Just Deploy It!

Etiqueta: estudi

  • Un assaig clínic contra l’Alzheimer frena la seva progressió un 60% en pacients amb malaltia lleu i moderada

    Grifols ha presentat al congrés Clinical Trials on Alzheimer’s Disease (CTAD) els últims i encoratjadors resultats de l’estudi AMBAR (Alzheimer Management by Albumin Replacement) que mostren els efectes positius en la reducció de la progressió de la malaltia en pacients amb malaltia d’Alzheimer lleu i moderada.

    Grifols va fer públics els primers resultats d’AMBAR l’octubre de 2018 a l’11a edició del congrés CTAD a Barcelona. Les variables primàries d’eficàcia de l’estudi van mostrar un 61% de reducció de la progressió de la malaltia en la cohort de pacients amb Alzheimer moderat. Diverses proves neuropsicològiques que avaluen la cognició, el llenguatge i la qualitat de vida van mostrar un impacte positiu en la memòria i la qualitat de vida en pacients amb Alzheimer moderat i en el llenguatge i la velocitat de processament en pacients en un estadi lleu de la malaltia. Els biomarcadors mesurats en el líquid cefaloraquidi van mostrar una estabilització dels nivells de proteïna Abeta 42 i P-Tau, proteïnes que estan relacionades amb la patologia subjacent de l’Alzheimer.

    Els resultats presentats d’altres variables rellevants que avaluen tant la capacitat cognitiva com funcional dels pacients amb Alzheimer van apuntar en la mateixa direcció a l’analitzar tots els pacients tractats conjuntament. Aquests resultats es van presentar al congrés Alzheimer ‘s Association International Conference (AAIC) 2019 el passat mes de juliol a Los Angeles.

    La variable CDR-Sb, que valora la memòria, l’orientació, el raonament, planificació i resolució de problemes, les activitats socials, les activitats domèstiques i aficions, i la cura personal, va mostrar una reducció del 71% en el deteriorament clínic dels pacients tractats respecte a el grup placebo quan es van analitzar conjuntament i en els tres braços de tractament de l’assaig clínic per separat.

    En el cas de ADCS-CGIC, escala que valora diversos aspectes de l’estat cognitiu i funcional i del comportament des de la perspectiva del propi pacient i del cuidador, es va observar una estabilització en tots els pacients tractats respecte a placebo. Un efecte que també es va mantenir en els tres braços de tractament de l’assaig clínic en analitzar-los per separat.

    Finalment, es van presentar els últims resultats sobre neuroimatge que va mostrar resultats positius sobretot en els pacients tractats amb albúmina i immunoglobulina. En comparació del grup placebo, aquests pacients van presentar menys reducció del metabolisme de la glucosa cerebral després dels 14 mesos de tractament d’assaig clínic, el que suggereix una reducció en el dany neuronal d’aquests pacients.

    «Els resultats de AMBAR són encoratjadors per als pacients amb Alzheimer lleu i moderat. Aquests resultats són fruit de l’esforç de més de 15 anys de rigorosa investigació. La companyia seguirà investigant sobre aquesta malaltia devastadora que afecta milions de pacients al món», va dir el Dr. Antonio Páez, Director Mèdic del Programa Clínic AMBAR de Grifols en la seva presentació.

    Grifols i l’Alzheimer

    Des de 2004, Grifols ha dut a terme diverses investigacions sobre l’Alzheimer. La seva recerca en aquest camp va començar quan un article científic va destacar que l’albúmina, la proteïna més comuna en el plasma, podria tenir la capacitat de capturar la beta-amiloide, una de les proteïnes que s’acumula al cervell dels pacients amb Alzheimer.

    Van fer un petit estudi clínic pilot per comprovar aquest concepte, al qual li va seguir un segon estudi amb 42 pacients realitzat als Estats Units i Espanya. El 2013, van realitzar un assaig clínic al qual van anomenar AMBAR: Alzheimer Management by albumin Replacement. Aquest va ser dissenyat amb l’objectiu d’avaluar si la progressió de la malaltia d’Alzheimer es podria alentir mitjançant el recanvi plasmàtic, un procés que implica extreure plasma periòdicament i infondre una solució d’albúmina amb o sense immunoglobulina intravenosa.

  • Què i com prescriuen les infermeres? Un estudi mostra que el 19.4% de les visites precisen d’una recepta

    El Grup d’Investigació de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) ha realitzat un estudi descriptiu per conèixer el tipus de prescripció que realitzen les infermeres, la duplicitat de visites (entesa com aquella en la que intervé el metge per validar la recepta tant presencialment com no), el temps d’espera per obtenir la recepta i el número de queixes a causa de l’espera.

    En aquest hi van participar 203 infermeres i es van analitzar 12.047 qüestionaris corresponents a les visites infermeres. A més, es va fer a 21 centres d’atenció primària i a 3 centres d’Urgències de Catalunya de 6 proveïdors de salut diferents.

