Just Deploy It!

Etiqueta: escoles

  • Tots els instituts catalans tindran una infermera referent

    Tots els instituts catalans tindran una infermera referent

    Tots els centres de secundària de Catalunya tindran aquest curs 2023-24 una infermera de referencia dels equips d’atenció primària del barri o municipi per per atendre casos relacionats amb salut física i benestar emocional.

    Es tracta de l’ampliació del programa ‘Salut i Escola’ de la Generalitat que l’any passat arribava al 70% dels instituts amb 551 infermeres. Segons les previsions, a partir del 2024 aquesta mesura també s’implantarà de forma progressiva durant tres anys a les escoles de primària.

    Així ho han anunciat la consellera d’Educació, Anna Simó, i el conseller de Salut, Manel Balcells, en un acte a l’institut Numància de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).

    Prevenció i detecció de problemes de salut

    La infermera de referencia serà la persona encarregada de coordinar activitats en l’àmbit de la prevenció i la promoció de la salut durant l’adolescència. Té una dedicació de 2,5 hores setmanals, que pot arribar a les 4 hores en zones de vulnerabilitat

    Simó ha destacat que aquesta figura “és determinant per prevenir situacions de risc i detectar problemes de salut que l’atenció primaria no detecta tan fàcilment”, mentre que Balsells ha remarcat que en l’atenció als centres educatius també hi ha psicòlegs, higienistes dentals i nutricionistes.

    En la presentació ha participat la infermera Anna Marchal i Torralbo, que ha afirmat que “el vincle de la infermera amb l’escola i l’equip docent és vital per al bon funcionament del programa”.

    El desplegament de les infermeres als instituts suposa una inversió de 15 milions d’euros i l’ampliació del servei a les escoles a partir de l’any vinent tindrà un cost de 12 milions.

    Consultes sobre benestar i alimentació

    ‘Salut i Escola’ promou la col·laboració dels centres educatius i els serveis de salut comunitària per millorar la salut dels i les adolescents mitjançant accions de promoció de la salut, de prevenció de situacions de risc i d’atenció precoç per als problemes relacionats amb la salut mental, la salut afectiva i sexual, el consum de drogues, alcohol i tabac.

    Des que el programa es va posar en marxa el 2004, ha rebut un total de 223.291 consultes d’estudiants d’ESO i Batxillerat, de les quals un 34% tenen a veure amb benestar emocional, un 15% amb salut alimentaria i un 11% amb sexualitat. Li segueixen les consultes per violències (4%), el consum de substàncies (3%) i altres (22%). En el curs 2022-23 el programa ‘Salut i Escola va rebre més de 18.000 consultes i va coordinar més de 5.000 activitats.

    Pel que fa a les activitats d’educació per a la salut, les temàtiques principals són: benestar emocional (30%), hàbits saludables (25%), afectivitat i socialització (15%), presentació del programa (8%), seguretat i riscos (6%) i altres (16%).

    Escoles Resilients

    D’altra banda, s’ha presentat el projecte Escoles Resilients, que té com a finalitat prevenir problemes de salut mental a través de la resiliència dels adolescents i del seu entorn. Es posa en marxa durant aquest curs en una primera fase i compta com a antecedent amb una prova pilot de l’Hospital Sant Joan de Déu amb alumnes, famílies i docents.

    La iniciativa destaca la resiliència com a factor protector en el desenvolupament dels trastorns mentals, que fa referència a un conjunt de recursos psicològics (capacitats i habilitats sòcio-emocionals) que determinen el nivell de resistència o vulnerabilitat personal davant de les dificultats i esdeveniments vitals que generen malestar.

    Aquesta primera fase d’Escoles Resilients es preveu desenvolupar -a través dels referents de benestar emocional i comunitari (RBECS) i de l’equip de Benestar per estar bé, d’Educació – en 138 centres educatius d’arreu de Catalunya, on s’oferirà la formació a un total de 500 docents que, al seu torn, realitzaran els tallers de resiliència i habilitats sòcio-emocionals a uns 8.000 o 9.000 alumnes.

  • El repte d’educar en hàbits saludables

    L’informe ‘Pacte del temps, per uns hàbits saludables’ del Consell Educatiu Municipal de Barcelona avalua, en el marc de la reforma horària, què cal prioritzar perquè l’alumnat millori a nivell vital i estudiantil. Hi ha consens entre la comunitat educativa que els tres pilars bàsics són l’alimentació, el descans i l’activitat física.

    “Els infants i els joves cada cop dinen més tard, pitjor i sols”, indica l’estudi, que relaciona aquest canvi amb l’adaptació a l’horari intensiu: “En el món escolar, fruit de diferents circumstàncies i negociacions, es van compactar els horaris escolars; l’horari lectiu va passar de ser de matí i tarda a ser exclusivament de matí; com que el nombre d’hores lectives no podia modificar-se, a partir d’aquell moment l’alumnat es va incorporar més aviat a l’escola o l’institut i va plegar més tard”. Així, la majoria de menjadors de secundària van desaparèixer per la manca d’oferta lectiva a la tarda i el baix volum de menús.

    La secretària del Consell Educatiu Municipal de Barcelona, Marta Carranza, recorda que els experts que van assessorar-los en l’elaboració de l’informe indiquen que s’hauria de menjar cada tres hores, aproximadament. “El que no és saludable és estar moltes hores sense cap ingesta. A secundària, hi ha qui entra a les 8 i surt a les 2 i, entremig, no menja entrepà, sinó llaminadures. Un bon hàbit és fer una parada a mig matí i fer ganyips, menjar nous, avellanes, ametlles, o fruita, per arribar a l’hora de dinar amb suficient energia”.

    En aquest sentit, Carranza subratlla que “amb la supressió dels menjadors dels instituts es va agreujar el problema i va ser un pas enrere pel que fa a l’alimentació”, més enllà de la distribució i organització legítimes de cada centre i del professorat.

    Substitueixen àpats per bosses de patates

    L’estudi assenyala que, quan els infants i joves menjaven a l’escola, es garantia una qualitat i un acompanyament, mentre que en l’actualitat hi ha casos en què acaben substituint àpats per bosses de patates o aliments poc saludables, sobretot en zones més desafavorides i vulnerables. Així, la prevalença d’obesitat infantil en el barri de la Mina és d’un 24%, mentre que a Sant Gervasi és d’un 2,4%.

