Just Deploy It!

Etiqueta: Departament de Salut

  • Cessats el conseller de Salut i vuit càrrecs més del Departament

    A banda del conseller de Salut, Antoni Comín, així com la resta de consellers i altres alts càrrecs, el Gobierno de l’estat espanyol també ha cessat quasi a 150 càrrecs eventuals o assessors que treballen a les conselleries de la Generalitat. Pel que fa al Departament de Salut, són 8 les persones que treballen a l’administració les cessades:

    • Marc Ramentol Sintas, responsable de l’Oficina d’Anàlisi i Estratègia
    • Elvira Duran Costell, de l’Oficina de la Secretaria del Conseller
    • Ana María Mas Mata, de l’Oficina de Protocol
    • Miquel Casares Roca, de l’Oficina de Relacions Institucionals
    • Marc Bataller Serra, de l’Oficina de Comunicació
    • Eduard Illa Massuet, responsable de Comunicació Institucional
    • Guillem D’Efak Fullana Ferré, responsable de Comunicació Estratègica
    • Miquel Ferret Miralles, del Gabinet del Conseller

    El matí de dissabte despertava amb una publicació al BOE (Boletín Oficial del Estado) on s’anunciava el cessament dl president de la Generalitat Carles Puigdemont i dels consellers. A més, les seves competències i funcions es traspassaven al Gobierno Central. Soraya Saéz de Santamaría va ser designada com l’encarregada de substituir a Puigdemont: la vicepresidenta de l’estat assumeix el major poder, la veu i la capacitat de comunicació de la Generalitat així com les relacions amb l’exterior a més de tenir la potestat normativa de l’autonomia.

    La conselleria de Salut, segons el BOE ha estat assimilada pel Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Dolors Montserrat, la ministra de Sanidad, es farà càrrec de la conselleria. A tots els ministres se’ls ha designat «com a titulars dels seus Departaments» i «han quedat habilitats per l’exercici de les funcions i per a l’adopció d’acords, resolucions i disposicions que corresponguin als Consellers, conforme a la legislació autonòmica d’aplicació, a l’esfera específica de la seva actuació».

  • Colau i Comín acorden dissoldre l’antiga mútua municipal i eixugar-ne el dèficit de 22,8 milions

    Una de les anomalies que existeix en el sistema sanitari català i amb la que han decidit acabar la conselleria de Salut i l’Ajuntament de Barcelona es troba en un edifici ubicat al carrer Viladomat: l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM). L’ens públic, participat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, només dóna cobertura a un 20% dels treballadors en actiu de l’Ajuntament de Barcelona i té un dèficit acumulat de 22,8 milions d’euros. És per això que les dues administracions han decidit posar-hi fi i fer la inversió necessària per eixugar el dèficit així com també dissoldre’n l’activitat i integrar els afiliats de la mútua al Servei Català de la Salut. “La transició no es farà de la nit al dia, serà un procés de prop de 3 mesos”, ha matisat la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa.

    A més, un cop s’hagi completat la integració l’Ajuntament reinvertirà els recursos destinats al manteniment del PAMEM (2,2 milions d’euros anuals) a oferir serveis assistencials per a persones vulnerables.

    Creat als anys 50 per oferir als empleats municipals assistència mèdica i farmacèutica, l’ens s’ha acabat convertint en una inversió a fons perdut per a les administracions ja que a partir dels anys noranta, amb la creació del Servei Català de la Salut la seva raó de ser perd sentit. “Un cop existeix un sistema nacional com el Servei Català de la Salut  deixa de tenir sentit el PAMEM perquè és una mutua paral·lela”, ha expressat l’acaldessa de Barcelona, Ada Colau.

    Tanmateix la decisió política de dissoldre l’activitat mutualista i integrar els seus afiliats al sistema nacional de salut no ha arribat fins avui, quan el dèficit acumulat sobrepassa els 22 milions d’euros. “És important perquè acaba amb una anomalia que tenia unes raons històriques”, ha afegit Colau.