    Els resultats obtinguts sobre com i què recepten les infermeres van mostrar que el 19.4% de les visites van precisar d’una recepta, com a mínim. D’aquestes, un 57.1% van ser receptes realitzades en el marc de la gestió infermera de la demanda i un 26.8% per problemes específics que van precisar d’atenció per part de la infermera, com cura de ferides.

    De les prescripcions fetes, un 72.3% eren medicaments, majoritàriament analgèsics i antiinflamatoris, mentre que un 24.9% eren bàsicament apòsits.

    L’estudi ha permès observar també que el 60.6% de les receptes les fa directament la infermera a través del programa informàtic i van ser validades pel metge però sense la seva presència, mentre que un 16.1% les receptes que va fer la infermera no van ser validades pel metge. El 12.2% les receptes fetes per la infermera van tenir validació del metge de forma presencial (és a dir, va veure al pacient), i en el 11.1% la infermera no va fer recepta perquè es va derivar al metge.

    Per al grup d’Investigació de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), que ha fet l’estudi, “el fet que en un nombre tant elevat de consultes el metge validi la prescripció sense presència seva (es a dir, sense veure al pacient) evidència que la barrera respecte a la prescripció, no es troba en la capacitació de la infermera per valorar, diagnosticar e indicar medicaments, sinó exclusivament en l’acte administratiu de receptar”.

    D’altra banda, també senyalen i denuncien que “els medicaments més prescrits són analgèsics i antiinflamatoris que, en el moment de l’estudi 2018, es dispensen a les farmàcies sense recepta, i malgrat les competències clíniques i farmacològiques de les infermeres, aquestes no poden receptar-los”.

    Altres reflexions de les autores apunten que des del punt de vista organitzatiu i de sostenibilitat, generar dobles visites amb un altre professional només per a dispensar una recepta, no aporta cap valor afegit, sinó que condueix a augmentar la ineficàcia en la utilització dels recursos humans, físics i econòmics del sistema sanitari català.

    I en aquest sentit, destaquen també com en alguns centres els equips han desenvolupat diferents sistemes per agilitzar l’ assistència davant la rigidesa legislativa actual i la dilatació en els temps de la posada en marxa de la prescripció infermera, com és per exemple que la infermera tingui accés a la targeta de validació del metge o a receptes segellades per ell.

    Tot plegat, diuen, ens porta a que “existeixi una discrepància entre la jurisdicció legal vigent de la prescripció infermera autònoma i la pràctica per part dels professionals, amb el consentiment tàcit o exprés de les administracions sanitàries”.

    I conclouen demanant que es completi i avanci en el procés de regulació de la prescripció infermera per tal de garantir la qualitat, accessibilitat i eficiència de l’atenció sanitària.

  • Un de cada dos adolescents ha provat el cigarret electrònic, més del doble que fa tres anys

    Un de cada dos estudiants de 14 i 18 anys ha provat alguna vegada el cigarret electrònic, segons l’última enquesta ESTUDES del Ministerio de Sanidad, que constata l’augment del consum, ja que el 2016 un de cada cinc d’aquests menors assegurava haver usat aquests dispositius.

    Es tracta encara de dades provisionals, ja que l’estudi complet es presentarà previsiblement al novembre. Els ha donat a conèixer aquest dimecres per la delegada del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Lliri blanc Martí, durant la presentació de la campanya institucional del Ministeri de Sanitat contra el tabac, dirigida especialment als més joves i centrada en les noves formes de consum i que porta per lema ‘El tabac lliga i et mata’.

    La ministra de Sanidad, María Luisa Carcedo, ha insistit que les noves formes de fumar com el tabac d’embolicar, les pipes d’aigua, el cigarret electrònic, el tabac sense combustió o el vapeig creen també addicció i són perjudicials per a la salut. A més, la utilització d’aquests nous productes és la porta d’entrada al consum de tabac tradicional. De fet, l’última enquesta ESTUDES, de 2016, assenyalava que el 78% dels estudiants que usaven cigarret electrònic declarava haver fumat tabac.

    A més, és un factor de risc per al consum d’altres drogues: la mateixa enquesta constatava que el 98% dels xavals que usaven cigarret electrònic havien consumit alguna substància psicoactiva (alcohol, tabac o hipnosedants) i el 66%, alguna droga il·legal. Aquest percentatge descendeix fins al 77% i el 23%, respectivament, entre els qui no han provat mai aquests dispositius.

    «Des del Ministerio no volem que els joves tinguin cap dubte que totes les formes de fumar generen dependència i són perjudicials per a la salut», ha subratllat Carcedo, qui ha agregat que «és la nostra responsabilitat advertir-los d’això». Ha dit Carcedo que vol traslladar als menors un missatge senzill, que plasmi que «fumar no et surt a compte», segons el llenguatge que ells usen. El tabaquisme provoca 50.000 defuncions «prematures» cada any a Espanya, primera causa de mort. També altres 1.000 defuncions per consum passiu, han exposat.

