Just Deploy It!

Etiqueta: pressupostos

  • Sanitat sense pressupost 2024

    La convocatòria anticipada d’eleccions i, en conseqüència, la manca d’actualització pressupostària pot merèixer diverses valoracions, segons la perspectiva adoptada.

    Aparentment, la capacitat negociadora de les forces polítiques parlamentàries ha estat insuficient per assumir un acord que ningú no nega que calia per afrontar els problemes que tenim davant. És clar que també podria tractar-se de la coincidència d’estratègies partidistes, qui sap si reals o només per faronejar i dur al límit la discussió.

    Fins aquí poc a dir, amb independència (valgui la redundància) de les repercussions que aquesta decisió del govern de la Generalitat ha tingut sobre l’evolució dels pressupostos estatals.

    Però, si ens ho mirem des de l’òptica de la sanitat, la notícia accentua les inquietuds que pateix bona part de la societat catalana i la majoria dels professionals i treballadors del sector. Perquè les insuficiències i les limitacions, particularment pel que fa a l’accessibilitat de la ciutadania, no han deixat de créixer.

    Fa pocs dies precisament dos consellers del govern –els d’universitats i recerca i el de sanitat–  han reconegut públicament que la situació actual és preocupant, encara que no sigui –com a mínim per a ells– dramàtica. Una qualificació que tal vegada sí que assumiria la ciutadania o, si més no que és prou crítica o perillosa.

    Si analitzem objectivament l’evolució dels serveis públics de sanitat o d’educació, no hi ha motius per a la satisfacció. Sense anar més lluny els resultats del darrer informe PISA, que certament han estat dolents per a tota Europa –qui sap si com a conseqüència indesitjable de les restriccions escolars d’arreu–, segueixen essent pèssims per a nosaltres. I en el cas del sistema sanitari les dades disponibles són també dolentes, en termes absoluts i també si les comparem amb les altres autonomies espanyoles, destacant –com ja esmentàvem– les d’accessibilitat.

    Unes deficiències que en un context internacional en el que les propostes neoliberals, o més ben dit, reaccionàries, atès que són alienes al liberalisme primigeni, només fan que augmentar, de manera que les bases dels estats del benestar desenvolupats a Europa després de la Segona Guerra Mundial, estan sotmeses a una erosió consumptiva.

    Aquestes breus consideracions ens fan témer que l’esmentada qualificació de la situació per part dels consellers citats es queda curta, perquè fins i tot l’adjectiu dramàtic potser sigui massa optimista.

    El fet és que, com a mínim d’ençà d’avui en un any, no es podran millorar els recursos destinats al serveis sanitaris, educatius i socials per a una ciutadania que contempla com les prioritats polítiques no es centren, ni de lluny, en la millora del seu benestar i qualitat de vida.

  • El país on vivim: la despesa en sanitat en dades

    El novembre de 2022 vam analitzar la despesa de les CCAA en Sanitat, Educació i Serveis  Socials . Ara, amb els pressupostos del 2023 ja aprovats tornem a fer l’exercici per intentar  aclarir a que destinen els governs els diners de la ciutadania.

    Com que les dades presenten variacions segons les diferents fonts que es poden  consultar, prenem com a base el Resumen Ejecutivo dels Presupuestos Generales de las  CCAA 2023 publicat pel Ministerio de Hacienda y Función Pública on s’aplica el mateix  criteri per totes les CCAA . Les dades del nombre d’habitants i PIB  per càpita  de les CCAA s’han obtingut de l’INE i son dades  del 2021, les darreres publicades. A més, al tractar alguns punts concrets ja farem esment  d’altres fonts utilitzades en aquest anàlisi. Per simplificar, i donades les seves  característiques peculiars, s’han exclòs d’aquest anàlisi les Comunitats Autònomes de  Ceuta i Melilla. Finalment cal advertir que una cosa són els pressupostos, el que analitzem  aquí, i una altra diferent el pressupost que s’acaba executant. Malgrat això, les prioritats  polítiques a que destinen els governs els nostres diners queden reflectides en els projectes  de pressupostos.

    Les comunitats més poblades són Andalusia, Catalunya, Comunitat de Madrid i Comunitat  Valenciana, que són també les de major pressupost total, amb algun canvi d’ordre.  Catalunya, la segona comunitat en nombre d’habitants, és la que té un pressupost més  elevat. La Comunitat Valenciana, amb menor població que la Comunitat de Madrid, la supera en pressupost total.

    Quan el total del pressupost el dividim pel nombre d’habitants de cada comunitat, obtenim  el pressupost en euros per càpita. Com es pot veure en el gràfic següent, la comunitat amb  un pressupost per càpita més elevat és Navarra (8.690 €) i la que té un pressupost per  càpita menor és la Comunitat de Madrid (4.168 €). Catalunya (6.074 €) i Andalusia (4.848  €), les que presentaven els majors pressupostos globals, passen a ser la 5a i la penúltima  comunitat respectivament en pressupost per habitant. Pel que fa al PIB per càpita,  Catalunya és la quarta i Madrid la comunitat amb el major PIB, però la de menor  pressupost per càpita.

