Just Deploy It!

Etiqueta: residents

  • La Justícia reconeix el dret dels MIR madrilenys a cobrar el 100% de les pagues extra, una de les demandes dels residents en vaga

    El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha reconegut el dret a cobrar les dues pagues extres completes als MIR a la Comunitat de Madrid, una de les reivindicacions dels residents en vaga des de fa una setmana a la regió. Aquest dilluns han tornat a sortir al carrer per reclamar que no són «mà d’obra barata», més supervisió, millores en el seu salari i en la seva formació i torns que no siguin «abusius». La sentència, que s’ha conegut mentre els MIR feien una seguda en senyal de protesta davant de la seu de el Govern d’Isabel Díaz Ayuso, és el resultat de l’estimació de la Sala del Social d’una demanda de Comissions Obreres Madrid corresponent a una treballadora de l’hospital de la Princesa.

    Els metges i metgesses en formació a la Comunitat de Madrid cobren només el 50% de la seva retribució mensual en les pagues extra. La situació es manté així des de 2010, quan es va retallar a conseqüència dels ajustos per la crisi. Els magistrats de l’Alt Tribunal madrileny reconeixen ara el dret de la treballadora amb categoria professional de Metge Resident «a percebre cadascuna de les dues pagues extraordinàries anuals a què té dret el personal resident en formació». I estableix que aquesta quantitat sigui la quantia equivalent a la suma de les quantitats percebudes per aquest mateix personal pels conceptes de sou i de complement de grau de formació durant les dotze mensualitats ordinàries. A més, condemna Servei Madrileny de Salut (SERMAS) a l’abonament d’aquests conceptes.

    Una unificació de doctrina que obre la porta a tots els MIR

    El TSJM, a més, preveu la interposició del recurs de cassació per a unificació de doctrina, el que obre la porta a tots els metges residents del SERMAS a requerir l’abonament complet d’aquestes dues pagues extres, si la Comunitat de Madrid no accepta la reivindicació del col·lectiu i evita les reclamacions per via judicial. Segons dades de Comissions Obreres, Madrid té 5.115 facultatius MIR treballant en els hospitals de l’SERMAS i en centres de salut d’Atenció Primària.

    Els MIR han tornat a manifestar-se aquest dilluns, una setmana després de l’inici de la vaga indefinida de guàrdies cada dia de la setmana i de torns només els dilluns. La Comunitat de Madrid manté uns serveis mínims de el 100% que, segons el comitè de vaga, vulnera el dret a parar de el col·lectiu. «No hi som tots, falten els de guàrdia», han repetit els residents a la protesta que ha recorregut els carrers de Madrid aquest matí i ha acabat, com a novetat, a la seu de la Comunitat de Madrid, a la Puerta de Sol. » seguirem tornant a la seva porta cada dilluns per recordar-los que no pararem fins que ens concedeixin el que ens mereixem «, ha dit una de les manifestants a través d’un megàfon al quilòmetre zero.

    La Comunitat de Madrid ha mantingut dues reunions amb els residents des que es va iniciar la vaga i ha ofert un augment de la retribució de la guàrdia i estudiar un complement anual de productivitat. Dues mesures que el comitè de vaga ha rebutjat per «insuficients» i per no solucionar «la situació de precarietat» del col·lectiu, asseguren. La direcció de Recursos Humans de el Servei Madrileny de Salut no s’ha obert a negociar, de moment, la proporció d’adjunts per residents -per augmentar la supervisió- o l’organització de les jornades laborals per evitar que els residents s’empalmin guàrdies amb torns ordinaris, segons el comitè.

    Els MIR de la Comunitat Valenciana, uns 2.700, comencen aquest dimarts una altra vaga indefinida per denunciar, igual que a Madrid, les seves condicions laborals. «No és una qüestió puntual», han recordat els residents des de la Porta de Sol.

    Aquest article s’ha publicat originalment en castellà a eldiario.es

  • Els MIR de Catalunya adverteixen de l’inici d’una vaga indefinida davant la manca de respostes de l’administració

    Els metges residents de Catalunya, igual que han fet els de la Comunitat de Madrid, que van iniciar una vaga indefinida el passat de 13 de juliol, es mostren descontents amb les condicions laborals precàries que, diuen, fa anys que arrosseguen i que s’han agreujat dràsticament amb la crisi sanitària derivada de la COVID-19. En una carta adreçada a la Conselleria de Salut manifesten la seva disconformitat i malestar amb la situació actual i demanen que es doni resposta a les seves demandes i adverteixen de l’inici d’una vaga indefinida si no és així.

