Just Deploy It!

Etiqueta: embaràs

  • La falta d’atenció mèdica a l’embaràs i el part al món provoca la mort de 800 dones al dia

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 800 dones moren cada dia per causes relacionades amb l’embaràs i el part. Això suma gairebé 300.000 a l’any, 35 cada hora. La majoria d’aquestes morts es produeixen en països en desenvolupament o que es troben en situació d’emergència com ara conflictes armats, desastres naturals o crisis humanitàries. Els motius: no rebre l’atenció mèdica que necessitaven. Això significa que si l’haguessin tingut, les seves morts podrien haver-se evitat.

    Les principals causes de la mortalitat materna relacionades directament amb l’embaràs i el part i responsables de fins al 75% de totes les morts són les hemorràgies postpart (27%), els trastorns hipertensius (14%), infeccions (11%), les complicacions provocades pels avortaments en condicions no segures (8-13%) i les obstruccions de part (9%). El 25% restant es deuen a causes indirectes que es veuen agreujades per la gestació, com la trombosi, embolisme, malària, i infeccions provocades pel VIH.

    A banda de les 800 morts diàries, per cadascuna d’aquestes morts 30 es queden amb seqüeles, com esterilitat o fístules obstètriques. A més, s’enfronten a moltes amenaces més per a la seva salut: violència sexual i de gènere, avortaments no segurs, malalties com la malària o la tuberculosi, infeccions de transmissió sexual, com el Virus de la immunodeficiència humana (VIH) o el Virus del papil·loma humà (VPH), i altres problemes relacionats amb la salut reproductiva.

    Sobre tot això es va parlar en una jornada organitzada en motiu de la XIV edició del Premi que cada any concedeix la Fundació Dexeus Dona a una entitat, institució o personalitat que hagi destacat per la seva trajectòria o contribució en el camp de les Ciències de la Salut, especialment referides a la dona i particularment en l’àmbit de l’obstetrícia, la ginecologia i la medicina de la reproducció. Aquest any, qui s’ha endut el Premi ha estat Metges sense Fronteres (MSF) per engegar més de 250 programes d’atenció a la salut sexual i reproductiva que ha engegat a escala global.

    «En el 2017, 1.309 llevadores i 142 ginecòlegs de MSF han treballat directament sobre el terreny en diversos programes d’atenció a la salut sexual i reproductiva i en tots ells s’ha demostrat que intervencions amb mètodes senzills i econòmics, dutes a terme per personal capacitat, poden salvar la vida de moltes dones», afirma Sonia Guinovart, referent d’Obstetrícia i Ginecologia de MSF Espanya. «A més, el fet que la mare mori augmenta el risc de mort del seu bebè. En el 2015, 2,7 milions de nounats van morir abans de complir el primer mes de vida, també per causes que es podrien prevenir», afegeix Sonia Guinovart.

    Els problemes en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva poden augmentar en un futur a escala global, ja que segons dades facilitades per l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), dels més de 65 milions de desplaçats reportats en el 2016, un 49% són dones i un 51% són menors de 18 anys, que són els col·lectius més vulnerables. Els focus que actualment concentren una situació més preocupant se centren a Síria, Iemen, l’Iraq, República Democràtica del Congo, Suen del Sud i la crisi dels rohingyes.

    Iniciatives per acabar amb la mortalitat materna

    De cara al 2030, l’objectiu establert per Nacions Unides, en l’Agenda de Desenvolupament Sostenible, és aconseguir que la taxa de mortalitat materna sigui inferior a 70 defuncions per cada 100.000 naixements (actualment supera les 200 defuncions). Una meta difícil, analitzen els experts, ja que, per aconseguir-ho, el ritme actual de reducció d’aquesta taxa hauria de ser de, com a mínim, un 7,5%, més del doble de la mitjana registrada entre el 2000 i el 2015.

    Ara mateix hi ha diverses entitats o ONG treballant en aquesta direcció: Clara Menéndez, directora de la Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva d’ISGlobal, que l’any 2013 va ser distingida amb el Premi Fundació Dexeus Dona destaca que «acabar amb la desigualtat en l’accés a l’atenció sanitària bàsica és clau per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) relacionats amb la salut materna i infantil. Com a exemple, en 2018 gairebé la meitat de les dones a Àfrica Subsahariana no tindran accés a un part atès per un professional o a planificació familiar. Solament aconseguirem complir els ODS si ens focalitzem en les necessitats dels grups de dones més vulnerables als països de menys rendes».

