Just Deploy It!

Etiqueta: Hospital Vall d’Hebron

  • Daltabaix estival a l’hospital Vall d’Hebron

    Daltabaix estival a l’hospital Vall d’Hebron

    Aquest estiu sembla que és millor no posar-se malalt a Catalunya. El motiu: la majoria de centres sanitaris disminueix l’activitat en aquesta època. Això passa cada any i no és cap novetat. Però sí ho és el fet que aquest estiu la reducció sigui més gran que els anys anteriors. Ahir es va saber que l’hospital més gran de Catalunya, l’Hospital Vall d’Hebron, “rebaixarà” la seva activitat programada no urgent un 24% durant els propers mesos de juliol, agost i setembre. Des del mateix centre reconeixen que a l’estiu del 2023 aquesta reducció va ser d’entre un 14-15% i només durant el mes d’agost. També han avançat que es tancaran uns 270 llits d’hospitalització, mentre que l’any passat aquesta xifra va ser una mica més baixa, de 200.

    Aquesta informació arribava ahir, pocs dies després de fer-se públic que aquest estiu tampoc es contractarà personal de substitució per cobrir les vacances d’estiu dels professionals sanitaris, ni es prorrogaran contractes d’eventuals a nombrosos centres d’atenció primaria (CAP) de Catalunya degut a una manca de pressupost… I va ser la gota que faltava per fer reaccionar els sindicats que encara no s’havien posicionat públicament sobre aquesta nova “onada de retallades” que recauen sobre el sector de la sanitat.

    En aquest sentit, la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya va reclamar ahir al Departament de Salut i al Govern de la Generalitat de Catalunya que facin marxa enrere en la decisió d’aplicar retallades als hospitals i CAPs de Catalunya. A través d’un comunicat, manifestaven la seva “total disconformitat amb aquesta mesura, i també amb la resta de retallades que s’han anunciat a d’altres hospitals i serveis d’atenció primària de Barcelona”. “Des de CCOO considerem que la ciutadania i el personal que treballa a la sanitat no es poden veure afectats per la manca d’aprovació dels pressupostos del 2024. Recordem que la salut és un bé essencial i caldria demanar els crèdits necessaris per mantenir una assistència sanitària òptima”, conclouen.

    Entre els professionals sanitaris que treballen al centre hi ha certa inquietud sobre aquestes informacions, tot i que reconeixen que cada any hi ha àrees que tanquen a l’estiu, en funció de les necessitats. Tanmateix, són del parer que la situació s’ha agreujat en els darrers temps i adverteixen que “tenim tanta feina acumulada que el que no era urgent ara podria passar fàcilment a ser urgent”.

    D’altra banda, qui va ser gerent de l’hospital Vall d’Hebron entre el 2004 i el 2012, Emili Ferrer, qualifica “d’al·lucinant” i de “realment escandalosa” l’explicació que es dóna des del Departament de Salut per fer aquestes “retallades”, atribuint-les a un “ajust a les limitacions del pressupost”. Segons Ferrer, “les reduccions s’han d’explicar per les previsions d’activitat o per la disminució de prestacions, però no perquè s’hagin gastat el pressupost de set o vuit mesos. La capacitat impositiva que té la Generalitat ha de cobrir els serveis bàsics de la població –com la sanitat i l’educació–, i si els pressupostos de la Generalitat no arriben a la sanitat, que pugin els dos impostos que són competència exclusiva de les comunitats autònomes ”: el de successió i el de patrimoni.

  • L’hospital Vall d’Hebron dóna a conèixer la seva nova Àrea Terapèutica de Rehabilitació Infantil i Adolescent

    El nou espai per a nens i adolescents és un gimnàs ple de colors de 220m² que, a banda d’ajudar a l’evolució física i emocional dels pacients, permetrà a l’hospital barceloní ampliar en un 37% els joves atesos i disposar d’horaris fins a la tarda (el gimnàs obre de 8 a 20.00 hores) per facilitar la conciliació amb l’escola. La nova àrea disposa d’una sala diàfana polivalent per a pacients ingressats i ambulatoris, dues més de teràpia ocupacional, dos espais més petits per a tractaments individuals i un altre espai polivalent –que es pot obrir i tancar, segons les necessitats–, on es realitzarà fisioteràpia respiratòria.

    El disseny de la nova àrea, a la planta zero de l’hospital universitari Vall d’Hebron, juga amb la idea d’enfocar la recuperació cap a un entrenament esportiu i sanitari alhora, connectant els valors de l’esport amb el procés de tractament. El terra de la sala principal recrea mitja pista d’atletisme, que es completa gràcies a l’efecte del gran mirall instal·lat al fons, mentre que les parets recorden un rocòdrom. Per traslladar als pacients que ho necessitin, del sostre penja una grua blava en forma d’onades que porta els nens i adolescents a imaginar que fan surf. També hi ha bicicletes el·líptiques, escales, peses, lliteres hidràuliques i matalassos, entre altres elements, adaptats a les necessitats de nens, nenes i adolescents. També hi ha una cistella de bàsquet en honor a l’exestrella de la NBA i la seva fundació.

