Just Deploy It!

Etiqueta: retallades

  • La salut de la ciutadania no s’agafa vacances

    La salut de la ciutadania no s’agafa vacances

    A l’estiu no et pots posar malalta. Ni contraure una infecció. Ni fer-te una cirurgia que tenies programada fa mesos i que és ben necessària per a tu. A l’estiu poses en pausa la teva salut, els teus problemes, els teus drets. Aquest sembla ser el missatge de la Conselleria de Sanitat que, durant tres mesos, farà vacances de les seves responsabilitats amb la ciutadania, ja que han decidit postergar operacions, eliminar torns i guàrdies del personal i, fins i tot, tancar serveis sencers com els de detecció de malalties infeccioses als hospitals i CAPs de Barcelona fins al setembre. Unes retallades que arriben paradoxalment en el moment de la història en què Catalunya compta amb més pressupost, un pressupost que s’hauria de poder notar en els serveis públics en qualsevol estació de l’any.

    Malauradament, tampoc no ens podem sorprendre: aquestes decisions són l’últim alè d’un govern que, durant 3 anys, no ha sabut aprofitar l’oportunitat daurada per reforçar i blindar la sanitat pública que va suposar la pandèmia de la COVID-19 i que ens ha ensenyat el rol fonamental dels professionals i serveis de salut en les nostres vides. En comptes d’això, s’ha dedicat a tancar serveis de pediatria per tot el territori, reduir el nombre de llits als hospitals i no renovar el contracte de moltíssims professionals de la salut necessaris a causa de l’alta demanda ciutadana. Unes retallades que ja han portat al carrer a entitats, sindicats, professionals i usuaris que han posat el crit al cel per la precarització de la sanitat pública.

    Durant el passat mandat, des del govern dels Comuns a l’Ajuntament de Barcelona vam haver d’arrancar l’acord per construir els onze CAPs que la Generalitat devia a la ciutat i, lluny de rendir-nos, vam apostar per ampliar la cartera de serveis de salut, tot i no comptar amb les competències per poder arribar allà on la Generalitat s’havia rendit. Vam obrir un dentista i un psicòleg públics, vam crear un servei d’acompanyament en salut mental i física a les treballadores de les cures i vam garantir l’acompanyament sanitari a persones en situació de drogodependència, entre d’altres mesures.

    Però així com les necessitats sanitàries no descansen durant l’estiu, tampoc ho fa la ciutadania, ni els col·lectius professionals compromesos amb la salut i el benestar, i en les properes setmanes li espera al Govern un estiu ben calentet: sindicats d’infermeres, col·lectius de pacients i altres professionals ja han convocat protestes davant de l’ICS i s’organitzen per no permetre unes retallades amagades de vacances estiuenques. Barcelona en Comú també hi serem donant suport a usuaris i professionals, des de les institucions i des dels carrers, i reivindicarem que la política ha de ser un eina al servei de la gent, una eina per millorar la vida de la ciutadania, un eina que no descansa ni a l’estiu ni durant cap data. Hem de poder trobar altres maneres de gestionar els problemes de la sanitat pública, consensuadament amb la comunitat sanitària, sigui l’estació de l’any que sigui.

  • L’Hospital Mútua Terrassa té disponibles un 88,3% dels llits durant l’estiu

    L’Hospital Mútua Terrassa té disponibles un 88,3% dels llits durant l’estiu

    L’hospital de referència de Sant Cugat tindrà un 88,3% dels llits convencionals disponibles durant l’agost així com la resta de mesos de l’estiu –aquest mes de juliol i la primera quinzena de setembre. Aquest és el compromís del Departament de Salut, que a la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord preveu una disponibilitat de llits variable: 88,7% durant aquesta quinzena, 80,5% a l’agost i 87,8% la primera quinzena de setembre.

    La regió sanitària respon així a la petició d’aquest mitjà arran de les crítiques de Marea Blanca i altres entitats i partits per la reducció de l’atenció sanitària durant l’estiu. La Marea Blanca de Terrassa, acompanyada pel Síndic de Greuges egarenc, Mustapha Ben el Fassi Mezouar, es van trobar amb la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, per advertir de la “greu situació de la sanitat pública a Terrassa, especialment pel que fa a la salut mental tant d’adults com d’infants i adolescents”. Segons fonts de la plataforma, la síndica es va mostrar disposada a recollir i transmetre les demandes: “Cal prendre mesures urgentment, Terrassa i els seus habitants no poden esperar més”.

    A més, durant les darreres setmanes hi ha hagut mobilitzacions per demanar un alleugeriment de les condicions de treball del personal de l’Hospital, on, denuncien, la pressió assistencial i la pèrdua de personal i d’espais ha obligat a atendre pacients al passadís del centre. “La resposta ha estat obrir l’àrea polivalent i recuperar dos dels quatre professionals, però és insuficient”, explica Viky Ortega, infermera del servei d’urgències del centre i membre del comitè d’empresa, “ens falta recuperar una infermera i un metge que vam perdre amb el tancament de l’àrea respiratòria”.

