Just Deploy It!

Etiqueta: exclusió sanitària

  • El Clínic opera d’urgències un noi amb cobertura i tres mesos després li reclama les despeses de l’assistència

    Té 26 i des del setembre està realitzant un màster en dret internacional econòmic a la Universitat de Barcelona. Tan bon punt va arribar de Colòmbia es va empadronar i va adquirir una assegurança mèdica amb un any de durada, el que passarà a Barcelona. L’octubre del 2017 va quedar-se clavat jugant a futbol, l’esquena va donar-li una forta punxada però no va considerar que fos res més que una contractura. Ni analgèsics ni antiinflamatoris podien fer-li baixar el dolor i dies després va començar a sentir que el peu esquerre se li adormia constantment. Juan Felipe va trucar aleshores a la seva assegurança i amb el consentiment d’aquesta va dirigir-se a l’Hospital Clínic de Barcelona. Van ingressar-lo i van operar-lo d’urgències d’una hèrnia discal lumbar.

    Sense fer-li entrega de cap paper legal, relata, Juan Felipe va rebre l’alta agraint el bon tracte del personal sanitari de l’Hospital. Tres mesos després, el departament de facturació del Clínic es va posar en contacte amb ell via mail per fer-li extensiva una factura de les despeses que la seva asseguradora no volia assumir. Rodrigo estava empadronat a Barcelona des de setembre i, per tant, tenia accés directe a l’assistència sanitària urgent.

    La llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament. Segons la normativa, les entitats com Jo Sí sanitat universal amb qui Juan Felipe va contactar expliquen que, si l’asseguradora no se’n feia càrrec, el pacient en cap cas havia d’assumir el cost dels serveis rebuts.

    El 18 d’octubre de 2017 Juan Felipe visitava d’urgències l’Hospital Clínic, l’ingressaven i l’operaven i el 22 d’octubre rebia l’alta del servei de neurocirurgia. El 24 d’octubre Celta Assistance, la seva companyia asseguradora, comunicava a l’Hospital Clínic via fax que només autoritzava el pagament de 340,34 euros al·legant que aquest era el «màxim de cobertura per preexistència». En el document on fixaven aquesta xifra detallen que davant de més consultes genèriques o amb l’especialista i estudis complementaris o altres prestacions el pacient hauria de sol·licitar a la central operativa de l’asseguradora l’autorització corresponent i que, en cas contrari, no reconeixerien les despeses d’aquestes.

    La normativa que aplica l’asseguradora concreta que «les obligacions assumides per Celta Assistance S.L. només regiran per accidents i/o malalties sobtades i agudes contretes amb posterioritat a la data d’inici del viatge. Queden expressament excloses les malalties congènites o preexistents, cròniques o no, conegudes o no pel pacient les malalties en curs de tractament així com les seves conseqüències o aguditzacions».

    En cap moment l’informe clínic que van realitzar-li a urgències i l’alta infermera feta a sala després dels dies que va estar ingressat, com ha pogut comprovar aquest diari en accedir a aquests documents, deien que les causes de l’hèrnia discal fossin preexistents.

    Així ho feia saber també l’Hospital Clínic a Celta Assistance en un correu electrònic amb data de 18 de gener del 2018 on posaven a Juan Felipe en còpia després que aquest defensés el seu dret a ser cobert, ja que «la patologia diagnosticada no era cap malaltia preexistent». En aquest correu adjuntaven tant el fax enviat per l’asseguradora com l’alta d’infermeria i l’informe clínic realitzat a urgències alhora que animaven a l’asseguradora a revisar el cas i comunicar la resolució com abans millor.

    Abans d’això, el 16 de gener, tres mesos després de l’operació, Juan Felipe rebia un correu del Departament de Facturació de l’Hospital Clínic on se li adjuntava una factura pendent de l’ingrés que textualment deien que era la «corresponent a la part que no cobreix l’asseguradora». Aquesta xifra, en una factura emesa amb data de 27 d’octubre de 2017, pujava a 3334,21 euros. Dies després rep una nova factura amb noves dades com ara l’estada general d’hospitalització que puja fins als 4632,51 euros.

    «Juntament amb la factura em demanen que m’apropi al centre, ho faig per no tenir problemes, però quan em reclamen més de 4.600 euros no entenc res», explica Juan Felipe a qui assegura que li hauria «sortit més barat ser operat a Colòmbia».

    Avui entregarà una reclamació a l’Hospital Clínic per recuperar les dues mensualitats que ja ha abonat i revertir la situació que l’envolta. Durant sis mesos haurà de pagar al voltant de 772 euros, el que li suposa dues mensualitats del seu lloguer. «Tenia els estalvis calculats per realitzar el màster i poder viure a Barcelona durant els 10 mesos que dura, ara he de demanar a la meva família que m’enviï diners des de Colòmbia», explica.

    Juan Felipe mostra la factura on l’Hospital Clínic de Barcelona li reclama 4635,21 euros per l’assistència sanitària urgent que va rebre / Carla Benito

    Entitats en contra l’exclusió social denuncien una facturació il·legal al servei d’urgències del Clínic

    Davant de casos com aquest, avui dijous dia 5 d’abril, diverses entitats juntament amb els veïns que tenen l’Hospital Clínic com hospital de referència, es manifestaran a les 11 h. contra el que denuncien com «una irregularitat que es produeix al servei d’urgències de l’hospital».

    Tancada Clínic, Jo Sí Sanitat Universal, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) i associacions veïnals són les entitats convocants a les portes del Clínic. L’acció pretén exigir al departament de facturació del servei d’urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona que modifiqui un document que entrega als pacients perquè es responsabilitzin del pagament de la seva atenció si en 7 dies no ho fa un tercer pagador.

    Expliquen que des de fa pocs mesos, les urgències del centre entreguen i fan signar als pacients uns documents abans de prestar l’atenció sanitària. El que fixa el text són els supòsits pels quals el pacient que no presenti targeta sanitària assumirà la factura si en 7 dies no la factura un tercer pagador. És a dir, si el servei va a càrrec del CatSalut, el pacient ha de presentar la TSI i, si no s’ha rebut en 7 dies, l’assistència serà facturada al pacient. A més, el mateix document especifica que en els casos d’accidents laborals, de circulació, esportius o escolars, el pacient ha de presentar tota la documentació necessària per facturar al tercer pagador, afirmant novament que si no s’ha rebut en 7 dies, l’assistència serà facturada al pacient.

    En aquest sentit, també volen exigir que l’Hospital s’encarregui «de ‘perseguir’ els tercers pagadors, en lloc de carregar aquesta tasca al pacient», que eliminin els terminis de presentació de documentació, «per evitar una pressió contraproduent en el pacient» i que ofereixen el document «després de rebre l’atenció sanitària necessària, mai abans».

