Just Deploy It!

Etiqueta: escoles

  • Arriben les dues setmanes que posaran a prova l’aposta per les escoles obertes

    El segon trimestre del curs 2020-21 “comença amb l’objectiu de sempre, que és mantenir les escoles obertes, perquè és l’única manera de mantenir la cohesió social i les oportunitats necessàries per superar la crisi”, va afirmar ahir en roda de premsa la secretària general d’Educació, Núria Cuenca. Una setmana després de la tornada a l’escola, ja hi ha 1.650 grups estables (39.000 alumnes) confinats, segons l’aplicació traçacovid, una xifra que representa el 2,29% del total i que està en línia amb el que s’esperava. Segons les previsions del Departament, les dues properes setmanes aquestes xifres encara experimentaran un “creixement vertical” i a partir d’aleshores s’estabilitzarà.

    En el primer trimestre va fer falta tot un mes per superar la xifra dels 1.600 grups confinats. Aquest cop n’hi ha hagut prou amb set dies. El contrast és significatiu, però això té dues explicacions, segons la secretària general d’Educació: la primera és que el nivell de contagis a la societat és molt alt i “nosaltres partíem de zero”, i la segona és que s’està fent el cribratge a tots els treballadors i treballadores del sistema a través de l’automostra que es prenen els mateixos professionals després de visionar un tutorial. De les més de 170.000 proves PCR que hi ha previst fer en tres setmanes, en la primera se’n van fer 32.892 (19% del total) i es van detectar 565 positius asimptomàtics (1,7%).

    En aquests moments hi ha set centres educatius confinats, dels quals tres són escoles rurals, tres més són llars d’infants i per últim hi ha una escola especial de Barcelona el confinament de la qual s’ha decidit precisament arran del cribratge als seus treballadors; en canvi, ja no en queda cap com a conseqüència del temporal Filomena. Per Cuenca, “estem a nivells sostenibles i manejables pel que fa al sistema educatiu”. De fet, a partir de l’anàlisi de tot el que va succeir el primer trimestre, el Departament ha arribat a la conclusió que la situació de la pandèmia en l’àmbit comunitari té un reflex directe al sistema educatiu amb cinc dies de retard, però amb un impacte menor. Per això, després d’aquestes dues setmanes de creixement vertical, la previsió és que l’evolució de grups confinats “vagi fent un recorregut paral·lel” al de la pandèmia en l’àmbit general.

    Sense problemes a les borses de substituts

    Un total de 940 centres educatius tenen algun grup confinat, una xifra que representa el 18,42% dels 5.104 que hi ha en total. També hi ha 2.032 professionals en aquesta situació (divendres eren 472), entre professors, PAS i PAE. Amb tot, segons la secretària general les substitucions s’estan fent amb normalitat, en part perquè no tots els confinaments impliquen una baixa laboral.

    La sectària general també ha recordat que “les dades i els experts en pediatria avalen que les escoles no suposen un amplificador de la pandèmia, fet que es va demostrar el primer trimestre”. Ha afegit que “la comunitat educativa està compromesa i convençuda com nosaltres que la crisi la superarem amb les escoles obertes”, i ha agraït aquest “suport de la comunitat educativa, el compromís dels docents i de les famílies, i sobretot dels alumnes, que és per qui estem seguint aquest objectiu, per assegurar els eu desenvolupament personal”.

    A la roda de premsa, però, no es va fer cap al·lusió explícita a la carta dels experts en salut que advocaven per endarrerir el començament presencial del segon semestre, i que va ser replicada per un manifest signat per un centenar d’acadèmics que advocaven per tot el contrari.

    Jornades de portes obertes

    Durant la roda de premsa Cuenca va subratllar que la setmana passada es va enviar als centres educatius unes pautes per organitzar les jornades de portes obertes, que el curs passat no es van poder dur a terme perquè els centres estaven tancats per la pandèmia. Va ressaltar que “és important que els centres es puguin organitzar, sobretot perquè les famílies rebin informació de primera mà per fer la tria”. En les pautes s’indica de quina manera s’han d’organitzar: reunions d’un màxim de 10 persones i 3 de personal propi del centre, que es facin fora de l’horari lectiu i amb cita prèvia. La secretària general ha explicat també que “a les famílies se’ls prendrà la temperatura, hauran de dur mascareta i guardar la distància de seguretat” i que, si pot ser, s’han de fer en espais a l’aire lliure o bé permanentment ventilats, que després es desinfectaran.

    Una altra qüestió a la qual s’ha referit són les noves mesures de ventilació, que es van ampliar la setmana passada amb un nou document, que s’ha complementat amb les noves aportacions científiques dels estudis del CSIC. La ventilació, ha dit Cuenca, “és una de les mesures que millor garanteix la prevenció de contagis i és per això que és important que els centres facin una bona ventilació”. Ha concretat que, els documents clarifiquen una mica més com fer una ventilació idònia, sobretot pel fet “d’establir equilibri entre contaminació i confort tèrmic: és important que els edificis estiguin escalfats abans que entrin els alumnes per poder fer després aquesta ventilació creuada, perquè es garanteixi una certa temperatura i a la vegada la prevenció”.

  • Tothom que treballi en un centre educatiu es podrà fer la PCR al llarg del mes de gener

    El primer trimestre del curs ha estat un èxit, davant dels mals auguris que hi havia a l’agost i gràcies a la col·laboració de tota la comunitat educativa. Aquest ha estat el missatge que aquesta tarda ha volgut subratllar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en la roda de premsa de balanç d’aquest període, que ha ofert juntament amb la consellera de Salut, Alba Vergés. Tots dos han insistit, un cop més, que, d’acord amb les dades, les escoles són segures, i que, en el cas que l’evolució de la pandèmia vagi a pitjor, seran l’últim que s’hagi de tancar. “Gràcies als professionals per vetllar pels protocols i mesures sanitàries, a l’alumnat per la paciència perquè les condicions no són les millors, i a les famílies per confiar en l’escola”, ha dit Bargalló.

    “Hem estat molt transparents i hem donat informació clara i entenedora, com no ha fet cap altra comunitat autònoma de l’Estat”, ha comentat Bargalló, visiblement satisfet pel balanç de les dades d’aquest primer trimestre del curs 2020/21: només s’han hagut de tancar 31 centres en algun moment (el 0,61% del total), i tots ells han estat escoles rurals o llars d’infants que tenien un o dos grups. “Això vol dir que el 99,39% dels centres no ha hagut de tancar, però a més 4 de cada 5 alumnes no han deixat mai d’anar a l’escola i 9 de cada 10 professionals no han hagut de passar cap confinament”, ha afegit el conseller.