    El passat 23 de juny, els metges residents signants de la carta es van reunir amb Josep Maria Argimón i Pallàs, gerent de l’ICS, el qual es va comprometre a donar-los una resposta per escrit de les seves demandes en un termini màxim de deu dies. Després d’aquest termini, no han obtingut cap resposta i demanen reunir-se amb la Conselleria de Salut i la gerència de l’ICS davant “la negativa generalitzada de respostes i la manca de voluntat de col·laboració en un marc de diàleg no hostil”.

    La carta està firmada en nom de les Assemblees de Residents dels Hospitals de Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Joan XXIII, Josep Trueta, Vall d’Hebron i de les Unitats Docents de Barcelona Ciutat ICS i Costa de Ponent. Els signants expliquen que “els hospitals de Catalunya haurien de ser capaços de funcionar sense residents, ja que els Metges residents no son considerats serveis mínims, però el gran llast que es porta arrossegant és que, a la pràctica, els hospitals sense els MIR no tenen capacitat operativa”.

    El col·lectiu de residents explica que degut al seu tipus de contracte no podem formar un sindicat que vetlli per les seves condicions laborals i, per aquest motiu, s’han agrupat en l’Assemblea de Residents ICS, establint una llista única de demandes que van votar més de 850 residents. Els MIR demanen, entre altres peticions, respectar les 37.5h setmanals de jornada ordinària i no excedir les 48h setmanals sumant la jornada ordinària i la complementària, respectar el descans setmanal de 36 hores ininterrompudes i un augment del seu sou base, actualment de 1.197,26€ bruts mensuals. A més, demanen un augment del preu per hora de les guàrdies i assegurar les rotacions dels residents davant d’un possible nou brot de COVID-19.

    Els residents compten amb el suport del Col·legi de Metges de Barcelona i del sindicat de Metges de Catalunya, que han col·laborat també en l’elaboració de les demandes.

  • Els MIR de Madrid inicien una vaga indefinida per exigir unes condicions laborals dignes

    Els residents són metges en formació, però asseguren que treballen com si no ho fossin. «És un problema estructural. En principi, els hospitals haurien de funcionar sense nosaltres, ja que, tot i que fem tasques assistencials, estem en període de formació però, a la pràctica, moltes vegades depenen de nosaltres». És el testimoni de Diego Boianelli, resident de tercer any (R3) de medicina interna a l’Hospital Clínic Sant Carlos de Madrid i president del comitè de vaga. «He arribat a treballar 90 hores setmanals, més del doble d’una jornada habitual. Els residents cobrem al voltant de 1.000 euros nets al mes i ens veiem obligats a fer una gran quantitat de guàrdies per assolir un salari digne», explica.

    Davant la precarització en la qual es troben, residents de medicina de 20 hospitals de la Comunitat de Madrid van presentar el passat 22 de maig a la Conselleria de Salut una demanda de conveni col·lectiu amb 80 propostes per demanar unes millores en les seves condicions laborals. No va haver-hi resposta per part de l’administració, així que el 8 de juny van presentar un escrit posant com a data límit el 2 de juliol per arribar a un acord favorable; si no, convocarien una vaga indefinida. Tampoc van rebre resposta, així que van fer oficial la convocatòria d’una vaga a partir del dilluns 13 de juliol, en que també s’ha convocat una manifestació les 10.00 hores. «Simplement volem que ens escoltin i seure a negociar unes bones condicions laborals», remarca Boianelli.

    Els residents asseguren que amb la pandèmia de la COVID-19, hi ha hagut varis detonants que els han portat a una situació límit. Denuncien, per exemple, que no els comptaven com a baixa professional en el cas de contraure la malaltia i que la manca de protecció que tenien ha fet que fossin un dels col·lectius més contagiats d’entre els sanitaris. En les causes de l’elevat contagi de metges residents també assenyalen el factor dels ‘llits calents’, compartits en els diferents torns.

    A més, Boianelli explica que a molts companys residents que se’ls reubicava a altres espais de treball, com el pavelló d’Ifema o els hotels medicalitzats, se’ls prohibia fer guàrdies. «Estaven treballant en jornades interminables i sense possibilitat de fer guàrdies per a complementar el seu sou», afirma Boianelli. Assegura que és un problema que ve de sempre, però que amb la pandèmia s’ha intensificat. «Ho aguantes perquè et diuen que sempre ha sigut així, però també tenim dret a queixar-nos». Amb l’arribada del coronavirus, a més, no han entrat encara a treballar els residents de primer any, així que les seves guàrdies les han hagut de cobrir entre la resta de residents dels hospitals.

    El passat 22 de juny, el comitè de vaga, format per representants dels diversos hospitals, es va reunir amb la Conselleria de Salut, que els va negar la negociació del conveni col·lectiu que van presentar i els va notificar que les propostes serien establides per part de l’administració. També van demanar desconvocar la vaga, però els convocants es van negar perquè no els havien posat cap opció sobre la taula favorable. La tensió creixent es va intensificar encara més quan el passat 8 de juny la Conselleria de Salut va imposar uns serveis mínims del 100% a la vaga. Davant aquesta acció, els convocants van presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). «Ens volen rebentar la vaga i que això no arribi a res, però el que aconsegueixen és que estiguem més enfadats», explica Boianelli.

