Just Deploy It!

Etiqueta: pressupostos

  • Els professionals de l’atenció primària reivindiquen recuperar la dotació de personal

    Si bé el CAP Can Vidalet d’Esplugues va ser el primer a queixar-se de la manca de recursos i dels endarreriments de les esperes per ser visitat, ara ja no és l’únic. 47 centres d’atenció primària, un CUAP i l’Ajuntament de Viladecans s’han adherit a un manifest de consens. Sota el lema «Millorar el sistema sanitari: enfortir l’atenció primària», s’han presentat les exigències dirigides al Departament de Salut i que demanen que es duguin a terme en el termini d’un mes. Unes reformes que consideren «imprescindibles i urgents» en un sistema d’atenció primària «col·lapsat». El document està signat per entitats com l’AIFiCC, el TSCAT, la CONFAVC, la FAVB i la CAMFiC.

    Les entitats signants han mostrat el seu rebuig a la disminució dels pressupostos destinats a l’atenció primària, que han passat del 18% l’any 2010 al 14% el 2016, i demanen augmentar-los fins al 20%, per arribar fins al «desitjable» 25%. Segons expliquen, amb aquests recursos es podrà plantejar una bona atenció als centres d’atenció primària, sinó, «no serà possible que la ciutadania rebi l’atenció que necessita i mereix». La presidenta del FoCAP, Nani Vall-Llossera ha manifestat que l’»atenció primària necessita mesures contundents i específiques que reverteixin les retallades».

    «No pot ser que l’atenció primària no sigui l’eix central. Volem ser la porta d’entrada al sistema sanitari, ja que som qui tenim una visió més global de les persones i del seu estat de salut», assegura Marta Rafael, infermera i vicepresidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). Per això demanen gestionar les llistes d’espera de primeres visites a consultes externes i de proves complementàries. Afegeixen, que els directius han de mantenir l’activitat assistencial dins dels seus equips.

    En el manifest també es demana recuperar el personal dels Equips d’Atenció Primària, els EAP, perduts arran de la crisi, i posar fi a la precarietat laboral que viu el sector. Denuncien el deteriorament progressiu i la sobrecarrega «insuportable» que viuen els professionals de l’atenció primària per culpa d’aquesta disminució del pressupost. «Els canvis de professionals desorienten i donen desconfiança entre els pacients», opinen. Mentre esperen resposta del Departament de Salut, buscaran augmentar el nombre d’adhesions al manifest.

    Marta Rafael (AIFiCC), Dolors Forés (CAMFiC), Nani Vall-Llossera (FoCAP) i Tamara Sancho (Rebel·lió Atenció Primària) durant la roda de premsa / SÒNIA CALVÓ

  • Un front comú per l’Atenció Primària de Salut

    Era d’esperar, l’equip del Centre d’Atenció Primària de Can Vidalet ha començat, i molts altres professionals, i equips sencers, han signat ja el manifest “La necessària rebel·lió dels metges”, i diferents grups, col·legis i sindicats han sortit a donar suport a les reivindicacions. Una rebel·lió que es venia anunciant: si perdem els bons professionals perdrem el sistema públic; la millora de les Urgències no està només als hospitals; seguim sense fer els deures quan en Primària sabem molt bé quins són.

    És el fruit inevitable de la situació de precarietat ja crònica dels professionals de l’Atenció Primària. Sense haver estat mai considerada seriosament com el fulcre del sistema, les retallades de 2011 endavant es van acarnissar especialment amb la Primària: 334 milions d’euros fins l’any 2015. La resposta, un Pla Estratègic de millora de la Primària (un altre), quan el Departament ja té una munió impressionant de documents estratègics i operatius sobre els canvis que necessita el sistema per donar centralitat a la Primària. I a l’hora de la veritat, als pressupostos 2017, només 13 milions de suplement per la Primària, la xocolata del lloro.

    La reforma de l’Atenció Primària va començar fa ja més de 30 anys: recordem passar dels metges a dos hores al dia en els ambulatoris als professionals de medicina i infermeria de família, en equips de dedicació complerta i tasques assistencials i comunitàries. Fa 10 anys es va intentar l’anomenat Pla d’innovació de la Primària, fallit per pressions externes. Sembla que es vulgui guanyar temps davant la falta de recursos tot esperant a veure el futur del país. No necessitem més comissions d’experts fent plans de futur, necessitem millorar urgentment el present. Millora que passa per una injecció pressupostària seriosa i per escoltar i tenir en compte les necessitats, les opinions i propostes dels professionals del sector i de la ciutadania, que s’han manifestat reiteradament.