    L’escola torna l’11 de gener

    Bargalló ha explicat les raons per les quals s’ha decidit posposar la represa del curs escolar a l’11 de gener, dilluns, en comptes del dia 8, divendres, com estava previst inicialment. Es perd un dia lectiu, que no es recupera, però d’aquesta manera “aconseguim que els hipotètics contagis que es produeixin com a conseqüència dels contactes que es produiran entre el dia de Nadal i el dia de reis arribin a l’escola en la seva mínima expressió, i així afecti el mínim als grups estables. Es tracta d’una mesura de reducció de riscos”. La mesura respon a una demanda dels sindicats i és també una mesura preventiva recomanada per la Comissió Europea.

    L’altra mesura anunciada avui, i que ja va avançar en part en l’entrevista que va concedir dilluns a TV3, és que passat festes s’iniciarà un procés de cribratges massius al personal de tots els centres educatius catalans, la qual cosa inclou tots els territoris, totes les etapes educatives, tots els models (pública, concertat, privat) i tot el personal: docents, educadors, administratius, monitors de menjador i lleure, etc. Segons ha explicat el director general de Centres Educatius, Josep González Cambray, es preveu que es faran 170.000 tests en les tres setmanes que van de l’11 al 29 de gener, a un ritme del 45% la primera setmana, el 35% la segona i el 20% restant la tercera. El test serà una automostra de frotis nasal (no nasofaríngic) i serà voluntària. González Cambray ha explicat que una de les raons de fer-ho en tres setmanes és per garantir les substitucions del personal asimptomàtic que es detecti gràcies a aquests cribratges. L’altra és no col·lapsar els laboratoris.

    En el cas de l’alumnat, les proves d’automostra (que tanta polseguera van aixecar inicialment, ja que se suposava que les havien de vigilar els mateixos docents), de moment segueixen en fase de prova pilot. Les que s’han fet fins ara han comptat amb l’assistència de personal sanitari i així seguiran quan es generalitzin, malgrat que no s’ha precisat quan succeirà això.

    Absentisme poc significatiu

    En el balanç del trimestre, al conseller d’Educació se li ha preguntat per l’absentisme. Per primer cop, Bargalló hi ha posat xifres. L’absentisme estructural és del 2% de l’alumnat i aquest trimestre ha estat del 2,4%, per tant “ha tingut molt poca afectació i molt menor a la que s’havia anunciat als mitjans”. Segons el conseller, hi ha un sector de famílies que han optat per no dur els seus fills a les escoles perquè pensen que no són segures, però també n’hi ha que ho han fet perquè opinen que les mesures de prevenció són excessives, com el fet d’haver d’anar sempre amb mascareta, un aspecte que no està previst variar a curt termini, segons ha afegit en resposta a una altra pregunta: “Als centres educatius se seguirà usant la mascareta mentre no hi hagi un canvi de criteri de les autoritats sanitàries”.

    Segons ha explicat la consellera Vergés, al llarg d’aquests mesos s’han fet 615.000 proves PCR a l’entorn escolar, amb la participació de 300 professionals repartits en diverses unitats mòbils, i el que s’ha constatat és que per cada cas positiu, el 75% dels membres del grup bombolla ha sortit negatiu, percentatge que s’eleva al 82% en el cas de l’educació infantil. “Aquest primer trimestre demostra que les escoles no han estat focus d’infecció, ans el contrari, des del punt de vista de salut ens han ajudat molt al control i seguiment de l’epidèmia, per això aquest compromís de mantenir les escoles obertes sempre”, ha comentat la consellera.

    Extraescolars, esport formatiu i postobligatòria

    Pel que fa a altres vessants vinculades a l’educació i la formació d’infants i joves, en especial el lleure i l’esport, no sembla que hi hagi cap avenç a la vista. S’afirma amb contundència que les escoles són segures, però aquesta contundència desapareix quan es pregunta per les extraescolars, que per tant segueixen relegades a la fase 4 de la hipotètica desescalada, si és que s’hi torna a pensar, perquè les dades epidemiològiques més recents fan pensar més aviat en el contrari. A altres comunitats les competicions a l’aire lliure de l’esport base no s’han prohibit en cap moment, i no consta que això hagi incidit negativament en l’evolució de la pandèmia. Per la consellera Vergés, això es deu a que han restringit altres coses que aquí no s’han restringit. La consellera també ha dit que s’està estudiant un pla per fer cribratges massius en l’esport, però no n’ha donat cap detall.

    Bargalló no ha volgut aventurar gran cosa sobre el que queda de curs, ja que “si alguna cosa hem après d’epidemiologia és que no pots fer cap previsió més enllà de 7-10 dies”. De moment, els ensenyaments postobligatoris, que en teoria mantenien el format híbrid només fins al final del trimestre, continuaran igual “fins que no s’arribi a la quarta fase de la desescalada, que és el que marca el Procicat”.

  • Autorecollida de mostres PCR a les escoles

    Els darrers dies s’han sentit diferents posicionaments respecte a l’autorecollida de mostres PCR dels adolescents als instituts. Una mesura que, si realment vol pivotar en l’apoderament dels nois/es, ha d’anar de la mà d’un pla d’acció que la faci possible.

    Posar en marxa aquesta iniciativa requereix comptar amb la voluntat dels adolescents, ja que el seu parer és imprescindible, cal adequar una formació que s’ha de contextualitzar en funció de cada centre i cal comptar amb la participació del professorat, de manera que puguin fer seva la responsabilitat que creguin que els pertoca, així com disposar dels mitjans, espais i circuits adients. L’apoderament vers la salut requereix unes condicions contextuals imprescindibles perquè pugui ser una realitat amb èxit.

    Per deixar en mans dels adolescents i del professorat la realització de les PCR s’ha de garantir l’aprenentatge necessari per capacitar-los en l’autoextracció. Les infermeres poden assegurar aquest aprenentatge amb garantia.

    Les conselleries han fet molt bé en retirar aquesta mesura. Ara cal fer confiança amb les infermeres i la seva feina a les escoles, dotar-les de recursos i, conjuntament, buscar millors solucions.

    En aquest article també han participat Núria Cuxart Ainaud, Rosa Maria Escolà Pellicer, Roser Font Canals, Manuela Macarro Rodríguez, Carme Royo Castillón, M. Teresa Rubio Álvarez i Eugènia Vila Migueloa.

