Just Deploy It!

Etiqueta: Hospital Vall d’Hebron

  • Les urgències de Vall d’Hebron toquen sostre durant el pont

    Durant la setmana de pont el ritme d’activitat a les urgències d’un dels principals hospitals de Catalunya, el de la Vall d’Hebron, no ha cessat. Ben al contrari, les visites a les urgències entre els dies 5 i 11 de desembre han assolit xifres molt per damunt de la mitjana d’aquest 2016, situada en 295 pacients per dia. Per exemple, el dia de més afluència, dimecres passat, l’hospital va atendre fins a 355 visites. Una activitat que varia molt depenent del dia ja que la mateixa setmana també es va registrar en un dia 251 visites (per sota de la mitjana). Fonts de l’hospital asseguren que els pics d’aquests dies no poden atribuir-se a un únic motiu ni tampoc hi ha un perfil concret de pacient si bé reconeixen que hi ha «molts pacients crònics». Amb tot, insisteixen a destacar que el centre es troba al cent per cent d’ocupació, és a dir, que no hi ha plantes ni llits tancats.

    Segons el centre, aquest dilluns hi havia una vuitantena de pacients atesos esperant pendents d’ingrés. «Tots ells han estat diagnosticats i estan sent atesos i en observació de l’evolució de la seva patologia. D’aquests, 55 es troben ubicats en un llit en una habitació d’hospitalització a l’àrea d’urgències. La resta es troben ubicats en un box o altres àrees d’atenció d’urgències, sempre sota supervisió del personal sanitari», informen.

    Algunes d’aquestes àrees són els passadissos de l’hospital, explica a aquest diari Trini Cuesta, de la coordinadora d’usuaris SAP Muntanya. «Hi ha gent als passadissos, els zeladors busquen lliteres i els metges els visiten allà, sense cap intimitat», denuncia. «S’estan ocupant llits de Traumatologia, mostra que evidentment intenten fer el que poden, però això és posar pegats i ocupar llits que potser haurien de reservar-se a pacients que han de ser operats», comenta Cuesta.

    Des de l’Hospital de la Vall d’Hebron expliquen que el centre ha activat una sèrie de mesures per fer front a l’augment puntual d’aquests dies. Entre les diferents mesures s’ha reforçat el personal sanitari a l’Hospital General així com les derivacions habituals a altres centres sociosanitaris, per exemple, amb l’increment de 10 llits a l’Hospital de Sant Rafael en relació a la disponibilitat habitual. Una altra de les mesures davant la falta de llits perquè ingressin els pacients atesos a les urgències ha consistit a derivar alguns pacients a Traumatologia i Rehabilitació, on s’han ocupat 12 llits, o a Maternoinfantil, amb 4 llits.

    Un problema crònic

    L’increment de l’activitat, però, no es limita només a aquests dies de pont. De fet, la mitjana de visites d’aquest 2016 -de 295 pacients per dia- suposa ja un augment del 5,3% respecte al 2015, que el seu torn ja suposava un increment del 5% en relació a l’any anterior.

    «Realment tenim un problema important a les urgències que és conseqüència de la manca de planificació i el Vall d’Hebron no és l’únic hospital on hi ha col·lapse, també a l’Hospital del Mar, al Sant Pau o al Taulí», exposa Trini Cuesta.

    Des de la coordinadora de la qual forma part Cuesta reivindiquen des de fa temps que es destinin més recursos i alerten «que encara no estem en època de grip», per referir-se als mesos en què les urgències dels hospitals experimenten una afluència important de pacients.

    Sobre el paper serà el Pla Director d’Urgències -inclòs en el Pla de Salut 2016-2020- el què definirà els pròxims anys el model d’urgències del futur després de revisar la implantació de l’actual model i ordenar l’atenció continuada i urgent. Els objectius del departament de Salut passen perquè el model sigui un model menys fragmentat i que integri els serveis d’urgències d’Atenció Primària i Hospitalària així com el SEM o el 061.