    Avui, 7 d’abril, és el Dia Mundial de la Salut. Els estudis internacionals ho corroboren: els sistemes sanitaris centrats en una Atenció Primària forta i resolutiva obtenen millors resultats en salut. Per molt que aquesta realitat no sigui la que apareix als mitjans de comunicació, polítics i ciutadans ens hem de creure que la Primària ha de ser el centre del sistema sanitari, i no la cua. Realment accessible, resolutiva, de qualitat. I portar a terme aquesta convicció fent front a les resistències de tot tipus dels interessos sectorials, corporatius i privats, dotant urgentment dels recursos perquè això sigui possible.

    L’Atenció Primària i Comunitària necessita fins a un 25% del pressupost de Salut. A Catalunya, això vol dir 800 milions d’euros més, com a molt en quatre anys, per recuperar salaris, augmentar les plantilles, guanyar temps per les consultes i els domicilis, tenir els mitjans per fer front a les noves competències i necessitats. Utilitzar de veritat el nou índex de necessitat social i de salut per redistribuir els recursos entre els equips, de les zones més afavorides a aquelles on les necessitats assistencials desborden. Estabilitzar la majoria de interins i eventuals per fer possible la longitudinalitat de l’atenció. Apostar per l’autonomia de gestió clínica. Forçar el pacte amb els hospitals, i canviar la balança de poder perquè l’Atenció Primària sigui realment el centre i gestora del pacient dins del Sistema. Creiem que cal impulsar urgentment un front professional i social per defensar i fer possible aquesta Atenció Primària i Comunitària que volem, per fer encara més excel·lent el nostre sistema públic de salut, instem altres Ajuntaments, moviments veïnals, entitats i ciutadans a sumar-se a aquest front comú, i confiem que aquestes reivindicacions seran escoltades i fetes realitat.

    Laia Ortiz, Tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, i Gemma Tarafa, Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona
    Joan Playà, Alcalde i Regidor de Salut de Castellbisbal
    Maria José Figuera, Regidora de Salut de Montornès del Vallès
    Montse Vergara, Regidora de Salut de Olesa de Montserrat
    Ramon Vidal, Regidor de Salut de Sabadell
    Maria Vallejo, regidora de Serveis Socials i Gent Gran d’ Esparraguera
    Lourdes Borrell, Tinenta d’Alcaldia delegada de Salut Pública i Consum i Mireia Aldana, Presidenta de l’Àrea de Drets de Ciutadania i Polítiques Socials i regidora delegada de Serveis Socials de Sant Feliu de Llobregat
    Isabel Roig i Casas, Regidora d’Acció Social i Drets Civils d’Arenys de Mar
    Montserrat Sanllehy, Tinenta d’alcaldia i regidora d’Acció social i salut de Montgat
    Ma.Carmen Dolores Aguirre, Tinenta d’alcaldia i regidora de Salut Pública i Consum de Santa Perpètua de la Mogoda

  • El miracle del sistema sanitari català

    La sanitat catalana és un miracle. Bé, un miracle o un prodigi… tant és. Amb un finançament clarament insuficient -ara i abans de les retallades-, el nostre sistema sanitari presenta uns indicadors de qualitat i uns resultats de primer nivell mundial. És una paradoxa que gairebé no es dóna en cap altre sector d’activitat: la dissonància entre recursos assignats i els resultats obtinguts. El miracle, a més, es repeteix any rere any. Es tracta, doncs, d’un fet extraordinari del qual els responsables polítics en són ben conscients. Fins quan durarà? No se sap. Però és ben segur que la descapitalització de la sanitat pública iniciada l’any 2011 ha tingut conseqüències i que deixar de confiar en els miracles comença a ser urgent.

    El cap de setmana passat la CUP va donar el seu aval als pressupostos de la Generalitat per a l’any 2017. El Departament de Salut comptarà amb 8.876 milions d’euros (pressupost consolidat), un 4,8% superior al de l’any 2015. En total, 409 milions d’euros més. La major part d’aquests recursos, però, ja estan assignats: la meitat són per pagar la factura farmacèutica (receptes i medicaments de dispensació hospitalària d’ús ambulatori) i l’altre 50% es reparteixen per a salut mental -la majoria per a una molt benvinguda despesa social- i la part purament assistencial (27 milions per a atenció primària, 45 per a hospitals i 45,7 per a llistes d’espera). El pressupost per càpita és de 1.186 euros, igual que l’any 2007. És un pressupost molt llunyà encara del que destinen altres territoris de l’Estat i de la pròpia mitjana espanyola, que se situa en 1.232 euros de despesa sanitària per habitant. Per tant, el millor que es pot dir d’aquest pressupost és que no empitjora respecte a l’anterior. Tot i això, però, els professionals i els pacients difícilment podran percebre un progrés en els centres de salut. La saturació dels serveis d’urgències es mantindrà, seguirà sent complicat aconseguir hora amb el metge de capçalera en menys de 48 hores i el temps d’espera per accedir a proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques continuarà en els mateixos paràmetres.