    L’anàlisi dels pressupostos per càpita ens ajuda a comparar que destina cada comunitat  per habitant a Sanitat, Ensenyament i Serveis Socials.

    Despesa en Sanitat

    En el gràfic següent es pot observar quants euros per habitant destinen les CCAA a  Sanitat. País Basc (2.113 €), Extremadura (2.081 €) i Navarra (2006 €), les que més  pressupost per càpita tenien, continuen estant entre les primeres en despesa destinada a  Sanitat, sols superades per Astúries que destina 2.120 euros per càpita a aquest àmbit. A  l’altre costat de la gràfica hi ha Catalunya i la Comunitat de Madrid (1.501 i 1.348 €  respectivament), les que menys despesa per habitant dediquen a Sanitat. En percentatge  sobre el pressupost total, les que més dediquen a Sanitat són Astúries i Castella i Lleó  (totes dues per sobre del 36%) i les que menys Navarra i Catalunya (23,1% i 24,7%  respectivament), tot i haver incrementat Catalunya el pressupost de sanitat un 9,14%  respecte el 2022.

    La despesa en sanitat te un clar impacte en el servei a la població. Si analitzem les dades  de llistes d’espera a 31 de desembre de 2022 de l’informe que va fer el Ministerio de  Sanidad, podem veure que les comunitats on un pacient havia d’esperar més  temps per una cirurgia eren, per ordre, Catalunya (125 dies), Castella i Lleó (124 dies) i La  Rioja (122 dies), i en les que menys Madrid (61 dies), Euskadi (63 dies) i Galicia (68 dies).  En el mateix informe es pot veure que, pel que fa a les consultes mèdiques, el temps mitjà  d’espera més dilatat era de 123 dies a Andalusia, 121 dies a Canàries i 99 dies a Navarra  mentre que el més reduït era a Euskadi (48 dies), Castella-La Manxa (61 dies) i les Illes  Balears (64 dies), essent a Catalunya de 94 dies.

    Aquestes dades estan modulades pel transvasament de persones que s’ho poden  permetre de la sanitat pública a la privada. Les dues comunitats que menys euros per  càpita destinen a sanitat, són les que presenten un percentatge més elevat de població  amb una assegurança privada de salut. Segons l’Informe Estamos Seguros 2020 (2021) d’UNESPA, organització que representa més de 200 companyies d’assegurances, el 2020 a Madrid i Catalunya un 36,65% i un 31,82% de la població tenien una assegurança  mèdica privada, és a dir no els calia engruixir les llistes d’espera del sistema públic.

    Per últim ressaltar que cap CCAA destina el 25% de la despesa sanitària a l’Atenció  Primària com recomana la OMS. L’assistència primària pot solucionar fins un 80% dels  problemes de salut i en canvi és una de les que se senten més maltractades. Per un costat  hi ha moltes jubilacions previstes i per l’altra, en les convocatòries MIR de Medicina de  Família i Comunitària, moltes places queden sense cobrir per falta de candidats, i segons  apunten els professionals, principalment per les condicions laborals.

  • S’aproven els pressupostos amb un increment de dotació per a l’àmbit sanitari

    L’acord per als pressupostos catalans es confirma després d’una setmana de mobilitzacions de la sanitat i educació catalanes per reivindicar millores en les seves condicions professionals. Els comptes disposen d’una dotació històrica amb 41.025 milions d’euros que “permetran intensificar el procés de transformació” de Catalunya i “disposar del múscul suficient per afrontar el context econòmic, social i ambiental fent avançar el país i a la vegada sense deixar ningú enrere”, afirmen des del Govern. L’acord pressupostari contempla un increment del 8% de les prestacions socials, que no creixien des de fa tretze anys i que destinaran prop de 140 milions d’euros a reduir les llistes d’espera de la Llei de Dependència “uns deures pendents”, esgrimeixen des de l’Executiu.

    Les demandes dels sindicats sanitaris, reflectides al projecte de llei

    “La crisi demogràfica es una crisi mèdica”, deia Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya a la primera jornada de protestes de la setmana passada. Precisament l’impacte del coronavirus i un augment de la demanda als centres sanitaris motivat per l’envelliment de la població son factors que —més enllà de la manca de recursos— han precipitat al sistema públic de salut a l’abisme.

    L’aprovació dels pressupostos pot ser un dels elements claus pels quals l’organització sindical va desconvocar a última hora les noves jornades de vagues previstes per a l’1, 2 i 3 de febrer. La Generalitat de Catalunya fa públic el projecte de llei per als pressupostos del 2023 pactats amb el PSC, després d’un acord el mes de desembre amb els comuns,  i en aquest, les millores per a la salut ocupen un paper rellevant.

    El Departamental de Salut assoleix un increment de 1.284 milions d’euros, fins a arribar als 12.212,8 milions d’euros. L’augment d’inversió ha de repercutir en diversos factors, molts d’ells, relacionats amb les demandes negociades aquestes últimes setmanes convulses en el sector sanitari.