    La sala disposa d’una cistella de bàsquet en honor a l’exestrella de la NBA i la seva fundació. | Vall d’Hebron

    Abans que l’Hospital Infantil estrenés l’àrea de rehabilitació terapèutica, els pacients ambulatoris s’havien de desplaçar a l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats a fer rehabilitació. I el gruix de pacients ingressats feia teràpia a les habitacions.

    Va ser l’any 2021 quan la Fundació ”la Caixa” i The Ricky Rubio Foundation van signar un acord amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron per ajudar a construir una Àrea Terapèutica de Rehabilitació Infantil i Adolescent per a l’Hospital Infantil. Tres anys després, el nou espai ha obert les portes i situa l’Hospital Infantil Vall d’Hebron a l’alçada dels grans hospitals pediàtrics del món, també en rehabilitació. El gimnàs pediàtric permet atendre un 37% més de pacients l’any: “Hem passat de tractar 540 pacients a l’any a 750”, ha destacat el Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Junt amb l’Hospital La Paz de Madrid, Vall d’Hebron és referent a l’Estat en aquesta àrea. “Comptem amb acreditacions CSUR (Centre, Servei i Unitat Referent) en ortopèdia infantil; trasplantament renal, cardíac, pulmonar i hepàtic pediàtric, o malalties neuromusculars i rares”, ha apuntat Salazar.

  • La sanitat catalana té un infrafinançament de 3.000 milions d’euros, segons la UPF

    La sanitat catalana té un infrafinançament de 3.000 milions d’euros, segons la UPF

    L’hospital de la Vall d’Hebron ha anunciat una retallada de la plantilla de 200 professionals eventuals per al 2024. Es tracta de contractes d’hivern que s’havien prorrogat durant la pandèmia, però aquest any l’hospital ja no disposa dels fons vinculats a la covid-19. El gerent de la Vall d’Hebron, Albert Salazar, ha reconegut que l’hospital ha d’ajustar la despesa en 33 milions d’euros i haurà d’assumir les millores salarials del tercer conveni de l’Institut Català de la Salut (ICS).

    Un altre factor que determina la reducció de la plantilla al principal hospital de Catalunya és la redistribució dels professionals en el sistema sanitari. El departament de Salut obliga als principals hospitals a no renovar contractes perquè els treballadors vagin a hospitals secundaris amb menys personal disponible. Els sindicats s’oposen a la mesura: “l’hospital és referent en moltes especialitats i assumeix a molts pacients de fora de l’àrea metropolitana. Si el departament vol centrifugar personal sanitari a altres hospitals, aquests no podran assumir la demanda perquè no tenen els recursos necessaris”, afirmen des de CCOO i Satse. La gerència ja ha avançat que reduiran la partida farmacològica i la de material fungible, a més de 12 milions d’euros en salaris, en un hospital que té una plantilla de 9.300 treballadors. Des de CCOO afegeixen que també es pretén rebaixar la cobertura de les jubilacions i que les intervencions quirúrgiques es reduiran encara més del que és habitual a l’estiu.

    La sanitat catalana necessita 3.000 milions d’euros més

    Per al 2024 l’hospital de la Vall d’Hebron disposa d’un pressupost d’uns 980 milions d’euros, uns 20 milions més que l’any passat. Es tracta del pressupost més gran de la història amb una plantilla més gran que abans de la pandèmia. Tot i així, la sanitat catalana necessita 3.000 milions més per a garantir el finançament del sistema públic, segons l’estudi La insuficiència financera de la sanitat catalana revisitada, publicat pel Centre d’Investigació en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra. L’estudi apunta a un “mal pronòstic” en el futur del sistema sanitari “si no hi ha una correcció important”.

    Des de l’inici de les retallades d’Artur Mas, l’any 2010, l’infrafinançament sanitari s’ha cronificat. La pandèmia va obligar a augmentar la inversió, però la falta de personal i el desgast provocat per la covid-19 genera malestar entre la plantilla, especialment en l’atenció primària, tal com es va veure el passat cap de setmana. Els sindicats qualifiquen els reajustaments de pressupost de “retallades” i inclús la patronal catalana Foment del Treball ha demanat ampliar la inversió de la sanitat catalana en 1.000 milions.

    Catalunya és l’única comunitat autònoma que no s’ha recuperat de les retallades en despesa social

    L’ajustament del pressupost a la Vall d’Hebron emula a unes retallades, les quals Catalunya encara no ha revertit. Es tracta de l’única comunitat autònoma que no ha recuperat la inversió en polítiques socials en 12 anys. El pressupost que les comunitats autònomes destinen a polítiques socials s’ha reduït del 67,4% del 2010 al 58,8% l’any 2022, segons l’informe La inversió social per comunitats de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials.