    Mobilització a Terrassa per demanar l’obertura de la nova àrea i el retorn de tot el personal després del tancament de l’àrea respiratòria | Cedida per la Marea Blanca de Terrassa

    En una entrevista a Malarrassa, Ortega també va denunciar que el tancament de l’àrea respiratòria suposa un repte davant del repunt de Covid-19: “No es podrà garantir realitzar els aïllaments aeris correctament segons els protocols i això pot provocar l’increment en el nombre de contagis, complicant encara més la situació”. Ara s’empren 11 boxs de l’àrea u i quatre de la set. També denuncia que falta obrir una àrea nova, amb l’obra finalitzada, que no ha entrat en funcionament perquè la Generalitat no finança el personal al conveni amb la mútua. Considera que els donen llargues fins a l’octubre pel dubte d’una possible repetició electoral.

    “Sempre hem considerat que un passadís no és un lloc assistencial, però s’ha normalitzat el que hauria d’haver sigut excepcional”

    “Sempre hem considerat que un passadís no és un lloc assistencial, però s’ha normalitzat el que hauria d’haver sigut excepcional”, denuncia la infermera a l’entrevista al mitjà egarenc, tot denunciant que l’atenció d’urgències empitjorarà perquè ara compartiran espai les urgències pediàtriques i les d’adults, “ara ens trobarem que hem de donar assistència al mateix nombre d’usuaris amb menys espai i menys personal”. Reconeix que aquest estiu no s’ha tancat cap planta completa però que ni la planta set, ni la de salut mental ni la UCI tenen tots els llits operatius.

    Mentrestant, la Marea Blanca de Sant Cugat s’ha sumat, juntament amb la Plataforma de Pensionistes, a la campanya Més i millor Atenció Primària!, impulsada per Amnistia Internacional amb l’objectiu de recollir experiències positives i negatives dels pacients per posar en valor l’atenció als CAPs. Demanen que sigui una atenció accessible, longitudinal, global i coordinada que permeti que les demandes d’assistència sanitària no urgent es resolguin en menys de 48 hores. També insten la Generalitat perquè asseguri la transparència i accessibilitat a les dades del Departament, per poder conèixer així la situació real de l’Atenció Primària i perquè reforci, valori i cuidi els professionals redimensionant els equips en funció de les necessitats de la població.

    Paral·lelament el Fòrum Català d’Atenció Primària ha denunciat que “les direccions dels Centres d’Atenció Primària (CAP) de Barcelona ciutat de l’Institut Català de la Salut han rebut la consigna, des de la Gerència Territorial, de no fer cap contractació que no estigui en relació a permisos de maternitat/paternitat, prestació per risc d’embaràs o reduccions de jornada per conciliació a partir de l’1 de juny d’enguany i sense informar de la durada d’aquesta mesura”. És una informació que ha posat en alerta el moviment per la sanitat pública de qualitat, que ha convocat diverses mobilitzacions al Departament.

    “Que no es cobreixin les vacances de metgesses i infermeres als CAP malauradament no és res nou; sí que ho és amb el personal administratiu”, denuncia el Fòrum en un comunicat, “tenint professionals disponibles, aquests no es contracten per la manca d’aprovació dels pressupostos, segons argumenta l’Institut Català de la Salut (ICS); una justificació econòmica sorprenent si tenim en compte que el Parlament de Catalunya no va aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per als exercicis de 2013, 2016, 2018, 2019, 2021 i 2024, i per tant es van prorrogar els pressupostos dels anys anteriors”.

    Roda de premsa de la CUP a la seu de la Regió Sanitària | Jordi Pascual Mollá

    Aquest afer va ser denunciat per Laia Estrada, diputada de la CUP, en una roda de premsa a Sant Cugat, on es troba la seu de la Regió Sanitària: “És un sistema molt tensionat arreu del país amb el personal desbordat i amb les usuàries perdent accessibilitat”. La cupaire proposa que, aprofitant el venciment dels contractes amb Mútua Terrassa, es treballi en la reversió de l’externalització i els consorcis perquè el conjunt de l’atenció sanitària pública es presti directament per l’ICS.

    Per contra, el Conseller de Salut, Manel Balcells, ha defensat les accions impulsades per la Conselleria i, en una roda de premsa al juny, va anunciar que l’atenció primària es reforçaria en 253 professionals durant l’estiu: “Garantim a la ciutadania una atenció sanitària plena, com cada estiu, tant a la primària com a l’hospitalària”. Fonts de la Regió Sanitària expliquen que el reforç de l’Atenció Primària es produeix “a les regions sanitàries on hi ha més pressió assistencial durant els mesos d’estiu”.

    Aquesta notícia ha sortit publicada a ElCugatenc

  • Els sanitaris, al límit

    Els sanitaris, al límit

    El Pla Estiu que va anunciar fa uns dies el departament de Salut ha estat la gota que ha fet vessar el got. Davant les previsions de no substituir el personal sanitari als centres d’atenció primària i del tancament de quiròfans i llits d’hospitalització de juliol a setembre als principals hospitals públics de Catalunya –actuacions que, segons el departament de Salut, es fan cada any–, bona part dels sindicats del sector sanitari han tornat a sortir al carrer per denunciar el que consideren una mala gestió per part de la Conselleria i també per alertar la ciutadania que s’estan duent a terme una nova tongada de retallades en sanitat i que, malauradament, els pacients en patiran les conseqüències.

