Just Deploy It!

Etiqueta: Departament de Salut

  • Ferm suport de la infermeria a Montse Gea després dels canvis en la direcció de Salut

    La Generalitat va anunciar el 10 de gener el nomenament del metge Marc Soler com a nou director general de Professionals de la Salut de Catalunya, en substitució de la infermera Montserrat Gea, la qual cosa va aixecar les crítiques de diverses organitzacions del sector en considerar que la infermeria està menyspreada en els càrrecs de direcció de la sanitat.

    El Consell  de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) va lamentar que “el Govern desoeixi les autoritats sanitàries per incorporar les infermeres en alts càrrecs de Salut” i va assegurar que aquest relleu “col·loca Catalunya fora dels territoris que incorporen infermeres en els principals alts càrrecs de planificació de Salut, d’acord amb les directrius de l’Organització Mundial de la Salut”.

    El CCIIC va emetre un comunicat en el qual la degana, Glòria Jodar, va voler “agrair la valuosa i difícil tasca duta a terme per la doctora Montserrat Gea, en uns anys de màxima emergència sanitària i social”, i va demanar que “la reorganització del Departament de Salut no deixi fora les infermeres” perquè “cap govern no podrà construir sense l’aportació estratègica de les infermeres”.

    El Consell feia referència a l’informe de l’OMS ‘Orientacions estratègiques mundials per a la infermeria i llevadoria 2021-202′, que recomana als governs “enfortir el lideratge” d’aquestes professions en els sistemes acadèmics i sanitaris, i recordava que aquest és un compromís subscrit per la Conselleria com a membre del grup Nursing Now Catalunya.

    “Cop dur de la Conselleria de Salut a les infermeres”

    L’Associació Catalana de Direccions Infermeres (ACDI) indicava a les xarxes: “Cop dur de la Conselleria de Salut a les infermeres. El relleu de Montse Gea al capdavant de la Direcció General de Professionals de la Salut mostra la manca de confiança en el talent infermer per ocupar càrrecs de primer nivell”.

    Per part seva, el grup Infermeria Digna deia: “Una llàstima perdre Montserrat Gea”. “No tenir en compte les infermeres en els llocs de decisió és deixar d’escoltar el col·lectiu universitari majoritari del sector”.

    Tres dies després de l’anunci del relleu, el Departament anunciava que Gea serà la nova comissionada del conseller Manel Balcells per liderar el Fòrum de Diàleg Professional, la qual cosa també ha sorprès en el sector. El fòrum està format per professionals de la salut i altres àmbits, com l’universitari, l’econòmic i els serveis socials, i les seves conclusions han de servir com a full de ruta del Departament en les polítiques de planificació de professionals de la salut.

    «Aquest moviment va doldre»

    La presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Ester Giménez, indica que els dos canvis en la mateixa setmana han estat “una mica estranys”. “No sabem la realitat exacta. La decisió ens va sobtar, i aquest moviment va doldre com a infermeres. Montse Gea és una persona molt capacitada i sap greu. S’ha de veure quina capacitat de decisió té en aquest fòrum”, afegeix.

    Giménez remarca que, fins ara, la infermeria tenia dues representants en alts càrrecs de direcció del Departament de Salut, el de Montse Gea fins fa poc, i el de l’actual directora gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Yolanda Lejardi. “La infermeria és un sector que està menyspreat, també la majoria de direccions dels Centres d’Atenció Primària estan formades per metges, només hi ha un percentatge molt petit d’infermeres, quan la feina de direcció la poden fer diferents professionals, i la infermeria té aquesta visió global del sector. És important tenir aquesta visió”.

    Montserrat Gea

    Gea (Lleida, 1976), és diplomada en Infermeria (E.U.Gimbernat) i en Ciències Empresarials (Universitat de Llleida), Màster en Ciències de la Infermeria i Doctora per la UdL.

    Ha exercit com a infermera assistencial en els àmbits sociosanitari, residencial i de primària, i sobretot en l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida. Especialitzada en polítiques de salut pública i recerca qualitativa per la Bloomberg Faculty of Nursing de la Universitat de Toronto, va ser la investigadora principal del Grup de Recerca en Cures de la Salut de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), així com també investigadora d’altres grups internacionals i de l’Estat espanyol.

    Ha estat secretària del Consell d’Infermeres i Infermers de Catalunya, i responsable de la seva comissió de recerca, i presidenta del Col·legi d’infermeres i infermers de Lleida.