    El president del comitè de vaga assegura que molts companys residents han rebut coaccions per part dels seus supervisors i de la direcció dels hospitals per tal d’aturar la vaga. «Des del meu hospital, el Clínic de Sant Carlos, ens van dir que si fèiem vaga ens suspendrien les vacances. Després van rectificar, però ja va quedar reflectida la seva intenció», explica. A més, diu que a altres companys els han amenaçat de no contractar-los a l’Hospital si s’adherien a la vaga o en obtenir una pitjor qualificació.

  • La resistència de les residents en la pandèmia del coronavirus

    Una ordre ministerial s’ha ampliat a residents de qualsevol any i de qualsevol especialitat la llista de professionals que poden ser cridats a treballar a la gestió sanitària de la crisi del coronavirus. A Espanya hi ha, segons estadístiques del Ministerio de Sanidad, 146.678 professionals de la medicina. D’ells, 25.577 són residents. El Centre d’Estudis del Sindicat Mèdic de Granada informa que el seu salari, el 2018, partia des dels 1.020 euros nets que reben els R1 (de primer any), sense guàrdies, als 1.311 que cobren els de cinquè (R5). Per això solen assumir entre sis o set guàrdies. Gràcies a elles guanyen entre 1.703 i 2.290 euros: «Ets gairebé literalment la meitat del temps a l’hospital», afirma un R3 que treballa en un hospital madrileny.

    Després de la vaga que van protagonitzar a l’Hospital 12 de Octubre , a Madrid, la ràtio de metges adjunts i professionals en formació especialitzada que s’ocupa de les urgències del centre va passar a ser de 2-22 a 4-22: quatre metges i 22 residents. Segons fonts de l’hospital, hi haurà un cinquè metge en breu. «Nosaltres som els primers que sabem que ara mateix no és moment per protestar. Però et crema. Això no ve d’ara, ve de molts anys. I l’única cosa que pots fer, més per vocació que per una altra cosa, és tirar endavant», lamenta un altre resident.

    Com tots els professionals sanitaris en aquesta crisi, s’estan deixant la pell. Els que no tenen una participació més directa s’estan organitzant amb els seus companys. «Estem en disposició total. Si falta algú cal anar. Els torns s’estan reorganitzant, intentant que no siguin tan infernals com ho són habitualment. Tot d’una, hem recordat que les guàrdies 24 hores són bastant inhumanes», comenta, irònic un R4. Han aparegut, fins i tot, iniciatives d’investigadors MIR que, confinats obligatòriament per la quarantena, tracten d’ajudar des de casa en l’avanç de la investigació de la cura.

    Són, però, conscients de la seva situació. «En totes les piràmides hi ha una baula més baixa. I a l’hospital som els residents, això t’ho puc assegurar. És una llei no escrita», reflexiona un d’ells. «Som l’últim graó en la jerarquia mèdica», comparteix un R2 dedicat per complet a l’UCI [els residents consultats per aquest reportatge prefereixen que no es publiquin els seus noms per protegir la seva intimitat]. Tots coincideixen en el desequilibri que existeix entre l’enorme responsabilitat que assumeixen i el reconeixement professional i salarial que reben: «El sistema està muntat perquè se sostingui sobre els residents. Al cap i a la fi són més barats», lamenta un d’ells. La crisi del coronavirus ha aprofundit la bretxa, però no ha modificat substancialment la situació que el precedia.

    «Normalment un R3 a l’hospital té una supervisió relativa: si preguntes, et supervisen; però si no, fas, fas, fas. Canviar… tampoc ha canviat molt. Però en una zona per a 8 pacients màxim et trobes 14. Són sis pacients extra que has de controlar, en un espai en el qual solia haver-hi un adjunt i tu estaves de suport. Ara, de sobte, la portes tu sol, tot el dia. Són més pacients, potencialment greus, per menys metges, per a metges amb menor titulació», descriu una metgessa R3. On abans hi havia un adjunt i dues R1 ara hi ha un R3 i un R1. Altres residents, però, sostenen que treballen cada dia amb pacients crítics en equips amb un repartiment gairebé equitatiu entre facultatius i residents.