    L’atenció primària com a desbloqueig de les urgències hospitalàries

    Dos de cada tres pacients que arriben per ser atesos a urgències de l’àrea general de l’Hospital Vall d’Hebron pateixen patologies de menor complexitat, que corresponen als nivells 4 i 5 de l’escala de priorització que s’aplica als Serveis d’Urgències de Catalunya després de fer una valoració clínica preliminar dels pacients i classificar-los en cinc nivells segons la gravetat, amb independència de l’ordre d’arribada. Segons el centre, aquestes patologies de menor complexitat, com ara un còlic nefrític o una grip, poden ser tractades en Centres d’Atenció Primària (CAP) i Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), que tenen el criteri i els protocols adequats per fer derivacions a l’hospital si és necessari.

    En aquest sentit recomanen a les persones que necessitin acudir a urgències, que «tot i que Vall d’Hebron els atendrà i està a la seva disposició, tenen l’opció de beneficiar-se d’aquests centres de proximitat». De fet els CUAP atenen mitjana o baixa complexitat i serveixen com a suport als CAP i els complementen en les hores en què el centre roman tancat. Durant el 2015, per exemple, els diagnòstics més freqüents en els CUAP van ser el refredat comú, les angines, el mal de coll, gastroenteritis o infeccions d’orina. «És evident que com menys gent vingui millor podràs destinar els recursos», diuen fonts de Vall d’Hebron.

    Si bé des de SAP Muntanya comparteixen la visió que realça el paper dels CAP o els CUAP a l’hora d’atendre aquest tipus de visites no confien en el fet que aquesta sigui una mesura de desbloqueig. «No són les urgències de baixa complexitat les que col·lapsen els hospitals, són els pacients d’edat avançada amb malalties cròniques i que realment necessiten un ingrés», explica.

  • Una fuita deixa l’Hospital Vall d’Hebron sense subministrament extern d’aigua durant unes hores

    El trencament d’una canonada ha provocat aquest migdia una inundació a la zona de la Vall d’Hebron de Barcelona. La fuita ha causat que durant unes hores l’Hospital de la Vall d’Hebron es quedés sense subministrament extern d’aigua ja que l’avaria s’ha localitzat en una canonada de canalització d’aigua del centre hospitalari. El centre disposa de dipòsits d’aigua d’emergència que poden garantir el subministrament del servei durant dos dies i han estat aquestes reserves pròpies les que han abastit el centre des d’un primer moment de l’avaria.

    La incidència també ha obligat l’hospital a derivar pacients del servei d’urgències a altres centres així com també a suspendre dues intervencions quirúrgiques programades. Des de mitja tarda el servei de subministrament extern d’aigua però ja està reestablert i el centre funciona amb normalitat.

    El conseller de Salut, Toni Comín, que s’ha desplaçat al centre aquesta tarda, ha celebrat que el pla d’emergències de l’Hospital hagi demostrat la seva eficiència.»L’impacte ha estat mínim. Hi ha certa autonomia per part de l’hospital quan el subministre d’aigua extern no funciona. Avui s’ha posat a prova i ha demostrat la seva eficiència», ha dit Comín. Sobre les causes de l’avaria el conseller de Salut ha apuntat que caldrà «fer un diàleg amb la companyia d’aigües per veure per què s’ha donat aquesta fuita». Durant la seva compareixença davant els mitjans Comín ha agraït la col·laboració de la resta de centres sanitaris de Barcelona que han absorbit durant unes hores els pacients que no han pogut ser atesos a l’Hospital Vall d’Hebron.

  • Veïns i veïnes de Barcelona denuncien el col·lapse de les urgències hospitalàries

    Els serveis d’urgències hospitalaris de Barcelona «voregen el col·lapse la major part de l’any». Així ho denuncien els membres de la comissió de salut de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). A través d’un manifest, que els membres han lliurat aquest dimarts a la Conselleria de Salut, lamenten «la precària situació dels serveis d’urgències» que viuen centres com l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar o l’Hospital Clínic.

