Just Deploy It!

Etiqueta: farmàcia

  • L’Estat ja gasta una altra vegada en medicines tant com quan Mariano Rajoy va decretar el copagament per estalviar

    El Govern de Mariano Rajoy va decretar a l’abril del 2012 un nou i major copagament farmacèutic per motius d’»equitat» i estalvi. Això permetria «l’accés a fàrmacs més innovadors», va dir la ministra de Sanitat, Ana Mato. El novembre del 2016, la despesa pública en medicines va aconseguir el mateix nivell que fa quatre anys: va superar els 9.000 milions d’euros, segons les dades del Ministeri de Sanitat. El mateix que l’any del cop de decret sanitari.

    Les partides per farmàcia van caure immediatament després de la decisió presa per l’Executiu. El 2012, l’acumulat al novembre va ser de 9.057.000 (havia arribat a més 10.000 milions en el mateix mes del 2011). L’any següent es va assolir el punt més baix, per després anar creixent any a any.

    Amb el copagament, una part més gran del preu de les medicines havia de ser aportada pels pacients. «L’austeritat en la despesa pública, imprescindible en tot moment, ha esdevingut un objectiu inajornable», deia el text de l’Executiu. La Societat Espanyola d’Atenció Primària (Semergen) va mostrar la seva preocupació en diverses ocasions per l’abandonament de teràpies per part de pacients, especialment d’aquells amb les rendes més baixes.

    Aquest copagament s’ha vist traduït en més i més despesa per part de les famílies. El Sistema de Comptes de la Sanitat del Ministeri ha reflectit exercici a exercici l’esforç econòmic privat més gran dedicat a la salut: de 20.500 milions el 2011 a 23.324 el 2014 (última dada actualitzada). Un 13% més. Gairebé la meitat de tots aquests diners se’n van a «productes mèdics» (als quals pertanyen, entre altres coses, les medicines): els comptes oficials calculen que, en fàrmacs, les famílies van aportar uns 6.400 milions d’euros el 2014.

    Així que, mentre els pacients han anat augmentant la seva despesa per adquirir medicines, els diners públics destinats a les farmacèutiques, després de caure, ha anat remuntant també. Una cosa semblant passa amb les receptes amb finançament públic: són cada vegada més des del 2013, després de passar l’efecte immediat del decret. El novembre passat van sumar-ne 824.000, un 2,2% més que fa 12 mesos.

    Un estudi d’aquest any de les universitats Pompeu Fabra i de Las Palmas sobre l’efecte del decret del 2012 en medicaments per a malalties cròniques (diabètics, antitrombòtics i d’obstrucció respiratòria) va concloure que el consum de dosis diàries d’aquestes medicines va caure res més aplicar-se la norma. La rebaixa es va anar moderant des dels sis primers mesos de la nova legislació fins als quatre anys posteriors.

    No obstant això, l’anàlisi, publicada a l’abril del 2016 a la Revista Espanyola de Salut Pública, afirma que només «es va estimar una reducció mantinguda i significativa de la despesa» per als pacients respiratoris. També va constatar que s’ha produït un «efecte acumulació» de productes abans de l’entrada en vigor del decret (per després utilitzar-los).

    Necessitat d’estudi a llarg termini

    L’efectivitat del copagament com a mesura d’estalvi i racionalització de la despesa sanitària és un assumpte de debat obert. Però la modalitat dissenyada per l’Executiu del Partit Popular el 2012 va rebre advertències sobre l’amenaça que suposava perquè els pacients continuessin amb els seus tractaments.

    El doctor José Polo, vicepresident de Semergen explica, quatre anys després de l’aplicació de la nova normativa, que «tot el que suposa el copagament en el control de certes malalties [cròniques] implica un horitzó més llunyà. El seu efecte encara cal estudiar-ho».

    En aquest sentit, el Govern de la Comunitat de València va decidir el 2015 anul·lar parcialment els efectes pràctics de la norma. Va destinar una partida del pressupost regional per subvencionar el copagament de jubilats amb ingressos menors a 1.000 euros mensuals i persones amb alguna diversitat funcional (superior al 65%). Va calcular que la mesura s’estendria a 986.000 persones.

    La Conselleria de Sanitat ha informat després d’aquesta opció que havia millorat l’adherència al tractament de pacients. Segons els seus càlculs, l’abandonament de medicaments va caure un 24% en tres mesos: 14.000 persones menys van deixar d’adquirir els fàrmacs indicats per a les seves malalties.

    El doctor Polo incideix que «hem estat crítics amb la mesura per la gent més necessitada, ja que el sistema pot tenir certa iniquitat encara que advoquem per mesures d’estalvi». No obstant això, ressenya, «s’ha de tenir en compte que pot estalviar-se en medicines però després haver de gastar més en cas que es pateixi més endavant un infart o un ictus».