    Les seves tasques, no obstant, han estat multiplicades per la COVID-19. «Fas tasques que tampoc són normals, com revisar bombones d’oxigen. Tu normalment no t’enfrontes al fet que una bombona d’oxigen es pugui estar esgotant», narra una metgessa. També s’han disparat la tensió i l’angoixa. «Arribes a la guàrdia i et trobes a persones que porten 50 hores esperant un llit d’ingrés; o en una àrea que normalment té 30 pacients, hi ha 50», continua. Aquesta R3 tem normalitzar «que un pacient tarda tres dies a ingressar». «Això sí que mina bastant la moral. Veus ancians sols, sense cap tipus de companyia perquè no poden passar familiars. Intentes ajudar-los. La teva major tasca, de vegades, és agafar el mòbil del senyor, encendre, que et digui el pin i endollar perquè pugui parlar amb algú».

    «És molt dur emocionalment. Tu saps que en altres circumstàncies aquest pacient hauria sortit, perquè hi hauria una UCI, un respirador …», explica, cru altre metge. «N’hi ha que estem més sencers i n’hi ha que no. Som igual de sensibles que qualsevol altra persona. Hi ha qui arriba a casa i es posa a plorar. Mai vam pensar que això anava a passar aquí». Alguns creuen que tindrà conseqüències: «Més d’un penjarà el fonendoscopi».

    La realitat és que el personal mèdic se sent poc valorat. I per això se’n va. «L’any passat es van sol·licitar al Col·legi de Metges 4.100 certificats d’idoneïtat per sortir de país. És la dada històrica rècord dels últims anys», explica Sheila Just, portaveu de l’Associació de Metges i Titulats Superiors (Amyts). «El 2011 eren 1.000. Els països europeus ens ofereixen grans garanties als metges, tant contractuals com salarials -continua la portaveu d’Amyts-. Tenim molt bona premsa, molt bona fama, tenim un sistema exemplar i els metges que es formen a Espanya són catalogats com dels millors del món. Hauran de veure com s’està tractant als metges a Espanya. Es convoquen oposicions amb molt poca freqüència, no s’estabilitza en l’ocupació i la carrera professional es restringeix».

    Els MIR d’últim any: adjunts oficiosos amb salari de resident

    L’ampliació de l’ordre ministerial esmenta, en el seu apartat quart, una circumstància que s’està produint en molts hospitals: els residents d’últim any estan actuant com a metges adjunts. En circumstàncies normals estarien a menys de dos mesos de ser-ho oficialment. No obstant això, la situació està generant una bretxa paradoxal: els professionals que estan exercint com a adjunts són els que allargaran més el seu període de residència. Atesa aquesta circumstància, el ministeri ha instat les comunitats a ajustar els salaris que perceben a les funcions que efectivament realitzen. És a dir: qui estigui assumint les funcions d’un metge adjunt ha de cobrar com a tal. Algunes comunitats autònomes, com Galícia, Castella i Lleó o Castella-la Manxa, ja havien anunciat prèviament la seva intenció de fer-ho.

    La portaveu d’Amyts aplaudeix la iniciativa. Creu que és una forma de reconèixer la realitat i premiar el seu esforç. «Ningú a la cursa ens prepara per assumir una crisi d’aquest calibre. En Ifema, per exemple, els R4 i els R5 estan sent supervisors, fins i tot, en situacions en què hi ha metges adjunts. Intercanvien informació com a especialistes. Molts d’ells estan treballant sense descans», conclou.

    Un dels residents consultats comparteix la seva visió. «S’està aprofitant que els R4 o R5 som persones molt formades, que mal que bé podem tirar endavant el treball d’un adjunt. Ja hem passat per molta experiència i sabem treure les castanyes de foc. L’experiència és gairebé tot en medicina», resumeix. Considera, però, que el ministeri no està valorant aquest bagatge: «No tenim cap garantia que quan acabi aquest període ens vagin a contractar automàticament».

    La infermeria: l’eterna oblidada

    La ràtio de professionals d’infermeria en període de formació especialitzada, segons dades de Sanitat, és molt menor. De les 182.000 que integren el sector tan sols 2.000 són residents. Això no justifica, però, algunes contradiccions. Per exemple: que el salari de les treballadores que s’inclouen en el decret de BOE (les integrades en les especialitats d’Infermeria del Treball, Infermeria Familiar i Comunitària, Infermeria Geriàtrica i Infermeria Pediàtrica) suposi, pràcticament, la meitat del de les seves companyes generalistes. El Col·legi d’Infermeria ha denunciat aquesta situació i demana que es contracti directament a les R2 sense prolongar la seva residència.

    Mònica, R2, el qualifica com «una putada». Els salaris de les AIR no arriben als 1.000 euros: la mitjana nacional és de «969,27». Els seus guàrdies, a més, també, són pitjor pagades. «Jo arribo als 1.300 mensuals perquè faig guàrdies. Qualsevol altra infermera guanya 1.500 euros de base més els complements. Se suposa que cobrem menys perquè estem en formació. Jo estic treballant igual que qualsevol altra companya. Exactament igual que la del costat». Si les comunitats compleixen amb l’ordre del ministeri, aquest desequilibri s’hauria de veure compensat, almenys, durant l’estat d’alarma.