    L’estancament a què ens aboquen els pressupostos és una mala notícia per als professionals sanitaris, especialment per als joves. L’any 2016, 662 metges de la sanitat catalana van sol·licitar el certificat necessari per poder exercir en altres països de la Unió Europea, una xifra que, respecte a l’any anterior, ha representat un increment del 7,5%. Si les oportunitats i les condicions laborals i retributives que ofereix el sistema sanitari català no milloren, el més probable és que la quantitat de facultatius que opten per marxar a un altre país o comunitat autònoma segueixi en augment. La fugida de metges és doblement perniciosa. A més de suposar una pèrdua de talent mèdic, que difícilment es podrà recuperar quan ho necessitem -en 10 anys Catalunya perdrà 8.000 metges que es jubilaran-, esdevé una inversió pública fallida, ja que seran altres societats les que gaudiran del rendiment dels professionals que s’han format d’una manera excel·lent a les nostres facultats i hospitals.

    El conseller de Salut, Antoni Comín, ha donat mostres de voler corregir el rumb del seu predecessor en el càrrec. És cert que algunes mesures, com la no renovació dels contractes d’activitat amb empreses sanitàries amb ànim de lucre o la reactivació de les inversions en equipaments, són positives per als interessos comuns, però el viratge és insuficient. I no val assenyalar el greuge fiscal (inqüestionable) que pateix Catalunya per justificar que no es prenguin determinades decisions. Des de la perspectiva del Govern, la màxima hauria de ser fer tot allò que sigui positiu per al sistema i que no suposi una despesa afegida per a les arques públiques. Per exemple, incorporar i oferir estabilitat laboral als 9.000 professionals que treballen com a interins a l’Institut Català de la Salut (ICS) no comportaria més despesa per a Salut, que a hores d’ara ja els està retribuint, i seria un gest que reforçaria la motivació d’una plantilla que viu instal·lada en el desànim des que van començar les retallades. Només cal recordar que als hospitals més grans del país, Vall d’Hebron i Bellvitge, la meitat de la plantilla mèdica és interina.

    El model sanitari català genera diversitat d’opinions, en funció de la ideologia i la relació de cada actor amb les estructures de poder, però hi ha consens en dos principis: el sistema està infrafinançat i, relacionat amb el primer, la seva sostenibilitat es produeix gràcies a l’esforç, la dedicació i la professionalitat dels seus treballadors. Doncs bé, si compartim el diagnòstic, hem de començar a aplicar el tractament, i aquest no és altre que destinar més recursos a la provisió sanitària dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

  • Un centenar de persones reclamen a Comín revertir les retallades en sanitat

    Més personal, més dotació per atenció primària i reobrir serveis tancats. Aquestes són les principals reivindicacions de diferents col·lectius per una sanitat pública aplegats sota el paraigua de la Marea Blanca de Catalunya. Han estat prop d’un centenar de persones les que han enviat el missatge en una concentració davant el Departament de Salut.

    «Volem revertir les retallades dels anys anteriors», ha expressat Enric Feliu, de la Marea Blanca. Si bé el projecte de pressupostos per al 2017, que dota Salut amb 8.806 milions d’euros, suposa un augment de 408 milions respecte el 2015, només aconsegueix revertir parcialment les retallades des des del 2010. «Ja hem revertit un 37% de les retallades en sanitat», deia fa unes setmanes el conseller de Salut Toni Comín al Parlament. Feliu, ha recordat que «el metge d’urgències no pot esperar per passar el malalt a planta». «Tampoc no poden esperar la metgessa que ha d’assumir més pacients perquè no es cobreixen les baixes del personal o la infermera que no té lliteres disponibles pels malalts», ha afegit.

    Els assistents també han reivindicat una partida més gran per reduir les llistes d’espera després que la dotació pel Pla Integral per a la millora de les llistes d’espera hagi patit una rebaixa en 39 milions d’euros. Una altra reivindicació visible ha estat la de posar en valor l’Atenció Primària. «No arreglarem una situació dramàtica als hospitals mentre hi hagi un 20% de retallada en atenció primària», ha dit Toni Barbarà, portaveu de Dempeus per la Salut, en relació a les retallades que ha patit aquest àmbit assistencial.

    Dues manifestants durant la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO

    D’altra banda els manifestants també han posat el focus de protesta en l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que s’encarrega de la gestió i l’avaluació en l’àmbit de les incapacitats laborals. «Denunciem el conveni entre l’Institut Català de la Salut i l’ICAM perquè es guia per criteris economicistes i no per criteris de salut», ha dit una portaveu de la Plataforma d’Afectats per l’ICAM (la PAICAM).

    Amb la mirada posada en els mestres

    El reclam per uns «pressupostos socials» en sanitat arriba just després que el col·lectiu de mestres hagi aconseguit amb les protestes una millora en els pressupostos pel que fa a la partida d’Ensenyament. «Ja no demanem 4.000 professionals més, amb 1.000 treballadors en l’àmbit de la salut, amb contractes no precaris ens conformem», ha dit Barbarà.

