El nou conseller de salut, Toní Comín, s’ha estrenat a la comissió de salut del Parlament de Catalunya amb una declaració contundent. El Departament de Salut traurà dos centres de titularitat privada amb afany de lucre del SISCAT, la xarxa d’utilització pública. Ha concretat, de fet, que serà el 22 de febrer, quan se celebra el pròxim consell d’administració del CatSalut, quan la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, els dos de l’empresa quironsalud, sortiran del SISCAT. «És el pas més important en termes de reforçar el caràcter públic del sistema sanitari», ha dit el conseller. Ara bé, que aquests dos centres quedin fora del SISCAT no vol dir que els contractes que actualment té el Catsalut amb aquesta empresa quedin d’un dia per l’altre rescindits.
Així ho constaten des de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el centre públic de referència que més derivacions fa a aquests dos hospitals privats. Com han explicat des del departament de comunicació a Catalunya Plural, el Catsalut els va informar que no es renovaria el contracte amb la Clínica del Vallès, i que per tant tots els pacients que es deriven serien absorbits de nou pel Taulí. Això si, es deixaria de fer a l’agost, quan acaba el contracte, no al febrer. I tot i així, des de comunicació del Taulí confirmen que la data es podria retardar si d’aquí a l’agost no s’han tingut els recursos o la capacitat per absorbir tota l’activitat derivada. És a dir, aquests dos centres quedaran fora del SISCAT però els contractes es mantindran, de moment.
La direcció del Taulí no ha rebut encara instruccions pel que fa a les derivacions a l’Hospital General de Catalunya ni s’han concretat els detalls de l’anunci que aquest dijous ha fet el conseller. Salut no ha dit si es dotarà de més recursos al Taulí o què passarà amb els malalts que es deriven als centres privats, que són molts.
Fa uns mesos Catalunya Plural parlava de les derivacions que fa el centre públic a aquests dos hospitals de titularitat privada. En total, només al primer semestre de 2015 el Taulí havia derivat 1.607 operacions quirúrgiques a la Clínica del Vallès. Aquestes derivacions es van continuar realitzant a l’estiu mentre l’hospital mantenia quiròfans inutilitzats. Les derivacions per hospitalització també es seguien fent tot i que hi havia al voltant de 90 llits tancats. Pocs dies després de la denuncia feta pels treballadors a Catalunya Plural l’hospital va decidir reobrir 12 llits, degut en part, a la forta pressió assistencial del servei d’urgències que contínuament se satura a causa de la falta de drenatge dels pacients a planta.
“Celebrem la notícia, però volem més respostes. Què passarà amb els malalts del Taulí quan les urgències estiguin saturades i els llits de planta plens? Què passarà amb les llistes d’espera? Tornaran a créixer un altre cop? Què passarà amb els cirurgians que anem a operar a l’Hospital General de Catalunya a pacients del Taulí?”, reflexiona Jorge Serrano, president del Comitè d’empresa del Taulí a Catalunya Plural. Per la seva banda el Departament de Salut no ha respòs a aquest diari sobre aquesta qüestió.
Pot la pública absorbir tota l’activitat?
“Està clar que per assumir tota l’activitat s’ha de rearmar (el Taulí) i es pot fer amb els recursos que no destines a la privada, ja que no els compres activitat a ells”, declara Isabel Vallet, del grup de treball de salut de la CUP a Catalunya Plural. Per això, segons ella és necessari no només fer fora del SISCAT els centres com la Clínica del Vallès o l’Hospital General, sinó tota aquella activitat que es faci amb ànim de lucre. Com és el cas de l’Hospital Clínic, amb la seva ala privada, el BarnaClínic o altres fundacions privades que estan dins del sistema, com la Clínica de Girona. “Amb els centres ICS (de l’Institut Català de la Salut) a ple rendiment l’activitat a derivar seria molt menor”, explica Vallet. I recorda que si aquestes derivacions es fan és perquè el Catsalut així ho vol. “El que no té sentit és tenir 300 llits i quiròfans tancats a Vall d’Hebron, i personal al carrer i comprar activitat a les multinacionals”, ha afegit.
Josep Martí, fundador del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci Sanitari de Barcelona, està d’acord que la manera de revertir aquesta activitat és destinant els recursos que ara van a la privada als centres públics. “Els recursos que anaven a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General haurien d’anar al Taulí i s’hauria de planificar de quina forma el Taulí pot absorbir aquesta activitat”, ha dit en declaracions a Catalunya Plural.
Martí està molt convençut que, en contra del que solia defensar l’exconseller Boi Ruiz, entre els centres públics i aquells sense afany de lucre es pot absorbir tota l’activitat. “Si surt la Clínica Sagrat Cor del SISCAT es pot repartir l’activitat pública que feia aquest centre entre el Clínic, Vall d’Hebron o la Clínica Plató, que és privada però almenys sense afany de lucre”, explica.
De fet Martí diu que l’Hospital Vall d’Hebron ja ha rebut l’ordre de deixar de derivar pacients al Sagrat Cor. Una pràctica que sobretot es va començar a fer el 2014. Abans aquestes derivacions es feien a la Clínica Sant Rafael, sense ànim de lucre.
El Jorge Serrano, del comitè d’empresa del Taulí també ho té clar. “Falten recursos necessitem els recursos econòmics que es deriven”, ha dit. Serrano recorda que des del Taulí es deriven al voltant de 2.500 intervencions quirúrgiques i 1.000 hospitalitzacions a la Clínica del Vallès i al voltant de 500 intervencions a l’Hospital General. Per això, si aquesta activitat torna al Taulí diu que és imprescindible augmentar els recursos. Perquè a més, recorda que el Taulí pateix “un dèficit clar i estructural de llits”. En total hi ha 1,7 llits per cada 1.000 habitants quan en principi tocaria a més de 3, explica.
“Hi ha dies que els malalts que han estat operats han de passar la nit a la sala de despertar perquè no poden ser ingressats. La setmana passat hi havia 9 pacients en aquesta situació”, reivindica. A banda dels recursos aquest cirurgià diu que seria necessari ampliar les infraestructures del centre o bé pensar en obrir un altre centre públic que pugui absorbir pacients de la zona. “No es poden dilatar més les coses, ara han d’arribar els diners i fer un bon estudi per veure com hem de fer tot això”, ha expressat.
“El problema de les derivacions també es deu al mal sistema de pagament que hi ha”, explica per la seva banda Martí. L’exconseller solia argumentar que els centres privats ofereixen millors preus que els públics i que per tant sortia més barat. “Això és cert, però perquè les altes hospitalàries es paguen depenent de la complexitat del centre, les intervencions tenen un preu diferent a cada centre”, explica Martí. Això vol dir que una operació de galindons, malgrat ser senzilla val molt més a l’Hospital Vall d’Hebron que al Sagrat Cor ja que l’Hospital Vall d’Hebron és un centre de més complexitat, doncs té UCI, unitat de cremats, o altres unitats més especialitzades. “Per això és important canviar el sistema de pagament i pagar el mateix per cada intervenció”, opina ell.
Si més no, després de les declaracions del conseller ara queda pendent concretar de quina forma aquests centres de titularitat privada quedaran fora del SISCAT i de quina forma l’activitat que fan tornarà al sistema públic.