    Les infermeres, a diferència dels metges, no necessiten passar per un examen d’AIR per exercir una especialitat. Lucia, IIR R1 d’Astúries, el critica. «No té res a veure les cures d’un nadó, amb els d’un malalt de cirurgia, amb algú de psiquiatria per exemple. Es demana que infermeria valgui per a tot i no és així perquè és humanament impossible, necessites moltíssims anys per dominar qualsevol tipus de pacient».

    «Tu fas 4 de carrera i pots acabar en absolutament qualsevol lloc: a urgències, en una UCI, en una planta de geriatria, en nounats, en diàlisi…», confirma Mònica. «Hi ha serveis que necessiten formació especialitzada. Les UCI, quiròfan, família comunitària (atenció primària)… No és que vulguem que sigui tot obligatori, però hi ha una part que pot ser generalista i una altra que no pot ser-ho». Aquesta infermera se sent valorada per «la població» però no «per les institucions». «Per a elles sóc un numeret, que els encaixa. La meva especialitat (família comunitària) no té un reconeixement oficial per la Comunitat de Madrid, ni borsa específica de treball. Tampoc en moltes altres». Diu que això es deu al fet que la infermeria «sempre ha estat com la germana petita de la medicina, principalment per dones. Les coses que fem nosaltres es reconeixen menys». I conclou gràficament: «De vegades trec el cap per la finestra i penso: si aquesta gent sabés el que està aplaudint…».

  • La crisis epistèmica, política i social que travessa l’Atenció Primària com a tema central en el Congrés de La Capçalera

    Sota el lema «La Primària rebrota», el col·lectiu de residents que treballen a l’Atenció Primària i Comunitària reunits a La Capçalera obren avui les inscripcions per al seu III Congrés estatal de La Cabecera. Després que els projectes germans de La Cabecera Granada i La Cabecera Madrid organitzessin la primera i la segona edició, ha arribat el torn de Barcelona. El Congrés es celebrarà el pròxim 26 i 27 d’abril a la Nau Bostik i aquest vespre, primerament de 22h a 00h, comencen les preinscripcions a una trobada que vol tractar principalment la crisis epistèmica de medicina basada en l’evidència en Atenció Primària. O bé, com explica la Jasmine McGhie, resident de Medicina de Família a Barcelona i membre de La Capçalera, «parlar de com es produeixen, on ho fan i com apliquem els coneixements i en base a quines evidències treballem».

    Aquesta temàtica segueix a la longitudinalitat i la integralitat tractades a Granada o les relacions de poder en quant a gènere partint de diferents perfils com serien una estudiant, una treballadora autònoma o una àvia tractades a Madrid. «Quina distància hi ha entre les fonts del nostre coneixement i les realitats on l’apliquem?», «és suficient amb les evidències?», «hi ha ideologia en la recerca biomèdica?» són algunes de les preguntes que plantegen pels pròxims 26 i 27 d’abril. Segueixen insistint en com es porta a terme això a les consultes, si és possible fer-ho sota les condicions actuals i si no estem també davant d’una crisis política de l’Atenció Primària.

    En aquesta edició, i seguint aquesta línia de debat, entre les diverses activitats que ompliran Barcelona durant dos dies hi ha xerrades però també múltiples tallers. L’obertura inicial serà igual per a tothom, amb la presència de Susan di Giacomo, antropòloga de la medicina, i Abel Novoa, metge i historiador i president de No Gracias. Seguidament, però, els inscrits podran treballar diversos temes que aniran des de l’atenció a la salut de les persones amb identitats trans, sabers en salut amb perspectiva de gènere fins a barreres idiomàtiques i culturals.

    El tancament de la primera jornada anirà sobre salut mental i serà a càrrec de Laura Martín i Fernando Colina de Revolución Delirante. A les 19.00h es donarà per finalitzat el primer dia de congrés que seguirà de nou a l’endemà a les 10.00h amb nous tallers i xerrades. La prescripció  social, l’abús de susbstàncies i la reducció de danys, els automatismes i els falsos mites al voltant de la farmacologia o bé la sanitat penitenciària seran els temes que omplin el matí de dissabte. Després de dinar hi haurà taules rodones i seguidament una tercera ponència: ‘Subjecte polític primarista: Jo no sóc la teva bitch’ que oferiran Esperanza Martín de Rebelión Primaria, Nani Vall-Llosera del FoCAP i Florián Hermann i Miquel Farrés del FoAAP.