    Tot i que la pandèmia va posar en evidència la importància de la despesa pública, les comunitats autònomes només han augmentat un 13,5% la inversió en polítiques socials entre 2019 i 2022: un 7,9% més en sanitat, un 17,7% en educació i un 28,8% en serveis socials. Catalunya és l’única comunitat autònoma que no ha revertit les retallades i destina sis euros menys per habitant. En la despesa per càpita, Madrid està a la cua amb 2.399 euros, seguida de Catalunya (2.782), mentre que les que més destinen són el País Basc (3.708), Extremadura (3.629) i Astúries (3.438).

  • La Vall d’Hebron impulsa un programa per millorar el tractament d’ictus a Camerun

    El neuròleg Jesús María Juega Mariño, juntament amb altres especialistes de la seva unitat, participa en una iniciativa que acull i forma a un sanitari camerunès, Earnest Nshukwi, en diverses tècniques d’ecografia ecodoppler (troncs supraaòrtics, ecodoppler transcraneal i estudis d’ecografia cardíaca) per al tractament de pacients amb ictus.

    El Dr. Juega va treballar en terreny l’estiu passat visitant l’Hospital St. Vincent de Paul, on treballa l’Earnest. A través de l’intercanvi —posteriorment va ser el camerunés qui va estar a Barcelona—, es pretén enriquir les xarxes de suport i la garantía d’un accés a la salut més igualitari. L’entrevistem per conèixer millor la proposta.

    En què consisteix el programa de formació de l’Hospital Vall d´Hebron en el qual participes?

    El programa de formació en què col·laborem juntament amb la fundació Recover se centra en la formació de personal local de zones en desenvolupament. L’objectiu és impulsar programes sostenibles emprant els recursos actualment disponibles al seu centre d’origen, per tal de potenciar la promoció de la salut de patologies no transmissibles amb alta incidència a la seva comunitat.

    Per això s’ha dissenyat un programa de formació per a la capacitació en el cribratge diagnòstic i interpretació i imatges d’ecografia focalitzada de troncs supraaòrtics, ecografia transcranial i ecoscòpia cardíaca. Hem format durant dues setmanes l’Earnest, un tècnic en imatge que habitualment realitza ecografies ginecològiques, perquè pugui aprofitar els recursos ja disponibles al seu centre de l’Hospital St Vicent de Paul a Dschang (regió oest del Camerun). Amb aquestes formacions, la idea és que sigui capaç d’identificar lesions d’alt risc de patologia carotidea extracranial mitjançant ecodoppler, troncs supraaòrtics, estudis transcranials encaminats a la detecció de patologia intracranial i la detecció de fonts cardioembòliques majors mitjançant ecocardioscòpia focalitzada.

    L’objectiu és impulsar programes sostenibles emprant els recursos actualment disponibles al seu centre d’origen

    Quins són els avantatges de les tècniques ecodoppler en el tractament de pacients amb ictus?

    Les ecografies en general són tècniques altament disponibles a diversos països del continent africà, aquest és probablement el seu major atractiu, són dispositius que s’empren de manera habitual en centres intermedis per a estudis giencològics o de patologia abdominal. Un mateix dispositiu ecodoppler, afegint sondes de diferents característiques, permet realitzar estudis de diferents estructures i òrgans. Es tracta de proves que es poden realitzar a la capçalera del pacient, no són invasives, es poden repetir tantes vegades com es vulgui sense generar radiació.

    D’aquesta manera una sonda d’ecografia lineal d’alta freqüència permet realitzar l’estudi d’artèries grans superficials, això ens permet estudiar les artèries caròtides i vertebrals (que són els troncs que proveeixen circulació al cervell). Avaluem la integritat i morfologia de les artèries mitjançant ecografia 2D i a més fem anàlisis del flux arterial mitjançant traducció del senyal doppler, que ajuda a identificar artèries estretes que poden generar un potencial embolisme cerebral. Per això s’anomenen tècniques eco–doppler. Així mateix, emprant sondes de baixa freqüència, podem analitzar estructures més profundes podent fer estudi ecodoppler de circulació intracranial i estudis focalitzats de patologia cardíaca. És per això que amb tècniques ecodoppler podem avaluar les principals estructures de les quals depèn la circulació cerebral, és a dir, el cor i les artèries supraaòrtiques. Identificar malalties significatives en l’estructura o funció cardíaca permet derivar a especialistes per optimitzar la medicació i evitar complicacions majors com ictus o fallada cardíaca. Identificar lesions significatives caròtides permet també derivar a especialistes per plantejar reparació quirúrgica i optimitzar la medicació.

    Un mateix dispositiu ecodoppler, afegint sondes de diferents característiques, permet realitzar estudis de diferents estructures i òrgans

    Abans de l’estada de Nshuwki a la Vall d’Hebron, vostè va anar a l’hospital St. Vincent de Dschang. Quina és la situació allà?

    L’estiu passat vaig anar a fer una campanya de neurologia general en consultes externes, a més de valorar pacients a urgències i de visitar les regions de referència de la zona.

    La càrrega de malalties neurològiques globalment està augmentant, i a Àfrica en particular. No obstant això, hi ha poca gent entrenada per abordar aquestes patologies. Camerun té una ràtio estimada d’un neuròleg per cada milió d’habitants. Aquesta ràtio tan baixa està a més associada a una distribució desigual d’especialistes. El 80% dels neuròlegs exerceixen a les dues grans ciutats del país, Yaoundé i Douala.