  • Moderat optimisme davant les dades d’incidència del virus a l’escola

    En la quarta setmana de curs escolar, el nombre de grups bombolla, alumnes i professors contagiats i confinats sembla haver-se estabilitzat. Avui hi ha 1.165 grups bombolla de 750 centres en aïllament, la qual cosa es tradueix en 26.353 alumnes i 1.433 docents. El 4 d’octubre, que era un diumenge, es va arribar al pic de 1.316 grups bombolla de 836 centres confinats, amb 29.530 alumnes i 1.664 docents, segons les dades que ha donat a conèixer avui el Departament d’Educació en el balanç setmanal que ofereixen els secretaris generals d’Educació, Núria Cuenca, i Salut, Marc Ramentol. Evidentment, però, encara és d’hora per saber si aquesta tendència es consolida o si hi haurà un repunt en el futur. En tot cas, segons les dades del Departament, fins ara s’han hagut de confinar 2.261 grups estables, dels quals 1.096 han estat ja desconfinats i per als pròxims set dies està previst el desconfinament de 900 més.

    “Aquesta crisi la superarem amb les escoles obertes”, ha afirmat Núria Cuenca, la qual ha recordat que són diverses les raons per mantenir oberts els centres educatius. “Ens ajuda a contenir els contagis i a tallar les cadenes de transmissió. Però sobretot perquè l’escola garanteix la igualtat d’oportunitats i ens ajudarà a pal·liar les desigualtats socials que la pandèmia ha creat en l’alumnat”, ha assegurat. Cuenca ha volgut subratllar que, en aquestes tres setmanes i mitja de curs, el 97% de l’alumnat no ha vist alterada la seva vida, ja que ha pogut assistir al seu centre amb normalitat.

    Per la seva banda, Marc Ramentol ha destacat que en les primeres tres setmanes del curs s’han fet prop de 100.000 PCR a persones del cens escolar (alumnes i professors), de les quals 52.284 als mateixos centres i 46.414 a fora. Però més enllà d’això, el més significatiu és que, en relació al conjunt de la població, des de l’inici de curs s’estan fent moltes més PCR entre la població escolar, i això podria ajudar a explicar perquè el comportament del virus és tan bo als centres educatius, ja que la detecció és més ràpida i també la reacció. A banda que els centres segueixen en general unes mesures de seguretat més estrictes que les del carrer (a excepció, esclar, de la limitació de reunions de més de sis persones).

    Gràfica del Departament de Salut

    En xifres, en el cas de la població general s’estan fent diàriament al voltant dels 1.500 PCR per cada 100.000 persones, i en el de la població escolar aquesta taxa s’enfila als 3.000 PCR per cada 100.000 persones. En relació a les dades de la setmana passada, ha augmentat lleugerament el nombre de segons positius en un grup confinat, però això és degut, segons Ramentol, al fet que els cribratges s’estan fent en els territoris on la transmissió comunitària és més elevada.

    Taxa de positivitat més alta a fora

    Una altra estadística que permet als responsables polítics insistir en la idea que l’escola és segura és que han pogut comparar els casos de tests PCR en població escolar fets fora de l’àmbit escolar (per exemple, en cribatges territorials) i els que s’han fet dins de l’àmbit escolar (els dels alumnes confinats per un positiu al seu grup). El percentatge de positivitat és sempre molt inferior en el segon cas, tant li fa la franja d’edat. “Quan anem a buscar contagis dins de les escoles en trobem molts menys que quan els busquem fora”, ha explicat Ramentol, per al qual “l’escola continua no sent una font important de contagi de la Covid19, i això és vàlid des d’infantil fins a batxillerat, i també fins als professionals que hi treballen”.

    Per exemple, de tots els PCR que s’han fet a alumnes de batxillerat fora dels centres, el 6,44% han donat positiu, mentre que en els que s’han fet a dins perquè s’havia detectat un positiu en el grup estable, el 3,05% ha donat positiu. Més o menys aquest és el patró que se segueix a totes les franges d’edat, però en el cas del personal del centre en comptes de ser la meitat és una tercera part. És a dir, el 7,2% de personal educatiu que s’ha fet proves PCR per qualsevol motiu ha donat positiu, mentre que entre els que s’han fet amb motiu del confinament d’un grup bombolla aquest percentatge ha baixat al 2,6%. D’altra banda, i en relació a l’estimació feta ahir pel sindicat Aspepc, l’administració afirma no tenir cap indicador que faci pensar que l’alumnat d’institut s’està contagiant més que la resta.

    El secretari general de Salut també ha remarcat que “més del 90% de positius s’estan comunicant en les primeres 24 hores de la realització de la prova, que és el que més ens interessa” i ha recordat que aquesta setmana el Departament de Salut ha posat en marxa un nou vehicle de comunicació dels resultats, a través d’un SMS, per agilitzar-ne la comunicació, sobretot dels resultats negatius.

  • El 87% dels ‘grups bombolla’ confinats no registren cap més contagi

    Des de l’inici de curs, s’han realitzat més de 35.000 tests PCR a població en edat escolar, concepte que va des del primer cicle d’educació infantil a la secundària postobligatòria. La major part d’aquests tests els han realitzats els equips mòbils o els Centres d’Atenció Primària quan en un centre educatiu s’ha detectat algun positiu. I una altra part s’han fet en cribratges a centres situats en poblacions o barris on la situació epidemiològica és elevada. Amb l’anàlisi del que s’ha fet fins ara, però, ja es pot dir que la incidència del virus a les escoles és mínima, segons el secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, que com cada setmana compareix davant dels mitjans amb la secretària d’Educació, Núria Cuenca, per fer balanç de la situació.

    “No podem dir que la situació epidemiològica a Catalunya estigui millor ara que fa dues setmanes, quan va començar el curs, però en tot cas això no és culpa de les escoles”, ha afirmat Ramentol. Així, només en el 13% dels casos de grups bombolla que han estat confinats s’ha detectat un segon positiu a dins del grup un cop s’ha fet el test PCR als companys i companyes de l’alumne que havia originat el confinament. I en la major part de casos, només s’ha detectat un contagi.

    Una altra dada que ha exposat Ramentol per reforçar la idea de la seguretat de les escoles és que, des de l’inici de curs, s’ha fet un percentatge de PCR sobre població en edat escolar que a la població general, la qual cosa ha fet que en tots els casos (infantil 1r cicle, infantil 2n cicle, primària i secundària) el percentatge de positivitat hagi baixat per sota del 5%, que és el llindar que l’OMS assegura que no s’ha de creuar per assegurar que no hi ha transmissió comunitària. Aquesta baixada es deu al fet que fins el 14 de setembre els tests s’havien fet majoritàriament a infants i joves amb símptomes o que vivien en zones d’especial afectació de l’epidèmia, mentre que a partir del dia 14 s’ha centrat en els grups bombolla on hi havia algun positiu.