    La llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya el juny passat, estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament. Altres maneres de recolzar legalment l’assistència sanitària universal que les entitats utilitzen per donar força a la seva denúncia són el Reial Decret 16/2012, on tothom té garantida l’assistència sanitària urgent i la posterior ratificació a Catalunya amb la Resolució del 30 de setembre de 2016 sobre Assistència i Facturació a Urgències.

    La Declaració Responsable és un document que tots els centres haurien d’oferir segons la normativa vigent per garantir que ningú no es queda sense atenció sanitària urgent per manca de recursos econòmics. Les entitats denuncien que no s’està oferint aquesta declaració ni tampoc el document que es fa signar la contempla. Així, entre les seves exigències també inclouen que l’Hospital ofereixi «la declaració responsable quan s’escaigui, tal com estan obligats».

    L’Hospital Clínic ha comunicat a aquest diari que no realitzaria declaracions a aquestes acusacions.

    Tancada Clínic, Jo Sí Sanitat Universal i la PASUCat afirmen que realitzar aquestes facturacions és irregular, «ja que si existeix un tercer pagador no hi ha cap supòsit en què la factura pugui ser emesa al pacient». Afegeixen també que és «inadmissible que es traslladi aquesta responsabilitat al pacient, en un moment delicat de salut».

  • Denuncien que hospitals públics cobren de manera irregular l’atenció hospitalària urgent a les persones sense targeta sanitària

    «La meva sogra va ser víctima d’una estafa», afirma en Pere. A mitjans de febrer de 2017, la dona estava prenent alguna cosa a un bar de la Barceloneta quan es va trobar malament i juntament amb la seva filla es van dirigir a l’Hospital del Mar. A recepció, ens explica en Pere, en sentir-les parlar en rus entre elles, van dirigir-les a una sala on atenen als estrangers. La dona només duia el passaport i targetes de crèdit russes que no van autoritzar l’operació i mare i filla van haver de marxar. Tot i ser d’origen rus, són residents a l’estat espanyol des de fa anys i la dona comptava amb una targeta sanitària de la Comunitat Valenciana. L’endemà van tornar a l’Hospital i, després d’abonar 500 euros, les van atendre.

    «En veure la factura em vaig adonar que els preus no eren preus públics, que els conceptes amb els que s’havia facturat no ens encaixaven i que qui emetia la factura no era qui havia prestat el servei», ens diu en Pere. El nom de l’emissor era International Care Patient Assistance (ICPA), una empresa anomenada Gestitursa Catalunya SL (canviava el nom segons on operava) fins a 2012 quan va canviar de nom. Ara per ara, aquesta família estan pendents de resolucions a diferents òrgans administratius i també pendents d’una demanda que van presentar a justícia.

    L’Hospital del Mar, davant el procés que ha engegat aquesta pacient, explica que el Parc Salut Mar (PSMAR) va decidir externalitzar la gestió de la facturació de l’assistència sanitària del pacient internacional degut a «un increment important del turisme a la ciutat de Barcelona i en un context en el qual va emergir com a problema a prevenir la qüestió del turisme sanitari». De fet, en aquest mateix centre durant l’any 2017 van arribar a atendre 1937 turistes de 96 orígens diferents. L’interès, segueixen, era poder recuperar el 100% del cost de l’assistència per al sistema sanitari públic al que l’Hospital està integrat.

    En Pere, no està d’acord amb aquest procediment. A l’escrit d’al·legacions que va presentar a l’Autoritat Catalana de la Competència denunciava que «els consumidors estrangers pateixen un perjudici per patir un increment desorbitat dels preus del servei». I exposava que «el servei que els hi factura directament l’empresa denunciada (ICPA), està per sobre del preu que els hi hagués facturat directament l’hospital denunciat (Hospital del Mar) exactament pel mateix servei».

    Per presentar totes les queixes, reclamacions i demandes, en Pere ha reunit i presentat dades de facturació d’ICPA que recolzin la seva denúncia. Moltes d’elles, les va aconseguir després de mediar a través de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. Agafant els tres primers mesos de 2017, es veu que l’Hospital del Mar ha facturat a ICPA la quantitat de 162.783,95 €, d’acord amb els preus públics aprovats pel Consell Rector de l’Hospital del Mar per facturar a tercers obligats a pagament i als particulars; és a dir, els que s’apliquen també als estrangers. Les dades de facturació per aquest període d’ICPA són de 338.623,19 €. Això implica que, restant el que li retorna a l’Hospital del Mar pels serveis, el sobrepreu que perceben és de 175.839,24 €.

    D’aquesta manera, l’Hospital del Mar va acabar facturant els 162.783,95 € relatius als costos assistencials per una banda i, en concepte de compensació fins el cànon del 55% sobre la facturació realitzada per ICPA, un plus de 23.458,80 €.

    Des de l’Hospital del Mar afirmen que tenen constància dels ingressos totals d’aquesta empresa referits al seu mateix centre, ja que aquesta obligació està prevista en el contracte d’ambdues entitats d’acord amb el que preveu el plec de condicions del concurs públic guanyat per ICPA el 2012. La compensació s’entén perquè en aquest mateix concurs, ICPA va establir que, a més de les condicions que passaven per retornar el cost complert al sistema de salut, donaria a l’Hospital un extra d’un 5%.

    Factura trimestral de la regularització entre ICPA i l’Hospital del Mar / Cedida

    En el cas de la sogra d’en Pere, el marge de sobrepreu pel servei prestat, que va ser una visita de traumatologia d’urgències, s’elevava quasi a un 15%. Així l’Hospital factura a ICPA pels costos assistencials d’aquesta pacient: 240,96 euros. Mentre que ICPA ha facturat a la pacient 281,65 euros. «ICPA factura contra els pacients, a qui no ha prestat serveis assistencials. I l’Hospital factura a ICPA per serveis assistencials, que realment ha prestat als pacients i/o les seves asseguradores», denuncia en Pere.

    El «sobrepreu» que relata en Pere, s’explica, diuen des de PSMAR, perquè a l’atendre un pacient internacional, aquest o la seva companyia d’assegurances abona un import (que varia en funció de quan es dóna l’alta o de les cures rebudes) que ve marcat per les tarifes del mercat assegurador internacional.

    A més d’encarregar-se de gestionar la facturació, l’empresa ofereix també assessorament i traducció als pacients, expliquen des de l’Hospital del Mar. Altres funcions que assumeix l’empresa són la gestió de la relació amb companyies asseguradores, l’atenció telefònica o la intermediació amb pacients internacionals amb motiu de les gestions de cobrament.

    De moment, en Pere i la seva família seguiran esperant les resolucions de tots els òrgans administratius i jurídics que tenen sobre la taula el seu cas.

    Rebut del dipòsit de 500 euros / Cedida

    «Ens demanaven 5.000 euros per tenir el nen ingressat una nit, els metges no entenien res»

    No és la primera queixa contra l’Hospital del Mar i ICPA. Com informàvem a principis d’estiu des d’aquest diari, una família argentina de turisme a Barcelona va ser amenaçada i forçada a pagar 1.000 euros de dipòsit perquè l’Hospital del Mar atengués d’urgència al seu fill de quatre anys. Després de la insistència dels metges i la intervenció de la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya (PASUCat), el centre públic va admetre el “lamentable error” per una facturació il·legal i va retornar el dipòsit de 1.000 euros a la família.