    Segons Cristian Monclús, secretari autonòmic del sindicat SAE (sindicat de tècnics d’infermeria de Catalunya), “en sanitat no s’ha de retallar, s’ha d’invertir; i ens trobem que s’estan tancant plantes, quiròfans i es deixen d’atendre necessitats… és un pla general de retallades i això no ho podem permetre, perquè afecta tant a professionals com a usuaris. (…) La gent patirà aquest estiu”, va dir. En la mateixa línia es va manifestar José Joaquín Durán, secretari d’organització de SIETeSS (Sindicato estatal de Técnicos Superiores Sanitarios), qui va considerar que “estem pagant els plats trencats d’una mala gestió sanitària i d’un Tercer Acord infame, el qual va en contra de molts professionals –especialment dels tècnics superiors sanitaris i dels tècnics d’infermeria–; nosaltres, dels 320 milions, en vam obtenir el 0’18%… Seguim esperant propostes concretes i decents, i sinó a la tardor tornarem a la càrrega”.

    El sindicat de tècnics d’infermeria de Catalunya es va concentrar davant del Departament de Salut. | Pol Rius

    La concentració de CATAC-CTS (Candidatura Autònoma de Treballadores i Treballadors de l’Administració de Catalunya – Coordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat) davant de la conselleria de Salut, que duia com a lema “Prou retallades a l’ICS. Rescatem la Sanitat Pública”, va tirar endavant malgrat la pluja. El seu delegat, Jesús Frías, apuntava que “no creiem que sigui una qüestió de pressupostos, sinó que estem convençuts que és una aposta d’aquest govern per la sanitat privada i en contra de la sanitat pública. Pensem que s’està produint un deteriorament continuat de la nostra sanitat i de les nostres condicions de treball; i venim de la negociació d’un Tercer Acord que, per a nosaltres, va ser una autèntica vergonya i la  proposta al Pla de Salut del 2026 de la conselleria és directament l’eliminació de l’ICS i del Servei Català de la Salut… tenim claríssim que és un atac frontal d’aquesta conselleria contra la sanitat pública”.

    El sindicat convocant CATAC portava una pancarta on es podia llegir “Prou retallades a l’ICS. Rescatem la Sanitat Pública”. | Pol Rius

    Infermeres de Catalunya, SAE, Marea Blanca i Intersindical també van acudir a la convocatòria. El sindicat d’infermeres va posar el focus en el tancament de tretze centres d’atenció a les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) a la ciutat de Barcelona en un moment en què les malalties de transmissió sexual estan registrant xifres rècord a la capital catalana. Elisabet Parés, portaveu d’Infermeres de Catalunya va  concloure que “aquest any estem veient una incapacitat total de gestió per part del Govern i veiem que estem abocats a no tenir suplents a l’estiu, al tancament dels centres d’ITS a Barcelona… un cop més se’ns expliquen molt ajustadament les condicions i ens ho justifiquen amb la pròrroga pressupostària, però per a nosaltres això són unes retallades més”.

    El sindicat d’infermeres veu unes retallades més a la contenció que Salut atribueix a la pròrroga pressupostària. | Pol Rius

    “Menys corbates i més bates”, “La meva salut no fa vacances” i “Sense infermeres no hi ha sanitat” van ser alguns dels clams que es van poder sentir durant la concentració gairebé simultània davant de l’Institut Català de la Salut, convocada pel sindicat d’infermeria SATSE Catalunya. La seva delegada de la Regió sanitària Metropolitana Sud, Pilar Juste, va reconèixer que el sector se sent “maltractat” per la Conselleria  i va denunciar que Catalunya està a la cua d’Europa pel que fa al nombre d’infermeres per cada 1000 habitants: “Volem protestar per les injustes i perilloses retallades, que afectaran la salut de tota la població i la dels professionals, i que faran que s’incrementin les llistes d’espera, l’accessibilitat als CAPs i als centres hospitalaris”.

    El sindicat SATSE es va manifestar davant de l’ICS. | Estel Huguet

    També Noemí Bosch, de Som Sanitat, amb representació a Vall d’Hebron i Can Ruti, va reconéixer que “els professionals estem molt cansats, i això finalment repecuteix en el ciutadà i en el pacient, que és qui paga les conseqüències de tota aquesta mala gestió; diners n’hi ha, el que passa és que marxen en d’altres coses, i pensem que no és just, perquè és treure drets a la ciutadania.

    Aquestes protestes se sumen a les que es van produir també dimecres a Terrassa (Barcelona), on el comitè d’empresa de Mútua Terrassa i els professionals d’Urgències es van manifestar pel tancament de l’àrea d’Urgències per a pacients amb patologies respiratòries, creada arran de la covid-19;  i també a Mataró, on la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró i el Maresme va fer una crida per salvar el tancament del servei de pediatria de l’Hospital de Mataró durant els mesos d’estiu.

    Aquestes protestes se sumen també a les produides a Terrassa i a Mataró. | Pol Rius

    La plataforma Marea Blanca de Catalunya es va sumar a les protestes, «davant l’alarmant situació del nostre servei nacional de salut, tant a l’atenció primària com a l’hospitalària, per a aquest estiu, generada per la gestió erràtica dels responsables de la sanitat pública catalana».

    L’estiu comença a Catalunya amb un escenari sanitari força agitat, ja que tot indica que les jornades de reivindicacions dels treballadors sanitaris només han començat.

