El sindicat Metges de Catalunya (MC) celebra que el Departament de Salut «hagi reaccionat davant l’evidència» introduint incentius de sou per a l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, però reclama que la millora de sous es faci extensiva a la resta de les especialitats perquè els Metges Interns Residents (MIR) «deixin de ser mileuristes».
El Departament de Salut va anunciar aquest dijous que els nous residents R1 de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària i els d’Infermeria en Salut Mental, que s’incorporaran als centres a finals del mes de maig, rebran una millora retributiva d’entre 5.000 i 9.000 euros l’any, en funció d’on es trobi ubicada la unitat docent. Segons el Departament de Salut, aquesta mesura respon a l’aposta de l’administració per «enfortir l’atenció primària i comunitària i la salut mental», així com atraure i retenir talent.
Segons el sindicat, la mesura s’explica pel dèficit «flagrant» de facultatius a l’àmbit de l’atenció primària, que encara no ha recuperat el nombre de professionals anterior a les retallades. «Mentre l’any 2010 hi havia 6.669 metges al primer nivell assistencial, el 2021 eren 6.164, tot i el reforç extraordinari fet amb motiu de la pandèmia», afirmen des de Metges de Catalunya.
El sindicat mèdic considera que les condicions laborals i retributives de l’atenció primària són un fre per a la contractació i formació de nous facultatius i assenyala com a causes la pèrdua de prestigi, la sobrecàrrega assistencial dels professionals, la jornada ordinària treball dels residents catalans, que fan dues hores diàries més que en altres comunitats, i les baixes retribucions.
En aquest sentit, Metges de Catalunya recorda que «hi ha més especialitats deficitàries» i que «la captació i retenció del talent mèdic és urgent per millorar la qualitat assistencial i garantir el relleu generacional del personal facultatiu». Per aquest motiu, reclama a Salut que «no es quedi aquí» i apliqui una millora retributiva per a tots els residents que reconegui el seu rol determinant per al funcionament de sistema i allunyi els seus sous del llindar del mileurisme en què es troben ara.
La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) i l’organització Formació Sanitària Especialitzada unida (FSEunida) han convocat una manifestació aquest dimecres a Madrid per protestar contra l’actual sistema d’elecció de places MIR. Els metges residents reclamen que el sistema d’elecció de places de formació sanitària especialitzada es realitzi a temps real i no per torns de 400 persones.
Es tracta de la mateixa protesta que l’any passat va mobilitzar milers de futurs residents contra el model d’assignació automàtica de places que va imposar el Ministeri de Sanitat a causa de la pandèmia i de la necessitat d’evitar la presencialitat dels candidats. Els manifestants critiquen que el Ministeri de Sanitat, malgrat comprometre’s en la convocatòria anterior a millorar el sistema per apropar-lo el més possible a una elecció en temps real, ha mostrat la seva intenció «nul·la» de fer-ho en les diferents reunions mantingudes amb els representants dels futurs especialistes.
Tradicionalment, l’elecció era de caràcter públic i l’aspirant tenia la capacitat de veure en directe quines places són escollides amb anterioritat al seu torn, podent calibrar la seva llista i prioritats sobre la marxa. Tanmateix, des del 2021, un procediment telemàtic adjudica automàticament les places en funció de les preferències manifestades i de l’ordre d’elecció que correspongui a cada aspirant. Segons Àlex Mayer, secretari de residents i joves facultatius del sindicat Metges de Catalunya, l’elecció en temps real «és un procés molt més obert que deixa en mans dels mateixos interessats la tria de places i permet que cadascú pugui triar el seu futur professional».
Els futurs especialistes també protesten per la imprevisió de Sanitat, que encara no ha publicat la resolució que estableix les dates d’elecció de places i d’incorporació als centres sanitaris dels nous residents. Segons va traslladar el setembre passat al Fòrum de les Professions Sanitàries, l’adjudicació de places s’havia de produir al març i la incorporació al maig, però hores d’ara es desconeix el calendari definitiu.
La manifestació ha començat a les 13.00 hores des de la Porta del Sol i continuarà fins al Ministeri de Sanitat, on hi haurà una concentració final per llegir un manifest de les organitzacions convocants. Sota el hashtag #23MSanitario, centenars de residents estan compartint per les xarxes socials missatges en defensa d’un sistema d’adjudicació de places «just i equitatiu».
Amb la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 i la seva evolució, el sistema sanitari ha estat obligat a adaptar-se de múltiples maneres. Els residents s’han enfrontat a canvis significatius en els horaris de treball i en les seves tasques i també han experimentat importants modificacions en la didàctica i la formació.