    La càrrega de malalties neurològiques globalment està augmentant, i a Àfrica en particular

    El sistema sanitari de la regió oest del Camerun està molt fragmentat, sense un referent institucional, no hi ha dades de vigilància epidemiològica ni de control de factors de risc vascular. A l’hospital que vaig visitar no hi ha protocols extra ni intrahospitalaris de les patologies neurològiques més freqüents (ictus i epilèpsia) i l’accés a la medicació i al tractament depèn majoritàriament dels recursos familiars.

    Hi ha un neuròleg a l’hospital provincial de Bafoussam (CHR) referència a la regió oest del Camerun, on hi ha una àrea de cures intensives, però no es desenvolupen campanyes d’educació i conscienciació d’hàbits saludables, ni d’identificació d’ictus en l’àmbit extrahospitalari. Als centres grans com CHR el temps mitjà des de patir un ictus fins a ser atesos és d’unes 72 hores, cosa que provoca alta taxa de mortalitat i de discapacitat atès que l’ictus és una patologia temps dependent i no se subministren tractaments de reperfusió cerebral ni hi ha desenvolupades unitats d’ictus. Pel que fa a neurologia general hi ha una alta prevalença d’encefalopatia neonatal, trastorn del desenvolupament i epilèpsia infantil.

    L’únic tractament proporcionat als pacients de manera gratuïta en estar subvencionat per programes internacionals és el del control del VIH/SIDA i de control de la tuberculosi.

    Quins són els recursos de què disposen a l’hospital St. Vincent de Dschang?

    Dins aquest difícil context, l’organització de l’hospital St Vicent disposen de recursos rellevants com són laboratori general, quiròfan per a cirurgies urgents i atenció a gestants, disposen d’atenció a pediatria, urgències generals, atenció a malalties psiquiàtriques, atenció de patologia oftalmològica, campanyes i atenció estable d’otorrinolaringologia. Un cop al mes, el neuròleg de l’hospital provincial de CHR va a passar consulta de neurologia general a l’hospital St Vicent de Paul.

    Manquen de scanner (TAC) o ressonància, sí que disposen d’ecografia que habitualment empren per a gestants i dolors abdominals. El TAC més proper és a dues hores i mitja amb cotxe (hospital CHR) i el preu de cada estudi fa que el seu ús sigui limitat.

    Quines són les principals dificultats amb què es podrà enfrontar Nshuwki a l’hora d’aplicar al seu hospital els coneixements adquirits al programa de formació?

    Earnest Nshuwki és tècnic d’imatge i s’ha entrenat per realitzar les exploracions d’ecografia i dins d’ells els estudis de troncs supraaòrtics, transcranial i ecoscòpia focalitzada.

    Les ecografies són tècniques operador dependent, el repte és mantenir un grau d’entrenament continu i d’una xarxa de suport en la interpretació d’imatges juntament amb la col·laboració de la radiòloga del seu centre, i a través de plataforma de telemedicina i de suport clínic amb la resta de metges de l’Hospital St Vicent. La realització d’estudis de prevenció primària pot ser una manera de mantenir-se entrenat i de poder compartir les seves destreses amb altres sanitaris que es vulguin entrenar.

    La realització d’estudis de prevenció primària pot ser una manera de mantenir-se entrenat i de poder compartir les seves destreses

    Com podria millorar la vida dels pacients de St.Vincent de Dschang la formació de Nshuwki? Quins són els vostres objectius amb aquest programa formatiu?

    La idea és que els professionals sanitaris de la zona puguin desenvolupar programes sostenibles destinats a la promoció de la salut de patologies prevalents a la seva comunitat i amb els recursos disponibles el seu centre d’origen.

    Amb tot plegat, es podrà identificar patologies relacionades amb els ictus a la regió Oest del Camerun mitjançant la capacitació del personal sanitari local per a una interpretació diagnòstica correcta d’imatges d’ecografia de troncs supraaòrtics, ecografia transcranial i ecoscòpia cardíaca. Amb aquest fet, es pretén reduir la mortalitat i la morbiditat arran de la identificació de pacients que es beneficiïn del programa de cribratge d’estudis d’ecografia focalitzats.

    Es pretén reduir la mortalitat i la morbiditat arran de la identificació de pacients que es beneficiïn del programa de cribratge d’estudis d’ecografia focalitzats

    Altres objectius més concrets són desenvolupar un registre de pacients estudiats amb ecografia al seu centre d’origen amb la identificació de patologies prèviament definides, i fer un treball coordinat entre els metges generalistes i infermers de l’hospital St Vicent de Paul i el neuròleg que visita eventualment aquestes institucions. Aquest equip podrà implementar mesures de prevenció, detecció primerenca i tractament dirigit per als pacients que presenten risc o hagin patit un ictus. També es planteja la realització de base de dades exportable, el registre d’estratègies encaminades a control de risc vascular en especial el control de la hipertensió arterial a la seva institució d’origen amb suport a distància a la plataforma de Telemedicina de Fundació Recover. Tot això, sota el context concret: la identificació de problemes, biaixos, desafiaments per adaptar els protocols en funció de recursos financers i establiment protocols pragmàtics ajustats a realitat local.

