El Parc Taulí ha realitzat la reparació d’un aneurisma gegant a un pacient pediàtric utilitzant la tècnica endovascular telescopar amb dos stents flow diverters. Aquesta intervenció, poc invasiva, ja s’havia fet en pacients adults; però és la primera vegada que es fa amb un pacient pediàtric a Catalunya.
Aquesta intervenció es va fer a un pacient de 15 anys que va venir al Parc Taulí per una cefalea ocasional. Durant l’exploració es va observar que tenia un aneurisma gegant de 4.5 cm a l’arteria caròtida interna . Després de la valoració multidisciplinar amb els especialistes del departament de neurocirurgia pediàtrica i adulta i amb neuropediatria, es va decidir fer una intervenció poc invasiva utilitzant la tècnica telescopar, amb dos stents flow diverter, per evitar que hagués de passar per un procés quirúrgic.
Durant la intervenció, que va durar una hora i trenta minuts, es va realitzar una cateterització selectiva per reconstruir la paret arterial. Per poder fer aquest procés es van introduir microcatèters per l’artèria per poder unir les dues parts sanes del vas sanguini i poder desplegar els stents, creant un pont. Com l’aneurisma era gegant i molt llarg, es va utilitzar la tècnica telescopar.
En la intervenció hi va participar un equip multidisciplinar de professionals del Parc Taulí: el director del Servei de Diagnòstic per la imatge, Joan Perendreu; especialista en Neurointervencionisme de la Unitat de Radiologia Vascular Intervencionista, Nicolás Romero; l’especialista en neuroradiologia intervencionista de la Unitat de Radiologia Vascular Intervencionista, Roberto Eduardo Correa. També hi va assistir, el cap de Neurointervencionisme de l’hospital Vall d’Hebron, Alejandro Tomasello.
Aneurisma
“Després de fer diferents reunions amb els especialistes del Parc Taulí, vam realitzar aquesta tècnica perquè l’aneurisma era molt llarg i en l’actualitat no hi ha material per aquest tipus de aneurismes en els vasos sanguinis. A més a més, és menys invasiva i la recuperació dels pacients és molt més ràpida”, explica el Dr. Romero.
La intervenció endovascular va ser un èxit i el pacient es va recuperar molt ràpidament. Donat que la primera vegada que es feia una intervenció amb aquest procediment a un pacient pediàtric, els professionals van decidir fer el control i el seguiment des de la Unitat de Cures Intensives durant les següents 72 hores. Els dies següents, l’evolució del pacient va ser favorable i les proves diagnòstiques van mostrar la millora neurològica, postintervenció.
Amb la realització d’aquesta intervenció pionera, el Parc Taulí continua apostant per situar l’hospital com un dels centres de referència de Catalunya; així com per l’especialització dels seus professionals i l’ampliació de la seva cartera de serveis per continuar oferint una atenció de qualitat a la ciutadania.
Intervenció endovascular
La reparació endovascular és una intervenció menys invasiva pel tractament dels aneurismes. En la majoria dels casos s’utilitza un espiral i es col·loca un stent o tubs malla, per a la reparació de l’aneurisma.
Com ha explicat el Dr. Correa, “amb els stents flow diverters evitem que el pacient hagi de passar per una cirurgia. Només amb una punció en la regió femoral, iniciem el tractament endovascular per a la resolució de l’aneurisma. És una alternativa a la cirurgia molt eficaç”.
Des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, les pàgines dels diaris i els informatius de les televisions i ràdios s’han omplert de xifres de contagis, de corbes que pugen i baixen, i de dades de defuncions i altes hospitalàries. El documental ‘Vitals’ vol precisament fugir de totes aquestes xifres. «Vol posar cara, veu, ulls i mirada a totes aquelles persones de les quals en parlem molt, però de forma tan genèrica que sembla que se’ns oblidi qui són realment», explica el seu director, el documentalista Fèlix Colomer. La sèrie documental, de tres capítols, es va estrenar el passat diumenge a HBO i està produïda per El Terrat i Forest Film Studios.
‘Vitals’ és el resultat de dos mesos de rodatge durant 12 hores al dia a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, durant la primera onada de la pandèmia. El documental plasma el dia a dia a l’hospital i, sobretot, les històries humanes que hi ha al darrere, tant en les vides del personal sanitari que hi treballa com en les dels pacients que es troben ingressats. «La idea neix d’un amic meu, que és metge a l’Hospital del Mar, que em va dir que havia de documentar d’alguna manera la situació, perquè el que estava passant era molt bèstia», explica Colomer. A partir d’aquí, va contactar amb el Parc Taulí de Sabadell, la seva ciutat natal, i li van obrir les portes «amb llibertat absoluta».
La sèrie documental es diu ‘Vitals’ com a sinònim d’imprescindibles, explica el creador. «Ho són tant els sanitaris com els pacients, que són imprescindibles en les vides dels seus familiars. Alhora, es diu així com una oda a la vida, fent referència a l’esperança i les ganes de viure», diu Colomer. En aquest sentit, l’equip ha volgut mostrar les vides d’aquests ‘imprescindibles’ i el seu dia a dia a l’hospital, mostrant la realitat tal com era. «Estic molt convençut que s’ha de poder parlar de tot i de la forma més real possible. L’ètica es perd quan s’agafa la realitat i es manipula. El que ha passat és real i, per tant, s’ha d’ensenyar», defensa el documentalista.
