Just Deploy It!

Etiqueta: MIR

  • Metges de Catalunya denuncia l’incompliment de l’ICS amb els complements de guàrdies dels residents

    Metges de Catalunya denuncia l’incompliment de l’ICS amb els complements de guàrdies dels residents

    Metges de Catalunya (MC) ha tornat a denunciar l’Institut Català de la Salut (ICS) al·legant l’incompliment dels seus compromisos retributius amb el personal facultatiu. Segons informa el sindicat en un comunicat, en aquesta ocasió, els afectats són els residents, als quals no se’ls ha abonat el complement de guàrdies a la nòmina corresponent al període de vacances.

    Segons MC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sentenciat fins a quatre vegades que els metges interns residents (MIR) tenen dret a percebre un complement retributiu durant les seves vacances, corresponent a la mitjana dels ingressos obtinguts per les guàrdies treballades els 11 mesos anteriors. Concretament, les jornades d’atenció continuada són obligatòries per als residents; en conseqüència, formen part del seu treball normal i ordinari. Seguint les doctrines laborals de la Unió Europa (UE), la retribució de les vacances ha ser equivalent a l’habitual, i aquest també és el criteri expressat pel Tribunal Suprem.

    MC destaca en el comunicat que, per mitjà d’un acord de Govern, l’11 de juliol de 2023 –amb efectes des del mes de juny del mateix any– es va establir un nou sistema retributiu que millorava les condicions econòmiques per la realització de les guàrdies dels MIR de l’ICS.  Al punt tres de l’acord es defineix com s’han d’abonar aquestes jornades a la nòmina de vacances: «En el cas que el complement d’atenció continuada sigui percebut mensualment sense solució de continuïtat, durant les vacances s’abonarà un complement d’atenció continuada corresponent a la mitjana de les quantitats abonades mensualment per aquest mateix concepte en els 11 mesos anteriors, sense que l’import pugui ser superior, en cap cas, a l’import corresponent a 50 hores de jornada complementària programada».

    Segons afirma el sindicat, de manera molt majoritària l’ICS no ha fet efectiu el pagament del complement d’atenció continuada als MIR, tot i que l’acord de Govern té efectes des de juny de 2023 i que la mateixa empresa pública havia informat que aquest mes de juny inclouria a les nòmines dels residents el concepte retributiu de les guàrdies durant les vacances.

    Davant la previsió que aquest estiu l’ICS segueixi incomplint els seus compromisos, MC es reserva el dret d’iniciar accions per reclamar per via judicial el pagament del complement, inclosos els endarreriments, interessos i danys i perjudicis que s’hagin pogut generar des de l’entrada en vigor de l’acord. El termini per presentar les possibles  reclamacions s’allargaria fins al maig de 2025.

  • El MIR, a examen: una llosa insuportable per als graduats

    L’últim examen MIR ha estat objecte de nombroses crítiques tant per la dificultat i baixa pertinència de diverses preguntes, especialment en el cas d’una d’elles (de la convocatòria 2024) per la infortunada construcció d’un enunciat i distractors que podrien ser interpretats, com en efecte així ha estat, com un atac als soferts professionals de l’atenció primària i comunitària.

    Però els problemes de l’examen MIR i, més globalment, de l’accés a la formació sanitària especialitzada a Espanya, no poden ser valorats únicament ni principalment des de la perspectiva de l’anècdota. Són més profunds i necessiten una reflexió detinguda i global sobre els elements bàsics que ho defineixen, com els referits als seus objectius, paper en el contínuum formatiu, continguts i calendari de realització.

    Quant al seu objectiu primordial, des de fa ja molts anys ha estat objecte de controvèrsia la necessitat de definir l’accés a la formació especialitzada com un instrument que hauria de limitar-se a classificar als graduats espanyols concurrents per a l’elecció d’especialitat i plaça formativa, sense suspensos ni aprovats, una vegada que s’admet que TOTS els graduats que vulguin treballar a Espanya han d’acreditar haver realitzat i superat un període de formació especialitzada per a poder exercir en el sistema sanitari públic encara que no en la part privada.

    La distinció actual entre un àmbit i l’altre del sistema em sembla conceptualment absurda a més d’un atemptat potencial a la qualitat i seguretat de l’assistència que es presta a la ciutadania en tots els centres del sistema, siguin públics o privats. En el cas dels graduats procedents d’altres països sembla adequat que, a més de la suficiència idiomàtica i d’acord amb els convenis establerts entre els estats i els de la mateixa Unió Europea, hagin d’acreditar documentalment que han superat un grau acadèmic de nivell equivalent o superior al del nostre país i, si és el cas, superar la prova o proves que així ho demostrin, dissenyades i implementades en un nivell estatal centralitzat amb caràcter anual.

    El que sí que em sembla evident és que si, tal com deia abans, els graduats sanitaris han de ser especialistes per a poder exercir, un dels objectius de l’examen MIR no pot continuar sent el de SELECCIONAR als graduats espanyols que volen accedir al sistema. La prova o proves han de servir únicament per a ORDENAR-LOS per a l’elecció d’especialitat i plaça formativa. És necessari acabar amb la conceptualització de l’examen MIR com una de les oposicions més difícils de l’estat i eliminar la influència negativa que aquest fet té sobre els estudis de grau.

