Just Deploy It!

Etiqueta: ictus

  • L’ictus, una marca que ningú s’espera

    L’ictus, una marca que ningú s’espera

    Generalment l’ictus arriba per sorpresa, paralitza part del cos i el marca per sempre en menor o major mesura. Aquesta malaltia és la primera causa mèdica de discapacitat, i pot comportar conseqüències greus que afecten la qualitat de vida de les persones. Més enllà del gest que evidencia un lleuger desviament de la comissura bucal, hi pot haver seqüeles físiques, cognitives i emocionals que potser no són tant visibles ni tant conegudes però que poden ser igual o més discapacitants com, per exemple, dificultat per empassar, hiperacúsia (baixa tolerància al soroll ambiental), dificultat per a concentrar-se o per a memoritzar, cansament, afàsia (complicacions en el llenguatge)… El dia a dia després d’un ictus va ser, precisament, el tema central de la jornada organitzada el passat divendres per la Fundació Ictus i Superar L’Ictus BCN a l’auditori de Foment del Treball de Barcelona amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus.

    Metges, pacients, infermeres i treballadors socials van apuntar la necessitat de donar a conèixer la “cara oculta” de l’ictus, que hi és i es desconeix força. En aquest sentit, els professionals van coincidir en què fins ara s’ha sensibilitzat molt a la població sobre la importància de detectar el més aviat possible els símptomes d’un ictus i arribar ràpid a l’hospital, perquè cada segon compta, i que això s’ha fet molt bé; però que ara toca donar visibilitat i prendre consciència de com és la vida després d’un ictus. La Sílvia és infermera i membre de la Fundació Ictus, i assegura que aterrar en el món de la discapacitat és molt dur: “les primeres setmanes costa d’acceptar el que t’ha passat i has de passar un dol de la teva vida anterior, però alhora s’han d’intentar buscar estratègies de rehabilitació, perquè els primers mesos són de cabdal importància per recuperar funcions”.

    Per la seva banda els diferents testimonis que van participar de la jornada van destacar que després de l’ictus “el cos no respon com nosaltres volem, hi ha una fractura entre cos i voluntat, i hem d’arribar a un consens”. “L’ictus suposa un trencament total amb la teva vida anterior, i això et produeix ràbia, tristesa, por… tot això acaba amb un procés d’adaptació, i aprens a conviure amb l’ictus i a afrontar-lo; es tracta de no aferrar-se a allò que feies abans i començar de nou”.

    Una altra de les barreres que es troben moltes de les persones que han patit un ictus apareix en el moment de la reincorporació laboral, ja que pot ser que l’ictus hagi afectat una funció que sigui fonamental per la feina, com li va passar al Carlos Sanz, que era conductor d’ambulàncies, o a l’Olivia Rueda, que era realitzadora de televisió i l’ictus li va afectar a la parla… Tots els assistents que van explicar la seva experiència van coincidir a dir que “si tens una discapacitat física, generalment a la feina t’ho adapten, però si tens una discapacitat que no es veu o emocional, les empreses acostumen a ser molt poc empàtiques”.  En aquest aspecte, una treballadora social de la Fundació Ictus va apuntar que “cada vegada es produeixen més ictus en persones molt joves, que estan en edat laboral, i treballem per a que aquest ‘divorci’ social que suposa l’ictus per a la persona afectada sigui més fàcil, i que la gent es pugui reincorporar mitjanament a la seva vida anterior”.

    Les xifres de l’ictus

    Carlos Molina, neuròleg i cap de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, explica que “l’ictus és una alteració de la circulació cerebral que apareix de forma sobtada, brusca, i que afecta les funcions cerebrals. Pot ser degut al trencament d’una artèria i en aquest cas parlaríem d’una hemorràgia cerebral, o bé perquè es tapona aquesta artèria, que és la forma més freqüent d’ictus, i en aquest cas parlaríem d’un infart cerebral o isquèmia cerebral”. I l’Ictus, tot i que es pot prevenir controlant la hipertensió arterial, la diabetis, l’obesitat, el colesterol alt o el sedentarisme, és una malaltia que no té edat, que pot afectar tant a homes com a dones i que és molt freqüent. Segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aquesta malaltia afecta cada any 15 milions de persones d’arreu del món, i s’estima que afectarà una de cada quatre persones al llarg de la seva vida.  Per això, cada 29 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Ictus, una iniciativa impulsada des de l’Organització Mundial de l’Ictus (WSO) per sensibilitzar la població en relació amb la prevenció i el tractament d’aquesta malaltia, que és considerada la segona causa de mort arreu del món.

    A l’estat espanyol és la primera causa de mort en dones a Espanya i la segona en homes, i cada any, entre 110.000 i 120.000 persones pateixen un ictus, la meitat dels quals queden amb seqüeles incapacitants. Es calcula que cada sis minuts es produeix un ictus a Espanya i, en els darrers anys, el nombre d’ictus en persones d’entre 20 i 64 anys ha augmentat un 25%, mentre que en persones de més de 65 anys s’ha incrementat un 5%. Ja més concretament a Catalunya, cada any hi ha al voltant de 13.000 ictus, i unes 5.200 persones (el 40%) el sobreviuen amb conseqüències que afecta el seu dia a dia.

    La primera comunitat virtual

    Coincidint amb el Dia Mundial de l’Ictus, la Fundació Ictus de Catalunya va posar en marxa el 27 d’octubre la primera comunitat virtual ictus, adreçada a les persones que han patit aquesta malaltia i al seu entorn (familiars, persones cuidadores, professionals,…). És la primera iniciativa d’aquestes característiques a l’estat espanyol i neix amb l’objectiu de convertir-se en un espai participatiu, amb informació generada per la mateixa comunitat, i pretén donar més visibilitat a la malaltia i al seu procés de superació un cop els pacients reben l’alta mèdica, especialment quan es manifesten seqüeles discapacitants.

