Just Deploy It!

Etiqueta: COMB

  • Congressos com el què va assegurar que el càncer es cura només són habituals davant la passivitat de les administracions

    Aquest és un article de eldiario.es

    Afirmar que un càncer es produeix per desequilibris emocionals és quelcom que no té cap mena de base científica. No obstant això, la passada setmana l’Hotel Barceló Sants de Barcelona acollia la celebració d’un esdeveniment en el què una sèrie de personatges feien afirmacions com aquesta o donaven consells absurds sobre com afrontar un càncer. Posaven en dubte l’eficàcia d’alguns dels tractaments actuals, com la quimioteràpia, davant la sorpresa i la indignació de la comunitat científica i metgessa.

    No va ser un cas aïllat. Segons el recompte que fa l’Associació per Protegir al Malalt de Teràpies Pseudocientífiques (APETP), se celebren centenars d’actes similars. No és que no hi hagi eines legals per tractar d’impedir la difusió d’informació acientífica perjudicial per a la salut, però existeix certa passivitat en les administracions sanitàries, segons expliquen els experts.

    «Hi ha moltíssims estudis publicats sobre aquest tema i la conclusió és unànime, no es pot dir que hi hagi cap tipus de càncer que sigui provocat per un esdeveniment traumàtic o estressant», explica a eldiario.es el doctor Miguel Ángel Seguí, portaveu de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). «Prou té un pacient amb patir una malaltia greu, com a més a més dir-li que la culpa és seva perquè no va gestionar bé un problema personal. Em sembla una cosa totalment retrògrada, a més de dolorosa per al pacient».

    L’afirmació sobre l’origen emocional del càncer la va fer lliscar durant l’esdeveniment Txumari Alfaro, personatge que durant dècades ha ofert consells de salut en programes de televisió de pràcticament totes les cadenes generalistes. En un moment de la seva xerrada, tres dones les filles de les quals tenen càncer de mama van preguntar què podien fer. «Res», va ser la resposta d’Alfaro, «només prenent consciència del càncer de pit que tens a la mama esquerra, et millorarà».

    Aquest tipus de teories pseudocientífiques basades en una suposada interacció entre ‘ment’ i cos han estat qualificades per l’Organització Mèdica Col·legial com «les més perilloses de les propostes pseudoterapèutiques». La majoria parteixen del que es coneix com a ‘Nova Medicina Germànica’, un moviment que ha estat qualificat com a secta a diversos països europeus. Un dels seus creadors, Claude Sabbah, compleix actualment condemna per la mort d’un pacient de càncer de pròstata que va renunciar al seu tractament.

    La SEOM no ha estat l’única a posicionar-se contra aquest esdeveniment, professionals i institucions científiques i sanitàries de tot tipus es feien ressò a xarxes socials de la denúncia que el Col·legi de Metges de Barcelona va presentar davant el Departament de Salut dies abans que es dugués a terme l’acte i criticaven els comentaris que, com el d’Alfaro, s’anaven filtrant a través de xarxes socials.

    Cursos, xerrades i fires per tota Espanya

    No obstant això, lluny de ser una excepció, aquest tipus d’esdeveniments en els què els ponents amb o sense formació mèdica fan afirmacions de caràcter sanitari sense base científica alguna són habituals en moltes ciutats espanyoles. «No és una excepció», afirma Seguí, «si vas a qualsevol centre sanitari veuràs que hi ha milers de paperets d’esdeveniments com aquest, en els quals s’ofereixen tot tipus de tractaments alternatius».

    Alguns dels organitzadors d’aquest tipus d’esdeveniments es troben entre els ponents que acompanyaven a Alfaro al congrés de Barcelona. Entre ells destaca Josep Pàmies, un agricultor català que assegura que un càncer terminal pot remetre amb uns canvis «d’hàbits alimentaris, emocionals i d’ubicacions geopatològiques».

    Pàmies, que també defensa el que en aquest entorn es coneix com a ‘solució mineral miraculosa’, un producte tòxic molt similar al lleixiu al qual els seus seguidors atribueixen tot tipus de bondats, com guarir el càncer o l’autisme en nens, figura com a organitzador d’altres esdeveniments que se celebren en diferents ciutats espanyoles, com la Fira de Salut i Alimentació que porta ja 10 edicions.

    «En aquesta fira també participen persones que tracten a malalts de càncer i en l’última fins i tot col·laboraven l’ajuntament de Balaguer i la diputació de Lleida», explica a eldiario.es la presidenta de l’Associació per Protegir al Malalt de Teràpies Pseudocientífiques (APETP), Elena Campos, qui insisteix que «el congrés de Barcelona no és, en absolut, l’únic esdeveniment en el qual es fan afirmacions d’aquest tipus, hi ha centenars al llarg de tot el territori nacional».

    Campos, especialista en biomedicina del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, assegura que l’APETP va actualitzant una llista amb tots els esdeveniments que es realitzen cada any. «El nostre objectiu és visibilitzar el problema i conscienciar de la seva gravetat, hem detectat xerrades en col·legis en els quals s’explica a nens petits l’origen emocional de la malaltia», assegura.

    Però a més de visibilitzar el problema, des d’aquesta associació també denuncien la passivitat de les autoritats davant el que consideren un risc contra la salut pública. «Ens alegrem que els mitjans s’hagin fet ressò d’aquest esdeveniment perquè és necessari que es visibilitzi la situació i la seva gravetat», explica Campos, «però també cal posar en evidència la necessitat que les institucions sanitàries i els col·legis mèdics comencin a vigilar la mala praxi i l’intrusisme sanitari».

    Buit legal i deixadesa política

    La impunitat amb la qual s’han passejat per Espanya alguns d’aquests personatges ha deixat la sensació que existeix un buit legal a l’hora d’oferir consells o tractaments mèdics, així com que les seves afirmacions estan emparades per la llibertat d’expressió.

    No obstant això, l’advocat i especialista en aquest tipus de casos, Fernando Frías, recorda que «hi ha mecanismes legals per impedir aquest tipus d’actes via administrativa o, almenys, que hi hagi algun tipus de conseqüència legal si durant l’esdeveniment es realitzen afirmacions falses o es pretenen vendre serveis inútils contra una malaltia tan greu com és el càncer».

    També des del punt de vista penal existeix la possibilitat de perseguir certes accions, especialment a través dels articles referits a l’intrusisme professional o als delictes contra la salut pública. No obstant això, Frías reconeix que «caldria analitzar cadascuna de les ponències que es fan en aquest tipus d’esdeveniments per comprovar si s’està cometent un delicte».

