L’acord estableix que els col·legis professionals seran els emissors d’aquests certificats digitals en els que hi constarà informació d’identificació del/a infermer/a: el nom i cognoms, el NIF, el número de col·legiat/da, la professió, l’especialitat infermera en cas de tenir-la i quina, el tipus d’acreditació (generalista / especialista), el número identificador del certificat i l’adreça de correu electrònic.
Es tracta d’una tarja identificativa, igual que la que fan servir els metges i metgesses, amb el que accediran al Sistema Integrat de Recepta Electrònica del Catsalut (SIRE), que integra els processos de prescripció i dispensació dels fàrmacs i productes sanitaris finançats per la sanitat pública i que ja està adaptat per a recollir la indicació infermera.
Aquesta tarja serà personal i intransferible i només podrà ser utilitzada per el/la col·legiat/da i no per cap altra persona. La tarja portarà uns codis associats que permetran un ús segur de l’eina. Per poder treballar amb la tarja és necessari disposar d’un lector de targes instal·lat a l’ordinador i el software associat. El SIRE permet emetre les receptes electròniques, que son accessibles per les persones ateses des de qualsevol farmàcia o punt de dispensació.
El conveni signat estableix que seran les entitats proveïdores de serveis sanitaris i sociosanitaris els que sol·licitaran els certificats i dispositius criptogràfics de les seves infermeres i infermers acreditats per a l’exercici de la indicació infermera de medicaments i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica.
Els col·legis hauran de fer entrega dels certificats digitals en un màxim de 30 dies a partir de la sol·licitud. En cas de pèrdua, robatori o deteriorament de la tarja, els col·legis lliuraran un nou certificat en el termini màxim de 3 dies des de la notificació. Aquests terminis d’entrega, però, no s’aplicaran en el primer semestre d’entrada en vigor del conveni pel volum de demanda que es preveu. En cas de pèrdua, robatori o deteriorament de la tarja, els col·legis lliuraran un nou certificat en el termini màxim de 3 dies des de la notificació.
El Grup d’Investigació de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) ha realitzat un estudi descriptiu per conèixer el tipus de prescripció que realitzen les infermeres, la duplicitat de visites (entesa com aquella en la que intervé el metge per validar la recepta tant presencialment com no), el temps d’espera per obtenir la recepta i el número de queixes a causa de l’espera.
En aquest hi van participar 203 infermeres i es van analitzar 12.047 qüestionaris corresponents a les visites infermeres. A més, es va fer a 21 centres d’atenció primària i a 3 centres d’Urgències de Catalunya de 6 proveïdors de salut diferents.
Els resultats obtinguts sobre com i què recepten les infermeres van mostrar que el 19.4% de les visites van precisar d’una recepta, com a mínim. D’aquestes, un 57.1% van ser receptes realitzades en el marc de la gestió infermera de la demanda i un 26.8% per problemes específics que van precisar d’atenció per part de la infermera, com cura de ferides.
De les prescripcions fetes, un 72.3% eren medicaments, majoritàriament analgèsics i antiinflamatoris, mentre que un 24.9% eren bàsicament apòsits.
L’estudi ha permès observar també que el 60.6% de les receptes les fa directament la infermera a través del programa informàtic i van ser validades pel metge però sense la seva presència, mentre que un 16.1% les receptes que va fer la infermera no van ser validades pel metge. El 12.2% les receptes fetes per la infermera van tenir validació del metge de forma presencial (és a dir, va veure al pacient), i en el 11.1% la infermera no va fer recepta perquè es va derivar al metge.
Per al grup d’Investigació de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), que ha fet l’estudi, “el fet que en un nombre tant elevat de consultes el metge validi la prescripció sense presència seva (es a dir, sense veure al pacient) evidència que la barrera respecte a la prescripció, no es troba en la capacitació de la infermera per valorar, diagnosticar e indicar medicaments, sinó exclusivament en l’acte administratiu de receptar”.
D’altra banda, també senyalen i denuncien que “els medicaments més prescrits són analgèsics i antiinflamatoris que, en el moment de l’estudi 2018, es dispensen a les farmàcies sense recepta, i malgrat les competències clíniques i farmacològiques de les infermeres, aquestes no poden receptar-los”.
Altres reflexions de les autores apunten que des del punt de vista organitzatiu i de sostenibilitat, generar dobles visites amb un altre professional només per a dispensar una recepta, no aporta cap valor afegit, sinó que condueix a augmentar la ineficàcia en la utilització dels recursos humans, físics i econòmics del sistema sanitari català.
I en aquest sentit, destaquen també com en alguns centres els equips han desenvolupat diferents sistemes per agilitzar l’ assistència davant la rigidesa legislativa actual i la dilatació en els temps de la posada en marxa de la prescripció infermera, com és per exemple que la infermera tingui accés a la targeta de validació del metge o a receptes segellades per ell.
Tot plegat, diuen, ens porta a que “existeixi una discrepància entre la jurisdicció legal vigent de la prescripció infermera autònoma i la pràctica per part dels professionals, amb el consentiment tàcit o exprés de les administracions sanitàries”.
I conclouen demanant que es completi i avanci en el procés de regulació de la prescripció infermera per tal de garantir la qualitat, accessibilitat i eficiència de l’atenció sanitària.
El Govern de la Generalitat de Catalunya donava llum verda al decret d’acreditació de prescripció infermera que permetrà que els més de 45.000 infermers i infermeres de Catalunya puguin acreditar-se per indicar, usar i dispensar medicaments i productes sanitaris d’ús humà. Aquest decret, que suposa el primer text normatiu català que regula la prescripció infermera en el sistema sanitari català, detalla el procediment que hauran de seguir els professionals per acreditar-se i que va iniciar-se divendres passat.
En aquest sentit, d’acord amb el Reial Decret estatal, per aconseguir l’acreditació hauran de complir dos requisits. El primer serà disposar del títol de Grau d’Infermeria o un d’equivalent, i el segon requisit serà o bé acreditar un mínim d’un any d’experiència professional com a infermer o, si no és compleix aquest requisit, haver superat un curs d’adaptació, que està elaborant el Departament de Salut conjuntament amb el Consell de Col·legis d’Infermeres de Catalunya, i que s’impartirà de manera gratuïta als professionals que no puguin acreditar l’antiguitat exigida.