    Els tres pilars del Pacte del temps per uns hàbits saludables

    Entre les mesures proposades per a una millor nutrició dels infants i el jovent, figura fer un seguiment a les famílies que, un cop l’alumnat passa a secundària, continua requerint una ajuda per garantir una alimentació sostenible.

    Dormen menys i pitjor

    El Consell incideix que és necessari dormir nou hores per rendir bé a l’aula, però “any rere any, els infants i joves dormen menys i pitjor”. El descans, tan important en les etapes de creixement, no esdevé una prioritat, i no tenir uns bons hàbits de son pot provocar “alteracions en el caràcter, irritabilitat i baix rendiment escolar”.

    Així, el document alerta que “els horaris i l’organització de la jornada existent a l’Estat espanyol no són els més adequats per respectar els ritmes del cos, i això és especialment dramàtic en infants i joves”. Per això, es recomana avançar els horaris d’activitat extraescolar i l’hora del sopar. Tenint en compte que les classes comencen a les 8 i que els adolescents es lleven a les 7, la nit abans haurien d’haver anat a dormir a les 22 hores, per anar bé, i sopar a les 20 hores.

    “Els adolescents no se’n van a dormir a les 10”, reconeix Carranza. “Estaria molt bé flexibilitzar horaris i coordinar horaris amb les activitats de lleure i les famílies. Ja s’intenta, però les xarxes, la televisió i les sèries van avançant terreny, i quan les miren els adolescents? A la nit, amb el mòbil o el dispositiu que tinguin”.

    “A les 8 del matí”, continua la secretaria del Consell Educatiu, “els joves estan a classe però no hi són. Tot i que hi ha excepcions, s’adormen i no estan concentrats. En canvi, a les primeres hores del matí a primària sí que hi ha més concentració, els infants són més petits i potser sí que sopen a les 8 i se’n van a dormir, però quan creixen la cosa canvia”.

    L’estudi sosté que més de la meitat de l’alumnat d’entre 8 i 18 anys té somnolència a classe i no compleixen les recomanacions de descans dels professionals: “L’alumnat va a dormir molt tard i es lleva molt d’hora per anar a classe. No descansar prou implica més trastorns d’ansietat, menys empatia, augmenten les agressions…”.

    Cal que l’activitat física sigui quotidiana

    El tercer gran pilar per gestionar bé el temps i adquirir hàbits saludables és fer activitat, i la recomanació és incorporar una hora d’activitat física en horari lectiu cada dia. Això ajudaria a lluitar contra el sedentarisme i a adquirir valors com l’esforç, la superació, la constància, la persistència i el treball en equip.

    La pràctica pot ser molt variada i no necessàriament ha d’incloure l’esport i la competició, sinó que les persones expertes parlen d’interioritzar rutines des de ben joves per fer moviments corporals i gastar energia. Aquesta educació física, que va acompanyada de l’equilibri psíquic i social, tindria a veure amb tenir en compte el domini corporal i postural i amb l’ocupació activa del temps.

    “Dintre de l’activitat física, hi ha el desplaçament saludable, com anar al centre caminant o en bicicleta”, exemplifica Carranza, que destaca que a la ciutat de Barcelona el 90% de l’alumnat va i bé del centre escolar a peu, ja que s’aposta per l’escola de proximitat. D’altra banda, adverteix que no es pot tenir els alumnes tot el dia asseguts: “Els tenim hiperestimulats amb les pantalles i alguns s’estan tornant sedentaris perquè no prioritzen l’activitat física”.

    Les recomanacions del ‘Pacte del temps, per uns hàbits saludables’ per a l’alumnat passen per qüestions com ara flexibilitzar els horaris d’entrada, avançar els àpats, fomentar l’activitat física i els desplaçaments actius, garantir el descans, fer classes de 50 minuts millor que de 60, o procurar no tenir tasques més enllà de les 6 de la tarda.

     

    Aquest és un article publicat originalment al bloc Educa.Barcelona del Diari de l’Educació

  • Anar a l’escola en bicicleta: una eina de salut

    Coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat, aquest divendres 16 de setembre s’ha presentat la campanya ‘Pedalem cap a l’escola’, impulsada pel Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria. Aquesta iniciativa pretén ajudar a comprendre els beneficis de la bicicleta per a la salut de la infància i aportar solucions i propostes de millora per a poder dur a terme aquest canvi de model de mobilitat.

    La campanya s’ha presentat a l’Escola Sant Roc d’Olot, un dels múltiples centres educatius catalans que es van unir a la iniciativa de mobilitat escolar en bicicleta anomenada “Bicibús”, promoguda per l’entitat osonenca Canvis en Cadena. L’objectiu del «Bicibús», que ja s’ha entès a diversos territoris de Catalunya, és reclamar canvis de mobilitat al territori perquè moure’s de manera sostenible sigui més fàcil i segur.

    «La iniciativa sorgeix davant els problemes actuals de salut relacionats amb el sedentarisme. Només un de cada tres infants fa activitat física diària o duu a terme un oci actiu. A més, les xifres mostres que al voltant d’un 40% dels nens i nenes tenen problemes d’excés de pes, amb totes les implicacions que això suposa per la salut, no només durant la infància sinó en un futur, ja que pot traduir-se en un augment del risc cardiovascular i diabetis, per exemple», assenyala Ferran Campillo, pediatre i coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria.

    Segons la Societat Catalana de Pediatria, promocionar la mobilitat activa entre els infants actua com una potent eina de salut pels seus múltiples beneficis per als infants, com ara la millora de la condició física i del rendiment escolar, la disminució del sobrepès, l’obesitat i del risc cardiovascular. «A més, també hem trobat beneficis relacionats amb l’augment del benestar emocional, com una major motivació, autoestima i sentiment de pertinença en un grup», remarca Campillo.

    | Cedida

    La vulnerabilitat pròpia de la infància fa que sigui un dels col·lectius més afectats pel canvi climàtic, la contaminació atmosfèrica i acústica i l’accidentalitat viària, dels quals el trànsit motoritzat n’és un dels principals responsables. Per aquest motiu, la Societat Catalana de Pediatria reclama a l’administració la creació d’infraestructura ciclista perquè els infants puguin desplaçar-se a l’escola de manera segura i restringir l’accés als vehicles motoritzats al voltant dels centres educatius.