    Tot i així, aquest advocat assegura que un dels principals problemes a l’hora d’abordar aquesta situació és la «deixadesa de les comunitats autònomes i del Ministeri de Sanitat». Segons Fredes, «aquesta gent veu que pot actuar amb plena impunitat, per la qual cosa es permeten el luxe de muntar aquests congressos en els quals fan tot tipus d’afirmacions».

    Càncer i teràpies alternatives

    El càncer és una de les primeres causes de mort a nivell mundial. Segons l’Organització Mundial de la Salut, els diferents tipus de càncer que existeixen es deuen a multitud de factors i aproximadament un terç de les morts es deuen factors de risc alimentaris o a hàbits poc saludables. Cap es deu a problemes emocionals, no obstant això, segons un estudi publicat el passat mes d’agost, les teràpies alternatives augmenten enormement les taxes de mortalitat d’alguns tipus de càncer. En particular, per al càncer de mama, el risc de mort es dispara fins a un 470%.

  • «Suggerir en un congrés que el metge actua de forma deslleial davant el pacient és molt llastimós»

    Aquesta entrevista ha estat publicada a eldiario.es

    El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha denunciat la celebració aquest dissabte a la capital catalana d’un congrés que consideren que promou la pseudociència i les teràpies alternatives contra el càncer. El doctor Gustavo Tolchinsky, secretari d’aquest organisme i responsable d’avaluar els casos de mala praxi mèdica, considera que qüestionar la relació de confiança entre facultatius i pacients (el que promou aquest simposi sol amb el seu nom: «el que el teu metge no t’està explicant») significa erosionar un dels pilars de l’aplicació de la medicina.

    Què veuen en aquest congrés que els ha portat a qualificar-ho de «pseudocientífic» i per què consideren perillosa la seva celebració?

    És evident que el seu títol, Un món sense càncer. El que el teu metge no t’està explicant, suggereix que els metges actuem de forma ocultista i que traïm la confiança del pacient. I sense confiança, la relació metge-pacient no té sentit. Suggerir en un congrés que el metge actua de forma deslleial davant el pacient, de forma deliberada, és molt llastimós, perquè ataca alguna cosa bàsica per a la societat: la confiança en els seus metges.

    Per què han optat per la via de demanar a la Generalitat que obri un expedient?

    És un deure del Col·legi regular la professió, i si ho fem és per protegir a la població, per això avaluem l’actuació dels metges. Però la nostra competència només la tenim sobre la població mèdica, no tenim capacitat sobre uns altres, per això ens hem personat en una altra instància, que és Salut. Entenem que en aquest congrés es difondrà informació molt probablement enganyosa, i amb la que es vol fer veure a la població una realitat que no es basa en fets científics, sinó en elements ideològics respecte a com un col·lectiu creu que és la vida dels pacients amb càncer. Hem de protegir a la població d’informacions que els indueixen a error, o que poden portar a pacients a abandonar tractaments, a no confiar en el seu equip mèdic o a generar-los patiment i angoixa en un moment tan difícil per prendre decisions.

    Malgrat que vostès ho considerin informació perillosa, és la prohibició una solució idònia? No els empara la llibertat d’expressió?

    En qüestions de risc per a la salut és desitjable que actuï l’organisme competent, que és Salut, i per això els hem traslladat la nostra preocupació. La informació que es difon no és que vagi en contra d’una opinió, sinó de fets científics constatables, i si això no danya a ningú, no passa res, però si provoca dany en les persones, llavors podríem dir que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre. Quan un pacient rep informació esbiaixada, sigui per ideologia o per ànim de lucre, implica un element de coacció. Al pacient se li ha d’oferir sempre el tractament amb major evidència científica disponible.

    Més enllà del títol del simposi, què més els indueix a pensar que es puguin difondre teràpies fraudulentes?

    Un dels ponents és Josep Pàmies, i això ja ens suggereix una línia ideològica i argumental del simposi que no anirà d’acord amb defensar evidències científiques. Els seus antecedents, informacions i actes a les xarxes són ben coneguts.

    Vostè és responsable de recopilar les denúncies de mala praxi mèdica. Han sancionat a facultatius per propagar tractaments pseudocientífics?

    Hem sancionat a un metge a un any i sis mesos d’inhabilitació per practicar teràpies que no estaven per res reglades. En la seva actuació no es reconeixien actes mèdics, sinó venda i aplicació de teràpies no reglades, amb el que el seu pacient va estar en mans d’una persona que deia ser metge però no actuava com a tal.

    I fora de la professió, com veu la proliferació d’aquestes teràpies?

    Hi ha una major activitat informativa a causa de les xarxes socials i pacients que pregunten més per diferents teràpies perquè són més sensibles a aquesta informació que està al seu abast. Però no puc parlar molt pel que hi ha fora de la professió. Sí que hem augmentat l’activitat d’expedients per indagar sobre actuació mèdica relacionada amb teràpies no reglades. Quan s’apliquen de manera alternativa, apartant al pacient del tractament que indicarien els procediments científics i les guies clíniques, és una actuació contrària al que hauria de ser un acte mèdic. No sancionem a qualsevol persona que faci un tractament alternatiu, sinó al metge que en l’acte assistencial exerceixi una activitat que no tingui res a veure amb el coneixement mèdic.

    De què parlem quan parlem de pseudociències?

    Pel que fa al càncer, aquest any publiquem a la web del Col·legi un document per als pacients, sigui d’Oncologia o de cures pal·liatives, remarcant sobretot la importància de donar informació correcta. Les persones que se sotmeten a tractaments han de saber què és el que se li està aplicant. No tots els tractaments tenen el mateix nivell d’evidència.

    Posi’m un exemple de quins tractaments no tenen evidències.

    Són aquells que no s’han sotmès a estudis científics ni s’han publicat ni contrastat amb altres grups de recerca. Un pot publicar un cas en el qual diu que aplicant un producte aconsegueix fer caminar a un pacient paraplègic, i un altre sotmet a pacients a un tractament, fa dos grups, els compara sense que l’investigador què s’ha aplicat a cada pacient, es publica amb tota la informació disponible perquè la comunitat científica la pugui posar a prova… Sobre el reiki, en el seu moment va haver-hi una publicació científica que va publicar un experiment amb gent que sabia fer reiki i una altra que no, i el resultat va ser el mateix per a tots dos grups a l’hora de detectar l’energia que se suposa que buscaven. Això és un exemple d’alguna cosa que no té evidències.