    Una altra ONG que fa temps que treballa en aquest àmbit és Matres Mundi. Uns dels seus objectius és impulsar la formació del personal sanitari dels països en els quals hi ha més mancances en aquest àmbit. «Per cada dona que al nostre país mor a causa de l’embaràs o el part, a Àfrica subsahariana moren 90, i per cada cinc nounats que moren a Europa, a Àfrica moren 100 i en algunes zones 160. Mentre a Europa tenim un metge per cada 350 habitants, a Àfrica Subsahariana tenen un metge per cada 30.000 habitants, i en alguns llocs un per cada 50.000», explica Jose M. Carrera, fundador de Matres Mundi i antic cap del Servei d’Obstetrícia de Dexeus Dona. «Per atallar aquesta situació és fonamental augmentar substancialment el nombre i la formació del personal sanitari local en salut matern infantil». En aquest sentit, i a través de la iniciativa «Life for Africa», un dels seus projectes més destacats, Matres Mundi acaba d’inaugurar un Hospital Escola de Medicina Perinatal a Addis Abeba (Etiòpia) «que aviat iniciarà les seves activitats assistencials i de formació al personal local», explica el Dr. Carrera. «Calculem que a través d’aquesta iniciativa podrem formar a més de 140 professionals sanitaris cada any, la labor del qual podria evitar la mort de 400 dones i 3.500 nounats», afegeix.

    L’any 2010 l’OMS recomanava que tots els països tinguessin almenys un metge per cada 1.000 habitants. Però actualment un 44% dels països no aconsegueix aquesta xifra i gairebé la meitat compta amb menys de tres infermers o llevadores per cada 1.000 habitants. Àfrica pateix el 24% de la càrrega mundial per malaltia, però solament disposa del 3% del personal sanitari mundial.

  • Discriminada per l’embaràs després de més de vuit anys i més de 350 contractes com a infermera

    Des de fa uns anys estem veiem les conseqüències de les retallades a sanitat, canvis que ens han afectat a tota la població, tant a malalts com a treballadors en la sanitat. Sovint s’ha identificat precarietat laboral amb les professions sanitàries: torns, horaris irregulars, contractes a dies, de caps de setmana, vacances i festius… Això durant molts anys fins que s’aconsegueix una plaça fixa, i fins i tot després.

    Però a més de la precarietat contractual parlaré, en primera persona, d’una discriminació afegida, d’un cas de desemparament per la simple raó d’estar embarassada. Amb aquest testimoni no vull una solució individual sinó que busco denunciar les situacions de discriminació perquè les institucions comencin a evitar-les, ja que és a les seves mans. Sobretot quan es tracta clarament d’una discriminació per raó de gènere.

    La meva vida laboral com a infermera ha estat relacionada principalment amb l’Hospital Clínic de Barcelona. Gairebé 9 anys en els quals he tingut només dos contractes llargs, de màxim 1 any de durada. Puc comptabilitzar en la meva vida laboral més de 350 contractes, sense deixar de treballar cap mes. Si fa no fa, amb un sou acceptable, gràcies al fet que durant aquest temps mai he caigut malalta i no he tingut cap fill sota la meva responsabilitat. He atribuït aquesta precarietat laboral a la mala sort. Tot i que hi ha molts suplents en la meva situació i d’altres en millors condicions, jo he estat en unitats molt concretes i amb una direcció o supervisió d’infermeria amb molt poca consideració amb els treballadors per facilitar-los una estabilitat.

    Amb tot, arriba el moment que decideixo no esperar una plaça fixa o un contracte llarg, veient les poques possibilitats que n’ofereix l’hospital, i em quedo embarassada. Mai m’havia imaginat que el meu procés d’embaràs pogués acabar de la pitjor forma. Em quedo embarassada mentre cobreixo una baixa maternal i quan acaba el contracte veig que ningú em diu si continuo treballant. Demano a la cap de la meva àrea si em podrien fer un planning per seguir treballant, perquè no puc estar sense treballar, com qualsevol persona que té unes factures cada mes per pagar.