    Aquest matí hi havia 1.201 grups confinats, d’acord amb la darrera actualització de la web traçacovid. Aquesta xifra representa que el 98% dels aproximadament 72.000 que es calcula que hi ha a tot el sistema educatiu estan funcionant sense problemes, segons ha volgut subratllar Núria Cuenca. Es tracta d’una xifra que creix dia rere dia, si bé a un ritme lleugerament inferior en els darrers dies, en els quals s’han començat a desconfinar els primers grups que ja han complert els 14 dies de quarantena (encara no s’ha aprovat el canvi als 10 dies, però s’espera que això passi aquesta setmana). A banda, un total de 2.273 alumnes i 259 professors o personal educatiu han donat positiu, xifres que representen encara un percentatge molt baix del total. “Del milió i mig d’alumnes, el 99% no està contagiat, i dels 120.000 docents, no ho estan el 99,83%”, ha explicat Cuenca.

    El cas d’Almenar

    En aquests moments, només hi ha dos centres tancats: dues llars d’infants situats a L’Hospitalet i Almenar. En aquesta població del Segrià es dona la circumstància que s’han registrat 10 casos positius i que hi ha 9 grups i 179 persones confinades, la meitat del centre, però les autoritats sanitàries han considerat que no feia falta tancar-lo perquè “s’ha vist que els contagis venien de fora de l’escola i que per tant es podia contenir la cadena de transmissió amb el confinament dels grups afectats i deixant que la resta continués assistint al centre”, ha explicat Núria Cuenca.

    La secretària general d‘Educació ha avançat que el Departament d’Educació, conjuntament amb el de Salut, la Secretaria General Joventut i la Secretaria General d’Esports ha estat ultimant un protocol, que està previst que aprovi aquest divendres el Procicat, per concretar les indicacions que es van donar el mes de juliol en relació a l’organització de les activitats extraescolars, sortides i colònies. En aquest sentit, ha assenyalat que “és important que aquestes activitats es puguin realitzar com es fa amb l’activitat lectiva, perquè fomenten part del desenvolupament personal dels nostres alumnes i no els podem limitar aquests espais”.

    Cribratges massius i tests serològics

    Dilluns van començar els cribratges escolars a diferents centres educatius de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. “Uns cribratges que han de permetre detectar l’alumnat i treballadors del centre asimptomàtics amb l’objectiu de tallar les cadenes de transmissió de la Covid-19”, segons el Departament d’Educació. El primer dels centres va ser l’Escola Barrufet, amb 404 alumnes als quals se’ls va fer el test PCR, i 64 persones entre docents i personal extern. A l’Hospitalet de Llobregat, les proves es van fer a l’Escola Joaquim Ruyra (460 tests entre alumnat, professorat i altre personal) i a l’Institut Eduard Fontserè (340 tests en total), i aquests dies seguiran a altres centres dels barris de la zona nord, la més densament poblada d’Europa. També es començarà a actuar a centres de Sant Adrià del Besòs. De fet, la intenció és arribar a la xifra dels 500.000 tests fins a mitjans del mes de novembre.

    També dilluns, el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Jacobo Mendioroz, va avançar que s’estaven plantejant afegir el test serològic als alumnes que donin positiu en la PCR, per confirmar si el positiu és a causa de la presència d’anticossos. Això evitaria confinar tot el grup classe, ja que indicaria que la infecció ja ha passat i que per tant aquell infant no ha de fer la quarantena perquè ni pot contagiar-se ni pot contagiar. De fet, aquest cas ja es va donar fa uns dies a Manlleu, quan es va comprovar que un dels 13 alumnes que havien donat positiu ja havia passat la malaltia, i per tant tot el seu grup va poder tornar a fer classe presencial.

    Mendioroz també va avançar que duran a terme el cribratge tant en escoles amb incidència petita de la malaltia com en centres amb una incidència més alta per poder tallar les cadenes de transmissió que més els interessi. El test serològic és una prova més invasiva i per tant s’ha de fer en un CAP, mentre que s’intenta que les PCR els facin equips mòbils que es desplacen als centres. Als del Departament de Salut s’hi afegiran ben aviat els que aportin dues ONG (Creu Roja i Open Arms), a fi d’intentar ser tan ràpids com sigui possible, si bé Marc Ramentol ha volgut restar importància als casos en els quals el test no es fa, per qüestions logístiques, fins alguns dies després que s’hagi detectat el positiu, ja que, segons ha recordat, al marge del resultat de la prova l’aïllament s’ha de fer sí o sí.

  • “Ens hem preparat per un increment de positius a les escoles els propers dies”

    El 91,49% dels centres educatius segueixen operant amb total normalitat, segons les darreres dades ofertes aquests matí pels Departaments d’Educació i Salut, que a més a partir d’avui les renovaran diàriament a través d’una web (escolasegura) que està oberta a tothom i en la qual es pot veure la situació general, per municipis i centre per centre. També hi ha un apartat de preguntes freqüents. En tot cas, això vol dir que el 8,51% dels centres tenen un o més grups confinats. Encara és un percentatge aparentment baix… o no tant si es té en compte que només han passat vuit dies des de l’inici de curs. Avui són 437 centres amb alguna afectació, ahir n’eren 348, abans d’ahir 218…

    La xifra de grups confinats i centres afectats creix cada dia en progressió geomètrica, però això no espanta les autoritats, que consideren que estem dins de l’escenari que era previsible. “Els protocols estan funcionant correctament”, han assegurat aquest matí els secretaris generals dels Departaments de Salut i Educació, Marc Ramentol i Núria Cuenca, en la compareixença setmanal que s’han compromès a fer mentre duri l’emergència educativa. “Fem una valoració positiva perquè les escoles a dia d’avui poden seguir fent la seva funció social. Poden garantir el dret a d’educació dels infants per tal que puguin anar físicament a fer el seu desenvolupament personal”, ha assenyalat Cuenca.

    “Nosaltres ens hem preparat des del primer moment per un gran volum de sospites i de casos, el plantejament del protocol sempre s’ha fet pensant que haurem de gestionar grans volums de casos”, ha assegurat Ramentol. “Esperem que en els propers dies i setmanes continuï el ritme de nous positius”, i fins i tot aquest ritme es podria incrementar, ha afegit, perquè aquesta setmana i la passada les taxes de transmissió eren “relativament estables, per sota d’1”, mentre que “això pot estar canviant, perquè els indicadors estan empitjorant lleugerament aquests últims dies”. I si no sabem contenir aquest creixement “òbviament augmentarà molt ràpidament el nombre de casos a les escoles. Estem preparats però no és una situació desitjable”.