  • La sanitat catalana té un infrafinançament de 3.000 milions d’euros, segons la UPF

    La sanitat catalana té un infrafinançament de 3.000 milions d’euros, segons la UPF

    L’hospital de la Vall d’Hebron ha anunciat una retallada de la plantilla de 200 professionals eventuals per al 2024. Es tracta de contractes d’hivern que s’havien prorrogat durant la pandèmia, però aquest any l’hospital ja no disposa dels fons vinculats a la covid-19. El gerent de la Vall d’Hebron, Albert Salazar, ha reconegut que l’hospital ha d’ajustar la despesa en 33 milions d’euros i haurà d’assumir les millores salarials del tercer conveni de l’Institut Català de la Salut (ICS).

    Un altre factor que determina la reducció de la plantilla al principal hospital de Catalunya és la redistribució dels professionals en el sistema sanitari. El departament de Salut obliga als principals hospitals a no renovar contractes perquè els treballadors vagin a hospitals secundaris amb menys personal disponible. Els sindicats s’oposen a la mesura: “l’hospital és referent en moltes especialitats i assumeix a molts pacients de fora de l’àrea metropolitana. Si el departament vol centrifugar personal sanitari a altres hospitals, aquests no podran assumir la demanda perquè no tenen els recursos necessaris”, afirmen des de CCOO i Satse. La gerència ja ha avançat que reduiran la partida farmacològica i la de material fungible, a més de 12 milions d’euros en salaris, en un hospital que té una plantilla de 9.300 treballadors. Des de CCOO afegeixen que també es pretén rebaixar la cobertura de les jubilacions i que les intervencions quirúrgiques es reduiran encara més del que és habitual a l’estiu.

    La sanitat catalana necessita 3.000 milions d’euros més

    Per al 2024 l’hospital de la Vall d’Hebron disposa d’un pressupost d’uns 980 milions d’euros, uns 20 milions més que l’any passat. Es tracta del pressupost més gran de la història amb una plantilla més gran que abans de la pandèmia. Tot i així, la sanitat catalana necessita 3.000 milions més per a garantir el finançament del sistema públic, segons l’estudi La insuficiència financera de la sanitat catalana revisitada, publicat pel Centre d’Investigació en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra. L’estudi apunta a un “mal pronòstic” en el futur del sistema sanitari “si no hi ha una correcció important”.

    Des de l’inici de les retallades d’Artur Mas, l’any 2010, l’infrafinançament sanitari s’ha cronificat. La pandèmia va obligar a augmentar la inversió, però la falta de personal i el desgast provocat per la covid-19 genera malestar entre la plantilla, especialment en l’atenció primària, tal com es va veure el passat cap de setmana. Els sindicats qualifiquen els reajustaments de pressupost de “retallades” i inclús la patronal catalana Foment del Treball ha demanat ampliar la inversió de la sanitat catalana en 1.000 milions.

    Catalunya és l’única comunitat autònoma que no s’ha recuperat de les retallades en despesa social

    L’ajustament del pressupost a la Vall d’Hebron emula a unes retallades, les quals Catalunya encara no ha revertit. Es tracta de l’única comunitat autònoma que no ha recuperat la inversió en polítiques socials en 12 anys. El pressupost que les comunitats autònomes destinen a polítiques socials s’ha reduït del 67,4% del 2010 al 58,8% l’any 2022, segons l’informe La inversió social per comunitats de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials.

    Tot i que la pandèmia va posar en evidència la importància de la despesa pública, les comunitats autònomes només han augmentat un 13,5% la inversió en polítiques socials entre 2019 i 2022: un 7,9% més en sanitat, un 17,7% en educació i un 28,8% en serveis socials. Catalunya és l’única comunitat autònoma que no ha revertit les retallades i destina sis euros menys per habitant. En la despesa per càpita, Madrid està a la cua amb 2.399 euros, seguida de Catalunya (2.782), mentre que les que més destinen són el País Basc (3.708), Extremadura (3.629) i Astúries (3.438).

  • De l’Olatz i en Marià

    L’Olatz Vázquez era una periodista i fotògrafa de 27 anys que va morir a principis de setembre a causa d’un càncer d’estómac.

    En Marià Jornet va ser el primer president de l’admirada La Floresta Contra Fronteres i estava involucrat en la Plataforma veïnal en defensa dels consultoris de La Floresta i Les Planes, creada a mitjans de l’any passat, en plena pandèmia. Va morir d’un càncer de pàncrees a principis de gener.

    L’Olatz va narrar la seva vida amb el càncer a través d’un bloc i de les xarxes socials. Ho va fer des de l’inici del diagnòstic i fins al final, quan ja no li quedaven forces. El seu relat és punyent i trist, provoca desassossec. En una entrevista publicada just un any abans de morir, quan només feia tres mesos que li havien donat el diagnòstic i ella encara tenia esperances, detallava el seu periple: «Vaig estar un any un i mig escoltant que no tenia res greu mentre a dins meu hi vagava al seu aire una malaltia descontrolada. Jo sabia que alguna cosa no anava bé. Cada cop em sentia més cansada. Ja no podia ni pujar les escales del meu pis de Madrid sense haver-me d’aturar a la meitat. A les vuit del vespre em ficava al llit, exhausta. Plorava. Alguna cosa no anava bé, però no sabia el què». Finalment, va aconseguir que un metge li demanés una gastroscòpia i la pandèmia va endarrerir la prova.

    El calvari del Marià fins al diagnòstic s’assembla al de l’Olatz. A ell no li van dir que estava sa com un roure i que era jove i que els símptomes no eren greus, però quan anava al metge amb mals a les lumbars li deien que era normal després d’haver patit dues pancreatitis. Però, igual que ella, en Marià portava un càncer fatal. Va trigar molts mesos fins que li va arribar el diagnòstic fatal quan ja no hi havia res a fer. Va patir fins a l’absurd. Va morir sol en una habitació de la Mútua de Terrassa perquè el protocol Covid no permetia visites.