Segons un estudi publicat a medRxiv, la pandèmia de Covid-19 ha impactat negativament en la formació dels metges residents. Per dur a terme l’anàlisi, els investigadors van realitzar una enquesta a un total de 84 residents dins de la Nuvance Health, una xarxa d’atenció mèdica dels Estats Units, per avaluar la qualitat i la quantitat de l’educació dels residents durant la crisi sanitària.
La xarxa Nuvance Health és un consorci d’hospitals a la regió de la Hudson Valley de Nova York i la regió de Connecticut, una zona considerada com un dels epicentres de la primera onada de la pandèmia entre març i maig de 2020. A l’enquesta van respondre residents de cinc especialitats diferents: cirurgia general, medicina interna, obstetrícia i ginecologia, patologia i radiologia.
D’acord amb els resultats de l’estudi, el 32% dels residents van expressar la seva preocupació que la pandèmia hagi disminuït la seva preparació per esdevenir adjunt, el 13% va expressar la seva preocupació per completar els requisits de graduació i el 3% va considerar que necessitaria un any més de formació.
Durant la pandèmia de la Covid-19 fins ara, els residents enquestats han percebut que el temps dedicat a la didàctica o a les conferències organitzades ha disminuït i que els metges adjunts han estat menys involucrats a l’educació. S’estima que, de mitjana, van rebre 5,6 hores setmanals menys de treball clínic, 0,02 hores més de temps d’estudi, 1,7 hores menys de didàctica i 1,2 hores menys d’implicació assistencial. A més, la majoria dels residents han considerat que la qualitat de l’educació didàctica va disminuir com a resultat de la pandèmia.
Respecte a les unitats Covid-19, els residents van informar passar entre 29,3 i 39,3 hores setmanals cuidant pacients amb coronavirus, sent els de Medicina Interna els que més hores dedicaven a aquesta patologia amb entre 43,3 i 53,3 hores setmanals.
Segons els investigadors, davant aquests resultats, «és fonamental dedicar atenció als efectes de la pandèmia a les trajectòries professionals dels residents i crear oportunitats innovadores per millorar l’educació durant aquesta època difícil».
«Aquests resultats posen de manifest els impactes variats però significatius de la pandèmia en la formació dels residents. Les diferents especialitats es van veure afectades de diverses maneres i, com abans de la pandèmia, l’educació s’ha d’adaptar a cada especialitat. De cara al futur, els directors de programes i els líders de cada camp han de ser conscients de les necessitats canviants dels residents dins de la seva especialitat», destaquen els experts.
La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) ha decidit desconvocar les actes de protesta establerts per als pròxims dies contra l’adjudicació de places de formació sanitària especialitzada. Amb independència d’això, manté oberta la via judicial amb els recursos interposats, tant en via administrativa com amb la petició de mesures cautelaríssimes.
La decisió es produeix després que el Ministeri de Sanitat hagi posat en funcionament una nova proposta que va ser publicada al BOE el passat divendres que estableix mantenir l’elecció telemàtica, però en torns de 400 persones, seguint el seu número d’ordre. Aquesta proposta de millora s’ha introduït com a resposta a la visibilització del rebuig unànime de la professió mèdica contra el sistema d’adjudicació de places imposat.
Els afectats, però, han manifestat el seu descontentament per considerar els canvis encara insuficients. Des de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics es continua defensant que l’única opció possible per assegurar un procés d’elecció de places amb totes les garanties és fer-ho en temps real. En les successives reunions que es van mantenir des de la plataforma FSE Unida amb els responsables ministerials, però, Sanitat va reconèixer no tenir mitjans per fer una elecció de places presencial o telemàtica en temps real.
La Confederació recorda que es manté a l’espera de les decisions judicials i que donarà suport als afectats en les seves decisions davant aquest procediment. En aquest sentit, la CESM alerta que seguirà vigilant i defensant l’elecció en temps real com l’única que compta amb totes les garanties per als opositors, confiant i exigint que, amb temps suficient per a les pròximes convocatòries, no torni a repetir-se aquest conflicte que afecta greument als futurs especialistes de el Sistema Nacional de Salut.
Després de diverses setmanes d’intensa protesta pels canvis introduïts aquest any pel Ministeri de Sanitat en el procediment d’assignació de les places de Formació Sanitària Especialitzada, MIR, FIR, PIR i BIR, aquest divendres el Ministeri ha tornat a modificar aquest procediment.