    22,8 milions de dèficit

    Segons ha explicat el conseller de Saut, Toni Comín, el dèficit acumulat s’explica perquè a partir de l’any 93, just després que es creï el Servei Català de la Salut, se signa un acord perquè a partir d’aquella data el personal funcionari que ingressi a l’Ajuntament s’adscrigui directament al Servei Català de la Salut.

    És a dir, que es va decidir mantenir l’estructura assitencial però les quotes també van anar disminuïnt. “L’extinció demogràfica del PAMEM tenia un revers: que era la generació del dèficit”, ha dit Comín que ha recordat que en termes financers era important aturar l’evolució del deficit. En aquest sentit l’Ajuntament de Barcelona aportarà dues terceres parts dels recursos per eixugar el dèficit acumulat mentre que la Generalitat aportarà el terç restant.

    Tres nous serveis

    Una vegada s’hagi completat la integració dels afiliats al Servei Català de la Salut l’Ajuntament invertirà la seva aportació anual al manteniment de l’estructura del PAMEM a oferir tres nous serveis. Segons ha explicat la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, els nous serveis aniran orientats a persones sense recursos de la ciutat i servirà alhora per garantir l’estabilitat dels 22 treballadors i treballadores de l’antiga mútua municipalista.

    Seran serveis d’odontologia, podologia i de medicina de l’esport i s’oferiran en el mateix edifici del carrer Viladomat, on hi arribaran ciutadans derivats de serveis socials. Les previsions de l’Ajuntament són que en el primer any des de la posada en marxa es puguin fer 3.000 tractaments d’odontologia i 1.000 de podologia.

  • Per què sortir al carrer?

    Literalment: perquè ens venen. Perquè els nostres cossos s’han convertit en una altra mercaderia més a intercanviar, amb la qual poder negociar i especular. En un altre producte més de consum, sotmès a les lleis i desitjos del mercat.

    Explicar la mercantilització de la salut (i de la sanitat) no és tasca fàcil. El procés pel qual ens transformem en pacients-clients de serveis-productes (que haurien de ser drets) es presenta de diferents formes, totes elles emparades pel discurs dominant: el mercat és el millor assignador de recursos, la gestió mercantil és la més eficient i, per tant, els espais privats en el sistema públic són necessaris per ampliar oportunitats i beneficis, per pal·liar la ineficiència d’uns sistemes malmesos.

    La ideologia mercantil ha distorsionat el concepte de salut, substituint els sistemes de tota Europa (i gran part dels països d’alts ingressos), per estructures més semblants a (quasi) mercats que a serveis garants d’un estat «òptim» de salut a tota la població. I en aquest joc, els grans holdings sanitaris privats (i també les empreses de salut petites), la indústria tecnològica biomèdica i, per suposat, la indústria farmacèutica, tenen un paper predominant i uns interessos insaciables. L’austeritat dels últims anys a Europa és la manifestació més visible d’aquest procés.

    Les mesures posades en marxa durant la crisi han debilitat enormement els sistemes públics de salut: retallades de pressupostos que es tradueixen en tancaments de centres d’atenció primària, de llits hospitalaris, en serveis restringits i en augment de les llistes d’espera (tant per a intervencions quirúrgiques com per a visites amb especialistes o per a proves diagnòstiques). Se n’ha parlat molt, de l’austeritat. Se n’ha parlat molt de com aquestes mesures han tingut, o poden tenir, unes conseqüències devastadores per a les treballadores i treballadors del sistema i també per a la salut de la població. Se n’ha parlat molt de com les empreses privades amb afany de lucre s’estan beneficiant de la situació: externalització de serveis auxiliars com bugaderia o cuina, diferents maneres de privatitzar la gestió -hospitals amb modalitats Public-Private Partnership (PPP) o Private Finance Initiative (PFI) – o de gestionar de forma privada el que és públic -empreses mercantils de majoria pública, consorcis amb diferents col·laboracions público-privades-.