    «A Copenhaguen, prop del 60% dels infants es desplacen en bici a l’escola, mentre que a Catalunya, segons les xifres del Departament de Salut, aquesta xifra és d’un 0,8%, és a dir, un percentatge ínfim. Les dades ens mostren que quan es disposa d’un carril bici que arriba directament a l’escola es multiplica per tres la probabilitat que els nens i nenes hi arribin en bicicleta. Per tant, fem una crida a l’administració a què afavoreixi aquest canvi de mobilitat, que repercutirà no només en la salut dels infants, sinó en la salut de tota la comunitat, millorant la qualitat de l’aire i reduint la contaminació acústica, a més del risc d’accidents», destaca el coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria.

    La campanya ‘Pedalem cap a l’escola’ s’acompanya de diversos materials i pretén arribar tant a infants i famílies com a professionals de la salut i a l’administració per impulsar la mobilitat escolar en bicicleta com una estratègia de millora de la salut pediàtrica. El document principal de la iniciativa repassa els principals avantatges de la bicicleta per a la salut i medi ambient de la infància i recull propostes per al seu foment al voltant de l’escola. La iniciativa compta amb la col·laboració de diverses entitats com el BACC, Canvis en Cadena, Osona en bici, Bicibús Sarrià o la plataforma Eixample Respira.

  • Després de la mascareta: les restriccions que queden a les escoles

    Un ràpid sondeig entre direccions de centres educatius permet constatar la varietat de criteris que hi ha en relació amb les restriccions que encara cal o no aplicar per minimitzar el risc de contagi de Covid-19. El 23 de febrer es van deixar de fer proves diagnòstiques als contactes estrets i la no assistència als centres en cas de símptomes va passar a ser una recomanació; a la vegada es va tancar la web traçacovid i els centres es van poder despreocupar d’introduir les dades diàries per a la traçabilitat dels contagis. I el 19 d’abril va caure l’obligació de portar la mascareta a les aules, segurament la restricció que més ha condicionat els dos últims cursos escolars. Era la tornada a la normalitat… però no del tot.

    “Estem pendents que el Departament de Salut ens acabi de confirmar com queda tot, però sembla que anirem cap a la desregulació gairebé total”, expliquen fonts del Departament d’Educació, que confirmen que el protocol que es va aprovar just abans de l’inici del curs 2021/22 s’ha modificat en diversos punts, però no s’ha retirat. “S’ha tret la mascareta, però la resta continua igual”, assegura a aquest diari Josep Maria Garcia, inspector de les comarques gironines i president de l’AIEC, l’associació d’inspectors d’educació. Segons diu, no és tasca seva controlar que les mesures s’estiguin aplicant fil per randa, però si un equip directiu pregunta aquesta és la resposta que cal donar. “Des del primer moment hem seguit el criteri que en els temes de salut no hi entrem, segur que hi ha i hi ha hagut incongruències, però no és el nostre àmbit i entenem que cal mantenir la prudència”, afegeix.

    Tenen sentit els grups bombolla?

    “És una mica il·lògic que encara mantinguem els grups bombolla si no s’està fent la traçabilitat dels contagis”, indica David Martin, director de l’Escola Eduard Marquina, el qual lamenta que aquesta circumstància els ha impedit recuperar, en aquest tercer trimestre, els apadrinaments lectors que es feien abans de la pandèmia, i amb els quals alumnes de 6è, 5è i 4t ajuden a aprendre a llegir als alumnes d’Infantil 3, 4 i 5.

    El mateix opinen Anna Pérez, directora de l’Escola Jacint Verdaguer, i Alfons Espinosa, director de l’Escola Drassanes, totes dues també de Barcelona. “Els infants han de recuperar aquesta capacitat de relacionar-se amb infants d’altres grups i edats”, sosté Espinosa. «Llei a la mà, hem de continuar amb grups bombolla, però la realitat és que no haurien de ser necessaris, perquè els nens i nenes es poden barrejar al pati i la mascareta ja no fa falta». En els últims dies, altres professionals han expressat la incongruència de mantenir els grups bombolla tenint en compte aquesta mateixa circumstància, i el fet que a la societat no hi ha cap limitació de trobades des de fa mesos.

    Per l’Affac, la principal federació de famílies, és “injustificable” tant que es mantinguin els grups estables com el fet que es limiti l’entrada de les famílies. “Entenem que s’haurien d’aixecar totes les restriccions com s’ha fet en els altres àmbits –afirma la seva directora, Lidon Gasull–. És més, creiem que el primer lloc on s’haguessin hagut d’aixecar les restriccions Covid quan la situació sanitària ho permetia era en l’àmbit educatiu. Contràriament a això el que veiem és que és un dels pocs àmbits on es mantenen restriccions”.

    Té sentit el ‘veto’ a les famílies?

    Per Alfons Espinosa, la prioritat hauria de ser l’aixecament de tota restricció a l’entrada de famílies: “En entorns complexos com el nostre –explica–, el contacte diari i a l’aula amb les famílies és la manera de compartir el projecte, crear vincles i generar confiança, i això ho hem trobat a faltar perquè durant aquests dos cursos hi ha hagut malentesos que s’haurien resolt d’una manera molt natural”. En canvi, Jordi Sunyol, director del centre d’educació especial Joan XXIII d’Olot, assegura que “nosaltres no posem cap restricció”.

    De fet, el Pla d’Actuació per al Curs 2021-22 per a centres educatius en el marc de la pandèmia no diu pràcticament res sobre les famílies. Bàsicament, autoritza que participin en el període d’adaptació d’infants d’I3, cosa que no havia pogut ser l’any anterior (i per això es va obrir també a les d’infants a I4). Sobre la resta, res, per la qual cosa calia entendre que seguien vetades en els interiors, encara que en alguns centres ja fa temps que hi entren amb normalitat. És el que passa a l’Escola Gandesa, segons explica la seva directora, Mar Isern: “De restriccions ja en queden ben poques, l’únic que mantenim són els grups bombolla a l’interior per no tornar a refer horaris. Queden set setmanes de curs i així acabarem, i esperem que el curs vinent ja recuperem la plena normalitat”. O a l’Institut Maria Espinalt de Barcelona.