  • MC reclama a Salut que expliciti els progressos dels plans d’urgències i atenció primària

    El president de Metges de Catalunya (MC), Jordi Cruz, va assistir aquest dilluns a la reunió del Consell de Salut de Catalunya que ha tingut lloc més d’un any després de la darrera convocatòria, tot i que, com apunten des de MC, el règim de funcionament d’aquest òrgan indica que s’ha de reunir, com a mínim, un cop cada sis mesos.

    En un comunicat emès per Metges de Catalunya, han explicat que el Departament de Salut, representat per la consellera, Alba Vergés, el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, i la secretària d’Atenció Sanitària i Participació, Carme Bertral, ha presentat els informes de gestió de cada àmbit i ha destacat com a grans fites de la conselleria el decret de prescripció infermera i el Fòrum de Diàleg Professional que celebrarà la seva tercera reunió al novembre.

    En aquest sentit, el sindicat mèdic ha expressat la seva inquietud per la manca d’informació sobre els avenços de dos projectes de “gran calat assistencial” que es van iniciar l’anterior mandat i que Salut es va comprometre a desenvolupar, ja que comptaven amb el consens de tots els actors del sistema: el Pla nacional d’urgències de Catalunya (PLANUC) i l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC). MC ha reclamat un monitoratge d’ambdós plans per avaluar els progressos que s’han fet fins ara.

    Així mateix, Jordi Cruz, ha proposat que el Consell de Salut de Catalunya, en tant que òrgan central de participació comunitària del sistema sanitari públic, insti als grups polítics del Parlament a aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2020. “Ni la ciutadania ni els professionals es mereixen que es perdin 2.500 milions d’euros que es destinarien a reforçar els serveis públics i socials del país”, ha remarcat el president de MC. La proposta ha estat acceptada per tots els membres del Consell de Salut.

    D’altra banda, com expliquen, Alba Vergés ha assegurat que no hi haurà noves retallades sanitàries, en referència a la demanda que el govern central ha fet als departaments d’Economia i Salut per reduir la despesa en medicaments i productes sanitaris.

  • L’oferta de formació sanitària especialitzada a Catalunya puja a 1.432 places

    L’oferta de formació sanitària especialitzada (FSE) aprovada pel Departament de Salut per a la convocatòria de l’examen estatal de l’any que ve arriba a màxims històrics amb 1.432 places de 54 especialitats diferents que van des de metges, infermeres, farmacèutics i psicòlegs, passant per altres professionals com biòlegs, físics i químics. És un creixement d’un 9,6% més respecte el 2018 i manté la tendència ascendent dels últims 5 anys. Aquest creixement de més de 125 places suposa una inversió afegida a partir de l’any que ve de 6 milions d’euros en els pròxims 5 anys.

    També bat rècords l’oferta d’especialitats mèdiques 2019 amb 1.134 places de 40 especialitats diferents. Són 83 places més que el 2018 i suposa el creixement interanual més important des que hi ha registre. En percentatges, és un 8% superior a l’oferta de l’any passat i és també un 5,3% superior a l’oferta d’abans de la crisi. De fet, actualment 8 de cada 10 places que es convoquen a Catalunya són MIR.

    En la roda de premsa de presentació d’aquesta oferta de formació, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que “aquesta oferta que presentem demostra la ferma aposta que fem pels professionals i contempla la voluntat de fer de la primària el motor del sistema de salut de Catalunya».

    Les especialitats que més creixen

    Les especialitats mèdiques amb un major increment absolut en nombre de places són les de medicina familiar i comunitària amb 35 places més; les de pediatria amb 10 places més i també destaca el creixement de les de cirurgia general i de l’aparell digestiu amb 5 més; les de l’al·lergologia amb 4 més i també amb 4 més les de medicina preventiva i salut pública.

    D’altra banda, es manté la tendència creixent de l’oferta de places per a la formació d’infermeres especialistes amb un total de 199 places, un 12,4% més que el 2018. D’aquestes 199 places, s’ofereixen 6 especialitats diferents i les que tenen un major increment absolut en nombre de places són les d’infermeria geriàtrica i pediàtrica -totes dues amb 6 places més- i les d’infermeria familiar i comunitària amb 5 més. A més, i per primer cop, el Departament de Salut ofertarà dues places d’infermeria del treball.