    L’increment salarial i la rebaixa de pressió assistencial, eren dues peticions claus dels sindicats de personal sanitari. Mitjançant la inversió, el pressupost es compromet a garantir l’aplicació de l’increment retributiu del 2,5%. En aquesta línia, l’acord estipula que «en el cas d’assolir-se, durant el 2023, els objectius d’IPC que estableix l’acord, el 0,5% d’increment addicional es faria efectiu també durant el 2023. El restant 0,5% d’increment addicional que consta a l’acord entre el Ministeri d’Hisenda i la Secretaria d’Administració i Funció Pública, vinculat als propòsits de PIB, s’avaluarà i s’abonarà, si s’escau, el 2024». Els 12212,8 milions d’euros previstos per al Departament de Salut han de servir també per a complir el compromís en garantir el nivell de l’activitat ordinària, tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció primària, així com atendre el volum de llistes d’espera i mecanismes per recuperar l’infradiagnòstic.

    Un augment de partida del 24% per a l’atenció primària

    «L’Atenció Primària ha de ser la porta d’entrada al sistema de salut. La tensió a urgències ha esdevingut un problema crònic arran de les retallades, i s’ha aguditzat darrerament en les urgències hospitalàries com a repercussió d’una Atenció Primària destrossada», explicava el portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat, Xavier Tarragón, abans de l’inici de les protestes. Aquest reforçament de l’atenció primària ha estat un clam unitari que en els pressupostos es tradueix en un 24% més d’inversió amb una dotació de 2100 milions d’euros. Dins l’àmbit concret, es proposa l’impuls d’una comissió d’estudi parlamentària sobre el finançament de l’atenció primària (per tal d’establir criteris pels quals s’ha de basar el compromís) i elaborar i desplegar un Pla individual per als equips d’atenció primària (EAP) que es troben en els pitjors percentils d’accessibilitat. Aquesta proposta forma part d’una demanda concreta recorrent des de l’atenció primària, i es el fet d’avaluar el context de cada CAP per a poder intercedir d’una manera més adequada en les necessitats específiques de cadascun d’ells. Altres de les millores que s’han d’obtenir amb l’increment d’inversió venen del reforçament de l’atenció telefònica, reduir el nombre d’incapacitats temporals (IT) que han de gestionar els metges i metgesses des que l’Atenció Primària, i facilitar la capacitat diagnòstica als CAP.

    Més inversió en salut mental, la demanda social que quedava pendent

    Dins el pressupost també es destina una partida de 30 milions d’euros a la salut mental i les addiccions per reforçar-ne les actuacions d’àmbit comunitari. Aquests diners han de servir per a reforçar el desplegament del Pla de Prevenció del Suïcidi i el programa d’atenció a la crisi dels trastorns mentals a infants i joves. També es pretén posar en marxa un nou equipament (Acompanya’m), incrementar places i resolució dels hospitals de dia i apostar pels Centres de Salut mental i els Serveis de rehabilitació comunitària.

    Els pressupostos més enllà de sanitat

    El departament d’Igualtat i Feminismes també es veu beneficiat amb un augment del 27% del pressupost. Un dels altres eixos és la transició energètica, que amb una dotació de 180 milions d’euros pretén accelerar l’autoconsum domèstic i industrial, a més de la dotació de 25 milions per a la ubicació de panells solars en edificis públics del Govern. La Generalitat es compromet amb el Pacte Nacional per la Indústria, subscrit amb els agents socials, amb on destina  680 milions d’euros per al 2023.

    Els sindicats ja havien arribat a un acord amb la Generalitat en l’elaboració dels comptes catalans. Tot i que lamenten que s’hagi “perdut un trimestre” d’aplicació de les polítiques socials pactades, “considerem que és una molt bona notícia que obre el camí a la recuperació de drets i a les polítiques socials”, afirmen des d’UGT, que afegeixen que “s’han de revertir les retallades i obrir la porta a polítiques de reactivació econòmica que posin fi a les situacions de vulnerabilitat”. En la mateixa línia, des de CCOO creuen que “és una aposta ferma per incrementar les polítiques públiques, sobretot vinculades als drets socials i es comprometen amb la ciutadania de Catalunya”.

  • És l’hora de l’Atenció Primària

    La gran preocupació i sensibilitat social entorn de l’AP es pot veure en l’èxit de la campanya Volem el 25% per l’AP JA, impulsada per Amnistia Internacional, Fòrum Català d’Atenció Primària, Marea Blanca, Medicus Mundi Mediterrània, Metges de Catalunya i Rebel·lió Atenció Primària, que ha recollit l’adhesió de més de 100 entitats, 30 ajuntaments i més de 2500 signatures individuals.

    L’AP pateix un dèficit pressupostari històric. Des del 2013 el percentatge que s’hi dedica és del voltant del 15%, amb excepció del 2020 que va baixar al 12%. En xifres absolutes estem parlant de 1.880 milions d’euros l’any 2021, enfront dels 8.031 milions d’euros que es van destinar a l’atenció especialitzada. L’asfíxia econòmica de l’AP impacta en els serveis que presta, que han esdevingut menys accessibles i de pitjor qualitat, fet que té a veure amb l’empitjorament de les malalties, els retards diagnòstics i l’increment de la mortalitat evitable.