    El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, per les sigles en anglès), suposa l’última agressió als sistemes públics de salut, el deteriorament dels quals està sent acompanyat d’un increment de la parasitació, intromissió i prevalença dels interessos privats. Però tot això és, únicament, la cirereta del pastís. L’excusa de la insuficiència de recursos, que no hi ha diners, les mesures d’austeritat, són només el punt culminant, la màxima expressió de les polítiques mercantils; aquelles que busquen maximitzar el negoci als mercats de salut, debilitant els serveis públics.

    Per què també a Catalunya?

    Perquè Catalunya és un dels indrets on la mercantilització de la salut i la sanitat s’han introduït amb més força. La construcció del mercat de salut català ha estat un procés lent, subreptici, amb una intenció política i ideològica clara, amb una profunda tradició històrica, on l’èlit sanitària catalana ha obtingut un enorme benefici. Al mercat, sempre hi ha negoci.

    Fa poc, en una nota de premsa del Departament de Salut, s’anunciava la voluntat d’assolir la «mateixa maduresa política i el mateix consens parlamentari» aconseguits als anys 90 amb la LOSC (la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya) per a l’aprovació de futura Llei de Salut i Social de Catalunya. Doncs precisament la LOSC va ser el punt d’inflexió en la construcció del mercat de salut català. És aquesta llei la que creà un comprador (el CatSalut) i uns venedors (els diferents proveïdors sanitaris) que entraren en competició per “oferir un servei públic”. Com ha passat? En separar la compra i els venedors, s’ha creat un fals mercat en el qual han proliferat infinitat d’empreses proveïdores (públiques, privades i mixtes), de diferents formes de titularitat i gestió, amb múltiples i variades col·laboracions público-privades. Un sistema mixt, que el Departament de Salut ratifica en un recent avant-projecte, i en el què és (i ha estat) enormement difícil exercir un veritable control d’on es destinen els diners públics. Aquells diners que es recapten de les butxaques de la gent comuna, de (gairebé) totes i tots.

    Així, el problema no està (només) a l’afany de lucre d’algunes entitats proveïdores. Està en com s’ha construït aquest sistema mixt, en allò que permet i genera. D’una banda, hi ha l’Institut Català de la Salut, completament públic, però que només proveeix un 30% de l’assistència. L’altre 70% l’ofereixen centres que poden ser públics o privats, però que es regeixen per gestió privada. No hauria de ser un problema si s’exerceix veritable control, cert?

    Un repàs històric, per mínimament rigorós que sigui, desmunta de forma demolidora aquesta premissa. Precisament la LOSC havia d’exercir aquest control. I, després de 26 anys i uns quants casos de corrupció, sembla que no ho ha fet. Si es manté la mateixa estructura, les dificultats continuaran sent les mateixes. Si es mantenen les polítiques de concertació i subcontractació, els controls continuaran essent testimonials. Per posar només un exemple, el CatSalut (el comprador) contracta al Servei d’Emergències Mèdiques (el SEM, una societat mercantil pública proveïdora), que al seu torn subcontracta a certes empreses privades per oferir determinats serveis. Això passa al Consorci de Salut i Social de Catalunya, ens públic de gestió privada, a les empreses públiques del sistema, públiques de gestió privada, i així successivament. La gestió privada permet que es creïn entitats instrumentals des d’allò públic per fer determinats «negocis». Un altre exemple: l’Hospital Clínic és un consorci públic de gestió privada del què pengen diferents entitats. Una d’elles, BarnaClínic, és un centre d’atenció exclusiva a persones que ho poden pagar (utilitzant els recursos i estructures públiques, parasitant el sistema). Que el CatSalut no concerti amb empreses amb afany de lucre no limita les formes mercantils, així com tampoc impedeix que l’afany de lucre participi del sistema públic.

    Què podem fer?