L’acreditació podrà ser atorgada per cures generals per al col·lectiu d’infermers i infermeres no especialistes, o per cures especialitzades per als especialistes. Des del moment que l’obtinguin, aquesta acreditació ja capacitarà els infermeres i les infermeres per indicar, usar i autoritzar la dispensació de productes sanitaris i de medicaments no subjectes a prescripció mèdica. Això, com han comunicat des del Departament de Salut, suposa un ventall de més de 4.700 productes sanitaris finançats, com ara apòsits, gases i bosses d’ostomia, i més de 1.000 medicaments que no necessiten prescripció mèdica, la gran majoria dels quals no finançats.
Respostes positives d’immediat des d’infermeria
Al mateix temps que el Departament de salut donava a conèixer l’aprovació del decret, les respostes d’òrgans com el Consell de Col·legis d’Infermeres i infermers de Catalunya (CCIIC) o l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) arribaven ràpidament.
Des del CCIIC han celebrat poder acreditar-se per a la prescripció infermera però han volgut recordar que «l’actual marc legal no respon encara a la realitat de la pràctica real de les infermeres i els infermers si bé apunta cap a una seguretat jurídica per a les infermeres».
Aquesta reflexió sorgeix perquè amb aquest decret les infermeres que obtinguin l’acreditació podran prescriure aquells medicaments que qualsevol usuari pot adquirir a les farmàcies. No obstant això, per als medicaments i productes sanitaris subjectes a prescripció mèdica, caldrà esperar a que el Ministeri de Sanitat prepari els protocols i guies de pràctica clínica. Segons el propi Real Decreto 1302/2018 han d’estar a disposició com a tard el novembre de 2020.
Núria Cuxart, degana del CCIIC denunciava que «la lluita per aconseguir esmenar el gran error de la Llei del Medicament en el que no es reconeixia la infermera com a subjecte prescriptor fa molts anys que dura i no resoldrem definitivament el problema fins aconseguir esmenar aquesta llei». Paral·lelament, Cuxart també destacava que tant el moment com el decret són importantíssims «no tant pel que ens permeti fer en termes pràctics, que encara no s’acosta al que necessitem, sinó pel que representa haver traspassat la immensa barrera que ens impedia prescriure». «Aquest és un procés irrevocable», afegeix Cuxart, «un cop acreditades podem seguir treballant per millorar les condicions en les que les infermeres podem fer, amb seguretat legal, el que fa anys fem dia a dia pel que fa a la prescripció infermera i demostrar sense obstacles legals els seus beneficis».
Per la seva banda, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) valora «positivament l’inici d’aquest procés d’acreditació per a la prescripció infermera, que segur ens permetrà treballar amb una major seguretat jurídica però no podem oblidar que aquesta prescripció, recollida al Real Decreto 1302/2018, de 22 d’octubre, està molt lluny de regular la veritable pràctica de les infermeres i els infermers, i per tant, aquest Real Decreto se’ns queda curt”. Afegeixen a més que aquest Real Decreto estableix també un segon requisit, la disponibilitat de protocols o guies de pràctica clínica i assistencial elaborats conforme normativa estatal per la Comissió Permanent de Farmàcia del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Degut a aquesta implicació, des de l’AIFiCC no entenen «com les competències de la infermera d’Atenció Primària i de l’especialista en Familiar i Comunitària que les capacita per atendre a les persones en processos aguts i en el seguiment de les malalties cròniques, puguin entrar en contradicció amb la legalitat quan ha d’indicar i dispensar un fàrmac subjecte a prescripció mèdica, i que ja estan indicats en els protocols i guies de pràctica clínica utilitzades a l’Atenció Primària de Salut (APS)».
Davant el què entenen com a contradicció, demanen al Govern que segueixi treballant «per a que les infermeres i els infermers de Catalunya puguin assolir a curt termini el reconeixement legal en la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris financiats o no, en el marc dels protocols i guies de pràctica clínica i assistencial utilitzades a l’APS».
El sindicat Metges de Catalunya estudiarà la impugnació del decret d’acreditació
Metges de Catalunya (MC) valorarà la possible impugnació del decret que activa. El sindicat recrimina a la Direcció General de Professionals de la Salut (DGPS) que no hagi tingut en compte cap de les al·legacions presentades per l’organització i mantingui un sistema d’acreditació que «no garanteix la seguretat clínica i ratifica la manca de rigor en la validació dels mèrits».
Una de les peticions de MC era que les dues vies que contempla el decret per donar l’acreditació que inclou el decret fossin «successives i acumulatives». És a dir, que s’exigeix al personal d’infermeria tant l’experiència professional mínima com la superació d’un programa de formació específica. A més, el sindicat mèdic reclama que l’acreditació no sigui genèrica, sinó que es vinculi a l’àrea d’especialitat infermera o al servei assistencial, perquè, en cas que la professional canviï de destinació, sigui necessària una nova acreditació “per seguretat i control”.
Pel que fa a la formació, l’organització rebutja que siguin les mateixes entitats d’infermeria les que s’encarreguin d’impartir els cursos acreditatius. “Per sentit comú, no pot ser que el mateix col·lectiu d’infermeria sigui alhora jutge i part. La formació l’han d’impartir professionals amb els coneixements científics i la pràctica clínica suficient en l’exercici de la prescripció de medicaments i productes sanitaris, supervisada també per les autoritats sanitàries”, al·lega el sindicat.
Fa tres anys del Reial Decret 954/2015 sobre Prescripció infermera aprovat pel govern del PP i rebutjat pels col·legis de la professió, associacions d’infermeria, comunitats autònomes, i altres, com vam explicar en la nostra entrada Rebutgem el Reial Decret sobre Prescripció Infermera. Fa pocs dies el Ministeri de Sanitat ha publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE) un nou Reial Decret amb importants canvis pel que fa a la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres, amb l’objectiu de donar la cobertura legal necessària en el desenvolupament de les competències infermeres.
Hem de felicitar totes les infermeres per aquest èxit, doncs per fi ha arribat la cobertura legal a la seva pràctica diària, la seguretat jurídica per la qual s’ha lluitat des de fa molt de temps. És una molt bona notícia tant per les infermeres com per les pacients. El nou RD reconeix la prescripció autònoma infermera, per la qual han demostrat suficient formació i capacitat al llarg dels anys.
L’acreditació dels professionals es farà a càrrec de les Comunitats Autònomes i es requerirà un any d’exercici professional per poder tenir aquesta acreditació. Qui no compleix aquest requisit podrà fer una formació intensiva per poder aconseguir l’acreditació.
Les infermeres podran prescriure:
Productes sanitaris i medicaments que no necessitin recepta mèdica.
Medicaments de prescripció mèdica que no requereixen un diagnòstic mèdic, com ara les vacunes tan infantils com de l’adult, material de cures, analgèsics, etc.
