Just Deploy It!

Etiqueta: medicaments

  • Per la disponibilitat de tots els medicaments a les farmàcies

    Des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès/Marea Blanca volem mostrar la nostra preocupació per un fenomen que s’està repetint cada cop més en els darrers temps: la manca de subministrament d’alguns medicaments a les farmàcies de Mollet i altres lloc.

    El CISMED (Centre de la Informació Sobre el Subministrament de Medicaments) ja va assenyalar que durant l’any 2018 hi va haver 228 medicaments amb problemes de subministrament a les farmàcies. D’aquests, un 36% correspon a fàrmacs relacionats amb el sistema cardiovascular i un 24% amb el sistema nerviós, essent aquests tipus de medicaments els que més faltes acumulen a les farmàcies.

    En aquest sentit, el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics considera que les principals causes d’aquest manca de subministrament són les següents:

    • Concentració de la producció de principis actius en una sola planta de fabricació.
    • Problemes en la fabricació de medicaments.
    • Manca de matèria primera.
    • Polítiques de «preus» de medicaments
    • Increment puntual de la demanda.

    En molts casos es tracta de medicaments amb alternatives, però també trobem fàrmacs que no es poden substituir per d’altres, generant en aquest cas un major perjudici per la salut. En altres casos es tracta de medicaments antics i de preu baix que produeixen poc rendiment al fabricant i hi ha interès en que siguin substituïts per altres d’aparició més recent i de preu més elevat. Cal dir que el preu del medicament no està relacionat amb la seva efectivitat i que, de fet, hi ha molts medicaments barats que són millors que d’altres més cars.

    Cal afegir que tots els grups terapèutics són susceptibles de patir problemes de subministrament, des del sistema respiratori als psicofàrmacs. Per exemple, en aquests dos grups terapèutics trobem que un medicament com «Atrovent 20» que serveix per tractar la Bronquitis crònica i que no és substituïble, té problemes de subministrament. O també que ”Elontril 150”, un medicament que serveix per tractar la depressió, té problemes de subministrament a 49 províncies de l’estat, encara que d’aquest últim podem trobar d’altres presentacions amb el mateix principi actiu.

    Sigui com sigui, la falta de medicaments pot repercutir en les persones malaltes, podent derivar en el retard o abandonament del tractament, així com en la possible aparició d’efectes adversos i en que s’acabi optant per alternatives no tan eficaces. I això és una cosa que el conjunt de la ciutadania no es pot permetre, ja que com ben diu la dita, «la salut és el primer». I encara molt menys quan el desproveïment és degut a una mala planificació o a l’únic interès d’augmentar els beneficis econòmics de les farmacèutiques

    Aquest és tan sols un dels problemes que afecten els medicaments i el seu ús a casa nostra i a tot l’estat. Des de la investigació fins el consum, passant per la regulació i la prescripció, hi ha molts aspectes que s’haurien d’abordar amb polítiques del medicament decididament orientades a les necessitats de les persones i lliures de la influència d’interessos comercials. L’estat hauria de garantir l’accés als medicaments d’eficàcia comprovada, i una de les maneres de fer-ho seria implantar la prescripció per principi actiu, no per marca, i assegurar la disponibilitat de la versió genèrica de qualsevol fàrmac, de forma que no es depengués d’una determinada presentació.

    Des de la Plataforma en defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès ho tenim ben clar, hem d’actuar amb determinació per aturar aquest fenomen que s’està donant a moltes farmàcies.

  • El director d’un centre públic que avaluava la vacuna de la meningitis B va rebre milers d’euros de la farmacèutica que la produeix

    El biòleg Julio Vázquez, investigador que ha dirigit fins al 30 de juny el Centre Nacional de Microbiologia (CNM), ha rebut més de 50.000 euros en honoraris de la farmacèutica GSK mentre coordinava aquest organisme públic implicat en l’avaluació tècnica de la vacunació enfront de la meningitis B. GSK fabrica una vacuna contra aquesta infecció, Bexsero.

    Vázquez, a càrrec d’aquest centre de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) des de 2015, va percebre 18.880 euros el 2016, 21.400 el 2017 i altres 11.731 el 2018, segons els informes de transferències de valor de la farmacèutica, quan ja havia estat nomenat director del Centre i GSK comercialitzava en les farmàcies la seva vacuna contra la meningitis B. La companyia no ha contestat a eldiario.es a les preguntes sobre aquest assumpte.

    L’Institut ha destituït a Vázquez del seu càrrec «a causa de la pèrdua de confiança derivada del coneixement de les transferències de valor relacionades amb la indústria farmacèutica», ha contestat un portaveu. El científic va deixar de dirigir el centre de microbiologia el 30 de juny i assegura a eldiario.es que «ja estava previst un relleu en el centre per a 2019. Aquest assumpte l’ha accelerat». I després afegeix que «en aquests anys m’he dedicat a qualsevol cosa excepte al meningo [el patogen de la meningitis]».

    Durant els anys en què Vázquez ha ingressat diners de GSK al mateix temps que coordinava el CNM, Bexsero ha estat protagonitzant un procés conflictiu per a ser o no inclòs en el calendari oficial de vacunes, la qual cosa implicaria el seu finançament públic.

    El Consell Interterritorial de Salut va rebutjar aquesta mesura l’abril passat. Considerava que perquè tingués una relació cost-benefici adequada, GSK hauria de vendre cada dosi a una mitjana de 3 euros. Actualment es paga a més de 100 euros. Davant la negativa, els governs autonòmics de Canàries i Castella i Lleó van anunciar que les seves administracions sí que sufragarien el Bexsero.