  • La llet materna disminueix en un 50% el risc entre els nadons prematurs extrems de patir una malaltia digestiva greu

    Un estudi conclou que la llet materna redueix fins a la meitat una malaltia digestiva greu dels nadons prematurs extrems. L’afirmació sorgeix del seguiment de més de 600 nadons del Servei de Neonatologia de la Vall d’Hebron amb el suport del Banc de Llet Materna. S’han utilitzat dos períodes per analitzar-ho i això ha servit per comparar l’evolució clínica de prematurs alimentats amb llet materna o amb llet de fórmula i, finalment, s’ha vist que la incidència d’enterocolitis necrotitzant és un 50% menor en els nadons alimentats amb llet materna

    L’estudi, que demostra els beneficis de la llet materna de banc en els nadons prematurs extrems, s’ha presentat en el marc de la celebració de la Festa anual del Banc de Llet Materna als jardins del Palau Robert. Durant la jornada es va comptar amb la presència de pediatres, experts en lactància i la directora del Banc de Llet Materna a més a més de mares donants de llet i famílies de nens receptors.

    La llet materna disminueix el risc de patir una perforació en els intestins

    Una de les afectacions més greus que corren el risc de patir els nadons prematurs i que afecta el seu immadur sistema digestiu és l’enterocolitis nacrotitzant (ECN), una infecció i inflamació dels intestins amb risc de perforació. Dues de les infermeres del Banc de Sang i Teixits de la Vall d’Hebron, Jessica Orús i Hortènsia Bleda, han constatat que quan els prematurs extrems s’alimenten amb llet materna de Banc, es pot reduir fins a la meitat aquesta afecció. Els nounats estudiats són els que pesen menys de 1.500 grams i neixen amb menys de 32 setmanes de gestació, o bé compleixen alguna de les dues condicions.

    El tractament de l’ECN és mèdic, però si l’afectació és més greu, cal un drenatge i fins i tot se’ls fa cirurgia per extreure’n el tram d’intestí afectat. En casos extrems, l’ECN pot arribar fins i tot a produir la mort.

    Orús i Bleda han posat en evidència un fet observat fa temps pels professionals de l’UCI de Neonatologia: l’eficàcia de la llet materna com a primera opció en l’alimentació del prematur, i de la llet procedent del Banc de Llet, com a segona opció, en cas de no tenir la llet de la pròpia mare, perquè pot tardar a pujar, per exemple.

    L’estudi, fet entre nadons de la UCI de Neonatologia de la Vall d’Hebron, ha comparat l’afectació de l’ECN en més de 600 prematurs al llarg de dos períodes, del 2010 al 2012, quan encara no se subministrava llet materna de Banc, i del 2014 al 2016, quan ja s’havia implantat completament. Vanessa Pleguezuelos, responsable del Banc de Llet, explica  que “amb la llet materna de Banc hi ha hagut una reducció relativa del 50% de l’ECN en els prematurs extrems”.

    La primera opció d’alimentació en un nadó prematur és la llet materna de la pròpia mare, però quan això no és possible, la següent opció d’alimentació és la llet materna de Banc. L’estudi mostra la importància de donar la llet materna de banc durant les primeres 24 hores després del naixement, quan en certes circumstàncies,  la mare encara no pot alletar. La llet materna de banc en aquests casos fa de pont en aquestes primeres hores fins que la pròpia mare no pot alimentar el nadó directament amb la seva llet.

    Entre els avantatges de la nutrició amb llet materna, sigui de banc o de la mare, destaquen que aquesta ajuda a regular el trànsit intestinal, millora la tolerància digestiva, redueix la permeabilitat intestinal fent de barrera a microbis, bacteris i virus i aconsegueix que el cos absorbeixi i utilitzi millor els nutrients.

    Durant el 2017 van incrementat un 21% les donacions de llet materna

    Un total de 624 nadons prematurs extrems van rebre llet del Banc de Llet Materna durant l’any 2017, un 21% més que l’any anterior. Set anys després de la creació del Banc el servei ja arriba a totes les maternitats catalanes i aquest pot ser un dels motius de l’augment també.

    En aquests anys, la llet rebuda de les mares donants ha permès alimentar gairebé 3000 nadons nascuts molt prematurament. Són nadons de menys de 32 setmanes i que han hagut de passar setmanes a la incubadora abans d’anar a casa. De moment, els naixements de prematurs extrems, es mantenen.

    L’últim informe anual corresponent a l’any 2016 d’Indicadors de salut perinatal a Catalunya deia que la taxa de prematuritat, que són els nadons nascuts abans de la setmana 37 de gestació, tornava a baixar i es situava en el 7%,  una tendència al descens que fa 4 anys que es manté. Però pel que fa a la taxa dels nadons prematurs extrems, els que són receptors de llet materna de banc, s’ha situat en l’11,6% del total dels prematurs, un 9,4% més que l’any anterior. No obstant això, aquesta és una xifra que manté una tendència a l’estabilitat en els darrers anys.