    «La situació dels serveis d’urgències a la ciutat sovint és dramàtica. En molts casos mantenen la situació fins al límit, fins i tot tenint llits d’hospitalització tancats», manifesten. «Avui a Vall d’Hebron hi ha 76 pacients que esperen un llit i alguns fa 5 dies que esperen per passar a planta», comenta a aquest diari Trini Cuesta, activista en defensa de la sanitat pública. «Ara ens consta que l’hospital està gairebé al cent per cent d’ocupació – fa unes setmanes hi havia una vintena de llits tancats- i encara no hem entrat en època de grip», alerta Cuesta.

    Les desenes de persones que s’han presentat a la Conselleria aquest dimarts ho han fet amb missatges visibles de «no més de 24 hores a urgències» o «no més malalts als passadissos» per reivindicar una atenció de qualitat en aquest servei. Allà han pogut parlar amb el director i la Subdirectora General d’Organització i Serveis al Departament de Salut, Xavier Rodriguez i Montserrat Sagalés, i altres membres del gabinet. Aquests han escoltat les seves demandes i els han facilitat una via de contacte per tal de reunir-se en les properes setmanes.

    Missatge de la FAVB en defensa d'una sanitat pública. / © SANDRA LÁZARO
    Missatge de la FAVB en defensa d’una sanitat pública. / © SANDRA LÁZARO

    Des de la FAVB asseguren que la situació a les urgències «és el resultat de la insuficiència de recursos i d’una gestió ineficaç demostrada any rere any». En aquest sentit exigeixen al Departament de Salut, al Servei Català de la Salut i al Consorci Sanitari de Barcelona que donin «instruccions pertinents» i duguin a terme «accions clares» per revertir la situació.

    «Els convidaríem a què, com a mètode experimental, passessin un mínim de 72 hores en una llitera a qualsevol passadís dels hospitals del Mar o de la Vall d’Hebron, amb una bossa de plàstic amb les seves pertinences als peus, sense timbre per demanar ajuda i fent les seves necessitats davant de tothom», assevren en la carta.

    Amb tot, els veïns i veïnes matisen que amb aquest manifest no qüestionen l’atenció que es dóna per part dels professionals tot i que sí que expressen dubtes que «en les condicions físiques i de saturació en les quals han de treballar siguin òptimes per garantir la qualitat i seguretat assistencial».

    Veïns i veïnes de Barcelona denuncien el col·lapse a les urgències / SANDRA LÁZARO
    Veïns i veïnes de Barcelona denuncien el col·lapse a les urgències / © SANDRA LÁZARO

  • L’autocomplaença amb el sistema sanitari

    Si el conseller de Salut, Toni Comín, insisteix a fer servir aquest terme, parlem de sistema i no de model, per molt que ja vaig aclarir que no tenim sistema, de moment, sinó model sanitari propi. I si el conseller es desfà en elogis al sistema per unes inauguracions suposadament punteres, jo seguiré pensant que avancem malgrat el sistema. El seu recent article, ‘Una setmana a Salut’, em retrotreu a l’any 1986 en què, en plena vaga històrica que va salvar l’Hospital de Girona de la gran agressió a la seva integritat, el gerent inaugurava no recordo què. Són maneres de desviar l’atenció davant el debat sobre el futur sistema sanitari que decidirem conjuntament en el procés constituent. I petarà qui peti, com molts van petar quan vam aconseguir aturar el Pla de Reconversió Hospitalària a Girona.