Seguint la idea de centrar-se en el relat més humà, l’acció del documental succeeix també a les cases dels sanitaris i pacients i es recull també les vivències dels seus familiars. «Evidentment, un sanitari no és tan sols un sanitari. Si parlem de persones, hem de parlar del marit d’aquella infermera, dels seus fills, de la relació que tenen i de com estan vivint la situació de la pandèmia. Tot això forma part de la vida d’aquestes persones i, per tant, és important plasmar-ho», explica Colomer.
El documental recull les experiències de dotze persones, a través de les quals es desencadena l’acció. Les principals protagonistes són dues infermeres, la Sílvia i l’Isa, que tenen dos pacients que es troben ingressats a la unitat de cures intensives, l’Eduard i el César. El documental explica la seva història des que es troben a l’UCI fins que reben l’alta de l’hospital. També es recull l’experiència d’una resident, la Mariona, que es troba en aquesta complicada situació en la seva primera experiència laboral. ‘Vitals’ recull la tasca de tots els professionals que treballen a l’hospital, des de la direcció fins als fisioterapeutes, passant pels auxiliars d’infermeria, les infermeres i els metges.
Sense buscar-ho, el documental acaba sent un reclam a la sanitat pública. «A Twitter vaig veure un comentari que deia: després de veure ‘Vitals’, estic molt contenta de pagar impostos. I crec que és una mica això. Es veu la feinada que es fa a l’hospital i el compromís dels professionals. Involuntàriament, sense que sigui l’objectiu del documental, tothom es queda amb això: que hem de cuidar qui ens cuida», assenyala el director de ‘Vitals’.
En el període actual, marcat per la de fatiga pandèmica, el documental aconsegueix apel·lar també a la responsabilitat social. «Quan entres a l’hospital, veus la realitat i tot el que s’hi viu. Per molt que ho sentis dir a la televisió o un sanitari t’ho expliqui, fins que no ho veus, costa molt fer-se’n a la idea del que suposa realment», conclou Colomer.
El director general de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, Joan Martí, ha cessat la directora del servei d’urgències del centre, Maria Luisa Iglesias, qui feia prop de deu anys que n’era al capdavant.
En un comunicat enviat als treballadors al que ha tingut accés aquest diari Martí explica que la destitució es va produir divendres passat i que davant del cessament, la responsabilitat del servei es repartirà temporalment. Així seran els tres coordinadors mèdics i la cap de l’àrea d’infermeria qui assumeixen la responsabilitat de l’àmbit fins que s’ocupi de nou la plaça de direcció.
«A efectes operatius, de manera diària aquests mantindran una reunió amb la directora executiva de l’Hospital de Sabadell, Cristina Carod, i amb la directora d’Infermeria, Carmen Díaz, per garantir la gestió, el seguiment de l’activitat i l’estabilitat del Servei», diu el text enviat per Martí.
Amb tot, no s’especifiquen els motius del cessament. Des del Parc Taulí asseguren que són «temes interns». Està previst que la convocatòria per cobrir la plaça fins ara ocupada per Maria Luisa Iglesias es faci pública de manera immediata.
Unes urgències col·lapsades
El cessament arriba un mes i mig després que un miler de persones protestessin a Sabadell per la saturació de les urgències del Parc Taulí. «Fa anys que estem patint unes urgències que no hi ha dret, doblant boxes i amb llits als passadissos», lamentava Xus Merino, infermera de l’Hospital Parc Taulí i membre de la La Plataforma Assembleària de Treballadors del Taulí (PATT).
Només l’any 2015, l’Hospital Parc Taulí va atendre 134.828 pacients d’urgència, fet que suposa que una mitjana de 369 pacients passen cada dia per les Urgències del centre. A finals de març el departament de Salut té previst presentar el Pla Nacional d’Urgències, un pla que abordarà el col·lapse que viuen les urgències d’alguns hospitals catalans com ara el Taulí.
La saturació de les urgències a l’Hospital Parc Taulí ha mobilitzat aquest dijous a la tarda prop d’un miler de persones al carrer, a Sabadell. Entre crits de «Comín tranquil, t’atendrem al passadís» o «A urgències se li acaba la paciència», els manifestants -bona part d’ells professionals sanitaris-han pres com a punt de partida d’un recorregut les Urgències del centre i des d’allà han marxat pels carrers, tallant la Gran Via al seu pas.
Una de les assistents és Xus Merino, infermera de l’Hospital Parc Taulí i membre de la La Plataforma Assembleària de Treballadors del Taulí (PATT). Merino explica a aquest diari, mentre camina al pas de la manifestació, que els treballadors pateixen dia rere dia el col·lapse a les urgències i reivindica «més recursos per la sanitat, no derivar a la privada i més llits per poder drenar aquestes urgències». «Fa anys que estem patint unes urgències que no hi ha dret, doblant boxes i amb llits als passadissos», lamenta. Maria José del Rio, auxiliar d’infermeria, també es queixa de la manca d’espai i de recursos humans i assegura que la situació ha empitjorat des de les retallades. «Tenim els pacients ingressats a urgències durant diversos dies a l’espera que un llit s’alliberi i el puguem traslladar», denuncia.