    Els mecanismes que permeten que el mercat travessi les estructures públiques es tradueixen en més medicalització de la vida, en sistemes centrats en els àmbits hospitalaris (els que més diners mouen, els més cars), focalitzats en les malalties, no en la salut i molt menys en els determinants socials d’aquesta (que no són res «rendibles»), i amb una presència cada vegada més important d’actors privats que es lucren, directa o indirectament, a partir de tot aquest entramat. Les persones malaltes són les principals responsables de les seves malalties i els cossos no productius són exclosos del sistema, mitjançant llistes d’espera, regulacions excloents o altes forçades. El mercat ha penetrat les nostres vides, els nostres cossos i la nostra salut, apropiant-se dels nostres drets.

    Hem de repensar més profundament cap a quin model caminem i cap a quin model volem caminar, no només en la gestió i provisió del sistema de salut sinó també en com entenem la salut i la sanitat. El “lliure” mercat no és, ni de lluny, el mecanisme més apropiat per garantir drets. La sanitat pública, més que pública, hauria de ser un bé comú, un bé en què totes i tots hi puguem participar, en una situació d’igualtat. Un sistema en el que ningú, absolutament ningú, hauria d’enriquir-se. Un sistema en què els beneficis econòmics no s’anteposin a les persones ni a la vida. És el nostre deure sortir al carrer perquè no som mercaderies. Perquè la nostra salut està en venda. I perquè l’atenció a la salut és el seu negoci.

  • Salut duplica els recursos per atendre els sensellar que pateixen un trastorn mental

    A Catalunya hi ha 11.500 persones sense llar i es calcula que un 40% té algun tipus de trastorn mental. Davant d’aquesta realitat, Salut aposta per reforçar els dispositius d’atenció als sensellar i duplicarà aquest 2017 el pressupost que hi destina. Així, el pressupost de salut comunitària per atendre els sensellar que tenen trastorn mental a Catalunya passarà del poc més d’un milió d’euros als dos milions.

    El reforç es farà als serveis d’atenció a la salut mental dels sensellar a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona així com també en alguns territoris de l’àrea metropolitana encara per determinar. L’increment es traduirà sobretot en més personal. «És imprescindible que puguin intervenir treballadors socials que gestionin la situació d’habitatge però també que hi hagi una aproximació sanitària i psiquiàtrica que pugui abordar el problema de salut mental», ha expressat el conseller de Salut, Toni Comín, aquest dimecres.

    Situació de recursos «insuficient»

    Fins ara els equips d’atenció a les persones sensellar amb problemes de salut mental comptaven amb escassos recursos. A més, arran de la crisi els equips han vist augmentar el nombre de persones que necessitaven aquesta atenció: en els últims vuit anys la població sense llar a Barcelona ha augmentat en més d’un miler de persones. «Tots els serveis socials que atenen persones que necessiten ajudes s’han col·lapsat i els que estan al carrer tenen menys accés, per tant veiem molta més gent al carrer», explica la doctora Francesca Asensio, psiquiatra coordinadora de l’Equip d’Atenció a la Salut Mental per als Sensellar (ESMES).

    Segons dades oficials, durant l’any 2016 l’ESMES, que treballa a Barcelona i està actualment format per nou professionals, va atendre 285 sensellar amb trastorn mental greu -per exemple, amb trastorn bipolar o esquizofrènia- en intervencions de carrer, pensions o centres d’allotjament. Amb l’augment pressupostari l’equip es doblarà i comptarà amb divuit professionals: quatre psiquiatres (abans eren només dos), cinc infermers, sis gestors de casos i entre un i dos administratius.

    «Les persones que estan al carrer i pateixen un trastorn mental són persones molt greus i tenen poca confiança en els professionals, amb aquest increment podrem atendre-les millor i incrementar la freqüència de les visites», assegura Asensio.

    El circuit d’atenció

    Quan els serveis socials detecten una persona sense llar que pot patir un problema de salut mental es posen en contacte amb els equips d’atenció especialitzats. Llavors els psiquiatres i els infermers veuen la persona al carrer, la diagnostiquen i amb el temps -i quan hi ha un vincle de confiança, matisen els experts- es determina si cal un ingrés, seguir una medicació, etc. «Quan la persona està en un nivell psicopatòlogicament estable el gestor de cas se n’encarrega i es vincula la persona al centre de salut mental que li correspon», explica la professional de l’ESMES. Es tracta d’un procés d’acompanyament de dos o tres anys. «El que nosaltres intentem és ajudar-los a reincorporar-se a una atenció normalitzada dins de la xarxa», afegeix David Clusa, psiquiatre i cap del departament de Salut Mental de l’Institut Sant Pere Claver.