  • Jaume Padrós resultarà reelegit com a president del CoMB en ser l’únic candidat

    El Col·legi de Metges tanca la presentació de candidatures a les eleccions que es celebraran el proper 14 de febrer amb un únic programa i candidat: l’actual president Jaume Padrós que resultarà reelegit automàticament. El grup COMB TU que reuneix el 42% dels compromissaris que formen l’assemblea del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va decidir no presentar-se a les eleccions a l’assemblea i a la junta perquè no estan d’acord amb el sistema que s’utilitza.

    Que el grup COMB TU no es presenti a les eleccions que es celebraran el proper 14 de febrer dóna via lliure a l’única candidatura existent: la del reelegit Jaume Padrós. Això quedarà confirmat aquest dissabte 13 de gener, la data límit de presentació de candidatures davant la Junta Electoral a la seu del CoMB. Les dates per a la renovació dels membres de l’Assemblea de Compromissaris i de la Junta de Govern van ser aprovades a la Junta de Govern del passat 14 de desembre de 2017.

    Va ser aleshores que el grup COMB TU va decidir no presentar-se en aquesta ocasió. Denuncien que «es segueixi emprant el mètode de votació per sobres quan la resta de col·legis l’han abandonat per poc democràtic». Al seu entendre, votar per sobres no assegura que el vot sigui secret. Demanen posar urnes a totes les províncies – ara per ara només es posen a la seu del COMB – i acabar amb el sistema actual: «es vota recollint uns sobres oberts que porten davant manuscrit el nom del metge i la seva signatura», expliquen.

    A més, la retirada de la candidatura ve després d’haver presentat una impugnació a aquest mètode a les darreres eleccions convocades l’any 2013.  Encara avui en dia esperen la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l’anterior procés electoral. «Malauradament encara no tenim una sentència definitiva que confirmi l’obvietat de què una organització que ha de ser democràtica per complir la seva funció social no pot tenir un mètode electoral que no compleixi unes mínimes garanties democràtiques», ha denunciat Joan Gené, el candidat a la presidència pel grup COMB TU al 2013.

    En un article publicat en aquest diari, Joan Gené explicava que «en les eleccions al COMB és comú que certs directius i propietaris d’algunes empreses sanitàries facin signar aquests sobres als metges que hi treballen. Posteriorment els lliuren a la candidatura oficialista». Explica que, després que les diferents candidatures també es preocupin de recollir vots propis, el que fan és tancar les butlletes dins d’un altre sobre que envien per correu. Gené assegura que mitjançant aquest format es realitzen el 90% dels vots. El COMB té 33.500 professionals col·legiats però a les darreres eleccions la participació no va superar el 40%.

    Pel que fa al veredicte judicial, Joan Gené va manifestar que el seu grup no té pressa: «esperarem la sentència judicial que ens permeti participar en un procés electoral, transparent, públic, democràtic i participatiu que serveixi per airejar una institució en benefici de la ciutadania i la professió».

    La candidatura de Padrós aposta pel lideratge professional i denuncia la precarietat laboral dels metges

    Jaume Padrós es troba davant la seva reelecció com a president del Col·legi de Metges de Barcelona per als propers 4 anys. Ho fa a través de la candidatura Padrós2018 que reuneix un equip de 20 metges provinents de l’atenció primària i hospitalària.

    En el seu programa electoral expliquen que els principals reptes que haurà d’afrontar d’aquí al 2018 la candidatura de Padrós seran «la millora del finançament sanitari, la jubilació massiva de metges, les necessitats de conciliació laboral, personal i familiar, el lideratge dels professionals sanitaris a les institucions i equips o l’increment de burnout entre els professionals desencadenat per la precarització i la sobrecàrrega assistencial».

    A més, també expliquen que han volgut reforçar i ampliar les línies de treball que han realitzat durant aquests 4 últims anys: «el valor del professionalisme com a principi fonamental, la defensa dels interessos del col·lectiu mèdic i de la societat i el compromís amb la societat».

    Per fer això, destaquen que cal «potenciar el lideratge dels professionals sanitaris per mantenir l’eficiència i l’excel·lència». Així, afirmen que seguiran reclamant una millora de finançament per al sistema sanitari, la recuperació dels salaris dels metges i avançar en el desenvolupament professional. “Hi ha molts companys que treballen en situació de sobrepressió i cal revertir aquesta situació. Cal millorar les condicions de treball i prestigiar l’acte mèdic, donant-li el valor que realment té”, afirma Padrós.

  • El CoMB denuncia un acte que dubta sobre la feina dels metges contra el càncer

    El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) denuncia un acte que assegura que «posa en dubte, de manera explícita, el paper dels metges a l’hora d’informar de manera veraç sobre el càncer als pacients i als ciutadans en general». L’acte es celebrarà el proper 13 de gener sota el nom «Un món sense càncer. El què el teu metge no t’està explicant» i està removent diferents comptes a les xarxes socials. Més enllà del CoMB, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) també ha opinat que a l’acte li manca tota evidència científica i ha demanat que «cap pacient es deixi enganyar per aquestes persones».

    Davant d’això, a més de plantejar la prohibició de l’acte, el CoMB ha posat els fets en coneixement del Departament de Salut, com ha explicat Jaume Padrós, president del Col·legi, a Rac1, «per determinar si els continguts de l’acte poden ser un atemptat contra la salut pública». A més, no neguen que puguin emprendre altres accions.

    En un comunicat que han fet públic a través de la seva pàgina web, el CoMB recorda que «el metge és l’únic professional amb formació, coneixements i competència per diagnosticar una malaltia i indicar-ne el tractament més adequat». A més a més, també ha aprofitat per recordar que, pel què fa a les pseudociències, mai han dubtat en «perseguir i denunciar metges i no metges a través de processos que han derivat en condemnes judicials o administratives».

    En aquest sentit, durant el juny passat, el Col·legi va presentar un document elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb la col·laboració de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia Mèdica i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives on s’alertava del risc que les teràpies alternatives i les pseudociències sense cap evidència clínica ni científica suposen per a la salut.