    Per això, ha dit, aviat hi haurà notícies sobre un increment dels equips mòbils amb capacitat de desplaçar-se als centres educatius, ja que els disponibles actualment, que són els que en el seu dia es van habilitar per anar a les residències de gent gran, es troben molt a prop al límit. “Estem en converses amb entitats del tercer sector i aviat veurem la incorporació de persones que habitualment no formen part del sistema públic de salut”, ha comentat el secretari general.

    El cribatge comença a Manlleu i L’Hospitalet

    La setmana vinent començarà el cribatge a les escoles que es va anunciar a començaments de mes, amb l’objectiu de realitzar 500.000 tests PCR a la comunitat educativa, i que s’anirà determinant en funció de l’evolució de l’epidèmia. Els primers objectius seran els centres que es troben a Manlleu i al barri de La Florida de l’Hospitalet (a més de l’Escola Barrufet del barri de Sants), on la incidència de la covid està sent especialment alta. Aquest cribatge es farà amb una tècnica menys invasiva que fins ara, ja que el frotis és només nasal i no nasofaringi.

    Per Ramentol, “la situació epidèmica avui dia no és positiva, hem assistit a una certa tendència a l’alça en els darrers dies, però és massa d’hora per dir si això és atribuïble o no a l’obertura de les escoles”. Amb tot, segons ha dit també, “l’evidència científica que hi ha disponible fins ara ens diu que les escoles no són un focus de transmissió de la malaltia, sinó que son espais segurs, i cal fer una crida perquè siguem autoexigents amb les escoles però també quan sortim de l’escola i traslladem els infants fora del centre”. Avui hi ha 970 alumnes (sobre un milió i mig) i 147 docents i personal educatiu i administratiu (sobre uns 120.000) i 6 personal extern que han donat positiu, però se suposa que el contagi s’ha produït a fora del centre. Com a conseqüència, hi ha 10.595 persones confinades (de les quals 9.628 són alumnes, 837 docents o personal dels centres, i 129 personal extern).

    Ramentol ha assegurat també que la setmana vinent tindrien més dades sobre el percentatge d’alumnes que donen positiu després que se’ls hi faci una pcr perquè ha sorgit un positiu previ en el seu grup bombolla. Aquesta dada, que podria indicar la incidència dels contagis als centres, on se suposa que es prenen totes les mesures de seguretat (mans, distància, mascareta), encara no la tenen. Sí que han pogut observar que la incidència de contagis en població infantil és menor que en el conjunt de la població en els cribatges massius que s’han fet les darreres setmanes a diferents barris i ciutats amb una alta incidència de casos. Sobre un total de 16.259 PCR a ciutadans en edat pediàtrica (0-15 anys), el 6% van resultar positiu, mentre que la mitjana va ser del 7,5%.

  • El teu fill podria salvar-te la vida (si a l’escola li ensenyen com)

    «Estàvem un dissabte a la tarda nit prenent alguna cosa. Tenia a la meva filla de sis anys asseguda a la meva dreta i de sobte em va agafar la cama, es va posar dreta, boquejava però no emetia cap so, tampoc podia tossir. Es va dur la mà al coll, li vaig preguntar si s’havia ennuegat però la cria no estava menjant res. Em vaig posar dreta, la vaig girar i la vaig inclinar sobre la meva mà per anar a donar-li un copet a l’esquena amb la meva altra mà entre els omòplats i llavors el meu fill mitjà, de nou anys, es va avançar i li va donar dos cops forts a l’esquena i va sortir disparat de la boca de la meva filla un tros de gel. Com la nena ens va explicar després, en anar a escurar l’últim glop del refresc, va fer el típic gest de tirar el cap enrere per acabar el culet que quedava i es va ennuegar amb el gel».

    La història la recorda la metgessa navarresa Ana Campillo, que ja va explicar la gesta del seu fill en un fil de Twitter que es va fer viral. Marta Nonide Robles, metge del SAMU-Asturias, posa alguns exemples similars: «Una nena de 10 anys va aconseguir alliberar la via respiratòria de la seva mare, que s’havia ennuegat amb una cloïssa, i una altra nena de 12 va salvar a la seva àvia d’un altre ennuegament. Dos nens han donat instruccions de reanimació cardiopulmonar als adults en cas de parada cardiorespiratòria. S’han multiplicat els casos de nens que truquen el 112 perquè el seu familiar no desperta o ha patit un accident».

    Aquestes històries amb final feliç tenen molt més en comú que la valentia dels nens protagonistes: tots aquests petits herois i heroïnes reben en els seus centres escolars formació en primers auxilis. Però, tot i que en el Reial Decret que estableix el currículum bàsic d’Educació Primària apareix fins en cinc ocasions la inclusió dels primers auxilis, la veritat és que, com assenyala Nonide, que està darrere del projecte RCP des de la meva escola,  les autoritats «no donen una guia detallada de qui, com i en quin moment o assignatura han d’impartir-se. Això deixa als col·legis la potestat d’introduir-los a la seva manera».

    Això queda clar quan Campillo i Nonide expliquen les diferències de l’aplicació de la norma entre Astúries i Navarra. A Astúries, és personal d’infermeria d’associacions com Amb les teves mans pots salvar vides, que gestiona Nonide, els que van als col·legis a demanda el professorat. «Al principi anàvem d’escola a escola proposant als profes o directors. Tenien molts dubtes que aquests tallers fossin apropiats, sobretot amb nens tan petits -fins i tot de cinc anys-«, matisa, però «el boca a boca va funcionar. I ara mateix tenim una tremenda llista d’espera».

    Ana Campillo deia en el seu fil viral que «a Navarra som molt afortunats». I no li falta raó: el Govern de Navarra té un conveni amb l’associació de sanitaris L’ABC que salva vides, pel qual aquest personal forma a professorat, especialment d’Educació Física, perquè en els últims anys de Primària i primers de Secundària, en un parell de sessions per curs, l’alumnat aprengui «si una persona respira o no, la maniobra d’inici per a la reanimació cardiopulmonar i les maniobres d’ennuegament».

    Per què és necessari

    Marta Nonide reconeix haver anat a domicilis on nens petits han estat sols hores amb l’adult que els cuidava mort o desmaiat. «Però el 2012 una nena de 8 anys em va trucar al 112 perquè la seva àvia s’havia desmaiat. Va contestar a totes les meves preguntes i vaig entendre que es tractava d’un ictus. Al costat del seu germà de 6 anys va complir totes les instruccions i va posar a la seva àvia en posició lateral de seguretat amb la meva guia. L’ajuda va arribar en 10 minuts i la seva àvia es va salvar. Així que vaig entendre que els nens més petits eren els més desprotegits, però també els que millor anaven a trucar i a obeir al 112 en cas d’emergència. Era qüestió d’adaptar la formació».