    Els pagaments de GSK –que es coneixen des que Farmaindustria va accedir a autoregular-se i publicar diverses dades– apareixen sota l’epígraf general de «serveis prestats». Aquí s’inclouen els «honoraris» directes i les despeses derivades d’aquests serveis. No s’especifiquen quines tasques va desenvolupar Vázquez per a GSK que mereixessin aquestes quantitats. L’Institut de Salut Carles III assegura que «no tenia coneixement d’aquestes transferències». Julio Vázquez ha contestat que «bàsicament s’ha tractat de cursos de formació per a l’equip mèdic intern de vacunes de GSK».

    El ja exdirector és un expert en meningitis. De fet, el seu lloc abans de dirigir el Centre estava al capdavant del Laboratori de Referència Nacional de Meningococs. El Centre Nacional de Microbiologia ha participat en les recomanacions tècniques sobre la vacuna Bexsero i la seva possible inclusió en el calendari oficial. Vázquez «mai va participar en les deliberacions de la ponència de vacunes. Van acudir altres experts, pertanyents als Centres Nacionals d’Epidemiologia i Microbiologia», han volgut aclarir a l’ISCII. El biòleg reitera que no ha estat implicat en la matèria i que, de fet, dóna suport «totalment el criteri que es va aplicar per a no incloure encara Bexsero en el calendari».

    Supervendes

    Bexsero és un supervendes. Ha disparat els ingressos de GSK. Però inicialment no va ser un projecte desenvolupat per aquesta farmacèutica. La britànica es va fer amb la línia de vacunes de la suïssa Novartis per uns 7.000 milions d’euros mitjançant un acord de 2014 fet efectiu el 2015. A canvi, Novartis es quedava amb els productes oncològics de GSK per 14.000 milions. En el lot adquirit estava la vacuna Bexsero per a la meningitis B que havia estat aprovada per al seu ús únicament hospitalari per l’Agència Espanyola del Medicament el 2013.

    El 2015 va passar a la cartera de GSK. A l’octubre d’aquest any, l’Agència va modificar «les condicions de prescripció» del sèrum: podia dispensar-se en qualsevol farmàcia amb recepta mèdica. Les vendes de Bexsero es van disparar. El 2018, GSK va facturar 675 milions d’euros. 359 d’ells a Europa. En el primer trimestre d’aquest any, la vacuna ha venut per valor de 178 milions d’euros (un 12% més que l’any anterior), gairebé la meitat d’ells a Europa, segons l’anunci de resultats de la companyia.

    «Mai vaig pensar que fos millor no acceptar aquestes activitats» proposades per la farmacèutica, argtumenta a eldiario.es el doctor Vázquez una vegada destituït. Tampoc va informar la institució científica en la qual treballava de les seves activitats. «No hi ha obligació de fer-ho i com els pagaments apareixen en els llistats de l’empresa i en la meva declaració, no vaig sentir la necessitat». L’Institut explica ara que ha sol·licitat «un informe per a iniciar les actuacions pertinents i consultat al Comiè d’Integritat Científica de l’ISCIII». L’investigador torna al seu lloc de professor en recerca de l’organisme.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • El 10% dels catalans no compra les medicines necessàries i deixa els tractaments per problemes econòmics

    A Catalunya l’exclusió social creix més que en el conjunt de l’Estat espanyol. Les raons són bàsicament dues: la més gran precarietat laboral i l’augment del cost de l’habitatge. En ambdós casos per sobre de la mitjana espanyola. Aquesta és una de les conclusions clau de l’Informe FOESSA presentat per Càritas Catalunya.

    En aquest informe, en termes de salut, destaquen que les situacions d’exclusió impacten de manera negativa en la salut, ja que comporten dificultat per accedir a medicaments, a serveis sociosanitaris o a un règim adequat d’alimentació. En aquest sentit, prop d’un 4% de les persones viuen en llars sense accés a una alimentació bàsica. La dada més rellevant que facilita l’informe és que hi ha 780.000 persones (el què representa un 10% de la població) que han deixat de comprar medicines i seguir tractaments per problemes econòmics.

    Inicien aquesta secció parlant sobre que la desigualtat generada per l’accés als recursos bàsics que queden fora de la competència de la sanitat pública reforça el caràcter exclusiu de la dimensió de la salut, amb una especial incidència entre les persones amb discapacitat. De fet, també conclouen que certes situacions d’exclusió poden tenir el seu origen en problemes de salut o en el desenvolupament de certes malalties. Aquestes situacions poden incrementar el risc d’aïllament i exclusió social en persones amb càrregues associades a la cura de persones malaltes o amb algun tipus de discapacitat. En dades, la incidència de l’exclusió social a Catalunya puja més de 10 punts percentuals en aquestes llars que compten amb alguna persona amb discapacitat o situació de dependència passant d’un 19 a més del 30%.

    El fet què hi hagi prestacions que tot i ser bàsiques no formen part de les competències de les institucions públiques d’atenció sanitària fa que una part de la població visqui en desigualtat per no poder accedir per motius socioeconòmics. Serien alguns exemples l’atenció odontològica, l’atenció òptica, l’accés a ajudes tècniques, els recursos protèsics o la salut mental.

    Una última dada que també vol fer palesa l’informe FOESSA és que si bé de mitjana el 17% de les persones es troben afectades per dificultats de salut, aquesta xifra puja fins el 78% de les afectades quan ens fixem en les persones en situació d’exclusió social severa.