    Se n’ha parlat poc de la deshumanització a què ens hem acostumat amb aquesta pandèmia. Darrere de les xifres diàries s’amaguen milers d’històries tristíssimes, com la de l’Olatz i el Marià que no han transcendit dels espais més íntims, però que han anat succeint-se en un degoteig constant. I sempre arribem al cap del carrer: un diagnòstic a temps és ara, massa sovint, una qüestió de sort, sort de tenir una visita presencial, sort que l’equip de família que ens atengui tingui prou temps d’escoltar els nostres símptomes, sort que els sàpiga interpretar i sort que es decideixi a demanar la prova definitiva. És pura sort perquè, amb una sanitat primària retallada –i des de fa uns mesos, a sobre, digitalitzada– és cada cop més difícil que les coses vagin bé i cada cop més fàcil que els nostres símptomes no diagnosticats caiguin en els llimbs. És clar que n’hi ha que tenen sort, no podria ser d’una altra manera. El que passa és que l’equitat no va de tenir sort, ni privilegis, sinó de tenir drets garantits, com el de la salut i l’accés a una sanitat de qualitat. No hi ha més.

    En realitat, la qualitat de la sanitat pública només té un secret: recursos i temps. O sigui, diners. Igual que ens hem acostumat a morts deshumanitzades, ens hem acostumat a acceptar retallades inassumibles que posen en risc l’equitat i les nostres pròpies vides. En una entrevista el 2012 a Susan George, l’autora d’Informe Lugano i activista altermundista reflexionava sobre les mesures d’austeritat imposades als països del sud per la Troika, i deia: «Crec que els grecs i els espanyols són com rates de laboratori per veure quin nivell de càstig i de patiment pot ser acceptat per aquesta societat sense que la gent es rebel·li». Gairebé una dècada després, l’austeritat en la sanitat pública continua. I aquestes «retallades», a banda d’implacables, són contràries a la vida.

    Aquest article es va publicar originàriament al mitjà digital Cugat.cat

  • A la sala d’espera… de l’UCI

    Els sindicats representatius del sector i les patronals hem iniciat recentment el procés de negociació del nou conveni SISCAT, que defineix les condicions laborals del personal que treballem a la xarxa concertada del sistema públic català de salut.

    El sistema públic català de salut presenta moltes mancances. Algunes d’elles fa dècades que són problemàtiques, com ara la mitjana de sous més baixos que moltes altres parts de l’estat, amb un cost mitjà de vida més alt, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’altra problema històric és que els serveis públics de salut, assistència sociosanitària, salut mental… estan o han estat subjectes a diferents convenis col·lectius que, en general, penalitza el personal dels serveis concertats i dels serveis sociosanitaris per iguals funcions i categories professionals. Aquesta penalització és tant quant a sous com quant a drets socials (dies de vacances, horaris…). Això porta al fet que el personal, per poc que pugui, vagi a treballar a la xarxa de primària o hospitalària de gestió pública, o marxi a altres comunitats autònomes o a l’estranger. Això causa un greuge envers les persones que es beneficien de serveis sociosanitaris o de les persones que vivim en comarques, com ara el Vallès Oriental, on tots els hospitals de sanitat pública són de gestió privada.

    Les importants retallades realitzades pel govern de Mas, campió estatal de les retallades aprovades durant l’anterior crisi econòmica pel PP i CiU, van aprofundir aquests dèficits estructurals i van aprofundir en la precarietat de l’estat de salut de la sanitat pública catalana. Recordem que la primera declaració com a membre del govern del llavors conseller de Sanitat, el Sr. Boi Ruiz, va ser animar a la ciutadania a què es fes una mútua privada de salut. Les retallades en inversió en salut pública no van estar revertides fins als pressupostos aprovats del 2020. Per fi vam tornar al pressupost de salut del 2010, però amb un augment de la població important, amb un envelliment de la població, amb un augment de la cartera de serveis del sistema públic de salut… i amb una crisi sanitària sense precedents causada per la Covid-19.

    L’estrès del sistema públic per la pèrdua de poder adquisitiu, per la manca d’inversió en noves tecnologies, per les piruetes en la gestió per optimitzar al màxim els recursos… va agreujar-se amb la Covid fins a portar-nos al límit d’una fallida multisistèmica que arrossegués el sistema de salut i la salut mental i física del personal sanitari.

    Ara encarem un nou procés de negociació del conveni SISCAT sense un govern estable a la Generalitat. L’objectiu de la UGT en aquest procés de negociació és que les condicions laborals del personal afectat pel conveni SISCAT es vagin igualant progressivament durant la vigència del conveni actual a les condicions del personal sanitari dels hospitals catalans de gestió pública. Aquesta igualació progressiva portarà a una major equitat entre el personal sanitari (a igual feina, iguals condicions laborals) i territorial (l’atractiu pel personal serà igual, si més no en l’àmbit de conveni, per treballar a Bellvitge que a Vic).