    La Capçalera es defineix com un col·lectiu autogestionat de professionals que defensen «la pràctica d’una medicina crítica, de qualitat i universal, lliure de fums industrials, i centrada en les persones i les seves comunitats» S’entenen a si mateixos com un espai de participació, difusió, debat i reflexió sobre les virtuts i funcions de l’Atenció Primària de la Salut i la Medicina Familiar i Comunitària. El que busquen amb això és constituir un moviment horitzontal i transversal de canvi, donat que senten que el sistema sanitari actual està «desgastat i caducat».

    També partint d’aquesta premissa és d’on ha sortit aquest Congrés que ja fa tres anys que es celebra. Jasmine McGhie explica que va començar a Granada amb la idea de generar un espai crític i de formació fora de la indústria farmacèutica. «Els congressos són molt cars, et porten a hotels espectaculars, amb catèrings descomunals… així clar que cal estar patrocinat però no és necessari per formar-se», comenta MCGhie. Celebra també que aquest darrer any la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) hagi deixat de realitzar els seus congressos de manera patrocinada.

    Sortir dels canals de la indústria, com expliquen al web del congrés, no serveix només per demostrar ser capaços d’organitzar esdeveniments científics al marge de la indústria. També serveix per apostar per «un model de congressos autogestionats, austers i accessibles, que difonguin continguts crítics i reflexius, tractin temàtiques poc visibles en trobades més convencionals, i s’omplin de més sabers que els produïts exclusivament pel paradigma biomèdic».

    Així, el primer any el congrés es va finançar mitjançant micromecenatge i el segon any només va suposar una despesa de 35 euros per persona. Aquest any McGhie explica que, donat que s’ha ampliat l’horari, el preu ha pujat a 45 euros però segueix estan molt lluny de les mitjanes habituals.

  • L’examen MIR en dades: quin número seràs, quina especialitat voldràs i on podràs treballar

    A mitjans de febrer es publicava la convocatòria a l’examen de Metge Intern Resident (MIR) d’aquest 2019. Un examen que es celebrarà aquest dissabte 2 de febrer i on es presentaran a tot l’estat 15.475 aspirants per a 6.797 places. De totes elles, 1.063 places les trobem a Catalunya, representant un 16% del total.

    Els nervis s’accentuen a mesura que s’apropa la data i més si vols optar a una especialitat que, històricament, s’acaba amb els primers números. Aquest any, a més, menys de la meitat dels candidats a l’examen MIR podran optar a una plaça. D’aquí, i estudiant les dades dels últims anys, es desglossen dues idees: que cada any hi ha menys possibilitat d’obtenir plaça després d’haver aprovat el MIR i que cada any hi a menys candidats que no es presenten i que suspenen.

    Les notes definitives de la convocatòria es sabran el 21 de març i les places es podran triar a partir del 22 d’abril per, com cada any, incorporar-se a l’especialitat escollida al maig.

    Des del 2014/15, l’oferta de places del MIR per a metges va revertir la tendència i ha augmentat progressivament. En aquella convocatòria s’oferien 6.079 places i en l’actual són 6.797 més. El problema, però, és que són més del doble els candidats que s’enfronten a aquest examen. Dels 15.475 admesos a l’examen d’enguany, només un 44% podran optar a una plaça per realitzar la residència o, el que és el mateix, hi ha 2,3 aspirants per a cada plaça.

    A més, tot i que l’oferta de places ha augmentat un 12% des de la convocatòria del 14/15, els candidats a l’examen han augmentat fins a un 27% més. Això significa que cada cop menys persones de les que s’han presentat a l’examen poden optar a plaça.

    Si ens fixem només amb aquells que, un cop aprovat l’examen, obtenen número per poder triar plaça, mentre que fa quatre anys un 70% d’ells podien adjudicar-se una plaça, en la convocatòria de l’any passat ja només ho van poder fer un 58%.

    Altres dades que poden acabar influenciant a la posició i al número que cada estudiant obtingui, és per exemple aquells que no s’hi acaben presentant: l’any passat van ser un 8% dels candidats. A més, un 15% dels que hi van anar van suspendre i per tant no van obtenir número. Aquestes xifres no han parat de reduir-se des de la convocatòria del 2013/14, quan eren un 13% els no presentats i un 28% els que es presentaven però suspenien.

    Dermatologia, cirurgia plàstica i cardiologia, les primeres en acabar-se

    L’especialitat que ofereix, de llarg, més places, és Medicina Familiar i Comunitària. Les seves 1.914 places representen gairebé un terç de l’oferta. A Catalunya hi ha 292 places.

    Per altra banda, les especialitats amb menys oferta són les cirurgies toràcica (26 places en total, 6 a Catalunya), cardiovascular (24 places, 5 a Catalunya) i pediàtrica (23 places, 5 a Catalunya). Aquesta última acostuma a estar entre les especialitats que s’adjudiquen, i que per tant s’acaben, més ràpid.