Medicaments de prescripció mèdica que necessitin un diagnòstic i la prescripció mèdica. En aquests casos es seguiran els protocols establerts entre les professionals i les autoritats sanitàries. Hi ha dos anys de termini per validar els protocols per part de les administracions.
Però la modificació del RD no és el final del camí, falta que les infermeres siguin incloses en la Llei del medicament, tal com estan les metgesses, les podòlogues i les odontòlogues (professions amb facultat per a receptar medicaments subjectes a prescripció mèdica). Les infermeres som l‘única professió sanitària que no està inclosa a pesar de tenir formació farmacològica i cal seguir treballant per a la modificació de la Llei.
“El nou text apunta cap a una major seguretat jurídica futura per a les infermeres, però resta lluny d’establir una regulació ajustada a la pràctica real de les infermeres i els infermers, com hagués estat de desitjar”, tal com especifica elConsell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.
En referència als “protocols i guies de pràctica clínica i assistencial” (que ha d’elaborar de manera centralitzada la Comissió Permanent de Farmàcia del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salud), hi ha seriosos dubtes que puguin crear més obstrucció i burocràcia que ajuda. Doncs “no s’ajusta a la naturalesa descentralitzada del Sistema Nacional de Salud ni a les pràctiques dels equips assistencials de Catalunya en què es fonamenten les activitats prescriptores basades en els protocols i guies de pràctica clínica i assistencial elaborats amb la participació de metges i infermeres i fonamentades en el coneixement i la confiança recíproca en I’exercici de les competències respectives, en un marc de treball interdisciplinari i col·laboratiu”.
Aquest gran canvi jurídic ha d’anar unit a una major visibilització de la infermeria en els equips d’Atenció Primària, una major presència en les direccions dels equips, una major complementarietat de rols entre les metgesses i les infermeres per la gestió compartida de la demanda per diversos problemes de salut, i un major protagonisme de les infermeres en el seguiment de les pacients amb patologia crònica i atenció pal·liativa, tant al centre d’atenció primària com al domicili. Demandes reivindicades fa temps per amplis col·lectius d’infermeres, i també de metgesses.
Les aportacions de la infermeria per a la salut de la població i pel desenvolupament de l’APS són extraordinàries si se’ls dota de mecanismes per portar a terme totes les seves competències. La prescripció de fàrmacs i productes sanitaris n’és una, però n’hi ha moltes més, tal com vàrem expressar en el nostre document La infermeria familiar i comunitària: repte i oportunitat. Esperem que en un futur pròxim puguem veure més passes en aquest sentit.
L’anàlisi sobre la proposta del projecte de decret pel qual es regulen les condicions de la indicació, l’ús i l’autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres i els infermers va finalitzar el passat 10 de setembre d’enguany.
Aquesta oportunitat per recollir les consideracions de la ciutadania, ha estat possible gràcies a l’espai de participació del Govern de la Generalitat de Catalunya Participa gencat, un portal en línia creat per facilitar la implicació dels ciutadans i dels diferents actors de la societat civil en les tasques de govern del nostre país.
Les infermeres tenen incorporada com a pràctica habitual la prescripció de consells, productes i medicaments dins del seu àmbit de competències i en el marc del treball en equip. El Govern ha donat a conèixer les raons que fan que aquesta regulació sigui necessària.
Han estat una seixantena les intervencions de persones que tant a títol individual com col·lectiu han pogut expressar les seves opinions respecte a la memòria preliminar del projecte de decret.
Un 93% de les opinions expressades tan individuals com a través dels col·legis professionals i societats científiques confirmen la necessitat de regular aquesta pràctica i que es reconegui dins de la realitat assistencial de la pràctica infermera, que per altra banda fa anys que realitzen amb tota garantia en el marc del seu exercici professional i del treball en equip. També ha estat destacable, la participació de metges i metgesses, que confirmen aquesta realitat assistencial i que expressen la necessitat del conseqüent emparament legal.
A grans trets, aquesta nova regulació que es proposa vol, en primer lloc, reconèixer i dotar de seguretat jurídica la capacitat de les infermeres i els infermers per indicar, usar i autoritzar la dispensació de medicaments queno estiguin subjectes a prescripció mèdica, així com de productes sanitarisrelacionats amb la seva pràctica professional, d’acord amb els coneixements que aquests professionals adquireixen durant el seu període formatiu. En segon lloc, també reconeix i dota de seguretat jurídica la capacitat de les infermeres i els infermers per indicar, usar i autoritzar la dispensació de determinats medicaments que estiguin subjectes a prescripció mèdica en el marc de protocols o guies de pràctica clínica i assistencial dels equips assistencials acordats entre les professions.
La Llei assenyala que les actuacions sanitàries dins dels equips professionals s’han d’articular atenent als criteris de coneixements i competència dels professionals que l’integren i de la confiança i reconeixement recíproc de les capacitats dels seus membres. En aquest sentit cal recordar, per exemple, que en l’àmbit de l’atenció farmacèutica, la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris preveu que les infermeres i els infermers puguin indicar medicaments no subjectes a prescripció mèdica, indicar determinats medicaments subjectes a prescripció mèdica sempre en el marc de guies de pràctica clínica i, finalment, indicar productes sanitaris relacionats amb la seva pràctica professional.
No obstant, aquestes actuacions, que formen part de la quotidianitat de l’exercici professional de les infermeres i infermers, van ser fortament trasbalsades a finals de l’any 2015 per l’entrada en vigor del Reial Decret 954/2015. Aquesta manca d’adequació a la realitat de les pràctiques dels equips assistencials del nostre país ha estat fent impossible la necessària seguretat jurídica de qualsevol actuació de les infermeres i dels infermers en l’àmbit de la indicació i ús de medicaments o de productes sanitaris. D’aquesta manera, aquest Reial Decret no dóna cobertura legal a les activitats que realitzen habitualment les infermeres en el nostre sistema sanitari i, en conseqüència ha afectat el dia a dia dels equips assistencials, posant en risc la qualitat i la continuïtat de les atencions que reben les persones que atenem.
La possibilitat de fer consideracions a la memòria preliminar sobre la nova regulació proposada, contribueix a la pluralitat, transparència del triple objectiu que ens afecta a tots:
Donar seguretat jurídica a les prop de 42.000 infermeres que treballen a Catalunya perquè puguin continuar desenvolupant les actuacions en l’àmbit de l’atenció farmacèutica, tot garantint la seguretat clínica de la persona atesa.
Reforçar la cohesió dels equips assistencials a través de la promoció de l’acord interprofessional i del reconeixement mutu de les competències professionals, sobretot entre les dues grans professions sanitàries: metges i infermeres.