    A més, ara veig que amb un excés de confiança o amb santa innocència, demano si pot ser un contracte llarg en qualsevol lloc de l’hospital, perquè després de més de 8 anys al centre i en el meu estat, creia que era just tenir una mínima estabilitat per aconseguir el que al Clínic es coneix com a una baixa de risc laboral, en el moment que em correspongués en funció del meu lloc de treball, i poder organitzar-me amb la meva filla esperada. La baixa de risc la dóna la mútua de l’hospital a les dones embarassades entre les 24-26 setmanes, més o menys, per evitar els riscos que ocasiona treballar a l’hospital, com mobilitzar malalts enllitats i estar en contacte amb malalties i infeccions contagioses.

    No obstant això, la resposta és que no em donarà res llarg per tal que no m’agafi la baixa de risc, que què diria la direcció general si em fa un contracte llarg i al cap de tres mesos agafo la baixa. A canvi, em faria el «favor» de donar-me molts dies de feina aquell mes per tal que pogués anar a l’atur amb bon sou. Però a l’atur cobraria menys de la meitat de la mitjana dels meus sous. Inacceptable per a la meva economia. I només estava de tres mesos. Dic que si no hi ha la possibilitat de continuar amb un contracte més estable -per a mi la possibilitat més justa-, treballaré fins que no pugui més. Però mes a mes, setmana rere setmana, ha estat més angoixós: haver d’estar pendent que em donin dies per treballar sense saber del cert si treballaré o no.

    Ha arribat l’estiu i han donat contractes de tres mesos i mig als suplents. Això em dificulta tenir dies per treballar perquè surt més rendible que ho facin les persones amb aquests contractes. Al cap de trenta setmanes de gestació, vaig decidir agafar l’atur, veient el malestar que em provocava estar a tocs de telèfon per seguir treballant a compte gotes. Us podeu imaginar la meva impotència, tristesa i la profunda sensació de desemparament i injustícia respecte a la meva situació laboral i personal. Com a dona, poques vegades havia patit tan clarament una discriminació de gènere.

    M’encanta ser infermera i treballar al Clínic. És molt satisfactori, no tant per la direcció, sinó gràcies a tots els companys que t’acompanyen cada dia i que empatitzen amb tu, t’entenen i t’ajuden a fer que aquesta situació sigui més suportable. Però és imperdonable que m’hagin fet sentir desgraciada i desemparada per estar embarassada. La meva situació no hauria de comportar no poder treballar, no tenir cap dret, no poder buscar una altra feina, tenir sous efímers durant tot l’embaràs i el postpart, quan la nena no vindrà amb el pa sota el braç. He intentat moure cel i terra per no arribar a aquesta situació, però sembla que l’empresa pot contractar i deixar de contractar a qui vulgui.

    A mi no em queda més remei que seguir gaudint del meu embaràs, amb l’esperança que aquestes injustícies es facin ressò en la nostra societat i que no quedi en un problema individual, atès que hi ha moltes professionals que han patit i patiran aquesta situació d’injustícia, ja que això passa des de fa molts anys i encara manca un marc legal o moral que ho resolgui. Busquem solucions, les necessitem.

  • Beure durant l’embaràs té conseqüències per a l’infant durant tota la seva vida

    La Contxita Coca va adoptar la Zínia fa 12 anys, quan la nena tenia 22 mesos, d’un poble a prop de Moscú. «Físicament era una nena molt bonica, rosseta, amb els ulls clars, no semblava que presentés res estrany», recorda la Conxita. Els primers símptomes van aparèixer a la tornada cap a Catalunya, quan van veure que no parlava, queia, les cames se li doblegaven, no tenia control d’esfínters i presentava hiperactivitat. «Aquí va començar el nostre pelegrinatge per saber què li passava a la Zínia» explica. Per això van visitar molts metges i psicòlegs, però sense trobar què li passava. Quan finalment van arribar a la Vall d’Hebron ho van saber: la Zínia tenia Síndrome de l’Alcoholisme Fetal (SAF).

    Es tracta d’una malaltia provocada pel consum d’alcohol de la mare durant l’embaràs. Les característiques del SAF varien en funció de la dosi consumida, del temps que va consumir la mare i del moment de gestació. Tot i que no sempre s’aprecien a primera vista les conseqüències a nivell físic, alguns nens i nenes acostumen a presentar trets facials com ara ulls més estrets, llavis més prims, morfologia a les orelles i plecs a les mans. A això se li afegeix un retard en el creixement que afecta el pes, la talla i la mida del cap.