  • Unes eleccions quasi secretes

    Segurament molt poques persones saben que estem en procés electoral a la junta i a l’assemblea del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). El desconeixement no és casual, és una de les moltes estratègies que han utilitzat les diferents juntes continuistes per seguir controlant la institució. Efectivament, aprofitant l’enrenou de les eleccions autonòmiques del dia 21 i les festes nadalenques, l’actual junta va convocar eleccions el passat 14 de Desembre. Amb tota seguretat el pròxim 14 de gener, i amb molta discreció, la mateixa junta continuista quedarà de nou escollida sense cap votació perquè no hi haurà candidatura opositora. El grup COMB TU que suposa el 42% de l’assemblea de compromissaris hem decidit no presentar-nos en aquesta ocasió, per dues raons fonamentals.

    La primera, perquè desaprovem que es segueixi emprant el mètode de votació per sobres quan la resta de col·legis l’ha abandonat per poc democràtic. Com hem denunciat repetidament, aquest sistema no assegura que el vot sigui secret. És un mètode emprat tradicionalment pels grups que es perpetuen en les institucions emprant una estructura clientelar. El cas del Sr. Villar al capdavant de la Federació Espanyola de Futbol n’és un bon exemple. Nosaltres vam impugnar aquest mètode a les darreres eleccions convocades l’any 2013 i malauradament encara no tenim una sentència definitiva que confirmi l’obvietat de què una organització que ha de ser democràtica per complir la seva funció social no pot tenir un mètode electoral que no compleixi unes mínimes garanties democràtiques.

    La segona, perquè no volem que la nostra presència a l’assemblea de compromissaris serveixi per aportar una imatge de normalitat democràtica a una institució que no ho és gaire. Tradicionalment les juntes del COMB han pres les decisions de forma totalment autònoma sense aprofitar el coneixement, la intel·ligència i l’energia que li aportarien els més de tres-cents metges i metgesses de l’assemblea. Al contrari, l’objectiu de la junta ha estat avorrir-los per aconseguir que marxin. La cinquantena de persones que van assistir a la darrera assemblea demostra que ho han aconseguit. Ho fan aportant informacions tedioses i sense transcendència, evitant abordar temes polèmics o sobreactuant davant tota opinió dissident per considerar-la una agressió personal. Però sobretot, amagant dades a les quals hi té dret qualsevol metge col·legiat. Emparats en una molt personal interpretació de la llei de protecció de dades es neguen, per exemple, a oferir informació econòmica detallada. Impedeixen que els col·legiats i els compromissaris sàpiguen amb què i amb qui es gasten els seus diners.

    Segurament la junta actual viurà com una victòria l’absència de contrincants electorals. Des de la meva perspectiva és una de les moltes deficiències democràtiques d’una institució que ha quedat segrestada per una elit extractiva. Els que passem visita ens sentim cada vegada menys representats per la junta. No deixa de ser curiós que hàgim lliurat el col·legi a un grup de persones vinculades a la propietat i les direccions de les empreses del sector públic concertat i als partits que han governat la Generalitat. Potser és per culpa del fet que al Sud d’Europa considerem aliances estratègiques el que al Nord d’Europa anomenen conflictes d’interès. És significatiu per exemple que el president de la junta electoral, antic company de junta de l’actual candidat, tingui l’oficina de la presidència del Cercle de la Salut al mateix COMB on també hi treballa el fill a l’assessoria jurídica que controla el procés electoral. Tot queda a casa.

    Hem d’entendre que la solució a molts dels nostres problemes professionals actuals, com són la precarietat laboral o la falta de veu en les organitzacions sanitàries, també impliquen reformar el COMB. Hem d’aconseguir que deixi de ser una organització exclusiva segrestada per una elit extractiva i que es transformi en una institució moderna, inclusiva, democràtica i transparent. La tasca no és fàcil. Hem comprovat que el sistema electoral poc democràtic no ho permet. Tampoc han estat efectives les ajudes demanades als Departament de Justícia i de Salut de la Generalitat. Diuen que no és competència seva, que hem d’anar als tribunals. Ja ho hem fet pel procés electoral però no podem posar demandes a cadascun dels aspectes que entenem com abusos de poder.

    Nosaltres no tenim pressa, esperarem la sentència judicial que ens permeti participar en un procés electoral, transparent, públic, democràtic i participatiu que serveixi per airejar una institució en benefici de la ciutadania i la professió.

  • Volem urnes i no sobres a les eleccions del COMB

    Les garanties democràtiques en els processos electorals són un tema de màxima actualitat aquests dies. El que és clar és que totes les votacions han de tenir un mínim de garanties per a ser vàlides, les més importants: a) tothom ha de poder ser escollit i tothom ha de poder escollir lliurement; b) el vot ha de ser secret i el procés electoral totalment transparent; c) ningú ha de sentir-se pressionat en el moment de votar.

    Aquestes condicions també valen pels Col·legis Professionals i per tant també pels de Metges que, tot i ser entitats publico-privades, han de gestionar-se de forma democràtica per respecte a la col·legiació i a la ciutadania que ha de rebre garanties de la qualitat de l’atenció mèdica.

    El pròxim mes de desembre, coincidint amb les eleccions catalanes i les festes de Nadal, s’anunciaran les eleccions a la junta i a l’assemblea del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). A primera vista la notícia no té la menor importància, ja que simplement vol dir que han transcorregut els quatre anys de l’actual mandat de la junta i l’assemblea. El que sorprèn és que les convoqui una junta sorgida d’un procés electoral impugnat davant dels tribunals a les darreres eleccions d’ara fa quatre anys, i que ho faci quan encara no es disposa d’una sentència ferma.

    La candidatura anomenada COMB TU, denunciàvem i denunciem que el procés electoral del COMB no ofereix garanties democràtiques. En lloc de, com seria lògic, els metges i les metgesses votin en unes urnes repartides per tota la província, es vota recollint uns sobres oberts que porten davant manuscrit el nom del metge i la seva signatura.

    En les eleccions al COMB és comú que certs directius i propietaris d’algunes empreses sanitàries facin signar aquests sobres als metges que hi treballen. Posteriorment els lliuren a la candidatura oficialista. Les diferents candidatures, pel seu compte, també intenten recollir tants sobres com els hi és possible. Una vegada que les candidatures recullen aquests sobres amb el nom i la signatura del metge, hi posen la seva papereta, els tanquen dins d’un altre sobre i els porten amb caixes a correus. Aquest estrafolari sistema de vot per correu suposa el noranta per cent de la votació. És un mètode que permet a les candidatures conèixer qui són els seus electors, malgrat que els estatuts diuen que el vot ha de ser secret. Quan els sobres arriben al Col·legi, el personal administratiu de la corporació comprova si l’elector té dret a vot a partir de la rúbrica de la seva signatura. Un mètode totalment anacrònic en ple segle XXI.