    La ministra ha recordat que se’ns va transmetre que fumar era modern i suggeridor «i vam tardar dècades a esborrar aquesta percepció». Ara, la publicitat se centra en els nous productes fent creure als joves que usar-los és sexy, modern o té estil «per a endinsar-los en una addicció que lliga a les persones per al futur».

    També és «significatiu» el fet que el cigarret electrònic té la percepció de risc més baixa entre totes les drogues i substàncies. Només el 34% dels estudiants pensa que el seu consum pot causar bastants o molts problemes de salut, ha posat en relleu Martí.

    Les noves formes de fumar afegeixen riscos

    Per part seva, la directora general de Salut Pública, Pilar Aparicio, ha advertit que les noves formes de fumar «vénen a afegir altres riscos», encara que es venen «com a formes que tenen menys risc per a la salut». «No deixen de ser dispositius que produeixen la inhalació de determinats productes a uns pulmons fets per a respirar un aire net i sa i són tan variats en funció de la càrrega de nicotina però també d’altres substàncies nocives per a la salut», ha dit.

    Encara que són productes nous, «a curt termini ja s’ha demostrat com després de cinc minuts d’utilització augmenta la resistència de la via aèria i disminueix la facció exhalada d’òxid nítric, similar al que es produeix amb l’acció del fum del tabac». A llarg termini, «és molt possible que els cigarrets electrònics puguin produir canvis permanents en la funció pulmonar com ha ocorregut en el cas del tabac», ha apuntat.

    La ministra s’ha mostrat a favor d’adaptar la legislació actual per a regular l’ús d’aquests nous productes «i que vagin apareixent», tenint en compte no només els danys que causen en els que els utilitzen sinó en qui està al voltant. Aparicio ha precisat que caldrà regular la publicitat, la venda i el consum de les noves formes de fumar i ha assegurat que s’estan estudiant moltes mesures per a fer front al consum de tabac, entre elles, la d’augmentar el preu del d’embolicar.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Així afecta la contaminació a la formació dels òrgans en l’úter

    La contaminació de l’aire és un problema de salut pública mundial. Nombrosos estudis alerten sobre l’exposició a la pol·lució des de les etapes més primerenques de la vida i ho associen fins i tot a efectes negatius sobre les capacitats cognitives. L’impacte s’aprecia ja en l’embaràs.

    Un equip de científics liderat per la Texas A&M University als EUA revela que l’exposició prenatal a les partícules fines (PM2,5) té efectes adversos. La contaminació no només provoca complicacions de l’embaràs, sinó també efectes metabòlics en les cries. L’estudi, publicat a la revista PNAS, s’ha realitzat en rates.

    «L’exposició materna a partícules fines ultrafines que consisteixen en sulfat d’amoni altera la supervivència i el creixement embrionari i fetal i escurça la durada de la gestació en rates embarassades», assenyala a Sinc Renyi Zhang, autor principal del treball i investigador en el departament de Ciència Atmosfèrica de la universitat estatunidenca.

    Fins ara, altres estudis sobre l’exposició de rates prenyades a les partícules fines havien mostrat alteracions en els sistemes metabòlics i immunitaris de les cries, però seguia sense estar clar com la contaminació de l’aire afectaria la formació d’òrgans en l’úter matern.

    Problemes metabòlics en les cries

    L’equip de científics, en el qual participa el mexicà Mario Molina, Premi Nobel de Química en 1995 per les seves recerques sobre química atmosfèrica i la predicció de l’aprimament de la capa d’ozó a causa de l’emissió de gasos industrials, va exposar a rates embarassades a alts nivells d’aerosols de sulfat d’amoni ultrafi i va monitorar el desenvolupament de les cries.

    Els resultats van mostrar efectes adversos en el seu desenvolupament. En escurçar la durada de l’embaràs, la contaminació de l’aire provoca un menor pes corporal en certs òrgans en comparació amb les rates nascudes sense exposició a la pol·lució durant la gestació.

    «L’exposició a partícules fines disminueix els pesos relatius del cervell, cor, intestí, pulmons i melsa de les cries en néixer», indica Zhang.

    En altres casos, els òrgans es van engrandir: «Augmenten els pesos relatius de la melsa i l’estafa (un òrgan glandular limfoide primari) al deslletament», subratlla el científic. L’exposició durant l’embaràs també «causa hipertròfia dels ronyons, altera l’homeòstasi dels lípids i la glucosa, i indueix disfunció endotelial en la descendència», afegeix l’investigador.

    No obstant això, els autors no creuen que l’exposició a les partícules «necessàriament predisposi al sobrepès o l’obesitat en l’edat adulta».