    Un 69% dels metges i metgesses de família afirmen estar esgotats

    La satisfacció de la ciutadania ha caigut un 9% respecte als resultats del 2018 i entre els professionals impera el desgast i el desànim. Segons un estudi fet per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), un 69% dels metges i metgesses de família afirmen estar esgotats i un 43% estressats. Una enquesta realitzada per l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFICC) posa de manifest que el 52% de les infermeres s’ha plantejat abandonar la sanitat.

    Elaboració pròpia basada en les memòries anuals del CatSalut

    La situació és greu i pot empitjorar encara més si no es prenen mesures decidides i ben fonamentades. Com es pot veure en el gràfic, en els últims vuit anys s’ha produït un increment espectacular de la despesa del Departament de Salut, un 60%, que ha anat a parar en la seva major part a l’atenció especialitzada. Aquesta inversió no s’ha correspost amb millors resultats globals en salut ni en la qualitat del sistema, que té unes llistes d’espera més llargues que mai.

    Es pot parlar de si es necessiten encara més recursos o no, però s’ha de reconèixer que hi ha molt marge de millora en la gestió dels que ja tenim. Fa uns anys, es reclamaven 5.000 milions d’euros per tenir un finançament suficient. Des d’aleshores en tenim 4.000 més i poc s’ha notat. Les despeses que ha comportat la COVID no justifiquen la manca d’impacte de l’augment pressupostari. El sistema té bosses d’ineficiència que cal detectar i corregir des del deure de la bona administració dels recursos públics. Ineficiències en serveis terciaris, en l’ús dels fàrmacs, en proves i diagnòstics innecessaris o en una mala distribució de tasques per col·lectius professionals o àmbits assistencials.

    El sistema té bosses d’ineficiència que cal detectar i corregir

    Des de fa anys estan ben documentats els beneficis de l’AP amb investigacions molt sòlides. I s’han identificat les característiques que es relacionen amb aquests beneficis, que són l’accessibilitat, la longitudinalitat, la integralitat i la capacitat de coordinació de totes les accions que rep la persona malalta per part del sistema sanitari. Quan una AP és forta en aquestes quatre dimensions aconsegueix disminuir malalties, complicacions, morts, ingressos hospitalaris i consultes a especialistes focals i serveis d’urgències. La reducció de malaltia i de càrrega assistencial fa que el sistema en conjunt sigui més sostenible i que la inversió pública tingui una elevada rendibilitat social.

    En els últims anys s’han anat perdent els atributs definitoris de l’AP, si bé de manera desigual segons equips i territoris. És tan poc accessible que només el 35% de les consultes es fan en 48 hores i ja no és la principal porta d’entrada al sistema, que ara són el 061 o els serveis d’urgències. Els professionals referents, de capçalera, són cada vegada més un miratge del passat perquè moltes persones no saben ja qui és la seva metgessa o la seva infermera, i si ho saben, sovint no la troben a la consulta. La visió de la persona i de la seva salut en massa ocasions es fa per parts, una professional per a cada problema. I de la capacitat de coordinació només cal dir que alguns especialistes focals es neguen a visitar malalts derivats per la seva metgessa de família.

    El 25% que es reclama és cabdal per a la recuperació de l’AP, però per si sol no serà suficient si no s’acompanya d’un canvi de paradigma que passi d’un sistema centrat en els hospitals, la tecnologia i els medicaments a un sistema centrat en l’AP.

    El conseller Balcells ha anunciat un increment pressupostari que es concretarà en els pressupostos de la Generalitat que s’estan preparant. I ja sonen cants de sirena per atraure diners en forma de nous equips, nous programes i noves concertacions, que es vendran com a innovació necessària. Però se sap que no tot val, no tot és beneficiós, per això les inversions han d’estar basades en el millor coneixement científic, en desenvolupar els atributs determinants de l’AP: garantir la longitudinalitat, millorar l’accessibilitat als referents, potenciar els professionals troncals i donar més capacitat de decisió a l’AP dins del sistema.

    El 25% que es reclama és cabdal per a la recuperació de l’AP, però per si sol no serà suficient

    Les inversions que necessita l’AP són bàsicament en professionals i en equipaments. Els professionals són el capital més important de l’AP, que amb la seva «tecnologia tova» (el coneixement de la persona i la comunitat, l’escolta, l’acompanyament, l’exploració física), són capaços de dur a terme les millors intervencions per a cada persona i moment. Per aquest motiu és clau la longitudinalitat que poden oferir només els professionals amb formació generalista, metgesses, infermeres i les sovint oblidades administratives, que constitueixen el «tronc» o nucli de l’AP.

