si elles tenien més informació: «Els vaig explicar el meu cas. Els vaig dir que si sabien d’algú que vengués un sostenidor per a persones ‘uniteta’ i que si no, ho féssim. Van buscar i van investigar, però tampoc van trobar res. Llavors em van dir que anàvem amb això ‘palante’. I aquí va arribar Lola».

    Bocetos de Lola, el sujetador postmastectomía de una sola copa

    «Volem normalitzar la no reconstrucció. El missatge que hi ha darrere del sostenidor és visibilitzar una opció que no sol remenar-se tant, ja que el més estès és usar pròtesi, ja siguin internes o externes», explica a eldiario.es María Rufilanchas, una de les integrants de teta&teta, sobre l’objectiu de Lola.

    Quan van parlar amb Idoia i van decidir crear-ho, van integrar en l’equip a la marca Aniela Parys, que opta per la fabricació amb elements naturals, i a Noelia Morales, la creadora d’Anna Bonny, uns pegats per a «ajudar a gaudir de la nuesa i el sexe» a dones que s’han sotmès a mastectomia i no han volgut o no han pogut reconstruir-se.

    «Es diu Lola perquè és sinònim de «teta». I com coincideix que també és un nom de dona, perquè pensem que era bonica la coincidència», apunta María. L’arribada del sostenidor és ja una realitat, perquè han superat els 15.000 euros en la campanya de micromecenatge que van llançar: «Estem molt contentes, és una passada com ens ha donat suport la gent». Persones sense càncer i dones «molt agraïdes» que els han enviat missatges dient que «estan desitjant provar-ho».

    Encara que de moment és un esbós, la idea és que el sostenidor estigui a la venda al voltant de febrer o març de 2020. Però abans hi ha molta feina pendent. Per a començar, seleccionar el teixit i fer proves en les potencials receptores: «Ens agradaria poder unir a persones que portin temps operades amb unes altres que s’hagin operat recentment, perquè la sensibilitat de la pell és diferent quan portes pocs mesos a quan portes molts», explica María.

    Al principi, volien fer un sostenidor i un bodi, encara que també estan considerant centrar-se en dos sostenidors diferents: un per al moment de la postmastectomia i un altre per a més endavant.

    El projecte, en paraules de les seves creadores, «ens fa una mica més lliures a totes» i amb ell pretenen que les dones guanyin en seguretat, com va fer Idoia després de la seva mastectomia: «Jo no em sento menys femenina que abans per tenir un sol pit. A més, considero que he guanyat autoestima en tot això; he valorat moltes altres coses i he abraçat molt més el meu cos», subratlla.

    Càncer de mama metastàtic, el gran oblidat

    «La societat ens ha ensenyat que l’asimètric queda molt lleig». Amalia té 48 anys i va ser sotmesa a una mastectomia quan fa deu anys va tenir un càncer de mama. Ella va optar per la reconstrucció, encara que no va ser una cosa imminent: «En el meu cas van passar dos anys almenys, fins que vaig estar reconstruïda».

    Durant aquest temps, va haver d’usar una pròtesi externa: «Són molt incòmodes i et sents fatal». Amalia lamenta que en aquell moment no hi hagués un sostenidor com Lola, del qual és «molt partidària, perquè és important que el món sàpiga que es pot estar amb una «teta» passejant pel carrer». A més, insisteix, «hi ha moltes companyes que no s’han pogut reconstruir; així que per elles també».

    Bocetos de Lola, el sujetador postmastectomía de una sola copa

    Avui, deu anys després d’aquella mastectomia, i quan semblava que la seva història amb el càncer havia acabat, Amalia té metàstasi. Ho va començar a notar el desembre de 2017, per una tos i una picor en la gola, que va ser el senyal que la va portar a unes proves mèdiques i al diagnòstic que diversos mesos més tard va confirmar els seus temors.