A banda de professionals sanitaris, també han assistit a la protesta membres del col·lectiu Iaioflautes o de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), a més de personalitats polítiques com ara les cupaires Anna Gabriel o Eulàlia Reguant.
Més de 300 urgències diàries
La manca de recursos (llits i personal), les necessitats complexes dels malalts crònics (que cada vegada són més a les urgències) i la infravaloració de l’atenció primària col·lapsen centres com l’Hospital Parc Taulí, amb una població de referència de prop de 400.000 ciutadans de nou municipis del Vallès.
Malgrat funcionar a plena capacitat hi ha un problema de drenatge de pacients des de l’àrea d’urgències. Els malalts que poden ser traslladats a planta sovint han d’esperar a que hi hagi un llit disponible i és per això que alguns acaben esperant en boxos o en lliteres als passadissos de les urgències més de 24 hores.
Només l’any 2015, l’Hospital Parc Taulí va atendre 134.828 pacients d’urgència, fet que suposa que una mitjana de 369 pacients passen cada dia per les Urgències del centre, segons les últimes dades disponibles. “Falten lliteres, cadires, oxigen, material i els pacients esperen fins a 5 i 6 hores i poden passar-se 5 dies en una llitera”, denunciava a aquest diari fa prop d’un mes Carlos Llorca, treballador de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, sobre el servei.
Salut vol reduir les persones que es dirigeixen a Urgències
Actualment les urgències hospitalàries de Catalunya atenen a 9.500 persones al dia. Més de la meitat dels pacients però haurien pogut resoldre la seva necessitat d’assistència des de l’Atenció Primària, acudint per exemple a un Centre d’Urgències d’Atenció Primària. Així ho explicava el conseller de Salut, Toni Comín, fa prop d’un mes. Precisament amb l’objectiu d’evitar que les persones acudeixin a les urgències hospitalàries si no és estrictament necessari, el Departament de Salut presenta aquest divendres la campanya “Creus que has d’anar a urgències? Truca al 061” per tal que sigui aquest servei el que indiqui a quin tipus de centre cal anar.
Per què estan col·lapsades les urgències dels hospitals catalans? Diversos treballadors consultats per aquest diari asseguren que una part de la saturació s’explica per la reducció de personal arran de les retallades que ha patit el sistema sanitari. Per la seva banda, els experts apunten, a més de l’ajust pressupostari, a les necessitats complexes dels malalts crònics (que cada vegada són més a les urgències) i de la infravaloració de l’atenció primària.
Mentre els serveis d’urgències dels centres d’atenció primària segueixen sent desconeguts per a molts pacients, el col·lapse en els grans hospitals s’ha aguditzat en les últimes setmanes. Com que no hi ha llits lliures, el drenatge de pacients que han d’ingressar des d’urgències s’allarga més del compte, de manera que pacients esperen sovint als passadissos més de 24 hores a ser traslladats a planta. Això passa, per exemple, tant a l’Hospital Vall d’Hebron com al Parc Taulí de Sabadell, on tot i que els centres es troben en plena ocupació -en aquests moments no hi ha llits tancats- hi ha un problema de drenatge.
El Taulí, el Mar o el Clínic: desbordats de feina
«La setmana anterior al dia de Nadal els pacients gairebé doblaven la capacitat d’algunes sales d’urgències», denuncia Carlos Llorca, treballador de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, sobre el servei. «Falten lliteres, cadires, oxigen, material i els pacients esperen fins a 5 i 6 hores i poden passar-se 5 dies en una llitera», explica.
Davant d’aquesta situació, comenta aquest portalliteres, és difícil protegir la intimitat del pacient perquè «hi ha més passadissos que biombos«. El Taulí té una població de referència de 400.000 persones i el 2015 va atendre 134.828 urgències.
Com el Taulí, els serveis d’altres grans hospitals també es troben desbordats, com l’Hospital del Mar. En aquest centre, situat al passeig marítim de Barcelona i que té població de referència dels districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, les visites a urgències el 2015 van ser 96.691.
Els treballadors han trobat en les xarxes socials una finestra de denúncia de la saturació de les seves urgències. Segons dades recollides en el compte @UrgenPSMar, el 26 de desembre hi havia a les Urgències del Mar 113 pacients i denunciaven que les ambulàncies no podien descarregar, que havia boxes quadruplicats i lliteres pels passadissos. Precisament aquest mes de desembre havien de completar-se les obres d’ampliació de les urgències, que es van reprendre el 2015 després de quatre anys aturades per les retallades, tot i que no estaran a punt fins al primer trimestre de l’any que ve.
A l’Hospital Clínic, expliquen infermeres d’urgències, físicament no hi ha espai per a tenir pacients en els passadissos. Obren algunes sales en funció de l’afluència i de si hi ha llits o no, però no sempre són espais adequats per al pacient. «No són àrees preparades per atendre al malalt perquè no tenen material i la medicació tampoc hi és, però hi ha gent que es pot passar dies en aquestes sales», assegura. El 2014 el Clínic va registrar 109.054 visites a urgències.