    A l’article, Comín transcriu paraules del gerent de l’Hospital Vall d’Hebron, adalil dels triomfalismes i de l’opacitat. Incomoda el somriure del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la inauguració del nou bloc quirúrgic de la Vall d’Hebron. Fa l’efecte d’un menyspreu cap a la lluita del personal contra el canvi d’horaris de treball que els implanten, aprofitant la conjuntura, sense tenir en compte les raons que avalen, des de fa molts i molts anys, la validesa dels horaris actuals. Llàstima que no trobi ara un treball excel·lent fet els anys 80 a l’Hospital Universitari de Bellvitge que, sintèticament, concloïa que els millors horaris de treball són aquells que tenen en compte la conciliació de la vida laboral, personal i familiar. Molt malament aquestes mostres de desconnexió entre el poder i el poble. Comín, Puigdemont… És d’Espanya d’on cal desconnectar, no de les ciutadanes normals i corrents.

    No, en temes de salut, no estem per a celebracions ni triomfalismes. Dit d’altra manera, quan parlem d’avenços, s’ha de parlar també de les seves contrapartides o de fets conjunturals que s’hi afegeixen innecessàriament. El darrer informe de la Federació d’Associacions per la Deefensa de la Sanitat Pública (FADSP) que compara la salut a les diferents comunitats autònomes no deixa Catalunya gaire ben parada. Estem entre les primeres en privatització, les llistes d’espera segueixen essent escandaloses i la falta de personal i la seva precarietat no es resolen. L’obediència de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) a l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS), a les mútues i a les empreses va quedar evidenciada en el discurs d’Antoni Mateu en la recepció del premi a la millor pràctica de l’Administració de la Generalitat, el març del 2013, com a una altra mostra de la desconnexió que comentava i que tant ens està fent patir. Tan difícil com és ara fer una vaga, la plantilla de les ambulàncies de les Terres de l’Ebre hi anirà per l’absència de les solucions dràstiques que es necessiten i que Comín podria adoptar essent fidel no ja al poble sinó simplement al Parlament.

    I entretinguem-nos una mica en el procés de desprivatització de Comín, tan aigualit i amb tants ets i uts. El personal i el veïnat de l’Hospital del Mar no el veuen gaire clar. Han convocat noves accions pel dia 14 per tal d’enterrar definitivament el projecte d’encabir-hi encara més “col·laboració pública-privada” de la que ja pateix i per descartar l’activitat privada als centres públics. Pel que fa a l’acabament del contracte amb la Clínica del Vallès, s’ha fet, també, respectant enormement el grup empresarial com si tingués un dret de conquesta, com si no hagués fet prou benefici cobrant els serveis un 12% més cars del que costen a la pública. Per què el conseller ha optat pel personal de la Clínica, fent servir la fórmula de la subrogació i deixant de costat el personal precari del Parc Taulí? Per què ha estalviat a la Clínica les indemnitzacions que hauria d’haver pagat? Només faltava ara que ‘els metges’ de l’Hospital General de Catalunya, el sindicat CCOO i l’Ajuntament de Sant Cugat s’oposessin a la sortida d’aquest centre privat del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) i que arribin a l’extrem de proposar un consorci, escudant-se en el fet que Helios-Fresenius, la compradora de Quirónsalud, està parcialment -un 26%- regida per una fundació alemanya, casualment creada per la filla del mateix fundador de la multinacional. On s’és vist un consorci amb una multinacional?

    No, així no anem bé. Cal #AixecarCatalunya al gust del màxim de gent. En el procés que hem d’encetar per conquerir definitivament tots els nostres drets ha de participar tothom, ningú no pot quedar enrere, i són inadmissibles les tàctiques de distracció per ignorar conflictes. No es poden soterrar realitats punyents i ningú no ens podrà fer veure que una sanitat pública està renyada amb unes condicions laborals que ens retornin la dignitat. Qui ha anat a treballar a la privada no ho ha fet com a una aposta guanyadora sinó com a un mitjà de subsistència. I la privada no és la pública, però ningú no té per què pagar els deliris privatitzadors d’alguns que aviat passaran a ser maldestres avantpassats nostres. El trànsit possible a un sistema sanitari més just s’ha de fer sense defugir els problemes reals de la gent i, si té un cost, s’haurà de fer pagar a qui fins ara s’ha beneficiat del model.