    En quant a rapidesa, l’especialitat de dermatologia ha estat la que ha esgotat places més ràpid a l’assignació en els darrers 3 anys. En total, s’ofereixen 94 places d’aquesta especialitat, 15 de les quals a Catalunya. La segueixen en demanda cirurgia plàstica, que ofereix 40 (6 a Catalunya) i cardiologia, que en té força més i arriba a les 168 places (22 a Catalunya).

    Medicina familiar és sovint una de les últimes especialitats en adjudicar totes les places, també donat la quantitat d’oferta que en té. Sobre això, per exemple, Violeta Uriach, vocal del grup de residents de la CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) opina que la relació de que Medicina de Família sigui de les darreres a ser triada amb que és de les menys valorades no té sentit. «En el meu any, la primera persona en triar família ho va fer amb un número 40», indica Uriach, que pensa que «família és una especialitat que sí que vol fer molta gent» i entén com a lógic que si un terç de l’oferta és de família és normal que la nota sigui molt més baixa. També apunta que sabent això, si tens clar quina especialitat vols fer, et prens d’una manera o altra l’examen: «jo volia poder triar però també sabia que no em calia un número 1000 i per tant la pressió és molt diferent».

    Tot i el debat que envolta Medicina de Família, l’any passat van ser penúltimes bioquímica i medicina preventiva i de salut pública. A més, medicina del treball també acostuma a ocupar les darreres places en ser triades.

    Mou el cursor per damunt el gràfic per conèixer l’últim número d’ordre adjudicat per a cada especialitat

    La tria: què i on

    Triar especialitat és important donat que aquesta decisió t’ocuparà durant els propers anys de la teva vida tant pel que fa a formació com a feina. Molts dels estudiants de medicina arriben a l’examen MIR sense tan sols haver entrat al món laboral per la implicació que requereixen els sis cursos d’estudi i pràctiques.

    Decidir què t’agrada més, on creus que pots encaixar millor i on podràs aportar més es suma a decidir on vols iniciar el desenvolupament de la teva carrera professional: si a una gran ciutat o tornar on havies crescut, un hospital gran, amb moltes places de residència i alta tecnologia, o a un centre més petit, més específic i íntim?

    Violeta Uriach creu que si bé el dia de l’examen la gent viu nervis, aquests encara incrementen més el dia de la tria de plaça a Madrid. «Genera angoixa estar esperant i veure la gent que va tatxant al teu voltant les opcions que van perdent però acaba passant i ho vius bé, et donen facilitats i temps per pensar-t’ho», recorda Uriach, resident de família de quart any. Atribueix l’angoixa a la novetat i creu que aquesta incrementa entre aquella gent que es troba en una posició molt justa respecte anys anteriors. «Que no s’angoixin i que triïn amb calma: cal que t’agradi l’especialitat, el seu dia a dia i el tipus de pacients que tractaràs», aconsella Uriach.

    Un altre exemple de nervis el trobem en Josep Balanyà, resident d’urologia a la Puigvert. Balanyà també afirma rotundament que el pitjor dia no és el de l’examen, sinó el de la tria. Amb el número 1212, es va endur l’última plaça d’urologia a Barcelona. «Abans de triar dubtes entre diverses opcions també perquè pots voler molt una cosa però potser t’hauràs de conformar amb una altra», valora Balanyà. Ell, com la resta de persones que adquireixen un número després de realitzar l’examen MIR, va visitar diversos centres per veure com seria treballar en cadascun d’ells: «un cop et vas fent a la idea de què podràs triar, visites hospitals per parlar amb metges i residents i resoldre dubtes que t’ajudin a escollir».

    En aquest gràfic trobaràs la quantitat de places per especialitat i hospital. Clica primer a l’especialitat i regió que t’interessi per accedir a les opcions de centres

    La resta de professionals sanitaris també pugen a examen

    Tot i que Medicina concentra la majoria de places de formació sanitària especialitzada, hi ha altres professions que també en tenen i que també pugen a examen aquest pròxim 2 de febrer. S’ofereixen 1.092 places per a infermers (examen EIR), 141 places per a psicòlegs (PIR), 267 per a farmacèutics (FIR), 49 per a biòlegs (BIR), 34 per a radiofísics i 22 per a químics (QIR).

    Aconseguir una plaça és encara més difícil per a aquests professionals. Els qui ho tenen més complicat són els psicòlegs: només un 4% dels candidats al PIR podran optar a plaça, ja que són més dels 3.800 els que s’han presentat. Dels infermers, podran un 8% i d’entre els farmacèutics, un 21%.

    Les places d’infermeria s’ha augmentat un 14% des del 2014/15, però els aspirants a plaça s’han reduït un 25%. Això significa que ara és una mica més fàcil obtenir plaça en comparació amb fa quatre anys.