    Al web de RCP des del meu cole s’afirma que els països nòrdics formen als seus escolars en les maniobres d’atenció a l’emergència. Per això, la seva taxa d’eficàcia en salvar la vida d’un pacient en aturada cardíaca sobtada és superior al 70%. A Espanya aquesta taxa és inferior al 10%. Els ciutadans espanyols arriben a la vida adulta sense estar capacitats per reconèixer una parada cardiorespiratòria o per fer una reanimació cardiopulmonar eficaç.

    Ana Campillo explica per què és important que la població tingui nocions de primers auxilis amb un argument incontestable: «En situacions d’una parada, d’un ennuegament, la teva vida depèn del que sàpiga la persona que tens al costat. Hi ha unes mínimes mesures o coneixements que es poden considerar gairebé un deure cívic».

    Marta Nonide, per la seva banda, es mostra partidària de començar a ensenyar aquestes nocions com més aviat millor. «Poden començar a mecanitzar amb els seus peluixos, de manera divertida i desproveït d’angoixa, les maniobres de reanimació cardiopulmonar i les de desobstrucció de la via aèria». Si les comencen a mecanitzar de forma correcta amb cinc anys, les normalitzen i repeteixen cada any, explica l’experta, «en arribar a l’adolescència (quan realment siguin capaços d’aplicar-les de manera efectiva) ja tindran els conceptes gravats. Hi actuaran sense pors ni dubtes. Com més grans són els alumnes (i no diguem si el curs es dóna en adults) més difícil és que interioritzin les maniobres i les apliquin correctament en un moment d’emergència real».

    Campillo és molt conscient que no es pot sobrecarregar el currículum escolar, per això compara les sessions anuals de primers auxilis amb la pràctica repetida de simulacres d’evacuació i proposa que «aquest tipus de tallers i de formació es faci de manera generalitzada en l’àmbit escolar i també en els centres de treball. Tallers curts i bàsics, però repetits en el temps, perquè tot el que no s’usa s’oblida».

    Projectes virals i fàcilment reproduïbles

    En el cas de nens i nenes petits, se’ls ensenya a trucar al 112, a diferenciar si algú respira o no i a tenir a mà (o aprendre) la direcció de casa seva per facilitar-la als sanitaris. Nonide explica que, amb els petits, canten la cançó de la Reanimació, la fama fins i tot ha travessat l’oceà. A part de cantar, els nens de cinc anys «podien aprendre la reanimació cardiopulmonar i el Heimlich [maniobra per salvar la vida en cas d’un ennuegament], amb els seus peluixos (no tenen força per als maniquís de la gent gran). I els encantava. I ho recordaven». A la web, Marta Nonide comparteix nombrosos recursos, de manera que es mostra convençuda que el seu projecte és «fàcilment reproduïble».

    Les dues sanitàries reivindiquen que aquest tipus de formació a les escoles es faci de forma reglada i universal, perquè, assegura Campillo, «la formació en primers auxilis és desigual entre escoles i comunitats i es porta a terme a costa de molta voluntarietat de diverses associacions». Per això, defensa que «cal que des de les administracions es reguli i pressuposti la formació, atès que és la forma més transversal i efectiva d’arribar a tota la població».

    Marta Nonide està convençuda que en quinze anys tindríem els números revertits pel que fa a la supervivència en casos d’aturada cardiorespiratòria si la formació en primers auxilis arribés de manera reglada a totes les escoles, «on captes i formes a el 99% de la població» . I en aquest afany, les famílies, afirma Nonide, tenim un paper fonamental: «Si les famílies veuen el que poden aprendre els seus nens, com són els tallers i els perden la por, comprenen que són vitals i els exigeixen en massa, les autoritats i governs es posaran per fi les piles».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Un pla d’igualtat i coeducació sexual a Navarra, denunciat davant els tribunals per contingut “controvertit”

    Entre les primeres mesures de l’Executiu navarrès, avui en funcions, va estar la redacció d’un pla de coeducació i educació sexoafectiva per al període 2017-2021. D’aquest pla es deriven dues coses. La primera, l’obligació que tot el sistema educatiu navarrès, xarxa pública i concertada, assoleixi els objectius que s’hi fixen. L’altre és el programa Skolae, una formació docent desenvolupada, exclusivament, per als que treballen en la xarxa pública. La concertada, tot i que ha de complir els objectius, pot desenvolupar els programes de formació que decideixi en cada moment, també, és clar, els materials amb els que impartirà aquesta formació docent.

    La polèmica

    Des de l’inici del projecte, va sorgir la polèmica entre els sectors conservadors, tant polítics com socials, de la Comunitat Foral. Van criticar i critiquen que des de l’Administració s’imposi una forma de veure el món que no ha de quadrar amb l’ideari polític o ètic de les famílies (encara que el programa Skolae se centra en la formació docent, no en la formació directa amb l’alumnat). Per Mercedes Zapata, presidenta de Concapa, una de les dues organitzacions que han denunciat el programa davant els tribunals, el programa “està ple de continguts polítics, ideològics i controvertits”.

    Per demostrar aquestes acusacions, es van fer públics alguns dels materials i fitxes que s’estaven utilitzant en el pilot que va començar el curs 2017-2018 amb el personal docent de 16 centres educatius públics.

    Des de l’Administració, Aitor Lacasta, cap del Servei d’Evaluació, Qualitat, Formació, Igualtat i Convivència del Govern foral, assegura que s’han criticat materials trets de context, d’una banda, així com altres que o bé eren d’altres comunitats autònomes o, fins i tot, de governs conservadors de Navarra d’anteriors legislatures. “La polèmica és, al meu entendre, que hi ha gent que no vol coeducar”, assegura Lacasta, una apreciació que rebutja Mercedes Zapata.

    Aquesta polèmica va acabar, precisament, amb la demanda interposada per algunes famílies sota el paraigua de l’Associació FamiliaE, així com l’associació catòlica de famílies Concapa, que van interposar fa uns mesos un contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia. L’acció legal es fonamenta en aquests continguts de la formació docent, així com la forma en què es va posar en marxa el programa, mitjançant una resolució del govern. Per a les organitzacions hauria d’haver estat mitjançant un reglament ja que, afirma Zapata, “no tenen competències per fer-ho” d’aquesta manera.