    «Quan la mobilització i la pressió social és més forta és més fàcil aconseguir objectius i segurament nosaltres no fem prou, hem de ser més. Si la reivindicació d’una educació pública és imprescindible, la reivindicació d’una sanitat pública és urgent», ha assegurat Toni Barbarà.

  • Els metges reclamen que es recuperin els nivells de despesa d’abans de la crisi

    El govern revertirà el 2017 un terç de les retallades en sanitat si s’aprova l’actual projecte de pressupostos. El conseller de Salut, Toni Comín, ho afirmava així aquest dimecres en comparar els pressupostos consolidats del 2010 (l’any en què es va comptar amb una partida més elevada) i el 2014 (el més baix) i remarcava que es recupera així un 37% de la reducció.

    Amb tot, els facultatius demanen que es reverteixi del tot les retallades i es recuperin els nivells de despesa de 2010. “És el moment de reclamar a tots els grups parlamentaris un esforç per recuperar els nivells de despesa en salut d’abans de la crisi”, asseguren el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el sindicat Metges de Catalunya en un comunicat difós aquest dijous. Segons manifesten, “l’infrafinançament crònic de la sanitat, les retallades i l’ofec econòmic que pateix la Generalitat han suposat una gràn pèrdua de recursos humans i inversions”.

    La insuficiència pressupostària dels darrers anys, exposen, s’ha vist pal·liada per “l’esforç i el compromís dels professionals” malgrat no rebre cap reconeixement. Segons diuen, la millora del finançament permetria alleugerir les càrregues de treball, recuperar les contractacions i les retribucions així com donar estabilitat professional.

    “Ens trobem al mateix nivell de despesa que fa deu anys”

    El pressupost de Salut previst pel 2017 és de 8.876 milions d’euros i suposa un augment de 408 milions respecte el 2015 a més de representar més d’un terç de l’increment total en despesa social. Amb tot, però, la tisorada de prop de 1.500 milions d’euros que va experimentar el pressupost en salut amb Boi Ruiz al capdavant de la cartera, no ha aconseguit revertir-se i Toni Comín assegurava ahir que és difícil pronosticar quan podrà fer-se. “La despesa per càpita serà de 1.186 euros, molt per sota dels 1.297 del 2010. La realitat és que ens trobem al mateix nivell de despesa que fa deu anys”, esgrimeix en el comunicat el sector mèdic.

    En l’escrit el sindicat i els col·legis de metges també expressen la seva preocupació per la situació de saturació que viuen les urgències dels hospitals, els Centres d’Atenció Primària i el sector sociosanitari. “El problema ve de lluny i els nostres serveis d’urgències fa anys que treballen al límit”, afirmen. Per fer-hi front reclamen dotar de més recursos la primària així com reforçar l’atenció domiciliària i els serveis socials.

  • Comín confia a assolir el compromís de reducció de llistes d’espera tot i rebaixar la dotació

    Les llistes d’espera per ser operat o per fer-se una prova diagnòstica a la sanitat pública afecten centenars de milers de ciutadans a Catalunya. El conseller de Salut, Toni Comín, ha justificat aquest dimecres la reducció pressupostària del Pla Integral per a la millora de les llistes d’espera. El Pla, que estava dotat amb 96 milions d’euros, comptarà finalment amb 57.

    La rebaixa en 39 milions d’euros no impedirà, segons ha dit Comín, complir amb els compromisos inicials. Segons el Pla, presentat a l’abril, el pressupost inicial havia de permetre augmentar l’activitat assistencial per reduir en un 50% els temps mitjans d’espera per proves i primeres visites a l’especialista, que comportarien en conseqüència una reducció del 10% els pacients que esperen per sotmetre’s a una operació.

    11 milions d’euros addicionals

    Al desembre, quan el govern va presentar el Projecte de pressupostos pel 2017, la rebaixa va aixecar molts dubtes sobre el compliment d’aquests compromisos, ja que el pla es dotava de 45 milions, la meitat del previst. Aquest dimecres, però, Comín ha comparegut davant la comissió de Salut i ha anunciat que, a més d’aquests 45, Salut comptarà amb 11 milions d’euros addicionals que s’alliberen de la partida prevista per la convocatòria del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (Peris), ja que aquest pla de recerca es dotarà a través d’una altra partida.

