Just Deploy It!

Etiqueta: privatització

  • Un 10% del pressupost públic sanitari de Barcelona es destina a empreses amb afany de lucre

    Més de 200 milions d’euros, o el que és el mateix, un 10% del pressupost públic destinat a la partida sanitària a la ciutat de Barcelona va a parar a mans d’empreses privades amb afany de lucre. Així ho han anunciat aquest divendres l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la comissionada de Salut Gemma Tarafa, durant la presentació de l’informe “Privatització i mercantilització en l’assitència sanitària pública a Barcelona”.

    El percentatge de diners públics que va a parar a mans de gestors privats amb afany de lucre és molt superior en el cas de l’atenció sociosanitària, on s’eleva fins al 48%, o en el cas del transport sanitari no urgent, on la gestió és 100% mercantil. És a dir, tot i que en alguns sectors, com l’hospitalari, els diners públics que van a entitats amb afany de lucre representen el 4,5% en altres sectors aquest transvasament de diners públics és molt major.

    “No es tracta d’una lluita entre la pública i la privada, es tracta dels diners públics recaptats pels impostos dels ciutadans que dirigim a entitats privades amb ànim de lucre. El que ens preocupa és com entitats públiques hem de poder garantir els principis d’equitat, de qualitat, de condicions laborals dels treballadors i en aquests casos això no ho veiem”, ha denunciat la comissionada de Salut, Gemma Tarafa.

    I ha afegit, en al·lusió a les primeres mesures adoptades pel nou conseller de Salut, Toni Comín, de treure els tres centres hospitals privats amb afany de lucre de la xarxa pública, que no es tracta de canviar quatre coses del model, sinó de replantejar-lo tot. I per això ha volgut posar èmfasi en que la privatització del sector va molt més enllà dels centres hospitalaris.

    L’estudi que avui ha presentat l’Ajuntament va ser encarregat després de què el nou govern arribes al consistori i tenia per objectiu veure quin és el grau de mercantilització de l’atenció sanitària pública a Barcelona. Els proveïdors sanitaris públics de la ciutat de Barcelona depenen del Departament de Salut de la Generalitat, i per tant és el CatSalut qui en la majoria de casos té les competències per contractar proveïdors i decidir la distribució dels pressupostos. Tot i així, a la capital catalana existeix el  Consorci Sanitària de Barcelona, un organisme constituït per la Generalitat (60%) i l’Ajuntament (40%) que és qui coordina i dirigeix els serveis sanitaris d’aquesta ciutat.

    L’informe conclou que un 4,5% del pressupost per atenció hospitalària va destinat en el cas de Barcelona a l’Hospital Universitari Sagrat Cor, propietat de l’empresa privada QuironSalud. En el cas de l’atenció primària un 10% dels diners públics va a entitats privades, les anomenades EBAs o EAPs, que són equips d’atenció primària amb afanys de lucre. En el cas de la salut mental predomina el sector privat no lucratiu tot i que un 20% del pressupost va a parar a empreses mercantils. Per últim pel que fa a l’atenció sociosanitària el predomini és del sector privat i recau en empreses com la Clínica Barceloneta, Hucasave, Centre Sanitari Palau, o l’empresa Nacare SA, entre d’altres.

    Altres casos com el servei de rehabilitació també està majoritàriament en mans d’entitats privades que ofereixen aquest servei a través de pressupost públic (55%) o l’atenció a la insuficiència renal, que costa 35 milions d’euros, i que es gestionada en un 100% per empreses privades.

    Augmenten les privatitzacions durant la crisis

     “Una altre de les raons per les quals hem fet aquest estudi és perquè durant els últims 6 o 8 anys hem sentit que ens deien que no hi havia privatització i que tenim el model més eficient i volíem veure-ho”, ha dit Tarafa a l’inici del seu discurs. En contra del que els darrers consellers han afirmat als darrers anys, el pressupost públic destinat a empreses amb ànim de lucre ha incrementat durant els anys de crisi. De fet, mentre que tots els actors públics han vist com es reduïa el seu pressupost durant el període que va del 2009 al 2014, en un 8,5% en el cas de l’ICS per exemple, el pressupost públic per a empreses mercantils ha augmentat més d’un 25% durant aquests anys. “Lluny d’anar a la baixa la privatització ha anat en augment els darrers anys”, ha dit la comissionada de Salut.

    Una altra de les conclusions de l’informe és que a Barcelona predomina l’atenció hospitalària per sobre de les altres. De fet, més de la meitat del pressupost públic va destinat a aquesta atenció. Els diners destinats a hospitals estan molt per damunt dels que es destinen a l’atenció primària. A més, mentre que la retallada en aquests darrers anys ha estat d’un 3% en el cas del pressupost pels centres hospitalaris, ha sigut d’un 21% en el cas de l’atenció primària.