    Només el darrer dia es posen unes urnes a l’edifici de l’avinguda Bonanova de Barcelona. Llavors uns pocs metges exerceixen el vot de forma presencial convertint en excepcional allò que hauria de ser la regla general. No cal dir que els metges de Berga o els d’altres parts del territori, han de desplaçar-se fins a Barcelona per a poder votar.

    Aquest procés electoral, basat en sobres i no en urnes, totalment esbiaixat, ha estat erradicat de tots els altres col·legis professionals. Un mètode similar de votació per sobres també s’emprava a la Federació Espanyola de Futbol. Era el mecanisme que mantenia eternament al senyor Villar a la presidència. Afortunadament el mètode va ser denunciat i el president imputat.

    El grup de compromissaris COMB TU desitgem tenir un col·legi modern, democràtic i transparent. Per aquest motiu hem denunciat repetidament el procés electoral, primer a l’assemblea i posteriorment als tribunals. Demanem que es suprimeixi aquesta votació opaca dels sobres. Admetem un veritable vot per correu per aquelles persones que previsiblement seran absents el dia de la votació. S’hauria de fer com a les eleccions generals, identificant l’elector amb el DNI a l’oficina de correus. Però entenem que la majoria de vots han d’arribar a través de les urnes. Només així es garantirà que el procés electoral sigui just, transparent i el vot secret. Com que encara no s’ha convocat el nou procés electoral, hem iniciat una recollida de signatures a través de Change.org demanant que es posin urnes i no sobres a les pròximes eleccions al COMB. Encara hi pots donar suport. Esperem que la junta sigui sensible a la nostra demanda i que tingui el seny d’evitar el problema que suposaria rebre una sentència que invalidés el procés electoral una vegada iniciat.

  • El Coŀlegi de Metges de Barcelona avisa que l’atenció primària «ha arribat a un punt crític»

    La rebel·lió de l’atenció primària iniciada al març pel CAP Can Vidalet continua sumant veus. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) avisa en un document publicat aquest dijous que l’atenció primària «ha arribat a un punt crític». «Els professionals han fet front als embats de la crisi, les retallades, la manca d’inversió i l’increment de l’activitat però la situació s’ha fet ja insuportable», resa el text.

    Les paraules del COMB arriben pocs dies després que la conselleria de Salut presentés l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC), un full de ruta que si bé preveu la creació de 5.000 llocs de treball i l’augment del pressupost destinat a aquest primer nivell assistencial no concreta dates d’implementació. Segons va explicar llavors el conseller de Salut, Toni Comín, els llocs de treball s’hauran creat en l’escenari més «optimista» en els pròxims cinc anys. Els col·legiats celebren l’aposta del Departament de Salut però asseguren també «que hi manca concreció en el calendari d’implementació de les mesures i, sobretot, pel que fa a disponibilitat pressupostària».

    En aquest sentit demanen augmentar «significativament» l’aportació i la despesa en atenció primària perquè se situï almenys en un 20% de la despesa sanitària. Algunes de les propostes que recullen els professionals en el document són optimitzar l’estructura organitzativa de l’Institut Català de la salut o apropar la gestió als metges de primària suprimint les Unitats de Gestió d’Atenció Primària (UGAP), mesures que si bé ja contempla l’ENAPISC podrien aplicar-se amb més celeritat.

    Des del COMB també recorden la necessitat de cobrir el 100% de les substitucions (Salut va anunciar fa unes setmanes que es podrien cobrir el 50%) i augmentar el temps de visita amb més professionals així com erradicar la precarietat laboral en els nous contractes.  Segons el col·legi professional, l’atenció primària de Catalunya atén més de 45 milions de visites cada any i aplega més de 15.000 professionals.

     

  • Els professionals veuen amb bons ulls el pla de Salut per a l’atenció primària però demanen celeritat

    Les retallades van deixar l’atenció primària amb 3.000 professionals menys, set minuts per visita i cap substitució. És per això que des del sector veuen amb bons ulls l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC), presentada aquesta setmana per Salut i que preveu dotar els centres d’atenció primària amb 5.000 metges, infermeres i treballadors socials més en els pròxims anys. Amb tot, alguns temen que quedi en un calaix com va passar amb l’anterior pla presentat per la llavors consellera Marina Geli. D’altres demanen celeritat davant la falta de concreció del pla, que calcula que el nou personal s’incorpori als CAP al llarg dels pròxims set anys.

    Un d’ells és Jaume Sellarès, metge de família i vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). “Era un clam de molta gent que l’atenció primària es posés al dia, és evident que calen més recursos i que cal posar-la al centre del sistema”, expressa. Amb tot també demana que es faci “com més aviat millor” i que no quedi “diluït en la foscor pressupostària”. “Si són set anys que siguin set però comencem ja”, afegeix. Explica, en aquest sentit, que el Pla d’Innovació en Atenció Primària de la consellera Geli “també era molt ambiciós però després poques d’aquelles propostes es van dur a terme”.

    Des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) el metge de família Albert Planes descriu l’estratègia com “interessant” i apunta l’augment del nombre de professionals com una acció molt positiva que respon a una demanda “de fa temps”. Planes admet però que “té por” que l’estratègia del departament quedi en un calaix i també cita el pla de reforma de l’etapa Geli com a exemple. Segons ell, el pla presentat ara per Comín té aspectes positius però no té terminis segurs. “A partir del gener del 2018 no sabem què passarà amb aquest pla”, diu i assenyala la necessitat de “més concreció de compromís polític fins i tot a nivell parlamentari”.

    La prescripció infermera, absent en el pla

    Per la seva banda, Glòria Jodar, Consellera del Consell de Col·legis d’infermeres i Infermers de Catalunya valora positivament l’increment de recursos previst tot i que alhora matisa que “és el que és just davant una pèrdua de pressupost molt evident en els últims anys”. Dels 5.000 professionals Salut calcula que la meitat seran infermeres. Sobre aquest punt Jodar recorda que és necessari ja que en comparació amb altres ràtios europees “estem molt malament”.

    Un punt molt aplaudit des d’aquesta professió és el fet que es reconeixerà l’especialitat d’infermera familiar comunitària -que fa set anys que existeix- com a única via per exercir als equips d’atenció primària. Per contra, critiquen que el pla no fa cap referència a la prescripció infermera. “S’ha parlat poc de les competències professionals que tenen les infermeres”, diu Jodar.