    Segons ha explicat, «les eficiències en la gestió de les llistes» que s’han dut a terme durant l’any 2016 – a causa de la pròrroga pressupostària el pla només s’ha pogut desplegar parcialment- «s’ha pogut reduir més del que pensàvem la gent que superava els terminis de garantia». Dades de Salut indiquen que tot i que fins ara no s’ha pogut incrementar l’activitat assistencial, des del desembre del 2015 hi ha 3.789 pacients menys en llista que superin aquests terminis (un 20% menys). El departament calcula que d’aquí a un any es mantingui aquest ritme i que, per tant, es necessitin menys diners per assolir els objectius inicials. Les previsions de millora, juntament amb les mesures de gestió, permetran segons Comín complir amb tots els objectius del pla. Amb tot, si el pressupost fos insuficient s’aconseguirà el necessari de la diferència entre el pressupost inicial i el liquidat, ha afegit el conseller.

    «Ja hem revertit un 37% de les retallades en sanitat»

    El projecte de pressupostos per al 2017, que dota Salut amb 8.806 milions d’euros, són xifres, segons Comín, «més que suficients per parlar d’un canvi de tendència». El conseller de Salut ha comparat els pressupostos consolidats del 2010 (l’any en què es va comptar amb una partida més elevada) i el 2014 (el més baix) i ha remarcat que es recupera un 37% de la reducció registrada en valors absoluts.

    En total, la partida de Salut per aquest 2017 suposa un augment de 408 milions respecte el 2015. Una de les partides que més increment rep és la prevista per fer polítiques de salut Mental, amb un increement addicional de 70 milions d’euros.

    L’oposició ha retret a Comín que els pressupostos encara es troben lluny dels comptes del 2010 i li ha recordat el col·lapse que viuen els hospitals i els Centres d’Atenció Primària, especialment aquests dies en què l’epidèmia de grip ha coincidit amb bona part dels professionals de vacances.

  • La sanitat i la política pressupostària

    En moltes ocasions se sent dir que cal treure la sanitat dels avatars de la política. Sembla que els que diuen això pensen que la sanitat és un bé superior que no pot estar subjecte a les maniobres dels que dissenyen i/o apliquen les estratègies i decisions polítiques. Res més fals i perillós que pretendre considerar la sanitat aliena a l’acció política.

    Si la política és la ciència que tracta del govern i l’organització de les societats humanes amb l’objectiu d’assolir el «bé comú», no sembla raonable pensar que la qualitat de vida dels seus integrants, i dins d’ella l’atenció a la seva salut, pugui ser considerada un element estrany que s’hagi de situar en una mena de llimb celestial. És cert que, a vegades, els que volen treure la sanitat de la política ho fan amb bones intencions, intentant preservar de les lluites partidàries i sovint fratricides la millora de la salut. Però no ho és menys que abunden aquestes afirmacions en ambients, institucions i persones que el que pretenen és que regni la «pau dels cementiris» sobre els problemes, moltes vegades urgents i irritants, que pateix l’atenció sanitària.

    La sanitat és política i de primer ordre. Només cal donar una ullada superficial al pes que té en la principal eina de l’acció dels governs: el pressupost. Si sumem els diners que es destinen a l’atenció sanitària, social i de la dependència en molts països podem concloure que aquests àmbits, juntament amb el d’ensenyament, conformen més del 70% de l’import total de la despesa pública. I això en contextos ideològics i per tant polítics que no es qualifiquen habitualment de progressistes o socialment avançats.

    És important no oblidar que els recursos públics que es destinen a la sanitat són un dels factors essencials per qualificar la prioritat social de l’acció governamental. En aquesta perspectiva no deixen de sorprendre les afirmacions de responsables del govern de la Generalitat presumint de l’increment dels diners que es dediquen a la sanitat en el projecte de pressupost de l’any 2017, quan en realitat no pugen en la mateixa proporció mitjana que els d’altres sectors públics. Les dades proporcionades en valor absolut no permeten valorar de forma acurada si s’incrementa en realitat el «pes social» en el pressupost, ja que cal relacionar-les amb el valor del seu percentatge sobre el PIB en el mateix període i comparar-les amb les variacions proporcionals dels destinats als altres àmbits de despesa.

    Si, a més, considerem que la disminució de recursos produïda per les retallades dels darrers anys pot deduir que aquests suposats increments no serveixen ni per apropar-nos a la situació prèvia de l’any 2008, portem ja 8 anys de deteriorament social continuat. El súmmum de la sorpresa, almenys des de la perspectiva de la coherència ideològica i d’acció, és que dues formacions que s’autoqualifiquen d’esquerres (una moderada i altra radical) puguin prestar el seu suport parlamentari a l’aprovació d’uns pressupostos que, amb una visió benèvola, es poden qualificar de continuistes d’una acció governamental de centredreta.

    Aquesta situació continuista dels recursos sanitaris es veu agreujada per l’absència d’estratègies polítiques conegudes dirigides a proporcionar al sistema sanitari català les profundes reorientacions que necessita per donar una resposta més efectiva i eficient a les necessitats de salut i socials de la ciutadania.