    I, la qual cosa és també molt greu, sobre el benestar psicofísic dels graduats sanitaris espanyols, condemnats al calvari de la seva preparació intensiva durant un o més anys i al sacrifici personal i econòmic que suposa la matrícula en les acadèmies que els preparen per a superar-ho. És imprescindible que els estudiants espanyols de ciències de la salut es desfacin de l’obsessió, de la llosa, que suposa avui l’examen MIR i que puguin dedicar-se plenament a completar el seu perfil competencial graduat sabent que una vegada superat aquest període podran accedir en tots els casos a la formació especialitzada.

    Sembla sens dubte desraonat que, amb l’excusa de la variabilitat de les qualificacions de les diferents facultats de medicina espanyoles, s’estableixi en un miserable 10% el valor de les qualificacions del grau per a determinar la nota final de l’accés dels aspirants a la formació sanitària especialitzada. Ara resulta que, en contra de la lògica més elemental, el valor de l’esforç d’aprenentatge realitzat durant molts anys és gairebé insignificant en relació amb el de la nota obtinguda en un examen puntual de coneixements.

    Per a superar aquesta situació absurda han d’establir-se mecanismes legislatius i tècnics objectius que garanteixin la qualitat, pertinència, rigor metodològic i homogeneïtat de les avaluacions del procés formatiu del grau en totes les facultats de ciències de la salut espanyoles. Una estratègia d’aquest tipus no ha de xocar amb l’autonomia universitària i garantiria la paritat entre els graduats espanyols. Avançant en aquesta línia podrien establir-se abans de l’obtenció del títol de graduat en totes les facultats del camp de les ciències de la salut unes proves, de disseny i avaluació estatals, que, a diferència de l’actual examen MIR, fossin capaços d’analitzar no solament el component de coneixements de la competència sinó també els d’habilitats, actituds i valors i amb uns continguts i nivell de dificultat coherents amb el de les matèries impartides durant el grau, evitant de pas els problemes ocasionats en l’examen MIR per la inclusió de preguntes més apropiades per a un especialista que per a un estudiant o acabat de graduar.

    La consideració conjunta i equilibrada de les qualificacions obtingudes al llarg del grau al costat de la final permetria ordenar als graduats de ciències de la salut espanyols amb vista a l’elecció d’especialitat i plaça formativa. Una estratègia d’aquest tipus faria possible que els graduats s’incorporessin a la formació especialitzada després d’1-3 mesos d’acabar els seus estudis i eliminaria l’actual examen MIR i el període actual que transcorre entre la finalització del grau i el començament de la formació especialitzada, període la durada del qual és sovint superior a 1-2 anys.

    Per als graduats dels camps de la física, química i biologia seria necessari establir proves específiques d’àmbit estatal i amb periodicitat anual per a accedir a la formació sanitària especialitzada. En aquest cas, amb la doble missió de seleccionar i ordenar als candidats, ja que es convoca un nombre de places formatives molt de menor que el de candidats possibles i que, a diferència dels graduats en els àmbits de les ciències de la salut, les seves opcions laborals no passen únicament per la necessitat d’optar a les places convocades per a ells pels centres sanitaris acreditats, sinó que poden exercir la seva professió sense aquest requisit en altres terrenys laborals.

    Els canvis proposats tenen un grau de dificultat política i tècnica important, però, al meu entendre, són perfectament viables si s’enfoquen en el marc de la consideració conjunta dels dos primers períodes del contínuum formatiu sanitari: grau i formació especialitzada. Les veus que reclamen acabar amb l’autocomplaença de l’administració en relació amb el sistema MIR espanyol i, per tant, al seu mecanisme d’accés, són cada vegada més nombroses.

    Els beneficis dels canvis suggerits tindrien una traducció molt positiva tant per a la qualitat i pertinència de la formació graduada i la seva avaluació com per a la coherència d’aquesta fase amb la de formació especialitzada i, entre altres coses, eliminaria els efectes negatius, esmentats abans, de l’examen MIR sobre l’orientació dels estudis de grau i sobre la vida i hisenda d’uns graduats que es veuen abocats a perdre un any o més de la seva trajectòria personal i professional en la seva preparació.

    Els Ministeris de Sanitat i Universitats han de treballar coordinadament per a abordar aquest problema, cosa que, malgrat el prescrit en les disposicions legals, no han fet fins ara.