    Des del col·lectiu Tornem a les escoles tenen constància de molts centres que encara fan les reunions entre tutors i famílies online, i fins i tot els ha arribat un cas de jocs florals per zoom encara avui, quan la major part de centres estan preparant la festa de fi de curs, en la qual haurien de poder participar les famílies com ja va passar l’any passat, ja que es fan a l’exterior.

    Ernest Cauhé, periodista i membre d’aquest col·lectiu, considera que la cronificació dels grups bombolla és un perill real, a la vegada que recorda que la barreja de grups és “part essencial del projecte de moltes escoles”. “Sospitem que cada centre fa el protocol a la seva mida i comoditat –afegeix Cauhé–, mentre la societat està totalment normalitzada, i els Departaments de Salut i Educació no donen cap directriu al respecte. Per nosaltres és una nova desconsideració cap als infants. Les restriccions Covid han de deixar de ser excusa per no normalitzar del tot la vida a les escoles després de més de dos anys duríssims de pandèmia”.

    Tenen sentit les entrades esglaonades?

    Les entrades i sortides esglaonades seria la tercera gran mesura restrictiva encara vigent, que cada centre ha aplicat a la seva manera, ja que aquest curs el protocol deia que s’havien de fer, però donava llibertat als centres per decidir els intervals de temps. David Martin explica que al Marquina encara les fan, però que en cinc minuts ho tenen ventilat. Al Jacint Verdaguer també es fan igual com van iniciar el curs, però van per feina. El problema són els centres on la cosa es demora, sobretot per les famílies que tenen dos o tres fills, i que s’han d’esperar cada dia força temps fins que entrin o surtin tots.

    Horaris d’entrada en un centre educatiu | Foto: VS

    També apel·la a la inèrcia de final de curs Xavi Ros, director de l’Institut Matadepera, quan explica que “mantenim aquelles mesures que vénen determinades per l’estructura organitzativa inicial del curs i, com a tals, són més complicades de canviar. O sigui, encara fem les optatives d’ESO i matèries de modalitat amb pocs canvis de grup classe (encara que de manera prou flexible) i mantenim entrades per portes diferents”.

    Les indicacions sobre distància de seguretat, els circuits interns, el rentat de mans amb solució hidroalcohòlica cada dos per tres, potser fins i tot algun centre encara pren la temperatura cada dia (si bé aquesta mesura ja es va eliminar en el protocol d’inici de curs)… I per descomptat, les mascaretes no han desaparegut del tot, perquè hi ha alumnes i docents que les mantenen voluntàriament, «i això s’ha de respectar», apunta Evaristo González, director de l’Institut Torre de Palau de Terrassa, un centre en el qual se segueix demanant el seu ús en actes col·lectius al pati i en el transport en autocar quan es fa una excursió. En aquest institut també es mantenen els grups estables, però pel que fa a la resta de restriccions, diu González, “s’aplica el sentit comú”.

  • El sistema educatiu català ja passa dels 100.000 confinats, rècord absolut

    Les dades del traçacovid d’aquest matí indiquen que en el sistema educatiu català (que inclou tots els centres d’etapes educatives no universitàries, des d’escola bressol a batxillerat i FP, públics i concertats) hi ha 101.276 persones confinades, de les quals 93.826 són alumnes, 7.409 són docents, PAS o PAE i 41 personal extern. Els alumnes representen el 6,52% del total (1,44 milions), mentre que els docents i personal educatiu i d’administració suposen el 4,52% (164.000).

    A banda de superar la barrera simbòlica dels 100.000 confinats, aquesta xifra és la més elevada que s’ha donat en tot el temps que fa que s’allarga la pandèmia, superant el pitjor registre de la segona onada, quan el 31 d’octubre de 2020 es van haver de quedar a casa 85.994 persones (81.920 alumnes; 3.896 docents, PAS i PAE; i 178 externs). Ara mateix, la xifra de professionals de baixa pràcticament duplica la que es va registrar en aquella ocasió, la qual cosa explica que en aquests moments la principal preocupació del sistema sigui la gestió de les substitucions.

    Una altra dada que s’enfila en progressió geomètrica és la dels positius acumulats en els darrers 10 dies. En aquests moments ja són 204.349 positius, dels quals 173.312 són alumnes i  30.946 docents, PAS i PAE. Fa una setmana, la xifra era de 122.000 positius acumulats (100.000 alumnes i 22.000 professionals), i ja aleshores superava amb escreix la de tot el curs 2020/21, quan es van comptabilitzar una mica més de 85.000 contagiats de setembre a juny. Per contra, la dada de grups bombolla confinats (80 en aquests moments) té poc valor comparatiu, fruit dels nous protocols. N’hi va arribar a haver 3.500 en un moment que es registraven molts menys contagis.

    Serien 600.000 amb l’antic protocol

    Per contra, la dada de grups bombolla confinats (80 en aquests moments) té poc valor comparatiu, fruit dels nous protocols. N’hi va arribar a haver 3.500 en un moment que es registraven molts menys contagis. En roda de premsa, aquest matí el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha insistit que el nou protocol que no obliga un grup a confinar-se fins que no hi hagi cinc positius (a primària) o en cap cas pels alumnes vacunats sense símptomes (a secundària) “està fet per garantir la presencialitat”. I ha donat la dada que, si encara s’apliquessin els mateixos criteris que l’any passat, “en aquests moments hi hauria més de 600.000 nens i nenes confinats”, la qual cosa generaria “un problema de conciliació molt important”.

    Davant d’aquest panorama, el Departament d’Educació continua fent nomenaments de substitucions cada dia. Però, a la demanda de la Fundació Escola Cristiana de poder contractar alumnes d’últim curs de Grau o Màster per poder cobrir baixes curtes, ha contestat que de moment no es contempla aquesta opció, segons han explicat a aquest diari fonts de l’organització patronal.