    Explica la presidenta de Concapa que amb la Resolució es salten el que té a veure amb “l’audiència als ciutadans”. “Es fa sense cap tipus de participació, se salta els requisits legals d’un reglament i se salten la participació de les famílies”.

    Al Tribunal van haver d’acudir divendres a declarar 10 persones relacionades amb el projecte. D’una banda cinc que havien treballat en la seva redacció i cinc dedicades a la formació docent. Segons expliquen des de l’Administració navarresa, van facilitar una llista de 33 persones que fan aquesta formació, entre els que estan en la formació inicial i els que desenvolupen les tutories de la part online del curs. Segons confirma Lacasta, sembla que l’advocat de les famílies demandants esperava que declaressin els que feien la formació inicial, i ho van fer personal de tutories, tot i que la selecció la va fer l’acusació.

    Entre les crítiques hi ha el fet que els materials de la formació docent no siguin públics. Alguns d’ells han anat apareixent en premsa. Mercedes Zapata explica que se’ls van fer arribar alguns docents dels 16 centres en què es va posar en marxa el programa pilot que també estaven indignats amb el seu contingut. Aitor Lacasta explica que, el material, com en qualsevol altre cas de formació del Departament, només se li dóna als qui participen de les actuacions de formació. Ni més ni menys. No hi ha hagut un intent d’ocultació o secretisme per part del govern de la Comunitat.

    Lacasta explica que Skolae “és un programa que té objectiu clar: que tot l’alumnat tingui la competència de viure en igualtat, construir el seu projecte de vida sense condicionants de gènere, que aprengui sobre les desigualtats i a combatre-les. I és un itinerari progressiu per adquirir aquesta competència, sistemàtic des del 0-3 fins al Batxillerat i la FP”.

    A partir d’ara caldrà esperar que el tribunal es pronunciï sobre la legalitat del programa Skolae, per una banda, per conèixer la seva continuïtat. També caldrà veure quina majoria parlamentària aconsegueix armar-se a la Comunitat. El quadripartit d’esquerres que va governar els últims quatre anys no té la majoria absoluta per repetir, però la coalició de centre dreta Navarra Suma (formada per Unió del Poble Navarrès -UPN-, el PP i Ciutadans) tampoc. Si aquesta segona aconseguís el govern foral, presumiblement el pla de coeducació, així com el programa Skolae tindrien els dies comptats.

  • Creix la demanda per dotar els centres educatius d’infermeres escolars

    Entre el 0,8% i l’1% de la población infantil té epilèpsia, segons estimacions de la Federación Española de Epilepsia (FEDE), mentre que entre l’1% i el 5% desenvolupa diabetis tipus 1 (la que es dóna en població infantil), segons dades de la Fundación para la Diabetes. El Catsalut estima també que la probabilitat de patir un problema de salut mental abans dels 18 anys oscil·la entre el 10 i 20%, i que entre un 4 i 6% correspondrien a trastorns mentals greus. També, segons l’Associació Espanyola de Pediatria, un 8% dels infants té alguna malaltia relacionada amb el sistema immune, un 12% d’arrel muscular o esquelètica i un 10% respiratòries, principalment asma. Si a Catalunya hi ha 1,5 milions d’alumnes, tot això vol dir  que 150.000 són asmàtics, que aproximadament la mateixa xifra o superior té algun tipus de trastorn mental, que al voltant de 70.000 descobreix al llarg de la seva vida escolar que el seu metabolisme no produeix insulina, o que al voltant de 15.000 pateix crisis epilèptiques.

    A tot això s’enfronta, normalment, el professorat, habitualment sense cap més formació en atenció sanitària que la que rep puntualment (i amb sort) el mestre o professor quan té un cas d’infant amb malaltia crònica a la seva aula. I per això, des de fa uns anys, l’Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar (ACISE) ve reclamant la necessitat d’incorporar una infermera a cada centre educatiu. En les darreres setmanes han volgut intensificar aquesta demanda donant visibilitat a casos concrets que han aparegut als mitjans de comunicació. A TV3 es van fer ressò del cas d’una família de Lleida que va haver de marxar a Tordera perquè a la seva ciutat no va trobar cap institut disposat a escolaritzar el seu fill, que té epilèpsia, i tot i així a Tordera ho va aconseguir amb la condició que la mare es passi tota l’estona al centre per atendre el seu fill quan tingui una crisi. O una altra mare de Santa Perpètua de la Mogoda amb filla també amb epilèpsia que també ha pactat amb el centre que mentre la nena hi sigui ella no s’allunya gaire per si de cas. O el cas que va publicar La Vanguardia d’una nena de Barcelona amb espina bífida que per primer cop ha aconseguit que li assignin una infermera del CAP per fer-li les cures, tasca que fins aleshores venia fent al seu pare.

    La solució es troba als CAP?

    En un d’aquests reportatges, el director general de Primària i Secundària, Josep Vallcorba, admetia el problema: “Som plenament conscients que som davant d’un tema que hem de resoldre, i que fa molt de temps que està encallat, ja que és veritat que hi ha famílies que fan un sobreesforç. Hem de veure com des del CAP [Centres d’Atenció Primària] més proper establim uns protocols que siguin sòlids, viables i fiables perquè tothom estigui tranquil: les famílies i els mestres”, deia Vallcorba. En una reunió recent que representants d’ACISE i d’altres entitats que els donen suport (Fapac, Fapaes, USTEC, CCOO, UGT i el Col·legi d’Infermeres) van mantenir amb alts càrrecs d’Educació i de Salut els van informar que tots dos departaments treballen en un “acord marc” per donar resposta a aquesta necessitat, que se suposa estarà enllestit per l’inici del curs vinent.

    Per la presidenta d’ACISE, la infermera Engràcia Soler, la solució va per aquí: “Fa anys i panys que escoltem la mateixa història, però això no soluciona el problema. Des d’un CAP no tenen els ulls posats a l’escola i a més no podem desvestir un sant per vestir-ne un altre, les infermeres d’atenció primària prou feina tenen, i ja absorbeixen més competències del que els tocaria a causa de la falta de metges. Potser una cosa així pot funcionar en una petita localitat on el CAP i l’escola estiguin molt a prop, però més enllà de casos excepcionals no serveix”.

    La infermeria escolar està reconeguda com una especialitat específica de la infermeria, i de fet a Espanya té la seva pròpia societat científica, que es va constituir a Gandia l’any 2009. Segons Soler, la comunitat autònoma de Madrid és una de les que té més arrelada aquesta figura, ja que allà tots els centres d’educació especial, “que és per on hauríem de començar a Catalunya”, i altres centres ordinaris públics i concertats compten amb una infermera durant tot l’horari escolar. AMECE (Asociación Madrileña de Enfermería en Centros Educativos) estima que a la comunitat hi ha contractats unes 500 infermeres escolars, malgrat que no hi ha cap llei que obligui a fer-ho. El recull de premsa de l’AMECE permet constatar que aquesta demanda s’està estenent per altres comunitats autònomes.