    Pel que fa a la resta d’especialitats, destaca el creixement important de l’oferta de places de psicologia clínica, que dobla l’oferta de fa quatre anys i arriba a les 41 places, gairebé un 60% més que el 2018.

    També creix l’oferta de farmàcia hospitalària amb 25 places -cosa que suposa un augment d’un 4,2% respecte el 2018- i també la d’altres professions amb 33 places, un 13,8% més que l’any passat.

    Per regions sanitàries, la de Barcelona encapçala el rànquing amb major nombre de places ofertades. De fet, 3 de cada quatre places de FSE s’oferten en aquesta regió. A Barcelona ciutat es convocaran 521 places (un 6,9% més que el 2018); a l’Àrea Metropolitana Nord, 327 (un 7,9% més); a l’Àrea Metropolitana Sud, 232 (un 11,2% més); al Camp de Tarragona, 96 (un 6,7% més); a Girona, 92 (un 16,5% més); a Lleida, 63 (un 6,8% més); a la Catalunya Central, 79 (un 17,6% més) i finalment a les Terres de l’Ebre, 22 (un 22,2% més). Per tant, les regions que més creixen són les de Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Girona.

    Com cada any, els criteris que han guiat la configuració d’aquesta oferta són la reposició d’especialistes per jubilació i a l’hora l’anticipació a les necessitats futures del model sanitari català. En aquest sentit, per configurar l’oferta d’aquest any, ja s’han tingut en compte propostes treballades al Fòrum de Diàleg Professional, una iniciativa del Departament per alinear les polítiques de planificació i d’ordenació professionals amb els models d’atenció que s’han d’impulsar per donar resposta a les necessitats de salut de la població.

  • Què han fet i què no han fet CDC-PDeCAT, ERC i PSC mentre han governat la sanitat des de les institucions?

    Portem massa anys de desgovern, corrupció, ineficiència i mala qualitat. No creieu promeses ni paraules, mireu el que han fet fins ara. Cal recordar.

    La Corrupció. Recordem alguns casos emblemàtics

    Boi Ruiz, metge, Conseller de Salut del govern de CIU va ser primer director general de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), la patronal més important de la sanitat privada a Catalunya, i posteriorment va ser president de la mateixa UCH fins a ser nomenant per Artur Mas Conseller de Salut. Varen posar al llop a guardar el ramat!

    Josep Mª Padrosa, director del Servei Català de la Salut va ser del 2007 al 2011 de la junta directiva de la UCH, s’han publicat les seves incompatibilitats per ser a la vegada apoderat de 6 empreses que tenen concert amb el mateix CatSalut que ell dirigeix. Dos càrrecs en una mateixa persona: apoderat empresa privada Rehabilitació «Corporació Fisiogestió» i gerent del CatSalut.

    Josep Prat (enginyer naval), el capità de tres grans vaixells a la vegada, imputat per un jutjat de Reus, arran de la denúncia de la CUP de l’ajuntament de Reus, per irregularitats en la gestió del holding d’empreses (entre elles les sanitàries) Innova, cobrava més de 300.000 euros a l’any. Prat va dirigir el CatSalut de 1998 a 2003. Prat a més tenia un lloc a USP hospitals la major multinacional sanitària privada a Espanya (Quiron i Dexeus a Barcelona). És nomenat per Boi Ruiz el 2011 president de l’ICS. En total: Innova, USP i ICS. Dirigeix tres grans vaixells a la vegada, amb franca incompatibilitat a part de les imputacions d’irregularitats i malversacions. Prat dimiteix d’ Innova i d’USP el dia 11 de gener de 2012 i finalment dimiteix de l’ICS el 28 de juny de 2012.

    Ramon Bagó (l’empresari de SERHS), L’home que es contractava a si mateix, exalcalde de Calella per CIU, vicepresident del Consorci Hospitalari de Catalunya. Investigat per l’oficina antifrau, per casos de suposada corrupció a l’ajuntament de Badalona i al Consorci de Salut Maresma la Selva. La seva empresa SERHS, obté durant 19 anys els contractes de cuina de l’hospital i altres centres de Badalona, el 50% d’ells sense concurs públic, en total 50 milions d’euros dels pressupostos públics.