  • La Covid es dispara a les escoles al final del primer trimestre

    Fins la setmana passada, semblava que l’escola havia deixat de ser un reflex de la societat. Al carrer, els indicadors de la pandèmia (nombre de contagis, velocitat de propagació, ingressos hospitalaris, etc.) no deixaven de créixer, mentre que als centres educatius la xifra de grups confinats, si bé havia crescut lleugerament durant la primera meitat de novembre, d’acord amb l’aplicació traçacovid, feia setmanes que es mantenia relativament estable al voltant del centenar de grups, una xifra irrisòria i molt allunyada del màxim històric, registrat el 31 d’octubre de 2020, en plena segona onada, amb 3.504 grups confinats.

    Era un miratge, en part causat pel canvi de protocol que des d’aquest curs no obliga a confinar grups als instituts quan hi ha un positiu, sinó únicament als alumnes d’aquell grup que no estiguin vacunats. Això no ho explica tot, però sí una part. I explica per què en els darrers dies s’ha produït un notable increment de grups confinats, però seguim molt lluny del màxim històric, i no obstant això la xifra d’alumnes i professors confinats ha crescut molt ràpidament i és molt possible que superi el seu màxim abans de dimecres, últim dia de curs abans de les festes nadalenques.

    Així, aquell 31 d’octubre de 2020, aquests 3.504 grups confinats es traduïen en el confinament de 85.994 persones (81.920 alumnes; 3.896 docents, PAS i PAE; i 178 externs). Avui, en canvi, hi ha només 239 grups confinats, però ja són més de 60.000 les persones confinades, una xifra que s’ha duplicat en menys d’una setmana i que fa pensar que el seu sostre no resistiria uns quants dies més d’escola. Malgrat tot, la xifra representa una part petita del conjunt del sistema, ja que aproximadament suposa el 4% de l’1,7 milions de persones que formen part del sistema educatiu.

    L’indicador del traçacovid que ja ha superat aquest màxim és el de positius registrats en els últims dies. De fet, ja fa dies que se superen els 6.900 que marcava aquell 31 d’octubre de 2020. Aquest dimarts la xifra de positius registrats en els deu dies previs entre treballadors i alumnes dels ensenyaments reglats no universitaris ja era d’12.077.

    Ustec demana tancar

    Aquest dilluns, en un comunicat, el sindicat Ustec va demanar «el tancament urgent i sense dilació dels centres educatius allà on la incidència és greu». A partir de les dades del traçacovid, la Ustec ha calculat la incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants, tant per a l’alumnat com per al conjunt de professionals que hi treballen als centres educatius (docents, PAE i PAS) del 4 al 18 de desembre. I els resultats és que l’alumnat té una incidència acumulada un 50% més alta que la mitjana de Catalunya, i que en el cas del professorat és triplica, ja que la mitjana durant aquell periode va ser de 609,5 i entre el professorat de 1.763,75.

    En una roda de premsa celebrada el 3 de desembre, quan la situació encara semblava sota control, la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, i la responsable dels programes intersectorials de Salut Pública en la infància i l’adolescència, Laia Asso, ja van fer crides a la prudència i a seguir complint les mesures. En aquell moment Asso va donar la dada que el 75% dels positius en centres educatius detectats en els darrers 10 dies es concentraven en població no immunitzada, per sota dels 12 anys. El debat sobre si es podria tornar a fer classe sense mascareta, que es plantejava a començament de curs, ha desaparegut totalment.

  • La incidència de la covid en els centres educatius és mínima, però les mesures no es relaxen

    El 30 de setembre de 2020, en el conjunt del sistema educatiu català hi havia 1.201 grups de convivència estable confinats, la qual cosa es traduïa en 26.030 alumnes i 1.614 docents sense sortir de casa. Un any després, els grups confinats són 276, els alumnes 7.639 i els docents 322. Els positius acumulats el curs passat en aquestes primeres setmanes de curs eren 2.273 alumnes i ara en són 974. Una quarta part en les dues primeres magnituds, una cinquena en la tercera, i una mica menys de la meitat en la darrera.

    El pic de la incidència de la pandèmia en el sistema educatiu el curs passat es va assolir el 31 d’octubre, quan es va arribar als 3.502 grups confinats (81.920 alumnes i 3.896 docents), una xifra que, amb tot, no equivalia ni al 5% dels grups bombolla existents.

    Aquestes bones dades, però, no impliquen cap canvi en els protocols anticovid establerts pels centres educatius. «Apel·lem a la prudència i a no baixar la guàrdia, la variant delta no ens permet ser triomfalistes”, va afirmar ahir al matí la secretària general del Departament d’Educació, Patrícia Gomà, a l’hora de valorar aquestes dades en roda de premsa. Continua, doncs, la lògica dels grups bombolla, continuen les entrades i sortides esglaonades, i sobretot continua la mascareta a l’aula, possiblement la més molesta i antipedagògica de totes les mesures sanitàries.

     

    La mascareta, quan?

    També a la roda de premsa, la responsable dels programes intersectorials de Salut Pública en la Infància i l’Adolescència del Departament de Salut, Laia Asso, va recordar que el Govern català no podria retirar la mascareta encara que volgués, ja que l’obligació ve d’una normativa estatal. Cada quinze dies el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes valoren la situació epidemiològica i, en opinió d’Asso, si les dades segueixen la tendència actual, i amb les experiències que estan havent en països on ja s’ha pres la decisió de retirar la mascareta a l’aula, «és possible que a partir de la segona meitat d’aquest trimestre es debati sobre la conveniència o no de fer aquest pas».

    A banda, la vacunació també segueix avançant, i ja arriba al 92% dels professionals de l’educació i al 70% dels joves entre 12 i 19 anys amb la pauta complerta. Salut s’està plantejant la possibilitat de fer campanyes específiques de vacunació en aquells instituts on es detectin percentatges més baixos d’alumnat vacunat. També fan una valoració molt positiva de la vacunació entre els adolescents, perquè “estem observant que ara hi ha més positius a primària”, va explicar l’alt càrrec del Departament de Salut.