Vall d’Hebron: l’hospital amb més visites a urgències
La situació a Vall d’Hebron, l’hospital públic que assumeix més pacients a urgències -el 2014 van passar-hi 187.039 persones-, ha portat la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) a denunciar-ho davant el Síndic de Greuges, que ha obert una investigació d’ofici. En aquest hospital la presència de malalts als passadissos de les urgències no és un fet puntual, segons denuncien els veïns i veïnes.
Marta Rubies és una infermera d’urgències que s’ha sumat a les protestes veïnals. Segons explica a El Diari de la Sanitat, els últims dies s’han trobat amb molts malalts més de 48 hores en una llitera en els passadissos. «Hospitals de menor nivell no tenen capacitat per assumir pacients i no hi ha llits disponibles. Les infermeres tenim molta pressió, tenim els pacients disgregats pels passadissos, és un patir i genera molt estrès i esgotament», diu.
A més, denuncia, «per poder donar cobertura agafen gent que acaba de sortir de la carrera, amb poca experiència i amb contractes precaris». Segons Rubies tot això «és conseqüència de la retallada als pressupostos des del 2010 perquè tanquen les urgències dels ambulatoris i qualsevol ciutadà que es troba malament no sap on acudir». Amb tot, la directora assistencial del centre, Ana Ochoa de Echagüen, assegurava el mateix dia de la protesta que «no hi ha col·lapse».
Tècnics sanitaris consultats per aquest diari coincideixen en aquest diagnòstic. El problema sempre hi ha estat, diuen, però amb la crisi el sistema s’ha tensionat i la vàlvula d’escapament per molts pacients són les urgències. “Si vas al teu ambulatori i no et donen cita per visitar-te per unes angines fins al cap de tres dies vas a urgències”, cita com a exemple un tècnic. “Si ets gran, tens 80 anys i truques al 061 per algun motiu és probable que acabis ingressant. El perfil de persona gran, que avui viu més però presenta més problemes crònics, és el pacient que realment col·lapsa el sistema”, diu. Per ell, la solució passa per un replantejament de model que s’adeqüi més a la societat actual. Això requereix, al seu parer, més educació sanitària però alhora més organització entre els diferents nivells assistencials i més recursos per a la primària.
Atenció Primària: clau per desencallar les urgències
L’exdirector assistencial de la Vall d’Hebron, Pep Martí, sosté que la millora de les urgències dels hospitals no està només en els centres, sinó també en els ambulatoris. En aquest sentit, Martí opina que «molts pacients que arriben a urgències segurament no haurien arribat si haguessin pogut tenir un bon control de les seves patologies cròniques» i apunta que «són aquests pacients els que col·lapsen realment els ingressos».
Una dona és tractada en un CAP. / Ajuntament de Barcelona
En la mateixa línia s’expressa Cesca Zapater, del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP). «En les plantes d’ingrés hi ha una quantitat de gent gran molt malalta important però un ingrés no té perquè ser sempre l’opció més adequada». «Si tinguessin un suport a casa potser no anirien a l’hospital, no caldria», explica. Segons ella, el model actual tendeix a «ingressar-tot». «Vivim en un món marcat per l’intervencionisme, la medicalització i l’hospitalocentrisme», critica.
No obstant, per Zapater el col·lapse de les urgències és multifactorial. Recorda que abans de les retallades pressupostàries ja havia col·lapse. La solució passa, diu, per preguntar-se per què hi ha tanta gent que utilitza el servei d’urgències de manera inadequada. I és que, segons Zapater, la meitat de les persones que van a les urgències dels majors hospitals no requereixen atenció hospitalària ja que podrien tractar-se en els centres d’atenció primària, ja sigui des d’un CAP o a les seves urgències. Això té a veure, segons ella, amb la cultura hospitalària, la necessitat d’immediatesa i l’expectativa que a l’hospital poden resoldre millor la urgència que des d’un CAP.
Un Pla per millorar l’atenció urgent
El 2015 els hospitals de la xarxa pública de Catalunya van atendre gairebé tres milions i mig de visites a urgències, amb una mitjana de 8.784 ingressos diaris, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Ara bé, segons la memòria del Servei Català de la Salut (CatSalut) del mateix any, un 63,8% d’aquests pacients van acudir al servei urgent encara que no presentaven un risc vital o una urgència. Segons la memòria, l’espera d’atenció a urgències i la insatisfacció d’assistència va ser un dels principals motius de reclamació en els hospitals encara que no s’especifiquen els expedients per aquest motiu concret.
Davant la situació als principals hospitals catalans de la xarxa pública, Salut aconsellava divendres passat trucar al 061 perquè sigui aquest servei el que indiqui a quin tipus de centre cal anar. Després de donar la xifra que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un ambulatori, el conseller de Salut, Toni Comín, va fer una crida a donar conèixer els serveis d’urgències dels centres d’atenció primària.
A més, la situació de les urgències catalanes podria tensionar-se més davant l’arribada d’una epidèmia de grip en els pròxims dies. Mentrestant, el Pla Nacional d’Urgències dissenyat per Salut no es presentarà fins al primer trimestre de 2017 i serà a partir de gener quan s’activarà una comissió de seguiment que avaluarà diàriament l’activitat i les incidències de les urgències a Catalunya.