  • Les persones migrants, diagnosticades d’ansietat fins a set vegades més a urgències

    Per les urgències de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, una àrea específica integrada dins les Urgències, passen cada dia entre 15 i 20 pacients de primera visita, dels quals 1 o 2 són immigrants. Quina influència pot tenir a l’hora de ser diagnosticat d’una malaltia mental a través del servei d’urgències el fet de ser d’origen estranger, tenir uns altres referents culturals o dificultats per comunicar-se? Són algunes de les preguntes a les que respon un estudi liderat a l’Hospital Vall d’Hebron i realitzat pel Departament de Psiquiatria del centre.

    Si bé s’han fet estudis sobre la prevalença de diferents trastorns en les persones migrants en relació amb la població autòctona, segons el psiquiatre Francisco Collazos, responsable de l’estudi, assegura a aquest diari que «l’originalitat d’aquest rau en el fet que va més enllà i té en compte com variables relacionades amb la cultura poden tenir incidència en el diagnòstic».

    Una de les conclusions principals de l’estudi és precisament que es produeixen desajustaments en el diagnòstic en funció de les variables culturals del pacient. I és que els resultats mostren com els asiàtics i europeus de l’est van ser diagnosticats d’ansietat fins a 7 vegades més que la població autòctona o com el fet de tenir dificultats per comunicar-se lingüísticament juguen també un paper clau en el diagnòstic.

    Els pacients amb majors dificultats per comunicar-se o expressar-se amb els professionals van ser diagnosticats de psicosi fins a 2,7 vegades més que els que tenien menys dificultats. Així mateix preocupa també una altra dada que es desprèn de l’estudi: L’ús de mesures coercitives com l’ingrés involuntari o la petició de presència del personal de seguretat es multiplica per quatre quan la comunicació no és fluïda.

    Més competències culturals i més mediadors interculturals

    «Quan un psiquiatre s’entrevista per primera vegada amb el pacient es troba en un entorn no gaire amable [en unes urgències plenes], el temps és escàs i percep la por o la dificultat per comunicar-se del pacient. No és estrany que un, davant la ignorància recorri, no tant al coneixement científic sinó a prejudicis o esquemes arquetípics que pot tenir cap a grups ètnics», explica Collazos. Segons ell aquest fet podria justificar els biaixos en els diagnòstics en funció de grups ètnics.

    Davant d’aquest fet l’estudi posa de manifest la necessitat de dotar als professionals de més eines i recursos per corregir aquests biaixos. “Hem d’adaptar els recursos a la diversitat cultural dels usuaris perquè si no ho fem el risc que tenim d’oferir una assistència de pitjor qualitat és molt més alt”, assegura el doctor Collazos. En països on la multiculturalitat és habitual aquest fet està molt estudiat però a Catalunya, afirma, es necessita més formació. «Als graus de medicina la dedicació a estudiar antropologia de la salut és anecdòtica quan això té a veure amb les expectatives que té el malalt, la seva visió sobre la malaltia, etc.», diu. La solució passa, per tant, per adquirir més competències culturals.

    D’altra banda, reivindica també la inclusió de més mediadors interculturals al sistema sanitari, algú que estigui degudament format. L’Hospital Vall d’Hebron compta amb un servei de mediadors interculturals, format per 4 persones de diferent ètnia, però aquests acudeixen només un o dos matins a la setmana per donar servei a tot l’hospital, recursos que com posa de manifest l’estudi són insuficients.

    La mostra de pacients inclosos en l’estudi són 400 pacients d’origen estranger i 67 nadius que van acudir a les urgències de l’Hospital Vall d’Hebron i de l’Hospital del Mar entre el 2007 i el 2015. Entre els aspectes en els què es fixa l’estudi són la certesa de diagnòstic, la influència de la cultura o el nivell de confort de l’especialista durant l’entrevista així com el país d’origen, el gènere o el domini de l’espanyol del pacient, entre altres.