    Encara que aquest treball s’ha realitzat en rates, els investigadors subratllen que el model animal proporciona una guia molt útil per als estudis epidemiològics. «Els experiments d’exposició ben controlats amb models animals ofereixen avantatges importants per als estudis d’exposició a la contaminació de l’aire i prometen el desenvolupament d’intervencions terapèutiques i procediments de tractament», conclou Zhang.

    Els autors ressalten a més la necessitat de tenir en compte aquestes partícules més petites en formular els Estàndards Nacionals de Qualitat de l’Aire ambient (NAAQS, per les seves sigles en anglès) i de seguir estratègies per a reduir l’exposició prenatal a les partícules fines.

    Aquest és un article original de l’Agència SINC.

  • La ciència a Espanya viu una situació «angoixant» per l’endogàmia i burocràcia de les universitats

    La Fundación Alternativas ha presentat aquest dimecres a Madrid el seu segon Informe sobre la situació de la Ciència i Tecnologia a Espanya, qualificada per molts investigadors d’»angoixant». L’estudi busca «detectar i actualitzar els colls d’ampolla estructurals» en el sistema per a així aconseguir un «lideratge científic internacional» i així no ser «un país subaltern». El document està coordinat per Vicente Larraga, professor del CSIC i resumeix que «seguim sense aconseguir el tren de les societats científiques avançades».

    Entre els primers factors a millorar, «corregir el predomini de la burocràcia, que pertorba tant la docència com la recerca en universitats i centres de recerca». Especialment dura referent a això és l’al·lusió a la Llei 40/2016, sobre el Règim Jurídic, «benintencionada» però que ha fet un «mal enorme» a la Ciència i Tecnologia a Espanya. Es refereixen al fet que ha estat «esgrimida per funcionaris curts de vista, si no obertament contraris, a una ciència que no entenen».

    Entre les seves recomanacions es troba plantejar, al costat del Govern, la creació d’»àrees prioritàries» de suport. També «modificar la governança del sistema» implicant investigadors «actualment desmotivats». «Eliminar l’exclusivitat funcionarial dels investigadors públics», dotar als centres i institucions de «major responsabilitat i autonomia de gestió» o «canviar els mètodes de selecció dels directius» perquè siguin «promotors de la qualitat, no gestors». Hi ha altres més genèriques, com l’augment d’inversió pública en I+D o acceptar «les peculiaritats del sistema».

    La quarta recomanació del document passa per «combatre l’endogàmia» com un dels problemes que dificulten el desenvolupament. Sobre això aporten algunes dades: en el curs 2017-2018, un 74,3% del cos docent de plantilla fixa en les universitats s’havia doctorat en el mateix centre en el que treballa –destaquen l’excepció de la Pompeu Fabra, amb només el 20%–. El 69% no va realitzar estades postdoctorals fora i només el 2% dels professors i investigadors són estrangers –als EUA o Regne Unit ronden el 30%–, una xifra que va «contra tota experiència d’excel·lència internacional» i «una de les rèmores més importants» per al sistema.

    L’endogàmia, la falta de mobilitat i la feble internacionalització «limiten la capacitat dels investigadors per a participar en projectes nacionals i internacionals», la qual cosa també resulta «un minvament d’oportunitats laborals dins i fora del món acadèmic». La productivitat científica del 34% de catedràtics i del 60% de docents és deficient, segons citen de l’última estadística de personal docent i investigador.

    Com a exemple de projectes reeixits es refereixen als programes ICREA i Ikerbasque posats en marxa a Catalunya i Euskadi respectivament «per a vèncer la cultura endogàmica» i «evitar moltes de les traves burocràtiques» que dificulten la incorporació de professionals estrangers. També el posat en marxa pels departaments d’Economia de la Universitat Carles III, Pompeu Fabra, Autònoma de Barcelona i Alacant de contractació «tenure–track«. Tots tenen encara «abast limitat» però il·lustren que «pot canviar el model de contractació i la cultura acadèmica» a Espanya, a més de constatar que «l’obertura d’idees és molt beneficiosa», en aparèixer en diversos rànquings internacionals.

    L’informe, que ha estat presentat també per Diego López Garrido, vicepresident de la Fundación Alternativas, Mariano Barbacid, investigador del el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Isabel Álvarez, directora de l’Instituto Complutense de Estudios Internacionales, i Paola Boloventa, professora del CSIC, dedica un apartat específicament al camp de la innovació. D’acord al European Innovation Scoreboard, Espanya se situa en el 79,3% de la mitjana de la Unió Europea, la qual cosa li situa com a país «moderadament innovador». La despesa d’I+D de les empreses se situa en el 52% europeu. La millora del sistema, escriuen, «es reflecteix en una major eficiència en la innovació».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • El  41% dels pacients d’Atenció Domiciliària de Barcelona tenen risc de patir malnutrició segons un estudi realitzat per residents d’infermeria familiar i comunitària

    El projecte de recerca iniciat per sis residents de infermeria familiar i comunitària per analitzar l’estat nutricional dels pacients que reben Atenció Domiciliària a la ciutat de Barcelona ha tancat que el  41.6% dels estudiats tenia malnutrició o risc de patir-la. Aquest percentatge respon a l’objectiu del programa que ha estat descriure l’estat nutricional i determinats factors associats dels pacients majors de 64 anys inclosos en el programa ATDOM de centres de salut (CAP) de Bon Pastor, Carles Ribas, El Carmel, Gòtic, La Mina i Raval Nord. Tots ells, centres de l’Institut Català de la Salut.