    El ‘grup constant’ de les extraescolars

    Laia Asso també va avançar que s’està ultimant un protocol per l’arrencada de les activitats extraescolars, que es presentarà pròximament. Només ha avançat un nou concepte (el de «grup constant», que seria el del tercer grup bombolla dels infants i joves, després del familiar i escolar, i amb el qual s’ha de perseguir també la màxima estanquitat i traçabilitat possible). Aquest protocol l’estan treballant conjuntament els departaments d’Educació, Afers Socials i Salut, i la secretaria general d’Esports.

  • Escoles i instituts obriran el curs amb el mateix protocol Covid, amb petites ‘millores’

    La pandèmia no s’ha acabat, les dades epidemiològiques d’ara són molt similars a les de fa un any, cal ser molt prudents per evitar una sisena onada, i sobretot cal vacunar, vacunar i vacunar. Aquest és el missatge que han transmès aquest matí, en roda de premsa, els consellers d’Educació, Josep González-Cambray, i Salut, Josep Maria Argimon, juntament amb la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, per informar sobre l’inici de curs (13 de setembre) i el pla d’actuació que aquest mateix matí s’ha fet arribar als centres. En paraules de Cambray, “màxima prudència i màxima presencialitat”.

    La intenció del Departament de Salut és subministrar 2 milions de dosis de la vacuna aquest mes de setembre, que serien més o menys les mateixes del juliol i el doble de l’agost, un mes que ha estat nefast pel que fa al ritme de vacunació. Argimon ha apuntat que, de la franja 12-15 anys, hi ha 161.000 persones que no han iniciat la vacunació i 140.000 que només tenen la primera dosi. També falten més de 100.000 sense cap dosi en la franja 16-19 anys. Aquestes franges d’edat, i sobretot la dels 20 als 29 anys, són la prioritat del Departament.

    A banda, hi ha un 10% de personal educatiu (docents i no docents) que no s’ha vacunat. Aquest personal en principi no es preveu que tingui cap impediment a l’hora de desenvolupar les seves tasques.

    “Aquest document no és inamovible”, ha puntualitzat Gonzàlez-Cambray. En funció de l’evolució de la pandèmia, les normes poden observar variacions. A banda, el conseller també ha subratllat que “aquestes variacions al document de maig no impliquen adaptacions organitzatives per als centres, els centres ja tenen fet les seves organitzacions”. “Aprendrem del que hem fet el curs passat i mantenim pràcticament totes les mesures sanitàries arreu del país. Adaptem mesures, no les relaxem”, ha afegit.

    El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha mantingut una reunió amb els consellers d’Educació i Salut, i els seus equips, abans de la roda de premsa | Foto: @Govern

    Aquest són els canvis més destacables.

    Protocol d’actuació davant d’un positiu a secundària

    A infantil i primària, els grups bombolla seguiran confinant-se durant 10 dies cada cop que hi hagi un positiu al grup. En canvi, a secundària es farà una distinció entre l’alumnat que tingui la pauta completa de la vacuna i el que no. El que la tingui no serà considerat un contacte estret del positiu (ni a l’escola ni en cap altre àmbit) i podrà seguir assistint al centre educatiu. El que no la tingui s’haurà de confinar, i per tant s’espera que durant unes setmanes o mesos hi hagi grups on la formació hagi de ser asíncrona, segons expressió del conseller Cambray, amb alumnes a l’aula i altres a casa. En el cas que en un grup estigui tot immunitzat i aparegui un positiu, ningú haurà de fer quarentena.

    Contactes estrets

    Ara per ara aquest punt està en revisió, tant pel que fa l’escola com la resta d’àmbits socials, segons ha informat el conseller Argimon. És a dir, ara mateix els contactes estrets d’un positiu a l’aula s’han de confinar però no se’ls farà cap prova PCR, perquè el personal sanitari està destinat primordialment a la vacunació.

    Famílies

    Es permet que els centres deixin entrar les famílies, per exemple quan porten les criatures, o pel període d’adaptació a P3 (que l’any passat no es va poder fer, i per tant s’obre també a P4), o bé per participar en tallers i activitats. No és obligatori que les famílies presentin el certificat covid, però sí recomanable.

    Patis i mascareta

    Als espais d’esbarjo a l’aire lliure es poden barrejar diferents grups bombolla, sempre i quan portin mascaretes, una novetat que ja es va introduir a finals del curs passat. Ara se n’introdueix una altra: es pot prescindir de la mascareta al pati quan l’activitat es limiti al grup estable.

    Entrades i sortides

    Es manté l’esglaonament, amb l’única diferència que ja no s’especifiquen els intervals de temps i es permet que cada centre s’organitzi com vulgui. De fet, això és el que ja passava.

    Extraescolars

    S’encoratja l’impuls d’activitats extraescolars en grups de 10 alumnes, que poden arribar a 15 en determinats casos. També s’encoratja els centres a organitzar colònies, aplicant els protocols que ja es van aprovar el curs passat.

    Festes escolars

    Les festes escolars es podran fer amb presència de les famílies sempre en espais exteriors, sense aglomeracions i amb distància, mascareta i recomanació que les persones estiguin vacunades.

    Presa de temperatura

    S’elimina. De facto, ho estava.

  • L’èxit de les escoles a la pandèmia: distància, ràtios baixes i respecte a les mesures

    Aquest final de curs, els nens han lluït somriures i nassos blancs. La marca de la mascareta als rostres infantils és una bona notícia: les escoles no han tancat. L’aposta per l’ensenyament presencial fins als 14 anys ha sortit bé. «Cap setmana hi ha hagut més de 45 centres educatius tancats a tot Espanya, que no suposen ni el 0,2% del total», assenyala el ministeri d’Educació.

    Quin ha estat el secret de l’èxit? Tot apunta que una de les mesures més eficaces ha estat mantenir una major distància interpersonal, cosa que serà més difícil de complir si es torna a les ràtios prepandèmia.

    El confinament va fer que molts constatessin alguna cosa en el que potser no havien necessitat pensar fins llavors: les escoles i instituts, a més d’essencials per al futur dels nens, vertebren l’organització social. No en va, «que no tanquin el col·legis va ser aquest principi de curs el mantra quotidià de molts pares i mares».