     

  • 21 dels 48 menors infectats per enterovirus continuen ingressats

    Salut informava a inicis d’aquesta setmana d’una quarantena de menors infectats per enterovirus després que alguns d’ells presentessin afectacions neurològiques agudes. Aquest dijous el Departament ha informat en roda de premsa que des del mes de febrer han registrat fins a 48 casos en pacients menors, dels quals 21 es troben ingressats. D’aquests 21, nou han hagut de passar per la Unitat de Cures Intensives (UCI), on dos d’ells hi continuen ingressats, un dels quals per les seqüeles d’una parada cardíaca.

    El Departament ha volgut deixar clar que el primer cas registrat al febrer a l’Hospital de Vall d’Hebron és l’única menor infectada per l’enterovirus D68, que té un comportament diferent i pot causar paràlisi flàccida. “És un cas aïllat de tota la resta, des de llavors va haver-hi un lapse d’un mes sense cap més novetat”, ha matisat el doctor Carlos Rodrigo, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Vall d’Hebron. La nena, de tres anys, ha quedat tetraplègica i es troba ja al servei de neurorehabilitació de l’Institut Guttman.

    El gruix de casos registrats per enterovirus va produir-se entre els mesos d’abril i maig, quan van arribar a l’hospital més casos de menors infectats per enterovirus. “Ens trobem que hi ha processos amb afectació neurològica i en tots veien un comú denominador: l’afectació del sistema nerviós central es produeix en una part molt específica, el tronc cerebral, que és l’àrea del cervell que té el control de totes les funcions”, ha explicat el doctor Rodrigo.  Es tractaria d’afectacions com una encefalitis o en alguna ocasió de la medul·la espinal, pel que pot haver-hi paràlisi. Amb tot, Salut reitera que “la immensa majoria” segueixen tenint una evolució favorable.

    Inicialment és un “virus amic”

    Hi ha 110 enterovirus diferents i tots tenen quadres molt variats. Segons han explicat els experts, en els casos més greus pot haver-hi una encefalitis o una miocarditis. En aquesta època, primavera, les infeccions per enterovirus són freqüents.

    “Fins ara han estat ‘amics nostres’ perquè eren totalment benignes i el quadre durava uns pocs dies. Habitualment és un virus sense major importància, la clau ara és que afecta una zona diferent de l’habitual: afecta nuclis del tronc cerebral», ha dit Rodrigo.

    Després que es veiés que l’enterovirus detectat en aquests menors no es trobava on es troba habitualment el virus, es va crear un grup de treball multidiscplinari a Vall d’Hebron, amb neuròlegs, infectòlegs, neuroradiòlegs i pediatres entre altres per establir un protocol d’actuació que es va explicar a la xarxa de pediatria pública.

    Simptomatologia habitual

    Les primeres manifestacions segons ha explicat el doctor Rodrigo presenten símptomes com febre o febre alta, tremolors, sacsejades -sobretot a la nit-, trastorns del moviment o debilitat, de vegades acompanyats d’erupcions. “Les manifestacions que són preocupants són les que indiquen que hi ha alguna alteració dels centres que regulen com parlem, com empassem [si un nen s’ennuega], com respirem [si té amnees o un patró de respiració anòmal], i en els casos més excepcionals afectació cardíaca”, ha afegit.

    Ja en el primer comunicat Salut recomanava adoptar les mesures higièniques habituals, com ara rentar-se les mans amb aigua i sabó i acudir al pediatre si el menor presenta símptomes. Amb tot, Salut crida a la “calma i la normalitat” i assegura que els nens han d’anar a l’escola, de manera habitual excepte en el cas que el menor presenti febre, una recomanació que no és nova d’ara.