La Maria Núñez no sap quan podrà veure l’especialista de l’esquena al seu hospital de referència: l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. El mes d’octubre passat va rebre una carta de l’hospital en què se li assegura que “a causa del nombre de peticions i la prioritat assignada” el centre no podria atendre la seva petició “a curt termini”. “En el moment que puguem programar la seva petició li ho comunicarem”, tanca la tercera frase del text.
La Maria (nom fictici) té 82 anys i fins no fa gaire era una persona completament autònoma. Des de fa prop de tres mesos però un metge del CUAP Cerdanyola-Ripollet li va diagnosticar estenosis del canal lumbar, un estretament estructural del canal raquidi que li produeix dolor a la zona lumbar que se li afegeix a l’artrosis que ja patia. Després del diagnòstic el metge la va derivar a la Unitat Clínica del Dolor perquè seguís un tractament basat en peridurals terapèutiques. Llavors la Maria va entrar a la llista d’espera, que apuntava que no podria iniciar el tractament de les peridurals fins al maig-juny del 2017.
Davant la llarga espera i l’intens dolor va optar per fer el tractament en una clínica privada però no li va resultar efectiu. Va ser en aquest moment quan la Maria va tornar a anar al CUAP pel dolor i aquesta vegada el metge va derivar-la a l’especialista de l’esquena -que pertany a l’àrea de traumatologia- a l’Hospital de Sabadell. La carta que va rebre fa unes setmanes però l’ha deixat en la incertesa i l’espera indefinida. Des dels primers símptomes de dolors fins ara la Maria “ha passat d’estar bé a anar del sofà al llit i viceversa, a més de dur una bateria de pastilles a sobre per calmar el dolor”, explica un dels seus familiars.
La carta que va rebre la pacient. / DS
De moment no sap quin tractament especialitzat ha de seguir, si cal que es faci més proves o si haurà de ser intervinguda en una operació quirúrgica. “Sabíem que hi havia un impàs de temps entre la visita al metge de capçalera i l’especialista però no enteníem com podia ser que l’espera no tingués data”, expliquen sorpresos els familiars de la pacient.
En llista d’espera sine die: una pràctica habitual
Davant d’aquesta experiència, un dels familiars de la Maria es pregunta quants casos hi ha com aquest i lamenta que “tot aquest temps d’espera no compta enlloc”. Des de l’Hospital de Sabadell asseguren que no coneixen amb exactitud quantes persones es troben a l’espera que se’ls comuniqui la data en què podran visitar l’especialista. En qualsevol cas, comenten des de l’Hospital, és comú que en algunes especialitats s’envii aquesta carta ja que puntualment no es pot respondre a la demanda d’assignar als pacients data de visita a l’especialista. Les mateixes fonts matisen però que aquests pacients pendents de data de visita ja són inclosos en la llista d’espera i que el temps comença a registrar-se ja des de la derivació del metge de capçalera i neguen que comenci a comptar des de que es dóna dia i hora al pacient.
Amb tot, l’espera sense data assignada és habitual en molts hospitals i no és exclusiu del de Sabadell, comenta el metge i exdirector assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron Josep Martí, qui destaca però que sí que sorprèn el fet que en aquest cas es notifiqui per carta. “Normalment en casos així es diu als pacients que ja se’ls ha derivat i que ja els trucaran”, afegeix. Martí, que és traumatòleg, explica que precisament aquesta especialitat sol acaparar un 45-50% de totes les visites a l’especialista. “La gent té dolors molt freqüents de tipus físic i solen ser els que acumulen més demora”, explica. Aquest metge, que també és membre del col·lectiu Marea Blanca, recomana que en casos d’espera perllongada amb data o sense data de citació, les persones posin una reclamació al centre.«És de sentit comú que pot haver-hi llistes d’espera raonables per operar-se però el que no és tolerable és la incertesa i l’angoixa. La visita a l’especialista perquè li proposi un camí terapèutic hauria de ser en casos no urgents de màxim tres setmanes», opina.
Segons les dades oficials, al juny d’aquest any 2.123 pacients es trobaven en llista d’espera a l’Hospital de Sabadell per fer una primera visita a l’especialitat de Traumatologia i el temps mig d’espera se situava en una mica més de dos mesos. Precisament per aquesta especialitat és per la que més pacients es troben en la llista d’espera del centre. En total 21.882 esperaven al juny per visitar per primera vegada l’especialista. Per darrere de traumatologia, les especialitats que acumulen més pacients en espera són urologia (837), neurologia (834) i ginecologia (791). El Pla integral per a millorar la gestió de les llistes d’espera sanitàries presentat a l’abril pel conseller de Salut, Toni Comín, tenia com a objectiu reduir a la meitat el temps mitjà d’espera per a la primera visita (163 dies) a l’especialista. Davant la pròrroga pressupostària però el pla, que preveia activitat addicional, va quedar aturat ja que estava pressupostat en 100 milions d’euros.
Mentre el procés d’espera de la Maria avança, en detriment de la seva salut, els seus familiars han recorregut, davant la incertesa, a una clínica privada perquè pugui veure un especialista.
Quan fa un any la CUP i Junts pel Sí eren en plenes negociacions per formar govern, una de les condicions dels anticapitalistes era precisament que la cartera de Salut -la que més pressupost s’endú dels comptes de la Generalitat- caigués en mans d’ERC. El precedent de Boi Ruiz com a conseller de Salut va ser un llast per a Convergència: cinc anys al capdavant d’aquesta conselleria havien sacsejat massa la sanitat catalana. Des del model de consorcis, a l’augment de concerts privats en paral·lel a les retallades públiques fins a l’augment de les llistes d’espera per ser intervingut van ser algunes de les polèmiques amb l’exconseller Ruiz.