  • El pols del màrqueting farmacèutic

    La campanya «Escucha tu corazón, toma el pulso de tu vida» promoguda per Bayer a Llatinoamèrica, arriba a Catalunya quatre anys més tard. El Departament de Salut, la Fundació Ictus i el Consell de Col·legis de Farmacèutics l’acaben de llançar amb el nom de «Pren-te el Pols«.La iniciativa desitja reduir el nombre d’ictus (feridures o accidents cerebrovasculars) prenent el pols als majors de 60 anys al taulell de la farmàcia. Consideren que fent-ho detectaran arítmies cardíaques asimptomàtiques. La notícia és sorprenent. Comencem a copiar als països que fins ara ens tenien com referents. Si es pot prevenir una malaltia tan greu amb una mesura tan simple, com és que no ho fan els països amb sistemes sanitaris més desenvolupats? Senzillament perquè no hi ha cap evidència que aquest tipus de programa serveixi per millorar la salut.

    Hi han estudis que mostren que la presa sistemàtica del pols per part de metges i infermeres a majors de 65 anys als CAPS d’Anglaterra i d’Espanya augmenta lleugerament el nombre de pacients diagnosticats d’arítmies en relació als que es troben pels mecanismes habituals de la consulta. Però no s’ha demostrat que aquest increment diagnòstic eviti accidents vasculars cerebrals ni reporti cap altre benefici sobre la salut. La prestigiosa Fundació Cochrane assegura que els resultats no es poden extrapolar a altres professionals o a menors de 65 anys. La poca destresa que mostra la farmacèutica del vídeo del Departament de Salut sembla confirmar-ho. Ni tan sols el cost-efectivitat del cribratge ben fet per metges de família als CAP justifica la seva implementació. Així doncs, per què el proposen?

    Ens donen la resposta els promotors de la mesura: els laboratoris Bayer, Boehringer Ingelheim, Daiichi Sankyo, Bristol-Myers–Squibb i Pfizer. Precisament els laboratoris que venen uns nous anticoagulants, costosos i controvertits. Uns medicaments que volen substituir al popular Sintrom® de Novartis. Un fàrmac barat que actualment allarga la vida a moltes persones. El mateix Departament de Salut considera que aquests nous anticoagulants no són superiors al Sintrom® en termes de seguretat i eficàcia. Per això el CatSalut només els finança en limitadíssimes situacions clíniques.

    No és nou que les societats científiques, en gran part finançades per la indústria farmacèutica, participin en accions de màrqueting disfressades de programes de salut o de recerca científica. Però en aquest cas em dol que ho faci la meva societat, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Al web de la campanya apareix com a col·laboradora juntament amb altres societats científiques. M’entristeix que fomenti una iniciativa que només beneficia als laboratoris que pressionen el CatSalut perquè inclogui com a primera opció terapèutica finançable els seus nous anticoagulants.

    Em costa entendre per què el Departament malbarata recursos, molesta els ciutadans i participa en aquesta operació de màrqueting. Si vol que els farmacèutics facin accions preventives, per què no els implica en activitats relacionades amb la seva professió? Com pot ser l’educació sobre els medicaments o bé vetllar per la seguretat dels fàrmacs o pel compliment de la medicació. Em temo que la iniciativa sorgeix per una manca de lideratge sanitari. Quan no es disposa d’una política de salut ben definida, els interessos econòmics acaben marcant les prioritats de les actuacions sanitàries. Canviem els consellers però segueixen manant els mateixos.