    Xavier Crespo metge, l’amic de la màfia, exalcalde de Lloret de Mar, diputat per CIU va obtenir 209.000 euros d’empreses filials dels hospitals de Calella i Blanes als quals va ocasionar pèrdues de 2,4 milions d’euros. El cas va ser investigat per la sindicatura de comptes però va ser ocultat (informe Crespo) per la mateixa sindicatura i el departament de Salut. El maig del 2012 el cas torna a ser denunciat pels periodistes de Cafè amb Llet i pel diari El País. Està imputat per aquests i altres afers de suposades relacions amb la màfia Russa de Lloret.

    Pràcticament tots els casos de denúncies de corrupció s’han donat en entitats concertades amb diners públics: empreses, consorcis, fundacions, però no s’han descrit casos en el Sistema de propietat publica subjecte a dret públic (ICS) amb major control.

    La corrupció no és puntual, és estructural, caldrà canviar el «model». Corrupció afavorida pel «model sanitari públic» català, en realitat públic/privat, algunes de les causes afavoridores són amb múltiples proveïdors, amb estatus jurídic molt variat de difícil control. Els Sistemes de contractació i concert han estat d’amiguisme, clientelar i poc transparents. Els interessos econòmics privats, objectiu de lucre i mancats d’ètica han dominat la sanitat concertada. Absència de càstig ràpid i exemplar i poca sanció social en el cas de la rehabilitació. Acceptació legal de «portes giratòries». Manca de transparència absoluta i clara (intel·ligible) de les institucions.

    Grans retallades dels pressupostos públics en sanitat

    Els pressupostos del Departament de Salut el 2010 van ser de 9.875 milions i els del 2014 van ser de 8.290, vol dir una retallada de 1.585 milions. Els actuals prorrogats són de 8.563 és a dir falten encara 1.310 milions dels retallats.

    El que ha comportat degradació de la qualitat dels serveis i precarització laboral dels professionals i llistes d’espera creixents, provocant derivacions creixents de diners públics a empreses privades amb lucre mentre es retallen als centres públics. Hi ha els concerts amb empresa privada de negoci: CAPIO- IDC- Quiron Salut.

    Mentre es retalla als públics de Barcelona, Mataró, Bellvitge, Parc Tauli, i altres, s’augmenten les derivacions i el concert amb Sagrat Cor, Clínica Sabadell i General de Catalunya. Les promeses del conseller Comin s’ha quedat en res amb els actuals governants de salut d’ERC.

    O hi ha casos com Barna-Clínic i altres centres que permeten fer privada amb els recursos públics del mateix centre.

    Concertar amb empreses privades amb afany de lucre serveis que poden fer els equipaments públics

    L’Ajuntament de Barcelona va fer al principi d’aquest mandat municipal una anàlisi i informe de com es gasten els diners públics destinats a sanitat a la ciutat. Es va trobar que el CatSalut destina cada any més de 200 milions d’euros a aquests concerts de negoci. Molts d’aquests serveis els podrien donar amb millor qualitat integrant-los en el Sistema públic. Dos exemples:

    Desprivatització de l’atenció urgent domiciliaria de nits i festius

    Aquest servei estava privatitzat i els representants de l’Ajuntament de Barcelona varen exigir, a l’acabar els terminis del concert, passar-ho a l’ICS. Així es va poder fer amb els criteris de provisió pública, integració al Sistema a partir de l’Atenció Primària, millora de la qualitat assistencial, continuïtat assistencial amb coordinació amb cada equip de Primària, registre de la visita a l’e-CAP i a la HC3 (història clínica del sistema públic) -de manera que el metge de família rebia l’endemà al matí un avís de la visita urgent del seu pacient-, atenció proactiva, prevenció de les cronicitats i reiteració de visites.

    Darrerament impossibilitat, per negativa del govern català actual, de desprivatitzar la rehabilitació ambulatòria i domiciliària

    El Servei Català de la Salut destina cada any més de 9 milions d’euros a empreses privades amb ànim de lucre que presten serveis de rehabilitació a Barcelona.

    Arran de la denúncia d’algun sindicat i un mitjà de comunicació, la Seguretat Social va obrir un expedient fa 4 anys i va sancionar a una de les empreses privades per un frau en aquest sector. Posteriorment quatre districtes municipals, a petició i signatures de les entitats ciutadanes, han aprovat mocions perquè s’estudiï la rescissió d’aquests contractes privats. L’Ajuntament, en els òrgans de govern del CSB, ha demanat el mateix reiteradament aquests anys i de moment ha seguit els interessos privats.