  • L’homeopatia es beneficia d’una legislació especial que li permet comercialitzar sense demostrar eficàcia

    La Comissió Federal de Comerç nord-americà va anunciar a finals de novembre que exigirà a les companyies de productes homeopàtics que indiquin clarament en la seva etiqueta que «no hi ha evidència científica que doni suport les afirmacions de l’homeopatia» i que aquestes afirmacions «es basen en teories del segle XVIII que no són acceptades pels experts mèdics actuals».

    No obstant això, l’homeopatia, tant a Europa (i Espanya) com els EUA compta amb una legislació específica per poder vendre sense demostrar eficàcia. L’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) va arribar a un acord en 1988 amb la indústria homeopàtica segons el qual aquesta podia seguir venent els seus productes sempre que incloguessin en el seu etiquetatge que no havien estat avaluats per la pròpia agència.

    En definitiva, es va fer una legislació especial perquè aquests productes puguin seguir venent-se com medicaments tot i no passar cap control. Segons les últimes dades disponibles (2007), l’homeopatia és un negoci que només als EUA supera els 3.000 milions de dòlars anuals.

    A Europa, la venda d’aquest tipus de productes també està regulada gràcies a una legislació específica feta a mida de la indústria. La normativa europea estableix un «un procediment de registre simplificat especial per als medicaments homeopàtics que es comercialitzin sense una indicació terapèutica».

    Aquesta norma es troba inclosa en la legislació espanyola, que especifica que aquest tipus de productes no han de tenir «indicació terapèutica particular en l’etiqueta», és a dir, que els productes homeopàtics no poden afirmar que estiguin indicats per a res en concret. No obstant això, la indústria acaba per colar aquestes indicacions utilitzant la frase «tradicionalment utilitzat per».

    Al final, aquests productes acaben arribant al mercat «sense una anàlisi prèvia de la seva qualitat, seguretat i eficàcia per part de l’Administració», segons ha denunciat la Societat Espanyola de Farmàcia Familiar i Comunitària (SEFAC) en un comunicat. Aquesta societat científica, que agrupa més de 8.000 farmacèutics, «no està d’acord en el fet que s’autoritzi com a medicament cap producte sense indicacions terapèutiques aprovades» i assegura que la normativa europea «contradiu la pròpia naturalesa del medicament i pot generar confusió en la població».

    Comerç protegit

    La decisió de l’agència de Comerç nord-americà s’ha endinsat així en un terreny en què la FDA no s’havia atrevit a intervenir, tot i que l’any passat va anunciar que s’estudiarien canvis en la regulació d’aquest tipus de productes. Tot i que la comissió no pot impedir que es venguin remeis homeopàtics com medicaments, obligarà la indústria a modificar l’etiquetatge dels seus productes introduint les dues frases abans citades.

    Amb aquest moviment, la comissió està tractant de forçar a la FDA perquè imposi als productes homeopàtics els mateixos requisits reglamentaris que la resta de productes farmacèutics, cosa que l’Associació Americana de Farmacèutics porta demanant des de fa anys. Aquesta associació, la major i més antiga societat farmacèutica dels EUA, amb més de 62.000 membres, ha manifestat en diverses ocasions que dóna suport a la modificació de la Llei d’Aliments, Medicaments i Cosmètics perquè s’exigeixi a «els fabricants de productes homeopàtics que proporcionin evidències d’eficàcia i seguretat de tots els seus productes».

    La legislació nord-americana, que s’aplica tant a la publicitat com l’etiquetatge, «prohibeix els actes o pràctiques deslleials o enganyoses» i específicament «prohibeix la difusió d’anuncis falsos en el comerç de medicaments». Segons assegura la comissió federal en un comunicat, en virtut d’aquestes disposicions, «les empreses han de tenir una base raonable per formular afirmacions sobre els seus productes», cosa que les empreses d’homeopatia no poden fer, perquè no han demostrat la seva eficàcia.

    La SEFAC no ha estat l’única societat científica a criticar l’actual situació dels productes homeopàtics. Dues de les principals societats farmacèutiques espanyoles han emès dos comunicats durant els últims mesos en què rebutgen la venda d’aquests productes com si fossin medicaments, malgrat que mai han demostrat la seva eficàcia.

    El passat mes d’octubre la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) assegurava que «els principis que sustenten l’homeopatia no són científics» i advertia que aquesta pseudomedicina «pot posar en risc la salut dels pacients si rebutgen o retarden tractaments sobre la seguretat i eficàcia hi ha evidències sòlides». Pocs dies després, va ser la Societat Espanyola de Farmacèutics d’Atenció Primària (SEFAP) la qual va demanar que es «retirés la denominació de medicament» als productes homeopàtics.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • El pols del màrqueting farmacèutic

    La campanya «Escucha tu corazón, toma el pulso de tu vida» promoguda per Bayer a Llatinoamèrica, arriba a Catalunya quatre anys més tard. El Departament de Salut, la Fundació Ictus i el Consell de Col·legis de Farmacèutics l’acaben de llançar amb el nom de «Pren-te el Pols«.La iniciativa desitja reduir el nombre d’ictus (feridures o accidents cerebrovasculars) prenent el pols als majors de 60 anys al taulell de la farmàcia. Consideren que fent-ho detectaran arítmies cardíaques asimptomàtiques. La notícia és sorprenent. Comencem a copiar als països que fins ara ens tenien com referents. Si es pot prevenir una malaltia tan greu amb una mesura tan simple, com és que no ho fan els països amb sistemes sanitaris més desenvolupats? Senzillament perquè no hi ha cap evidència que aquest tipus de programa serveixi per millorar la salut.