    Molts professors, per la seva banda, «van començar el curs amb por al contagi», diu Rafael Páez, de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres. I també «amb moltíssima feina i estrès», afirma José, director d’un col·legi públic de Madrid, que recorda amb aclaparament els preparatius el passat estiu: crear grups amb menys alumnes, entrades i sortides esglaonades, desdoblar torns de menjador, convertir la biblioteca en una aula…

    Avantatges d’anar a classe

    A Espanya es va apostar per l’ensenyament presencial fins al primer cicle de secundària, i per la semipresencialitat en els cursos superiors. I «la veritat és que el curs ha anat millor del que s’esperava», comenta Diana, professora de Primària a Madrid i mare de nenes escolaritzades en un altre centre. «Al nostre col·legi hem tingut molt poques classes confinades».

    La percepció de les etapes amb presencialitat és positiva també des del punt de vista pedagògic: «S’ha pogut atendre els alumnes molt més, els professors han apreciat els grans avantatges de treballar amb grups més petits», diu Páez.

    Cap setmana des de l’inici de curs s’ha superat el 2% d’aules tancades a Espanya, segons Educació.

    Teresa, infermera, responsable Covid d’un altre col·legi, coincideix: «Només en dues ocasions ha fet quarantena tota la classe; la resta, només els contactes directes dels positius. I han estat pocs». Cada incidència havia de ser comunicada el mateix dia a l’Administració, a més d’un informe setmanal.

    Segons les dades d’Educació, «cap setmana des de l’inici de curs s’ha superat el 2% d’aules tancades». Les xifres són especialment bones a partir del segon trimestre, en coincidència temporal amb la vacunació de professorat.

    Entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre hi havia un 1,5% d’aules/grups en quarantena a Espanya, el percentatge més alt; a finals de maig eren 0,3%. «El segon trimestre va concloure amb el 99,6% d’aules obertes (0,4% en quarantena)», informa el ministeri.

    cuarentenas colegios España
    Font: Ministeri d’Educació, amb dades proporcionades per les comunitats autònomes

    Les escoles no han amplificat la transmissió

    Tot apunta que els contagis han anat de les famílies a l’escola, i no a l’inrevés: «Els pares ens avisaven del positiu de l’alumne, contagiat per algú de la família; els companys que havien de fer quarantena la feien, però aquests casos no s’encomanaven», afirma Teresa. La percepció de Páez és la mateixa: «Quan arribaven les onades de la pandèmia, els contagis venien de les cases i llavors es produïen les quarantenes, però no els contagis».

    Ho corrobora l’informe del passat mes de maig dels ministeris de Sanitat i Educació: «La vigilància epidemiològica en el curs 2020-2021 (…) ha evidenciat que els centres educatius no exerceixen un paper d’ampliació de la transmissió. (…) Els brots en centres educatius han estat reflex de la transmissió comunitària».

    Han estat brots petits i més freqüents en educació secundària. «Espanya ha estat un model internacional gràcies a la capacitat de mantenir l’obertura dels centres educatius», afegeix l’informe.

    L’Associació Espanyola de Pediatria també ha celebrat la constant presencialitat: «La decisió valenta [de mantenir els col·legis oberts], que no temerària, ja que va estar basada en sòlides hipòtesis científiques, ha permès garantir l’escolaritat presencial per als 8 milions d’alumnes espanyols (…), amb un evident benefici en la seva salut física, psicosocial i mental, així com en el seu aprenentatge. Aquesta és una de les grans històries d’èxit al nostre país, i d’ella hem d’aprendre».

    Infografía de colegios abiertos y cerrados en la pandemia

    Estudis amb dades del món real

    Dades de la UNESCO, en efecte, situen Espanya entre els països que menys dies han tancat els col·legis. I de fet, l’experiència espanyola està en la línia del que estudis de diferent tipus i en diversos països han anat confirmant: amb les mesures adequades, les escoles poden seguir obertes sense convertir-se en focus de contagi.

    S’ha trobat un risc de contagi mica més gran en les famílies amb nens amb classes presencials, però només quan no es prenen mesures preventives.

    L’evidència és prou sòlida com perquè es parli de «consens» en «una de les qüestions més controvertides de la pandèmia», escrivien a principis de juny a Science els autors d’una investigació sobre el paper dels col·legis en la pandèmia que ha emprat dades de més de mig milió de nord-americans. Aquesta anàlisi sí troba un risc de contagi una mica més gran en les famílies amb nens amb classes presencials, però només quan no es prenen mesures preventives.

    Mesos abans, al desembre, una investigació al Regne Unit ja insistia que els contagis en les escoles reflecteixen el que passa fora, sense amplificar: «L’estreta associació entre la incidència de Covid-19 als col·legis i a la comunitat emfatitza la importància de controlar la transmissió comunitària per protegir els centres educatius. Les intervencions s’haurien de centrar en el personal».

    A Itàlia, un estudi de seguiment de contactes també va concloure que la pandèmia es mou al marge de les escoles: «Aquesta anàlisi no dona suport a la conclusió que l’obertura dels col·legis va impulsar la segona onada a Itàlia», escriuen els autors.

    Un altre treball a Finlàndia també va trobar que «tot i que les escoles infantils i col·legis són importants en la transmissió de la grip, amb la pandèmia de la Covid-19 el seu impacte és molt menor».

    «Els nens ho han fet molt bé»

    Però, un cop aclarit que és possible obrir els col·legis prenent mesures adequades, la pregunta és: Quines són aquestes mesures? De tot el que s’ha fet, què ha marcat la diferència?

    Un dia rere l’altre els nens i nenes han estat mínim vuit hores amb mascareta, s’han pres la temperatura i posat gel diverses vegades al dia i -potser el més difícil- han jugat molt menys amb els amics d’altres bombolles. Com tots els professors consultats, Diana els elogia: «Els nens ho han fet molt bé i les famílies també s’han esforçat, això ha estat molt important».