Què implica desprivatitzar la xarxa d’atenció pública
Aquesta desprivatització significava que el Servei Català de la Salut -ens públic que s’encarrega de comprar serveis sanitaris a Catalunya a diferents operadors- no renovaria els concerts a aquells centres privats amb ànim de lucre sempre que l’activitat derivada la pogués assumir un centre públic, com fixa el principi de prioritat de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). Això implicava a curt i mitjà termini no renovar els concerts amb tres centres privats amb ànim de lucre del mateix grup, el gegant sanitari Quirónsalud -Clínica del Vallès, Hospital General de Catalunya i Hospital Sagrat Cor-, i es faria a mesura que anessin finalitzant els contractes.
La Clínica del Vallès: ja sense concert públic
El primer centre a perdre el concert que tenia amb el CatSalut ha estat la Clínica del Vallès (a Sabadell), ja que el contracte tenia vigència fins a l’agost del 2016. La fi del contracte amb aquest centre privat que absorbia activitat derivada de l’Hospital públic Parc Taulí de Sabadell, implicarà obrir 44 llits addicionals i 23 sessions de quiròfan més a la setmana, segons va anunciar al setembre Comín. Aquest increment de places i activitat es repartirà entre l’hospital de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa, tal com ja s’havia anunciat el maig passat quan es va decidir rescindir el contracte amb el centre privat.
El Taulí derivava 3.700 altes anuals (1.100 mèdiques i 2.600 quirúrgiques) a la clínica privada. Des del passat 15 d’agost -data en què vencia el contracte del CatSalut amb la Clínica del Vallès- el centre privat amb afany de lucre va deixar d’assumir pacients del sistema públic i de percebre els 7,5 milions anuals que rebia per aquesta activitat. Aquests 7,5 milions s’han repartit entre el Taulí, que s’ha quedat amb 5 milions i amb dos terços de l’activitat i l’hospital de Terrassa amb 2,5 milions i un terç del que es derivava.
Segons avançava fa uns dies El País, l’estalvi econòmic que suposa deixar de derivar-hi pacients ascendeix al milió d’euros. En una entrevista a El Diari de la Sanitat, Comín va assegurar que «no jutjava el passat» en resposta a la pregunta de per què s’havia derivat pacients a una clínica privada si això suposava més despesa pels comptes públics.
El següent a sortir de la xarxa: l’Hospital General de Catalunya
Més enllà de la notícia que sorprenia aquest divendres, quan el conseller va anunciar la intenció del departament de comprar l’Hospital General de Catalunya (HGC) per 55 milions d’euros, el calendari passa de moment per modificar el concert actual -en contra de la rescissió que s’havia plantejat inicialment- que venç aquest 31 de desembre. Així el centre mantindrà part de la radioteràpia ja que la resta de centres públics no poden assumir tota la que tenien contractada amb el centre privat.
El cap de setmana passat el conseller va anunciar en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies que en aquest cas serien el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua General de Terrassa qui assumirien l’activitat fins llavors derivada. Quant als treballadors, no es descarta que part dels treballadors del centre privat passin a Terrassa. Per l’activitat que assumia, el CatSalut pagava a l’HGC 17.539.771 euros anuals així que és previsible que en assumir menys activitat l’anualitat sigui força inferior, tot i que des de Salut asseguren que encara es desconeix la xifra final.
Diferent serà si finalment Salut compra l’hospital privat. En aquest cas, segons va explicar divendres Toni Comín, tots els treballadors passarien de tenir un conveni laboral privat a un de públic i els tres hospitals del Vallès -la Mútua de Terrassa, el Consorci de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell- «podrien especialitzar-se amb la seva funció real d’hospital de referència». En qualsevol cas, el trasllat de bona part de l’activitat contractada fins ara a l’HGC l’assumiran a partir del gener els dos centres de Terrassa independentment de si prospera o no la compra del centre de Quirónsalud.
El repte més gran: l’Hospital Sagrat Cor
L’Hospital Sagrat Cor (a Barcelona) és dels tres centres qui assumeix més activitat pública -i per tant rep més diners anualment- ja que bona part dels pacients vénen derivats de l’Hospital Clínic, situat molt a prop. En una entrevista amb El Diari de la Sanitat el conseller de Salut assegurava que així com era «evident» que al Vallès no calia contractar activitat privada, «el Sagrat Cor és un cas a part». «Si hi ha la possibilitat que l’acabi gestionant un proveïdor públic, d’acord amb el principi de la LOSC, es faria», assegurava. L’import contractat l’any 2015 a l’Hospital Sagrat Cor va ser de 58.153.276 euros, segons dades del Departament de Salut facilitades a aquest mitjà.