  • De 103 a 45 milions: així ha rebaixat el Govern el pressupost previst per reduir llistes d’espera

    El pla del govern per reduir un 10% els pacients en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica i reduir en un 50% el temps mitjà d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites a l’especialista comptarà amb la meitat del pressupost inicial. En el projecte de pressupostos pel 2017 presentat aquesta setmana pel vicepresident Oriol Junqueras la dotació per fer front a les llistes d’espera redueix a la meitat el que preveia el projecte de pressupostos de 2016 -que no va aconseguir prou suport parlamentari-. Si en el projecte anterior es preveien 103,3 milions, tal com s’especifica en la memòria explicativa, en aquest segon projecte pel 2017 la partida que inclou el Pla Integral per reduir les llistes d’espera comptarà amb només 45 milions.

    Tot i destinar-hi la meitat de recursos, fonts del Departament de Salut insisteixen que els objectius continuen sent els mateixos que ja es van fixar en el pla de xoc de Junts pel Sí ara fa un any. És a dir, reduir en un 50% els temps mitjans d’espera per proves i primeres visites, que comportarien en conseqüència una reducció del 10% els pacients que esperen per sotmetre’s a una operació.

    Fonts de Salut consultades per aquest mitjà argumenten que la primera dotació pressupostària del pla era «una estimació inicial». «De moment posem aquests 45 milions d’euros de base i si són necessaris més, els posarem», asseguren. D’on sortiran aquests diners? Segons les mateixes fonts, els diners que calguin i que no estiguin pressupostats es trauran «de la desviació pressupostària». De fet, des de Salut afirmen que és habitual que el pressupost de Salut presenti una desviació total important any rere any entre el pressupost meritat i l’executat. «Aproximadament la desviació és d’entre 500 i 1000 milions d’euros anuals», comenten.

    Eulàlia Reguant, diputada de la CUP a la Comissió de Salut, comenta a aquest diari que el fet que s’hagi reduït a la meitat el pressupost «és bastant preocupant» però assegura que «encara ho és més que sobre la marxa es canviïn els pressupostos i funcionin amb la lògica de canviar la desviació pressupostària». «Si ja ens basem en això llavors per què són tan importants els pressupostos?», es pregunta Reguant. La diputada comenta però que la seva formació encara està estudiant el projecte presentat per Junqueras per analitzar per què no es poden trobar 50 milions d’euros més o veure d’on podrien sortir. Tot i que valora positivament que s’hagi fet un esforç per millorar el model d’atenció en salut mental -partida que s’endú 99 milions d’euros addicionals- no descarta fer esmenes al projecte de pressupostos per tal que s’augmenti la partida per les llistes d’espera.

    Què prometia el Pla Integral per reduir les llistes d’espera?

    El Pla Integral presentat a l’abril pel conseller de Salut preveia complir amb els objectius de reducció de llistes promesos en el pla de xoc augmentant l’activitat assistencial gràcies a una quantitat associada de 96 milions d’euros. Basant-se en el registre d’esperes a desembre de 2015 -quan a Catalunya hi havia 153.103 persones esperant per ser operades i 117.235 per fer-se una prova diagnòstica- es preveia que durant aquest any es pogués fer més activitat amb el pressupost. Concretament: 20.000 intervencions més, 30.000 proves més i 300.000 visites addicionals a consultes externes. D’aquesta manera Salut confiava a reduir el temps mitjà d’espera per una prova de 71 dies a 35 i pel que fa a visita a l’especialista, de 163 a 82. Tot plegat en un termini de 12 mesos des de l’aprovació del pla.

    A causa de la pròrroga pressupostària però el pla només s’ha pogut desplegar parcialment. «Es podran aplicar aquelles novetats que no estaven subjectes a pressupost: la transparència en la gestió, l’apoderament de la primària i la gestió proactiva dels pacients en llista d’espera quirúrgica», va assegurar llavors el conseller de Salut.

    Què deia el Pla de xoc de Junts pel Sí sobre les llistes d’espera?

    Els objectius de reduir un 10% els pacients en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica i reduir en un 50% el temps mitjà d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites a l’especialista els recollia ja el primer pla de xoc de Junts pel Sí en matèria de sanitat tot i que no s’especificava com es pretenia fer.

    Davant el rebuig de la CUP al primer esborrany, el segon pla de xoc que va presentar Junts pel Sí preveia per primera vegada una dotació econòmica per a la reducció de llistes d’espera: 96 milions d’euros. Aquesta quantitat era insuficient per la CUP però significativa en relació al total del pla de xoc de JxS, quantificat en una inversió global de 270 milions d’euros.

    Les llistes d’espera a juny de 2016

    Segons les últimes dades disponibles, el juny de 2016 hi havia 161.730 persones en llista d’espera quirúrgica i 138.606 persones que esperaven per fer-se una prova diagnòstica, amb un temps de demora mitjà de 66 dies. Quant a la primera visita a l’especialista el temps mitjà d’espera era de 106 dies i hi havia fins a 552.113 persones esperant.