    Sabem que la patronal de la Sanitat Concertada no té pràcticament, però, capacitat de marge per millorar el nostre conveni col·lectiu si no hi ha un govern estable de la Generalitat que faci una aposta valenta, decidida i consistent per augmentar progressivament el pressupost en sanitat. L’acord de govern entre ERC i la CUP, pel que fa a la sanitat, va en la línia que necessita la nostra sanitat pública (igualar progressivament condicions laborals, tendir a gestió pública de serveis de salut, taula permanent de diàleg professional entre CatSalut, sindicats i organitzacions sanitàries per homogeneïtzar les condicions laborals…).

    Malauradament, aquestes propostes són, ara per ara, una declaració de bones intencions, mentre no sigui l’acord de legislatura d’un govern de la Generalitat. A més, aquest acord, per poder materialitzar-se, necessita que la inversió en sanitat pública augmenti de forma substancial. El 2018, la inversió pública en sanitat era del 4,7% del PIB català, molt per sota de la mitjana estatal (5,5% del PIB) i només superior a la Comunitat de Madrid (3,6% del PIB) en la comparació entre autonomies. Reconeixem l’important esforç realitzat per les administracions públiques per afrontar l’actual pandèmia. Necessitem, però, que aquest esforç es consolidi en el temps.

    La sanitat pública catalana té una important pluripatologia (condicions laborals precàries, importants dificultats per atreure i retenir talent, dèficits d’inversió en noves tecnologies, diferents condicions laborals per iguals categories i funcions); aquesta pluripatologia s’ha vist agreujada per la pandèmia, atès l’estrès psicosocial importantíssim que estem patint el personal sanitari. Estem a la sala d’espera de l’UCI perquè necessitem un tractament agut i posteriorment d’altre sostingut en el temps per millorar de forma estable la salut de la sanitat pública catalana. I, per això, necessitem un govern estable a la Generalitat, que faci una aposta estratègica per una sanitat pública, universal, de qualitat i que atengui a les necessitats de sanitat actuals i futures de la ciutadania. Apel·lem a la responsabilitat de tots els partits presents al Parlament de Catalunya per fer-ho possible.

    *La secció sindical de la UGT de la Fundació Privada Hospital-Asil de Granollers està formada per Vicenç Barbancho Galán, Silvia Franco Mas, Lola Lorente Segura, Maricruz Moreiras Andrino, Jordi Ortiz Gil, Núria Sala Atienza, Jordi Vera Fontclara.

  • Catalunya, la comunitat que ha perdut més despesa social en l’última dècada

    Les retallades en matèria de serveis socials que es van aplicar amb la crisi del 2008 i els anys següents van causar molts estralls. Un d’ells, que la inversió prèvia no s’ha arribat a recuperar mai. Així ho revela un informe publicat per l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials que compara les partides pressupostàries autonòmiques de l’any 2009, any del pic en despesa social, i les 2019.

    Catalunya en surt molt malparada. La seva inversió en els àmbits que analitza l’informe -educació, sanitat i serveis socials- és la que menys s’ha recuperat respecte del 2009 a tot l’Estat, amb una diferència negativa de 4.062 milions d’euros. En termes percentuals, suposa una reducció del 19’6% d’inversió respecte fa una dècada, malgrat la recuperació econòmica anunciada pels poders econòmics i polítics i sense comptar amb la sotragada de la crisi que ha provocat la pandèmia de la Covid-19.

    La gran davallada respecte fa deu anys ha portat Catalunya a ser la comunitat amb menys despesa proporcional per habitant en els àmbits analitzats per l’estudi. Els pressupostos, arrossegats des del 2017 per la manca d’acord polític, suposen una despesa de 2.199€ per habitant català, la més baixa de tot l’Estat, on la mitjana és de 2.498€.

    Encara en termes d’inversió per ciutadà, Catalunya encapçala la classificació de pèrdues respecte fa una dècada. L’any passat es van invertir per habitant 588€ menys del que s’havia dedicat el 2009. Només segueixen en termes negatius Castella-la Manxa, Canàries, Aragó i la Comunitat de Madrid. El gruix de les regions de l’Estat sí que han recuperat la inversió per habitant respecte fa deu anys, fins als 349€ de Navarra, els 335€ del País Valencià o els 334€ d’Astúries.

    En termes proporcionals, els comptes catalans van dedicar un 54’4% del total de la inversió a despesa en polítiques socials, un 6% per sota de la mitjana estatal i només per sobre de les Illes Balears i de Navarra, que van destinar-hi el 53’2% i el 51’6% respectivament.

    La sanitat, el taló d’Aquil·les català

    L’àmbit on més mal han fet les retallades i la no recuperació de la inversió a Catalunya és, amb diferència, la sanitat. En la darrera dècada la despesa de la partida sanitària s’ha reduït en un 27%, o cosa equivalent, en 3.267 milions d’euros. La davallada, de més d’una quarta part dels pressupostos respecte fa deu anys, no té competidor a tot l’Estat, on la mitjana és de -2’7%. De fet, només Castella-la Manxa (-11’8), Aragó (-7’6%), la Rioja (-4’1%) i Extremadura (-0’8%) es troben també en termes negatius respecte del 2009.

    La caiguda en picat té efectes en la inversió per habitant, on Catalunya torna a situar-se al final de la classificació, amb 1.166€ dedicats per ciutadà en termes de despesa sanitària. La dada, 170€ per sota de la mitjana Estatal, queda molt lluny del que hi dediquen altres regions com el País Basc (1.719€), Astúries (1.714€) o Navarra (1.664€).