    Realment és factible incorporar una infermera als 5.000 centres educatius no universitaris catalans? Soler calcula que a tota Catalunya hi deu haver com a molt entre 50 i 80 centres amb infermera, la major part dels quals a privats o concertats de grans dimensions vinculats a l’Església. En alguna escola concertada han estat els pares els que han assumit el cost, “que realment no és tan elevat, parlem de 2,5 a 4 euros per alumne al mes”. “Però és que en tot cas no és una despesa, és una inversió en salut, i si no s’entén així no farem res”, afegeix Soler, la qual lamenta que “els representants polítics encara no han entès la importància de la infermera escolar”.

    ACISE va presentar el 2016 un Manifest d’Infermeria i Salut Escolar a Catalunya, juntament amb un pla d’integració de la infermera als centres, on ja s’accepta que ha de ser gradual. “Hauríem de començar per tots els centres d’educació especial i per tots els ordinaris que tinguin el SIEI [suports intensius a l’escolarització inclusiva, antiga USEE], perquè allà és on estan els alumnes amb pluripatologies, i després seguir per tots els centres amb més de 750 infants, com passa als Estats Units”. “Per què en qualsevol esdeveniment esportiu, per petit que sigui, hi ha d’haver un equip d’assistència sanitària i en canvi a les escoles no n’hi ha?”, es pregunta Soler.

    Educació per la salut

    Engràcia Soler insisteix que les funcions de la infermera escolar van més enllà de l’assistència sanitària (de la qual es beneficiarien també mestres i famílies, diu), sinó que té també un vessant educatiu, ja que una altra demanda d’ACISE és que l’educació per la salut entri en el currículum, fins i tot com una assignatura específica. Un estudi recent fet a Galícia conclou que allà on s’han dut a terme una intervenció curricular d’aquest tipus han millorat els hàbits d’higiene, alimentaris i d’exercici físic de la població escolar.

    Una infermera escolar dels EUA donant pautes de prevenció contra els polls | iStock

    De fet, a Catalunya existeix des del primer tripartit el programa Salut i Escola, pel qual una infermera va un cop per setmana als instituts, on ofereix alguna xerrada per alumnes de 3r i 4t d’ESO sobre aspectes com l’addicció al tabac o les drogues o sobre salut sexual i reproductiva, i on també dedica un temps a atendre consultes individuals d’alumnes, amb la confidencialitat del secret professional com a garantia. Aquesta seria una part de les funcions educadores que assumiria la infermera escolar, amb un programa més ampli i que arribaria a la totalitat de l’alumnat. A banda, diu Soler, la infermera escolar assumeix altres tasques més administratives com la derivació a centres hospitalaris, i dóna suport als docents en la detecció i vigilància de trastorns entre l’alumnat.

    “A la major part de països amb infermeres escolars, aquestes depenen del ministeri d’Educació i no del de Sanitat, aquí també s’hauria de fer així perquè seria més àgil de gestionar”, sosté Engràcia Soler.  ACISE està ara mateix recollint firmes a favor de la implantació de la infermera escolar, a l’espera d’una compareixença al Parlament, i prepara una trobada que tindrà lloc el 27 de juny a Girona amb el títol 1a jornada d’Escoles d’Educació Especial i Escoles Ordinàries amb SIEI.

  • Un repte per la vida saludable i sostenible

    Més de 1.500 alumnes de 5è i 6è de Primària es van trobar aquest dimarts al Complex Esportiu Municipal La Mar Bella per fer “el repte final”, l’activitat que culminava el projecte Tomando Consciencia Schools. Tots ells, alumnes de 41 escoles de Barcelona – més de la meitat d’elles públiques – han estat treballant durant tres mesos hàbits de vida saludables i sostenibles.

    A través de dotze lliçons amb continguts interactius i vídeos, els nens i nenes responen preguntes, fan diferents reptes i van guanyant punts. Amb aquest format han tractat l’alimentació, l’activitat física, la gestió de les emocions, el coneixement del cos i del cor, la prevenció del consum de substàncies tòxiques i la sostenibilitat.

    Moltes escoles han optat per incloure aquestes activitats dins l’assignatura d’educació física, ja que el projecte s’ha inclòs com a proposta de l’Institut d’Esports de Barcelona de l’Ajuntament. “Els professors, sobretot d’educació física, han vist l’oportunitat de, a través de l’exercici físic, també educar als nois i noies en altres hàbits”, diu el cofundador de la fundació Tomando Conciencias, Carlos Sánchez-Llibre.

    Per conscienciar i fer front a problemes com l’abandonament de l’esport per part de les noies a la post adolescència, l’augment de consum de tabac entre adolescents o la incidència de l’obesitat infantil en els barris amb menys recursos, Tomando Conciencia, fundació de l’agència creativa Bakery, va decidir tirar endavant aquest projecte.

    Reduir l’exposició a les pantalles

    “Abans estava molta més estona amb els aparells electrònics i ara entre setmana ja no hi estic tant”, diu la Maria, de l’Escola Els Pins, i participant del programa. I és que un dels temes que també han tractat és que els nois i noies aprenguin a gestionar bé les pantalles.

    “Hi ha unes activitats que fem amb les famílies que plantegen que els nois, quan arribin a casa, reptin a la família a fer una activitat, un esport que mai han fet, anar a un lloc que mai han visitat… I a partir d’aquí deixen les pantalles i aleshores estan més amb la família”, explica Sánchez-Llibre. D’aquesta manera també volen transformar, a través de la motivació dels alumnes, els hàbits de grans i petits.

    Per Sánchez-Llibre, el més interessant és que els nens prenguin consciència i s’impliquin perquè estan aprenent jugant, amb un contingut audiovisual i interactiu. “Això els atrapa, perquè està en un llenguatge amb el qual ells estan molt familiaritzats i que d’alguna manera aconsegueix que interioritzin aquests hàbits de vida saludable”, afegeix.

    Enguany s’ha celebrat la segona edició d’aquest programa, que ha triplicat els seus participants, amb el suport de l’Obra Social La Caixa, la Fundació Agbar, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Fundació SHE. L’any vinent vol aconseguir encara més incidència i impacte. Per això, tot i que ara només es fa a la capital catalana, el volen ampliar a molts pobles a través de la Diputació de Barcelona.