Just Deploy It!

Etiqueta: ictus

  • Les dones pateixen hemorràgies cerebrals sis anys més tard que els homes

    Una investigació feta per neuròlegs de l’Hospital del Mar de Barcelona i investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) publicada a Neurology evidencia algunes diferències associades al gènere en les hemorràgies cerebrals. Dues de les diferències més destacables són, d’una banda, l’edat en què es produeix l’hemorràgia, i de l’altra, la localització de l’hematoma en el cervell.

    Mentre que de mitjana els homes pateixen les hemorràgies cerebrals als 75 anys les dones ho fan sis anys més tard, als 81. L’estudi es basa en un total de 515 pacients (245 dones i 270 homes) tractats a l’Hospital del Mar durant els darrers deu anys després de patir una hemorràgia intracerebral primària, és a dir, quan la causa de l’hemorràgia és per l’afectació directa d’un vas intracerebral. “La diferència més important és sobretot l’edat de presentació, que és un fet que també havíem observat en l’ictus isquèmic [que representa al voltant del 80-85% del total dels ictus i es produeix per l’oclusió d’una artèria cerebral]”, explica a aquest diari el doctor Jaume Roquer, cap de servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i coordinador del Grup de Recerca Neurovascular de l’IMIM.

    Un fet més curiós que han pogut observar els investigadors té a veure amb la localització de l’hematoma que presentaven els pacients de l’estudi. Si bé en els homes és més freqüent l’hematoma profund, en les dones és més comú a la zona lobular del cervell, més superficial. “No tenim una explicació per a això però hem constatat que hi ha una tendència bastant important que les dones presentin més hematomes lobars”, declara Roquer, que apunta que seria interessant trobar-ne la causa.

    Més diferències observades tenen a veure amb els factors de risc que presenten homes i dones. En el cas d’ells són més propensos a consumir alcohol o tabac -considerats dos factors de risc de patir una malaltia vascular- mentre que elles tenen menys hàbits no saludables però presenten una situació prèvia funcional més delicada, també associada al fet que estiguin en una edat més avançada en el moment de patir la malaltia. “Estem acostumats a tractar en fase aguda, amb dispositius sanitaris, pensant que homes i dones es comporten igual”, assenyala el doctor.

    Per contra, amb la recerca s’ha constatat que en altres aspectes no hi ha diferències associades al gènere. Per exemple, la severitat de les hemorràgies, el volum dels hematomes (que és el factor més important de mal pronòstic) o la mortalitat després de tres mesos és molt similar en homes i dones. L’hemorràgia intracerebral provoca la defunció del 50% de les persones afectades als tres mesos de l’episodi i, únicament el 20-25% dels pacients sobreviu mantenint una bona capacitat funcional. Així mateix, la causa més freqüent de la malaltia és la hipertensió arterial o una anomalia arterial per a tots dos sexes. De fet, la hipertensió multiplica per 6 la probabilitat de patir un ictus i entre 2 i 6 vegades la possibilitat de patir malalties en altres òrgans. Tampoc no és diferent per a homes i dones el temps transcorregut entre els primers símptomes i l’admissió hospitalària, ni la teràpia i rehabilitació rebudes a l’hospital.

  • La contaminació de l’aire es converteix en un dels principals factors de risc d’infart cerebral

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    La contaminació de l’aire s’ha convertit en un dels principals factors de risc d’accident cerebrovascular a nivell global, segons un nou estudi publicat a la revista The Lancet Neurology. Segons les dades recollides pels investigadors, gairebé un terç de la càrrega dels infarts cerebrals es va atribuir a la contaminació de l’aire. A més, entre 1990 i 2013, els accidents cerebrovasculars associats a aquesta contaminació s’han incrementat més d’un 33%.

    La mateixa Organització Mundial de la Salut ja ha alertat en diverses ocasions dels perills de la contaminació ambiental per a la salut global i ha estimat que prop de 7 milions de persones moren cada any per culpa de la contaminació de l’aire. Encara que ja s’havien realitzat estudis que vinculaven la presència de micropartícules en l’aire amb diverses malalties cardiovasculars, aquest nou estudi s’ha centrat en els factors de risc associats a l’ictus.

    Els resultats obtinguts pels investigadors indiquen que el 29,2% de la discapacitat global associada a accidents cardiovasculars està vinculada a la contaminació de l’aire. «Ha estat una troballa sorprenent, no esperàvem que la proporció de la càrrega d’ictus atribuïble a la contaminació de l’aire fos tan alta, especialment en els països en desenvolupament», assegura l’autor principal de l’estudi, Valery Feigin, investigador de la Universitat Tecnològica d’Auckland.

    La segona causa de mortalitat al món

    Cada any, aproximadament 15 milions de persones a tot el món pateixen un accident cerebrovascular, dels quals gairebé sis milions moren, el que converteix els infarts cerebrals en la segona causa de mort al món. A més, cinc milions d’afectats es queden amb alguna discapacitat permanent.

    Per calcular l’impacte d’aquesta afecció a nivell global els investigadors utilitzen el concepte de càrrega de malaltia, que «és una mesura que ens indica els anys de vida que es perden a nivell global, tant per les persones que moren, com per les que perden qualitat de vida en quedar amb alguna discapacitat», explica a eldiario.es Gregory Wellenius, investigador de la Universitat de Brown i del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental.

    Per a aquest investigador, el percentatge de càrrega de l’ictus associat a la contaminació ambiental que han obtingut en aquest nou estudi és «increïblement alt», el que «demostra la importància de les polítiques per controlar la contaminació de l’aire». Encara que aclareix que cal analitzar les dades per a cada regió per poder prendre les mesures oportunes.

    Els factors de risc varien en funció de la regió

    L’estudi es va realitzar amb dades de 188 països en què es van analitzar 17 factors de risc. A nivell global, els 10 principals factors són: una pressió arterial alta, una dieta baixa en fruites, un alt índex de massa corporal, una dieta alta en sodi, el tabaquisme, una dieta baixa en verdures, la contaminació de l’aire, la contaminació de les llars a causa del consum de combustibles sòlids, una dieta baixa en grans i un alt nivell de sucre a la sang.

    Encara que una pressió arterial alta és el més important en totes les regions, pel que fa als altres existeixen marcades diferències a nivell mundial i en els països en vies de desenvolupament la contaminació de l’aire juga un paper més important que en els països desenvolupats.

    En particular, la contaminació de l’aire de la llar, a causa del consum de combustibles sòlids, com fusta o carbó, és el tercer factor de risc més important a Àfrica i el sud d’Àsia, mentre que la contaminació de l’aire exterior és especialment preocupant en països de l’est d’Àsia, on ocupa el cinquè lloc com a factor de risc.

    A Europa, el risc està associat a la dieta

    A Espanya, igual que a Europa occidental, els principals factors de risc són una alta pressió arterial al costat d’una dieta sense suficients fruites i verdures, mentre que la contaminació de l’aire ocupa l’onzè lloc.

    Aquests resultats indiquen que més del 90% de la càrrega d’accident cerebrovascular està vinculada a factors de risc relacionats amb la manera de vida, com la mala alimentació i l’escassa activitat física. Segons Feigin, «el control d’aquests factors de risc podria prevenir prop de tres quartes parts dels accidents cerebrovasculars a tot el món».

    Per Wellenius, «si volem prevenir ictus al món, hem de controlar millor la contaminació de l’aire en els països en desenvolupament, mentre que en països d’Europa i els EUA, el més important és mantenir una dieta adequada i l’activitat física».