El conseller de Salut, Toni Comín comença a posar nom i cognoms a una de les seves banderes i una de les mesures més rellevants del pla de xoc de Junts pel Sí. La fi del contracte amb la Clínica del Vallès, centre privat que absorvia activitat de l’Hospital púlic Parc Taulí de Sabadell, implicarà obrir 44 llits addicionals i 23 sessions de quiròfan més a la setmana. Aquest increment de places i activitat es repartirà entre l’hospital de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa, tal com ja s’havia anunciat el maig passat quan Comín va decidir rescindir el contracte amb el centre privat.
El Taulí derivava 3.700 altes anuals (1.100 mèdiques i 2.600 quirúrgiques) a la clínica privada. Des del passat 15 d’agost -data en què vencia el contracte del CatSalut amb la Clínica del Vallès- el centre privat amb afany de lucre va deixar d’assumir pacients del sistema públic i de percebre els 7,5 milions anuals que rebia per aquesta activitat. Aquests 7,5 milions s’han repartit entre el Taulí, que s’ha quedat amb 5 milions i amb dos terços de l’activitat i l’hospital de Terrasa amb 2,5 milions i un terç del que es derivava.
La mesura es tradueix per l’hospital de Sabadell en l’obertura d’una unitat nova de crònics que compta amb 24 llits i es fan 15 sessions de quiròfan addicionals a la setmana, que es programen a les tardes i s’ha contractat -amb contracte fix- 22 treballadors de la Clínica del Vallès. Pel que fa a al Consorci Sanitari de Terrassa, hi ha una unitat d’hospitalització reoberta -que té 20 llits fins ara tancats- i es programen 8 sessions de quiròfan addicionals a la setmana. En aquest cas són 10 els treballadors que s’hi incorporen i que provenen de la Clínica del Vallès.
Propers passos de la ‘desprivatització’
El següent pas en la denominada ‘desprivatització’ seguirà el mateix procés que amb la Clínica del Vallès i tindrà lloc el 31 de desembre, quan finalitza el contracte amb l’Hospital General de Catalunya, on el Taulí també hi deriva pacients. Comín ha avançat que no es descarta que quan arribi el moment en què finalitzi el contracte amb l’Hospital General de Catalunya es contractin professionals del centre privat en els centres públics que assumeixin les derivacions, com s’ha fet en aquest cas ara. “Les negociacions sobre el General s’obriran de manera immediata”, ha anunciat el conseller. De moment encara no se sap quins centres n’absorbiran l’activitat però el factor de la proximitat serà decisiu.
Tant un centre com l’altre, del grup QuironSalud, tenien des de fa anys concerts amb el CatSalut per prestar serveis assistencials i assumien derivacions de l’hospital públic Parc Taulí de Sabadell. Sense calenderitzar queda la desprivatització de l’Hospital Sagrat Cor (del mateix grup privat), amb qui el CatSalut té un contracte fins al 2022.
En la compareixença davant els mitjans aquest dijous el conseller de Salut Toni Comín ha reafirmat una vegada més el compromís del seu departament per reforçar el caràcter públic del sistema sanitari. “Sempre vam dir que volíem finalitzar el procés de desprivatització de gestió i podem dir que el primer procés ha finalitzat amb èxit”, ha dit per referir-se al cas de la Clínica del Vallès, en el qual segons Comín no hi ha hagut repercussions pels pacients, pels treballadors.
D’ençà que el Conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar que desprivatitzaria la Clínica del Vallès i l’Hospital General, dos centres privats de Quironsalud que absorbeixen activitat pública, no han parat de sortir notícies sobre què passaria amb els malalts i amb els seus treballadors. Finalment el Conseller ha anunciat aquest divendres que la majoria de l’activitat (65%) serà absorbida per l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i la resta (35%) pel Consorci Sanitari de Terrassa.
El mateix passarà amb els treballadors, després de les intencions de l’empresa privada d’acomiadar-ne més de 100 a través d’un Expedient de Regulació d’Ocucpació (ERO). 40 d’aquests professionals s’incorporarien a l’hospital de Sabadell i els 15 restants al de Terrassa, i segons el conseller, la resta es quedaran a l’empresa i cap serà acomiadat.
D’aquesta forma el Taulí anirà absorbint de forma progressiva les 3.700 altes anuals (1.100 mèdiques i 2.600 quirúrgiques) que derivava anualment a la clínica privada. Per fer-ho s’hauran d’obrir llits i mantenir els quiròfans a ple rendiment. Del total dels 7,5 milions que el Departament de Salut destinava a la Clínica privada 5 seran pel Taulí i dos per Terrassa. L’Ajuntament de Sabadell ja ha anunciat, també, que invertirà quatre milions d’euros per millorar el centre, tenint en compte les dificultats que pateix últimament, sobretot el servei d’urgències.
De la privada a la pública
Els treballadors de la Clínica del Vallès passaran de tenir un contracte privat a un de públic, i seran incorporats de forma directe. Els professionals del Taulí, segons han explicat a aquest diari, creuen que això comporta un greuge competencial amb la resta de treballadors.
“Nosaltres ens solidaritzem amb els treballadors i volem ajudar-los, però no pot ser que quan l’activitat es va començar a derivar no hi hagués cap condicionant”, expressa un dels professionals del centre. De fet, explica que al voltant de 2009 quan la Clínica privada va començar a absorbir activitat molts treballadors del centre públic van veure reduïdes les jornades i per la crisi, més tard, empitjorades les seves jornades i “ningú els va fer cas”. I en canvi ara diuen, a causa “d’errors estratègics polítics i empresarials” és el centre públic el que ha d’assumir les conseqüències d’aquesta decisió.