    L’edat mitja de les persones és de 86.3 anys, que son majoritàriament dones, amb un 70.1% i que un  29.9% vivien sols. Un 23,4% tenia un cuidador formal, un 43,5% un cuidador informal, un 23,4% ambdós i un  9,8% no en tenia cap. Entenent per cuidador forma aquell que té formació especifica per a cuidar i els informals com a  familiars, amics o coneguts.

    Altres dades que l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) comparteix en fer difusió de la recerca d’algunes de les seves sòcies és que es va observar també una presència significativa de demència i deteriorament cognitiu. De fet, un 12.6% tenien registrat a l’ECAP (història clínica informatitzada) que patien demència i un 18.1% presentava deteriorament moderat greu. A més, segons el test de Yesavage, un qüestionaris de cribratge de depressió que consta de 5 preguntes en la versió abreujada, un 47.3% presentava possible depressió. Un 32.5% suspenien la seva qualitat de vida (segons el termòmetre EuroQol), i un 24.7% presentava dificultat per la ingesta de líquids i sòlids.

    La presència de demència o deteriorament cognitiu, un major grau de dependència i haver estat hospitalitzat es relaciona amb un major risc de desnutrició.

    Per la infermera de l’AIFiCC Paula Garcia i una de les autores de l’estudi “les conclusions ens mostren que s’observa un percentatge elevat de presència o risc de  desnutrició en pacients en ATDOM. Això es relaciona amb pitjors valoracions de l’esfera clínica, funcional i mental. Així mateix, hem pogut observar que la presència d’un cuidador, ja sigui formal (professional) com informal és un clar factor protector”.

    Aquestes observacions les han extret de diferents processos. El projecte de recerca va consistir en una entrevista a domicili d’uns 45 minuts, on es van analitzar diferents variables tant des de l’àmbit clínic ( sexe, edat, pes, talla, número hospitalitzacions, etc), com de l’àmbit funcional (índex de Barthel, preparació del menjar, ajuda en el menjar, disfàgia…), de l’àmbit mental (examen cognoscitiu de Lobo, depressió a través del Test Yesavage, la qualitat de vida a través del termòmetre EuroQol) i de l’esfera social (valoració socio-familiar amb el Test Gijón, Situació econòmica, unitat de convivència, cuidador principal i característiques, estat civil o nivell d’estudis).

  • La dona té més dificultats per a accedir als serveis de salut: la perspectiva de gènere en l’atenció ocular a Moçambic

    El 55% de les persones cegues o amb greus deficiències visuals en el món són dones. Aquest percentatge puja al 67% en el cas de les dones de Moçambic i arriba al 76% a la província d’Inhambane. Aquestes dades, procedents de l’Atles de la visió publicat el 2017 per l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa i d’un estudi fet el 2016 per la Fundació Ulls del món, van ser el punt de partida per a un diagnòstic de gènere realitzat per aquesta Fundació i que s’acaba de fer públic.

    L’objectiu de l’estudi era analitzar els rols tradicionals en la província d’ Inhambane (al sud de Moçambic), identificar les barreres que obstaculitzen l’accés de les dones als serveis de salut ocular i recomanar accions per a superar el biaix de gènere. Aquest diagnòstic, encarregat per la Fundació i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, ha estat realitzat per experts de la ONG African Women’s Research Observatory (AfWORO) i la Universitat de Zaragoza.

    La Fundació Ulls del món lluita, des de l’any 2001, per eradicar la ceguera evitable en alguns dels territoris més vulnerables del món. El principal objectiu de la Fundació és capacitar als professionals locals i facilitar-los mitjans i recursos perquè puguin proporcionar els tractaments necessaris a la població de cada territori. Les cataractes són la principal causa de ceguera al món i una relativament senzilla operació canvia radicalment la qualitat de vida de les persones afectades.

    Millores en l’accés als serveis per trencar amb la divisió de gènere

    L’estudi de diagnóstic de génere constata que els rols tradicionals provoquen que l’home tingui el paper de principal proveïdor de la llar i que sigui el que controla les finances i el que prengui les decisions importants, com les relacionades amb intervencions mèdiques. La dona, per la seva banda, s’ocupa de l’àmbit domèstic i de cures, i se sent sovint en inferioritat de condicions.