    El SAF també provoca alteracions al sistema nerviós central i alteracions neuropsicològiques, com ara hiperactivitat, impulsivitat, dèficit d’atenció i problemes a la memòria. Per això els qui pateixen aquesta síndrome acostumen a presentar problemes en l’aprenentatge i fracàs escolar.

    Una malaltia 100% prevenible

    «Una de cada 10 dones beu durant l’embaràs i el 40% de les futures mares ha pres alcohol en algun moment de l’embaràs» explica el cap de Psiquiatria del Vall d’Hebron Josep Antoni Ramos-Quiroga.  Els efectes varien molt en cada cas, però aproximadament la meitat dels nens nascuts de mares que han abusat de l’alcohol mostren un retard marcat en el desenvolupament en els tres primers anys de vida. N’hi ha altres, en canvi, que no mostren signes fins a l’edat preescolar o escolar.

    «És una malaltia 100% evitable», afegeix el doctor Ramos-Quiroga. «La clau és la prevenció». Per això avisen que és clau que les gestants no prenguin res d’alcohol durant l’embaràs, «ni tan sols cervesa sense alcohol». L’Hospital Vall d’Hebron disposa també d’un servei d’ajuda a les mares que tinguin dificultats per deixar el consum d’alcohol. També s’han mostrat preocupats pel fet que el 14% de les noies d’entre 15 i 18 anys en algunes zones de Barcelona tenen embarassos no planificats o no desitjats i que la mitjana a la ciutat és del 7%.

    El doctor Antoni Ramos-Quiroga i la doctora Núria Gómez Barros de l’Hospital Vall d’Hebron / ©SANDRA LÁZARO

    El 90% dels casos atesos provenen d’adopcions de països de l’Est

    L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona atén 200 infants i joves amb SAF. Ho fan a través d’un equip multidisciplinari que va entrar en funcionament l’any 2013 i que compta amb professionals del Servei de Psiquiatria, l’Àrea de Genètica, de Neurologia, de Radiologia i de Neurofisiologia. La metgessa adjunta del Servei de Psiquiatria, Núria Gómez Barros, ha concretat que el 90% dels nens que atén l’equip de la Vall d’Hebron són adoptats provinents d’orfenats de països d’Europa de l’Est.

    El 10% restant correspon a adopcions nacionals i fills de mares autòctones. També asseguren que estan convençuts que «n’hi ha més però estan infradiagnosticats». Per això han destacat la importància d’un diagnòstic abans que l’infant compleixi els sis anys. «En la mesura que es faci més coneguda la síndrome, es detectaran casos autòctons que no estan diagnosticats», assegura Gómez Barros.

    Aquesta patologia afecta 1,5 de cada 1.000 nadons nascuts vius al món. Això vol dir 119.000 naixements cada any. Com que a l’Estat no es disposa de dades epidemiològiques sobre la seva prevalença, l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) i la Subdirecció General de Drogodependències del Departament de Salut han dissenyat un estudi de prevalença a Catalunya en la població adoptada a països de l’Est d’Europa.

    Mentrestant, la Conxita, juntament amb altres famílies, forma part de l’AFASAF, l’Associació de Families Afectades  per la Síndrome Alcohòlica Fetal, des d’on busquen millorar la qualitat de vida de les persones afectades i de les seves famílies.

  • Barcelona posa en marxa una campanya sobre el dret a l’avortament davant la desinformació entre joves

    Més del 80% de les dones enquestades no saben que avortar és gratuït i dos de cada tres menors tenen una informació equivocada sobre el dret a l’avortament dels menors de 18 anys. Això conclou una enquesta realitzada a més de 200 dones de Barcelona per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i el Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS).