  • Sanidad ordena la retirada de 66 productes homeopàtics

    «L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha ordenat la retirada de 66 productes homeopàtics amb indicació terapèutica o la via d’administració sigui injectable per no haver aportat la documentació corresponent per a la seva autorització», segons un comunicat publicat ahir per la mateixa agència. Aquests productes pertanyien a la llista de més de 2.000 compostos que la indústria homeopàtica pretenia regularitzar.

    El mes d’octubre passat, el Ministerio de Sanidad va presentar la llista de productes homeopàtics que han sol·licitat autorització per a ser comercialitzats legalment per al consum humà. La llista comptava amb 2.008 referències, segons l’annex aparegut en el Boletín Oficial del Estado, per la qual cosa, després de la retirada d’aquests 66 productes, el nombre final de preparats homeopàtics que estan sent avaluats es redueix a 1.942.

    L’actual normativa permet als laboratoris homeopàtics regular els seus productes mitjançant un procediment simplificat, per al qual no és necessari presentar proves d’eficàcia, com succeiria amb la resta de medicaments. No obstant això, per a això han de complir tres condicions: que la via d’administració sigui oral o externa, que el grau de dilució garanteixi la innocuïtat del producte i que hi hagi absència d’indicació terapèutica particular.

    Per aquest motiu, l’AEMPS va decidir que els productes injectables o que pretenen tenir indicació terapèutica havien de ser els primers a ser avaluats i a aquesta categoria pertanyen els 66 que ja han estat retirats per no haver presentat la documentació sol·licitada, el termini de la qual va finalitzar el passat 30 d’abril. La resta dels productes d’aquesta categoria encara «es troben en fase d’avaluació», segons l’AEMPS.

    Entre els 66 productes retirats hi ha suposats tractaments contra els símptomes gripals, com l’Oscilogrip, o contra les varius i les hemorroides, com Venocel. De tots ells, 59 són solucions injectables i 7 són comprimits o butllofes que pretenien tenir indicació terapèutica.

    Inicialment, només 12 dels 2.008 productes que s’han intentat regularitzar van evitar el procediment simplificat i van tractar d’obtenir la indicació terapèutica, la qual cosa demostra que la indústria de l’homeopatia només confia en l’eficàcia mèdica del 0,6% dels seus productes. Amb la retirada d’aquests set preparats, només queden cinc productes homeopàtics que estiguin en disposició de demostrar que són eficaces.

    L’AEMPS també aclareix en el seu comunicat que els 1.942 productes que estan sent avaluats «no són productes autoritzats», però que l’actual normativa permet que segueixin en el mercat «fins que es produeixi la seva avaluació i es resolgui sobre l’autorització» i que només en el cas que l’agència «resolgués no autoritzar, els productes denegats haurien d’abandonar el mercat».

    Aquest és un dels articles de eldiario.es

  • Sanitat prepara un pla per a potenciar els medicaments genèrics amb l’oposició de la patronal farmacèutica

    El nou pla del Govern per al foment dels medicaments genèrics i biosimilars planteja una bateria de mesures per a millorar la seva posició en el mercat, entre les quals destaquen reforçar la prescripció per principi actiu i posar en marxa d’una política de preus més avantatjosa per a aquests productes, totes dues eliminades o diluïdes durant els últims anys. L’esborrany, al qual ha tingut accés eldiario.es, reconeix l’existència de barreres a l’entrada dels genèrics a Espanya, una situació que pot tenir conseqüències «especialment negatives» per al Sistema Nacional de Salut i ha deslligat un encreuament de declaracions entre diferents sectors de la indústria farmacèutica.

    El moviment del Ministeri de Sanitat, dirigit per Luisa Carcedo, es produeix pocs mesos després que es publiquessin les dades oficials sobre la venda de fàrmacs a Espanya, que mostraven com el mercat de genèrics s’ha estancat durant els últims anys, amb un volum en unitats venudes que se situa entorn d’un 46%, un valor superior al de França (30%) o Itàlia (20%), però molt allunyat d’Holanda (70%), Alemanya (80%) o Regne Unit (83%).

    L’esborrany del pla es recolza en un estudi publicat l’any passat per la Comissió Europea i l’OCDE en el qual es recomanen una sèrie d’estratègies per a reduir la despesa farmacèutica i s’assenyala l’entrada de genèrics i biosimilars com la mesura amb «el benefici més gran possible». A més, el document també apunta a un informe de la UE que estima un estalvi d’un 33% de la despesa farmacèutica si la quota de genèrics aconseguís el 80%.

    Fàrmacs de marca a preu de genèrics

    Després de la filtració de l’esborrany, Farmaindustria –la patronal farmacèutica– ha assegurat que, encara que la quota de genèrics no arriba al 80%, els «medicaments a preu de genèric» sí que sobrepassen aquesta quota, «amb més d’un 82 per cent de les dispensacions», ja que «a Espanya les marques estan a preu de genèric». Conclouen que «les mesures de foment de genèrics i biosimilars que no suposen estalvi per al SNS no tenen sentit i provocarien un clar perjudici per a la indústria farmacèutica innovadora».

    Des de l’Associació Espanyola de Medicaments Genèrics (AESEG), el seu Secretari General, Ángel Luis Rodríguez, ha qualificat el concepte de «medicaments a preu de genèric» com un «eufemisme» i afirma que «el genèric és fonamental per al Sistema Nacional de Salut perquè és un regulador del mercat, ja que, si no hi hagués genèrics, cap marca abaixaria els preus».