    Tipologia d’enterovirus

    Segons ha explicat el Cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Tomàs Pumarola, hi ha quatre grups d’enterovirus: l’A, B, C (de la polio, eliminat a Europa) i el D. I dins de cadascun d’aquests grups hi ha diferents subtipus. La gran majoria de casos registrats a Catalunya, segons s’ha confirmat fa unes hores, eren virus que pertanyien al grup A, concretament alguns del tipus A71, un enterovirus emergent “que no té cap trascendència de cara al pacient, però que en alguns casos pot ser greu”. Segons Pumarola, es podria tractar del primer brot a Espanya per A71, una informació que s’acabarà de definir en els propers dies.

  • Familiars de pacients i veïns denuncien un cop més la saturació de les urgències de Vall d’Hebron

    Un dimecres més a l’Hospital Vall d’Hebron, i com la majoria de dies, les urgències bullen. Centenars de pacients passen per aquest servei cada dia, el més gran de tot Catalunya. Molts s’hi quedaran unes hores, altres requeriran ingrés. A les 9 del matí del dimecres, segons un grup de treballadors que comptabilitza els malats que hi ha a les urgències esperant per ingressar, hi havia fins a 93 pacients esperant un llit. Alguns porten quatre i cinc dies esperant, el que més, sis.

    “S’acumulen els pacients a l’àrea d’observació de les urgències, mentre esperen que els pugin a planta, estan atesos però el seguiment de la malaltia no és el mateix”, denuncia Trini Cuesta membre de la Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya. Mentre aquests pacients estan retinguts a les urgències esperant un llit, la novena planta de l’Hospital, amb una capacitat de 24 llits aproximadament, segueix tancada, segons denuncien els membres de la Coordinadora.

    El departament de comunicació del centre assegura que tots els pacients d’urgències tenen l’assistència garantida i, que en cap cas, es retarda el temps d’espera. “La capacitat de l’hospital es mou segons les necessitats”, manifesten.

    Però els veïns del barri, familiars i professionals, concentrats aquest dimecres i com cada dimecres a l’entrada de l’hospital sostenint pancartes amb el lema “No més de 24 hores a urgències”, no creuen que n’hi hagi prou i demanen a la direcció del centre més esforços. “A l’àrea d’observació, on el malalt espera, no es pot garantir la qualitat assistencial, hi ha molt soroll, el metge és sempre diferent”, expliquen.

    Històries moltes. Una senyora de mitjana edat, que s’ha apropat a la concentració de l’entrada, té el seu marit a urgències, porta 48 hores i està esperant a què el pugin a planta. Ha estat tota aquesta estona a un dels passadissos, entre familiars i altres malalts, en un espai sense intimitat. La seva dona explica a aquest diari que mentre ell esperava una infermera va haver de posar una sonda a una pacient que estava al seu costat. La professional va dur a terme aquesta pràctica davant de tothom, mentre la pacient cridava i ella li demanava que obris les cames i deixes de cridar. “Es normalitza el que no és normal”, lamenta Cuesta a aquest diari.

    “Les urgències del Vall d’Hebron sempre han sigut un problema, però és hora de demanar solucions”, afegeix. Aquests darrers dies han estat especialment difícils per aquesta unitat, per la gran afluència de pacients i per la dificultat de passar els malalts a planta. Fruit d’això s’han acumulat els pacients, ja estabilitzats, a l’àrea d’observació. El dimarts, per exemple, des del compte de Twitter @adjuntosdeurgen, on alguns professionals d’urgències fan públic el recompte de pacients que esperen, indicaven que havia 89 malalts retinguts i alguns hi portaven cinc dies. Des de comunicació asseguren que aquests últims dies el nivell d’entrades ha estat similar al del pitjor moment de l’epidèmia de la grip. Més de 300 entrades per dia, quan de mitjana se’n solen fer unes 280.

    Després de la concentració a l’entrada de l’hospital alguns membres de la Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya s’han reunit amb el gerent del centre, que els ha assegurat, segons expliquen, que són ells els qui prenen la decisió d’obrir llits i que reserven els buits per moments de “màxima necessitat”. Una resposta insuficient pels membres de la plataforma.