  • L’Audiència de Barcelona ordena investigar si les retallades a l’Hospital Vall d’Hebron van causar vuit morts

    L’Audiència de Barcelona vol que s’aclareixi si vuit pacients que esperaven una cirurgia cardíaca a l’Hospital Vall d’Hebron van morir a causa de les retallades al centre. Així ho denuncia el metge Manuel Galiñanes, excap del servei de cirurgia cardíaca de l’hospital que va ser cessat pel centre el 2015 després d’imputar dues morts a les retallades. «Si aquests fets fossin certs podrien integrar, almenys, diversos delictes d’homicidi en comissió», assegura el tribunal en la interlocutòria avançada per La Vanguardia i a la que ha tingut accés aquest diari.

    Segons el seu escrit de denúncia, a partir del mes de juliol de 2015 la gerència de l’Hospital va realitzar una sèrie d’ajustos pressupostaris que van implicar en el servei que dirigia una menor disponibilitat tant de mitjans materials com personals «causant la mort d’una sèrie de pacients per no haver estat operats a temps «. Concretament, segons relata, es va passar de 15 intervencions diàries a 2 o 3 a la setmana pel fet de comptar amb menys quiròfans, i en conseqüència, menys sessions quirúrgiques.

    En l’escrit Galiñanes comparteix el cas de vuit pacients que, sempre segons la seva versió, no haurien mort si haguessin pogut ser operats en el moment mèdicament necessari. Un dels casos, per exemple, és el d’un pacient que havia de ser operat el 30 de juliol per una cardiopatia isquèmica severa. La cirurgia, recull la denúncia, es va programar per al 4 d’agost però va morir l’1 d’agost per parada cardiorespiratòria.

    El facultatiu denuncia també que les llistes d’espera es van manipular per no haver de complir els 90 dies de termini dins del qual han de ser intervinguts els pacients en llista d’espera per a una cirurgia cardíaca. Un dels casos exposats per Galiñanes, per exemple, és el d’un pacient que va ser posat en llista d’espera el 22 de juliol i que va morir al novembre, 123 dies després d’haver entrat a la llista.

    Va avisar al gerent en diversos correus electrònics

    Tal com consta en la interlocutòria, el doctor Galiñanes va avisar en repetides ocasions del perill que podien suposar les retallades en el servei. Aquest metge va arribar a enviar al gerent de l’Hospital almenys quatre correus electrònics en què l’avisava de l’impacte negatiu de la reducció de quiròfans.

    Per exemple, el 12 de juliol de 2015 va avisar-lo que el nombre de sessions programades no era suficient per garantir un temps d’espera inferior a 90 dies i el 4 d’agost va comunicar que dos dies abans havia mort un pacient que no havia pogut ser operat.

    Un any i mig de polèmica

    El Dr. Manuel Galiñanes, cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’hospital entre 2010 i 2015, havia denunciat davant el Síndic de Greuges (Defensor del Poble català) que dos pacients del centre van morir en no ser intervinguts arran de les retallades que va patir el centre a l’estiu. El Síndic, però, va concloure que no hi havia indicis suficients per atribuir les dues morts de la Vall d’Hebron a les reduccions pressupostàries.

    Per la seva banda la Fiscalia va arxivar les diligències després de rebre un informe de l’Institut Català de la Salut (ICS) que negava les irregularitats denunciades. Llavors el doctor va presentar una denúncia als jutjats però el magistrat del jutjat d’instrucció 27 va acordar el sobreseïment lliure de la causa, argumentant que decidir si la crisi econòmica ha d’incidir o no sobre el sistema mèdic «no ha de ser objecte de control judicial».

    La defensa de Galiñanes va presentar recurs davant l’Audiència de Barcelona, ​​que ara ha fallat a favor que s’iniciï una investigació i que requereix que sigui un metge forense especialista cardíac qui precisi si el resultat de mort s’hagués pogut evitar en els pacients que tenien data inicial programada per a la intervenció en el supòsit que s’hagués dut a terme en aquesta data.

  • Deu transplantaments en 24 hores: nou rècord a l’Hospital Vall d’Hebron

    L’Hospital Vall d’Hebron ha fet públic aquest dimecres un nou rècord: deu transplantaments d’òrgan en només 24 hores. Les operacions, que van fer-se a nou persones receptores, van tenir lloc el mes de novembre passat i suposen una xifra rècord en el programa de transplantaments del centre. Segons ha detallat l’hospital, dels deu transplantaments quatre van ser pediàtrics -dos de ronyó, un de fetge i un de cor- i els receptors eren menors de 4 anys mentre que la resta eren adults -dos de fetge, dos de ronyó i un bipulmonar-. En total van haver de mobilitzar-se més de 200 professionals.