Segons informen els treballadors a El Diari de la Sanitat, el CatSalut, per tal d’arribar a un acord amb els professionals els ha ofert 3,5 milions d’euros extres per millorar les condicions laborals. Aquests diners, expliquen, estaran en mans de la direcció de l’hospital que decidirà com aplicar-los. Ja bé siguin ampliant les jornades a aquells que tenen jornada parcial o retornant la part de paga extra de 2013 i 2014 que encara els deuen.
Per altra banda els treballadors es queixen de què no hi hagi sobre la taula cap xifra exacta, de quant suposarà contractar aquest personal, quin tipus de contracte tindran, o quantes persones del Taulí podran ampliar la seva jornada.
En un comunicat per la premsa el comitè d’empresa del Taulí ha demanat que les estructures i recursos necessaris per absorbir aquesta activitat i una millora de les condicions laborals que els permeti oferir una atenció digna.
Per això demanen que es fidelitzi el personal a través de contractes fixes i que s’ampliïn els contractes dels qui només treballen unes hores al dia. «Un cop realitzades aquestes millores per als treballadors i treballadores entenen que seguint la legalitat de contractació, i respectant les condicions d’incorporació que marquen els estatuts del Taulí puguin obrir convocatòria per a incorporar el personal necessari per a portar a terme tota l’activitat assistencial per a la regió del Vallès que li pertoqui a l’hospital», manifesten.
El nou Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va anunciar que volia revertir el procés de privatització de serveis sanitaris assistencials a empreses privades amb afany de lucre. Aquesta privatització, descrita amb detall per la ciutat de Barcelona en el recent informe de la comissionada de Salut de l’Ajuntament, es centra en dos hospitals privats de negoci del Vallès i un de Barcelona ciutat, controlats per l’empresa Quironsalud (abans CAPIO i IDCsalud). Ara, amb l’anunci de la conselleria, l’empresa dóna una informació als seus treballadors de por i vol pressionar-los amb els seus legítims interessos de no perdre la feina.
Possiblement, aquesta empresa, pels números que presenta i que han estat publicats, vol aprofitar per implementar un ERE amb aquesta excusa. De fet, parlen d’acomiadar 250 treballadors entre els dos centres: 147 de l’Hospital General de Catalunya i 109 de la Clínica de Sabadell. El General de Catalunya en un any va fer 500 intervencions derivades del Parc Taulí, centre públic de Sabadell. No fer aquestes 500 intervencions, la majoria d’elles menors sense ingrés, vol dir haver de recol·locar a la seva empresa -que a l’àrea metropolitana té cinc hospitals- uns 20 treballadors (no 147 com anuncia). De fet, la mateixa notícia diu que els afectats de la Clínica de Sabadell són menys (109) i aquest centre ha fet en un any 2.500 intervencions derivades de la sanitat pública però només 1.000 varen requerir ingrés. Sembla que el General de Catalunya va malament per altres coses i han trobat un bon pretext.
Però en front a les notícies de desprivatitzar, ara és tota la patronal privada de negoci sanitari, que ha agafat por, i un dels seus òrgans d’associació, IDIS avisa “de l’impacte sobre el pacient” que tindran aquestes accions anunciades. No varem sentir a aquestes empreses denunciar l’impacte sobre el pacient (ni sobre els treballadors) de les ferotges retallades dels pressupostos dels centres públics del conseller Boi Ruiz (1.800 milions en 4 anys).
De fet, aquetes mesures d’ara, les de desprivatitzar, no representen impacte sobre els pacients, que seran atesos en altres centres públics del seu territori i tampoc haurien de representar problemes de col·locació laboral. Es tracta d’un tema de fer bona gestió amb acords sindicals si hi ha voluntat per part de l’empresa, ja que no s’està parlant de retallar pressupostos ni plantilles, s’està parlant de què els cèntims que ara reben aquests hospitals que fan negoci siguin retornats als hospitals públics que hauran de fer aquesta feina (veure taula) i els treballadors que necessitin de més aquests hospitals poden ser traspassats per fer la mateixa feina que fan ara (o recol·locats en l’empresa com s’ha dit). El que sí diem es que els diners públics de la sanitat han d’anar a entitats públiques o privades sense afany de lucre amb valors de bé comú. En assistència sanitària no volem deixar els diners de tothom en mans dels negocis d’uns quants accionistes.
Any de registre*
Clínica del Vallès
Sagrat Cor de BCN
CAPIO 2011 i
IDC-Salut 2014
2011
66.353.646
33.309.110
15.614.820
2014
63.145.324
– ?
15.614.820
Quantitat dels concerts del CatSalut amb els hospitals de Quiron-Salut (IDC) que consta en el Registre de convenis i contractes d’assistència sanitària pública, Contractes del CatSalut 2011-2014. en la web del CatSalut. Segons Decret 136/2007.
-No hi consta cap conveni ni contracte amb l’hospital General de Catalunya, pot ser que els 15.614.820 donats directament a l’empresa IDC-Salut que hi consta siguin per aquest hospital
-Els anys 2013 i 2014 no hi ha en el Registre la quantitat destinada a l’Hospital Sagrat Cor