    No en va, alerten els autors de l’informe, la diferència és d’un 47’4% més de despesa sanitària per habitant al País Basc que a Catalunya, cap i cua de la classificació. Amb tot, i pel règim fiscal especial de la primera comunitat, ho comparen també amb Astúries, on la diferència és igualment feridora: un 46’96%.

    Educació, un 12% menys d’inversió

    La partida educativa gairebé ha igualat la seva despesa al global de l’Estat, ja que només es reporta una pèrdua del 0’1% d’inversió pressupostada el 2019 respecte de l’executada el 2009, abans de les retallades. Amb tot, Catalunya tampoc té bones dades: amb 780 milions d’euros menys, el pressupost educatiu ha perdut un 12% en la darrera dècada. Només Castella-la Manxa, amb un 15’7%, supera Catalunya en el sentit negatiu.

    Si bé la despesa proporcional respecte del total del pressupost gairebé s’apropa a la mitjana, queda per sota en un 2’2%, a l’hora de comparar quant rep cada ciutadà Catalunya torna a la part baixa de la taula. La despesa per habitant en educació és de 756€ a Catalunya, la segona més baixa de l’Estat, només per sobre dels 723€ que hi inverteix la Comunitat de Madrid i a gairebé 100€ dels 863€ de la mitjana espanyola.

    L’aspecte menys negatiu, els serveis socials

    La partida de despesa en serveis socials és on Catalunya surt menys malparada en la comparació respecte del 2009. Si bé la diferència és encara negativa, ho és només en un 0’7% i un total de 14 milions d’euros perduts. És un apartat en què gairebé totes les comunitats han recuperat inversió: només el minso 0’7% català i el 26’5% de Castella-la Manxa estan en números vermells. De fet, el global estatal ha crescut en un 17’9% respecte fa una dècada.

    La despesa a Catalunya de la partida sanitària s’ha reduït en un 27%, o cosa equivalent, en 3.267 milions d’euros

    Catalunya va destinar amb els pressupostos prorrogats des del 2017 un 6’8% del total de la inversió a serveis socials, ben a prop del 7’3% de mitjana espanyola. En termes de despesa per habitant és l’únic cas en què el ciutadà català no es troba entre els tres que menys inversió rep. Amb 276€ per persona, Catalunya està per sobre de Múrcia (251€), Canàries (217€) i les Balears (151€).

    La inversió mitjana de l’Estat, també en dèficit

    La despesa en serveis públics no només ha perdut respecte fa deu anys a Catalunya. La mitjana de l’Estat espanyol també reflecteix una davallada, tot i que molt més lleugera que la catalana. Al conjunt de comunitats espanyoles, el 2019 s’hi va invertir 1’2 milions d’euros menys destinats a salut, sanitat i serveis socials que el que s’havia destinat el 2009.

    L’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, que signa l’estudi on es presenten les dades, ho atribueix a l’»absència de pressupostos estatals i al continu augment de partides destinades a pagar el deute”. No en va, el 2009 la despesa autonòmica per habitant dedicada al pagament de deute era de 149€, mentre que el 2019 va ser de 684€.

    Catalunya és la comunitat de l’Estat amb menys despesa proporcional per habitant en aspectes socials

    Amb tot, l’estudi visibilitza la gran diferència entre les diferents comunitats que conformen l’Estat espanyol: des dels 3.420€ que dedica Navarra per habitant a despesa social fins als 2.199€ que rep cada persona catalana de mitjana. També ben divergent és la variació entre el 2009 i el 2019: mentre hi ha regions que han perdut bona part de la seva inversió com Catalunya (-19’6%) o Castella-la Manxa (-15’4%), d’altres han incrementat notablement les partides socials, com és el cas de les Illes Balears (24’8%), Navarra (15’4%) o el País Valencià (14’5%).

    José Manuel Ramírez Navarro, president de l’associació, recorda que si bé des del 2014 i fins al 2018 la inversió social de mitjana a l’Estat tenia una dinàmica creixent, «ha caigut un 0’1% respecte del 2018 als pressupostos definitius de 2019». Aquesta conjuntura «llasta la tendència de recuperació de la despesa en polítiques socials posant-la en greu perill».

    Ramírez Navarro afegeix que, en el context actual de la pandèmia de la Covid-19, s’hauria d’apostar per un «blindatge pressupostari de matèries tan essencials per a la ciutadania com la sanitat, l’educació i els serveis socials», així com «posar en marxa fórmules urgents que permetin les comunitats autònomes prestar els serveis». «El benestar de les persones no pot ser ostatge de les estratègies partidistes i de la falta de talla política», conclou.

  • La dècada perduda per a la sanitat: Catalunya, entre les regions que més despesa han retallat

    Deu anys perduts per a la sanitat pública. És la lectura que fa Amnistia Internacional a l’informe ‘La década perdida’, on calcula la retallada en inversió sanitària pública en el període de temps comprès entre el 2009 i el 2018, l’últim any de què es disposen dades.

    El lapse analitzat arrenca quan la crisi financera i econòmica començava a fer estralls i molts governs van aplicar retallades als serveis públics, entre ells el sanitari. Acaba, però, el 2018, quan la mencionada crisi es dóna per finalitzada per tots els organismes econòmics i polítics. Tanmateix, la inversió en la salut no s’ha recuperat: al global de l’Estat, la despesa el 2018 va ser un 11’3% inferior a la del 2009.