    A més, Rodríguez critica la visió «curtplacista» de Farmaindustria, en destacar que en aquest moment els fàrmacs de marca estiguin al mateix preu que els genèrics, una situació que es deu a diverses modificacions legislatives introduïdes en els últims anys, durant els governs del PP, i que han provocat que els medicaments de marca hagin d’abaixar obligatòriament el seu preu al nivell dels genèrics una vegada acabada la patent.

    «Això anul·lava el concepte de genèric, la utilitat del qual és tenir un preu menor que el medicament de marca», assegura Rodríguez, que considera que «aquest tipus de polítiques aconsegueixen un estalvi a curt termini, però desincentiven als laboratoris de genèrics i són contraproduents a mitjà i llarg termini».

    L’esborrany del pla s’ha fet eco d’aquesta situació i proposa una fixació de preus que estableixi «un preu menor per al medicament biosimilar i el medicament genèric respecte al corresponent original de referència», amb l’objectiu d’»afavorir la seva entrada i utilització tant en l’àmbit hospitalari com en l’àmbit de recepta oficial».

    Es reforça la prescripció per principi actiu

    Una altra de les mesures més criticades per la indústria dels genèrics i per diverses associacions civils va ser l’eliminació de la discriminació positiva cap al genèric per la qual s’afavoria la seva dispensació en lloc del de marca. Aquesta mesura es va establir l’any 2011, però el 2012, en la primera legislatura de Mariano Rajoy, va ser eliminada.

    «El que feia l’anterior llei és donar-li preferència al genèric en cas d’igualtat de preu», assegura a eldiario.es Juan José Rodríguez Sendín, vicepresident de l’Associació Accés Just al Medicament, «però aquesta mesura va ser eliminada per al Partit Popular, perquè es poguessin prescriure també els de marca, la qual cosa suposa deixar sense oportunitats el genèric».

    El mateix esborrany assenyala aquest canvi legislatiu com «una de les causes que es pot relacionar directament» amb l’estancament del mercat de genèrics dels últims anys, per la qual cosa proposa que «les prescripcions de medicaments inclosos en la prestació farmacèutica del SNS s’efectuïn, de forma general, per principi actiu», recuperant així l’esperit de la normativa de 2011 i seguint la línia de les recomanacions internacionals, tant de l’Organització Mundial de la Salut, com de la Unió Europea.

    Rodríguez Sendín coincideix amb el secretari de l’AESEG que «els genèrics són una estratègia per a obligar les marques a abaixar els preus» i, «si no es dóna cap avantatge als genèrics i aquests desapareixen, les marques es quedaran soles i sense competència».

    En qualsevol cas, el pla és un esborrany que encara està en desenvolupament, per la qual cosa Rodríguez assegura que «no cal avançar esdeveniments i caldrà esperar que el Ministeri publiqui el document definitiu». Segons han informat fonts del Ministeri de Sanitat a eldiario.es, «s’estan analitzant les aportacions realitzades pel Comitè Assessor per al finançament de la Prestació Farmacèutica per a, si escau, incorporar-les al document».

    La incorporació o no de les mesures proposades per aquest comitè es decidirà en el si de la Comissió Permanent de Farmàcia del SNS, integrada pel mateix Ministeri, les comunitats autònomes i l’Agència Espanyola del Medicament i, després d’això, el document passarà a fase d’exposició pública, durant la qual es podran afegir noves aportacions.

    Genèrics i biosimilars

    Un medicament genèric és una còpia exacta que posseeix la mateixa concentració i dosatge que un medicament de marca la patent de la qual ja ha caducat i que, per tant, produeix els mateixos efectes que aquest últim, ja que posseeixen el mateix principi actiu.

    Un medicament biosimilar és un producte biològic molt similar a un altre producte biològic de referència. A diferència dels medicaments convencionals, els productes biològics són més complexos de reproduir, per la qual cosa un biosimilar no es pot considerar un duplicat exacte del producte de referència, com succeeix amb els genèrics, encara que les diferències que es presenten es consideren acceptables.

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • El doble tall de l’ibuprofè i altres antiinflamatoris

    Fa uns dies, l’agència francesa del medicament (ANSM) va llançar un advertiment a metges i pacients a causa dels riscos que han detectat per l’ús d’ibuprofèn i ketoprofèn. Concretament, van constatar que aquests antiinflamatoris poden agreujar certes infeccions com otitis, amigdalitis, rinofaringitis, infeccions pulmonars i de la pell, així com la varicel·la. L’ANSM ha sol·licitat, a més, una recerca europea sobre aquests medicaments per a aclarir els seus efectes i aconsella que es prioritzi la presa de paracetamol enfront de l’ibuprofèn en casos de febre o dolor (excepte el d’esquena).

    L’alerta de l’agència francesa no està basada en una cosa inesperada ni desconegut, sinó que es basa en un estudi que va començar l’any 2000 i que ha permès conèixer amb major profunditat l’aparició de complicacions infeccioses causades per l’ibuprofèn i el ketoprofèn. En realitat, que els medicaments de la família dels antiinflamatoris no esteroidals (AINE) podien entorpir la recuperació enfront de certes infeccions era alguna cosa que se sospitava des de fa més de mig segle i que se sap amb certesa des de fa diversos anys (encara que encara desconeixem la magnitud d’aquest fenomen).