    La majoria de les accions per a millorar l’accés de la dona als serveis existents estan estretament lligades amb el mateix funcionament dels serveis de salut ocular (SSO) i amb el treball dels professionals locals. Entre les recomanacions que la Fundació fa destaca, per exemple, aprofitar la influència que té el “curandeiro” (metge tradicional). El seu poder allí és molt fort, per la qual cosa l’estudi recomana fer-los partícips de les activitats de promoció de salut ocular, mitjançant estades als centres de salut ocular i amb la col·laboració de matrones i els professionals de la salut primària.

    Així mateix, s’aconsella incrementar les accions de prevenció i informatives, incloent-hi a tots els col·lectius, especialment els més discriminats o els més estigmatitzats, com les dones o les persones albines, amb ulleres o cegues. Es combatria així l’analfabetisme en salut oftalmològica, ja que sovint es relacionen els problemes oculars amb la vellesa–i, per tant, sense solució- i amb encanteris i causes sobrenaturals.

    Els sanitaris, eina per denunciar els homes que impedeixin accedir les dones als serveis de salut

    Malgrat que en els serveis de salut ocular no hi ha diferència de tracte en l’aplicació de protocols d’atenció oftalmològica, molts sanitaris donen per fet que les dones pacients no entenen les recomanacions mèdiques o no saben transmetre els seus motius de consulta. Sovint se les tracta amb paternalisme i, a sobre, els marits no assumeixen les tasques domèstiques quan les seves dones són operades, amb la qual cosa se les culpabilitza.

    Es vol fomentar en els sanitaris una actitud favorable a la defensa de drets de la pacient i a la denúncia dels homes que infringeixen els drets de les dones impedint el seu accés als serveis de salut. Així mateix, es recomana als professionals una formació i mentoria para evitar les inèrcies socials que perpetuen els rols de gènere nocius.

    Com a conclusió, la Fundació Ulls del món considera essencial integrar, enfortir i fomentar la perspectiva de gènere en les activitats previstes en el projecte de cooperació oftalmològica que té en marxa. Especialment, és crucial recolzar i realitzar accions d’incidència política davant les autoritats sanitàries de Moçambic per tal que assumeixin i apliquin les recomanacions que s’extreuen de l’estudi. D’aquesta manera, es poden establir eines i intervencions més eficaces que garanteixin un accés equitatiu a la salut ocular, apoderant les dones i oferint una situació més justa.

  • Barcelona es converteix en capital científica internacional de la recerca en síndrome de Down

    La setmana vinent, Barcelona es convertirà en la capital de la recerca científica sobre síndrome de Down, en acollir la tercera edició del Congrés Internacional de la Trisomy 21 Research Societay (T21RS).

    Investigadors del més alt nivell es donaran cita al CosmoCaixa per a presentar els últims descobriments i avenços terapèutics. Participaran referents internacionals com el professor Weiland Huttnerr director del Max Planck Institute de Biologia Cel·lular i Genètica, conegut per descobrir gens que expliquen l’evolució del cervell humà i el desenvolupament de la intel·ligència, o la Dra. Li-Huei Tsai del Massachusetts Institute of Technology (MIT), qui ha descobert una estratègia per a revertir els símptomes de la malaltia d’Alzheimer en ratolins, que possiblement es podria aplicar en humans en el futur.

    La Dra. Mara Dierssen, investigadora del Centro de Regulación Genómica (CRG), presidenta de la Trisomy 21 Research Society T21RS, i organitzadora principal del congrés, va assenyalar que “aquest congrés és una oportunitat per a reformular la visió que tenim sobre la discapacitat intel·lectual i el seu maneig clínic. Per aquest motiu un dels nostres reptes és donar visibilitat a la importància de la recerca en aquest camp, fins ara pràcticament desconeguda al nostre país”.

    El congrés també planteja estratègies innovadores per a promoure la comunicació directa entre els científics, el públic general i els destinataris de les seves recerques i aconseguir promoure la implicació ciutadana en els projectes de recerca. Per a això, es destina dins de la programació del congrés un dia a activitats per al públic general, implicant col·lectius com Down España, o la Fundación Catalana síndrome de Down. S’inclouran debats en primera persona entre científics i familiars de persones amb síndrome de Down i la societat en general, o una sessió pionera en què científics espanyols explicaran les troballes presentades en el congrés de forma amena a les famílies i que serà liderada pel Professor Jesús Flórez, catedràtic emèrit de la Universitat de Cantàbria i fundador de Fundación Iberoamericana Down21. A més, s’han programat activitats en què persones amb síndrome de Down seran les protagonistes, com per exemple, l’obra de teatre “Cactus, sólo muere lo que se olvida”, o l’exposició virtual “I am able”.