  • Indignació del col·lectiu i de professionals de la medicina per una pregunta polèmica a l’examen MIR 2024

    Només faltava un polèmic examen dels MIR per escalfar, encara més, el sector sanitari català. Concretament, la gota que ha fet vessar el got i que ha provocat un malestar general dels principals col·lectius de la professió ha estat la pregunta número 84 de la versió 0 de les proves per a Metge Intern Resident (MIR) 2024, que van tenir lloc aquest dissabte i a la qual es van presentar prop de 14.000 aspirants que opten a alguna de les 8.772 places de formació mèdica especialitzada que ofereix aquest any el Ministeri de Sanitat. La pregunta en qüestió (que publiquem a continuació) fa referència al cas d’un metge sobrecarregat de pacients a la consulta, generant algun conflicte, tot i que és qui té menys quota de pacients. Hi ha quatre opcions per al seu diagnòstic, i totes defineixen la situació del metge com a trastorns de la personalitat.

    “La pregunta en concret conté tot allò que hauríem d’evitar com a professionals; és a dir, conté prejudicis, dona a entendre que aquest excés de càrrega que perceben els professionals no es deu a les dolentes condicions laborals sinó a la psicopatologia del professional; i es ninguneja el fet del creixent burnout que hi ha a la professió mèdica. És un compendi de tots els despropòsits que es poden posar en una sola pregunta”. Així s’expressava Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, qui ironitzava sobre la pregunta de la discòrdia dient que “s’han deixat l’opció correcta, que seria un metge vocacional, que pateix un síndrome de burnout evident i amb l’aquiescència del servei de prevenció de riscos laborals, que sovint en aquestes circumstàncies mira cap a una altra banda”. En aquesta mateixa línia es manifestava també Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, qui també qualificava de “desafortunada, equívoca i estúpidament estigmatizadora” la pregunta polèmica.

    Per la seva banda, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) titllava a les xarxes de “desafortunada i decebedora una pregunta irrespectuosa del #MiR2024, que assenyala als metges com els culpables dels problemes del sistema sanitari”.

    Davant d’aquest escenari, Lleonart considera que “el millor que podrien fer és anul·lar aquesta pregunta i demanar disculpes públicament, perquè s’han cobert de glòria”. CAMFIC també apuntava que era moment obligat per revisar i reflexionar, de dalt a baix, responsables, processos i orientació de les preguntes MiR. Segons explica el secretari de Metges de Catalunya, aquests exàmens els fan teòricament catedràtics de les universitats i facultats amb reputació contrastada i, posteriorment, una comissió s’encarrega de fer la selecció final. Per tant, lamenta Lleonart, “aquesta pregunta ha acabat en aquest examen després de passar unes quantes cribes, fet que em preocupa –i molt–, perquè vol dir que a una majoria de gent li ha semblat que en la formulació i en el contingut d’aquesta pregunta no hi havia res de l’altre món, i em resulta realment alarmant que hi hagi una part dels encarregats que puguin concebre aquest enunciat”. A més, afegeix que “la sensació és que les autoritats sanitàries i responsables polítics, tant autonòmics com del govern central, pensen això del problema que hi ha en l’atenció sanitària, sobretot de l’atenció primària, i que els ha traït la consciència”.

    Tanmateix, les primeres reaccions per part del Ministeri de Sanitat no van trigar a arribar i les va protagonitzar en primer lloc el secretari d’estat de Sanitat i metge de família, Javier Padilla, qui va admetre que “Aquesta pregunta és lamentable i falta al respecte a tots els professionals d’Atenció Primària que sempre són ‘els últims a sortir’, amb unes consultes infinites i un compromís més infinit encara amb els pacients”.

  • Aprovada l’equiparació salarial de guàrdies pels MIR de l’ICS i la concertada

    Al febrer s’anunciava que els metges residents de la sanitat concertada cobrarien un 25% per les guàrdies, i Metges de Catalunya, agent negociador de la taula, va exigir que aquesta mesura s’estengués també als MIR de l’ICS. Ara es presenta un increment d’un 27’8% per als metges residents de la pública.

    Les guàrdies a urgències per als MIR son per tendència obligatòries, jornades de 24h seguides a part de la seva jornada laboral. Amb aquest acord es garanteixen les quatre guàrdies (que son un plus salarial primordial per als residents), una d’elles en cap de setmana dins de les 48h hores setmanals i el seu respectiu descans l’endemà. Els sous incrementen i passen a cobrar 225 euros per guàrdia entre dilluns i dijous (residents de primer any), 270 els de segon, 315 els de tercer i 337 els de quart i cinquè. La guàrdia de cap de setmana es retribuirà amb 500 euros per als residents de primer, 600 els de segon, els de tercer 700 i els de quart i cinquè amb 750 euros.

    En declaracions per a TV3, el conseller de Salut, Manel Balcells, afirma que “el que grinyolava era fer moltes guàrdies a baix preu. Ara faran menys guàrdies (quatre al mes) i a bon preu. No volem mà d’obra barata, volem formació especialitzada de gran nivell”.