Garantir i millorar la continuïtat i la qualitat de les atencions rebudes per les persones ateses en el nostre sistema sanitari.
Que la norma esdevingui un benefici efectiu per a l’atenció a les persones i pel sistema de salut català, és una responsabilitat compartida que no podem obviar.
El Govern de la Generalitat va anunciar a finals de juliol que iniciaria el procediment per l’aprovació del decret de prescripció infermera. La notícia va arribar després de dos anys d’incertesa on la Generalitat va presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem. El marc normatiu autonòmic de prescripció infermera permetrà que el personal d’infermeria tingui seguretat jurídica a “l’indicar o usar medicaments, productes sanitaris i serveis a centres públics i privats”. També es busca “fer valdre les relacions interprofessionals i el treball en equip, mantenir la qualitat i la continuïtat assistencials i garantir la seguretat clínica de les persones ateses”. Per tant, els prop de 52.000 infermers que exerceixen en centres sanitaris de Catalunya podran indicar productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica sense requerir l’autorització o el permís del metge.
La necessitat de crear aquest decret autonòmic respon a un altre de l’octubre del 2015 d’àmbit estatal que no permet als infermers aplicar cap medicament o tractament sense la prescripció d’un metge. Això inclou també apòsits, pomades i bolquers. La iniciativa, pendent de realitzar-se des de l’1 de juliol de 2015, es va rebre amb els braços oberts des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).
Núria Cuxart, directora de programes del COIB i degana del Consell del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Catalunya, opina que aquest decret del Govern de la Generalitat «no és el millor que Infermeria hagués pogut aconseguir» però valora positivament que tothom hi pugui intervenir. La memòria preliminar del decret és pública i es podrà votar a la web de la Generalitat fins el 10 de setembre.
Ara s’haurà de veure cap a on camina el nou decret i quins col·lectius, grups o agents s’hi oposen. Qui ja s’ha mostrat en contra és el col·lectiu de mèdic. A l’oposició expressada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) també s’hi va sumar Metges de Catalunya (MC), que rebutja taxativament el projecte. Segons apunta el sindicat en una nota de premsa s’hi oposen perquè “no garanteix la seguretat clínica dels pacients”.
Segons Cuxart, en una entrevista per aquest mitjà, ells «perden una exclusivitat i això no agrada als metges, tot i que ho defensen per garantir la seguretat de l’usuari”. Tot i això, aquesta no és una postura compartida per tots els metges i alguns, segons la degana del Col·legi, «saben els beneficis que té que les infermeres puguin prescriure». Cuxart confia que a l’octubre es pugui tenir la regulació aprovada, però això dependrà de la rapidesa en els tràmits i del grau d’acord.
Barcelona vol ser la seu de l’Agència Europea del Medicament
El 20 de novembre Barcelona sabrà si és l’escollida per allotjar l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès). Barcelona competirà amb altres 18 ciutats europees, entre elles Amsterdam, Dublín o Milà, per tenir la seu de l’Agència Europea del Medicament quan surti de Londres pel «Brexit». Els ministres d’Afers Generals seran els encarregats de fer la votació, que es desenvoluparà en un màxim de tres rondes en una votació secreta.
El president del Govern, Mariano Rajoy el de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van acordar el passat mes d’abril presentar la candidatura de Barcelona per segona vegada a la història. La primera va ser l’any 1992 en el marc dels Jocs Olímpics a la ciutat i la candidatura va quedar en segona posició.
Dublín, Copenhague, Estocolm, Bratislava o Amsterdam són algunes de les altres ciutats candidates a optar a acollir la seu de l’EMA. Entre totes, Barcelona sembla ser la preferida per diversos motius: les oficines s’ubicarien a la torre Agbar a la plaça de les Glòries, un edifici ja construït i amb una capacitat similar a la seu actual, a més de tenir un pàrquing i un auditori propi. Un dels punts que podrien fer caure a Barcelona és el procés d’independència que viu Catalunya.
Actualment, a Londres treballen 900 treballadors fixes que hauran de traslladar-se a la nova seu. A més, l’EMA té una xarxa de 1.600 empreses associades i rep unes 40.000 visites anuals. Aquestes característiques es tradueixen en necessitat d’infraestructures, connectivitat i transport que la ciutat que rebés la seu hauria de facilitar.
Brussel·les preferiria situar la seu a un estat que no tingués encara agències europees. En aquest cas, l’estat espanyol ja dóna base a cinc agències (seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia) i, per tant, tindria les de perdre per aquesta banda.
Les funcions de l’Agència Europea del Medicament impliquen autoritzar la comercialització a empreses i fer seguiment dels medicaments a la Unió Europea. També compta amb un programa d’assessorament científic que facilita la investigació de nous medicaments i impulsa el seu desenvolupament.
L’Atenció Primària reclama recuperar-se
Membres de la plataforma Rebel·lió Atenció Primària, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) es van reunir a finals de maig amb el Conseller de Salut, Toni Comín, per traslladar-li un seguit de propostes que ells consideren necessàries per millorar l’atenció primària. A la reunió li van entregar un manifest consensuat per més de 70 Equips d’Assistència Primària (EAP), dos Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i dos ajuntaments en el qual reclamaven una sèrie de reformes que consideren imprescindibles i urgents en un sistema d’atenció primària “col·lapsat”.
El manifest va ser impulsat per professionals del CAP Can Vidalet d’Esplugues que es queixaven de la manca de recursos i els endarreriments de les esperes per ser visitat que, diuen, en la majoria de casos supera les 48 hores. Per això denuncien que es troben en “una posició difícil de donar una bona assistència sanitària disposant cada vegada de menys recursos”.
Les entitats signants van mostrar el seu rebuig a la disminució dels pressupostos destinats a l’atenció primària, que han passat del 18% l’any 2010 al 14% el 2016, i demanen augmentar-los fins al 20%, per arribar fins al “desitjable” 25%. També demanen gestionar les llistes d’espera de primeres visites a consultes externes i de proves complementàries. En el manifest també es demana recuperar el personal dels Equips d’Atenció Primària, els EAP, perduts arran de la crisi, i posar fi a la precarietat laboral que viu el sector. Denuncien el deteriorament progressiu i la sobrecarrega “insuportable” que viuen els professionals de l’atenció primària per culpa d’aquesta disminució del pressupost.
Salut defensa que aquestes mesures estan ja incloses dins l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC) presentada a finals de maig. Segons aquesta, Salut preveu crear 5.000 llocs de treball: 1.500 metges, 2.500 infermeres, 130 treballadors socials i 800 auxiliars administratius. Durant l’any 2016, els Centres d’Atenció Primària (CAP) van rebre més de cinc milions i mig de persones. Vuit de cada deu catalans han visitat un CAP una vegada l’any i la mitjana és de 8 cops l’any.