Tal com informa Redación Médica, el Ministeri ha presentat una nova proposta per a l’adjudicació de les places MIR, distribuint els aspirants en quatre dies en comptes d’en un únic torn com estava previst fer el pròxim 17 de juny. D’aquesta manera, cada dia s’adjudicaran les places en torns de 2.000 persones, cosa que permetrà disposar de 12 hores als aspirants del torn següent per poder canviar, si escau, les seves preferències, en funció de les places que segueixin vacants. L’objectiu del Ministeri és reduir la incertesa dels aspirants a l’hora d’escollir la seva plaça.
Segons han explicat fonts del Foro de la Profesión Médica a Redacción Médica, el problema amb el sistema d’adjudicació de places persisteix, ja que no es farà una elecció en temps real. A això se li sumen els inconvenients tècnics del sistema telemàtic i la possibilitat que, aquest any, hi hagi més places buides davant les previsibles renúncies.
Així mateix, el Foro de la Profesión Médica argumenta que els torns de 2.000 persones són excessivament nombrosos i si es rebaixen, podrien allargar fins a vuit dies el procés d’adjudicació de places, amb les dificultats que implica per la incorporació a la plaça, prevista per a finals de juny. A més a més, el procés d’adjudicació inicialment previst i que ja estava en marxa ha fet que més de 2.000 aspirants ja hagin formulat la seva petició telemàtica de places i si s’aplica el nou sistema, haurien de tornar a modificar la seva petició.
Les nombroses queixes dels col·lectius afectats i també en general de la professió mèdica, representada pels Col·legis professionals, la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) i les Facultats de Medicina de tota Espanya, han convençut finalment al Ministeri d’introduir aquests canvis. Tanmateix, aquests no han sigut ben rebuts pel sector mèdic ni pel conjunt dels aspirants, que a través de les xarxes socials sostenen que el sistema segueix sense ser just ni garantista.
Un sistema en el que el n° 2001 tiene una gran ventaja respecto al 1999 es de todo menos JUSTO https://t.co/0kUFEB4bUj
De verdad, no sé si se están riendo de nosotros o qué… es que parece una broma. Elección en tiempo REAL y con garantías = PRESENCIAL. visto que con la vía telemática no se pueden cumplir esos requisitos. Es desesperante.#SanidadNOfunciona#FSEunida@sanidadgobhttps://t.co/5IfoMoBU9N
Fa unes setmanes, el Ministeri de Sanitat anunciava un canvi en el sistema d’adjudicació de places MIR -i de la resta de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE)-, passant a un únic acte d’adjudicació, després de la recollida de peticions de tots els aspirants de manera telemàtica i sense possibilitat de canvis. Sanitat assegurava que el nou sistema suposaria més «agilitat, seguretat i transparència». Els aspirants, però, denuncien que aquest sistema no és garantista ni just.
«El principal problema és que no és a temps real. Abans tu tenies un dia i una hora assignada per triar plaça, de manera que fins a l’últim segon sabies quines places quedaven, de manera que podies anar canviant les teves preferències; era com un compte enrere», explica Anna Aguilar, una de les aspirants a MIR. «Però el nou sistema és un desastre. No té garanties, no és just ni transparent», denuncia. Aguilar explica que el fet que no sigui un procés públic, on s’anuncia en veu alta la plaça que es desitja, afavoreix que es produeixin irregularitats en el procés. «Si es produeixen tripijocs, no hi haurà manera de demostrar-ho», diu.
«Ens dóna la sensació que, amb l’excusa de la pandèmia, volen instaurar aquest sistema per sempre. Si realment es fes bé, no caldria que l’elecció de plaça fos presencial. El que volem simplement és que sigui a temps real, com sempre. No escollir a cegues», emfatitza Andrea Arango, una altra aspirant.
Davant aquestes denúncies, la plataforma FSE Unida, que engloba a més de 15.000 aspirants a una de les places de Formació Sanitària Especialitzada en el Sistema Nacional de Salut, va convocar el passat 25 de maig una manifestació davant el Ministeri de Sanitat per denunciar «l’abús d’autoritat i la vulneració de tots els drets dels gairebé 30.000 aspirants». «Vaig anar a la manifestació per mi, però també per la resta d’opositors. Pensem en el futur i temem que el sistema es quedi així», explica l’Anna.
La ConfederacióEstatalde SindicatsMèdics(CESM) ha convocat una altra manifestació pelpròxim 8de juny i unaposterior concentracióde duradail·limitadaenfront delMinisteride Sanitat per protestar perla situació delsafectatspel procésd’eleccióde placesMIR. Després de mantenir una reunió el passat dilluns amb representants del Ministeri de Sanitat, la ConfederacióEstatalde SindicatsMèdicsexplica en un comunicat que el Ministeri manté «una inflexibilitat que impedeix avançar en la recerca d’una solució satisfactòria, aferrats a un model telemàtic imposat unilateralment».