    En Pep Martí denunciava que es van poder aixecar en pocs mesos cinc hospitals que han servit de poca cosa (una altra ineficiència!) quan hi ha una llarga llista de CAP que porten anys esperant ser ampliats o construïts. L’abandonament dels equipaments de l’AP no té justificació i només es pot explicar per l’escàs valor que se li dona i per la fuita de diners cap al sector privat, com és el cas dels serveis informàtics, el 061 o les centrals telefòniques.

    És l’hora de l’AP, d’enfocar el sistema cap a ella, de donar-li oxigen i poder clínic, de reorientar el paper de l’atenció especialitzada, de fer canvis valents que donin la màxima utilitat als 14.000 milions d’euros que poden arribar a contemplar els pressuposts de Salut per al 2023.  Aquesta seria la veritable innovació, posar els diners allà on més útils són, fer canvis conseqüents en la distribució dels recursos i posar l’AP al capdavant del sistema. Perquè, tal com diu el cardiòleg Gonzalez-Juanatey: «Sin atención primaria liderando la medicina no habrá buena medicina en ningún caso».

  • Parlem de pressupostos de Salut

    Sembla que falten recursos per cobrir les necessitats i donar bona qualitat de resultats i de demandes dels professionals i ciutadans, però, en realitat, no sabem realment què gastem cada any i sobretot en què ho gastem. Per exemple, el pressupost de Salut del 2022 aprovat pel Parlament va ser d’11.244 milions d’euros, però, a finals d’any, sembla que ens gastarem (la “màquina” no pot parar) 13.500 milions, amb un dèficit de 2.250 milions. Aquest any, el dèficit és més gran, ja que els darrers anys era d’uns 1.500 milions; és a dir, el Parlament aprova una cosa i ens en gastem molts més.

    Però, encara més important, en què ens els gastem? Ens els gastem bé, per la salut i la qualitat, o som poc eficients, o els donem molt per negocis privats, o molt corruptes? Segons les dades del Departament de Salut, gastem uns 1.900 milions (un 17%) en atenció primària, uns 3.018 milions (26,8%) en medicaments (la part de receptes que paga el CatSalut més la medicació hospitalària ambulatòria) i 6.300 milions (57%) en hospitals, sociosanitaris, salut mental i altres.

    Amb una bona primària milloraríem la salut

    Aquesta despesa no fa més que demostrar quin Sistema Públic de Salut tenim: gastem en malaltia ja instaurada, en fàrmacs (benefici de les multinacionals), hospitals i alta tecnologia. Molta medicalització de la vida, innecessària i perjudicial molts cops. El miratge de la panacea. I molt poc en salut pública (1%) prevenció, promoció de la salut i salut comunitària. I molt poc també en atenció primària (17% aquest any), malgrat que sabem que amb una bona primària milloraríem la salut i evitaríem mesures molt sofisticades i cares que només fan que allargar la vida amb molt mala qualitat.

    Si poguéssim analitzar la despesa amb transparència i participació, i tenir les dades desglossades (públic i privat concertat) sous, terciarisme, resultats en salut i qualitat, segur que ens hauríem de plantejar, com a país, algunes coses seriosament: és aquest el model que volem, augmentant el pressupost cada any (aquest 2022 va haver-hi un increment del 14,9% respecte al del 2020, prorrogat al 2021)? Estem pitjor, els professionals al límit i els ciutadans molt enfadats i preocupats.

    Estem pitjor, els professionals al límit i els ciutadans molt enfadats i preocupats

    Caldrà fer un pla seriós a mitjà termini (no es canvia de model i els valors en un any), i els pressupostos (i despeses finals) han d’anar a produir aquest canvi progressivament, cap a un autèntic Servei Nacional de Salut i Cures (Públic). De moment, aquest any podríem proposar-nos gastar bé el 25% necessari per a la primària: en el nucli essencial de professionals, suficients i amb bones condicions laborals. Això ho podríem assegurar amb una bona llei de primària.

    I fer una anàlisi, diagnòstic i tractament de per on s’escapen els diners, amb poca eficiència en salut, externalitzacions i corrupció cap a negocis privats, i fer seriosament unes propostes per reduir l’extraordinària despesa en fàrmacs (26%), llistat rigorós de fàrmacs a pagar pel sistema públic, genèrics, producció local pública dels més usuals, etc.

    Estem en un bon moment per repensar el futur i redreçar-lo, cal voluntat política (!!!), transparència i participació popular.

  • Breu anàlisi dels pressupostos de Salut del 2022

    Malgrat el que el govern diu, en la proposta dels pressupostos del Departament de Salut pel 2022, aquests continuen sent insuficients i mal repartits en les seves prioritats.

    • Proposta del 2022: 11.244 milions d’euros
    • Pressupost del 2020: 9.789 milions d’euros

    L’increment del pressupost, per tant, és de 1.456 milions d’euros. Recordem, però, la despesa real de Salut del 2020, que va ser de 13.097 milions d’euros. És a dir, va haver-hi un dèficit de 3.358 milions. Amb l’augment proposat pel 2022, no s’arriba a cobrir ni la meitat de la despesa real d’un sistema de salut depauperat com el nostre.