    En aquest espai digital, els usuaris podran formular preguntes i compartir experiències des de casa i de manera anònima (si ho prefereixen). La plataforma també compta amb un espai fòrum on els usuaris podran interactuar i compartir informació, dubtes i experiències, així com qüestions i inquietuds sobre la vida després d’un ictus. Els usuaris també podran escriure i compartir un diari personal on relatar les seves vivències i reflexions personals, ja sigui en primera persona o des de la perspectiva de familiar o de persona cuidadora. Aquesta nova eina digital es pot trobar a la següent adreça: https://www.fundacioictus.com/comunitat/

  • La Vall d’Hebron impulsa un programa per millorar el tractament d’ictus a Camerun

    El neuròleg Jesús María Juega Mariño, juntament amb altres especialistes de la seva unitat, participa en una iniciativa que acull i forma a un sanitari camerunès, Earnest Nshukwi, en diverses tècniques d’ecografia ecodoppler (troncs supraaòrtics, ecodoppler transcraneal i estudis d’ecografia cardíaca) per al tractament de pacients amb ictus.

    El Dr. Juega va treballar en terreny l’estiu passat visitant l’Hospital St. Vincent de Paul, on treballa l’Earnest. A través de l’intercanvi —posteriorment va ser el camerunés qui va estar a Barcelona—, es pretén enriquir les xarxes de suport i la garantía d’un accés a la salut més igualitari. L’entrevistem per conèixer millor la proposta.

    En què consisteix el programa de formació de l’Hospital Vall d´Hebron en el qual participes?

    El programa de formació en què col·laborem juntament amb la fundació Recover se centra en la formació de personal local de zones en desenvolupament. L’objectiu és impulsar programes sostenibles emprant els recursos actualment disponibles al seu centre d’origen, per tal de potenciar la promoció de la salut de patologies no transmissibles amb alta incidència a la seva comunitat.

    Per això s’ha dissenyat un programa de formació per a la capacitació en el cribratge diagnòstic i interpretació i imatges d’ecografia focalitzada de troncs supraaòrtics, ecografia transcranial i ecoscòpia cardíaca. Hem format durant dues setmanes l’Earnest, un tècnic en imatge que habitualment realitza ecografies ginecològiques, perquè pugui aprofitar els recursos ja disponibles al seu centre de l’Hospital St Vicent de Paul a Dschang (regió oest del Camerun). Amb aquestes formacions, la idea és que sigui capaç d’identificar lesions d’alt risc de patologia carotidea extracranial mitjançant ecodoppler, troncs supraaòrtics, estudis transcranials encaminats a la detecció de patologia intracranial i la detecció de fonts cardioembòliques majors mitjançant ecocardioscòpia focalitzada.

    L’objectiu és impulsar programes sostenibles emprant els recursos actualment disponibles al seu centre d’origen

    Quins són els avantatges de les tècniques ecodoppler en el tractament de pacients amb ictus?

    Les ecografies en general són tècniques altament disponibles a diversos països del continent africà, aquest és probablement el seu major atractiu, són dispositius que s’empren de manera habitual en centres intermedis per a estudis giencològics o de patologia abdominal. Un mateix dispositiu ecodoppler, afegint sondes de diferents característiques, permet realitzar estudis de diferents estructures i òrgans. Es tracta de proves que es poden realitzar a la capçalera del pacient, no són invasives, es poden repetir tantes vegades com es vulgui sense generar radiació.

    D’aquesta manera una sonda d’ecografia lineal d’alta freqüència permet realitzar l’estudi d’artèries grans superficials, això ens permet estudiar les artèries caròtides i vertebrals (que són els troncs que proveeixen circulació al cervell). Avaluem la integritat i morfologia de les artèries mitjançant ecografia 2D i a més fem anàlisis del flux arterial mitjançant traducció del senyal doppler, que ajuda a identificar artèries estretes que poden generar un potencial embolisme cerebral. Per això s’anomenen tècniques eco–doppler. Així mateix, emprant sondes de baixa freqüència, podem analitzar estructures més profundes podent fer estudi ecodoppler de circulació intracranial i estudis focalitzats de patologia cardíaca. És per això que amb tècniques ecodoppler podem avaluar les principals estructures de les quals depèn la circulació cerebral, és a dir, el cor i les artèries supraaòrtiques. Identificar malalties significatives en l’estructura o funció cardíaca permet derivar a especialistes per optimitzar la medicació i evitar complicacions majors com ictus o fallada cardíaca. Identificar lesions significatives caròtides permet també derivar a especialistes per plantejar reparació quirúrgica i optimitzar la medicació.

    Un mateix dispositiu ecodoppler, afegint sondes de diferents característiques, permet realitzar estudis de diferents estructures i òrgans

    Abans de l’estada de Nshuwki a la Vall d’Hebron, vostè va anar a l’hospital St. Vincent de Dschang. Quina és la situació allà?

    L’estiu passat vaig anar a fer una campanya de neurologia general en consultes externes, a més de valorar pacients a urgències i de visitar les regions de referència de la zona.

    La càrrega de malalties neurològiques globalment està augmentant, i a Àfrica en particular. No obstant això, hi ha poca gent entrenada per abordar aquestes patologies. Camerun té una ràtio estimada d’un neuròleg per cada milió d’habitants. Aquesta ràtio tan baixa està a més associada a una distribució desigual d’especialistes. El 80% dels neuròlegs exerceixen a les dues grans ciutats del país, Yaoundé i Douala.

    La càrrega de malalties neurològiques globalment està augmentant, i a Àfrica en particular

    El sistema sanitari de la regió oest del Camerun està molt fragmentat, sense un referent institucional, no hi ha dades de vigilància epidemiològica ni de control de factors de risc vascular. A l’hospital que vaig visitar no hi ha protocols extra ni intrahospitalaris de les patologies neurològiques més freqüents (ictus i epilèpsia) i l’accés a la medicació i al tractament depèn majoritàriament dels recursos familiars.