    Davant d’aquesta desinformació, des de l’Ajuntament de Barcelona han iniciat la campanya ‘L’avortament: una opció i també un dret’, que busca prevenir i reduir els nivells d’infeccions de transmissió sexual (ITS) –sobretot sífilis i gonocòccia– i també la taxa d’embarassos no desitjats entre joves. La campanya consistirà en el repartiment de fullets informatius en centres d’atenció sanitària, però també en centres d’atenció a la infància i l’adolescència, d’atenció a la dona o la diversitat, entre d’altres. Des del consistori es mostren preocupats, ja que l’11,6% dels joves barcelonins no fan servir cap mètode contraceptiu en les seves relacions sexuals. La campanya s’emmarca en l’estratègia compartida de Salut Sexual i Reproductiva de Barcelona dissenyada pel Consorci Sanitari de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i diverses entitats socials.

    Segons una enquesta realitzada per l’Ajuntament de Barcelona a 1.500 joves de la ciutat d’entre 15 i 34 anys, un 34,4% han utilitzat en alguna ocasió la píndola del dia després. Una xifra, però, que ha disminuït en relació a l’any 2002, quan un 22,6% afirmava haver utilitzat aquest mètode. L’1% també defensa la tècnica de «la marxa enrere» com a mètode contraceptiu.

    Què diu la llei?

    “L’objectiu és revertir aquest desconeixement amb una informació clara i concisa”, ha explicat la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez. La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ho atribueix als últims canvis legislatius pel que fa a l’avortament. Actualment la Llei orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs estableix que tota dona pot decidir interrompre el procés de gestació de manera gratuïta en un centre de salut del sistema públic. Tot i el que estableix aquesta llei, el 30% de les joves creuen que només es pot avortar en casos de violació, malformació del fetus o perill per a l’embarassada.

    En el cas de les dones majors de 18 anys, la interrupció voluntària de l’embaràs es pot realitzar fins a les primeres 14 setmanes de gestació; ampliable fins a les 22 setmanes per causes mèdiques relacionades amb la salut de la dona o del fetus. En el cas dels menors d’edat, es marca el mateix calendari que amb les persones majors d’edat, però amb la diferència que cal l’autorització expressa del pare, la mare o el tutor legal. Aquesta autorització és necessària des que l’exministre Alberto Ruiz-Gallardon va introduir un canvi legal l’any 2015 que obligava a les menors d’edat a tenir el consentiment informat dels pares o tutors legals. Segons l’enquesta, el 34% de les dones enquestades no sap que aquesta autorització és obligatòria.

    Aquesta obligatorietat del consentiment informat per part d’un adult provoca en moltes ocasions pors i dubtes entre les noies menors d’edat. Per això des del consistori recorden l’existència del Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) i del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS), que ofereixen suport emocional, legal i sanitari de manera gratuïta i confidencial a noies embarassades. Segon Jordi Baroja, director del CJAS, «cada dia, en totes les intervencions grupals que fem amb adolescents i joves, constatem que hi ha informacions molt errònies sobre l’avortament, sovint fent referència ja no a la llei del 2010 de Zapatero, sinó a l’anterior, la de 1985, i això ens amoïna». L’any 2016, aquest centre va atendre a 2.334 joves i adolescents.

    El novembre del 2015, el plenari municipal va aprovar per àmplia majoria el rebuig a l’última reforma del PP i va instar l’Ajuntament a garantir la informació i l’assessorament a totes les dones per garantir el seu dret a l’avortament.

    Ciutat Vella i Nou Barris, per sobre de la mitjana d’embarassos en noies adolescents

    Els embarassos en noies adolescents estan molt per sobre de la mitjana de Barcelona als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris. Mentre que la taxa d’embarassos a la ciutat és de 19,1 casos per cada 1.000 dones d’entre 15 i 19 anys, a Ciutat Vella puja fins als 26,3 casos i despunta a Nou Barris, amb 29,2. Aquestes xifres s’associen al fet que el nivell d’informació i formació varia en funció de l’estatus i el nivell de desigualtats socioeconòmiques. Des de l’Ajuntament recorden que aquesta maternitat precoç «dificulta el desenvolupament personal i social de les dones, a més de limitar les seves possibilitats de formació i d’accés al món laboral».

  • Catalunya dobla l’índex de cesàries recomanat per l’OMS

    A Catalunya més d’un 28% dels parts que es van fer el 2014 van practicar-se a través de cesària. Aquesta xifra alarma algunes organitzacions com la Secretaria de la Dona i de Cohesió Social de CCOO, que en un informe amb motiu del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones alerta de l’augment d’aquesta pràctica en els darrers anys.