    El mateix opina Alba Brugués, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). “Des de l’AIFiCC pensem que és bo que es reconegui l’especialitat, com va passar en el seu moment amb la medicina de família però ha d’anar acompanyat de més places a les unitats docents”, diu. A més a més també coincideix amb Jodar en la prescripció infermera, una regulació que el col·lectiu fa temps que demana. Brugués apunta que les infermeres haurien de tenir més lideratge en els equips de primària i assegura que no es pot parlar d’autonomia dels professionals mentre no es reguli la prescripció.

    El treball social, més present als CAP

    Una de les mesures destacables del pla és el compromís de dotar tots els centres d’atenció primària amb almenys un treballador o treballadora social. Marga Garcia, coordinadora de la Comissió de Salut i vicedegana del Col·legi de Treball Social de Catalunya (TSCAT), assegura que des d’aquest col·lectiu professional estan “il·lusionats” i recorda que només un de cada dos equips d’atenció primària compta amb aquest perfil professional en l’actualitat. D’altra banda celebra el fet que es reconegui en la categoria de professional sanitari el treballador social sanitari. “Això permetrà tenir accés a la informació clínica de forma regulada”, comenta.

    Segons el pla, a més, cada usuari tindrà un treballador social de referència, a més d’un metge, una infermera i un administratiu sanitari. A més,  el treballador social del CAP podrà prescriure serveis d’ajuda a domicili, que ara es prescriuen des dels serveis socials municipals. Sobre aquest punt Garcia demana que es “defineixin bé les tasques i les línies per no generar duplicitats”.

    Accions que poden dur-se a terme de forma “ràpida”

    Algunes de les accions que conté l’estratègia del departament poden començar a fer-se des de ja i depenen únicament de la voluntat política. Així ho defensa Jaume Sellarès, que cita com a exemple la gestió de les agendes per part dels professionals, l’aprimament de les estructures de l’ICS o que els professionals puguin triar els directius.

    “El pla serà creïble en la mesura que es fixin períodes i es vegin ja resultats immediats d’algunes accions”, afegeix Albert Planes. Com a exemple de mesures que poden aplicar-se ja cita també l’elecció dels directors per part dels professionals així com la formulació dels equips de capçalera o l’eliminació de les Unitats de Gestió d’Atenció Primària (UGAP).

  • El Coŀlegi de Metges de Barcelona adverteix del perill de cronificar la precarietat laboral

    Els metges i infermeres d’Atenció Primària del CAP Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) es van rebel·lar fa pocs dies en contra de la situació que viuen el dia a dia al seu centre. Aquest dijous el malestar dels professionals ha arribat al Parlament per boca del president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que ha assegurat que el que està passant en aquest CAP «és l’expressió d’un malestar generalitzat».

    Si els treballadors de Can Vidalet denunciaven que es troben en «una posició difícil de donar una bona assistència sanitària disposant cada vegada de menys recursos», Padrós ha denunciat la precarització generalitzada de la professió i ha avisat dels perills que es cronifiqui. El president del COMB ha comparegut davant la Comissió de Salut del Parlament precisament per presentar als diputats l’informe ‘La precarietat laboral del col·lectiu mèdic’, publicat el mes de juny passat.

    ‘Còctel explosiu’ de precarietat laboral entre els joves

    Padrós ha alertat del «còctel explosiu» de la precarietat laboral que s’acarnissa especialment entre els joves. Segons dades de l’informe, un cop acaben els anys de residència, 1 de cada 4 metges no troba feina i dels que ho fan gairebé el 90% té contractes temporals. A més, les repercussions de la crisi econòmica es manifesten en els tipus de contractes. Si el 2006 els contractes laborals temporals afectaven el 27,3% dels joves, el percentatge de contractació temporal ha anat augmentant progressivament en els darrers anys fins a arribar a gairebé la meitat: el 47,2% el 2015.

    El president del COMB, Jaume Padrós, durant la presentació de l’informe al Parlament. / PARLAMENT DE CATALUNYA

    La preocupació creix a més pel fet que un terç de la professió mèdica activa es jubilarà en els pròxims deu anys. «Es jubilaran més de 10.000 metges i metgesses», ha recordat el vicesecretari del COMB. Sobre aquest punt el diputat de Ciutadans Jorge Soler ha advertit que «cal cuidar la població jove perquè és el futur». En aquest sentit Soler ha apuntat a la necessitat de revertir contractes temporals i «fer alguna cosa» per la pèrdua salarial.

    Qui també s’ha referit a les futures jubilacions ha estat la diputada del PSC Assumpta Escarp. La socialista ha assegurat que «d’aquí al 2020 es preveu a l’ICS la jubilació de més de 900 metges». «O comencem a reposar baixes amb contractes a jornada completa o cronificarem la situació i la posarem al límit», ha afegit Escarp.

    Deures pels metges

    A més a més d’exposar la realitat dels professionals a Catalunya, Jaume Padrós ha explicat que per millorar el sistema els primers que s’han de posar deures són els metges. «Hem d’estar disposats a assumir riscos, noves formes de treballar, etc. però hi ha d’haver voluntat política perquè els lideratges puguin emergir», ha recordat.

    Tot i que la prioritat és la suficiència de recursos, ha afirmat, sense recursos també es poden fer moltes coses. «Els temps obliguen a canviar: empoderem els professionals», ha dit.

  • «Després de 30 anys és desconcertant el debat sobre redefinir el model sanitari»

    Jaume Padrós és metge d’Atenció Primària i compagina la seva tasca assistencial amb la presidència del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) des del febrer de 2014, quan va ser escollit tot i que ja feia anys que hi estava vinculat. Padrós havia estat també diputat per CiU al Parlament entre 1989 i 1995, període durant el qual va ser ponent de la LOSC (Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya), la llei que va aprovar-se el 1990 i per mitjà del qual es consolidava el sistema de provisió mixta actual. Parlem amb ell sobre temes que estan sobre la taula de l’actualitat, com la remodelació o no del sistema sanitari, el pes de l’atenció primària, la pròrroga pressupostària, les llistes d’espera, les Entitats de Base Associativa (EBA), la formació i la precarietat dels metges o les recents filtracions de les declaracions de l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC).

    Fa dos anys i mig que és al capdavant de la presidència del COMB. Quins són a parer seu i també per l’experiència d’aquest temps, els principals reptes o reclams de la comunitat mèdica?