Llistes d’espera a la baixa
Els primers mesos del 2017 les llistes d’espera van estar oscil·lant tot i que el 2016 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya presentés un pla de xoc per reduir-les. Aquest pla ha d’assolir els seus objectius l’abril del 2018. Si bé el balanç que ha realitzat la Generalitat dels primers mesos del pla és positiu, ara potser queda estancat per la falta de professionals mèdics en algunes especialitats com l’oftalmologia o l’anestesia.
Al desembre del 2016 164.828 persones es trobaven esperant per ser operades quirúrgicament, 4.000 més que l’any 2015. El fet d’esperar més per una intervenció es justificava, segons Salut, per la reducció en els retards en consultes i proves diagnòstiques. Els pacients que esperaven a finals de juliol per ser intervinguts, visitar a l’especialista o sotmetre’s a una prova diagnòstica rondava les 736.000 persones.
Hi ha patologies que no aconsegueixen baixar les seves llistes d’espera i un alt nombre dels seus pacients es troben dins el temps màxim recomanable, uns dos anys. És el cas de les cataractes, les pròtesis de maluc i les de genoll.
Sala d’espera del CAP Chafarinas / ROBERT BONET
Comín segueix darrere l’Hospital General de Catalunya
Una altra de les incògnites que se’ns presenten amb l’inici del curs escolar és què passarà amb els acords entre el Departament de Salut i l’Hospital General de Catalunya (HGC), ubicat al Vallès i propietat de QuirónSalud. El conseller Toni Comín va manifestar la voluntat de compra de l’HGC l’octubre del 2016 però no va ser fins a l’abril del 2017 que Salut i QuirónSalud van iniciar converses.
La compra de l’Hospital General de Catalunya suposaria la no construcció dels dos últims hospitals públics que falten per fer a Cerdanyola i a Rubí, segons el mapa sanitari d’inversions de 2005 que preveia la implantació de 14 centres sanitaris nous a tota Catalunya. Els dos hospitals que es deixarien de construir serien l’Hospital Vicente Ferrer (a Rubí) i l’Ernest Lluch (a Cerdanyola). Les places que és capaç d’absorbir l’HGC cobririen aquesta necessitat.
Cap dels dos agents principals han manifestat com estan les negociacions avui en dia. Cal tenir en compte que una de les frases més contundents per part dels gestors de l’Hospital General quan el conseller Comín va manifestar la seva voluntat va ser afirmar que “Quirónsalud no ven hospitals, els compra”.
Dins la mateixa estratègia de desprivatitzar la xarxa d’atenció pública, Comín va rescindir el contracte que CatSalut tenia amb la Clínica del Vallès a Sabadell. La Clínica del Vallès absorbia activitat del Parc Taulí i, amb la fi del contracte, calia ampliar les sessions de quiròfan a 23 més per setmana i també el nombre de llits creant 44 places més. L’increment de places i activitat es reparteix entre l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa.
Un cop hagi solucionat el repte de la compra de l’Hospital General Comín s’enfrontarà al cas de l’Hospital Sagrat Cor, centre que assumeix un volum alt de derivacions de l’Hospital Clínic de Barcelona.
La Llei del Dret Universal a l’Assistència Sanitària, a punt de desplegar-se
La llei catalana que garanteix el Dret Universal a la Sanitat es va aprovar el juny com a resposta al decret estatal, que deixava sense cobertura gratuïta a les persones migrants des de l’any 2012. La nova llei aprovada al Parlament de Catalunya desafia el Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular.
Aquesta nova llei catalana garanteix que tota persona que visqui a Catalunya podrà accedir a tots els serveis bàsics de la cartera de Salut que inclou l’atenció primària i l’especialitzada. Així, s’elimina la carència de tres mesos de residència que s’havia d’acreditar i, per tant, ja no requerirà cap arrelament previ. D’aquesta manera, l’empadronament és l’únic requeriment administratiu necessari per accedir als serveis.
El CatSalut ja garantia l’atenció urgent a persones no empadronades al territori. Ara, amb la nova llei s’afegiran criteris d’arrelament que permetin als col·lectius més vulnerables que estiguin en situació irregular acreditar la condició de residents.
Salut disposa de tres mesos des del registre, a mitjans de juny, per desplegar la norma. Una llei que va comptar amb el suport de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. Ciutadans es va abstenir i el PP va votar en contra.
Amb la publicació del Real Decreto 954/2015 de desembre de 2015, la nostra activitat diària va passar de l’alegalitat a la il·legalitat. Malgrat tot, hi ha un aspecte que valorem com a positiu i és que, arran d’aquell Real Decreto a Catalunya es va crear el Comitè de Crisi de la prescripció infermera, que actualment encara es reuneix, i on s’apleguen més de 50 entitats de tot Catalunya. Aquest comitè, convertit en un fòrum de debat amb noves idees, opinions i reflexions, ha unit a la infermeria catalana, i això és molt positiu.
La problemàtica generada sobre la Prescripció Infermera és una qüestió que afecta directament a l’àmbit polític i no pas al competencial. Per tant, sempre hem tingut clar que la solució passava perquè un polític, en aquest cas el conseller Comín, hi donés sortida i solució. Una solució que ja havien intentat els anteriors consellers de salut, Marina Geli i Boi Ruiz, però sense efectes.
El Decret és bàsicament una norma de caràcter organitzatiu, i en aquest sentit, s’ajusta exactament al que infermeres i infermers fan cada dia en un sistema sanitari complex, que demana mesures organitzatives per millorar la inseguretat jurídica de les infermeres i els infermers, atorgant plena garantia de seguretat a la ciutadania.
I cal dir, en aquest sentit, que les competències per a prescriure medicaments i productes sanitaris dins el marc competencial de la infermera les tenim sobradament demostrades, tant per la formació pregrau, d’especialitat, altres formacions de postgraus, mestratges i de programes de formació continuada, com per la pràctica habitual.
Hem de felicitar a la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) pel posicionament que va fer tot just presentar-se el decret català. Pels metges de família tampoc és una situació còmoda haver de tancar processos iniciats per un altre professional. No té cap lògica ni pels professionals ni de cara a l’usuari. Les relacions interprofessionals a l’atenció primària estan molt ben definides i no hi ha conflictes competencials ni relacionals. A més, a molts països del món, tard o d’hora, s’ha pres aquest camí. Catalunya s’ha avançat, després d’Andalusia. Ara seria bo que la resta de comunitats autònomes seguissin el mateix camí. Des de la Federació d’Associacions d’Infermeria Comunitària i Atenció Primària (FAECAP) -de la qual n’és part l’AIFiCC-, han valorat molt positivament la iniciativa, a l’espera que la resta de comunitats facin el pas.