  • El MIR reflecteix la degradació de la medicina familiar i les desigualtats territorials

    Representants sindicals ja ho anunciaven a les vagues de sanitat de finals de gener: cal pal·liar la crisi «demogràfica» que es produirà al sistema de salut amb les jubilacions previstes durant aquesta dècada. Després de la deficient planificació del govern Rajoy, on la tendència va acabar sent de més metges egressats que places MIR oferides, l’augment progressiu de vacants MIR intenta donar sortida a un problema que porta conseqüències al llarg i mitjà termini. Segons l’ «Informe Oferta-Necesidad de Especialistas Médicos 2021-2035″, la Medicina Familiar i Comunitària, Medicina del Treball, Immunologia, altres (inclosos metges d’urgències i emergències), Psiquiatria, Anàlisis Clíniques i Bioquímica i Microbiologia són les especialitats que, segons les projeccions, presentaran una tendència de dèficit superior al 10% cap al 2028.

    La resolució de places d’aquest any ha suposat un atzucac on la paradoxa és que metges s’han quedat sense places, i places s’han quedat sense metge. El dèficit que es va denunciant a la medicina familiar s’ha perpetuat un cop més: 202 places han quedat sense cobertura (un 8’2% del total). Dins de les places que han quedat desertes, existeix un biaix territorial que també ha estat una de les preocupacions que el personal sanitari havia expressat. L’últim resident en escollir plaça ha estat el número 10719 i ha estat a la Unitat Docent AFiC de Catalunya Central, a Sant Fruitós de Bages. Precisament allà s’ha produït un fenomen de «despoblació mèdica»: de les 37 places que s’oferien, han quedat 15 sense cobrir.

    Dins de les places que han quedat desertes, existeix un biaix territorial

    El programa d’incentius que la Generalitat ha dut a terme per a promocionar la medicina familiar no ha estat prou per capgirar aquesta tendència. Aquest pla contempla ajudes per als residents R1 en aquesta especialitat, i les ajudes són més grans per al territori més enllà de Barcelona i l’àrea metropolitana. Precisament per als estudiants que optessin per la UDM AFiC Catalunya Central ICS s’oferia un dels incentius més grans, de 7000 euros. Les ajudes oscil·len entre els 5000 i 9000 euros, les dotades amb més diners eren per als residents que anessin a les UDM de Lleida, Tarragona, Girona i Terres de l’Ebre. Tot i els incentius, la UDM AFic Girona ICS ha quedat amb 5 places lliures de les 33 oferides, la UDM AFiC Tarragona té 2 vacants desertes de les 24 que hi havia disponibles i la UDM AFiC Lleida ICS ha quedat amb un lloc sense cobertura dels 16 que hi havia.

    Jordi Mestre, vocal de la junta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), declara sobre aquesta desigualtat que «en el conjunt de Catalunya, podem veure que les places més vinculades a ruralitat s’han vist menys triades comparant amb zones més urbanes. Hem de posar mesures que ajudin a visibilitzar aquesta especialitat i especialment a aquestes àrees». David Arribas, vicesecretari general de Metges de Catalunya i metge de família, explica sobre el programa d’incentius que no està sent ben rebut com a compensador dels esforços que ha de fer la gent per «anar a treballar a un lloc en el qual creuen que no estaran capacitats d’una forma tan bona com ells desitgen». Aquest estigma existeix, diu Arribas, perquè el problema de la capacitació està vinculat a la «sobresaturació dels professionals que exerceixen de metges de família» i que la «sobrecàrrega de treball, la burocratització de les consultes, la cartera de serveis canviant i la falta de valor de la seva feina» són dinàmiques que perpetuen la carència.

    S’ha obert una convocatòria extraordinària fins a l’11 de maig amb l’objectiu d’omplir aquestes places. «Hem tingut a Catalunya 36 places de medicina familiar i comunitària que no s’han triat. Hem de veure també com anirà el procés de repesca, un cop triades aquestes places, quantes renúncies hi ha», explica Jordi Mestre, de CAMFiC. «La falta de cura cap a l’especialitat ha fet que la gent no la vulgui ni com a via per a entrar al sistema. El malbaratament d’energia que han fet els treballadors de l’Atenció Primària per explicar la seva feina i intentar donar-li valor ha estat mal utilitzat pels governants» diu Arribas, de Metges de Catalunya.

    La falta de cura cap a l’especialitat ha fet que la gent no la vulgui ni com a via per a entrar al sistema

    L’increment d’oferta de places i els incentius per arribar a les àrees rurals no són suficients, menys encara en l’atenció familiar, la fuga de talent cap a la privada o altres sectors continua estant a l’ordre del dia i reproduirà aquest patró. Segons l’ «Informe Oferta-Necesidad de Especialistas Médicos 2021-2035″ la MFiC té un perfil d’alta necessitat i de cara a futur, i és que menciona que pel costat de l’oferta, és la segona especialitat amb una piràmide etària més envellida actualment, amb els percentatges més grans de professionals amb 60 i més anys (33,2%, un de cada tres) i de 50 i més anys (60, 2%). La taxa de reposició és molt justa, pràcticament igual a 1. El problema s’aguditza perquè hi ha un gran nombre de metges de família que opten per exercir al sector sanitari privat o a la medicina d’urgències, pública i privada. Tot i això, les places de formació anuals de MFiC convocades el 2021 fins i tot van caure lleugerament respecte al 2020, mentre que l’oferta global de places MIR de totes les especialitats va créixer un 2,4%. Afortunadament, el percentatge de metges de família més grans de 60 anys, segons el model, passarà del 24,7% el 2021 a menys del 10% el 2035.