    Una estona després d’aquesta reunió Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i Jaume Estany, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona es van reunir amb el gerent de Vall d’Hebron i la directora mèdica del centre. Tarafa ha explicat a El Diari de la Sanitat que han demanat a la direcció que activin més ràpid la reobertura de llits. «La situació, amb una població més envellida i cronificada, no és la que tenim fa 10 anys. Els hem demanat que replantegin el tema de la reobertura de llits», ha manifestat. Amb tot, Tarafa assegura que els pics de saturació ja no són cosa puntual sinó que es donen de forma repetida i es pregunta si les les estructures existents estan preparades per absorbir-ho. «Això ja és un debat més ampli», assegura.

  • Salut inverteix 34 milions en la millora de les infraestructures de l’Hospital Vall d’Hebron

    L’hospital més gran de Catalunya està en plena renovació. Aquest divendres el matí el conseller de Salut, Toni Comín, ha donat a conèixer les millores que s’estan duent a terme a l’Hospital Vall d’Hebron, que tenen un pressupost inicial, segons ha informat, de 34 milions d’euros.

    Per una banda s’està ampliant el bloc quirúrgic. Segons ha informat el representant de Salut, després de l’estiu s’estrenaran 19 quiròfans nous, que de moment estan en fase d’equipament. Per altre banda la unitat de cures intensives i reanimació també s’ampliarà. Hi haurà 36 llits nous per cures intensives i 19 pel que fa a reanimació que estaran operatius a principis de l’any vinent.

    “Intentem posar-nos al dia després de 5 anys d’aturada pel que fa a la inversión en equipaments”, ha manifestat Comín.

    Però més enllà d’aquestes mesures, una de les propostes més ambicioses i que encara està en fase d’estudi és el trasllat de les consultes externes a un nou edifici que es construirà a un solar que hi ha a l’altra banda de la Ronda de Dalt. Fins ara aquestes consultes estaven disperses entre els diversos dispositius del parc sanitari de l’hospital i el que es preten ara és aglutinar-les totes en un sol edifici.

    Per fer-ho però, segurament no n’hi hagi prou amb els 34 milions d’euros que de moment es pretenen gastar per fer aquestes millores, ha dit Comín, ja que de moment només s’ha decidit engegar el projecte executiu. “Tenim previst encarregar el projecte executiu perquè això comenci a prendre forma”, ha declarat.

    Ha dit però que bona part d’aquests canvis així com les millores de la resta de centres, dependran de l’aprovació del pressupost. “Si finalment hi ha pressupost, no serà un pressupost pitjor que el de 2015 però tampoc podrà ser millor que el de 2015”, ha manifestat el conseller.

    Reunió de Marea Blanca amb Toni Comín

    El conseller també ha fet una valoració de la reunió mantinguda aquest dimarts amb diversos membres de la plataforma social Marea Blanca, en la que li van traslladar les preocupacions que tenen i els problemes que creuen que s’han de resoldre de forma ràpida.

    “S’ha obert un diàleg i hem acordat departament i moviments socials que ha de ser un diàleg permanent, estable i constructiu”, ha dit el conseller.

    Aquesta és la primera vegada que Comín rep als representants de Marea Blanca per parlar de salut d’ençà que és conseller. “Sóc partidari de què hi hagi moviments socials que reivindiquin el dret a la salut, no els veig com una amenaça, sinó com un potencial aliat per fer molts dels canvis”, ha manifestat.

    En un comunicat, la plataforma ha explicat que van fer arribar al conseller els problemes reals sectorials i territorials que afecten el sistema sanitari i van fer-li propostes alternatives i viables. Expliquen que van tractar molts temes que estan sobre la taula com el VISC+, les llistes d’espera o el tema dels consorcis i les privatitzacions.

    Amb tot, van demanar-li al conseller que de forma urgent garanteixi la universalitat de l’atenció sanitària a totes les persones i per altra banda van exigir-li que es fes un esforç, com més aviat millor, per reduir les llistes d’espera, en particular les d’atenció primària, on la davallada de pressupost ha sigut major.