I al mateix temps, no podem entendre la postura del Consell de Col·legis de Metges en la seva oposició. Creiem que és una postura que no té una base real, no reflecteix com s’està treballant actualment dins els equips d’Atenció Primària, on cada professió té el seu marc de competències definides, i on cap col·lectiu no trepitja l’altre, ni per descomptat no posa en risc la seguretat del pacient, tal com justifiquen en la seva oposició.
Si mirem el decret en detall, veurem en primer lloc que no entra en contradicció amb el Real Decreto 954/2015, que s’ajusta exactament al que infermeres i infermers fan cada dia, que les propostes que fa compleixen amb les competències que les Comunitats Autònomes tenen en matèria de salut, que respecta l’autonomia professional a la vegada que aposta decididament pel treball en equip, i, molt important: vetlla per la seguretat de les persones que atenem.
Però ara s’acosta la feina grossa. Cal activar tot el mecanisme per a l’acreditació, ens caldrà consensuar els protocols i les guies de pràctica clínica i assistencial, s’haurà de crear la Comissió de Pràctica Assistencial integrada pel Departament, el Consell de Col·legis d’Infermeres i el de Metges, que haurà d’identificar els àmbits d’interacció d’actuacions professionals, i caldrà, lògicament, activar totes les eines necessàries que suposa la prescripció: la recepta, la targeta de signatura electrònica, etc. Però ho encarem amb moltes ganes i energia.
Amb aquest Decret, una vegada estigui publicat, no ho hem d’oblidar, el més beneficiat és el ciutadà, a qui podrem atendre millor, amb més qualitat i capacitat resolutiva. Estem convençudes que la norma esdevindrà un benefici efectiu per a l’atenció a les persones i al sistema de salut català.
El projecte de decret català que ha de permetre a les infermeres indicar productes sanitaris i alguns medicaments sense requerir l’autorització del metge no compta amb suficient consens. Tot i que durant la seva presentació divendres passat, el conseller de Salut, Toni Comín, va destacar «el molt al consens interprofessional», referint-se a metges i infermeres, les reaccions en contra del decret que esquiva el decret estatal no s’han fet esperar. A l’oposició expressada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) el mateix divendres s’hi suma ara Metges de Catalunya (MC), que rebutja taxativament el projecte. Segons apunta el sindicat en una nota de premsa s’hi oposen perquè «no garanteix la seguretat clínica dels pacients».
A parer del sindicat, la indicació de qualsevol medicament, estigui o no subjecte a prescripció mèdica, «és intrínseca a l’acte mèdic i, com a tal, és competència exclusiva del facultatiu». Si bé reconeixen que que la Llei de garanties i ús racional dels medicaments obre la via per a la indicació infermera de “determinats” medicaments, mitjançant l’aplicació de protocols i guies de pràctica clínica i assistencial, i establint processos de formació específica acreditada per a aquests professionals, Metges de Catalunya considera que el decret no garanteix suficientment la formació farmacològica bàsica i específica de l’infermer.
Segons el projecte presentat divendres passat, la normativa catalana preveu que els infermers puguin indicar l’ús de fàrmacs subjectes a prescripció mèdica dins del seu àmbit d’actuació amb una formació específica -encara per determinar-, mentre que serà suficient la formació de grau o equivalent per prescriure productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica. Fins i tot en aquest darrer cas, els medicaments de lliure disposició, el sindicat valora que «és imprescindible» una formació farmacològica.
Per contra, s’ha mostrat favorable al decret la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), que «acull favorablement el nou escenari» que pot obrir el decret anunciat des de Salut. Per la presidenta de la CAMFiC, la doctora Dolors Forés, “el text consolida els principis d’atenció integral, continuïtat assistencial, i cooperació entre professions sanitàries que han fet forta l’atenció primària a Catalunya”. En la mateixa línia s’expressa el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), que valora el decret com un pas aquest pas «molt important per a tot el col·lectiu, per als pacients i per a l’atenció primària».
Al·legacions i esmenes al projecte de decret
Tot i que menys taxatiu, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) -que agrupa els quatre col·legis territorials que hi ha a Catalunya- també va rebutjar el mateix divendres el projecte presentat per Salut. En una nota de premsa, el Consell reconeix «els esforços per trobar una solució legal basada en l’acord entre professionals» però lamenta que finalment el Departament de Salut ha presentat un projecte de decret que «no reflecteix aspectes que, des del col·lectiu mèdic, es consideren fonamentals per garantir la seguretat clínica dels pacients i la seguretat jurídica dels professionals».
En la mateixa línia que Metges de Catalunya, el CCMC considera que la indicació per part d’infermeria de qualsevol medicament -estigui o no subjecte a prescripció mèdica-, requereix una formació bàsica i també específica degudament definida i acreditada, «condició que no queda garantida al projecte de decret». El rebuig es materialitzarà en forma d’al·legacions i esmenes al projecte. Des del CCMC ja van anunciar divendres que presentaran al·legacions basades en «la prioritat de garantir la seguretat clínica dels pacients». Per la seva banda, MC presentarà les esmenes oportunes quan l’executiu català l’aprovi, previsiblement, d’aquí a cinc o sis mesos.
Les prop de 42.000 infermeres que exerceixen en centres sanitaris de Catalunya podran indicar productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica sense requerir l’autorització o el permís del metge. Així ho preveu el decret català que Salut ha presentat aquest divendres i que regula la indicació ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris a Catalunya per part de les infermeres i els infermers.
Fa dos anys que el col·lectiu no pot indicar medicaments o productes sanitaris als seus pacients sense barreres i amb total seguretat jurídica. Ni medicaments, ni apòsits, ni pomades, ni bolquers. Els ho impedeix el polèmic reial decret del PP de l’any 2015 -es va publicar al BOE un 23 de desembre-, que vincula la indicació per part de la infermera a demanar permís al metge. Fins llavors la llei del medicament no negava la prescripció infermera però tampoc no la regulava. «A Catalunya fins l’any 2015 no hi havia cap problema», ha remarcat el conseller de Salut, Toni Comín.
En aquest sentit el text que Salut preveu poder aprovar a partir de la tardor donarà seguretat jurídica a les infermeres i infermers que, dins de la seva actuació professional quotidiana, indiquen o usen medicaments i productes sanitaris, ja que a la pràctica el col·lectiu ha continuat indicant alguns productes i medicaments malgrat la normativa estatal.