    La facturació en aquell cas era il·legal perquè tant la normativa estatal com l’autonòmica estableixen que l’atenció urgent està garantida fins a l’alta mèdica i que els menors han de ser tractats com a residents espanyols. També la família argentina va haver de bregar amb una persona del servei d’atenció al departament internacional, gestionat per l’empresa privada International Care Patient AssistanceSL.

  • «Ens demanaven 5.000 euros per tenir el nen ingressat una nit, els metges no entenien res»

    «La foto hauria de ser a l’inrevés, a l’altra banda de l’hospital, amb el mar de fons», fan broma Walter Anibal Duarte i Johanna Ester Aguiar. Aquesta parella d’argentins va arribar divendres passat a Barcelona per fer turisme amb els seus dos fills, Demian Alessio (4) i Vladimir Tomás (10). No obstant això es van passar el cap de setmana a l’Hospital del Mar, on van haver de portar al petit d’urgència per una bronquitis greu aguda, patint per no poder pagar els 5.000 euros que el centre públic els demanava.

    Ara respiren alleujats: el petit ja ha estat donat d’alta i l’hospital els ha retornat el dipòsit de 1.000 euros que van pagar després d’admetre un «lamentable error» per una facturació il·legal. Arribar fins aquí ha requerit, amb tot, de la intervenció dels metges i de membres de la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya (PASUCat).

    Al poc d’aterrar en Demian tenia tos i mucositat però a la tarda la cosa va empitjorar, va agafar febre i tenia dificultats per respirar així que els seus pares van decidir fer cas de les recomanacions dels professionals sanitaris que els havien atès a través del telèfon 061 i se’n van anar a l’Hospital del Mar. «Només arribar [a Urgències] vam dir que no tenia targeta sanitària, que estava com a turista, i va sortir un noi del departament d’atenció al pacient internacional que ens va demanar un dipòsit de 500 euros», explica Walter Anibal.

    Tot i que la normativa estatal i autonòmica estableixen que l’atenció urgent està garantida fins a l’alta mèdica i que els menors han de ser tractats com a residents espanyols, l’hospital va demanar directament a la família abonar un dipòsit fins i tot abans d’acceptar veure al nen. Així ho recorden els seus pares, que expliquen que van interlocutar amb una persona del servei d’atenció al departament internacional, gestionat per l’empresa privada International Care Patient Assistance SL.

    Carlos Losana, pediatre i membre de la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat), explica que el que va succeir va contra la normativa del Servei Català de la Salut «que estableix que primer s’atén la urgència i després es gestiona el cobrament». «És una denegació d’assistència, que és una deficiència greu», conclou.

    «Un cop fet el dipòsit va venir una pediatra a dir-nos que havien de portar-lo a urgències pediàtriques però abans de res ens van demanar els diners», assegura Walter Anibal Duarte. El calvari burocràtic, però, no va acabar aquí.

    «La xifra és alta»: 5.000 euros per nit ingressat

    L’equip mèdic va considerar que el nen havia de passar almenys aquella nit a l’hospital així que el van ingressar. «A les tres del matí va venir un noi a dir-nos que havíem de pagar més per l’internament, que els 500 del dipòsit no ens arribaven», recorda Johanna Ester Aguiar. «Ens va dir que la xifra era alta: 5.000 euros per nit d’hospitalització», explica en Walter Anibal. «El nen estava acabat d’ingressar, amb febre, cridava i ell volia que aconseguíssim plata«, afegeix la mare de Demian. En aquell moment el petit tenia dificultats per respirar i necessitava oxigen.

    Davant la pressió exercida per aquesta persona van trucar a l’Argentina per tramitar una assegurança i van dipositar 500 euros més en efectiu a l’hospital, ja que acceptaven «qualsevol quantitat, com si es tractés de regatejar«. Amb tot, des del departament els van avisar que si al nen no li donaven l’alta abans de les onze del matí, haurien de pagar la diferència per arribar als 5.000 euros que els van dir inicialment.

    Segons relata la família fins i tot van ser amenaçats de trucar a la policia o ser expulsats del país si no abonaven la quantitat que els demanaven. «És totalment fals que puguin expulsar-los si tenen una autorització d’entrada i no és la primera vegada que aquesta empresa amenaça amb expulsar els pacients del país», assevera el pediatre Carlos Losana.

    La intervenció dels metges

    La sort va canviar quan en Walter Anibal i la Johanna Ester van explicar a l’equip que tractava al seu fill que no podien pagar la seva estada. Volien demanar l’alta voluntària perquè no podien pagar-la. «Quan vam parlar amb la pediatra i l’hi vam explicar es va sorprendre i ens va dir que el nen havia de quedar-se a l’hospital, que tenia dificultats per respirar i necessitava l’oxigen. Ningú entenia res», diu en Walter. Es van preocupar per si el fet de no poder pagar tindria implicacions en el tractament però la pediatra els va dir que no es preocupessin, que el tractarien igual. «Per sort l’ètica dels metges va jugar al nostre favor», assegura Losana.

    «Algú conegut sabia que el que ens estava passant era il·legal i ens va posar en contacte amb la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat) perquè sabia que podien ajudar-nos», explica Ricardo Turón, amic de la família que resideix a Barcelona i que va pagar el dipòsit inicial que l’hospital els demanava. Així, el dissabte es van acostar al centre públic membres de la PASUCat per intervenir i explicar que estaven vulnerant el que estableix el RDL 16/2012 però també el protocol del Servei Català de la Salut (CatSalut) per a l’atenció urgent. «El protocol d’atenció a urgències estableix que tant menors com embarassades que no tinguin una assegurança han de ser atesos i l’hospital ha d’oferir el formulari de declaració responsable conforme no poden pagar-ho perquè corri a càrrec del CatSalut», comenta Carlos Losana.

    Va ser arran d’aquesta mediació que l’hospital va reconèixer l’error en la facturació indeguda i el formulari va arribar 24 hores més tard. «El mateix dissabte va arribar el cap de guàrdia i ja van parlar amb ell i li van dir que ens tornarien els diners dipositats fins llavors», explica Ester.

    Imatge del cobrament del dipòsit amb el tiquet adjunt de la devolució. / CEDIDA

    Des de l’Hospital del Mar reconeixen els fets i asseguren que «es va tractar d’un error». «Quan vam tenir coneixement d’aquest es va resoldre. Ja s’ha parlat amb el responsable de l’error per aclarir els fets i reforçar la informació», afegeixen en una resposta a aquest diari per correu. Segons informació facilitada per l’hospital el nombre de pacients sense targeta sanitària i sense recursos atesos des del mes gener fins al maig superen el miler: 1291.