    El nombre de cesàries ha patit un augment des del 1993 fins avui, tot i que el 2014 se’n van fer menys que l’any anterior. El 2008 aquest percentatge, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) rondava el 26%, mentre que l’any 2013 va pujar gairebé fins al 29%. Tot i així el 1993, segons l’informe de CCOO, aquest percentatge no superava el 23%. A més, segons l’informe d’aquesta organització Catalunya es troba entre les comunitats autònomes on més cesàries es van practicar el 2012, només per sota d’Extremadura o la Comunitat Valenciana.

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir el 1985 els paràmetres sota els quals és idoni dur a terme aquesta pràctica. Segons l’OMS la taxa ideal de cesàries hauria de situar-se entre el 10 i el 15% del total dels parts.

    Catalunya es troba lluny d’aquests números. Malgrat que aquest 28% fa pensar a CCOO que s’estan fent moltes cesàries innecessàries, la doctora Elena Carreras, presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya aclareix que és necessari definir quins són els motius pels quals es practiquen les cesàries. “Si parlem d’un col·lectiu de dones que ja tenen un fill i que estan sanes, aquest percentatge no pot passar del 15%, però si parlem d’una senyora de 34 anys o més que a més té preeclàmpsia [complicacions que poden sorgir durant l’embaràs o el part] ja és un altre tema”, manifesta.

    Una forma d’establir una classificació més objectiva seria, segons Carreras, aplicant els criteris de Robson. Aquests criteris, que també formen part de les recomanacions de l’OMS, classifiquen a les dones embarassades ingressades a punt de donar a llum en 10 grups en funció d’unes característiques fàcilment identificables. Entre elles es fixa el nombre d’embarassos anteriors, la presentació cefàlica, l’edat de la gestant, l’existència de cicatrius uterines, entre altres. Aquesta eina segons la doctora Carreras seria útil per poder comparar les taxes de cesària d’un mateix centre i entre centres sota uns paràmetres més objectius. La doctora assegura que l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ja està treballant amb aquests criteris.

    En quins casos la cesària és una pràctica necessària i en quins no?

    L’OMS alerta de què si bé una cesària pot ser molt útil quan el part vaginal suposi un risc per la mare o el nadó, també pot portar complicacions importants, discapacitats o mort, sobretot quan es practiquen en entorns on no es tenen les instal·lacions necessàries per fer intervencions quirúrgiques segures.

    La doctora Carreras assegura que hi ha dos casos en els quals la cesària no s’hauria de fer. Per una banda quan respon a casos de parts programats sota demanda, és a dir, quan una pacient vol tenir dia i hora pel seu part i programa una cesària per dur-ho a terme. “És un disbarat. La cesària és una eina extraordinària, que pot salvar vides, però s’ha d’aplicar quan toca, perquè estem parlant d’una intervenció quirúrgica”, explica aquesta doctora. Afegeix, a més, que el part vaginal té beneficis per la criatura.

    El segon cas amb el qual no està d’acord que es dugui a terme aquesta pràctica és quan el part s’allarga. Aquesta especialista recorda que els parts són llargs, i que la dilatació de la mare pot portar entre 7 i 10 hores. Per tant, creu que no té sentit que passades les 4 o 5 hores si pacient i metge estan cansats decideixin fer cesària sense més motius. “Això és injustificable”, assegura.

    Amb tot, també apunta que el nombre de cesàries pot haver augmentat a causa del canvi social produït que ha afectat l’edat en què les dones tenen fills. La mitjana està sobre els 34 anys, el que fa que augmentin les possibilitats de “situacions de risc”. El 2014 més de 4.700 dones d’entre 40 i 44 anys van parir a Catalunya, i el grup de dones comprès entre els 30 i els 34 va ser el que més parts va tenir: més de 25.000, només cinc mil més que el grup de dones de 35 a 39 anys.

    Més cesàries als centres privats

    “Podem constatar qui hi ha unes taxes de cesàries molt elevades als hospitals públics, però és als centres privats on hi ha encara un increment més elevat”, asseguren des de CCOO. Segons l’informe d’aquesta organització els centres privats el percentatge de cesàries del total de parts és de gairebé un 25% mentre als centres privats és del 40%. El preu de la cesària sol ser força més elevat que el del part vaginal, i aquests centres solen facturar les intervencions a les mútues o directament al pacient.