    En comparació amb desembre de 2015 hi ha 3,1% més persones esperant per ser operades però en canvi hi ha una disminució respecte les esperes per prova diagnòstica (-4,7%) i per veure l’especialista (-16%). Això s’explica perquè “malgrat no disposar dels recursos addicionals previstos en els Pressupostos 2016, s’ha fet un esforç per tal d’augmentar l’activitat realitzada durant el primer trimestre de l’any” segons Salut.  

  • La despesa en Salut augmenta per sota la mitjana en els pressupostos pel 2017

    El vicepresident Oriol Junqueras ha exhibit aquest dimarts un augment encara més alt en inversió social respecte als pressupostos que la CUP va rebutjar per a l’exercici anterior, els presentats el mes de maig passat. D’aquest augment respecte a l’anterior proposta pressupostària del Govern -els comptes es preveien aprovar el 2016 però van haver de prorrogar-se els anteriors- 92 milions van a la partida de Salut, on van a parar un total de 8.750,5 milions d’euros.

    Si la darrera oferta del Govern contemplava augmentar el pressupost de Salut en 316,7 milions d’euros, l’actual (ja amb vista a 2017) puja la partida en 408,4 milions respecte als darrers pressupostos aprovats, els del 2015. Amb tot, Salut augmenta la despesa per sota la mitjana de tots els departaments. Si bé l’augment de la despesa general en aquest projecte augmenta un 7,2% respecte a la del 2015, la partida de Salut s’incrementa en un 4,8%.

    En cas que els nous pressupostos puguin ser aprovats com espera el Govern, el departament de Salut tindria assignada per a l’any vinent una partida de despesa de 8.750,5 milions d’euros respecte als 8.342,1 milions d’euros del 2015.

    Aquests 408,4 milions més de despesa serviran, segons estableix el document presentat, per «avançar en l’assoliment d’un sistema universal, públic i equitatiu». D’entre les diferents partides que s’enduen més diners d’aquest augment respecte a 2015 hi ha la cobertura de receptes i nous medicaments aprovats – 127,7 milions- o la partida per a millorar el model d’atenció a les persones amb problemes de salut mental, on van 99 milions d’euros més per a polítiques de prevenció, inserció laboral i acompanyament a les famílies. Destaca també la partida de Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (MHDA) -83 milions addicionals- pel finançament de nous fàrmacs, la centralització de la compra de medicaments oncològics i augments d’eficiència en la compra de tractaments.

    A més, també es preveuen 35 milions addicionals per reduir les llistes d’espera per una intervenció quirúrgica, una prova diagnòstica o una primera visita a l’especialista i 26 milions per a la millora d’infraestructures i equipaments sanitaris.

    1.000 milions lluny dels pressupostos de 2010

    Malgrat que el projecte pel 2017 suposa una millora respecte als cinc exercicis econòmics anteriors en termes pressupostaris, amb 8.750,5 milions d’euros el Departament de Salut segueix lluny del que va disposar el 2010, l’any que la Generalitat va destinar-hi 9.700 milions.

    Així, en comparació l’any 2010, el de més despesa social abans de les retallades, la partida en sanitat és un 11% més baixa amb encara 1.000 milions d’euros menys. Durant els dos governs d’Artur Mas, amb Boi Ruiz al capdavant del Departament de Salut, la tisorada va ser de més de 1.300 milions d’euros i el Govern no ha aconseguit encara revertir del tot les retallades.

  • El canvi de tendència promès per Comín, trastocat per la pròrroga pressupostària

    Un dels principals reptes del nou govern en matèria de salut era treure l’afany de lucre dels centres del Vallès que formen part del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) -és a dir, deixar de derivar pacients de l’Hospital Taulí de Sabadell a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General de Catalunya-. L’altre, complir amb el Pla integral per a la reducció de les llistes d’espera. Respecte al primer, el conseller ja ha anunciat que no es renovaran els respectius contractes, que finalitzen el 2016. El segon -la posada en marxa del pla de millora de les llistes- queda, de moment, congelat com a mínim fins a uns nous comptes, que no entrarien en vigor ja fins al 2017. A banda del pla, aquest any tampoc no es podran fer les millores en inversió d’equipaments i tecnologia hospitalària i caldrà que es redueixin les places de MIR anunciades i la partida per al pla estratègic de recerca i innovació en salut.

    La pròrroga després del ‘no’ de la CUP –per les diferències que els separen en diversos temes– ha posat en alerta al personal sanitari i també a usuaris. “No és una situació desitjable. Ni pels professionals sanitaris ni, per descomptat, per a les persones subjecte de la nostra atenció. Si bé tot és millorable, la no admissió a tràmit dels pressupostos, impedeix qualsevol possibilitat de diàleg”, afirma a El Diari de la Sanitat Núria Cuxart, Degana del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya. “Tots perden, tots perdem: la pitjor de les estratègies”, afegeix. Per la seva banda, Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya assegura a aquest diari que la manca de pressupostos actualitzats “és un desastre” tot i que matisa que “el més decebedor és el transfons de manca d’esforç real quan la crisi i les retallades han estat especialment dures amb la sanitat a Catalunya”.