    Jordi Mestre, de CAMFiC apunta també que ara mateix, les dades comparades amb les de l’any anterior són «millors perquè han sobrat menys places tenint en compte que s’han oferit més places que l’any anterior». També explica sobre el sistema MIR que és estatal, de circumscripció única, per tant, qui hagi fet l’examen pot escollir plaça on vulgui: «són gairebé 2400 places, unes 112 més a tot el conjunt de l’estat respecte l’any anterior. Després hi ha les especialitats que tenen més oferta que són entre 300 i 500 i són quatre especialitats: pediatria, psiquiatria, medicina interna i anestesia. La resta estan sota de les 300 places. Per tant, comparar els números de la medicina de família amb la resta moltes vegades ens pot influir en el fet que hi hagi diferències importants».

    Som a un sistema de «competició global», explica el vicesecretari de Metges de Catalunya David Arribas. «Una comunitat que havia estat històricament puntera en formació als nous integrants de la sanitat ha perdut força», en aquest context, Arribas apunta com a primordial fer estudis de la càrrega de treball, apostar per la conciliació i oferir possibilitats de creixement a través de la docència i la investigació. Per a CAMFiC, tornar el valor a la feina és bàsic per fer-la atractiva, qüestió que pal·liaria el problema de la manca de professionals: «la medicina de família és l’única que treballa en un nivell assistencial que és l’atenció primària, que és la que pot garantir la sostenibilitat del sistema, l’equitat, la justícia… Hi ha d’haver major visibilitat als mitjans, a les universitats, perquè és més ‘sexy’ parlar de com treure un tumor pel melic, però no es parla de la feinada base que es fa des de l’atenció primària. Cal que el sistema treballi en aquesta via, que la medicina de família ocupi el lloc que li pertany a través de recursos i reconeixement. La medicina generalista està en un procés de degradació, i en la medicina familiar es veu molt clar», conclou Arribas.

  • La taula mèdica bilateral acorda millores del preu de guàrdia dels metges residents

    S’ha dut a terme la primera trobada entre Departament de Salut i Metges de Catalunya, que Xavier Lleonart, secretari general de l’organització sindical, valora com a “molt positiva però amb prudència”. La reunió de la taula de negociació bilateral esdevé la primera d’una sèrie prevista a on es tractaran diversos temes, en aquesta, la millora de les condicions dels metges residents ha estat l’eix: “hem detectat una bona predisposició de l’administració a atendre tot allò que els hi exposem per millorar la situació actual i de fet ja s’ha pogut tancar un acord en el tema de retribucions del preu a la guàrdia dels MIR”.

    En aquest sentit, l’organització sindical remarca l’entesa assolida perquè la millora del preu de l’hora de guàrdia dels metges adjunts, aprovada al III Conveni laboral del SISCAT, es faci extensiva als MIR, tant de la xarxa sanitària concertada com de l’Institut Català de la Salut (ICS). A conseqüència de les negociacions de la setmana passada, aquesta setmana la reunió de la comissió negociadora del III Conveni SISCAT ha aprovat que, amb efectes des de l’1 de gener de 2023, el preu de l’hora de guàrdia dels MIR dels centres sanitaris concertats s’incrementi un 25%. «Pel que fa a les condicions dels MIR, hem pogut tancar aquest primer acord que feia referència a un aspecte molt concret en el qual creiem que s’havia actuat injustament», explica Lleonart, «però evidentment la millora de les condicions dels MIR està englobada dintre de tota l’estratègia que hem de desenvolupar conjuntament», afegeix.

    Les millores qualitatives per als metges residents ha de repercutir en el que el secretari general de Metges de Catalunya considera primordial, que és «retenir i captar el talent mèdic i que les condicions assistencials, laborals i retributives d’aquests professionals en concret i de tot el col·lectiu en general siguin tan atractives com sigui possible per evitar que hi hagi una fuga de professionals a altres àmbits». L’organització sindical reivindica a més que es negociarà per tal que la millora del preu de l’hora de guàrdia dels metges adjunts, aprovada al III Conveni laboral del SISCAT, es faci extensiva als MIR, tant de la xarxa sanitària concertada com de l’Institut Català de la Salut (ICS), per tal que no es produeixin desigualtats retributives entre el col·lectiu.

    La creació d’un grup específic de treball amb un doble objectiu

    A més de les millores per als MIR, que va ser l’eix central de la negociació i que s’ha traduït en pactes aquesta setmana, durant la reunió també ha acordat la creació d’un grup específic de treball. Neix per definir mesures que permetin racionalitzar les agendes assistencials dels facultatius d’atenció primària. Aquesta comissió està en marxa desde el dia 1 de març: “aquest grup té un doble encàrrec”, declara Lleonart. El primer, seria el d’intentar “articular mesures en el més curt termini possible per mirar de millorar de forma pràcticament immediata aspectes concrets de l’atenció que es dona en el dia a dia”, explica el líder sindical. D’ altra banda, també té un treball de fons  que “requerirà més temps i més esforços per reordenar i reorganitzar el sistema d’agendes mèdiques, per tal que es pugui donar una atenció de qualitat tal com es mereix als professionals i a la ciutadania”, conclou.