    Hi ha un neuròleg a l’hospital provincial de Bafoussam (CHR) referència a la regió oest del Camerun, on hi ha una àrea de cures intensives, però no es desenvolupen campanyes d’educació i conscienciació d’hàbits saludables, ni d’identificació d’ictus en l’àmbit extrahospitalari. Als centres grans com CHR el temps mitjà des de patir un ictus fins a ser atesos és d’unes 72 hores, cosa que provoca alta taxa de mortalitat i de discapacitat atès que l’ictus és una patologia temps dependent i no se subministren tractaments de reperfusió cerebral ni hi ha desenvolupades unitats d’ictus. Pel que fa a neurologia general hi ha una alta prevalença d’encefalopatia neonatal, trastorn del desenvolupament i epilèpsia infantil.

    L’únic tractament proporcionat als pacients de manera gratuïta en estar subvencionat per programes internacionals és el del control del VIH/SIDA i de control de la tuberculosi.

    Quins són els recursos de què disposen a l’hospital St. Vincent de Dschang?

    Dins aquest difícil context, l’organització de l’hospital St Vicent disposen de recursos rellevants com són laboratori general, quiròfan per a cirurgies urgents i atenció a gestants, disposen d’atenció a pediatria, urgències generals, atenció a malalties psiquiàtriques, atenció de patologia oftalmològica, campanyes i atenció estable d’otorrinolaringologia. Un cop al mes, el neuròleg de l’hospital provincial de CHR va a passar consulta de neurologia general a l’hospital St Vicent de Paul.

    Manquen de scanner (TAC) o ressonància, sí que disposen d’ecografia que habitualment empren per a gestants i dolors abdominals. El TAC més proper és a dues hores i mitja amb cotxe (hospital CHR) i el preu de cada estudi fa que el seu ús sigui limitat.

    Quines són les principals dificultats amb què es podrà enfrontar Nshuwki a l’hora d’aplicar al seu hospital els coneixements adquirits al programa de formació?

    Earnest Nshuwki és tècnic d’imatge i s’ha entrenat per realitzar les exploracions d’ecografia i dins d’ells els estudis de troncs supraaòrtics, transcranial i ecoscòpia focalitzada.

    Les ecografies són tècniques operador dependent, el repte és mantenir un grau d’entrenament continu i d’una xarxa de suport en la interpretació d’imatges juntament amb la col·laboració de la radiòloga del seu centre, i a través de plataforma de telemedicina i de suport clínic amb la resta de metges de l’Hospital St Vicent. La realització d’estudis de prevenció primària pot ser una manera de mantenir-se entrenat i de poder compartir les seves destreses amb altres sanitaris que es vulguin entrenar.

    La realització d’estudis de prevenció primària pot ser una manera de mantenir-se entrenat i de poder compartir les seves destreses

    Com podria millorar la vida dels pacients de St.Vincent de Dschang la formació de Nshuwki? Quins són els vostres objectius amb aquest programa formatiu?

    La idea és que els professionals sanitaris de la zona puguin desenvolupar programes sostenibles destinats a la promoció de la salut de patologies prevalents a la seva comunitat i amb els recursos disponibles el seu centre d’origen.

    Amb tot plegat, es podrà identificar patologies relacionades amb els ictus a la regió Oest del Camerun mitjançant la capacitació del personal sanitari local per a una interpretació diagnòstica correcta d’imatges d’ecografia de troncs supraaòrtics, ecografia transcranial i ecoscòpia cardíaca. Amb aquest fet, es pretén reduir la mortalitat i la morbiditat arran de la identificació de pacients que es beneficiïn del programa de cribratge d’estudis d’ecografia focalitzats.

    Es pretén reduir la mortalitat i la morbiditat arran de la identificació de pacients que es beneficiïn del programa de cribratge d’estudis d’ecografia focalitzats

    Altres objectius més concrets són desenvolupar un registre de pacients estudiats amb ecografia al seu centre d’origen amb la identificació de patologies prèviament definides, i fer un treball coordinat entre els metges generalistes i infermers de l’hospital St Vicent de Paul i el neuròleg que visita eventualment aquestes institucions. Aquest equip podrà implementar mesures de prevenció, detecció primerenca i tractament dirigit per als pacients que presenten risc o hagin patit un ictus. També es planteja la realització de base de dades exportable, el registre d’estratègies encaminades a control de risc vascular en especial el control de la hipertensió arterial a la seva institució d’origen amb suport a distància a la plataforma de Telemedicina de Fundació Recover. Tot això, sota el context concret: la identificació de problemes, biaixos, desafiaments per adaptar els protocols en funció de recursos financers i establiment protocols pragmàtics ajustats a realitat local.

  • Fins a un 50% de les persones amb una malaltia neurològica pateixen també depressió

    Entre un 30 i un 50% de les persones que tenen una malaltia neurològica pateixen també depressió. Això és molt superior a l’índex de depressió de la població en general, que té una prevalença del 10% al 12% en el cas dels homes i del 20% al 25% entre les dones.

    Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe ‘Depressió i Neurologia’ que ha presentat la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) durant la seva LXXIV Reunió Anual celebrada a Sevilla del 15 al 19 de novembre. En ell, destaca que la taxa de depressió en persones que han sobreviscut a un ictus és vuit vegades superior a la població en general, la possibilitat de desenvolupar depressió en epilèpsia és de tres a vuit vegades superior, i la prevalença entre les persones amb migranya és el doble.

    A més, el 65% de les persones amb esclerosi múltiple, el 50% amb Alzheimer, el 40% amb Parkinson i el 80% amb ELA presenten símptomes de depressió en diferents graus.

    Un risc 10 vegades superior de morir per ictus

    El president de la SEN, José Miguel Láinez, assegura que “les malalties neurològiques són la principal causa de discapacitat i la segona causa de mort en el món, i la depressió és una comorbiditat que està present en la majoria d’elles”. “A menor simptomatologia depressiva, millor serà la resposta a certs tractaments i millor serà la percepció que té el pacient neurològic sobre la seva qualitat de vida”, afegeix.