    Aquesta edició del congrés compta amb l’impuls de “la Caixa”, el decisiu suport del qual facilitarà la participació de més de 300 investigadors de tot el món i que, a més, ha impulsat un programa pioner d’estades curtes per a que joves talents investigadors coneguin els laboratoris espanyols on es treballa en síndrome de Down. El congrés també està recolzat per l’Ajuntament de Barcelona.

  • Un 22,35% dels asmàtics pateixen o han patit alguna vegada ansietat

    Un 60% de la mostra estudiada eren homes, en canvi de les persones asmàtiques amb ansietat, el 63.13% eren dones i un 36.87% homes. De fet, els resultats mostren que un 17.65% dels asmàtic estan patint ansietat en el moment actual de l’estudi, mentre que la xifra puja al 22.35% si s’analitzen els que pateixen ansietat en el moment actual més els que l’han patit alguna vegada a la seva vida.

    L’estudi va analitzar l’anomenat Flux Espiratori Màxim (FEM) – que mesura l’aire que surt dels pulmons-, i es va observar que un 61.9% dels pacients amb registre del FEM tenien valors per sota del que els hi tocava, i quan es tractava de pacients asmàtics amb ansietat, els valors baixos arribaven fins al 72.73%.  “Ens va sorprendre observar també que només un 49.41% dels asmàtics tenen registrada aquesta prova de la funció pulmonar; quan es tracta d’un registre que es fa amb una eina fàcil d’usar a la consulta de les infermeres” explica la investigadora, infermera i sòcia d’AIFiCC, Gemma Amat.

    Igualment, es va comprovar que si bé al 60% dels pacients amb asma se’ls havia posat en algun moment de la seva vida la vacuna antigripal, com destaca Gemma Amat “en la passada campanya antigripal, només un 31.76% se la van posar. I aquest és un registre molt baix, si tenim en compte que els asmàtics tenen indicada la vacuna antigripal”.

    Respecte al grau de malaltia, es va observar que a pitjor classificació de la malaltia d’asma més prevalença d’ansietat.

    Igualment, un 45.88% dels asmàtics utilitza medicaments, majoritàriament (71.79%) teràpia combinada. Ara bé, aquest 45.88% dels asmàtics que pren medicaments, puja a 57.88% quan es tracta d’asmàtics amb ansietat. Aquesta dada posa de manifest que quan hi ha ansietat hi ha un major ús dels tractaments per al control de l’asma.

    Finalment, respecte al tabac, un 16.47% dels asmàtics són fumadors actius, mentre que entre els asmàtics amb ansietat el percentatge puja al doble (un 36.84%).

    Gemma Amat, autora de l’estudi i infermera de l’AIFiCC conclou que “els resultats de l’estudi ens mostren que hi ha una relació directa entre el mal control de la malaltia i l’ansietat, i que a major ansietat, pitjors valors de la funció pulmonar, major ús farmacològic, més tabaquisme i major grau de la malaltia asmàtica”.

    Es tracta d’un estudi descriptiu realitzat sobre població asmàtica major de 14 anys d’una Àrea Bàsica de Salut semirural (Balaguer). Les variables analitzades van ser: sexe, edat, ansietat, medicació, tècnica i compliment, registres Peak-Flow (un aparell portàtil de fàcil ús a les consultes, que permet mesurar una part de la funció pulmonar dels asmàtics (el flux espiratori màxim), exercici, tabac, espirometria i vacuna antigripal.

  • Evadir-se és el primer motiu pel consum entre els estudiants de 1r i 2n d’ESO que es droguen

    El Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social realitza cada dos anys una enquesta sobre l’ús de drogues a l’Ensenyament Secundari a l’estat (ESTUDES). Els subjectes amb els quals es compta per l’estudi són estudiants de 14 a 18 anys que cursen 3º i 4º d’ESO, 1º i 2º de Batxillerat, així com Cicles de Formació Professional Bàsica i de Grau Mig.

    Aquesta enquesta comença a l’edat de 14 anys. Una edat que alguns ja consideren com a massa tardana. I és que un estudi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha analitzat les motivacions per les que els joves consumeixen drogues amb estudiants de 1º i 2º d’ESO de Salou, a Tarragona i un terç dels que ja les han provat ho fan per evadir-se.

    Els resultats reflecteixen que aproximadament un 11% dels joves ha provat en alguna ocasió alguna droga i que li ha agradat. Només un 2% reconeix haver-les provat i que no repetirà. Un 29% dels joves van dir que provaven les drogues per evasió, un 27% per diversió, un 18% per provar noves experiències, un 10% per seguir la moda, un 2% perquè no hi veu cap risc, i un 3% per perdre la vergonya.