    Ja existien estudis des de 1966 que avisaven sobre una associació entre l’administració d’AINE i complicacions en la pell i els teixits tous de nens que sofrien varicel·la. D’altra banda, en 2013, un assaig clínic britànic publicat en la revista mèdica the British Medical Journal va detectar que els pacients amb certes infeccions respiratòries tenien un pitjor pronòstic, amb pitjors símptomes o símptomes nous, quan se’ls receptava ibuprofèn (20% dels pacients) o ibuprofèn amb paracetamol (17%) en comparació amb els pacients que només prenien paracetamol (12%). A més, era més probable que els pacients que prenien només ibuprofèn o ibuprofèn combinat amb paracetamol haguessin de tornar a la consulta del metge. També sabem, per múltiples estudis en ratolins i altres animals de laboratori, que la ingesta d’AINE afavoreix el desenvolupament de certes infeccions (com Clostridium difficile) o el seu empitjorament.

    Quina nova informació aporta l’estudi al qual es refereix l’ANSM? L’estudi del British Medical Journal es va realitzar sobre 889 pacients amb infeccions respiratòries i l’absoluta majoria de complicacions d’infeccions que es van detectar van ser lleus, excepte un reduït nombre de casos de pneumònia, meningitis i amigdalitis. L’estudi recent de l’ANSM s’ha realitzat sobre una població molt major, la qual cosa ha permès detectar 337 empitjoraments d’infeccions en persones sota tractament amb ibuprofèn i 49 amb ketoprofèn. Aquestes complicacions es tractaven principalment d’infeccions greus de la pell i els teixits tous, pulmonars i neurològiques que van portar a hospitalitzacions, seqüeles i fins i tot la mort. Els bacteris que causaven aquestes complicacions eren, en la majoria dels casos, estreptococs i pneumococs.

    A què es deu aquest efecte indesitjat dels AINE per al tractament de les infeccions? Encara que no sabem amb detall els mecanismes pels quals es produeix, sí que existeix una hipòtesi que cobra força amb el pas del temps: els AINE interfereixen, fins a cert punt, amb el sistema immunitari. Es tracta d’una hipòtesi lògica, coneixent com actuen els AINE. Aquests medicaments es caracteritzen per tres efectes típics: acció antiinflamatòria, analgèsica i antipirètica (contra la febre).

    Durant molt de temps s’ha considerat a la febre i a la inflamació com a enemics a combatre costi el que costi, perquè desencadenen com a efectes indesitjats malestar general i dolors. No obstant això, mai hauríem de perdre de vista que són mecanismes de defensa naturals enfront de les infeccions per infinitat de microorganismes. Sabem, per exemple, a través de múltiples estudis, que la febre dificulta la proliferació de virus i bacteris i que millora la resposta del sistema immunitari de múltiples maneres. Així, en administrar AINE per a combatre la inflamació i la febre, es corre també el risc de dificultar la nostra resposta immunitària enfront de les infeccions, afavorint l’aparició de complicacions.

    De fet, diversos estudis experimentals han mostrat que l’ús d’antitèrmics eleva el risc de mort en animals que sofrien grip o pneumònies. En humans no coneixem tan bé com en animals les conseqüències, però sí que existeixen diversos estudis clínics que ens indiquen que obstinar-nos a rebaixar la febre i la inflamació podria no ser tan bona idea. En aquest sentit, una metanàlisi publicada el 2017 que analitzava els resultats de 16 estudis sobre pacients amb sèpsies (una resposta immunitària desproporcionada a una infecció greu generalitzada) recolzava aquesta idea: la febre no només no incrementava el risc d’efectes adversos, sinó que el control de la febre no reduïa el risc que apareguessin aquests efectes ni tampoc millorava la supervivència. Resultats similars s’han trobat en altres estudis, com un enfocat en el tractament d‘infeccions cutànies amb ibuprofèn, sense evidències de millora per aquest tractament.

    Per què l’agència de medicaments francesa ha aconsellat prioritzar el paracetamol enfront de l’ibuprofèn o al ketoprofèn? Perquè el paracetamol no és un AINE i, a diferència d’aquests, posseeix un efecte antiinflamatori molt feble, pràcticament inexistent. És aquesta raó la que podria explicar per què s’observen menys complicacions per infeccions en pacients que prenen paracetamol en lloc d’AINE.

    En medicina, qualsevol tractament amb efecte terapèutic té també possibles efectes adversos. D’aquesta manera, la balança de beneficis enfront de riscos sempre està present. El quid de la qüestió està a conèixer i valorar adequadament quina és la millor estratègia terapèutica basada en l’evidència científica actual per a incrementar els beneficis terapèutics i disminuir els efectes negatius el màxim possible.

    Els AINE estan entre els fàrmacs més segurs en el mercat, però també posseeixen efectes adversos (irritació i sagnat del tracte gastrointestinal, hipertensió, complicacions d’infeccions…). Gràcies als estudis clínics i a l’avanç de la medicina, podem tenir una visió més àmplia i correcta del que està ocorrent de debò en la balança d’aquests i molts altres medicaments. Si les últimes dades ens fan ser més conscients del preu que es paga per alleujar la inflamació i el dolor per l’ús d’AINE, el lògic és prioritzar el paracetamol o limitar el consum d’AINE a certs casos. En qualsevol cas, en els pròxims anys sabrem amb més certesa fins a quin punt el consum d’AINE podria complicar les infeccions en pacients. Com en molts altres àmbits de la vida, cal evolucionar per a millorar.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Per què diuen electrònica si la recepta és en paper?

    La sorpresa que va tenir un pacient jove que contactava per primera vegada amb el sistema sanitari em va fer reflexionar sobre la recepta electrònica. El noi no entenia per què havia de portar el paper imprès a la farmàcia si la recepta era electrònica. «Que no sap el farmacèutic quins medicaments m’ha prescrit?» «Clar que ho sap, però l’has de portar, ja que en cas contrari no et podrà lliurar la medicació». Li vaig respondre pensant que efectivament la mesura no té sentit. És com si una vegada inventada la targeta de crèdit seguíssim emprant la cartilla de la Caixa de tota la vida.