Segons expliquen des de la CESM, els responsables ministerials es van limitar a prendre nota dels errors detectats en l’eina informàtica per a l’elecció de places amb l’objectiu de millorar el sistema, ja que en els primers dies de termini per als titulats en Medicina va resultar inoperatiu en molts casos.
Errors en el sistema i places desertes
Fa tot just una setmana que els futurs MIR poden fer l’elecció de places, en un procés que s’allargarà, en principi, fins al 16 de juny, ja que el dia 17 es preveu fer l’adjudicació de places. Tanmateix, des del primer dia, l’aplicació habilitada pel Ministeri de Sanitat ha experimentat multitud d’errors. «Les especialitats no es carreguen, el web es penja tota l’estona, no et deixa seleccionar més d’una especialitat en més d’una comunitat autònoma… el programa permet fer esborranys, però hi ha persones que encara no han pogut fer ni una sol·licitud a causa dels errors del sistema», comenta Patrícia Díaz, una altra aspirant. Fins i tot, va haver-hi un dia que el web va estar completament inoperatiu, perquè, segons s’anunciava, s’estaven fent tasques de manteniment. Molts aspirants han enviat correus electrònics massius al Ministeri i han trucat al telèfon d’incidències però, de moment, no han obtingut cap resposta satisfactòria.
Una altra de les denúncies dels titulats en Medicina és que amb aquest sistema telemàtic hi haurà places que quedaran buides davant les previsibles renúncies de places que després no seran adjudicades. «L’any passat, amb les places que van quedar alliberades perquè havien sigut rebutjades, va poder escollir plaça fins la persona que tenia el número 10.000 al MIR. Aquest any no serà així, i hi haurà més gent que es quedarà sense plaça», assenyala la Patrícia. El fet que no hi hagi una repesca, diu l’Anna, farà que faltin professionals treballant. «No ens afecta només a nosaltres, sinó al conjunt del sistema, perquè es poden arribar a perdre unes 2.000 places».
Segons el calendari previst pel Ministeri, la incorporació a la plaça adjudicada serà entre els dies 29 i 30 de juny, és a dir, dues setmanes després de l’adjudicació de places. «Això implica que si t’acaba tocant plaça a una altra comunitat autònoma, tens dues setmanes per buscar pis, fer la mudança, col·legiar-te… és començar de forma molt desil·lusionant. Hem estudiat Medicina per vocació i som els primers que ens volem incorporar de la forma més ràpida possible, però amb garanties. Els polítics s’omplen la boca dient que és un sistema segur i eficaç, però cap d’ells ha fet el MIR ni sap pel que hem passat», emfatitza la Patrícia.
Anna Aguilar, amb dos companys dins l’hotel salut de Plaça Espanya | Cedida
Fi de curs en pandèmia
Tot just fa un any, l’Anna, la Patrícia i l’Andrea explicaven al Diari de la Sanitat com havien sigut els seus darrers mesos de la carrera de Medicina. En mig d’una pandèmia mundial, fent les últimes assignatures d’una dura carrera de sis anys, van començar a treballar en diferents centres per ajudar a lluitar contra la Covid-19.
En el cas de l’Anna, va estar treballant a un hotel salut vinculat a l’Hospital Clínic que es va habilitar a la Plaça d’Espanya, que acollia pacients lleus que no requerien intubació ni respiració mecànica. Allà feia tasques de suport a l’equip de metges, sense tenir contacte directe amb els pacients. «Passàvem visita telefònica als pacients i decidíem quines pacients s’havien de visitar presencialment i quins podien esperar. També informàvem els familiars de l’estat de salut dels pacients, redactàvem informes, miràvem les analítiques o demanàvem radiografies», diu.
La Patrícia, en canvi, sí que va tenir un contacte més directe amb els pacients. En el seu cas, va estar treballant a un hotel salut de Badalona vinculat a l’Hospital Germans Trias i Pujol. «Eren pacients lleus que venien de l’Hospital per acabar de fer l’aïllament, o bé persones amb una situació socioeconòmica complicada que no podien fer correctament l’aïllament a casa seva, perquè vivien amb molta gent», explica. «Passàvem visita telefònica i, quan calia, visitàvem els pacients per ajustar el tractament o fer altres tasques de suport», afegeix.
Per la seva banda, l’Andrea va estar fent tasques de suport a l’UCI de l’Hospital Clínic. «Els estudiants de darrer curs fèiem suport telemàtic, escrivíem cursos, omplíem les dades dels pacients, fèiem peticions d’analítiques i, a vegades, parlàvem amb els familiars per telèfon», assenyala.