    En definitiva, anem cap enrere: no es podrà fer front a les necessitats històriques i urgents, de personal, d’inversions, de canvi de prioritats a l’atenció primària, la salut pública, la salut mental i les cures.

    Distribució del percentatge de l’augment proposat pel 2022

    • Sous: 23,5%.
    • Compres: Medicaments Hospitalaris de Dispensació Ambulatòria (MHDA), un 8,2%; compra de béns i serveis, un 12,2%; farmàcia, un 4,1%.
    • Atenció Primària: 1.885 milions d’euros (increment del 20,7%, però continua estant en un 16,7% del
      pressupost de Salut).
    • Hospitals: 4.821 (increment 12,4%).
    • Sociosanitaris: increment 30,6%.
    • Salut Mental: increment del 47,6%.
    • Transport i emergències increment del 27,4%.
    • Salut Pública increment del 74,5%.
    • Infraestructures increment del 97%.

    Pressupost 2022. Principals línies d’actuació segons la proposta

    Recuperació de l’endarreriment d’activitat i de diagnòstic

    Amb:

    • Programa per a la recuperació de l’activitat diagnòstica i el control de malalties.
    • Programa per a la recuperació de l’activitat.
    • Consolidació de l’increment de despesa derivat de la creació de noves Unitats i llits d’atenció al malalt crític.

    Enfortiment de l’Atenció Primària de Salut i comunitària

    • Consolidació de la política de contractacions
    • Incorporar / consolidar nous rols i perfils professionals:
      • 300 professionals per al suport a residències.
      • 220 infermeres per desplegament de cartera.
      • 746 tècnics de cures auxiliars d’infermeria (TCAI).
      • 746 administratius de suport i d’atenció ciutadana.
      • 150 nutricionistes als EAP com a nou perfil professional.
      • Incorporació de treballadors socials pels EAP.
      • Incorporació de fisioterapeutes.
    • Estendre el desplegament del Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària.
    • Ampliació de la cobertura i horaris del Programa PADES (a les tardes i als caps de setmana)
    • Inici del desplegament del programa de salut bucodental.

    Reforçar l’atenció a la Salut Mental

    Destinant a:

    • Potenciar la millora de l’àmbit d’atenció infanto juvenil.
    • Incorporant accions del Pla de prevenció del suïcidi.
    • Col·laboració amb APiC, SMiA, Salut i escola i en general la prevenció, l’hospitalització i la rehabilitació.

    Pels que fa als professionals:

    • Mantenim l’esforç amb els professionals consolidant les polítiques de contractació.
    • Incrementem l’oferta de formació d’especialistes amb una oferta de 1.630 places, amb 329 places d’infermeria i 45 de psicologia clínica.

    Impuls a l’activitat de Salut Pública

    Reforç de la salut pública amb la incorporació de professionals destinades a:

    • Millorar la intel·ligència epidemiològica i el treball conjunt amb el sistema sanitari.
    • Reforçar àrees de salut pública d’altíssima prioritat i tradicionalment infradotades de professionals, com les relatives a l’emergència climàtica, les vacunes, la salut laboral o les addicions.
    • S’incorporen dues vacunes al calendari vacunal d’alta efectivitat i que s’adrecen a importants problemes de salut pública:
      • Contra el meningococ B adreçada a la població infantil.
      • Contra l’Herpes Zòster adreçada a la gent gran i persones de risc.

    A més de la proposta, caldria especificar les dotacions pressupostàries d’aquestes línies d’actuació, el calendari i el model organitzatiu, sobretot per la proposta d’atenció primària, assegurant la longitudinalitat, accessibilitat, essencialitat, equitat territorial i qualitat.

    També és necessari i urgent assegurar la transparència i participació democràtica real de professionals i ciutadania a tots els nivells del sistema per vetllar per la bona (eficient) utilització dels recursos públics i evitar el negoci i la corrupció tan freqüents.

  • Pressupost sanitari i eleccions

    En un article anterior en aquest diari he tractat els aspectes quantitatius i qualitatius del projecte de pressupost 2020 del Departament de Salut, tot just hores abans que el President de la Generalitat anunciés la convocatòria d’eleccions, sense data concreta, que, diuen, es fixarà un cop aprovat aquell.

    Amb independència de la contradicció política que significa el fet que un govern què aprova un pressupost no sigui després el responsable de la seva execució, emergeixen altres interrogants derivats de la incertesa inherent al resultat del futur procés electoral. I el què em sembla també important, altres en relació amb la seva viabilitat i aplicació pràctica en el seu període de vigència que, si la dinàmica política és «normal» i no es prorroga durant un o més anys com l’actual, finalitza el 31 de desembre d’enguany.

    Si els tràmits parlamentaris del projecte de pressupost no s’allarguen i la convocatòria electoral es fa durant el mes d’abril, les eleccions es faran com molt aviat entre els mesos de maig i juny. Un cop conegut el seu resultat i suposant que sigui suficientment clar i permeti una constitució ràpida d’un nou govern, aquesta no sembla possible que es produeixi abans del mes de juliol, just quan comença el tradicional període de letargia estiuenca que s’estén fins a mitjans del mes de setembre.