    Dilluns al matí en Demian va rebre l’alta mèdica i l’hospital ja ha retornat a la família els diners. «Els metges sempre van estar pendents», destaca la Johanna Ester. Després de la foto la família al complet s’allunya de l’hospital per començar a gaudir, ara sí, de la ciutat.

  • Entitats que treballen amb migrants denuncien exclusió sanitària a demandants d’asil a Catalunya

    A Catalunya les persones migrants tenen dret a ser ateses pel sistema sanitari públic, que és universal. Amb tot, algunes es troben amb diverses barreres burocràtiques que els impedeixen exercir aquest dret, fins i tot quan són sol·licitants d’asil -situació administrativa en què l’accés sanitari ha d’estar garantit a l’estat espanyol-. Així ho denuncien la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), SOS Racisme i la Plataforma STOP Mare Mortum. Segons diuen en un comunicat fet públic aquest dimarts, en els darrers mesos han conegut casos d’exclusió sanitària a persones sol·licitants d’asil a Catalunya.

    Un exemple de barrera burocràtica és el que va viure una persona al CAP de Santa Coloma de Gramenet, on va intentar tramitar la targeta sanitària per mitjà de la targeta de sol·licitant d’asil. “Tot i que el dret a l’atenció sanitària de les persones refugiades comença en el mateix moment en què la sol·licitud és admesa a tràmit, el van informar que no li podien tramitar la Targeta Sanitària Individual (TSI) si no portava un número d’assegurat expedit per la Seguretat Social”, expliquen. El número que li demanaven s’adjudica després de sis mesos de l’admissió a tràmit de la sol·licitud d’asil, o abans si es resol i s’accepta la sol·licitud.

    Un altre exemple també té a veure amb l’obtenció de la targeta sanitària. Segons recullen les entitats a través de casos que han seguit, les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) de diversos municipis catalans han negat el padró -requisit per obtenir la TSI- perquè “el passaport de la persona estava escrit en àrab” o en no considerar el document provisional de sol·licitud d’asil com a vàlid. En aquest sentit, en el comunicat demanen que s’agilitzi la tramitació de la TSI.

    El Sant Pau cobra 200 euros per atendre d’urgència un refugiat

    L’atenció urgent no només és un dret dels residents a Catalunya sinó que fins i tot és una de les excepcions que preveu el RDL 16/2012 d’exclusió sanitària. Davant la situació repetida del cobrament il·legal a les urgències i després que la PASUCat i altres col·lectius ho denunciessin, el Servei Català de la Salut va emetre el 30 de setembre passat una resolució. Segons aquesta, l’assistència a les urgències contempla l’atenció sense cobrar a través de la signatura d’una declaració responsable en la qual la persona al·lega manca de recusos econòmics.

    Amb tot, les entitats denunciants asseguren que el mes de novembre passat l’Hospital Sant Pau, de la xarxa pública d’hospitals a Barcelona, va emetre una factura de 207 euros a una persona refugiada que va ser atesa al servei d’Urgències. En el comunicat les entitats signants exigeixen que s’acabi l’exclusió sanitària d’aquest col·lectiu, que remarquen és “especialment vulnerable” i demanen que se’ls faciliti l’empadronament i l’atenció des de la mateixa arribada. Així mateix també reivindiquen que no es facturi per l’atenció urgent.

     

  • La Generalitat aprova el projecte de llei per blindar la universalitat de la sanitat

    Catalunya fa un pas més en la defensa de la universalitat de la sanitat pública. La Generalitat ha anunciat aquest dimarts l’aprovació del projecte de llei que ha de garantir l’accés universal a l’assistència sanitària a tots els residents al territori. «Totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària pública a càrrec del CatSalut (Servei Català de la Salut), d’aquesta manera el projecte restableix en el territori la universalització de l’assistència sanitària de cobertura pública amb independència de la situació dels residents», estableix el text que encara ha de ser sotmès a aprovació al Parlament.

    «Entenem que és una llei absolutament necessària perquè a banda dels perjudicis que es poden produir en la salut de les persones, hi ha un perill per a la salut pública quan es deixa una part de la població sense control mèdic i això també augmenta la vulnerabilitat dels col·lectius en exclusió social», ha afirmat la portaveu del govern Neus Munté en la roda de premsa setmanal per explicar els acords de govern.

    Com ja va avançar el conseller de Salut Toni Comín quan va anunciar la tramitació de la norma, la principal diferència que presenta la nova llei és que l’accés a tota la cartera de serveis serà immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya i no es demanarà un mínim de tres mesos de padró per accedir al sistema, com marcava la instrucció 8/2015, que quedarà sense efecte quan la llei sigui aprovada. En qualsevol cas el padró seguirà sent un requisit i el que s’elimina és la carència de tres mesos.

    D’altra banda, les persones no empadronades seguiran tenint garantida l’atenció urgent i les embarassades i els menors el dret a assistència primària i especialitzada, excepcions que preveu el reial decret llei 16/2012 del PP d’exclusió sanitària. Segons dades del Govern, les instruccions fins ara promogudes pel CatSalut han permès donar assistència sanitària a 137.000 persones que havien quedat excloses per la norma estatal.

    Ja durant la seva primera intervenció parlamentària després de ser designat conseller de Salut, Comín va anunciar que una de les mesures del seu departament seria treballar en una norma que blindés la universalitat de la sanitat, fent un pas més enllà de les dues instruccions fins ara aprovades com a reacció al RDL 16/2012.

    La llei autonòmica, que previsiblement serà aprovada al Parlament, arribarà quatre anys després de la publicació RDL que restringeix l’accés a la sanitat de certs col·lectius. Des de llavors la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat) lluita per aconseguir la derogació del decret i al seu torn perquè es garanteixi l’atenció urgent i no es facturi indegudament a les urgències d’alguns hospitals catalans, com ha denunciat juntament amb Jo Sí Sanitat Universal.

  • Melilla, focus de l’exclusió sanitària a Espanya

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Durant els mesos de 2012 que Fadoul va estar fora d’Espanya, el nostre país va passar a tenir una llei més i ell un dret menys. Quan el jove marroquí va aconseguir tornar a Melilla -on havia estat tractat per tuberculosi abans de ser deportat-, els braços que el rebien a l’hospital ja no estaven oberts. Li van denegar el tractament.

    Aquell 1 de setembre havia entrat en vigor la retirada de targetes sanitàries als immigrants sense papers a causa del Reial Decret Llei 16/2012 (RDL), que va arrabassar aquest document a més de 800.000 estrangers residents a Espanya. A dia d’avui, com en el cas de Fadoul, els principals afectats viuen a Melilla. L’alt percentatge de població migrant, l’aplicació més estricta possible del RDL i el gran nombre de persones vivint al carrer (a causa de la saturació dels centres d’atenció) fan que aquesta ciutat autònoma encapçali el rànquing del drama de l’exclusió sanitària al nostre país.