Totes tres expliquen que el fet d’acabar la carrera d’aquesta manera va resultar estrany. «No vam poder fer el viatge de final de carrera ni ens vam poder graduar. Amb la situació d’incertesa que vivíem, se’ns oblidava una mica, però ara, mirant-ho amb perspectiva, sap greu haver acabat el curs així», explica l’Andrea.
Patrícia Díaz, a la dreta, amb els seus companys de l’hotel salut de Badalona | Cedida
Falta de comunicació des de l’inici
Pocs dies després de fer l’últim examen, a finals de juny, els estudiants de Medicina van començar a l’acadèmia de preparació de l’examen MIR. Les aspirants entrevistades expliquen que, per part del Ministeri de Sanitat, va haver-hi una manca de comunicació des de l’inici. «Des del principi no ens han tractat gens bé. El tema de l’adjudicació de places ha sigut la gota que ha fet vessat el got, després de diversos mesos de desinformació», denuncia l’Anna.
«Els mesos d’estudi van ser durs. Fins al novembre no ens van dir quan seria l’examen. Comences desmotivada, perquè estàs estudiant per un examen que no saps ni quan el faràs. Haver anunciat la data abans hagués sigut de gran ajuda, perquè és molt diferent com encares l’estudi sabent quan faràs l’examen», sosté l’Andrea. «Jo ho vaig passar francament malament», explica la Patrícia. «Hi havia dies que tenies mal de cap de tant estudiar i que no volies ni parlar amb ningú».
Les tres entrevistades coincideixen en el fet que la pandèmia, deixant de banda totes les seves conseqüències, els ha jugat a favor en l’estudi. «Per mi ha sigut el millor any per preparar una oposició», diu l’Anna. «Amb les mesures restrictives, no es podien fer massa activitats i, per tant, no se’m feia tan dur psicològicament tancar-me a casa a estudiar, perquè tothom estava igual. No tenia tants estímuls externs».
L’hora de la tria
L’Anna, la Patrícia i l’Andrea tenen molt clar quines especialitats volen fer, i el fet de tenir una bona posició a l’examen MIR les tranquil·litza, perquè segurament podran obtenir la plaça que volen i quedar-se a la província de Barcelona.
L’Anna vol fer Medicina Interna. «Durant la carrera volia fer cardiologia, perquè de les especialitats mèdiques era la que més m’agradava. Però en passar per oncologia, hematologia i altres especialitats, vaig veure que m’agradava molt, en general, la Medicina. M’agrada molt la part d’urgències i com que a Espanya no existeix aquesta especialitat, la millor manera d’accedir-hi és fent Medicina Interna. Després ja puc fer un màster si em vull especialitzar més», explica.
La Patrícia, per la seva banda, vol fer Ginecologia i Obstetrícia. «Ginecologia em va cridar molt l’atenció al llarg de la carrera. El que em tira una mica enrere és la part de cirurgia, però suposo que és qüestió de pràctica. El problema és que a la universitat no ens formen en cirurgia, les pràctiques són molt mèdiques. Vas a quiròfan de tant en tant i mires el que pots a través de la càmera, però poc més», comenta. La Patrícia explica que li crida molt l’atenció la part de neoplàsia de mama i la cirurgia de càncer de mama, així com tot el tema de la violència obstètrica. «Crec que hi ha una mancança molt important en aquest aspecte. A vegades, a les dones se les infantilitza durant el procés d’embaràs i el part i, malgrat que no pugui canviar el món, m’agradaria atendre-les el millor possible», assenyala. Tem, però, pel fet que les places de Ginecologia a Barcelona s’acaben molt aviat. Com a segona opció, es planteja fer pediatria.
Finalment, l’Andrea vol fer Anestesiologia a l’Hospital Vall d’Hebron o a l’Hospital de Bellvitge. «Estic il·lusionada. M’hagués agradat tenir un procés d’elecció de places normal i amb garanties, però tinc ganes de començar a treballar», diu.
La setmana passada, el Ministeri de Sanitat anunciava un canvi en el sistema d’adjudicació de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE), passant a un únic acte d’adjudicació, després de la recollida de peticions de tots els aspirants de manera telemàtica i sense possibilitat de canvis. Sanitat assegurava que el canvi suposaria més «agilitat, seguretat i transparència».