    Per altra banda, entre les principals motivacions per no provar les drogues, els joves van dir en un 50% perquè son perjudicials per la salut, un 10% perquè provoquen addicció, un 13% per la família, un 8% per la mala imatge, un 7% va al·ludir al cost econòmic, un 4% perquè són il·legals. De fet, un 6% va declarar que no tenien curiositat pel tema.

    Un estudi comunitari i en comunitat

    El projecte de recerca es va iniciar amb la pregunta «Per què proven els adolescents les drogues?» per part de professionals, tant metges de família, com residents de família i infermeres, d’un Centre d’Atenció Primària a Salou. 

    Per Yolanda Ortega, metgessa de família, vocal de docència de la CAMFiC i impulsora de l’estudi “que un 50% dels joves refusi provar les drogues perquè perjudiquen la salut és un símptoma de la feina ben feta per part dels professionals de la salut, dels formadors i dels pares. Però és també cert, que ens ha d’alarmar que fins a un 11% dels joves que han provat les drogues reconeguin que els hi va agradar i que continuaran consumint».  En aquest sentit, afegeix que el missatge que transmeten els joves amb aquesta resposta és que fins i tot a 1º i 2º d’ESO «s’arriba tard». 

    Els resultats de l’estudi, que va començar quasi de forma espontània, serviran ara per iniciar un projecte més extens al llarg del curs escolar. Inicialment es van fer 8 sessions en les que metges de primària i mossos d’esquadra explicaven als joves els riscos sanitaris i legals del consum de substàncies. Es va aprofitar aquestes sessions informativa per preguntar-los sobre els motius pels quals consumien. Ara, el que preveuen és iniciar «un projecte de gamificació, de jugar amb els alumnes, per tal de, a través de jocs, copsar allò que no saben respondre sobre les drogues», explica Ortega. També apunta que els joves d’avui tenen tota la informació al seu abast però que no la busquen. «Si nosaltres no sabem que és el que saben i el que no, no podem decidir com enfocar la formació i la prevenció», explica Ortega, que entén que un cop es sàpiga això es podrà treballar amb directrius molt més específiques amb els alumnes. 

    Així, el projecte, entès com a projecte de salut comunitària, compta amb tot el suport de la comunitat educativa. Per Ortega, que es descriu com una persona de «projectes petits» per després «estendre’ls com una taca d’oli», treballs com aquest també serveixen per mostrar als residents de medicina d’atenció primària la importància de l’atenció comunitària. De fet, han estat ells els principals actors del projecte. «Els Mossos van a les escoles a parlar de lleis però la distància que creen amb els alumnes és molt gran. La idea que anessin els metges residents amb un paper de germà gran serveix per als alumnes», explica Ortega. 

    L’alcohol, el tabac i el cànnabis: les tres drogues més consumides pels adolescents

    De manera global, les dades de ESTUDES 2016-2017 confirmen que les drogues consumides per un major percentatge d’estudiants, en els últims dotze mesos, continuen sent les de lícit comerç entre majors d’edat. En primer lloc, l’alcohol (75,6%) i en segon lloc el tabac (34,7%). El cànnabis se situa en tercer lloc -primera droga il·legal- amb una prevalença (proporció de població que ho consumeix) del 26,3%, seguit dels hipnosedants (amb i sense recepta), que aconsegueixen el 11,6%.

    La dada més significativa que ha proporcionat aquesta última edició d’ESTUDES és que l’edat mitjana d’inici al consum d’alcohol es retarda per primera vegada als 14 anys, quan el primer contacte amb l’alcohol segons la primera edició d’ESTUDES (1994) era als 13,5 anys de mitjana.

    També per primera vegada, l’edat mitjana d’inici al consum de tabac es retarda fins als 14 anys (14,1 anys, concretament), la qual cosa suposa un retard progressiu d’un any en el primer contacte amb aquesta substància, que el 2006 se situava en els 13,1 anys. Aquesta tendència positiva varia en el cas dels hipnosedants (amb o sense recepta), l’edat de la qual d’inici en el consum ha caigut lleugerament fins als 13,7 anys, continuant així el descens iniciat el 2012.

    El consum de cànnabis comença, de mitjana, als 14,8 anys; el de cocaïna i amfetamines als 15,1 anys i el d’èxtasi als 15,2 (tot això referit a aquells adolescents que comencen a consumir en les edats incloses en l’enquesta).

    La resta de drogues tenen unes prevalences més reduïdes. Les noves substàncies psicoactives aconsegueixen el 3,1%; la cocaïna es queda en un 2,5%; l’èxtasi en un 1,6%; les amfetamines en un 1,2% i la resta de les substàncies estudiades (més de 20) se situen en l’1% o per sota.

    El consum de totes les drogues il·legals està més estès entre els homes que entre les dones, si bé amb les drogues de lícit comercio -alcohol, tabac o hipnosedants– succeeix el contrari. Quant a la percepció del risc, l’alcohol és la substància que es percep com menys perillosa, amb una notable diferència enfront de totes les altres.