    Segons l’últim informe de la Xarxa de Denúncia i Resistència al RDL 16/2012 (REDER), entre abril i juliol de 2016 s’han detectat 388 casos de vulneracions del dret a la salut, amb les que sumen un total 2.496 des de la creació del col·lectiu fa dos anys. Sovint es detecten a Castella i Lleó, La Rioja, Ceuta i Melilla, les poques regions autònomes que no van aprovar mesures per contrarestar la reforma.

    En aquesta última ciutat preocupa especialment la situació dels menors estrangers no acompanyats (MENA) que viuen al carrer a causa de la saturació dels centres d’acollida o, com ells mateixos han explicat, per la por a ser agredits en alguns d’ells. «Quan acudeixen a l’hospital, es neguen a proporcionar-los assistència fins que no arribi la policia local. Això genera por als nens i provoca que, en nombroses ocasions, els menors acabin per escapar sense haver rebut l’atenció deguda», relata l’informe.

    Samir també viu al carrer, tot i que ja és major d’edat. Té 21 anys i un somni que espera complir: ser cantant de rap. El guix del seu braç assenyala les agressions que, diu, li va provocar la Guàrdia Civil en una de les batudes de Melilla, on sobreviu mentre es prepara per intentar arribar a la Península. «Vaig anar a l’hospital i no em van atendre per no tenir papers. No vaig poder més que posar-me a plorar», recorda.

    Metges del Món va aconseguir que finalment l’atenguessin, però no rep cap seguiment mèdic des de llavors. «No sé què passarà amb el meu braç, ni si es curarà bé o no», explica. Té por que li quedin seqüeles a la mà i a l’oïda, mentre veu passar els dies sense que sàpiga qui o quan li trauran el guix i la bena.

    Al marge de la Llei

    La de Samir és una de les conseqüències de l’absència de protocols d’actuació definits i la desinformació que es viu als centres de salut des de l’entrada en vigor del decret, per què el personal denega en múltiples ocasions l’assistència encara en les excepcions que contempla la llei. Això passa fins en una cinquena part dels casos d’aquest any que recull l’informe: a urgències (20), a menors (35) i a embarassades (14).

    Els altres grans afectats són les persones que van arribar a Espanya per processos de reagrupació familiar, majoritàriament gent gran que sovint pateixen malalties cròniques que requereixen un seguiment constant. Va ser el cas del pare de la Natàlia, a qui van denegar la targeta sanitària quan es van traslladar a viure a Lleó.

    «Quan vam arribar no estava tan malament, però al no tenir un seguiment mèdic el meu pare es va deteriorar a passos de gegant», recorda aquesta argentina nacionalitzada a Espanya. Va veure morir el seu pare perquè el país en el qual ella resideix des de fa 14 anys «el va deixar completament desatès».

    Castella i Lleó tampoc va realitzar modificacions particulars per intentar pal·liar les conseqüències del RDL, per la qual cosa les possibilitats d’aprofundir en buits o excepcions legals, si s’escau, eren mínimes. «Ells, amb la Llei a la mà, tenen raó. Però és un ésser humà», diu encara amb impotència.

    El passat mes de juliol el col·lectiu Jo Sí Sanitat Universal denunciava també casos en què la Seguretat Social havia privat d’assistència a persones sense targeta sanitària fins i tot en centres de salut i hospitals de Comunitats com Madrid, València o Jaén, on sí que hi ha lleis o instruccions per evitar l’exclusió. «L’únic que pot acabar amb aquesta exclusió és la derogació del decret», recordava el col·lectiu.

    Promeses incomplertes

    El reial decret va arribar gairebé de cop i volta, sense un debat social previ i gairebé sense discussions al Parlament, sota l’argument que perillava la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut. Quatre anys després i després de gairebé 2.500 casos documentats de persones excloses del sistema de Salut Pública per REDER, el Govern no ha presentat encara cap informe econòmic que doni suport a les mesures adoptades.

    «Tot el contrari. Retirant l’assistència estan generant un sistema sanitari més car, perquè la gent arriba amb malalties més avançades. Això és més car econòmicament i també en termes de salut», explicava a eldiario.es Marta Malo, integrant de Jo Sí Sanitat Universal. L’ONG, juntament amb altres col·lectius socials i defensors de drets humans, porta anys denunciant la vulneració dels drets dels afectats.

    Però no n’hi ha prou. Malgrat que la pressió va portar al Govern de Mariano Rajoy a assegurar al març de 2015 que començaria a aixecar les restriccions per garantir l’atenció primària a persones sense permís de residència (encara que sense tornar-los la targeta sanitària), un any i mig més tard encara no s’ha complert. El consens i les converses amb les comunitats autònomes per acordar un document comú d’atenció no existeixen i regions en mans del PP, com Melilla, segueixen aplicant el decret de la manera més restrictiva possible, denuncia l’informe.

    «Jo explico tot això perquè no vull que li torni a passar a ningú», diu la Natalia, que confessa que li costa compartir el seu cas. En la seva particular lluita contra la Llei l’última llosa va caure al juliol, quan el Tribunal Constitucional va avalar en una sentència el Reial Decret 16/2012 per no considerar inconstitucional el recurs que havia presentat el Parlament de Navarra. Mentrestant, REDER continua denunciant que les històries de la Natalia i el seu pare, del Fadoul o del Samir, «seguiran sent una realitat fins que la Llei no es derogui».

  • La Seguretat Social deixa a persones sense sanitat en comunitats amb lleis per evitar l’exclusió

    Aquest és un article publicat a Desalambre/eldiario.es

    Les ‘clavegueres’ de l’exclusió sanitària a Espanya en l’actualitat, ocultes i gairebé imperceptibles per a la majoria de les persones, solen tenir un punt en comú: l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). És la conclusió d’un nou informe de la plataforma Jo Sí Sanitat Universal, que ha reunit casos de denegació d’accés al sistema de salut públic d’immigrants amb permís de residència i d’espanyols, en regions fins i tot que van aprovar normes per tornar la «universalitat» a les seves comunitats després de la reforma sanitària del 2012. «Però és que aquests casos parteixen de l’administració central, de la Seguretat Social», denuncia Marta Pérez, portaveu del col·lectiu.

    Amb la reforma sanitària de 2012, via reial decret (el 16/2012), el Govern va retirar les targetes sanitàries a centenars de milers de persones d’un dia per l’altre. «El que va fer va anar més enllà, va canviar el model sanitari d’un universal a un altre d’assegurança individual en el qual tens drets segons la teva edat, la teva situació laboral, la teva residència …», explica l’activista.

    El col·lectiu més visible dels exclosos van ser els immigrants sense permís de residència: ells només podien accedir als tractaments públics en certs supòsits (urgències, malalties infeccioses, menors i embarassades). Però no van ser els únics que es van quedar sense la targeta sanitària i per als altres -menys visibles i en supòsits molt específics- no hi havia excepcions.