    En aquest marc temporal no sembla probable que les previsions pressupostàries puguin tenir una repercussió en les dotacions i funcionament diari dels departaments (en aquest cas el de salut) durant el que resta d’any. La conclusió general és que passarem un 2020 amb les mateixes mancances que els anteriors.

    Sembla lògic preguntar-se sobre la utilitat del pressupost per a l’any 2020 i la resposta és que poca o nul·la. Cal traslladar-se en el temps, com a mínim, l’any 2021 i pensar que l’efecte d’arrossegament que tenen habitualment sobre l’assignació futura de recursos les realitzades prèviament («històriques») signifiquin un punt de partida més favorable que el que tenim avui.

    D’aquestes consideracions sobre la més que possible evolució temporal del pressupost 2020 relatives a la seva aprovació parlamentària i efectes operatius sobre els greus problemes que afecten el nostre sistema sanitari, als ciutadans i als professionals, sobretot a l’atenció primària i comunitària, surten dues conclusions. La primera és que cal continuar reivindicant els canvis estratègics, de recursos i gestió que necessita i no abaixar la guàrdia. La segona que hem de continuar combinant en les dosis òptimes fermesa i paciència com virtuts essencials per aconseguir-los.

  • El sindicat Metges de Catalunya veu “insuficient” l’increment del pressupost sanitari aprovat pel Govern

    Metges de Catalunya (MC) valora positivament el desbloqueig de la política pressupostària de la Generalitat, però considera “insuficient” l’increment de 913 milions d’euros per a la sanitat pública que ha aprovat aquest dimecres el Govern, ja que “no permet recuperar els nivells de despesa de l’exercici de 2010, previ a les retallades, i continua alimentant l’infrafinançament crònic del sistema”.

    El sindicat assenyala que la inversió sanitària global prevista per a enguany, de 9.789 milions d’euros, “encara està 86 milions per sota de la de fa una dècada”, quan el pressupost consolidat de Salut va ser de 9.875 milions, i, per això, considera “indispensable” que, en la tramitació parlamentària dels comptes, es millori el finançament de la xarxa pública de salut “per tal de donar resposta als nous requeriments del sistema”.

    “La sanitat catalana necessita girar full de les retallades i començar a recuperar el temps perdut, si vol sortir del pou i apropar-se als nivells de despesa sanitària dels països europeus del nostre entorn”, ressalta l’organització, que adverteix que mentre Catalunya destina un 3,7% del seu producte interior brut (PIB) a la sanitat pública, l’Europa dels Quinze hi dedica de mitjana un 7,2%, segons les dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) corresponents a 2018.

    Respecte a la incorporació de 1.400 nous professionals sanitaris a l’atenció primària, mesura prevista en el projecte de pressupostos per al 2020, MC creu que el creixement serà “exigu”, atès que la plantilla del primer nivell assistencial ja ha perdut més de 850 efectius des de 2010, comptabilitzant únicament la retallada de personal mèdic.

    D’altra banda, el sindicat “posa en dubte” l’eficàcia del nou pla de xoc anunciat per reduir les llistes d’espera, amb una dotació de 20 milions d’euros anuals, tenint en compte que el darrer pla de contingència, impulsat el 2017 per l’anterior conseller de Salut, Antoni Comín, “només va aconseguir contenir les dilatades demores sanitàries, tot i disposar d’una partida addicional de 57 milions d’euros, 37 més que ara”.

     

     

  • Més pressupost, més contractació i més accessibilitat: les bases de l’acord en l’àmbit de salut

    Un increment de la dotació pressupostària en més de 908,5 milions d’euros per al 2020, la incorporació de més de 1400 nous professionals, la promoció d’un decret d’accessibilitat al sistema sanitari per reduir les llistes d’espera i reforçar la qualitat en l’accés al sistema de salut o garantir la salut sexual i reproductiva per a tothom. Aquests són els punts que l’acord pressupostari entre el Govern i Catalunya en Comú Podem han tancat dins l’àmbit de la salut. La voluntat, expressen, és «enfortir l’estat del benestar, millorar la qualitat dels serveis públics i impulsar l’economia productiva».

    Al text de l’acord, també han deixat palés que «després de tres anys de l’aprovació dels darrers pressupostos, és necessari impulsar la tramitació d’uns nous comptes que permetin reforçar la qualitat dels serveis públics i incrementar la inversió». Així, l’acord per als pressupostos catalans preveu fins a 58 compromisos i actuacions estructurats al voltant de quatre eixos: la qualitat institucional i dels serveis públics; la reducció de les desigualtats socials, de gènere i territorials; el coneixement, la innovació i la dinamització econòmica i el propòsit d’assolir un horitzó zero d’emissions i residus. En conjunt, la despesa no financera i no finalista de la Generalitat el 2020 serà
    3.070 M€ superior a la despesa prevista als comptes del 2017, els darrers aprovats.