    La doctora Teresa Pont, coordinadora de Programes de Donació i Trasplantament de l’hospital, ha destacat el fet que quatre dels transplantaments en qüestió de poques hores fossin a infants de molt curta edat. «És una situació complexa, sobretot si es té en compte l’edat, alguns només tenen dos anys», ha dit.  De fet, un dels transplantaments més complexos realitzats ha estat el de cor pediàtric.

    El centre ha atribuit la fita al fet que el programa de transplantaments acumula una experiència de quaranta anys i ha detallat el procés seguit des de la trucada de l’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT) informant de la disponibilitat d’un òrgan viable per un dels pacients en llista d’espera del centre. Avui els nou pacients que van rebre un òrgan – tots ells presentaven una malaltia terminal de l’òrgan afectat- es recuperen satisfactòriament de les intervencions.  D

    es de la posada en marxa del programa l’any 1976, professionals del Vall d’Hebron han realitzat gairebé 23.000 transplantaments d’òrgans i teixits. A més d’aquesta darrera fita, el centre també ha estat el primer de l’Estat a realitzar-ne un hepàtic infantil, és pioner en el de cara, amb dues intervencions realitzades amb èxit, i va ser el primer a fer 6 pediàtrics en només 24 hores l’estiu del 2015.

  • Un centenar de persones demanen unes urgències «dignes» a Vall d’Hebron

    Les urgències dels grans hospitals segueixen col·lapsades. Aquest és el missatge de denúncia que han volgut expressar el centenar de persones que s’ha concentrat aquest dimecres a les portes de l’Hospital Vall d’Hebron. Membres de Marea Blanca de Catalunya, de la coordinadora d’entitats SAP Muntanya i treballadors del centre han reivindicat solucions front a la situació de col·lapse de les Urgències de l’hospital, pocs dies després que el Síndic hagi obert una investigació. Aquestes solucions, segons han expressat, passen per reforçar l’atenció primària i els Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) així com més coordinació.

    «Desconfiem dels plans estacionals i els plans dels gestors, que fins ara han resultat un fracàs», ha assegurat Trini Cuesta, activista de SAP Muntanya referint-se al Pla d’hivern que Salut preveu activar com cada any per fer front a l’increment de demanda que es produeix durant aquest període. Com ha recordat Cuesta, des dels diferents col·lectius per la defensa de la sanitat pública ja fa mesos que adverteixen de la pressió assistencial als serveis d’urgències dels principals hospitals catalans, com ara el Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, el Clínic o el Sant Pau, entre altres. «El sistema d’amuntegament als passadissos no deixa als pacients cap mena d’intimitat, volem acabar amb el patiment de les persones», ha expressat Cuesta.

    Durant la concentració, que no ha durat més de mitja hora, els assistents han corejat càntics com «retallar en sanitat és assassinar» o «pública sí, privada no», entre altres. Així mateix també han llegit en veu alta la carta que van fer-li arribar el mes de novembre passat al conseller de Salut Toni Comín. Tot plegat sense deixar de sostenir un cartell gran on s’hi podia llegir: «no més de 24 hores a urgències». I és que si bé legalment no hi ha un límit, els estàndards de bona pràctica dels hospitals estableixen que l’atenció urgent pot fer-se entre 12 i 24 hores des de l’arribada del malalt. Fonts coneixedores d’aquests estàndards expliquen a El Diari de la Sanitat que es preveuen 10 minuts per al triatge, quatre hores per conèixer el diagnòstic i unes hores de marge perquè el pacient sigui ingressat si és necessari.

    Un moment de la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO
    Un moment de la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO

    La direcció de l’hospital: «no hi ha col·lapse»

    Per la seva banda, la directora assistencial de Vall d’Hebron, Ana Ochoa de Echagüen, afirma convençuda «que no hi ha cap col·lapse». «El servei està igual que els dies previs, millor que durant el pont de desembre, però ara el servei està en una situació de normalitat», ha declarat. Respecte els dies en què un pacient pot arribar a passar a Urgències a l’espera de ser traslladat a planta -que segons les associacions de defensa de la sanitat pública poden ser fins a 5 dies- , la directora assistencial justifica que a l’àrea d’observació els pacients no hi estan més de 13 o 14 hores.

    Preguntada per si convé un replantejament dels serveis d’urgències, Ochoa de Echagüen sí que ha reconegut que seria convenient diferenciar d’alguna manera l’atenció de les urgències de menys complexitat i més complexitat, que es concentren en els hospitals de tercer nivell (d’alta complexitat) com el cas de Vall d’Hebron. «Els hospitals terciaris tenim una complexitat afegida perquè s’hi barreja el pacient comunitari amb el pacient terciari i això fa que en un moment determinat el volum creixi molt i sí que és cert que segurament hauríem de diferenciar-ho», ha dit.

    Aquest dimecres hi havia 88 pacients a Urgències. «D’aquests, 55 estaven en un llit d’hospitalització i la resta, molts estaven en box. Dels 16 o 17 malalts que estaven al passadís tots estaven sent tractats», ha concretat.