    Encara que cada vegada hi hagi més avanços, càncer de mama no sempre s’identifica amb curació. De fet, dels gairebé 33.000 nous casos d’aquesta malaltia que es detecten anualment a Espanya, la Fundació Grup Espanyol de Recerca en Càncer de Mama estima que entre un 5 i un 6% presentaran metàstasi en el moment del diagnòstic. Però no es queda aquí, perquè un 30% de les dones que van ser diagnosticades en estadis primerencs, tindran una recaiguda amb metàstasi, fins i tot anys després d’haver rebut el seu primer tractament.

    «Ara tinc càncer en el pulmó, el fetge i els ossos. Quan et donen aquesta notícia, et cau el món damunt, et creus que ja s’acaba tot, et quedes en blanc, tot es paralitza. Al principi me’l vaig prendre com una maçada brutal», confessa Amalia en conversa amb eldiario.es.

    Unes sensacions que va intentar reduir buscant a més persones en la seva situació. «Vaig trobar a Facebook un grup de suport de dones amb càncer de mama metastàtic, i quan vaig entrar aquí, se’m van obrir els ulls. Vaig veure que no tinc per què morir ja i que el que em diferencia amb la resta de persones és simplement que jo sóc més conscient que la mort és aquí», relata.

    Aquest grup del qual parla Amalia va derivar en l’Associació Espanyola Contra el Càncer de Mama Metastàtic, que va néixer fa una mica més d’un any i mig i de la qual també forma part Marga, de 43 anys: «El 2012 em vaig trobar un bony en el pit un cap de setmana i em van diagnosticar càncer de mama avançat». La metàstasi va arribar cinc anys després, el 2017, canviant la seva vida «totalment», perquè «avui dia no hi ha curació».

    Entre els objectius principals de l’Associació es troba «donar visibilitat a aquesta part de la malaltia, proporcionar suport a familiars i pacients i recaptar diners per a recerca». Una cosa, això últim, per al que han creat el Premio Madre Chiara, en honor a una de les fundadores, ja morta, i en el qual poden participar tots els hospitals d’àmbit nacional. El guanyador es dotarà amb 50.000 euros per a continuar desenvolupant el projecte.

    A més, també col·laboren amb la Fundació Solti, que es dedica només a la recerca contra el càncer de mama i que ha creat el projecte Cronos-Hope, centrat en donar a les pacients de càncer de mama metastàtic un tractament ajustat al seu tumor.

    «El nostre somni és que ens poguéssim curar. Crec que s’aconseguirà, però que encara falta; llavors, volem cronificar-lo: van sortint moltes opcions i l’esperança de vida va en augment», explica Marga.

    «Avui dia puc fer una vida relativament normal, encara que no puc treballar i haig de venir a l’hospital molt sovint», se sincera. Al llarg del procés, ja ha canviat una vegada de tractament: «Sempre estàs amb por de fins quan funcionarà, perquè sabem que dura un temps. Per això és important la recerca, per a allargar la situació al màxim».

    El càncer de mama suposa un viatge en el qual cada any s’embarquen de manera involuntària milers de dones i les seves famílies. Dones que aprenen a conèixer-se a si mateixes i a l’entorn que les envolta. Dones a les quals els agrada ballar, riure, viure i gaudir i que, encara que són fortes i valentes, també senten por i ràbia.

    «Estem fartes de vinga tu pots; vinga si tu ets molt positiva. Si ets una guerrera, ets una lluitadora. No, no em diguis guerrera, perquè no estic en lluita amb mi mateixa o amb el que tinc en el meu cos. Simplement vull dir-li a la malaltia que em deixi viure uns quants anys més, que no vull deixar-me anar encara», tanca Amalia.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Viure després d’un càncer de mama, la veritable ‘llarga malaltia’

    Unes 250.000 dones han tingut càncer de mama a Espanya. Segons les últimes dades de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), s’han registrat 33.307 nous casos el 2019. D’ells, entre el 85 i el 90% sobreviurà cinc anys o més. Són les llargues supervivents de la malaltia.

    La seva taxa de supervivència és molt major que la mitjana de tots els tumors (que és del 53% al cap de cinc anys) i molt més alta que en alguns tipus de pronòstic greu, com el de pulmó (6%) o fetge (18%). Una de les principals lliçons apreses en càncer és que cap pacient és igual a un altre ni posseeix les mateixes necessitats.