Tres categories
El decret català distingeix tres categories: productes sanitaris (com pot ser un bolquer per incontinència), medicaments no subjectes a prescripció mèdica (com per exemple un antitèrmic) i els que sí que hi estan subjectes (com ara la insulina).
Per als productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica no serà necessària l’autorització d’un metge. Pel que fa als medicaments subjectes a prescripció mèdica, les infermeres podran indicar-los sempre i quan acreditin una formació específica que encara està per determinar. Podran usar-ne i indicar-ne en els seus àmbits d’actuació professional, en el marc de protocols clínics amb el suport d’un diagnòstic mèdic previ.
Qui determinarà en quins àmbits és necessari desplegar l’activitat d’indicació per part de les infermeres i quina formació hauran d’acreditar serà la Comissió de Pràctica Assistencial, una comissió que integrarà representants dels Consells de Col·legis d’Infermeres i de Metges i, eventualment, per representants de les societats científiques.
Una llarga reivindicació
La reivindicació és tan llarga com el temps que fa que el reial decret estatal és vigent. Si bé el compromís per part del Govern d’un decret català va ser-hi des del principi el camí no ha estat fàcil. El Govern ha trigat més d’un any per arribar a un projecte de decret que tingui «un grau de consens interprofessional [de metges i infermeres] molt alt», segons ha dit Comín aquest divendres.
El col·lectiu professional havia convocat per aquest dijous una jornada de mobilització per visibilitzar el problema que els suposa el decret espanyol en el seu dia a dia. No obstant, l’anunci d’última hora del Departament de Salut per presentar el projecte de decret d’indicació aquest divendres va portar les infermeres a desconvocar la jornada de mobilització.
«L’anunci d’aquest decret culmina dos anys de treball entre les infermeres i el Departament de Salut per assolir l’objectiu d’empara legal d’una pràctica consolidada i integrada en la prestació dels serveis de salut a Catalunya», asseguraven en nota de premsa la cinquantena d’entitats representatives de les infermeres que integren la Comissió de crisi de la prescripció infermera.
El dia a dia de les 42.000 infermeres que exerceixen a Catalunya entre hospitals, centres d’atenció primària, ambulàncies o residències, entre altres, es veu limitat pel reial decret estatal de prescripció infermera, que les deixa sense seguretat jurídica per prescriure medicaments. Des de fa prop de dos anys el col·lectiu reivindica que el Govern faci un decret autonòmic que els permeti prescriure medicaments i productes sanitaris habituals de l’àmbit infermer, com poden ser cremes o apòsits. La degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Núria Cuxart, explica que tot i que «la infermera és qui valora la situació, en el moment que li ha de dir a l’usuari que vagi a la farmàcia a comprar-ne ha de buscar a un metge que faci la recepta».
Recorda en aquesta entrevista que «el temps per un decret català s’esgota» i per això aquest dijous els col·legis d’infermeres, sindicats i associacions fan una crida a la mobilització. Cuxart, que compagina el càrrec amb el de directora de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, demana també que s’aposti per un model de país més «cuidador», amb més infermeres però també amb la seva participació en la planificació de polítiques de salut.
Fa un any i mig les infermeres reclamaven al conseller de Salut Toni Comín que complís amb la promesa del seu predecessor en el càrrec de regular la dispensació per part de les infermeres dels medicaments subjectes a prescripció mèdica. Al cap d’un parell de mesos Comín va prometre redactar un decret català i va anunciar també que recorreria l’estatal. En quin punt ens trobem?
El decret estatal es va recórrer, el departament va complir amb el compromís de tirar endavant la norma i s’està treballant des d’aquell mes de llavors. S’ha estat treballant en un text, a partir de diferents propostes. L’hem pensat i repensat i ha estat feixuc però efectiu, estem a dies que el conseller digui si decreta o no. Hi ha un acord grandíssim entre Salut i infermeres, hi ha uns serrells que s’han d’acabar de llimar però hi ha un acord molt sòlid. El que no sé és quin acord té Salut amb el consell de Col·legis de metges, que és una part quasi imprescindible, ja que no es tracta de fer una proposta de decret sinó que quan es faci funcioni.
En una concentració a Barcelona fa poc més d’un any, on el conseller va estar present i es demanava prescriure sense barreres, hi havia la sensació que el canvi seria imminent?
La nostra experiència ens diu que això mai no és imminent. El problema l’arrosseguem des del 2006, quan es va canviar una llei orgànica [la llei espanyola del medicament] i diferents comunitats autònomes han intentat fer-hi alguna cosa. Pot semblar fàcil però la realitat és que no ho és. El conseller mateix va dir que ell pensava que l’acord interprofessional era més fàcil de dur a terme del que ha acabat sent en realitat. Tot i això mai s’havia avançat tant en el sentit que l’acord entre el col·lectiu infermer i Salut és molt gran. Ara bé, el temps s’esgota i el conseller haurà de decidir si decreta o no.
És amb els col·legis de metges amb qui és més complicat arribar a un acord?
El col·lectiu mèdic “perd” una exclusivitat i això no agrada als metges, tot i que ells ho defensen “per garantir la seguretat de l’usuari”. No ho pensen tots els metges, molts comparteixen la pràctica assistencial com nosaltres i saben els beneficis que té que les infermeres puguin prescriure. Demanem un decret que doni cobertura a les infermeres per prescriure medicaments, un decret per fer el que ja fem cada dia i des de fa molt temps. És a dir, ja hi ha tots els mecanismes de seguretat desplegats. A més, els resultats ens diuen que la infermera prescriu medicaments amb criteri clínic adequat.
Hi ha altres comunitats on s’hagi fet quelcom similar?
La primera que va desmarcar-se va ser Andalusia perquè la Junta d’Andalusia va aconseguir que les infermeres andaluses prescrivissin sota l’empara de la Junta un llistat de medicaments dels no subjectes [La llei espanyola afecta tant els que estan subjectes a prescripció mèdica com els que no]. Una altra comunitat que va fer un intent en aquest sentit va ser Balears. Ara, quan ja va tenir decret hi va haver un canvi de govern i el nou govern no va desplegar-lo i va tenir una actitud molt passiva. Ara ha tornat a canviar el govern i hi ha una consellera infermera que potser s’anima a fer-ho. No pot ser que la infermera segueixi treballant amb inseguretat jurídica i que costi tant posar negre sobre blanc el que fan cada dia uns col·lectius professionals.