    Roda de premsa de la reunió anual de la SEN

    L’informe demostra que les persones que pateixen malalties neurològiques i depressió tenen un risc fins a 10 vegades més gran de morir per ictus, el doble de risc de desenvolupar una epilèpsia farmacoresistent i un nivell de deteriorament cognitiu més elevat davant malalties com el Parkinson, l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. També fa augmentar la intensitat dels atacs de migranya i els brots d’esclerosi múltiple.

    Suïcidis

    L’estudi posa de manifest la vinculació entre la depressió i la conducta suïcida: en els últims 10 anys, els intents de suïcidi entre les persones que pateixen trastorns neurològics ha passat del 3% a l’11%, sobretot entre les que tenen epilèpsia, esclerosi, migranya, Alzheimer, malaltia de Huntington, ELA o Parkinson.

    “La depressió no sempre es diagnostica en els pacients neurològics d’una manera adequada, perquè les manifestacions clíniques de la depressió en els pacients neurològics poden ser diferents de les habituals i es poden arribar a confondre amb els símptomes de fatiga, alteració de la son, apatia, dèficits cognitius…”, adverteix Láinez.

    A Espanya, el suïcidi és la principal causa de mort violenta, superant des de l’any 2009 les defuncions per accidents de trànsit. La depressió és un clar factor de risc de suïcidi, i pot arribar a augmentar el risc fins a 20 vegades. Segons alerta la SEN, fins a un 15% de les persones amb depressió se suïciden.

    La depressió com a factor de risc

    Així com les persones que pateixen malalties neurològiques o neurodegeneratives tenen més riscos de tenir depressió, a l’inrevés també passa: la depressió és un factor de risc a l’hora de patir ictus, epilèpsia, migranya crònica, Parkinson o Alzheimer.

    En aquest sentit, qui ha patit depressió té el doble de possibilitats de tenir epilèpsia o demència, el triple de desenvolupar Parkinson i una “altíssima possibilitat” de patir la primera crisi de migranya.

    Conclusions de la SEN

    Per tot això, l’informe sosté que “la depressió és un procés que s’observa més freqüentment en persones amb malalties neurològiques que en la població general” i conclou que influeix en l’evolució de les malalties neurològiques i en resposta de les persones als tractaments.

    Tot i la freqüència de la depressió, “no sempre es diagnostica d’una manera adequada” perquè els símptomes es poden confondre amb els de la malaltia neurològica, per la qual cosa “és molt important que els neuròlegs detectin i tractin adequadament la depressió en els pacients neurològics per millorar la seva qualitat de vida”.

  • 120.000 persones estan en risc de patir una discapacitat cerebral a Espanya

    Més de 120.000 persones a Espanya estan en risc de viure amb discapacitat o morir aquest any per no cuidar la salut cerebral. És una afirmació de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), que argumenta que hi ha prop de 20 milions de persones de més de 50 anys i, a partir d’aquesta edat, més de la meitat pateix una malaltia crònica.

    Segons dades de la SEN, les malalties neurològiques són les responsables del 44% de la discapacitat per malalties cròniques.  El vicepresident de l’entitat, el doctor Jesús Porta, afirma que “a mesura que fem anys, més gran és la possibilitat que patim algun tipus de malaltia neurològica crònica, ja que l’edat és un dels factors de risc que amb més freqüència s’associa a l’aparició d’aquestes malalties”.

    Per al doctor, si bé no es pot modificar l’edat, sí es poden canviar hàbits quotidians per evitar factors de risc: “Està comprovat que portant hàbits de vida cerebro-saludables es podrien prevenir moltes malalties neurològiques. Per exemple, fins al 90% dels casos d’ictus o més del 30% dels casos d’Alzheimer i epilèpsia es podrien arribar a evitar –la qual cosa suposaria reduir en més de 120.000 els nous casos que es produeixen cada any a Espanya, només d’aquestes tres malalties– si la població comença a prendre consciència sobre la importància que té cuidar el nostre cervell”.

    Amb aquest objectiu, la SEN celebra la Setmana del Cervell del 31 d’octubre al 4 de novembre, una iniciativa que va sorgir fa més de 10 anys. El president de la SEN, el doctor José Miguel Láinez, remarca que “una de les claus a l’hora de prevenir l’aparició de malalties neurològiques és fomentar la reserva cognitiva, és a dir, estimular el cervell amb activitats que ajuden a augmentar la connectivitat entre neurones”, entre les quals cita llegir, estudiar, socialitzar i jugar. “Igual que tots sabem que és necessari dedicar temps a fer exercici per millorar la nostra salut corporal, tots hauríem de saber també que hem de dedicar temps a millorar la nostra salut cerebral”.

    Altres factors involucrats en l’aparició de malalties neurològiques són la inactivitat física, el tabaquisme, la hipertensió, l’alcohol, la depressió, la diabetis o la contaminació de l’aire. “Evitant aquests factors, seguin la dieta mediterrània, intentant tenir un bon estat anímic i buscant la socialització, estarem ajudant a reduir la prevalença i progressió de moltes malalties neurològiques”, comenta el doctor Porta.

    Segons explica la SEN en un comunicat, les malalties neurològiques són responsables del 23% dels anys de vida perduts per mort prematura i del 19% de les malalties que es produeixen cada any a Espanya. Per a Láinez, “tenint en compte que s’estima que el 2050 més del 30% de la població espanyola tindrà més de 65 anys, si no es prenen mesures, el nombre de pacients amb malalties neurològiques augmentarà de forma molt considerable”.

    Les previsions apunten que el 2050 es triplicarà la incidència d’Alzheimer i en els pròxims deu anys augmentaran un 45% les morts per ictus. Entre les malalties més conegudes, també figuren el Parkinson, l’ELA, la migranya, l’esclerosi múltiple i la demència frontotemporal.