    Sense dubte la introducció de la recepta electrònica ha suposat una important millora assistencial. Existeix un major control de la medicació, s’eviten errors de dispensació i de prescripció, s’afavoreix l’adherència terapèutica i s’elimina l’antiga tasca burocràtica d’estendre una recepta manuscrita per a cada caixa de medicament. Justament aquest estiu també hem experimentat una altra millora en permetre que la recepta electrònica sigui vàlida a totes les farmàcies de l’estat. Malgrat tot penso que ha de ser quelcom més que una prescripció mecanografiada.

    Inicialment el projecte, que no ha variat substancialment, es va finançar eliminant part del costosíssim procés de facturació de les receptes manuals que incloïa, entre altres coses, l’escanejat i emmagatzemament de totes les prescripcions manuscrites. Segurament per aquest motiu es va concebre més des d’una perspectiva comptable que de millora a l’atenció clínica als pacients.

    En aquell moment no es va caure en l’inconvenient que suposa la necessitat d’imprimir una nova recepta cada vegada que s’introdueix una modificació en el tractament, especialment quan cada vegada fem més visites telefòniques i domiciliàries a pacients crònics polimedicats. És veritat que a través del programa «La Meva Salut» el pacient pot imprimir-la a casa seva, però aquesta possibilitat requereix d’un equipament i d’unes habilitats informàtiques que no gaudeixen la majoria dels pacients ancians que tractem.

    Penso que no seria gaire complicat que, com fan altres autonomies, la simple presentació de la targeta del Catsalut a la farmàcia permetés l’accés a la recepta i la dispensació del medicament. Aquesta possibilitat, juntament amb la d’imprimir la recepta a la mateixa oficina de farmàcia reduiria moltes visites innecessàries al CAP. També afavoriria que els farmacèutics s’impliquessin més en la millora de l’adherència terapèutica.

    Actualment els farmacèutics d’oficina encara tenen molt a fer al voltant del medicament. El seu paper és essencial per assegurar que la gent gran faci un bon ús de la medicació. Accions com preparar pastillers que eliminin les confusions que generen les diferents presentacions dels medicaments genèrics o servir a domicili la medicació dels ancians que viuen sols poden tenir un gran impacte sobre la salut. Efectivament moltes farmàcies ho fan a iniciativa pròpia, però no perquè sigui una prestació que ofereix el Catsalut. Aquest hauria d’implantar aquest tipus d’activitats abans d’embarcar els farmacèutics en altres activitats allunyades del medicament com és per exemple la recollida dels tests de femtes del programa de prevenció del càncer de còlon. Especialment quan el Pla de Salut de Catalunya assenyala com a prioritària l’atenció als pacients crònics complexos i quan els alts directius del sistema sanitari proclamen que fem una atenció centrada en la persona.

    Ara que existeix un gran malestar a l’atenció primària per la sobrecàrrega assistencial seria interessant que el Catsalut introduís canvis en la recepta electrònica i en el rol dels farmacèutics amb l’objectiu d’afavorir l’eficiència, la millora assistencial i reduir molèsties innecessàries als pacients i als metges. Serien unes mesures molt poc costoses però d’un gran impacte sobre el sistema.

  • Cuidar sense barreres

    L’anàlisi sobre la proposta del projecte de decret pel qual es regulen les condicions de la indicació, l’ús i l’autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres i els infermers va finalitzar el passat 10 de setembre d’enguany.

    Aquesta oportunitat per recollir les consideracions de la ciutadania, ha estat possible gràcies a l’espai de participació del Govern de la Generalitat de Catalunya Participa gencat, un portal en línia creat per facilitar la implicació dels ciutadans i dels diferents actors de la societat civil en les tasques de govern del nostre país.

    Les infermeres tenen incorporada com a pràctica habitual la prescripció de consells, productes i medicaments dins del seu àmbit de competències i en el marc del treball en equip. El Govern ha donat a conèixer les raons que fan que aquesta regulació sigui necessària.

    Han estat una seixantena les intervencions de persones que tant a títol individual com col·lectiu han pogut expressar les seves opinions respecte a la memòria preliminar del projecte de decret.

    Un 93% de les opinions expressades tan individuals com a través dels col·legis professionals i societats científiques confirmen la necessitat de regular aquesta pràctica i que es reconegui dins de la realitat assistencial de la pràctica infermera, que per altra banda fa anys que realitzen amb tota garantia en el marc del seu exercici professional i del treball en equip. També ha estat destacable, la participació de metges i metgesses, que confirmen aquesta realitat assistencial i que expressen la necessitat del conseqüent emparament legal.

    A grans trets, aquesta nova regulació que es proposa vol, en primer lloc, reconèixer i dotar de seguretat jurídica la capacitat de les infermeres i els infermers per indicar, usar i autoritzar la dispensació de medicaments que no estiguin subjectes a prescripció mèdica, així com de productes sanitaris relacionats amb la seva pràctica professional, d’acord amb els coneixements que aquests professionals adquireixen durant el seu període formatiu. En segon lloc, també reconeix i dota de seguretat jurídica la capacitat de les infermeres i els infermers per indicar, usar i autoritzar la dispensació de determinats medicaments que estiguin subjectes a prescripció mèdica en el marc de protocols o guies de pràctica clínica i assistencial dels equips assistencials acordats entre les professions.