  • Els metges residents denuncien “un incompliment generalitzat de la legislació laboral”

    La convocatòria del personal sanitari a serveis mínims és una qüestió que porta cua. A les mobilitzacions convocades per Metges de Catalunya i la Mesa Sindical de Sanitat el passat mes de gener, és un debat que els protestants portaven a peu de carrer. “Jo no vaig poder venir ahir, estava de serveis mínims”, declarava un pediatre d’Atenció Primària. Si bé és evident que els centres mèdics no poden quedar buits durant una vaga —les malalties no entenen de drets laborals—, una queixa recorrent és la poca antelació amb la qual es decreta la quota de serveis mínims i el volum de la mateixa. “Ens han convocat al mateix personal que tenim normalment, ells mateixos reconeixen així que estem treballant amb mínims”, deia un altre metge d’Atenció Primària.

    Però, què passa amb els estudiants de medicina MIR? Si bé contribueixen al paper fonamental en atendre i sostenir la salut pública —sobretot ara que es denuncia la manca de personal i recursos—, cal no oblidar que es troben en una etapa de formació. Estan subjectes a tutors que supervisen i assignen tasques adequades respecte al nivell formatiu en el qual es troben. Això genera que, convocar-los com a personal estructural quan són personal no estructural, no només es fiqui en risc la salut dels pacients, sinó la mateixa salut dels estudiants sotmesos a responsabilitats que no els hi pertany.

    El Reial decret 1/1995 del 24 de març que regula les vagues del sector públic, estableix que els serveis mínims s’han de cobrir per part de personal estructural amb relació laboral estable. Teòricament, aquesta normativa protegeix al personal formatiu regulant l’ensenyament sanitari oficial, és a dir, cal tenir en consideració que són estudiants i no pas treballadors. A més, segons l’acord de sortida de vaga del 2020, es va pactar considerar com a personal no estructural als residents i a l’últim cicle de mobilitzacions al gener van ser cridats a serveis mínims almenys a l’Hospital de la Vall d’Hebron, Can Ruti, Bellvitge, Parc Taulí i Sant Pau. També denuncien que en molts casos ni tan sols reben un llistat oficial i que són amenaçats verbalment en cas de no assistir. 

    Hi ha sentències que els hi donen la raó, com les del maig passat que va condemnar el Consorci Hospitalari de Vic per vulnerar el dret a vaga de tres metgesses MIR. Però des de Treball, el conseller Roger Torrent adverteix que hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem que avala que els MIR no quedin exclosos dels serveis essencials, perquè “tot són metges”, asseguren des de la conselleria. 

    Una vulneració sistemàtica de la normativa europea als drets dels MIR

    Més enllà de la situació catalana i la recent polèmica amb la inclusió dels MIR a serveis mínims de guàrdia durant la vaga, s’ha presentat un informe recentment elaborat pel Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos. Aquesta investigació apunta a la vulneració sistemàtica de la normativa europea pel que fa als drets del MIR a tot l’estat. Álvaro Cerame, portaveu de European Junior Doctors, expressa que veuen amb gran preocupació les dades d’aquest estudi, ja que “mostren un incompliment generalitzat de la legislació laboral en aquest col·lectiu”. En aquesta línia, el representant de l’organització juvenil explica que per protegir als residents, han impulsat una resolució on s’insta als governs de l’estat a prendre mesures urgents per a garantir un compliment de la legislació. “S’ha demostrat que els residents treballen més de les 48h setmanals establertes per la normativa europea”, diu Domingo Sánchez, representant de metges joves de la Organización Médica Colegial de España (OMC). Per tal de garantir una millora i adequació de les condicions dels MIR, Sánchez aposta per “implementar un sistema de control per al compliment de les mesures necessàries, com ajustar els temps de formació a l’adquisició de competències”, un fet que explica s’està fent a la resta d’Europa.

    Un 80% excedeix la seva jornada 

    En més del 80% dels casos els residents excedeixen la seva jornada, fet que vulnera la normativa. Les Comunitats Autònomes amb major número de guàrdies al mes són Asturies, La Rioja, Extremadura i Castella La Manxa. Un 13% dels descansos obligatoris postguàrdia no es compleixen a tot l’estat, i el 47% dels MIR no tenen un descans ininterromput d’almenys 36 hores.

    Si bé els MIR haurien de ser tractats com a personal en formació, l’estudi corrobora l’existència de les “llistes negres”. Aquestes són llistes de substitució a on han d’estar disponibles 24h els 365 dies de l’any en cas de necessitat de cobrir una eventual guàrdia. 