Què reivindiqueu? De quin tipus d’inseguretat jurídica parlem?
Tota activitat que suposi el que se’n diu indicar o prescriure o posar sobre un paper -recepta o pla terapèutic- un medicament. Perquè a més la legislació espanyola afecta tant els subjectes a prescripció mèdica com els que no. Nosaltres el que intentem -i això és un encert de la norma catalana- és que Catalunya, amb les seves competències en provisió de serveis, intenti que almenys la infermera no pagui els plats trencats d’aquesta encallada.
Perquè quedi clar, si avui una infermera prescriu un medicament o una pomada a un pacient comet una il·legalitat?
Exacte. No ho pot fer. Des d’un bolquer, una pomada o una cura de ferides. La infermera és qui valora la situació i en el moment que li ha de dir a l’usuari que vagi a la farmàcia a comprar-ne ha de buscar a un altre professional que ho faci.
Més de 8.000 infermeres de 150 països van trobar-se a Barcelona en el marc del Congrés Internacional d’Infermeria (CIE) 2017 per posar en comú estratègies globals. Un dels temes més sentits va ser la importància que les infermeres s’asseguin a les taules on es dissenyen les polítiques de salut. A Catalunya o a Espanya estem molt lluny d’això?
Sí. Si tu mires en els càrrecs que hi ha que prenen decisions en l’estructura sanitària sí que hi ha alguna infermera, que és directora d’equip en l’atenció primària però el 99,9 no hi són. També n’hi ha alguna al departament de Salut però la immensa majoria de les persones que hi prenen decisions tenen altres perfils professionals.
Un conseller o consellera de salut infermera és difícil d’imaginar?
A Balears la consellera de Salut és infermera però és anecdòtic. Dins dels organigrames dels centres es fan jocs de mans i la infermera queda sovint sota l’etiqueta d’una direcció. Sap greu fer aquest símil però és el mateix que la història de les dones; som cridades a participar quan un programa ja està dissenyat i acordat, llavors la possibilitat que tens és la d’un matís o una esmena però no hi has participat. Això però passa aquí i arreu del món, en alguns llocs més que en d’altres. En general no som cridades a les taules on es prenen les decisions però com es deia en el CIE hem d’agafar la cadira i asseure’ns-hi. Podem incidir en les polítiques de Salut perquè la manera en com ho veiem no és una visió alternativa, sinó que és una visió molt complementària i és diferent a d’altres visions professionals. Totes les aportacions són necessàries però en la presa de decisions la visió és molt exclusiva dels metges perquè és qui tradicionalment ho ha fet. Per exemple, el metge cura la malaltia però quan el malalt sobreviu a aquesta qui el cuida? Les infermeres. Són visions diferents. De vegades al malalt el que el preocupa és més si després podrà descansar bé, si es podrà valdre per ell mateix, mantenir la vida.
Què canviaria a la pràctica si s’incorporessin més infermeres en el disseny de polítiques o planificació? Quin seria l’impacte en salut?
Es fa difícil pensar això perquè és ciència ficció però probablement canviarien les prioritats. En Salut no hi ha res que no s’hi valgui, el repte és de quina manera fem compatible que es pugui fer la intervenció quirúrgica més innovadora amb què la gent gran tingui els peus ben cuidats i no caigui. Una cosa no és més important que l’altra, senzillament el que canviaria és les iniciatives per fer les dues coses compatibles. Nosaltres tenim una formació i una visió professional que pivota sobre com manté la persona la vida i l’autonomia. Renunciar a aquesta visió és renunciar a la promoció de la salut, a la capacitat de les persones sobre la seva salut. Es prioritzarien més línies de treball sanitari que ara hi són tímidament.
El nou director de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom, va adreçar unes paraules de forma telemàtica posant de manifest que les infermeres són l’eix clau per garantir l’accés a la salut i va demanar més inversió en infermeres als equips de salut.
Les infermeres caminem al costat de la persona. Mentre altres es cuiden de coses absolutament complexes, com ara a operar, les infermeres ens dediquem a aquelles coses petites aparentment senzilles però que fan que una persona millori en salut o no. Al congrés hi havia moltes dades d’estudis internacionals de gran abast que demostren la relació entre com s’estructuren les infermeres amb els resultats de salut de les persones d’aquestes institucions sanitàries. Per exemple, si l’estructura infermera no és bona en un hospital, les persones surten amb més efectes secundaris de l’hospitalització, amb infeccions sobrevingudes, etc.
A l’abril el Govern va anunciar l’aprovació d’una convocatòria de 2.500 places públiques per a personal sanitari per fer fixos a interins. Bona part seran infermeres.
Sí. El pla d’estabilitat no afegeix ni mig professional en el sistema però intenta que les condicions d’eventualitat amb les que estan -sobretot les falses eventualitats- es resolguin. Tot el que ajudi a estabilitzar la feina infermera i de qualsevol professional és bo, sobretot en salut. No es pot atendre bé quan a les deu del matí ets en una unitat i a les dotze ets en una altra i a més d’avui per demà et diuen que et canvien el torn i que en lloc de venir a la tarda has de venir a la nit. Això acaba destrossant les persones i no es pot cuidar bé si el professional no està mínimament cuidat. La precarietat infermera és endèmica i s’arrossega des de fa molt temps.
Fa uns mesos es va presentar un Pla de garantia de l’estabilitat laboral per al sector amb moltes propostes però poca concreció. Vostè va dir que “El pla toca de peus a terra perquè reconeix que la temporalitat no sempre respon a necessitats assistencials”. Com millorarà les condicions dels professionals aquest pla?
El pla proposava un observatori de l’estabilitat que encara no s’ha convocat però s’ha de fer. D’altra banda, fer públiques les dades de temporalitat i reconèixer-la és un primer pas. I sí, tot i que la temporalitat de vegades és obligada perquè has de resoldre una situació assistencial no sempre respon a això sinó al fet que falten infermeres. Segons l’OCDE, la ràtio d’infermeres per metge a Espanya està molt per sota de la mitjana. Som un país poc cuidador. Als països escandinaus, per exemple, tenen una ràtio que gairebé duplica la nostra perquè el seu model és un model cuidador i prioritza tenir cura de les persones.
En un dels àmbits on tindrà un pes destacable la professió serà en l’atenció primària. La meitat dels professionals que preveu incorporar Salut són infermeres.
El dèficit d’infermeres és tan brutal en el sistema que ajudarà molt però que ningú pensi que es resoldrà. Això sí, més que benvingudes. A més, a l’atenció primària li passa com a les infermeres: sempre diuen que és «clau» però no acabem mai de donar-li la volta.