    Per això, la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), juntament amb altres societats involucrades en aquest procés, va publicar l’any passat una guia consensuada amb les recomanacions clíniques concretes per al càncer de mama tant en estadi primerenc com metastàtic.

    El seu objectiu és aconseguir que el seguiment d’aquestes pacients es faci de forma compartida, col·laborativa i coordinada entre els professionals de l’atenció especialitzada i primària. Perquè tampoc totes les pacients amb tumors de mama poden ser tractades de la mateixa manera.

    «El pronòstic ha anat millorant en els últims anys, el què fa que cada vegada siguem més optimistes en pensar en el seu futur», explica a Sinc Miguel Ángel Seguí, oncòleg mèdic del Consorci Sanitari Parc Tauli de Sabadell.

    «En els casos en què la malaltia no és curable també hem millorat molt la supervivència, la qual cosa permet que puguem parlar d’una cronificació de la patologia per a moltes dones amb càncer de mama metastàtic», apunta Seguí, vocal de la junta directiva de la SEOM.

    «Un canvi radical ha estat passar de veure el càncer de mama com una malaltia única a dividir-la en tres subtipus –triple negatiu, HER2 i hormonosensible–, per als quals utilitzem diferents teràpies», indica per la seva part Joaquín Gavilá, expert de l’Institut Valencià d’Oncologia. «Així millorem el pronòstic, curant més i millor».

    «Realitzem cirurgies menys agressives i administrem menys radioteràpia. Fins i tot en un d’aquests subtipus (HER2) evitem la quimioteràpia en el 40% dels casos. A més, s’ha estès l’ús de teràpies biològiques que actuen sobre estructures cel·lulars específiques i amb una toxicitat més limitada», afegeix.

    Vives, però amb seqüeles

    Gavilá, que també és vocal de la junta directiva de SOLTI, grup acadèmic de referència que desenvolupa assajos clínics en càncer de mama, és rotund: «En els últims anys hem aconseguit millorar el pronòstic i la qualitat de vida de les nostres pacients».

    Ara bé, aquesta alta supervivència s’acompanya d’un preu personal. Les teràpies administrades poden deixar seqüeles físiques, psíquiques i psicosocials que es manifesten o persisteixen anys després d’haver finalitzat el tractament.

    «L’oncologia actual persegueix resoldre la malaltia deixant darrera seu un impacte mínim en la qualitat de vida de les pacients», agrega Gavilá. «Per a reduir les seqüeles físiques i impactar en la menor mesura possible en l’estat d’ànim i en les esferes social, laboral i familiar de les pacients, cada vegada usem teràpies més específiques i, per això, menys agressives».

    Però la veritat és que el dia a dia de les pacients es veurà afectat en funció de l’abast de la seva malaltia, però també dels fàrmacs administrats. «La identificació precoç i la teràpia primerenca poden canviar l’evolució d’aquestes seqüeles, passant de només ser un efecte secundari agut a convertir-se en crònic si no s’actua de manera ràpida», subratlla l’expert.

    Per exemple, les cicatrius i molèsties secundàries de les cirurgies –que comporten canvis en la imatge corporal– o els problemes psicosexuals derivats de les alteracions hormonals, per no parlar del cansament o dolor en les articulacions, la por a la recurrència i, a vegades, la deterioració cognitiva, que influiran en la vida futura de moltes de dones.

    «En moltes ocasions les pacients eviten mirar-se al mirall o veure directament la zona afectada. I sovint tendeixen a magnificar la percepció i grandària de les cicatrius, així com veure deformitat en el seu cos», adverteixen des del Grup Espanyol de Pacients amb Càncer (GEPAC).

    Així mateix, cal tenir especial atenció a l’obesitat i els problemes cardiovasculars, ja que aquest grup sofrirà una major incidència. És més, com el càncer de mama afecta moltes dones joves, el tractament pot influir negativament en el seu desig de tenir fills biològics.

    Per a GEPAC, «tot això pot ocasionar trastorns adaptatius lligats als canvis que experimenten i inseguretat per tornar a la seva rutina. Encara que estiguin lliures de malaltia, psicològicament poden no estar bé».