  • El Síndic investiga les urgències de la Vall d’Hebron pel col·lapse del servei

    El col·lapse a les urgències de l’Hospital Vall d’Hebron ha arribat fins al Síndic de Greuges, que ha sol·licitat reunir-se amb el conseller de Salut, Toni Comín, perquè aquest informi sobre la situació de les unitats d’urgències de tot Catalunya i en particular d’aquest hospital. El defensor del poble ha obert una actuació d’ofici per investigar el servei del centre després que aquest dimecres la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona hagi tramès una queixa sobre la situació, que la setmana passada va assolir pics de 350 pacients. Segons ha informat el Síndic, ha demanat informació sobre el nombre de pacients atesos durant els mesos de setembre, octubre i novembre, la mitjana de temps d’espera per ser atès i  fins a l’assignació d’un llit a planta i les mesures previstes per posar fre a la saturació.

    «Segons les informacions consultades, la saturació podria anar més enllà de fets puntuals i la presència de persones en lliteres als passadissos de la unitat d’urgències podria convertir-se en escenari habitual», assegura el Síndic, que ha sol·licitat a Salut informació sobre les actuacions previstes pel Departament per corregir les deficiències estructurals i de caràcter crònic. El passat mes d’abril l’òrgan va emetre una resolució amb proposts genèriques de millora del servei d’urgències dirigides a tots els hospitals públics i ara vol saber quines mesures s’han aplicat en línia amb les recomanacions fetes. Entre les diferents mesures que va proposar llavors el Síndic hi havia reforçar i potenciar els dispositius extrahospitalaris d’atenció a les urgències o habilitar més llits en cas necessari.Paral·lelament, també s’ha iniciat un procés de recollida d’informació i experiències dels usuaris -perquè puguin traslladar directament la seva percepció del servei rebut- i dels professionals, amb qui s’ha establert un canal de comunicació directa.

    Segons ha explicat la FAVB aquest dijous, els principals hospitals públics en què les Urgències es troben desbordades són l’Hospital de la Vall d’Hebron, el del Mar, el Sant Pau i el Clínic. “No qüestionem l’assistència, que és molt bona, sinó les condicions ja que no és normal que hi hagi malalts que esperen més de 24 hores per un llit”, ha dit la portaveu de Salut de la FAVB Marcela Güell, que ha apuntat que «la situació és d’indignitat total, hi ha molt pacients als passadissos de les urgències, amb els seus familiars de peu perquè no hi ha cadires i amb la llum encesa dia i nit”.

  • Veïns i veïnes de Barcelona: «No volem ni un dia més persones als passadissos d’urgències»

    «La situació és d’indignitat total, hi ha molt pacients als passadissos de les urgències, amb els seus familiars de peu perquè no hi ha cadires i amb la llum encesa dia i nit», denuncia Marcela Güell, portaveu de sanitat de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Després del col·lapse que es va viure durant la setmana passada als serveis d’urgències d’alguns hospitals, com el Vall d’Hebron, amb més de 80 pacients esperant per ser traslladats a planta, la FAVB ha exigit aquest dijous «solucions immediates».

    Segons expliquen representants de la Federació de diferents districtes, els principals hospitals públics en què les Urgències es troben desbordades són l’Hospital de la Vall d’Hebron, el del Mar, el Sant Pau i el Clínic. «No qüestionem l’assistència, que és molt bona, sinó les condicions ja que no és normal que hi hagi malalts que esperen més de 24 hores per un llit», ha dit Güell.

    La FAVB recorre al Síndic de Greuges

    Trini Cuesta, de la coordinadora d’entitats SAP Muntanya, ha recordat que el mes de novembre passat ja van avisar el conseller de Salut, Toni Comín, que els serveis d’alguns hospitals es trobaven bloquejats i que la situació empitjoraria si no es feia res al respecte. Segons Cuesta no han obtingut cap resposta a la carta que van lliurar llavors a la conselleria i és per aquest motiu que han decidit recórrer al Síndic de Greuges i a la Sínidica de Barcelona, a qui aquest dimecres se’ls va fer arribar una queixa. També s’han dirigit a l’Ajuntament de Barcelona i a tots els grups parlamentaris per tal de fer-los coneixedors de la situació.

    Per la seva banda, Elva Tenorio, membre de Tancada Clínic, ha denunciat que si les urgències del Clínic no estan més col·lapsades és perquè es deriven pacients a l’Hospital Sagrat Cor (Quirónsalud) i ha lamentat que hi hagi «llits reservats per aquells que s’ho poden pagar» en una clara al·lusió al braç privat del Clínic, Barnaclínic, que opera dins el mateix recinte de l’hospital.

    Segons la FAVB la saturació del servei a diferents centres de la ciutat és un efecte de les retallades que ha patit el sector públic. Si bé esperen que a l’Hospital del Mar la situació millori amb la inauguració de les noves urgències, prevista pel març de l’any vinent, demanen responsabilitats als gestors i els planificadors per trobar solucions «d’avui per demà». «No som nosaltres qui hem de trobar la solució, són ells, i si no la saben trobar que dimiteixin», ha afirmat amb contundència Marcela Güell.