    El 50% dels MIR estan inclosos a les «llistes negres». A Ceuta el 100% en llistes de substitució; un 94% a les Illes Balears, un 73% dels de La Rioja i un 66% dels de Galícia. Per especialitats, un 60% d’especialitats quirúrgiques estan a les llistes, un 55% de medicina familiar i un 52% d’especialitats no assistencials, segons OMC.

  • La convocatòria de MIR d’enguany deixa 200 places vacants de Medicina Familiar i Comunitària

    Finalitzats als actes d’adjudicació de places de Metge Intern Resident (MIR) d’enguany, un total de 218 vacants de les 8.188 convocades aquest any pel Ministeri de Sanitat no s’han cobert. D’aquestes, 200 són de Medicina familiar i Comunitària, de les 2.336 places convocades. A Catalunya han quedat 71 places vacants d’aquesta especialitat de les 370 oferides, malgrat que el Departament de Salut oferia 9.000 euros de més al sou anual com estímul per escollir aquesta especialitat tan necessitada de professionals. Salut ha rebutjat el sistema d’assignació de places MIR organitzat pel govern espanyol i ha demanat una convocatòria extraordinària per ocupar aquestes vacants.

    El sindicat Metges de Catalunya (MC) considera «inaudit» que 71 places MIR de medicina familiar i comunitària hagin quedat vacants i ha instat al Departament de Salut la convocatòria «urgent» d’una cimera per abordar la crisi dels MIR de medicina de família. MC qualifica aquest fet com a «molt greu» i avisa de les conseqüències que pot tenir el dèficit de MIR a l’atenció primària, tant per a la formació dels especialistes que han de formar part de les futures plantilles dels CAP, com per a l’organització de l’assistència sanitària als centres que aquest any no podran comptar amb el reforç dels facultatius residents. L’organització considera que, davant d’aquests fets, Salut ha d’activar els mecanismes necessaris per fer front a una situació que «afegeix un nou focus de tensió a la crisi global de l’atenció primària» i ha de consensuar un «pla de xoc que faci atractiva i estimulant la tria de la medicina de família com a projecte de carrera professional».

    Segons Metges de Catalunya, es tracta de la «crònica d’una mort anunciada», atesos els reconeguts problemes de finançament, falta de personal, sobrecàrrega assistencial, excés de burocràcia i baixes retribucions que afecten els professionals mèdics del primer nivell assistencial. «La medicina de família no està prou valorada ni gaudeix del prestigi d’altres especialitats, això també ho perceben els joves facultatius», explica l’organització.

    La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) també ha mostrat la seva preocupació després de conèixer-se que a l’actual convocatòria han quedat 218 places de futurs especialistes sense adjudicar-se. Segons la CESM, l’explicació facilitada per Sanitat davant les places vacants és que molts aspirants simplement no han presentat sol·licitud, desvinculant els motius d’un problema amb el procediment telemàtic que no permet triar en temps real, encara que ha admès que hi ha un problema amb l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària.

    A parer de l’organització, aquesta situació suposa un «perill seriós» per a la planificació de recursos humans a llarg termini, agreujada per les jubilacions previstes en els pròxims anys i que afectaran l’assistència sanitària que s’ofereixi a la població. Pel que fa a la situació concreta a l’atenció primària, la CESM apunta que la creixent desmotivació dels professionals davant d’aquesta destinació per la manca de mesures que ho incentivin se suma un sistema d’elecció que afavoreix que les places quedin vacants per no conèixer realment on serà el lloc de treball en fer l’elecció.

    Per aquests motius, la Confederació insisteix que el sistema d’elecció ha de ser en temps real i que és urgent prendre mesures per pal·liar el greu problema que existeix a l’atenció primària. «Resulta imprescindible que es faci una planificació seriosa dels metges del Sistema Nacional de Salut i es revisi l’articulació del sistema d’accés a la Formació Sanitària Especialitzada perquè no es perdin professionals ja de base com ha passat en aquesta convocatòria», conclou l’organització.

  • Una enquesta de Metges de Catalunya determina quins són els millors i pitjors hospitals catalans per fer la residència

    Hospital Parc Taulí de Sabadell, el Consorci Sanitari de Terrassa i l’Hospital del Mar són els tres centres més ben valorats pels metges interns residents per les seves condicions laborables i retributives, segons un rànquing elaborat per Metges de Catalunya. Per contra, els centres que han obtingut una menor puntuació són l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital de Bellvitge i el Germans Trias i Pujol de Badalona. Són els resultats obtinguts a través de les enquestes fetes pel sindicat mèdic per conèixer el grau de respecte dels drets laborals i formatius dels futurs especialistes.

    L’enquesta ha obtingut 427 respostes, el que representa aproximadament el 10% dels MIR de Catalunya. La voluntat del sindicat mèdic és repetir l’estudi anualment per «avaluar l’evolució del grau de compliment dels drets laborals, així com de les possibles millores que aconsegueixi el col·lectiu de residents». A més, Metges de Catalunya vol que la classificació dels millors i pitjors centres docents ajudi els futurs residents a l’hora d’escollir l’hospital o centre d’atenció primària on realitzaran el MIR.