    La Llei assenyala que les actuacions sanitàries dins dels equips professionals s’han d’articular atenent als criteris de coneixements i competència dels professionals que l’integren i de la confiança i reconeixement recíproc de les capacitats dels seus membres. En aquest sentit cal recordar, per exemple, que en l’àmbit de l’atenció farmacèutica, la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris preveu que les infermeres i els infermers puguin indicar medicaments no subjectes a prescripció mèdica, indicar determinats medicaments subjectes a prescripció mèdica sempre en el marc de guies de pràctica clínica i, finalment, indicar productes sanitaris relacionats amb la seva pràctica professional.

    No obstant, aquestes actuacions, que formen part de la quotidianitat de l’exercici professional de les infermeres i infermers, van ser fortament trasbalsades a finals de l’any 2015 per l’entrada en vigor del Reial Decret 954/2015. Aquesta manca d’adequació a la realitat de les pràctiques dels equips assistencials del nostre país ha estat fent impossible la necessària seguretat jurídica de qualsevol actuació de les infermeres i dels infermers en l’àmbit de la indicació i ús de medicaments o de productes sanitaris. D’aquesta manera, aquest Reial Decret no dóna cobertura legal a les activitats que realitzen habitualment les infermeres en el nostre sistema sanitari i, en conseqüència ha afectat el dia a dia dels equips assistencials, posant en risc la qualitat i la continuïtat de les atencions que reben les persones que atenem.

    La possibilitat de fer consideracions a la memòria preliminar sobre la nova regulació proposada, contribueix a la pluralitat, transparència del triple objectiu que ens afecta a tots:

    • Donar seguretat jurídica a les prop de 42.000 infermeres que treballen a Catalunya perquè puguin continuar desenvolupant les actuacions en l’àmbit de l’atenció farmacèutica, tot garantint la seguretat clínica de la persona atesa.

    • Reforçar la cohesió dels equips assistencials a través de la promoció de l’acord interprofessional i del reconeixement mutu de les competències professionals, sobretot entre les dues grans professions sanitàries: metges i infermeres.

    • Garantir i millorar la continuïtat i la qualitat de les atencions rebudes per les persones ateses en el nostre sistema sanitari. 

    Que la norma esdevingui un benefici efectiu per a l’atenció a les persones i pel sistema de salut català, és una responsabilitat compartida que no podem obviar.

  • Els professionals d’Atenció Primària van atendre més de 46 milions de visites el 2016

    Gairebé 8 de cada 10 catalans van visitar un Centre d’Atenció Primària (CAP) l’any passat. Els ambulatoris catalans van atendre durant aquest període més de cinc milions i mig de persones, prop de 43.000 més que el 2015, segons les últimes dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS).

    Mentre que, de mitjana, una persona es visita al CAP vuit vegades l’any, la freqüentació augmenta de forma considerable amb l’edat i també en el tram més baix. El 22% dels pacients de 0 a 2 anys ha realitzat més de 20 visites en l’últim any mentre que en els pacients de 75 anys o més, prop de la meitat s’ha visitat més de dotze vegades en un any. Segons expliquen des de Salut es tracta de dades normals si es pren en consideració que molts hi van per receptes, per control de la medicació o per vacunes.

    Un dels aspectes rellevants que registra l’Informe de Resultats encarregat per Salut a l’AQuAS, i que recull resultats assistencials i indicadors de qualitat dels diferents àmbits del sistema sanitari públic de Catalunya, té a veure amb el fre a la sobremedicació des de les consultes de primària. «L’atenció primària ha incrementat l’activitat però també ha incrementat la qualitat de les visites perquè veiem que es deixa de prescriure certs medicaments que no estan ben indicats i que poden tenir efectes de seguretat pels pacients», ha valorat Cristina Nadal, directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut).

    Fre a la sobremedicació

    “Potser no cal medicar tant com ho estem fent”, ha apuntat el director de l’AQuAS, Toni Dedeu. Això és el que ha passat, segons les dades de l’informe, en els darrers anys. Concretament en els darrers tres anys s’ha reduit el nombre de persones de més de 64 anys o polimedicades que ha consumit protectors d’estómac. Mentre que el 2013 un 30,5% en consumia, s’ha reduït fins al 27,4%. «Val més perdre el temps explicant-li al pacient per què no li prescrivim aquest medicament», assegura Nadal, que cita com a exemple a «seguir» la conscienciació en els darrers anys respecte un ús responsable de l’antibiòtic.

    També s’ha reduït el nombre de dones majors de 50 anys que van rebre tractament amb bifosfonats -utilitzats per a l’osteoporosi postmenopàusica- durant 5 anys o més i ha passat del 3,8% el 2013 a un 2,3% el 2016. L’Institut Català de Farmacologia ja es feia ressò el 2009 dels efectes adversos associats al seu ús, com el dolor greu, la fibril·lació auricular o les fractures atípiques.

    Una xifra més global mostra també com, respecte l’any 2015, s’ha reduït en prop de 14.000 el nombre de persones que pren més de 10 medicaments al dia -actualment és un 1,2% de la població-. Segons dades del 2015 d’un informe de Salut gairebé la meitat de les persones polimedicades de 70 anys o més va rebre algun fàrmac considerat “inapropiat” o “evitable”, és a dir, no recomanat en aquest grup de població o bé amb una eficàcia clínica nul·la o qüestionable. «Avui els pacients polimedicats són menors perquè els metges de primària són capaços d’optimitzar els tractaments i reduir-los», ha afegit Nadal.