  • Residents denuncien des de La Capçalera: «En 5 minuts de consulta no respons a la necessitat de la persona ni ets capaç de formar-te bé»

    Dies abans i també durant aquesta setmana de vaga, molts dubtes envoltaven qui convocava, qui donava suport i qui podia secundar la convocatòria. Des d’un principi, els residents de medicina de família i comunitària també estaven cridats a mobilitzar-se. D’entre aquests, a qui s’ha vist a primera línia dia rere dia ha estat La Capçalera, col·lectiu de residents i altres professionals sanitaris de Barcelona per una Atenció Primària Universal i de Qualitat.

    La Jasmine McGhio i la Clara Bugés formen part d’aquest col·lectiu que denuncia que s’ha deixat la Primària en calces i que, sense un 25% del pressupost, és impossible oferir una atenció digna. Ens expliquen que va començar fa uns anys a Granada quan es forma un grup de residents de Medicina Familiar i Comunitària però també d’altres professionals de l’entorn de l’Atenció Primària com ara metges joves, infermeres, residents d’altres especialitats. La Capçalera, segons les mateixes paraules de les dues residents de medicina familiar i comunitària que en formen part, s’articula entorn a reforçar, defensar i promoure els valors i els atributs de l’Atenció Primària com l’eix que ha de vertebrar el sistema sanitari, «perquè és des d’on podem cuidar i acompanyar en salut i no només tractant malalties determinades».

    A més, entenen també La Capçalera com un espai reflexiu i de debat conjunt per formar-se al marge de la indústria farmacèutica, ja que expliquen que tota la formació continuada que reben durant la residència està mediada per aquesta indústria.

    Un altre dels aspectes que incorporen entre les tasques de La Capçalera és, a través de grups, treballar perquè l’Atenció Primària tingui més lloc dins de la formació universitària, ja que entenen que «el desprestigi de la primària també afecta a la formació durant la carrera. En cap moment se’ns parla de l’existència d’aquesta especialitat o es posa en valor el que es fa». Un altre dels grups de treball per exemple seria sobre Atenció Primària i acompanyament en salut en l’àmbit penitenciari. A més, un cop l’any realitzen congressos en xarxa i aquest any tocarà que es celebri a Barcelona el mes d’abril.

    Sobre els motius que els han dut a la vaga? Denuncien la falta de temps, el poc temps que tenen el seus tutors per dedicar-se a la docència i les responsabilitats que han d’assumir per «tapar forats». McGhio ens il·lustra el problema de la falta de temps amb un exemple: «tu tens una consulta d’una persona gran amb un diagnòstic recent d’Alzheimer, que implica un deteriorament cognitiu i d’habilitats, de maneig del dia a dia, que implica un acompanyament, un compartir informació, activar recursos entorn a aquesta malaltia… En cinc minuts de consulta no respons a la necessitat de la persona ni ets capaç de formar-te bé per saber la complexitat d’aquesta malaltia en la vida d’aquesta persona». Quan això passa, critiquen que potser acaben «prescrivint medicaments per a la demència que no tenen cap evidència perquè la formació ve de la indústria farmacèutica i no pensant en quins podent ser els determinants socials que afectaran a la salut d’aquesta persona ara que està en una situació de més necessitat».

    Així, com complementa Bugés, «aprens a fer una medicina per sortir del pas però amb aquesta no soluciones res, tampoc acompanyes ni cuides». «El que fas és intentar tapar forats mentre el vaixell s’enfonsa. Hi ha falta de personal i no es cobreixen substitucions i al final et veus a tu mateixa intentant assumir unes responsabilitats en portar una consulta com a resident a les que no hauries de perquè no tens encara la formació per fer-ho i perquè pots fer-ho malament. No estem parlant d’errors banals…», lamenta Bugés sobre la situació que viuen.

    Per exemplificar-ho, posen sobre la taula el cas d’una companya seva, resident de metgessa de família de quart any que es troba «passant visita sola sense cap tipus de tutorització perquè la seva tutora s’ha quedat embarassada i la persona que l’havia de substituir està de baixa per una malaltia». Tot i aquestes mancances, volen agrair als professionals que els formen la dedicació que tenen tot i veure la sobrecàrrega de feina: «però no hi ha prou tutors per cobrir els residents que estem formant-nos en les diferents unitats docents i els que hi ha fan el que poden molt cops a costa d’hores extres».

    Celebren doncs que convocatòries com les que s’han donat aquests dies hagin comptat amb una participació tan àmplia però entenen que «la reivindicació dels valors de l’AP és quelcom que es va donant des que existeix la Capçalera». Per tant, ara seguiran en la mateixa línia: «promovent els valors de l’Atenció Primària» i treballant en xarxa, ja que «la part maca de tot això és que són respostes espontànies dins de valors comuns que es comparteixen també amb altres companys que estan a Andalusia o al 12 d’Octubre a Madrid fent vaga a les urgències».