    Aquests són els set consells de la SEN per mantenir un cervell sa:

    • Fer activitats que estimulin l’activitat cerebral i et mantinguin mentalment actiu, com llegir, escriure, memoritzar números de telèfon, participar en jocs de taula, fer activitats manuals, completar mots encreuats i practicar un nou idioma.
    • Fer algun tipus d’activitat física de manera regular, sigui un esport o caminar com a mínim 30 minuts al dia.
    • Potenciar les relacions socials i afectives, evitant l’aïllament social i l’estrès.
    • Seguir una dieta equilibrada, tot oblidant-nos de l’excés de greixos animals i de sal, i potenciant el consum de fruites i verdures.
    • Portar hàbits de vida saludables sense consum d’alcohol, tabac i drogues, i dormint 8 hores.
    • Controlar la hipertensió, que és un dels principals factors de risc de malalties cerebrovasculars com l’ictus.
    • Protegir el cervell de possibles agressions físiques exteriors fent servir el cinturó de seguretat en els vehicles i el casc quan es viatgi en moto.

     

  • Les morts per ictus augmentaran un 45% a Europa en 10 anys

    Les morts per ictus augmentaran un 45% a Europa en els propers 10 anys i les discapacitats per aquesta malaltia s’incrementaran en un 25%, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) fetes públiques amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus el 29 d’octubre.

    Al conjunt del planeta, es preveu que més de 12 milions de persones patiran un ictus i 6,5 milions moriran per aquesta malaltia. Només a Espanya, unes 110.000 persones pateixen un ictus cada any, el 15% dels casos acaben en mort i un 30% queda en situació de dependència funcional.

    A Espanya, l’ictus és la primera causa de mortalitat en les dones i la segona en els homes, a més de ser la primera causa de discapacitat tant per a ells com per a elles, de manera que més de 350.000 persones tenen algun tipus de limitació a causa d’aquesta malaltia.

    La coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN, la doctora Mar Castellanos, assenyala que “l’ictus es produeix com a conseqüència de l’alteració del flux sanguini que arriba al cervell. En més del 80% dels casos, la causa és l’obstrucció d’algun dels vasos que subministren sang al cervell, generalment per un coàgul: és el que es denomina ictus isquèmic. Però també pot produir-se pel trencament en algun d’aquests vasos: és el que anomenem ictus hemorràgic”.

    L’ictus és una emergència mèdica perquè com més ràpid s’accedeixi a la detecció i es facin les proves, més fàcil serà trobar el tractament adequat i més augmenten les possibilitats de sobreviure sense seqüeles importants. S’estima que 1 de cada 4 persones adultes patirà un ictus durant la seva vida, però a Espanya només la meitat de la població sabria reconèixer els símptomes.

    Signes d’alerta

    Entre aquests símptomes, trobem la pèrdua brusca de força o sensibilitat en una part del cos, que acostuma a ser una meitat del cos, la cara o les extremitats. També hi ha les dificultats per parlar o entendre el llenguatge, la pèrdua ràpida de visió, la descoordinació o el desequilibri o mals de caps molt intensos.

    Segons explica Castellanos, “generalment es produeixen de forma brusca i inesperada i, tot i que habitualment els pacients acostumen a experimentar diversos d’aquests símptomes, només amb identificar un d’ells és motiu suficient perquè truqui al 112”. Per aquest motiu, la campanya del Dia Mundial de l’Ictus se centra en augmentar el coneixement d’aquests senyals entre la població.

    El 60% dels casos d’ictus es produeixen en persones de menys de 70 anys, i el 16% en persones de menys de 50 anys. Entre els factors de risc, hi ha la pressió arterial alta, el tabaquisme, la inactivitat física, la dieta poc saludable, l’obesitat, el consum excessiu d’alcohol, la genètica i l’estrès. Segons els experts, controlant adequadament els factors de risc modificables es podria prevenir fins a un 90% dels casos d’ictus.

    Només sobreviure no és un èxit

    Per part seva, el cap de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, el doctor Joan Martí-Fàbregas, remarca que “l’èxit en ictus no només és sobreviure, sinó fer-ho amb qualitat de vida, de manera que els pacients tornin a ser funcionalment dependents”.

    Martí-Fàbregas: “L’èxit en ictus no només és sobreviure, sinó fer-ho amb qualitat de vida» | Cedida

    “Quant més aviat arriba el pacient a l’hospital, més podem fer per ell. Hem de poder revertir el procés i evitar possibles seqüeles per assolir una màxima capacitat de recuperació, és a dir, que el pacient torni a fer tot el que feia abans a nivell laboral, social, personal… Sobreviure no és un èxit, sí fer-ho amb qualitat de vida”, afegeix.

    Per al doctor, és essencial tenir un equip d’experts de diferents branques, com ara infermeria, urgències, fisioteràpia i logopèdia i, en aquest sentit, posa en valor la Comissió Multidisciplinària de l’Ictus del centre hospitalari, així com el protocol d’actuació urgent Codi Ictus compartit per 29 hospitals catalans.

    Martí-Fàbregas també aposta per la prevenció i factors que es poden canviar, com el sedentarisme, el tabaquisme, la hipertensió arterial o l’obesitat.

  • El nombre de casos que es produeixen a l’any per ictus i la seva mortalitat s’incrementarà més d’un 35% en els pròxims 15 anys

    Avui, 29 d’octubre, es commemora el Dia Mundial de l’Ictus, una malaltia cerebrovascular que constitueix la primera causa de discapacitat adquirida en l’adult i la segona de demència després de la malaltia d’Alzheimer. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any, unes 120.000 persones pateixen un ictus a Espanya i es preveu que aquesta xifra s’incrementi un 35% en 2035 degut, en gran part, a l’augment de l’esperança de vida de la població.

    L’ictus és, a més, la primera causa de mortalitat en la dona i la tercera en l’home al nostre país. Actualment, a Espanya, cada any, moren unes 27.000 persones a causa de l’ictus, una xifra que també es preveu que s’incrementi un 39% en 2035.