Tradicionalment, l’elecció era de caràcter públic i l’aspirant tenia la capacitat de veure en directe quines places són escollides amb anterioritat al seu torn, podent calibrar la seva llista i prioritats sobre la marxa. Tanmateix, amb les noves circumstàncies, això no serà possible. Un procediment telemàtic adjudicarà automàticament les places en funció de les preferències manifestades i de l’ordre d’elecció que correspongui a cada aspirant. En el cas dels futurs metges residents, l’acte d’adjudicació de places serà el dia 17 de juny i la incorporació a laplaçaserà entre els dies29i 30 de juny.
Tal com explica Àlex Mayer, R4 de Medicina Interna i delegat de Metges de Catalunya a la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, en un article publicat al blog del sindicat, a la pràctica, això significa que cada opositor haurà d’elaborar una llista de preferències amb tantes opcions com candidats tingui per davant. «L’opositor amb un número d’ordre 300 haurà d’elaborar una llista de preferències d’almenys tantes opcions com metges tingui per davant. Igualment, aquell que tingui un número 8.000 haurà de definir una llista amb milers d’opcions», assenyala Mayer.
Els col·legis professionals, sindicats i associacions mèdiques, així com els facultatius i els futurs residents, s’han posicionat en contra d’aquest canvi en el sistema d’adjudicació de places que, diuen, «no és garantista ni transparent». La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) ha expressat en un comunicat la seva «perplexitat» davant els canvis en el sistema d’elecció de places MIR, defensant que no resol cap dels problemes i empitjora el sistema establert.
«Omplir totes les preferències fins a completar la llista durant dues setmanes de termini sense tenir dades reals del que han anat escollint els que ostenten un número d’ordre anterior queda lluny de ser una opció acceptable per a les necessitats d’uns futurs residents que fa mesos que viuen amb una incertesa insostenible per la manca d’informació i els canvis que s’estan duent a terme des de Sanitat», denuncia la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics.
Metges de Catalunya també comparteix el rebuig que ha generat el nou sistema d’elecció de places MIR. El sindicat considera que aquest sistema 100% telemàtic «penalitza la llibertat d’elecció dels MIR i pot deixar milers de llocs vacants davant les previsibles renúncies a les places afegides com a pla B en el llistat de preferències dels opositors». Per aquest motiu, l’organització demana al ministeri que rectifiqui i recuperi la presencialitat del procés.
Per la seva banda, la plataforma FSE Unida, que engloba a més de 15.000 aspirants a una de les places de Formació Sanitària Especialitzada en el Sistema Nacional de Salut, defensa que es tracta d’un sistema «totalment manipulable». Per aquest motiu, fa una crida als opositors a manifestar-se davant el Ministeri de Salud el dimarts 25 de maig davant «l’abús d’autoritat i la vulneració de tots els drets dels gairebé 30.000 aspirants».
La mobilització rep el suport de la CESM, que no descarta acudir a la justícia per a denunciar aquest canvi en el sistema d’adjudicació de places. La confederació de sindicats assenyala en un comunicat que els seus serveis jurídics estan analitzant «detalladament» les bases de la resolució de la setmana passada per la qual es convocaven els actes d’adjudicació de places MIR i de la resta d’especialitats sanitàries.
Sota el hashtag #OsApoyamosMIR, centenars de metges i metgesses de tota Espanya, que van passar en el seu dia pel sistema d’adjudicació de places MIR, han compartit per les xarxes socials missatges de suports als futurs residents, defensant un sistema just i equitatiu.
Soc resident des del 2017, vaig poder triar la plaça que volia gràcies a un sistema just i que funcionava, els meus companys del #MIR2021 es mereixen les mateixes oportunitats! Per un sistema transparent i amb garanties! #FSEdiceNO#fseenlucha#OsApoyamosMIR@sanidadgob
Soc l'Aina, metgessa amb 20 anys de trajectòria professional i recolzo als meus companys, que començaran la seva formació MIR, en la seva justa reivindicació per un sistema d’elecció de places digna. Maig del 2021 @sanidadgob@CarolinaDarias#OsApoyamosMIR
L’adjudicació de places MIR canvia radicalment, passant a un únic acte d’adjudicació que se celebrarà el 17 de juny, després de la recollida de peticions de tots els aspirants de manera telemàtica. Per tant, enlloc dels actes públics d’assignació de les places, que permetien saber al final de cada jornada quantes en quedaven lliures de l’especialitat que es volia triar, el Ministeri de Sanitat ha decidit que aquest any la selecció es farà amb un procediment telemàtic que adjudicarà automàticament les places en funció de les preferències manifestades i de l’ordre d’elecció que correspongui a cada aspirant. El Ministeri considera que serà més «àgil, segur i transparent» i garantirà que els aspirants puguin formular les seves peticions en el termini establert.