    Els ‘altres’ exclosos són els ascendents reagrupats pels seus familiars (la majoria gent gran), les persones amb permisos de residència per circumstàncies excepcionals i sense feina, i molts migrants romanesos amb permís de residència, entre d’altres grups que destaca l’informe de Jo Sí. L’INSS (rebatejat com ‘Institut Nacional de Segregació Sanitària’ pel col·lectiu) centralitza la concessió de les targetes sanitàries i, en ser un organisme estatal, la seva actuació es deixa notar també en les comunitats insubmises al decret del Govern (com Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana, entre altres) i les que van decidir ampliar les excepcions per a immigrants irregulars amb programes socials (Galícia) i instruccions (Madrid).

    «Avui hi continua havent exclusió sanitària a nivell estatal, en comunitats amb normes o instruccions per a evitar-la, com a Madrid, València o Jaén per exemple», lamenta Marta Pérez. La Xunta de Galícia, per exemple, va crear un sistema de protecció per donar sanitat a immigrants en situació irregular i sense recursos (que justifiquessin més de sis mesos de residència) al qual no es poden adherir els migrants amb papers. En la llei ‘que regula l’accés universal a l’atenció sanitària a la Comunitat Valenciana’ s’esmenta específicament el supòsit dels immigrants sense papers, però no a la resta de col·lectius.

    Els que segueixen estant exclosos després dels «pedaços»

    Jo Sí destaca que, encara que en la pràctica alguns d’aquests grups exclosos aconsegueixin ser atesos per la sanitat pública, els «pegats» de les normes i programes regionals no els inclouen moltes vegades ni els garanteixen la cobertura sanitària sobre el paper. «I ja hem vist què passa en aquests quatre anys de decret, que acaba havent-hi exclusió, errors i falta d’informació que deixen a persones sense atenció sanitària», critica Marta Pérez.

    En el cas dels ascendents reagrupats, la justícia ha donat la raó a les famílies que han recorregut als tribunals i exigit la targeta sanitària. En aquesta situació s’han vist els pares de la Flor, el pare de l’Annie, la mare de la Clàudia, i la sogra de la Núria. Ara, a més, la Seguretat Social notifica Estrangeria quan veu un cas d’aquest tipus perquè revisi els papers dels afectats. Al pare de la Flor, de 83 anys, li han extingit els seus papers. «Costa entendre com es segueix denegant la targeta si hi ha diverses sentències, fins a Tribunals Superiors de Justícia, que diuen que aquestes persones hi tenen dret. No entenem per què fan passar a aquestes persones per un any de judicis perquè al final els reconeguin que tenien dret a la targeta», continua Pérez. Una de les últimes denúncies guanyades en els tribunals, aquest juny, va ser presentada per l’ONG SOS Racismo a Madrid.

    Altres grups, com els emigrants espanyols es veuen privats de la sanitat europea quan es muden a l’estranger més de 90 dies sense una feina fixa. L’INSS denega la targeta sanitària europea i els concedeix el certificat provisional substitutori, que només els cobreix l’assistència durant 90 dies (lluny dels dos anys del carnet europeu).

    La Sofia, madrilenya de 25 anys, va acudir aquest mes a l’INSS per demanar la targeta comunitària per viatjar a Itàlia, on passarà l’estiu. «Em van dir que no tenia dret perquè el meu contracte era temporal, no indefinit, i que només podia accedir al certificat», explica la jove a aquest mitjà.

    Encara que si els espanyols tornen a Espanya pots recuperar la seva targeta acudint a l’INSS, Jo Sí ha documentat casos d’intents de cobrament en el metge quan vénen només de visita.

    Jo Sí enfoca la seva denúncia contra l’exclusió sanitària en aquest organisme de la Seguretat Social, que segueix les ordres del govern central, per evidenciar que «els pegats» no acaben amb les diferents situacions d’exclusió que va provocar l’Executiu de Rajoy amb la seva reforma el 2012. El Govern es va desdir al març de 2015 pel que fa als immigrants sense permís de residència, als quals deia que permetria l’accés a l’atenció primària però no a la targeta. No ha creat encara el document promès per a ells.

    De la resta d’exclosos, amb papers i espanyols, el Govern no es pronuncia. «L’únic que pot acabar amb aquestes exclusions és la derogació del decret», repeteixen en el col·lectiu a favor de la sanitat universal.

  • La Seguretat Social avisa Estrangeria per expulsar immigrants reagrupats sense targeta sanitària

    Aquest és un article publicar a eldiario.es 

    El seu ‘error’ va ser demanar la targeta sanitària. Els ascendents, majoritàriament gent gran, reagrupats pels seus familiars a Espanya s’enfronten a la següent situació: la Seguretat Social els nega la targeta sanitària perquè considera que haurien d’haver-los exigit una assegurança mèdica per obtenir els papers. Tot i que la justícia (ja en nombroses sentències) ha fallat a favor de les famílies en aquests casos, reconeixent el dret dels afectats a la sanitat pública, la Seguretat Social no ha canviat de criteri. A més, avisa de manera automàtica a Estrangeria perquè revisi els seus permisos després denegar-los l’accés a la sanitat pública. És el que li va passar al pare de Flor, de 82 anys, al qual li han extingit els seus papers. «No m’ho puc creure», diu la filla.

    Flor Ángela Jaimes, nascuda a Colòmbia, va venir a Espanya el 2000 i viu al país en situació regular. També té la nacionalitat espanyola, després dels anys que porta aquí. «Els meus dos germanes també la tenen, una viu a Madrid i l’altra, a Pamplona. I el meu germà té la nacionalitat en tràmit», explica la dona. «Els fills estem aquí i els iaios estaven sols. Me’ls havia de portar, la meva mare havia deixat de menjar». El 2013, van presentar tota la documentació requerida i l’Administració espanyola va aprovar la reagrupació dels dos ancians, de 82 i 84 anys.

    Quan van arribar els pares, la família va demanar la targeta sanitària per als nouvinguts i l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) els hi va denegar amb el criteri que manté en aquests casos: l’organisme rebutja el seu accés normalitzat a la sanitat pública perquè considera que els ascendents reagrupats han de presentar una assegurança mèdica per aconseguir els papers, segons estableix aquest tràmit sobre el paper. A la pràctica, ni als pares de Flor ni a molts altres afectats li ho van demanar mai. Li va passar el mateix al pare d’Annie, a la mare de la Clàudia, i a la sogra de Núria, entre d’altres afectats.

    Aquests rebutjos de targetes sanitàries van començar amb la reforma sanitària de 2012, per la qual el Govern de Mariano Rajoy va modificar l’accés a sistema de salut públic. Entre els centenars de milers de persones que van perdre l’accés a la targeta sanitària, van destacar en les denúncies públiques dos grups: els immigrants sense permís de residència i els espanyols que surten més de 90 dies consecutius del país.