    La primera actuació inclosa a l’acord que destaquen en nota de premsa, per tant a la que li donen una gran importància en llistar-la d’aquesta manera, trobem que el finançament del sistema públic de salut s’eleva en 908,5 milions d’euros, els quals, asseguren, permetran augmentar la plantilla en les entitats participades pel Servei
    Català de Salut en més de 8.000 professionals (un 11% més que el 2017).

    Aquesta incorporació de nous professionals serà, expliquen, per incrementar les places de professionals sanitaris, especialment en atenció primària. En concret, els pressupostos del 2020 permetran augmentar el personal al primer nivell de l’assistència sanitària en més de 1.400 professionals, el que suposa un increment del 7,4% respecte els pressupostos del 2017.

    Un altre dels punts destacats es la promoció d’un decret d’accessibilitat al sistema sanitari, amb un impacte pressupostari de 20 milions d’euros anuals, que s’aprovarà el primer semestre del 2020 i vol reforçar la qualitat en l’accés al sistema de salut. Dins d’aquest apartat, desglossen i es basen en tres supòsits. Pel que fa a l’assistència primària, asseguren que tots els pacients amb motius de consulta que siguin considerats no ajornables tindran garantit l’accés al seu equip de referència en un termini de 72 hores. Pel que fa a l’assistència quirúrgica, als criteris ja existents s’hi sumaran criteris que tinguin en compte la situació social de les persones i l’equitat territorial. Per últim, s’ampliaran els procediments quirúrgics en garantia i es reduirà de 180 a 90 dies tres procediments altament prevalents, com són cataractes i pròtesis de genoll i de maluc que tinguin criteris de preferència.

    Finalment, com ja avançàvem, l’acord també promet salut sexual i reproductiva per a tothom. Això implica el reconeixement del dret a l’atenció de cobertura pública a totes les dones embarassades, sense cap tipus d’exclusió, pel que fa a l’accés a l’atenció de salut sexual i reproductiva, inclòs l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs.

  • Sanitat i educació tornen a ser els àmbits als quals es destina menys despesa pública

    Fa uns dies el Diari de l’Educació publicava que aquest 2018 serà l’any en què l’Estat dediqui menys esforç a l’educació des de 1995. Així ho demostraven els pressupostos aprovats el passat mes d’abril, en els quals es veia que la despesa respecte al PIB s’havia enfonsat al 3.82%, el més baix des de 2007, després de tres anys de rebaixes que afectaven educació però també a sanitat sent aquests els dos àmbits més castigats. Aquesta davallada pressupostària s’ha tornat a fer palesa amb el Programa d’Estabilitat i el Pla Pressupostari que el Govern espanyol ha presentat a Brussel·les de cara al període 2018-2021.

    Com ja s’ha dit, la sanitat no es troba en els seus nivells mínims però el 5,87% d’aquest exercici queda molt lluny del 6,76% del 2009. Fa just 9 anys va ser quan es va registrar el màxim de la major part de les partides, ja que el PIB es va frenar, però el govern estatal de Rodríguez Zapatero va augmentar la despesa, de manera que l’esforç -i el dèficit- es va disparar. Ara, darrere de l’educació, la sanitat és qui més nota la reducció en el pressupost. De fet, l’estimació de l’Executiu és que el 2021 caigui a mínims de 2004.

    Veient aquests dos àmbits així com analitzant la tònica general de la resta, es veu que el Govern de l’estat espanyol seguirà reduint la despesa pública en el període 2018-2021. En termes generals, la despesa caurà fins 40,5% del producte interior brut (PIB) en el present exercici, i s’anirà reduint fins a ser de tot just del 38,5% el 2021.

    L’any 2012 la despesa rondava el 48%. Això vol dir que sis anys després aquesta despesa ha viscut una important caiguda. Una caiguda que implica retallar, reduir, la despesa de les diferents partides contingudes en la despesa pública. Que l’estimació en sanitat estigui encarada a reduir la despesa fins al 5,87% del PIB aquest any implica que aquesta vagi progressivament caient fins al 5,59% el 2021. Pel que fa a educació, la despesa retrocedirà al 3,89% el 2018 i arribarà al 3,7% el 2021. Davant d’això, Hisenda defensa aquesta situació afirmant que no es produeix una reducció en la inversió, sinó un ajustament en la despesa.

    Aquest ajustament és el tercer exercici consecutiu que es realitza tant en sanitat com en educació. La retallada que es farà sobre la despesa en sanitat no s’equiparava des de 2007. Pel que fa als fons destinats a educació, la despesa es quedarà en el 3,8% del PIB, que suposa el nivell més baix dels últims 20 anys i representa una xifra molt inferior al 4,6% que es va registrar el 2009.

    Cal recordar que els pressupostos d’enguany han estat anomenats «els més socials de la història». Així els van qualificar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i el portaveu del Gobierno i ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo. Si bé és cert que els fons totals destinats a les partides socials augmenta respecte anys anteriors a causa de la millora de l’economia, la inversió pública en relació al PIB va en retrocés.