«Es tracta d’un procediment segur, transparent, traçable i més àgil i eficient, que ja s’ha utilitzat en altres convocatòries anteriors. Cal destacar que la sol·licitud electrònica es podrà modificar tantes vegades com calgui fins que finalitzi el termini de presentació de sol·licituds de plaça en cada titulació i que, durant tot aquest temps, els aspirants comptaran amb assistència tècnica per si es produís qualsevol incidència, en horari d’atenció de dilluns a diumenge de 8:00 a 22.00 hores», explica la nota de premsa difosa pel Ministeri.
Segons es pot llegir a la resolució de la convocatòria d’adjudicació, es podrà sol·licitar plaça des de les 9:30 hores del dia 20 de maig fins les 17.00 hores del 10 de juny, per a les titulacions de l’àmbit de la Farmàcia, Química, Física, Biologia i Psicologia. En el cas d’Infermeria, es podrà fer des de les 9:30 hores del 24 de maig fins les 17.00 hores del 14 de juny. Respecte Medicina, es podrà sol·licitar plaça des de les 9:30 hores del 26 de maig fins les 17.00 hores del 16 de juny. La incorporació a laplaçaadjudicadaserà per a totsentre els dies29i 30 de juny.
El nou procediment ja es va fixar en les bases de la convocatòria, però els problemes tècnics que ha patit l’aplicació informàtica han generat molta inquietud entre els aspirants. La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics considera que encara hi ha temps per corregir els problemes detectats i donarà suport a les reclamacions que puguin presentar els aspirants que es vegin afectats per aquests problemes tècnics o que no disposin dels medis electrònics o de la firma electrònica necessària.
El Ministeri de Sanitat ha comunicat que els actes d’adjudicació de les places MIR se celebraran entre el 13 i el 31 de juliol, a fi que els metges puguin començar a treballar el mes de setembre. Tal com indica el comunicat del Ministeri, el lloc i horari dels actes es comunicaran pròximament, en la resolució de la Direcció General d’Ordenació Professional. En tot cas, però, seran a la ciutat de Madrid.
Atès que la situació de pandèmia i crisi sanitària segueix persistint, per raons de salut pública, el Ministeri de Sanitat recomana fer la sol·licitud de plaça de forma telemàtica, evitant en la mesura del possible els desplaçaments.
El passat 29 de juny, el Tribunal Suprem va anular el procés de selecció de places que el Ministeri de Sanitat havia previst celebrar de forma telemàtica l’1 de juliol, després que 31 participants presentessin un recurs al Suprem perquè se suspengués cautelarment l’assignació de places via telemàtica. El Suprem instava al Ministeri a realitzar un model mixte, presencial i telemàtic, eliminant l’exclusivitat del procés telemàtic.
Molts dels metges que van aprovar les proves MIR celebrades el passat mes de febrer han estat contractats temporalment per fer front a la pandèmia de la COVID-19, reforçant els serveis mèdics tan en centres d’atenció primària com en hospitals.
Una mescla de retallades, falta de planificació i precarietat laboral ha creat una situació paradoxal a Espanya. Hi ha escassetat de metges especialistes per a completar determinats serveis sanitaris al mateix temps que, cada any, surt un gran volum de graduats en medicina –fruit de la multiplicació de facultats universitàries– que no poden convertir-se en especialistes: el sistema de formació no dóna proveïment per a cobrir els buits que han anat creant les desinversions acumulades.
Aquest dissabte, 15.475 graduats en medicina buscaven una plaça de metge intern resident (MIR) per a formar-se com a especialistes. Un examen global de la carrera de medicina. Hi ha 6.797 llocs en joc, segons la nota que s’aconsegueixi en la prova. Fa una setmana, el Ministeri de Sanitat va calcular que a Espanya fan falta 4.000 especialistes més, segons l’anàlisi que va presentar a les comunitats autònomes.
L’escassetat en determinades disciplines s’ha anat acumulant i no pot solucionar-se de la nit al dia. Un especialista triga a formar-se, de mitjana, 11 anys des que ingressa en la facultat fins que surt preparat.
Davant la previsió de les futures necessitats, l’aposta oficial es va centrar a autoritzar centres universitaris per a acomodar la demanda d’estudiants. Quan va arribar l’època de retallades pressupostàries, el sistema MIR d’especialització es va ressentir i va perdre oferta. La ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, va admetre fa uns dies a RNE que «no hi ha màgia». «No podem dir tirem pols i apareixen places de formació d’especialistes», va assegurar. I va recordar que, segons el seu criteri, s’ha arribat a aquesta situació per certa «falta de previsió» de les administracions. Molts graduats, menys especialistes.