    Podríem seguir amb més exemples, amb els casos de la qualitat d’alguns sociosanitaris privats, de l’atenció sanitària a les residències geriàtriques, de l’atenció a urgències als hospitals, de les llargues llistes d’espera de tot tipus, de la degradació de l’Atenció Primària i Comunitària i la precarietat dels seus professionals. El tema del CAP del Raval Nord ha estat finalment emblemàtic de la posició d’aquests partits en defensa dels interessos del poder de les elits i en contra dels veïns i veïnes del Raval. Cal recordar i actuar en conseqüència.

  • A Nou Barris, volem serveis de rehabilitació domiciliària i logopèdia ambulatòria públics

    La resposta de la Consellera confirmant la renovació del contracte a UTE ACERF argumentant que l’empresa ha recorregut a la via judicial, ens va semblar una excusa de «mal pagadora». Fem referència a la intervenció de la Consellera de Salut en el Ple del Parlament del dia 27 de febrer de 2019 responent oralment a la pregunta que li va fer la Diputada Marta Ribas sobre el model de prestació de serveis de rehabilitació domiciliària i logopèdia ambulatòria.

    Nosaltres, com a entitats que fa molts anys que demanem que es reverteixi el servei de rehabilitació a la xarxa de gestió pública, ens sentim molt decebudes i indignades perquè una vegada més la Conselleria de Salut actua contra els interessos de la ciutadania i en aquest cas contra la població del nostre territori.

    L’any passat, l’exdirector del Servei Català de la Salut va anunciar públicament que s’iniciaven els tràmits per a rescindir el contracte a l’empresa que des del 2012 estava prestant els serveis públics de rehabilitació domiciliària i logopèdia ambulatòria en el districte de Nou Barris i una part de Sant Andreu.

    La decisió arribava després que un informe de la Inspecció Sanitària va revelar que l’UTE ACERF, l’empresa adjudicatària, amb una població assignada de més de 200.000 persones i un pressupost de 900.000 € l’any, havia incorregut en irregularitats laborals, tècniques i de registre, entre elles tenir treballadors/es com a falsos autònoms. Aquest anunci va crear grans expectatives entre la població i plataformes en defensa de la sanitat pública, ja que significava un canvi de rumb en les polítiques d’externalitzacions, un raig de llum després de tants anys d’immobilisme i falta de voluntat política per a acabar amb les dinàmiques que ha donat peu a tantes irregularitats en les contractacions i manca de control en el compliment dels plecs de condicions.

    L’any passat els serveis jurídics municipals també van elaborar un informe que avalava la legalitat i viabilitat per a revertir a la gestió pública aquest servei, no renovant els contractes anuals que són prorrogables fins a 10 anys, decisió que depenia exclusivament del CatSalut. Però aquesta institució sanitària ha optat per tot el contrari. Ha tornat a renovar el contracte a aquesta empresa sense cap anunci públic, així que persisteix un model de provisió per a empreses mercantils no integrades en la xarxa pública, sense auditories ni indicadors de qualitat. Veiem que l’estratègia del CatSalut està molt clara. Esperar sense prendre decisions fins que la justícia resolgui, la qual cosa pot trigar anys i fins i tot és possible que tornin a concedir el concurs a la mateixa empresa una vegada finalitzats els deu anys.

    Des del Consell de Salut de Nou Barris, instem a la Conselleria de Salut i al CatSalut que reconsiderin la seva decisió. Que actuïn amb valentia i demostrin amb fets que la població pot començar a confiar que alguna cosa canvia. Si és així, poden comptar amb tot el nostre suport. És necessari deixar enrere la història convulsa que persegueix a la contractació de serveis de rehabilitació a tota Catalunya. S’ha d’acabar amb uns dels majors escàndols de connivència entre la sanitat pública-privada consentida i abrigallada per la mateixa Conselleria de Salut i CatSalut. En cas contrari, persistirà en l’imaginari col·lectiu la percepció que una mà negra, heretada de l’època de Mas, Boí Ruíz i JosepMª Padrosa, té encara el poder d’influir en els òrgans de decisió de les polítiques sanitàries per a interès i benefici de les grans corporacions de la sanitat privada.

    Nosaltres, com a entitats continuarem treballant per aconseguir el nostre objectiu: la reversió de les privatitzacions, caminar cap a un Servei Nacional de Salut, 100% públic, universal i de qualitat i com a eix central la participació de la ciutadania en totes les polítiques per garantir un marc de transparència i governança democràtica.