    En global més de 150 equips d’atenció primària -prop de la meitat dels que hi ha a tot Catalunya- estan implementant mesures per millorar la seguretat dels pacients evitant proves diagnòstiques i tractaments innecessaris seguint les recomanacions marcades pel projecte Essencial, que persegueix la promoció d’una pràctica clínica que eviti la realització de pràctiques que no aporten valor a la ciutadania i que, en conseqüència, millori la qualitat de l’atenció sanitària. L’objectiu de Salut vol és que tots els equips de primària implementin mesures per “retirar pràctiques de poc valor” i “ajustar molt el tractament que es prescriu”.

    Des de la banda dels professionals, aquests reivindiquen precisament tenir més temps a la consulta per tractar el pacient. Des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) demanaven fa tot just un any un canvi de paradigma que passava per “més escolta activa i menys medicalització”des de les consultes, és a dir, que els professionals adoptin una visió més holística a l’hora de tractar el malestar emocional dels pacients per causes socials.

  • Decret de prescripció infermera: per fi garanties per a tothom

    El col·lectiu d’infermeres de l’Atenció Primària, i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), estem satisfetes amb el Decret d’indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres i infermers, que tot just acaba de presentar el conseller Toni Comín. Bàsicament, perquè de forma molt clara, aquest Decret donarà per fi la cobertura jurídica a una pràctica que, de fa molts anys, les infermeres que treballem a l’Atenció Primària realitzem.

    Amb la publicació del Real Decreto 954/2015 de desembre de 2015, la nostra activitat diària va passar de l’alegalitat a la il·legalitat. Malgrat tot, hi ha un aspecte que valorem com a positiu i  és que, arran d’aquell Real Decreto a Catalunya es va crear el Comitè de Crisi de la prescripció infermera, que actualment encara es reuneix, i on s’apleguen més de 50 entitats de tot Catalunya. Aquest comitè, convertit en un fòrum de debat amb noves idees, opinions i reflexions, ha unit a la infermeria catalana, i això és molt positiu.

    La problemàtica generada sobre la Prescripció Infermera és una qüestió que afecta directament a l’àmbit polític i no pas al competencial. Per tant, sempre hem tingut clar que la solució passava perquè un polític, en aquest cas el conseller Comín, hi donés sortida i solució. Una solució que ja havien intentat els anteriors consellers de salut, Marina Geli i Boi Ruiz, però sense efectes.

    El Decret és bàsicament una norma de caràcter organitzatiu, i en aquest sentit, s’ajusta exactament al que infermeres i infermers fan cada dia en un sistema sanitari complex, que demana mesures organitzatives per millorar la inseguretat jurídica de les infermeres i els infermers, atorgant plena garantia de seguretat a la ciutadania.

    I cal dir, en aquest sentit, que les competències per a prescriure medicaments i productes sanitaris dins el marc competencial de la infermera les tenim sobradament demostrades, tant per la formació pregrau, d’especialitat, altres formacions de postgraus, mestratges i de programes de formació continuada, com per la pràctica habitual.

    Hem de felicitar a la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) pel posicionament que va fer tot just presentar-se el decret català. Pels metges de família tampoc és una situació còmoda haver de tancar processos iniciats per un altre professional. No té cap lògica ni pels professionals ni de cara a l’usuari. Les relacions interprofessionals a l’atenció primària estan molt ben definides i no hi ha conflictes competencials ni relacionals. A més, a molts països del món, tard o d’hora, s’ha pres aquest camí. Catalunya s’ha avançat, després d’Andalusia. Ara seria bo que la resta de comunitats autònomes seguissin el mateix camí. Des de la Federació d’Associacions d’Infermeria Comunitària i Atenció Primària (FAECAP) -de la qual n’és part l’AIFiCC-, han valorat molt positivament la iniciativa, a l’espera que la resta de comunitats facin el pas.

    I al mateix temps, no podem entendre la postura del Consell de Col·legis de Metges en la seva oposició. Creiem que és una postura que no té una base real, no reflecteix com s’està treballant actualment dins els equips d’Atenció Primària, on cada professió té el seu marc de competències definides, i on cap col·lectiu no trepitja l’altre, ni per descomptat no posa en risc la seguretat del pacient, tal com justifiquen en la seva oposició.

    Si mirem el decret en detall, veurem en primer lloc que no entra en contradicció amb el Real Decreto 954/2015, que s’ajusta exactament al que infermeres i infermers fan cada dia, que les propostes que fa compleixen amb les competències que les Comunitats Autònomes tenen en matèria de salut, que respecta l’autonomia professional a la vegada que aposta decididament pel treball en equip, i, molt important: vetlla per la seguretat de les persones que atenem.

    Però ara s’acosta la feina grossa. Cal  activar tot el mecanisme per a l’acreditació, ens caldrà consensuar els protocols i les guies de pràctica clínica i assistencial, s’haurà de crear la Comissió de Pràctica Assistencial integrada pel Departament, el Consell de Col·legis d’Infermeres i el de Metges, que haurà d’identificar els àmbits d’interacció d’actuacions professionals, i caldrà, lògicament, activar totes les eines necessàries que suposa la prescripció: la recepta, la targeta de signatura electrònica, etc. Però ho encarem amb moltes ganes i energia.

    Amb aquest Decret, una vegada estigui publicat, no ho hem d’oblidar, el més beneficiat és el ciutadà, a qui podrem atendre millor, amb més qualitat i capacitat resolutiva. Estem convençudes que la norma esdevindrà un benefici efectiu per a l’atenció a les persones i al sistema de salut català.