Aquest curs creixen les places un 6%. «Però no hi ha hagut un estudi de necessitats sobre quines disciplines són les que cal potenciar. L’última vegada que es va fer va ser el 2011. Sense aquest estudi, no pot haver-hi bona planificació», explica el secretari d’estudis de la Federació de Sanitat de CCOO, Pablo Caballero. Aquest sindicat analitza de manera detallada cada any l’oferta MIR. I repeteix el diagnòstic: «No s’està quantificant la necessitat de places de formació tractant de garantir l’assistència sanitària en el futur».
La llei de professions sanitàries indica qui és el responsable de dur a terme aquesta tasca: «El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat determinarà les necessitats d’especialistes del sistema sanitari sobre la base d’indicadors objectius i criteris de planificació que garanteixin l’equitat i eficiència del sistema de formació sanitària especialitzada». L’oferta s’ha de coordinar amb les comunitats autònomes, que són les que gestionen els hospitals on s’incrusten els residents.
Ara Sanitat ha explicat que les mancances se centren en medicina familiar i comunitària i pediatria per a Atenció Primària, seguits per anestèsia i reanimació, radiodiagnòstic i urologia. També repara que no tot és qüestió de números a l’hora d’explicar per què no troben professionals per a les plantilles: la precarietat a base de places poc atractives i contractes temporals també influeix. Unes causes que van repetint els sanitaris des de fa temps.
La situació és que les places que s’ofereixen aquest 2019 –de les quals salin els futurs especialistes dels hospitals– són menys que les que van aparèixer el 2011. Fa vuit anys la llista era de 6.881 llocs. El 2014, havien caigut a 6.149, un 10,6% menys. Les retallades en els pressupostos sanitaris de les comunitats autònomes presenten una correlació amb la caiguda en l’oferta. Tant per la reducció en les partides en formació com per les despeses que un MIR comporta en remuneracions i especialistes que els supervisin.
No és una sorpresa
El declivi en el nombre de professionals sanitaris no ha arribat de sobte. Ja el 2008, la Comunitat de Madrid anunciava que necessitaria uns 2.500 facultatius en 10 anys. I que el 53% de les jubilacions es donarien en medicina de família. No obstant això, va optar per multiplicar el nombre de facultats de medicina. Va animar a quatre universitats al fet que muntessin els seus centres: una pública (la Rei Joan Carlos) i tres privades. El Govern central en principi sol volia autoritzar la de la Rei Joan Carlos. Va acabar per cedir.
Aquesta tendència es va expandir per Espanya. La demanda dels estudiants va fer que altres tres comunitats autònomes (Catalunya, Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia) promoguessin facultats per a metges. Dels nou nous centres, sis van ser iniciatives privades (fins llavors només hi havia dues facultats privades de medicina: la de Navarra i el Ceu de Madrid). L’Organització Mèdica Col·legial va advertir llavors que, abans d’ampliar les places de manera accelerada, havien d’analitzar-se les necessitats.
Per a 2014 Espanya era ja el segon país del món en nombre de facultats de medicina per habitants. Havia passat de 28 a 41 (actualment són 42). Just aquest 2014, les places de MIR ofertes tocaven fons. La proporció està en 0,95 facultats per milió de ciutadans. L’Organització Mundial de la Salut considera òptim 0,5 per milió. A la llum de les dades actuals, aquesta estratègia per a garantir les plantilles sanitàries s’ha rebel·lat fallida. Precisament l’especialitat de medicina de família ha patit una pèrdua acumulada de mil places de MIR en l’última dècada.
La saturació de facultats ha acabat per derivar que 4.000 graduats no obtinguessin plaça en la convocatòria de 2018. «El MIR no és una sortida més. És pràcticament l’única sortida», expliquen en el Consell Estatal d’Estudiants de Medicina. Aquesta fase educativa és obligatòria per a exercir de manera general a Espanya. Els estudiants consideren que aquesta proliferació de centres, a més, posa en risc la qualitat de l’ensenyament: «Compartir infraestructures entre diverses facultats com són els hospitals universitaris i els centres de salut, necessaris per a la realització de pràctiques clíniques comporta més estudiants per tutor de pràctiques, saturació de consultes i més treball per al professional, en detriment tant de la formació dels estudiants com de la qualitat assistencial».
Pablo Caballero entén que ha estat incorrecte crear tota aquesta bateria de facultats «més aviat amb un criteri econòmic, sobretot en les universitats privades». Hi havia alta demanda per a estudiar medicina. Els estudiants del CEEM coincideixen que s’ha respost més «a interessos econòmics o polítics, no justificats per una demanda real de professionals ni a criteris acadèmics ni sanitaris».