    “Hem de veure com redirigim el model hospitalari cap a un centrat en l’atenció primària”, ha dit Tarafa. I ha afegit que per fer-ho cal treballar conjuntament amb la Generalitat. I ha recordat que els models sanitaris més eficients són els que reforcen l’atenció primària, la comunitària i la salut pública i això, ha dit, no es veu reflectit en els pressupostos.

  • Un informe planteja la necessitat de repensar la interacció público-privada a la sanitat

    El cas de Barnaclínic (un centre privat dins d’un centre públic que comparteix espai físic i professionals), les retallades en sanitat (més de 1.300 milions des del 2010) o les derivacions d’hospitals públics a centres privats en els darrers anys, entre d’altres, han propiciat el qüestionament des de diferents sectors del model sanitari català. Per exemple, s’ha optat per descongestionar les llistes d’espera a través de les derivacions d’intervencions quirúrgiques a centres privats, com passa amb les derivacions del Parc Taulí de Sabadell (hospital de gestió pública) a la Clínica del Vallès o l’Hospital General de Catalunya (HGC), centres que són propietat del grup Quiron Salud però que formen part de la xarxa d’utilització pública i tenen concerts amb el Servei Català de la Salut per la prestació de serveis. O amb les derivacions de diversos centres públics a l’Hospital Sagrat Cor, també propietat de Quiron Salud.

    El qüestionament o el debat sobre el sistema sanitari català que es comença a articular amb la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) aprovada el 1990 ha perseguit l’exconseller Boi Ruiz fins l’últim dia en el càrrec i persegueix ara al seu successor Toni Comín, que va admetre en compareixença parlamentària la setmana passada que l a diversitat de proveïdors que integren el SISCAT -centres públics i privats amb ànim i sense ànim de lucre- «és un repte».

    Regenerar el sistema sanitari públic català

    És la interacció público-privada en sanitat positiva per l’interès públic, dels ciutadans? Com s’ha d’abordar aquesta relació? Quines són les conseqüències que se’n deriven? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja un informe de la Fundació Víctor Grífols i Lucas presentat aquest dimarts a Barcelona. L’informe, que es publica ara perquè des de la fundació consideren que en un context com l’actual les retallades dels darrers anys han reobert el debat públic-privat, és «indispensable» encetar una reflexió i quina hauria de ser la relació entre els elements públics i privats de la sanitat catalana.

    «Hauríem d’aprofitar la crisi per revisar què és allò que necessita una reforma», ha dit la presidenta de la Fundació, Victòria Camps, en l’acte de presentació. Segons ella, el debat està carregat d’ideologia i sovint es parla de privatització utilitzant el terme de manera confusa. «Cal trobar l’equilibri entre l’equitat en l’accés i l’eficiència dels diners públics», ha remarcat Camps.

    Per encetar aquest debat, però, l’informe avisa en les primeres pàgines de la necessitat de deixar de banda prejudicis com els que afirmen que «la gestió privada és eficient mentre la pública no ho és ni pot ser-ho» o, al contrari, el que diu que «la gestió privada no pot deixar anteposar l’afany de lucre i l’interès empresarial al servei públic».

    Més transparència, controls i millores en la concertació

    Una de les realitats que sí que constata l’informe, més enllà de plantejar reflexions, és la necessitat de més transparència en el sistema sanitari i la seva gestió. «Tots els concerts haurien d’estar publicats al web», ha assegurat Guillem López Casanovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra. A banda d’una manca de transparència, tant López Casanovas com Camps han coincidit a subratllar que el que més falla «a casa nostra són sobretot els controls interns i per això té lloc la corrupció», ha dit Camps durant la seva intervenció, problema al que segons ella cal fer-hi front amb més autoregulació per part dels professionals però també amb controls externs, auditories.

    També s’apunta que cal millorar les pràctiques de concertació i en aquest sentit López Casanovas ha reivindicat la necessitat d’adaptar urgentment la directiva europea 2014/24/UE sobre contractació de serveis sanitaris públics socials i sanitaris. Ja el passat 11 de setembre diverses persones, entre les quals el mateix López Casanovas o l’actual director del CatSalut David Elvira, van fer una crida perquè així sigui « de manera que esdevingui garantia que totes les entitats dependents de la Generalitat, d’ajuntaments i/o del tercer sector, que treballin amb finançament públic, ho facin amb els nivells de cooperació i integració adequats per al benestar i cohesió social de la ciutadania de Catalunya».