  • Metges de Catalunya respon Salut que no pot defugir la seva responsabilitat sobre la sanitat concertada

    Com ja explicàvem en aquest article, el Departament de Salut i Metges de Catalunya (MC) s’han reunit per parlar del conflicte que afecta els facultatius de xarxa sanitària concertada. El Departament explicava que ha reiterat que no pot negociar directament les seves reivindicacions per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. Tot i això, ha subratllat que serà “facilitador” perquè sindicat i patronals puguin arribar a una entesa.

    Pel que fa a MC, afirmen que la trobada no ha servit per avançar en cap de les reivindicacions formulades pel sindicat que formen part de la convocatòria de vaga a la qual estan cridats més de 10.000 professionals del sector els propers dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. L’organització insisteix que la conselleria és “part inequívoca” de la problemàtica i que té “autoritat, competències i recursos” per aconseguir una solució que faci innecessària la vaga.

    En aquest sentit, MC recorda que el Servei Català de la Salut (CatSalut) és propietari i participa de manera majoritària en els consells de govern de les empreses públiques i consorcis del sector, nomenant també els seus presidents i gerents. A més, és l’ens que proveeix el 95% del pressupost de les entitats concertades. D’aquesta manera opina que «Salut afirma que no pot negociar per respecte a l’autonomia de les parts, però ha demostrat que, quan li interessa, intervé i dona instruccions». Això ho valora en referència a la carta adreçada a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè apliquin les mateixes mesures acordades per als ambulatoris de l’ICS, i a l’ordre d’equiparació salarial dels professionals de primària i hospitals que es va introduir «amb una instrucció directa a les patronals» l’últim dia de negociació del segon conveni SISCAT, com a conseqüència de la convocatòria de vaga presentada per MC.

    Pel que fa a les mesures incloses en el conveni, l’organització explica que les millores retributives són una «simple rèplica» de les decretades per als funcionaris que, com va passar amb les retallades, també s’havien de traslladar als treballadors públics de la sanitat concertada. D’aquí dedueixen que, «el col·lectiu de facultatius és l’únic que manté una jornada laboral superior a la resta, no té regulats els seus horaris i descansos i percep una retribució per les hores de guàrdia inferior a la fixada pels tribunals de justícia. A més a més, pateix una sobrecàrrega assistencial “insostenible”, tant en els centres d’atenció primària com en l’atenció ambulatòria d’àmbit hospitalari».

    D’altra banda,MC també lamenta l’absència del director del CatSalut, Adrià Comella, en la reunió d’aquest dimecres i espera que la voluntat de negociació manifestada en els darrers dies per la consellera de Salut, Alba Vergés, i el president de la Generalitat, Quim Torra, es tradueixi en un acord “efectiu i fructífer” que possibiliti la desconvocatòria de vaga.

  • Salut i Metges de Catalunya es reuneixen per analitzar la situació de la concertada

    Cada cop més a prop de la data que el sindicat de Metges de Catalunya va establir com a setmana de vaga per als facultatius de la sanitat concertada, el Departament de Salut ha fet saber que s’ha reunit amb el sindicat. La voluntat per part de Salut, segons han comunicat, ha estat analitzar la situació del sector concertat.

    Així, representants del Departament de Salut s’han reunit de nou aquest migdia amb el sindicat Metges de Catalunya per analitzar la situació del sector concertat i també la convocatòria de vaga que va presentar aquest sindicat per al 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. Segons expliquen en un comunicat, abans de Nadal, ja hi havia hagut una reunió prèvia i la trobada d’avui ha servit per donar retorn a les demandes que llavors el sindicat va exposar i també s’han tractat els punts inclosos a la convocatòria de vaga.

    El Departament, però, ha reiterat que no pot negociar directament les seves reivindicacions per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. Tot i això, ha subratllat que serà “facilitador” perquè sindicat i patronals puguin arribar a una entesa. Fa uns dies el Departament també es va reunir amb les patronals.

    Aquesta autonomia de les parts es refereix a la signatura del II Conveni SISCAT entre les patronals de la Unió Catalana d’Hospitals (La Unió); el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i tres sindicats, CCOO, UGT i SATSE.