    La crisi econòmica, l’ofec financer i el tracte fiscal que està rebent el nostre país posen els serveis públics al límit però el sector privat, l’assegurador, també està en una situació que està patint la crisi. Al sector públic hem patit un 20% de retallades en els pressupostos des del 2010 que es van haver de fer de forma abrupta. Si la població no s’ha vist més ressentida és pel compromís dels professionals, perquè  han anteposat sobre el seu compromís ètic la preservació de la qualitat assistencial però sobre la base d’empobrir-se molt més. Els metges d’aquí ja eren els pitjors pagats de la Unió Europea i el que tenim ara és molta precarietat tot i que hi ha poc atur, com mostra un estudi que vam presentar fa unes dies. La meitat dels menors de 45 estan en contractes temporals o precaris, hi ha gent que està fent 30 o 40 contractes anuals. Volem un sistema d’excel·lència però no podem pagant sous indignes. Amb tot aquest no és el principal problema, el principal problema és la manca d’inversions en el sistema públic. Hi ha països que dediquen més recursos del seu PIB a la sanitat pública i tenen sistemes d’avaluació que els fan avançar més. Aquí, en canvi, estem encallats en debats -alguns estèrils- quan el sistema sanitari és el servei públic més ben valorat pels ciutadans.

    Amb tot, considera que el sistema sanitari català s’hauria de redefinir en algun sentit? Alguns han posat el debat sobre la taula.

    Després de 30 anys és sorprenent i desconcertant el debat sobre redefinir el model. En els països més avançats d’Europa que tenen sistemes universals com el nostre, com Alemanya, Suècia, Noruega… el debat no està en la titularitat dels centres que presten el servei sinó en l’eficiència i els resultats en funció dels centres. Per tant, en el que ens hem de fixar és en com es destinen els serveis públics, com es gasten i quin servei rep el ciutadà. Tot i que estem en una situació millor que molts països i hem avançat amb eines com l’AQuAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya) però hi ha hagut un debat molt contaminat i una intencionalitat de presentar el sistema sanitari català com un sistema corrupte amb disfuncions. Hi havia disfuncions però s’ha guanyat en transparència i en elements d’avaluació i no crec que hi hagi cap servei públic a Espanya que tingui el nivell de control i transparència que té ara el sistema sanitari. Estem tornant a un debat [el del model sanitari català] que en el seu moment, quan es va presentar la LOSC, va aconseguir un consens polític molt gran: des d’ICV, PSC, ERC… i ara paradoxalment tornem 30 anys enrere per discutir sobre la titularitat. El que ens preocupa no és diferent del que preocupa a la societat: la sostenibilitat i la viabilitat del sistema sanitari, sobretot públic.

    Com veu el fet de treure de la xarxa pública aquells centres amb ànim de lucre, com per exemple la Clínica del Vallès?

    No entenc tant soroll per aquest tema quan en realitat, insisteixo, estem molt preocupats perquè la manca de recursos està generant moltes tensions al sistema. Generar tanta expectativa i tanta pressió sobre el sector sanitari acaba perjudicant els sectors més desfavorits. Quan tens un sistema públic tant al límit el que té recursos econòmics o té una mútua pot buscar-se una alternativa però el que no acaba sent el principal perjudicat, per tant reclamo que hi hagi voluntat de tots els partits polítics perquè es posin d’acord perquè hi hagi més recursos. S’han de col·locar més recursos i consensuar la cartera de serveis per decidir com prioritzar-los.

    Durant les retallades a la pública grups com IDC Salud -ara Quirónsalud- han augmentat el seu negoci [segons dades de Metges de Catalunya les contractacions del CatSalut al grup privat IDC van augmentar de 71,1 milions el 2010 a 82 milions el 2013]. No sé si podem parlar fins i tot del monopoli d’IDC pel que fa al sector privat.

    D’aquest monopoli ja en fa un any i l’únic que ha anat a la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) per denunciar el possible monopoli en el sector privat que suposava l’oferta de llits privats a la ciutat de Barcelona sóc jo, cap mútua, cap patronal, cap partit polític. Dissortadament la Comissió ha dit que aquí no hi ha cap monopoli. El COMB no es ficarà amb això [si s’ha de treure l’afany de lucre], si s’ha de treure s’ha de treure, això que ho decideixin els gestors, però des del COMB diem: avaluem-ho i fem-ho transparent. S’ha d’avaluar l’eficiència, avaluar resultats i veure si és veritat que les coses fetes d’una manera o d’una altra són satisfactòries per al ciutadà i suposen un estalvi. En el cas de l’Hospital Sagrat Cor, per exemple, en el seu moment els sindicats van pressionar la mateixa Generalitat perquè deixés que IDC Salud es comprometés a gestionar-lo.

    Des de fa unes setmanes sabem que no tindrem nous pressupostos aquest 2016. El COMB i els altres col·legis de Catalunya van traslladar-li al conseller abans en una reunió mantinguda amb ell que no es podia posar més pressió al sistema si no hi havia més recursos.

    Un país que no té pressupostos és una frivolitat, no podem anar generant expectatives de què baixarem les llistes d’espera pagant el que s’està pagant i això se li ha d’explicar al ciutadà. Als països democràtics avançats al ciutadà no se l’infantilitza, se li diu: vostè vol més? Doncs es decideix posar més impostos o reorganitzar les prioritats. Però, per exemple, pel finançament del tractament de l’Hepatitis C la conselleria va haver d’endeutar-se l’any passat. Estem en una situació molt crítica; amb les llistes d’espera per exemple –que és un instrument per regular fluxos que tenen tots els països del món– el problema no és que un senyor estigui un mes en llista d’espera, és si per aquella patologia té sentit que estigui un temps determinat esperant o no. Hi ha fórmules que haurien de ser com a mínim plantejables.

    Per alleugerar les llistes?

    Per alleugerar les llistes i per millorar el finançament.

    Com per exemple?

    Hi ha països que han introduït elements de copagament. Jo només dic que se’n parli, no és que hi estigui a favor o en contra. M’estimo tant el sistema sanitari públic que demano que posem tota la imaginació per generar recursos. Malgrat que el sistema sigui universal considero que aquells que tinguin més recursos econòmics potser haurien de pagar més i s’hauria de preservar les persones amb unes rendes més baixes i els malalts crònics. No ho sé, algú ho ha d’estudiar, però hem de buscar fórmules. Alguns s’estan escarrassant per generar recursos i aquí estem en un debat sobre uns centres que representen el 0,3% del pressupost.