    En l’estacada es van quedar també, encara que sense tanta visibilitat, els ascendents reagrupats legalment, que no treballen ni cotitzen al país. El Govern reitera que per venir a Espanya els haurien d’haver exigit una assegurança sanitària, però no l’hi van demanar i tenen els seus papers, que els haurien de garantir el seu accés normalitzat a la sanitat pública.

    La Justícia dóna la raó a les famílies

    Una de les particularitats d’aquest col·lectiu és que la Justícia ha donat la raó a les famílies que han acudit als tribunals. «Els casos que he portat els hem guanyat però l’Administració sempre recorre, fins al Tribunal Suprem. Aquí ja no presenta recurs, pot ser que per por que es generi jurisprudència», explica l’advocat Gorka Vellé Bergado, que defensa els pares de Flor. Els fallos de la Justícia apunten sempre en el mateix sentit: els afectats tenen dret a la targeta sanitària mentre estiguin en vigor els seus permisos de residència. El lNSS no pot excloure’ls per una assegurança que els haurien d’haver demanat però que ningú els va requerir.

    Fins al moment, almenys hi ha sentències en contra de la Seguretat Social en els Tribunals Superiors de Justícia de Castella i Lleó, Madrid, Cantàbria i Catalunya. Gorka Vellé i l’advocat expert en Dret d’Estrangeria Francisco Solans afirmen que l’Administració pública hauria de modificar el seu criteri, que manté segons han confirmat des del Ministeri a aquest mitjà. «Sobretot si hi ha sentències de Tribunals Superiors de Justícia d’una Comunitat Autònoma, aquí és vinculant, no s’entén que en aquesta regió segueixin sense aplicar el que ha dit el tribunal», critica Solans.

    La Seguretat Social ha continuat aplicant el seu criteri i «a més, des de fa un temps el que hem advertit és que avisa Estrangeria d’aquests casos perquè revisi els seus expedients, cosa que en casos anteriors no havíem vist», afirma Vellé, que ha col·laborat amb Metges del Món. Un dels casos que va defensar amb l’organització, el de l’Estela (argentina de 87 anys), la dona va rebre la notificació de la Delegació del Govern de Madrid per extingir el seu permís de residència per no tenir assegurança. La dona havia recorregut als tribunals el rebuig de la targeta sanitària i va guanyar. Encara segueix embolicada en causes davant els tribunals contra els agents públics.

    El mateix li ha succeït als pares de Flor: els dos van denunciar i la Justícia els reconeix el dret a la sanitat pública. «En el cas del pare ens vam assabentar que havien extingit el seu permís de residència, però ho estem intentant solucionar», sosté la filla, que no li ha explicat res als seus pares per no preocupar-los. L’home, a més, té l’assegurança pública creada en l’etapa de la ministra de Sanitat Ana Mato, però no va poder justificar-ho davant d’estrangeria perquè els van enviar la carta al seu anterior domicili.

    El protocol de la Seguretat Social va descol·locar a la Flor: «Ja no només pels meus pares, sinó per tothom. Jo vaig sentir que no podia ser, que estàvem demanant alguna cosa a la que sabem que tenim dret i que per això ens atropellen d’aquesta manera. És com un càstig». Solans és més contundent: «Denota un esperit de persecució per utilitzar la sanitat pública».

    A la Seguretat Social expliquen a aquest mitjà que la comunicació d’aquests casos a Estrangeria és un pràctica automàtica, normal dins de les obligacions de la comunicació interministerial si detecten algun possible error o frau. No sempre les autoritats tenen l’obligació de delatar els estrangers amb possibles irregularitats en la seva situació administrativa. Quan el Govern va anunciar la creació d’un document especial per a l’accés a l’atenció primària dels immigrants sense papers, Sanitat va assegurar que no s’informaria al Ministeri de l’Interior sobre l’estatus legal d’aquestes persones.

    Solans critica «d’abusiu» el procediment que està aplicant Estrangeria per extingir les targetes de residència a la gent gran reagrupada. «Estan utilitzant el procediment d’extinció, que és més curt i menys complex que el de la declaració de lesivitat», sosté l’especialista.

    Vulnerabilitat de la gent gran

    Els ancians reagrupats es solen quedar en total desprotecció amb la resposta de la Seguretat Social. Les asseguradores privades no els accepten com a clients, donada la seva avançada edat, i el conveni que va crear el Ministeri de Sanitat com ‘assegurança pública’ només es pot sol·licitar passat un any de residència.

    És el que va acabar contractant la Flor per als seus pares, després d’un any a Espanya: «Una assegurança de 157 euros al mes en què no entren els medicaments. El pago amb molt d’esforç perquè no vull que els meus pares es quedin desprotegits, mai ho han estat. No saben el que és sentir que els pot passar alguna cosa amb l’edat que tenen», diu la Flor. Abona abans l’assegurança dels seus pares que el lloguer.

    El primer any dels seus pares a Espanya, la Flor el va viure en suspens. Explica que en una ocasió va haver de pagar 3.500 euros per l’ingrés de la seva mare durant uns dies en un hospital públic. «Encara sort que el meu cap és una boníssima persona, que m’ha donat molt suport i em va ajudar, perquè no tenia aquesta quantitat», diu la Flor. Després de tants esforços econòmics i preocupacions, la dona i la seva família han aconseguit davant els tribunals una primera victòria.

    El triomf és agredolç perquè han de seguir lluitant, ara per solucionar els problemes amb la residència. «Jo estic aterrida. Cada vegada que veig la cara al meu pare, em vull posar a plorar. Jo he seguit tots els camins, he intentat fer-ho tot bé i em responen així… Això a la meva terra es diu ‘pagar per quedar sota».

  • Quatre anys de lluita per recuperar la universalitat de la sanitat

    Aquest dimecres fa quatre anys de la publicació del Real Decreto-Ley 16/2012 que exclou de la sanitat pública espanyola les persones sense permís de residència i les que no estan donades d’alta a la Seguretat Social. El RDL, que estableix el Partit Popular com una mesura per contenir la despesa sanitària i garantir la suficiència pressupostària en una situació de recessió econòmica, ha generat polèmica des de la seva promulgació ja que suposa que la sanitat a l’estat deixa de ser universal i els afectats són els més vulnerables. Repassem les claus de quatre anys de lluita per recuperar la universalitat de la sanitat a Catalunya.

    Recurs d’inconstitucionalitat al RDL del PP

    Catalunya -amb Boi Ruiz al capdavant de Salut- presenta el mateix any de la publicació del RDL, el 2012, un recurs d’inconstitucionalitat i promou una primera instrucció que permet l’accés de qualsevol persona al sistema de salut sempre i quan fa més de tres mesos que estigui empadronada. Durant el mandat de Boi Ruiz el govern nega en reiterades ocasions que a Catalunya hi hagi exclusió sanitària però un grup de professionals del sistema públic de salut i diverses entitats del tercer sector detecten que la instrucció s’aplica de manera arbitrària i decideixen organitzar-se per denunciar els casos en què es deixa sense atenció a persones que tenen dret a ser ateses. Així, el 2013 es crea la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat).