  • Salut destinarà 65 milions d’euros a pal·liar desigualtats en salut des de l’atenció primària

    Les desigualtats socioeconòmiques tenen molt a veure amb les desigualtats en salut, tanmateix els criteris que es tenen en compte per decidir els recursos que es destinen a un CAP o un altre són bàsicament demogràfics. Si es tenen en compte indicadors socioeconòmics, prop de la meitat dels CAP de Catalunya estan infrafinançats en relació a les necessitats que han d’atendre. Davant d’aquest fet el Departament de Salut ha actualitzat, com va anunciar al febrer, els criteris a l’hora d’assignar recursos i preveu un pla de finançament per reforçar l’atenció primària a les zones més desfavorides amb 65 milions d’euros en els pròxims cinc anys.

    El nou model d’assignació de recursos per a la primària es basarà a partir del 2017 en l’índex de privacions socioeconòmiques, un nou indicador elaborat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) que combina factors com ara el percentatge de població amb rendes anuals inferiors a 18.000 euros o amb un nivell d’instrucció baix, a més de demogràfics. Així, guanyen pes els indicadors socioeconòmics, ja que fins ara només tenien un pes del 20% en els criteris d’assignació. La idea de Salut és que afinant més el mapa de necessitats al territori aquest es tradueixi també en una dotació de recursos més justa que serveixi per pal·liar les desigualtats en salut.

    Vint-i-cinc àrees prioritàries

    “Volem finançar la xarxa d’Atenció Primària perquè sigui encara més capaç de combatre les desigualtats un cop s’han produït”, ha explicat aquest dimecres el conseller de Salut, Toni Comín. Salut ha identificat un total de 180 àrees bàsiques de salut (ABS)-unitats territorials en les què s’organitza l’atenció primària a Catalunya- que estan infrafinançades segons els nous criteris.  Seran aquestes les que a partir del 2017 i fins a l’any 2021 rebran un total 65 milions d’euros. El finançament, que serà addicional, es farà de forma progressiva, és a dir, cada any Salut destinarà 13 milions d’euros. La prioritat, de cara l’any vinent, serà per les 25 ABS amb més desigualtats i per tant prioritàries pel seu subfinançament, que rebran 2,5 milions dels 13 previstos pel total d’àrees amb més necessitats.  Aquests 13 milions addicionals, ha explicat Comín, sortirien dels nous pressupostos del 2017 que el Govern preveu que siguin aprovats.

    La zona que aplega més àrees desfavorides -amb més privació- és l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Encapçalen la llista els Equips d’Atenció Primària de Badalona Sant Roc;  Sabadell La Serra; Mataró Ronda Gatassa; Barcelona Ciutat Meridiana i Badalona Gran Sol-La Salut. Amb tot també estan entre els 25 primers; l’EAP de Tarragona La Granja-Torreforta o el de Constantí, al Camp de Tarragona.

    Es preveu, així, que amb el reforç de les 180 àrees territorials més desfavorides els seus CAP comptin d’aquí a cinc anys amb els recursos necessaris per respondre a les demandes de la població assignada. En què es traduiran aquests recursos -per exemple, en més personal- encara està per veure. Segons Salut els gestors de cada àrea hauran de decidir-ho una vegada estigui clar el pressupost addicional del què disposin. “El que atenen els equips d’atenció primària no són persones, són persones amb una situació socioeconòmica concreta”, ha assegurat Comín des del CAP Gran Sol del barri de Llefià de Badalona, un dels municipis en què es concentren més àrees amb un índex alt de privació.

  • El dret a la salut de les persones trans, una qüestió de vida i dignitat

    La Plataforma Trans*forma la Salut, formada per set associacions i persones trans independents, es forma a partir de la necessitat d’agrupar totes aquelles veus per la despatologització de les identitats trans que des de la mateixa comunitat trans nacional i internacional s’ha estat reivindicant durant els últims 10 anys.

    A la primavera del 2016 la plataforma Trans*forma la salut, emparant-se en la llei 11/2014 presenta una queixa davant els diferents partits polítics i el Síndic de Greuges. Aquesta acció recull les diferents experiències d’un gran nombre de persones trans que han passat o estan passant per la unitat d’identitat de gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona. En totes elles hi ha un denominador comú, el malestar provocat per la patologització de les identitats trans que parteix d’un diagnòstic de disfòria de gènere, i el rebuig a la diversitat d’identitats no normatives, denegant l’accés a la salut en la seva condició trans, com a part de les pràctiques d’aquesta unitat.