    Però també, s’estima que dos de cada tres persones que sobreviuen a un ictus presenten algun tipus de seqüela, en molts casos discapacitants. Segons dades de l’Atles d’Ictus a Espanya 2019, elaborat pel Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN juntament amb Bristol Myers Squibb i Pfizer, el 59% dels pacients que han tingut un ictus tenen problemes per a realitzar les seves activitats quotidianes, més d’un 62% tenen problemes de mobilitat, un 64% sofreixen dolor i malestar i un 36% percep el seu estat de salutació com a dolent o molt dolent.

    «Segons dades de l’Atles Nacional de l’Ictus, actualment més de 650.000 espanyols s’han vist afectats per un ictus i d’elles uns 350.000 presenten alguna limitació en la seva capacitat funcional com a conseqüència d’aquest. I si comparem les seqüeles d’aquesta malaltia amb les d’altres malalties cròniques, les persones que han patit un ictus tenen una pitjor percepció del seu estat de salut, presenten un major risc de problemes mentals i es veuen més afectats en les diferents dimensions de la qualitat de vida, especialment en aquelles referents a la mobilitat, la realització d’activitats quotidianes i en la sensació de dolor o malestar», comenta la Dra. María Alonso de Leciñana, Coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

    Dos de cada tres persones que han patit un ictus a Espanya tenen més de 65 anys. I són precisament aquest grup de pacients els que presenten amb major freqüència dificultats per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària després de l’ictus. El 44% de les persones majors de 65 anys que han sofert un ictus té dificultats per a dutxar-se o banyar-se sense ajuda i el 56% per a fer tasques domèstiques lleugeres. Uns percentatges que gairebé dupliquen als d’altres malalties cròniques, tumors, o accidents. Així mateix, l’ictus s’associa a major discapacitat en les dones.

    «No obstant això, encara que l’edat és un factor de risc important, l’ictus no sols afecta les persones majors. En les últimes dues dècades han augmentat un 25% el nombre de casos entre persones en edats compreses entre els 20 i 64 anys i un 0,5% dels casos es donen en persones menors de 20 anys», destaca la Dra. María Alonso de Leciñana.

    A Espanya, el cost total mitjà per pacient que ha sofert un ictus és de 27.711 € a l’any, dels quals el 67% correspondrien a costos directes no sanitaris, el 31% a costos directes sanitaris i el 2% restant a costos indirectes. El cost total dels nous casos d’ictus a Espanya suposaria cada any 1.989 milions d’euros, sent gran part d’aquestes despeses assumides per la família. Només el 10% dels pacients amb discapacitat per ictus reben alguna prestació econòmica.

    «El que sembla clar és que, a pesar que en els últims anys ha disminuït la mortalitat i també la incidència d’ictus gràcies a la prevenció, detecció precoç i millora de l’atenció neurològica especialitzada amb el desenvolupament de les Unitats d’Ictus, l’augment de l’esperança de vida i les previsions d’envelliment de la població farà que les xifres d’afectats tornin a augmentar. Això justifica la necessitat d’optimitzar l’assignació de recursos per a la prevenció, el tractament i la rehabilitació dels pacients amb ictus, per a reduir l’impacte d’aquesta malaltia», assenyala la Dra. María Alonso de Leciñana.

    I és que, la prevenció dels factors de risc modificables d’aquesta malaltia i el tractament d’aquests, és la mesura més efectiva per a la reducció de nous casos. Ja que almenys un 80% dels casos d’ictus, o fins i tot un 90%, podrien evitar-se eliminant el consum de tabac i alcohol, portant una dieta adequada, realitzant exercici físic, evitant el sedentarisme i l’obesitat, o amb un tractament i seguiment adequat de malalties com a hipertensió arterial, diabetis, hipercolesterolèmia, fibril·lació auricular o altres malalties vasculars.

  • El temps, l’atenció especialitzada i l’actitud posterior: claus per superar un ictus

    La Josepa Forn va estudiar psicologia i pedagogia i treballava en el món de l’educació especial. D’un dia per l’altre va patir un ictus i la seva vida va canviar dràsticament. Explica que va passar per diferents estats per acostumar-se a la seva nova realitat però que si ha tirat endavant ha estat gràcies als professionals i a tots aquells que han estat al seu costat però també, i sobretot, a l’actitud.

    «Jo no podia moure el costat esquerre, però avui puc jugar amb els meus néts i ser feliç. És molt important l’actitud. Vaig passar per una depressió molt forta perquè passar de poder-ho fer tot, ser una persona molt activa, ser autònoma, treballar, i més si, com a mi, la teva professió t’agrada, a no poder fer res i haver de prejubilar-te és molt dur». Forn, ha explicat la seva experiència durant l’acte ‘L’Ictus: l’estat de la qüestió. El mèdic i el pacient’ que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès i va ser el primer dels tres debats que es realitzaran dins el cicle ‘Sanitat: l’estat de la qüestió’. Un cicle on es parlarà amb metges i pacients sobre les tres principals causes de mortaldat a Catalunya: Ictus, cardiopaties i càncer.

    En aquesta primera ponència Josepa Forn, pacient d’èxit, ha volgut deixar clar que malalties com l’Ictus es pot tirar endavant. De fet, en patir l’ictus, i retornant a la idea de l’actitud que compartia, recorda que si bé al principi la dutxaven en una llitera, després va demanar que la dutxessin dreta i en uns dies ja va demanar un caminador. Així, més enllà d’una rehabilitació necessària, cal mostrar-se predisposat i, segons Forn, feliç. Aquesta és la idea que ha volgut transmetre amb el seu llibre «Donant un xic de felicitat», que va escriure després de realitzar un curs d’escriptura i un altre de teologia.