    Precisament en relació a les llistes, des de la Marea Blanca de Catalunya han organitzat una roda de premsa dijous amb afectats i representants dels col·lectius territorials que lluiten contra les llistes d’espera en defensa del dret a la salut perquè, asseguren, “no hi ha cap mena de justificació que valgui enfront de les angoixoses situacions generades als malalts i a les seves famílies”.

    El Pla de Integral per reduir les llistes d’espera queda en paper mullat

    Els darrers anys ha augmentat tant el temps d’espera mig com el nombre de persones que esperen per una prova diagnòstica o una operació quirúrgica, una tendència que el conseller Toni Comín volia revertir o si més no frenar. Segons dades de Salut al desembre del 2015 hi havia a Catalunya 153.103 persones esperant per ser operades. D’aquestes 119.263 tenen un termini de referència tot i que en diversos casos s’incompleix ja que 15.921 feia més d’un any que eren en llista d’espera. En el cas de les 117.235 persones que esperaven per fer-se una prova diagnòstica, 22.178 fa entre tres mesos i un any que esperen i 2.288 fa més d’un any.

    El pla, que havia de servir per reduir en un 50% el temps mitjà d’espera per proves diagnòstiques i les primeres visites a l’especialista així com en un 10% els pacients en llista d’espera per intervencions quirúrgiques, comptava amb una partida de 96 milions d’euros subjecta a l’aprovació de nous pressupostos.

    Amb la pròrroga pressupostària el pla cau tot i que “es podran aplicar aquelles novetats que no estaven subjectes a pressupost: la transparència en la gestió, l’apoderament de la primària i la gestió proactiva dels pacients en llista d’espera quirúrgica”, asseguren des de Salut.

    Sobre la manca de pressupost pel Pla per reduir les llistes d’espera. Josep Maria Puig assegura que l’any que ve estarem en pitjors números que aquest any si no hi ha cap novetat i diu que mesures com l’apoderament de la primària seran un ‘brindis al sol’ si no es concreten i no es compta amb més mitjans.

    “Si bé des del col·lectiu infermer seguim mantenint que hi ha marge de millora de l’eficiència del sistema de salut en general, objectius continguts, per exemple, en el Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries, aquests queden greument afectats”, afirma Núria Cuxart. “És moment de replantejaments importants. L’anàlisi del marge de millora de l’eficiència, en aquesta situació, és urgentíssim”, afegeix.

    Sense inversió en tecnologia hospitalària

    El Pla d’equipaments d’inversions en tecnologia hospitalària, amb una dotació de 32 milions d’euros, tampoc no es podrà fer. “Els aparells han anat tenint més capacitat de definició o de diagnòstic. Hi ha equipaments, com per exemple, per fer un TAC o un electrocardiograma, que requereixen una millora tècnica perquè s’espatllen o s’han de reparar. La manca d’inversió en aquests equipaments determina, per exemple, la quantitat de proves que pots fer amb un mateix aparell”, assegura Puig.

    Menys recursos per a la recerca i menys places de MIR

    El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS), presentat fa poques setmanes, presentava per primer cop una convocatòria d’ajuts prevista de 31,5 milions d’euros en tres anys. Des de Salut asseguren que “el Departament treballa per poder tirar endavant la convocatòria” tot i que serà amb una partida menor. La quantiat, diuen, encara s’està estudiant.

    També quedarà afectat el nombre de places ofertades per a metges interns residents (MIR). Si el 2015 se’n van convocar 1.170 a Catalunya pel 2016 n’hi havia previstes 1.219 -49 més-. “Ara hem de veure quantes podem oferir-ne exactament”, afirmen fonts de Salut.

    Se “salven” les inversions territorials

    El Departament de Salut manté en una resposta per correu electrònic que “es podran salvar les inversions territorials com ara les de Sabadell, Terrassa o Mataró” i sobre les obres de millora a l’Hospital de Viladecans es remeten al que ja va dir el conseller en la seva visita territorial fa uns dies: “es faran hi hagi o no hi hagi pressupost”.

    Una de les incògnites és d’on surtirà la partida corresponent a la massa salarial que suposa l’augment de l’1% del sou dels empleats al que es va comprometre Salut o el 3,6% d’augment de les tarifes dels concerts que el CatSalut té amb els centres. Aquesta despesa, segons va assegurar Comín en una entrevista amb EL PAÍS, s’haurà de compensar “amb mesures d’estalvi en un altre camp”.