    A les portes del sistema públic: els primers casos registrats d’exclusió

    La PASUCat  registra entre el març de 2013 i l’agost de 2014 una setantena de casos en els que s’han vulnerat els drets d’immigrants residents a Catalunya a l’hora d’accedir al sistema sanitari públic. Dels 72 casos registrats, 22 són menors i 6 dones embarassades. En l’informe destaquen que pel que fa a les incidències registrades, l’11% dels casos han denunciat la denegació a l’atenció sanitària i assenyalen que la facturació per l’assistència sanitària “s’està convertint en la norma” ja que el 36% de les denúncies són per aquest motiu, i la majoria s’han produït a urgències. Molts immigrants no coneixen els seus drets i en diversos casos es detecta que, per exemple, se’ls demana la targeta sanitària per ser atesos a urgències quan la presentació d’aquesta per llei no és un requisit o se’ls dissuadeix comunicant-los que se’ls farà una factura per l’atenció rebuda. A més, diverses entitats apunten que també hi ha molta desinformació dins del col·lectiu sanitari, fet que provoca la confusió dels pacients.

    La instrucció 8/2015: una primera victòria que arriba tard

    Després de tres anys de la publicació del polèmic RDL, la lluita de plataformes com la PASUCat, ciutadans i els grups d’acompanyament de Jo Sí Sanitat Universal tenen els seus fruits. Si bé l’objectiu últim és la derogació del RDL la feina de la quarantena d’entitats que agrupen la PASUCat i la tasca de denúncia i acompanyament que fan la quinzena de grups que existeixen a Barcelona acompanyant aquells que han estat exclosos o a qui se’ls ha facturat indegudament forcen que el CatSalut publiqui una nova instrucció. Així, la instrucció 8/2015, que va entrar en vigor l’estiu passat ofereix més garanties però no totes. La nova instrucció continua deixant al marge les persones que no poden accedir al padró, les que porten menys de tres mesos empadronades i aquells que no disposen d’un document d’identitat.

    El cobrament a les Urgències continua

    El cobrament indegut a les urgències d’alguns hospitals de la xarxa pública continuen. Un cas que exemplifica i prova que l’exclusió existeix a Catalunya malgrat la primera instrucció del govern és el que explicava aquest mitjà: al Yovel, un jove d’origen cubà sense papers, van facturar-li 240 euros a les urgències de l’Hospital Clínic després que ingressés per dolor abdominal. No van informar-lo de quins eren els tràmits que ha de fer una persona per accedir a la targeta sanitària sinó que van dir-li que si no tenia papers havia de pagar. Llegeix la història completa d’en Yovel.

    Canvis de govern i canvis de discurs

    En la seva primera intervenció davant la Comissió de Salut el conseller Toni Comín assegura que el model assistencial ha de ser «universal, equitatiu, públic, divers, transparent, d’excel·lència i sostenible». En aquesta línia, anuncia que una de les mesures del nou govern serà la de treballar en una norma que blindi la universalitat de la sanitat, més enllà de les dues instruccions que el Departament -amb Boi Ruiz al capdavant- ha fet en els anys anteriors com a reacció al RDL. Per la seva banda, a l’espera de la nova norma que ha de blindar la universalitat de la sanitat a Catalunya el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Barcelona consensuen la creació d’un comitè d’accés a l’atenció sanitària a la ciutat que ha de servir per facilitar i agilitzar els processos d’empadronament a les famílies i d’obtenció simultània de la targeta sanitària. Segons la comissionada de Salut a l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, es treballaran mesures per informar el personal sanitari i als ciutadans, per exemple, facilitant fulletons o cartells informatius en diferents idiomes en els CUAP o els CAP explicant al ciutadà que té dret a ser atès- al desembre el consistori capitanejat per Manuela Carmena va llençar una campanya d’informació sobre els drets dels immigrants en situació irregular a la sanitat pública madrilenya-. De la seva banda, la PASUCat ja ha demanat reunir-se amb aquest comitè per exigir «mesures immediates d’informació a la ciutadania i als treballadors sanitaris» i ha sol·licitat reunir-se amb el conseller de Salut Toni Comín.

    Salut tramita la llei per blindar la universalitat de l’assistència sanitària 

    El govern català inicia els tràmits per fer una llei que garanteixi l’accés universal a l’assistència sanitària. La principal diferència d’aquesta nova llei en comparació amb l’anterior instrucció és que l’accés a tota la cartera de serveis serà immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucció 8/2015 marca una carència de tres mesos-. En qualsevol cas, les persones no empadronades, i sigui quina sigui la seva situació, seguiran, segons Comín, tenint garantida l’atenció urgent i les dones embarassades i els menors tenen dret a assistència primària i també especialitzada, com fins i tot preveu el mateix RDL -són les excepcions que marca-.

    La facturació a les urgències i l’exclusió són una realitat a dia d’avui

    Tot i la nova llei que ha tramitat el govern català per «blindar la universalitat de la sanitat», des de la PASUCat assenyalen que la facturació indeguda a les urgències dels centres de la xarxa d’atenció pública continuen, fins i tot en casos de persones empadronades que estan a l’espera d’obtenir la targeta sanitària, i temen que segueixi així.

    «En els últims mesos hem tingut reclamacions per factures a persones empadronades i no empadronades als hospitals Clínic, Sant Pau, Vilanova i del Mar, i el CUAP Peracamps al Raval. Aquesta facturació també es dóna en menors, com a l’hospital del Mar i Sant Joan de Déu», apunta a aquest mitjà el Carlos Losana, un pediatre i membre de la PASUCat conegut també com Iko. Segons explica, alguns dels casos de facturació han estat a persones «amb malalties molt greus». A data d’avui ja són 196 casos d’exclusió denunciats des de l’inici de l’Observatori de l’exclusió a Catalunya. «Aquest nombre és només la punta de l’iceberg dels milers de persones que han estat excloses aquests tres anys i que no han arribat a les nostres mans», afegeix Losana.

    Malgrat els quatre anys de lluita i els avenços en recuperar la universalitat de la sanitat a Catalunya aquest mitjà ha tingut coneixement aquesta mateixa setmana d’un nou cas d’exclusió sanitària a Tarragona. Segons informen des del Grup de Treball en Defensa d’una Sanitat Pública, el passat divendres 15 d’abril una dona de vint-i-cinc anys va ser víctima d’exclusió sanitària al CAP de la Granja. «La dona es va adreçar al centre d’atenció primària amb un sagnat vaginal i dolors aguts abdominals, sol·licitant assistència d’ugències. Quan va manifestar que s’havia oblidat la targeta sanitària a Navarra, on resideix, el personal administratiu es va negar a atendre-la si no pagava 60€. La dona va manifestar que no disposava d’aquesta quantitat, raó per la que finalment no va rebre cap atenció sanitària», expliquen.