    L’estudi pregunta als MIR sobre aspectes com els horaris i descansos, la quantitat de guàrdies mensuals, el temps destinat a la formació o la qualitat de la supervisió que reben els residents. Així mateix, analitza els seus drets retributius, com el prorrateig de les guàrdies a la nòmina de vacances, a les pagues extraordinàries i a les baixes laborals. La major part d’aquestes qüestions formen part de les mesures acordades per posar fi a la vaga MIR de l’octubre de 2020, o són drets consolidats per sentències judicials favorables als interessos dels residents. Els resultats diferencien entre hospitals i atenció primària. En el cas dels hospitals, a més, es distribueixen en dos grups segons la quantitat de personal MIR que acull cada centre (més de 100 residents o menys).

    Entre hospitals mitjans o petits, els que obtenen millor valoració són l’Hospital de Figueres, l’Hospital de Mollet del Vallès i l’Institut Pere Mata de Reus. En canvi, els centres hospitalaris amb menys de 100 residents que reben pitjor puntuació són l’Hospital de Vic, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i el Centre d’Oftalmologia Barraquer de Barcelona. Pel que fa a les unitats docents d’atenció primària, les tres millors valorades són la unitat d’atenció familiar i comunitària (AFiC) del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), el centre ACEBA de Barcelona i la unitat AFiC de Girona. Els centres formatius d’atenció primària amb pitjor puntuació són la unitat AFiC de Tarragona i de Lleida, i la unitat docent del Consorci Sanitari del Maresme.

    D’altra banda, l’estudi demostra que 16 centres no asseguren als MIR el dia descans posterior a una guàrdia de 24 hores, i 10 no garanteixen un descans setmanal mínim de 36 hores ininterrompudes. Pel sindicat mèdic, les dades de l’enquesta acrediten que, en molts casos, les condicions laborals dels residents «necessiten millorar», especialment en aquells aspectes relacionats amb el dret al descans i a la conciliació. Així mateix, l’organització considera «preocupant» que els MIR afirmin que es troben amb dificultats a l’hora de realitzar l’activitat formativa, ja que aquesta hauria de ser «la prioritat». Per tot això, el sindicat anima els residents a defensar i reclamar el compliment dels seus drets laborals i retributius perquè «són facultatius de ple de dret i no mà d’obra barata».

  • Els tribunals reconeixen que les guàrdies s’han d’incloure a les pagues extres dels metges residents

    Els serveis jurídics del sindicat mèdic han aconseguit que els tribunals reconeguin el dret dels metges interns residents (MIR) a incloure l’import corresponent a la mitjana de les guàrdies treballades a la retribució de les dues pagues extraordinàries anuals, el que, segons el sindicat, millorarà notablement les retribucions dels facultatius en formació.

    El Jutjat Social número 1 de Mataró ha donat la raó a un resident del Consorci Sanitari del Maresme (CSDM), defensat per les advocades del sindicat Metges de Catalunya, i ha condemnat l’entitat a abonar al demandant les quantitats degudes per les pagues extraordinàries dels anys 2020 i 2021, a les quals s’hi ha d’afegir un 10% més d’interessos per mora.

    L’article que regula la Relació Laboral Especial de Residents per a la Formació d’especialistes en Ciències de la Salut estableix que «els residents percebran dues pagues extraordinàries que es meritaran semestralment, els mesos de juny i desembre, abonant-se juntament amb el salari corresponent a aquests mesos. L’import de cadascuna serà, com a mínim, d’una mensualitat de sou i del complement de grau de formació». El que ha fet el Jutjat en aquesta sentència és partir de la consideració que el treballador percep mensualment una retribució corresponent a les guàrdies mèdiques laborals, les guàrdies mèdiques de dissabtes i les guàrdies mèdiques de diumenges i festius, en tractar-se d’activitats que realitza cada mes i que la realització d’aquestes guàrdies no és voluntària, sinó que és obligatòria per part del treballador.

    L’argument del Jutjat Social de Mataró, que es fonamenta en jurisprudència ja existent sobre els conceptes salarials que formen part de la retribució habitual dels treballadors, conclou, doncs, que els ingressos vinculats a les guàrdies mèdiques -que són obligatòries per al col·lectiu de residents al llarg de la seva formació i que és una activitat normal, ordinària i estable- formen part també del sou fix i periòdic dels MIR.

    En aquest sentit, les guàrdies s’han de considerar una activitat laboral ordinària i periòdica per als MIR, ja que es tracta d’una activitat que es programa amb antelació i que és d’obligat compliment, llevat de circumstàncies excepcionals. Per aquest motiu, el Jutjat entén que són conceptes retributius que s’han d’incloure i han de computar en el càlcul de les pagues extraordinàries.

    Arran d’aquesta sentència, el sindicat Metges de Catalunya ha fet una crida perquè tot el col·lectiu de residents de la xarxa sanitària concertada reclamin el pagament de la mitjana de les guàrdies treballades a les pagues extraordinàries.