    Com a resposta a aquest malestar, la Plataforma, assessorada per un equip de professionals transpositius, treballa en un nou model més inclusiu i respectuós amb tota la comunitat trans, en la qual la persona passa a ser el centre del sistema tenint l’última paraula sobre les decisions preses en relació al seu procés de transició.

    Un cop presentada la proposta de model al Departament de Salut, en un clima de bona sintonia es comença a treballar conjuntament en l’esborrany que forma el protocol marc per a la implementació del model d’atenció a la salut de les persones trans, presentat el 24 de l’octubre d’aquest mateix any. A partir d’aquí i durant els pròxims mesos treballarem al costat del conseller de Salut, Toni Comín, el Departament de Salut i un equip multidisciplinari de professionals transpositius (Trànsit) a la implementació del nou model.

    La Plataforma valora molt positivament tot el procés perquè les noves línies d’actuació suposen un canvi de paradigma en la salut pública catalana, al mateix temps que promocionen i respecten l’autodeterminació i l’autonomia de la comunitat trans. Com a plataforma, reivindiquem el dret a la salut de les persones trans, considerant, a més, que es tracta d’una qüestió de vida i dignitat.

  • Salut invertirà 48 milions en un nou hospital a Tarragona

    El Camp de Tarragona rebrà una injecció de 60 milions d’euros els pròxims quatre anys per millorar els serveis sanitaris al territori. Així ho ha anunciat el conseller de Salut, Toni Comín, durant la presentació del Pla Estratègic pel Camp de Tarragona 2016-2021, que afecta una població de 593.391persones de les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Penedès.

    Una de les principals novetats del pla és la construcció d’un nou hospital, que es construirà al costat de l’actual Hospital Universitari Joan XXIII, situat en un complex a la ciutat de Tarragona. El cost d’aquest projecte, que està previst que es posi en funcionament el 2021, és de 48 milions d’euros. Segons ha anunciat Salut aquest dijous, el concurs d’idees per l’adjudicació del projecte es farà l’any vinent. Amb tot, la construcció del nou centre està vinculada a l’aprovació de nous pressupostos, ha avisat Comín.

    El nou complex hospitalari no limitarà però les inversions en l’actual Joan XXIII. De fet, segons preveu el pla, s’hi posarà en marxa una nova UCI pediàtrica i es durà a terme la segona fase d’ampliació de les urgències així com també es construiran quatre quiròfans de cirurgia major ambulatòria, entre diferents inversions que ascendeixen a 8,2 milions. De moment però es desconeix quin paper jugarà l’actual centre de referència a la ciutat de Tarragona, l’hospital Joan XXIII, quan el nou centre s’inauguri. Fonts del departament de Salut han explicat a aquest mitjà que es redactarà un pla funcional per decidir com serà el nou hospital i què passarà amb l’actual.

    L’estratègia de reordenació de serveis que contempla el pla passa, en bona part, per potenciar la coordinació entre els principals centres de la xarxa. En aquest sentit es vol enfortir el paper del Joan XXIII (Tarragona) com a “hospital de referència en alta complexitat i terciarisme” mentre que l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus serà la referència en oncologia. Pel que fa a hospitals secundaris, com el Pius Hospital (Valls) o el del Vendrell, es millorarà la seva penetració en els processos de baixa complexitat en la població de referència. Quant a l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla es vol “consolidar el caràcter quirúrgic del centre”.

    El pla també preveu reforçar amb 3,8 milions l’atenció primària al territori amb quatre consultoris nous a Els Pallaresos, La Canonja i La Pobla de Montornès i el nou servei de rehabilitació al CAP Falset. Actualment la regió sanitària del Camp de Tarragona disposa de 32 Centres d’Atenció Primària (CAP) i 100 consultoris locals.