    Segons defensa el Departament de Salut, el conveni, que afecta uns 50.000 professionals, reverteix retallades i millora les condicions dels professionals: les retribucions s’incrementen un 9,7% acumulat des del 2017 fins el 2020; s’assoleix equiparació salarial de metges i infermeres de l’atenció primària amb els de l’atenció hospitalària (una llarga reivindicació del sector); s’avança en la recuperació gradual de la jornada laboral del 2008 i es percep el 100% de les prestacions per incapacitat temporal en tots els casos des del primer dia, entre d’altres aspectes.

    Una altra de les coses que ha volgut trasmetre el Departament de Salut és que en els últims dies, el director del CatSalut ja ha transmès a les organitzacions sanitàries la necessitat de prioritzar la implantació dels acords del conveni.

    Durant la reunió també s’ha explicat que el CatSalut fa setmanes que ja treballa en l’adequació dels acords de la primària de l’ICS al sector concertat. A inicis d’aquest mes el CatSalut va enviar una carta a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè avaluessin la situació dels equips, detectessin les necessitats i proposessin solucions de millora, que s’han de començar a implantar el mes de març.

  • Algú sap d’alguna iniciativa política de relleu de la conselleria de Salut en els darrers dos anys?

    En cas afirmatiu que es posi en contacte amb la ciutadania, els mitjans de comunicació i el Parlament per donar difusió a la notícia. La paràlisi política del govern de la Generalitat i de la Conselleria de Salut en particular és una circumstància reconeguda per tothom, des de l’àmbit independentista al més centralista i constitucional. La defensa legítima de la independència de Catalunya no hauria de ser incompatible amb el govern quotidià de les coses però en aquest cas sembla que la intensitat amb què es propugna treu totes les energies als polítics i gestors i els impedeix dedicar, almenys, una part del seu temps al govern de Catalunya.

    Penso que estem arribant al final del període en què ha estat possible sense grans problemes viure de les rendes que proporciona la inèrcia d’un sistema consolidat com el sanitari. Des d’aquestes mateixes línies ja he comentat i criticat la paràlisi política global i sectorial del govern de la Generalitat i no cal insistir en el tema. El que sembla necessari ara és senyalar els riscos per a la ciutadania i per als mateixos polítics que implica aquesta paràlisi.

    La ciutadania ha començat a percebre el deteriorament de principis bàsics del sistema com els de manteniment de la qualitat i seguretat de l’atenció rebuda i la mateixa accessibilitat. La recent vaga de l’atenció primària i comunitària i, en el cas dels serveis concertats, també dels hospitals, ha incidit de forma prioritària en el risc per a la qualitat i seguretat que suposa prestar assistència en condicions cada vegada més precàries. L’accessibilitat global del sistema, tant als recursos i als professionals del primer nivell com als hospitalaris no solament no millora sinó que es deteriora dia a dia.

    Els polítics, tant des de la perspectiva governamental global com del departament de salut, no donen respostes suficients als problemes de fons que tradueixen els cada cop més freqüents conflictes socials i es limiten a posar pedaços en els forats del sistema. La missió més important de la política és procurar millorar les condicions de vida de la ciutadania a partir d’accions estratègiques i de gestió. Quan els polítics perden de vista, totalment o parcialment, aquesta missió es posen en risc de perdre la confiança d’aquells que els han escollit, sobretot quan les seves condicions de vida en lloc de millorar empitjoren.

    Tant en el camp sanitari com en altres sectors socials s’està arribant al límit. És cada cop més possible que s’entri en una situació de deteriorament de la qualitat de vida i dels serveis públics en un marc d’inquietud vers el futur convivencial.

    L’encapçalament d’aquestes línies és indicatiu d’una situació caracteritzada per l’absència d’iniciatives polítiques en el sector sanitari (i en la resta) que millorin la qualitat de vida d’una ciutadania que, més aviat que tard, passarà factura als actors polítics actuals. Si aquests esperen que el deteriorament es faci encara més evident comprovaran que ja és massa tard per rectificar.

  • 7 línies estratègiques per desplegar un model d’atenció comunitària per la salut mental de joves i infants

    El Govern ha aprovat just un dia abans del Dia Mundial de la Salut Mental 7 línies estratègiques d’atenció en salut mental i addiccions per a la població infantil i juvenil a través del desplegament d’un model d’atenció comunitària que s’ha traduït en un increment pressupostari d’aproximadament 22 M€.