    Tornar al treball després d’un càncer

    Un altre dels efectes col·laterals que impactarà en les supervivents és la dificultat en la reincorporació a la vida laboral per les seqüeles físiques i, moltes vegades, per la incomprensió dels ocupadors sobre les necessitats de les pacients.

    El 20% de les dones diagnosticades amb càncer de mama tenen menys de 40 anys i després han de tornar a la seva activitat laboral, social i familiar. Aquest retorn pot veure’s condicionat pel tractament, d’aquí la importància de l’equip especialitzat i les noves teràpies dirigides.

    «Els metges avaluem cada cas de manera independent i intentem adaptar el tipus de teràpia a les circumstàncies en la mesura que sigui possible», puntualitza Gavilá.

    Un problema afegit és que moltes d’elles ja es trobaven en una situació socioeconòmica compromesa (un 16% de les dones diagnosticades a Espanya durant 2017 tenia una situació econòmica de risc). És a dir, que el càncer pot suposar un seriós agreujant a la seva realitat prèvia.

    «A més de comptar amb baixos ingressos, les dones afectades han d’assumir, aproximadament, 150 € al mes de despeses derivades de la malaltia –augmentant la despesa en salut del pressupost familiar (d’un 3% en absència de malaltia fins a un 11% amb la patologia)–», subratlla.

    Un sistema sanitari cronificat

    Sobre si el nostre sistema sanitari està preparat per a aquestes pacients, Seguí afirma: «No totalment. És necessària més formació i coordinació entre els nivells assistencials i una major sensibilització dels professionals. Però hi ha nombroses iniciatives per a millorar aquesta situació, així com molts casos d’èxit».

    Segons l’expert, des de fa diversos anys s’ha constatat la necessitat de compartir el seguiment de les llargues supervivents de càncer de mama entre la cura hospitalària especialitzada i l’atenció primària per a garantir una coordinació efectiva.

    «Encara que continua havent-hi un seguiment per part de l’especialista hospitalari –sobretot durant els primers cinc anys–, el metge d’atenció primària té un paper destacat en la detecció de recidives i de segones neoplàsies, així com en l’abordatge dels efectes tardans del tractament oncològic», assenyala.

    Igualment, el metge resulta fonamental en l’atenció a la comorbiditat, la vigilància psicològica, a promoure estils de vida i estratègies de prevenció de la salut i a normalitzar l’atenció de les pacients curades.

    Una mica menys optimista és Gavilá. «Difícilment podrem estar preparats al 100% per als diferents escenaris de cronicitat al fet que ens enfrontem. Només millorant la formació en oncologia del personal –com podria ser la infermeria especialitzada– i optimitzant la gestió de l’atenció primària aconseguirem una situació similar als EUA, Regne Unit o Alemanya, on s’atén de manera satisfactòria al pacient oncològic crònic».

    Una pacient apoderada

    Des de GEPAC sostenen com la visió de les pacients amb càncer de mama ha canviat en els últims anys respecte a la patologia. «Ara saben que s’investiga bastant, encara que falti camí per recórrer. Però encara que el pronòstic també ha millorat, el diagnòstic continua estant associat socialment a la mort».

    «Quan les pacients estan informades sobre els últims avanços existents, solen tenir una visió més positiva i disminueix la seva ansietat», recalquen. D’aquí la importància d’apoderar a les pacients perquè puguin prendre de manera autònoma les millors decisions en el curs de la seva malaltia.

    Respecte als avanços per a pal·liar aquells signes que quedin de la patologia, «en càncer de mama i altres tumors es dóna per fet en nombroses ocasions que, en estar lliure de malaltia, ja poden tornar a refer la seva vida sense complicacions». No obstant això, segons GEPAC «existeixen moltes dificultats que impedeixen millorar la seva qualitat de vida i tornar a tenir una rutina com abans».

    Tant especialistes com pacients estan d’acord en alguna cosa: és necessari un equip multidisciplinari que ajudi a reorientar a la pacient, aprenent a viure amb les seqüeles.

    Aquest és un article de l’Agència SINC