    A part de l’actitud posterior calen dos elements indispensables per actuar davant un ictus: el temps i l’atenció especialitzada. Per parlar sobre això, l’acte va comptar amb la presència del doctor José Álvarez Sabin, cap del servei de neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Álvarez, a més de ser el doctor de Josepa Forn, també ha format part de múltiples grups de treball i comitès i ha coordinat el grup de treball ‘Malalts amb ictus’ i diversos protocols i guies de pràctica clínica.

    Des d’aquest coneixement, Álvarez ha explicat en què consisteix un ictus i els tipus que hi ha. Dades que ha volgut ressaltar de l’estat actual de l’ictus, situen aquesta malaltia com la segona causa de mort i la primera en dones. A més, és la primera causa de discapacitat, la segona de demència – sent un factor de risc d’Alzheimer-, la primera causa d’epilèpsia i una important causa de depressió. Per altra banda, per l’entorn immediat, el 80% de les persones que han patit un ictus necessiten un cuidador. Un 35% de les persones que assumeixen aquest rol són persones en actiu. D’aquestes, 3 de cada 10 han de deixar de treballar. L’impacte d’un ictus té doncs també un impacte social important.

    Álvarez ha explicat també durant la seva ponència que, donat que l’esperança de vida s’ha doblat en l’últim segle, l’ictus cada cop serà més freqüent. De fet, una de cada cinc persones majors de 45 anys patiran un ictus al llarg de la seva vida. L’ictus augmentarà en un 34%, les seqüeles un 25% i la mort un 45%, ja que hi haurà més volum de població en edat de patir-ne.

    Davant d’això, Álvarez no ha parat de repetir una paraula al llarg de tota la seva ponència: temps. I és que per cada minut que el cervell està mal irrigat es perden dos milions de neurones. Ser-hi a temps és doncs fonamental, ja que a més fins a les 24 hores hi ha una operació clau que acostuma a ser d’èxit. Aquesta consisteix a introduir un catèter que creua el coàgul que ha obturat l’arteria que està impedint que la sang circuli bé pel cervell. Es desplega aleshores una malla i, aquesta, després, en ser estirat el catèter, arrossega el coàgul i desobtura el pas.

     L’Ictus: 21 segles d’història

    El doctor Álvarez també  ha volgut la seva ponència per explicar què és, com actua, com es prevé i com es tracta l’ictus per explicar els seus orígens. Situa els primers coneixements sobre l’ictus en l’època d’Hipòcrates, 500 anys abans de Crist. Aleshores l’anomenaven apoplexia i volia dir colpejat violentament. Aleshores es creia el cervell com un òrgan desproveït de sang i es van trigar més de 21 segles en trencar amb això.

    L’any 1628, Harvey va descriure la circulació de la sang però no és fins 30 anys després que Wepfer descriu la circulació cerebral. El 1761, Morgagni va distingir dos tipus d’apoplexia i, 100 anys després, l’any 1856, Virchow diferencia la trombosi de l’embòlia. És finalment a l’any 1968 quan es parla per primera vegada d’ictus però fins l’any 1977 no es considera com tractable.

     

  • Especialistes en neurologia i radiologia busquen les causes de l’ictus mitjançant arteriografies cerebrals

    Professionals dels camps de la neurologia i la radiologia han realitzat la primera arteriografia cerebral, una prova diagnòstica, per saber la causa de l’ictus en un determinat tipus de pacient. Ho han dut a terme en una sala equipada per fer neuroradiologia intervencionista a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta.

    La realització d’aquesta primera arteriografia cerebral pressuposa incorporar una nova prestació a la carta de serveis del Trueta, que és el centre de referència en el tractament de l’ictus a la Regió Sanitària Girona. Per aquest motiu, s’ha creat una unitat funcional en la qual intervenen professionals dels dos serveis implicats en el procediment.

    Aquesta incorporació al Hospital Dr. Josep Trueta permetrà acabar amb les derivacions de pacients a Barcelona per realitzar-hi aquestes proves. Que es puguin dur a terme arteriografies cerebrals també a Girona estalviarà derivar un centenar de pacients a l’any.

    El Servei de Neurologia del Trueta atén més de 1.000 ictus cada any, dels quals necessiten ingressar a la Unitat d’Ictus entre 500 i 600 pacients. Un 70% d’aquests pacients són autònoms al cap de tres mesos.

    A més, l’any 2016 també es van tractar 149 pacients amb fibrinòlisi. És a dir,  amb degradació de les xarxes de fibrina formades en el procés de coagulació sanguínia, evitant la formació de trombes. Aquesta xifra representa un 30% de tots els pacients que ingressen, una dada que és també el percentatge més elevat de tots els hospitals de Catalunya.

    Des del Servei Català de la Salut asseguren que el subministrament d’aquest tractament permet que en el 51% dels casos els pacients siguin asimptomàtics al cap de tres mesos d’haver patit l’infart cerebral. Els pacients que no responen als tractaments intravenosos i que compleixen uns determinats criteris són derivats a Bellvitge, Vall d’Hebron o Germans Trias i Pujol per rebre tractament endovascular, donat que actualment són els hospitals autoritzats per donar aquest tipus de tractament.

    Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. Els ictus poden ser de dos tipus: hemorràgics, quan hi ha el trencament d’una artèria, o isquèmics, quan es produeix una oclusió d’una artèria. A la demarcació de Girona s’estima que cada any 1.700 persones pateixen un infart cerebral o ictus isquèmic, que representen el 80% dels ictus totals. El tractament de l’ictus isquèmic en fase aguda pot requerir tractament fibrinolític, tractament endovascular –que actualment es deriva a Barcelona– i/o ingrés en una unitat d’ictus.

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la malaltia cerebrovascular representa la segona causa de mort i la primera d’invalidesa en els adults dels països occidentals. Els símptomes d’un ictus depenen de l’àrea del cervell que es vegi afectada però en general es produeixen de forma brusca i inesperada.