    A Catalunya, segons l’Enquesta de salut de Catalunya de 2017, 5 de cada 100 infants d’entre 4 i 14 anys és probable que pateixin un problema de salut mental, una tendència creixent des de 2014. Els informes de l’Observatori sobre els Efectes de la Crisi en la Salut de la Població mostren com l’empitjorament dels indicadors socials i econòmics té un efecte negatiu en la salut de la població, especialment sobre la salut mental dels col·lectius més vulnerables.

    De fet, en el període 2013-2017, el nombre de persones menors de 18 anys ateses en l’àmbit de l’atenció primària per un problema de salut mental es va incrementar un 12,7%, i va representar l’any 2017 el 7% del total de visites de menors de 18 anys.

    Paral·lelament, en el període 2010-2017, el nombre total de persones ateses a la xarxa de centres de salut mental infantil i juvenil va augmentar un 20%, i va arribar a atendre el 4,7% de la població menor de 18 anys de Catalunya. Es va donar, així mateix, un increment notable dels diagnòstics de trastorn mental greu.

    Les set línies estratègies que volen implementar-se ara impliquen promoure la salut mental i la prevenció, especialment en els col·lectius més vulnerables, comptar amb la participació dels moviments en primera persona i les seves famílies, promovent la lluita contra l’estigmatització i garantir que l’atenció especialitzada sigui territorialment equitativa, accessible, integral, competent i basada en la comunitat, prioritzant l’atenció a la població infantil i juvenil amb trastorns mentals greus i a les poblacions en situació de vulnerabilitat.

    A més, millorar les condicions de la pràctica clínica, la formació dels professionals i la continuïtat assistencial entre els serveis de salut mental infantil i juvenil i els serveis d’adults alhora que s’ofereix atenció integrada a la salut física i mental amb la implantació de la Cartera de serveis de salut mental i addiccions a tots els centres d’atenció primària de Salut. També en aquest sentit, desplegar de serveis i programes de suport i col·laboració amb els serveis educatius, socials, de justícia i laborals en el marc del Pla d’atenció integral a les persones amb trastorns mentals i addiccions i, per últim, garantir els elements de suport al canvi, com la millora dels sistemes d’informació, l’ús de les noves tecnologies, la innovació i la recerca.

     

  • El Consell Assessor de la Consellera: un greu desequilibri

    El Consell Assessor de la Consellera de Salut del Govern de la Generalitat, com indica el seu nom, és un òrgan consultiu que té com a missió analitzar les línies directrius estratègiques de futur de les polítiques sanitàries d’aquest departament i, per extensió, del conjunt del govern.

    Fa uns dies s’ha fet pública la composició d’aquest Consell i s’ha produït la seva reunió constitutiva presidida per la consellera Alba Vergés. Amb independència de les actuacions futures del Consell i de les repercussions reals i efectives de les seves deliberacions i propostes ja es pot avançar, sense cap tipus de dubtes, que neix amb greus desequilibris que fan gairebé impossible que pugui donar resposta assessora suficient als reptes amb què s’enfronta la sanitat del nostre país, en definitiva, a la seva missió.

    Aquesta afirmació taxativa no està fonamentada en la indubtable vàlua individual dels seus integrants. Es justifica per l’absència inadmissible de sectors essencials del sistema sanitari i de la mateixa ciutadania. Convido als lectors que revisin la composició per evitar-me entrar en detalls. Entre d’altres, i per no ser exhaustiu, manca representació de l’atenció primària i comunitària i és mínima la de salut pública.

    És conegut que la Consellera Vergés no procedeix del sector sanitari, fet que no significa cap minusvàlua en relació a l’encert de les seves iniciatives polítiques en el camp de la salut. Personalment, tant a nivell estatal com català, sempre he defensat que no és imprescindible que el màxim responsable d’aquest sector governamental sigui professional sanitari, però aquesta característica obliga encara més que si ho fos, que el responsable polític s’envolti d’un sòlid equip d’assessors permanents (no puntuals com és el cas del Consell Assessor del Departament) que pugui posar-li sobre la taula els entramats de la sanitat i les connotacions operatives i conseqüències que poden tenir determinats tipus de decisions.

    Per tant, en aquest assumpte, el que cal en la meva opinió és preguntar-se qui o quines han estat les persones que han aconsellat a la Consellera constituir un Consell Assessor tan orfe de components primordials del nostre sistema sanitari. Sembla un embarbussament però en realitat es tracta d’una nova oportunitat perduda per donar coherència a la política sanitària de Catalunya.