    Hi han estudis que mostren que la presa sistemàtica del pols per part de metges i infermeres a majors de 65 anys als CAPS d’Anglaterra i d’Espanya augmenta lleugerament el nombre de pacients diagnosticats d’arítmies en relació als que es troben pels mecanismes habituals de la consulta. Però no s’ha demostrat que aquest increment diagnòstic eviti accidents vasculars cerebrals ni reporti cap altre benefici sobre la salut. La prestigiosa Fundació Cochrane assegura que els resultats no es poden extrapolar a altres professionals o a menors de 65 anys. La poca destresa que mostra la farmacèutica del vídeo del Departament de Salut sembla confirmar-ho. Ni tan sols el cost-efectivitat del cribratge ben fet per metges de família als CAP justifica la seva implementació. Així doncs, per què el proposen?

    Ens donen la resposta els promotors de la mesura: els laboratoris Bayer, Boehringer Ingelheim, Daiichi Sankyo, Bristol-Myers–Squibb i Pfizer. Precisament els laboratoris que venen uns nous anticoagulants, costosos i controvertits. Uns medicaments que volen substituir al popular Sintrom® de Novartis. Un fàrmac barat que actualment allarga la vida a moltes persones. El mateix Departament de Salut considera que aquests nous anticoagulants no són superiors al Sintrom® en termes de seguretat i eficàcia. Per això el CatSalut només els finança en limitadíssimes situacions clíniques.

    No és nou que les societats científiques, en gran part finançades per la indústria farmacèutica, participin en accions de màrqueting disfressades de programes de salut o de recerca científica. Però en aquest cas em dol que ho faci la meva societat, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Al web de la campanya apareix com a col·laboradora juntament amb altres societats científiques. M’entristeix que fomenti una iniciativa que només beneficia als laboratoris que pressionen el CatSalut perquè inclogui com a primera opció terapèutica finançable els seus nous anticoagulants.

    Em costa entendre per què el Departament malbarata recursos, molesta els ciutadans i participa en aquesta operació de màrqueting. Si vol que els farmacèutics facin accions preventives, per què no els implica en activitats relacionades amb la seva professió? Com pot ser l’educació sobre els medicaments o bé vetllar per la seguretat dels fàrmacs o pel compliment de la medicació. Em temo que la iniciativa sorgeix per una manca de lideratge sanitari. Quan no es disposa d’una política de salut ben definida, els interessos econòmics acaben marcant les prioritats de les actuacions sanitàries. Canviem els consellers però segueixen manant els mateixos.

  • Les farmàcies prendran el pols als majors de 60 anys gratuïtament per tal de prevenir l’ictus

    L’embòlia és la primera causa de mort entre les dones i la tercera entre els homes i cada any es diagnostiquen 13.000 nous casos a Catalunya. Prop de la meitat de persones que sobreviuen, però, tenen discapacitats. Davant d’això, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha engegat una campanya sota el nom «Pren-te el pols» amb l’objectiu de poder detectar precoçment pacients que pateixen arítmia cardíaca i evitar així que arribin a desenvolupar un ictus.

    Amb aquesta detecció precoç es podrà detectar la fibril·lació auricular, una de les causes més freqüents d’arítmia cardíaca i que causa una de cada cinc embòlies. La campanya «Pren-te el pols» va dirigida a persones majors de 60 anys, que es podran prendre la tensió de manera gratuïta a 370 farmàcies d’arreu de Catalunya. «Les farmàcies comunitàries som un dels espais de salut més propers al ciutadà. Per tant, són un entorn idoni per fer arribar missatges de salut rellevants», ha afirmat Francesc Pla, vocal del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i Vicepresident del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona (COFB).

    Es calcula que a partir dels 60 anys, un 10% dels ciutadans tenen arítmia cardíaca. Quan es detecti una arítmia, es derivarà el pacient a un Centre d’Atenció Primària (CAP). «Des dels centres primaris estem convençuts que el foment de l’hàbit de prendre’s el pols farà que els professionals sanitaris puguin actuar d’una forma més eficient, ja que millorarà la prevenció, el diagnòstic i el tractament de l’arítmia» ha explicat Mariano La Figuera, metge de primària i membre de la Comissió de la Ruta FA.