  • La prevenció dels factors de risc i un estil de vida saludable evitarien un 90% de casos d’ictus

    El 29 d’octubre es celebra el Dia Mundial de l’Ictus. En paraules de la Dra. María Alonso de Leciñana, Coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), un ictus és «un trastorn brusc en la circulació sanguínia del cervell que pot ser produït per oclusió arterial (el 85% dels casos) o per hemorràgia (el 15%)».

    Ara per ara, l’ictus és la segona causa de mort a l’estat espanyol, la primera causa de discapacitat adquirida en l’adult i la segona de demència. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any 110.000-120.000 persones pateixen un ictus a l’estat, dels quals a un 50% els hi queden seqüeles discapacitants o moren. A més, 330.000 espanyols presenten alguna limitació en la seva capacitat funcional per haver patit un ictus.

    En els últims 20 anys, la mortalitat i discapacitat per ictus ha disminuït però l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima en què els propers 25 anys la seva incidència s’incrementarà un 27%. És a dir, l’ictus ha disminuït per «la millora en la detecció precoç dels símptomes, en el control dels principals factors de risc i en la introducció de noves mesures terapèutiques, com les Unitats de Ictus, la trombólisis o la trombectomía mecànica» però la seva incidència segueix augmentant. Hi ha estudis que afirmen que el 90% dels casos d’ictus es podrien evitar amb una adequada prevenció dels factors de risc i un estil de vida saludable.

    Un dels factors de risc importants és l’edat, ja que la incidència de l’ictus augmenta considerablement a partir dels 60-65 anys: un 5% dels majors de 65 anys de l’estat espanyol han patit un ictus. En menor mesura però els ictus poden aparèixer a qualsevol edat: un 0,5% de tots els ictus es donen en menors de 20 anys. A més, en els últims 20 anys ha augmentat un 25% el nombre de casos de ictus entre les persones de 20 a 64 anys.

    Quins símptomes dóna un ictus?

    Els símptomes d’un ictus depenen de l’àrea del cervell que es vegi afectada però en general es produeixen de forma brusca i inesperada. Els trets més comuns que es donen podrien ser els següents:

    • Alteració brusca en el llenguatge, amb dificultats per parlar o entendre.
    • Pèrdua brusca de força o sensibilitat en una part del cos. Generalment afecta a una meitat del cos i es manifesta sobretot a la cara o a les extremitats.
    • Alteració brusca de la visió, com pèrdua de visió d’un ull, visió doble o incapacitat per apreciar objectes en algun costat del nostre camp visual.
    • Pèrdua brusca de coordinació o equilibri.
    • Mal de cap molt intens i diferent a altres maldecaps habituals.

    La Dra. María Alonso de Leciñana creu que “una de les claus per a l’èxit en l’atenció de l’ictus és la rapidesa amb la que es detecten els seus símptomes inicials i es contacta amb el sistema d’emergències. L’altra, sens dubte, és la prevenció”. Així, i com ja s’ha dit, el 90% dels casos d’ictus es podrien evitar amb una prevenció correcta. “Generar l’hàbit de control de la tensió arterial, el pes, de la cintura abdominal i dur a terme un estil de vida sa, que passa per deixar el tabac i el consum moderat d’alcohol, reduir pes, fer exercici i reduir la sal en els menjars, serien els principals consells”, aporta Alonso.

    Per rapidesa cal tenir present dues variants: l’avís i el trasllat. A Catalunya, el mecanisme és el següent: quan el SEM rep l’avís d’una persona que ha patit un ictus, l’ambulància la trasllada a un centre proper. Aquest sistema organitza l’atenció a partir del SEM i d’una xarxa de 26 hospitals amb capacitat de diagnosticar els pacients amb sospita d’ictus. A l’hospital, el diagnòstic determinarà si l’ictus l’ha causat una hemorràgia (ictus hemorràgic o vessament cerebral) o bé el taponament d’un vas sanguini del cervell (ictus isquèmic o infart cerebral).

    Dany cerebral més enllà de l’ictus

    Durant aquests dies la (Societat Espanyola de Neurologia) també ha parlat dels tumors cerebrals. Els tumors cerebrals són, després de l’ictus i dels traumatismes cranioencefàlics, la principal causa de dany cerebral adquirit i aglutinen més de 120 tipus de tumors. A Espanya es detecten a l’any al voltant de 3.000 nous casos de tumors cerebrals, segons dades de la mateixa SEN.

  • Les farmàcies prendran el pols als majors de 60 anys gratuïtament per tal de prevenir l’ictus

    L’embòlia és la primera causa de mort entre les dones i la tercera entre els homes i cada any es diagnostiquen 13.000 nous casos a Catalunya. Prop de la meitat de persones que sobreviuen, però, tenen discapacitats. Davant d’això, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha engegat una campanya sota el nom «Pren-te el pols» amb l’objectiu de poder detectar precoçment pacients que pateixen arítmia cardíaca i evitar així que arribin a desenvolupar un ictus.

    Amb aquesta detecció precoç es podrà detectar la fibril·lació auricular, una de les causes més freqüents d’arítmia cardíaca i que causa una de cada cinc embòlies. La campanya «Pren-te el pols» va dirigida a persones majors de 60 anys, que es podran prendre la tensió de manera gratuïta a 370 farmàcies d’arreu de Catalunya. «Les farmàcies comunitàries som un dels espais de salut més propers al ciutadà. Per tant, són un entorn idoni per fer arribar missatges de salut rellevants», ha afirmat Francesc Pla, vocal del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i Vicepresident del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona (COFB).

    Es calcula que a partir dels 60 anys, un 10% dels ciutadans tenen arítmia cardíaca. Quan es detecti una arítmia, es derivarà el pacient a un Centre d’Atenció Primària (CAP). «Des dels centres primaris estem convençuts que el foment de l’hàbit de prendre’s el pols farà que els professionals sanitaris puguin actuar d’una forma més eficient, ja que millorarà la prevenció, el diagnòstic i el tractament de l’arítmia» ha explicat Mariano La Figuera, metge de primària i membre de la Comissió de la Ruta FA.