    Padrós al seu despatx al COMB. / SANDRA LÁZARO
    Padrós al seu despatx al COMB. / SANDRA LÁZARO

    Vostè és metge de família. L’Atenció Primària una de les àrees més castigades per les retallades. Quin paper hauria de jugar la primària els pròxims anys?

    Des que vaig acabar la carrera sempre he sentit que ha de ser la porta d’entrada al sistema sanitari però o s’empodera de veritat i es dóna capacitat i eines d’autonomia i autogestió clínica i econòmica als equips professionals o no serà una realitat. Models d’autogestió suposarien un estalvi directe pel ciutadà i es millorarien els mecanismes d’eficiència.

    Precisament sobre el model de gestió, un article publicat al diari El País posava el focus de la polèmica sobre les Entitats de Base Associativa (EBA), autogestionades pels professionals, ja que segons l’article «han acabat per ser un gran negoci per un reduït grup de metges».

    El model de les EBAs és el model que tenen els anglesos o els danesos, que és organització feta pels professionals que en el cas del nostre país hi ha estudis que mostren que entre els millors sistemes des del punt de vista assistencial, amb un pressupost fix i traçat prèviament està entre els més valorats de Catalunya pels pacients. A més, els professionals estan més contents i és un estalvi per l’erari públic. Hauríem de definir el que és lucre però acceptant que hi havia dos o tres casos en què hi ha pogut haver lucre i genera unes diferències de lucre entre els professionals, com a president del col·legi no puc defensar-ho perquè jo sempre vaig defensar un model de base i d’essència cooperativista en què els professionals han d’estar ben remunerats, no com se’ls paga en alguns llocs de l’administració. Ara jutjarem les EBAs per algun cas? No, però jo ja he dirigit una carta a ACEBA [l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa] per demanar-los-hi la implementació d’un codi de bon govern que eviti aquests tipus de situació. Un model d’EBA suposaria gairebé un estalvi de 1.000 milions d’euros a l’erari públic i amb això potser hauríem evitat les retallades en l’Atenció Primària.

    Un altre tema és la reivindicació d’un decret català que reguli la prescripció i l’ús de medicaments per part de les infermeres. Comín ha promès un decret català i s’ha compromès a buscar el consens entre col·lectius, des del COMB hi ha hagut converses en aquest sentit des de llavors?

    Moltes, i si aquí no hi ha hagut conflicte és perquè tots hi hem posat seny. Hem posat tot el que està al nostre abast per no generar confrontació i generar bon clima. El posicionament del COMB sempre ha estat trobar elements de consens i de respecte, primer al que ha estat l’evolució del mateix col·lectiu d’infermeria a l’hora de poder dur a terme un tipus d’activitats que els hi són pròpies i que ningú els hi discuteix. Per exemple, que les infermeres puguin prescriure o indicar el material de cures que utilitzen, aquí no hi ha discussió i és desconcertant que no s’hagi fet fins i tot a nivell d’estat. Després hi ha els productes subjectes a prescripció mèdica que no es poden fer de forma aïllada, s’ha de fer en el marc dels equips, no pot ser que tinguem dues línies de prescripció independents. El conseller ara ha avançat un text en el qual crec que ens posarem tots d’acord. Estic convençut que arribarà a bon port.

    Respecte als estudis de medicina, alguns metges consideren que s’haurien d’actualitzar i que assignatures residuals com l’empatia o la comunicació o fins i tot l’antropologia social haurien de tenir més pes. Què n’opina?

    Nosaltres hem convocat el III Congrés de la professió mèdica i una de les ponències parla de quin és el metge que la societat necessitarà el segle XXI. Només mirem l’aspecte acadèmic, als Estats Units per exemple valoren molt l’entrevista i quines són les inquietuds i les activitats que fa aquell estudiant de medicina. Per exemple, es valora molt l’activitat comunitària i aquí només valorem la nota i això és un gran error. Potser estem descartant un perfil de professional i acceptant un perfil de professionals que no és el metge que necessitem, necessitem un metge que reuneixi coneixement i empatia. A les facultats s’ensenya poc d’empatia o de bioètica, per exemple, s’ha de repensar en funció del que la societat reclama. La universitat també és dels sectors que els hi costa més canviar.

    Padrós durant l'entrevista. / SANDRA LÁZARO
    Padrós durant l’entrevista. / SANDRA LÁZARO

    Després que es publiquessin les converses mantingudes entre Daniel de Alfonso i Fernández Díaz vostè va escriure un post al seu blog en què assegura que voler «destrossar» el nostre sistema sanitari és un insult gravíssim i mostra una manca d’ètica total per part de qui el formula i el practica tanmateix no fa referències als casos de corrupció dels quals parla implícitament De Alfonso, com el cas Bagó o Innova.

    El cas Innova no és un cas de corrupció sanitària. El cas Bagó, si és cert que el condemnin. El sistema sanitari no se l’ha carregat ningú sortosament. Durant molts anys aquí hi ha hagut una campanya dient que el sistema sanitari era un sistema ple de corrupció i això s’ha dit des d’instàncies de partits polítics, alguns mitjans, etc.

    En qualsevol cas la justícia està investigant alguns casos en què hi ha involucrats exalts càrrecs del sistema públic, com en el cas Innova.

    Ja, però quantes sentències hi ha? Jo parlo de fets i el que jutjo és que un senyor que ha de lluitar contra el frau i un senyor que és ministre de l’interior es trobin per conspirar. Per mi, que em trenquin la confiança amb els meus pacients i que es carreguin el sistema sanitari català és que és carregar-se el país. Jo si em volgués carregar un país em carregaria el sistema sanitari, que és el que dóna més sentit de progrés, cohesió a la societat. A mi em rebel·la que hi hagi gent que vulgui donar lliçons de què és el que genera més confiança i ho trobo un despropòsit tot plegat. Si hi ha dos o tres casos de corrupció que es depurin responsabilitats però que hi ha hagut gent que ha avesat tot el seu discurs polític i mediàtic en aquests dos o tres casos també és cert. El que jo vaig expressar en el meu blog és el que pensa la immensa majoria dels professionals sanitaris: que s’ha maltractat el sistema, que els polítics han maltractat el sistema. Ha costat molt construir això, així que si hi ha algú que es vulgui carregar el sistema sanitari em tindrà a mi de front com a president del COMB. Ara, el que és greu no és el que tu em preguntes sinó aquests fets.