    Però el que costa més esforç no ha de ser el més efectiu. El treball de Science es basava en respostes a una enquesta que permetia relacionar estadísticament els contagis en les famílies amb accions preventives concretes. «Encara que hi ha consens respecte al fet que hauria de ser possible obrir les escoles de manera segura amb mesures de mitigació adequades, hi ha poques dades, i encara menys acord, sobre quin grau de mitigació es requereix», escriuen els autors.

    Quines mesures han funcionat?

    Un informe del Centre de Control de Malalties dels Estats Units destaca, sobretot, la distància interpersonal d’almenys un metre. Esmenta exemples en què aquesta mesura per si sola ha estat suficient per evitar brots, però sempre en grups d’alumnes reduïts.

    El document recorda la importància de posar diverses barreres per si una falla, com les mascaretes. Cita un dels casos que més alarma va crear en el seu moment: un brot massiu en un col·legi d’Israel amb classes de més de 35 estudiants a qui es va permetre prescindir de la mascareta per la calor.

    Els estudis donen pes al cribratge diari de símptomes, l’ús de mascaretes sobretot per part dels professors, la reducció dels grups i el seguiment estret dels contactes.

    El treball del mes de juny a Science concedeix especial pes al cribratge diari de símptomes -presa de temperatura-, l’ús de mascaretes, sobretot per part dels professors, la reducció dels grups i el seguiment estret dels contactes.

    Són resultats que aprofiten l’»experiment natural» que es va produir als Estats Units, on van variar molt les decisions respecte als col·legis. Alguns estats van suspendre completament les classes presencials, mentre que altres van obrir les escoles sense prendre cap mesura. «Aquesta diversitat d’abordatges ens permet aprendre què ha funcionat i què no», afegeixen els investigadors.

    Els canvis per al curs vinent

    Pel pròxim curs a Espanya, les mesures de prevenció consideren tant els bons resultats del curs passat com la previsió que la vacunació tindrà «un impacte positiu en la morbimortalitat i en el control de la pandèmia, que augmentarà segons s’augmenti la cobertura de la població «, s’afirma al document.

    Un dels canvis és flexibilitzar la distància per sota dels 1,5 metres per a tots els grups d’edat quan la transmissió comunitària sigui baixa, però tornar a 1,5 metres per als adolescents en un escenari de molta transmissió. Però també hi ha un altre canvi molt criticat pels professors: la tornada a les ràtios pre Covid: de 20 a 25 a primària i de 23 a 35 al batxillerat.

    Presencialitat i salut mental

    Per Páez, és un retrocés tant en la qualitat de l’ensenyament com en la prevenció dels contagis: «No entenem que les mesures no es mantinguin, la pandèmia no ha acabat. Aconseguirem el que hem aconseguit aquest any si mantenim les ràtios baixes, si els grups es desdoblen… si es mantenen les plantilles. Si aquest any ha funcionat, si els centres no han estat focus de contagi, s’haurien de mantenir les mateixes mesures».

    És imprescindible mantenir una ràtio d’alumnes per professor adequada, no només per a la prevenció de contagis, sinó per adaptar-la a la capacitat educativa que té un professor.

    Els pediatres de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) defensen de manera absoluta la presencialitat també en els nivells superiors, després de detectar un important augment dels problemes de salut mental en adolescents. Demanen «garantir l’escolarització completa per a totes les edats de nens al país, evitant el model semipresencial, sent una necessitat a més de educativa i social, de salut mental».

    I recorden: «És imprescindible mantenir una ràtio d’alumnes per professor adequada, no només per a la prevenció de contagis, sinó per adaptar-la a la capacitat educativa que té un professor».

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • La ‘tercera onada’ de grups confinats a les escoles, molt més suau que la segona

    En els darrers dies s’han pogut llegir i escoltar alguns titulars de premsa que alertaven del ràpid creixement dels alumnes i docents confinats en aquesta quarta onada de la pandèmia, que pels centres educatius és la tercera, ja que la primera la van viure totalment tancats. La realitat, però, és que la situació és similar a l’inici del segon trimestre, que va coincidir amb l’arrencada de la tercera onada de la pandèmia, i en canvi el ritme de creixement de grups bombolla confinats està sent notablement més lent.

    Segons les dades que actualitza diàriament (tret dels diumenges) l’aplicació traçacovid, aquest dijous hi ha un total de 1.046 grups confinats, que representen l’1,45% dels 72.000 que es calcula que hi ha en total. Al gener, en el nové dia d’actualització de dades després del primer dia lectiu els grups confinats eren més del doble: 2.165. Aquell dia (21 de gener) hi havia 61.147 persones confinades, de les quals 58.091 eren alumnes i la resta docents, PAS o personal extern. Avui hi ha 26.509 persones confinades, és a dir, menys de la meitat.

    En el segon trimestre les autoritats sanitàries i educatives van preveure un «creixement vertical» dels grups confinats, ja que la tercera onada de la pandèmia estava sent molt accentuada, i perquè durant tot el mes de gener es van realitzar cribratges massius als centres educatius. Al final, però, el pic no va ser tan alt com s’esperava. Es va arribar als 2.701 grups confinats el 23 de gener (és a dir, l’onzè dia d’actualització de dades després de l’inici del trimestre) i a partir d’aquí la xifra va anar baixant suaument i progressivament fins a Setmana Santa.

    Aquest pic del segon trimestre es va quedar fins i tot lluny del registrat el primer trimestre, quan el 31 d’octubre hi va haver 3.504 grups confinats (el 4,87% del total) i per aquest motiu 85.994 persones van haver de quedar-se a casa. En aquells moments es vivia el moment més àlgid de la segona onada de la pandèmia. L’índex de rebrot havia arribat als 943 punts una setmana abans, mentre que al setembre, quan va començar el curs, es trobava en 213 punts, la qual cosa explica perquè el setembre es va viure un ritme relativament lent de grups confinats, que es va accelerar a l’octubre.

    En la roda de premsa que va oferir el conseller d’Educació el passat dimarts, Josep Bargalló es va tornar a felicitar per l’esforç que ha fet tothom (alumnes, docents, PAS, monitors, famílies…) al llarg d’aquest curs per mantenir les escoles obertes i segures, i va recordar que a Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia en algun moment del curs 2020/21 han hagut de tornar a tancar les escoles, cosa que no ha passat a Catalunya.