    Pel que a Catalunya, el seu sistema sanitari és un dels que més recursos econòmics ha perdut en la dècada analitzada. El 2009 la despesa en salut va ser de 10.527.040€, mentre que el 2018 es va quedar en els 9.225.337€. Això suposa una pèrdua de més d’1.3 milions d’euros, el que es tradueix en una baixada del 12’37%.

    De fet, el sistema sanitari català és el cinquè que ha tingut una davallada més acusada en termes d’inversió econòmica a l’Estat, només per darrere de Castella-la Manxa (-18’25%), Astúries (-12’98%), La Rioja (-12’75%) i Galícia (-12’65%).

    «Deu anys després que la crisi econòmica impliqués una decisió amb terribles conseqüències sobre els drets humans, seguim igual, quan hauríem d’estar millor», apunta l’informe d’Amnistia Internacional. A més, recorden: «El país ha augmentat el seu PIB en un 8’6% sense que hagi suposat una millora d’aspectes fonamentals com és la salut».

    Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya acusa l’Estat d’estar «incomplint les seves obligacions internacionals en matèria de salut, per les quals es compromet a avançar en el compliment del dret al gaudi del més alt nivell possible de salut física i mental. En un context com en el que ens trobem, és més greu que mai: no volem més dècades perdudes».

    En l’aspecte positiu i com a única excepció, les Illes Balears tenien el 2018 un sistema sanitari més ben finançat que abans de la crisi. En concret, la partida va créixer en un 1’7%. No en va, les Balears (23,22%), el País Valencià (22’84%) i La Rioja (0’38%) són les úniques autonomies on la  despesa pública total va créixer el 2018 respecte del 2009, d’acord amb les dades del Ministeri d’Hisendes recollides per Amnistia.

    Enorme retallada a l’assistència primària catalana

    A l’Estat la inversió destinada a l’atenció primària, reivindicada com a cabdal per a la prevenció i control dels brots de coronavirus, s’ha reduït en la dècada perduda en un 13’1%. La situació, però, és molt pitjor en el cas català, on la baixada arriba al 24’28%. Catalunya encapçala la trista llista de retallada en inversió en l’atenció primària, seguida per l’Aragó (-22%) i Castella i Lleó (19’53%).

    L’atenció primària es demostra com un dels àmbits sanitaris més afectats per les retallades i la posterior manca d’inversió en salut després de la crisi. El fet que s’hagi perdut gairebé un de cada quatre euros que s’invertia el 2009 explica que nombrosos Centres d’Atenció Primària (CAPs) protestin per la manca de recursos necessària per a una atenció digna.

    Entre altres col·lectius que reclamen més inversió en aquesta branca que té un tracte tan directe i diari amb la ciutadania, destaca el grup Rebel·lió Atenció Primària, que alerta que la càrrega de treball que tenen és inviable amb una atenció de qualitat.

    Catalunya també és la comunitat que encapçala, amb molt de marge, la classificació de percentatge de despesa sanitària dedicada a concerts. El 2009 un 29% de la inversió en salut anava destinada a la compra de serveis a operadors privats. Amb la ressaca de la crisi aquest percentatge ha baixat fins al 24’9%. Tanmateix, el català és encara el sistema que més destina a aquest sentit. Cal baixar a l’11’4% de les Illes Balears o al 10’37% de la Comunitat de Madrid per completar el podi.

  • La plataforma Sanitàries en lluita titlla l’anunci de Vergés de ‘pagueta ridícula i classista’

    L’anunci del govern de la Generalitat en el sentit que concedirà un premi als treballadors de la sanitat que oscil·larà entre els 350 i els 1.350 euros segons les categories i l’exposició realitzada durant el període més dur de la crisi del covid-19 ha rebut una dura resposta de l’antiga coordinadora pel 5% que a finals d’abril va iniciar concentracions reclamant que el Govern torni als treballadors sanitaris el que va retallar el 2010.

    Els fons anunciats per la consellera de Salut, Alba Vergés, sumen 140 milions dedicats a la gratificació extraordinària al personal sanitari. A més, la consellera ha avançat que els pressupostos del 2021 i el 2022 tindran una partida de 40M€ per “reconèixer l’esforç continuat” que exigirà la covid-19.

    «Això que han anunciat és innecessari, és una ‘pagueta’ ridícula i classista. La fórmula anunciada discrimina segons categories, és impròpia i no satisfà la reivindicació dels treballadors de la sanitat». Així opinava Xavier Tarragó, president del comitè d’empresa de l’Hospital del mar, un dels llocs on a finals d’abril va començar el moviment en favor de la recuperació del 5% que es va retallar als sanitaris fa 10 anys.

    Curiosament, just abans que la consellera anunciés amb tota solemnitat la concessió de la compensació, a les portes de diverses instal·lacions hospitalàries es produïen, una setmana més, concentracions de sanitaris reclamant no només la recuperació del salari que els va ser retallat fa deu anys de manera unilateral, sinó tot un seguit de reivindicacions molt sentides pels treballadors del sector i també per bona part de l’opinió pública.

    Els sanitaris han recordat els treballadors de Nissan en la seva protesta foto: comitè Hospital del Mar
    Els sanitaris han recordat els treballadors de Nissan en la seva protesta foto: comitè Hospital del Mar

    Sanitat pública i universal

    Els sanitaris es mobilitzen en favor de la sanitat pública. Estan, doncs, contra un model privatitzat o semi privatitzat. També reclamen una sanitat universal. «No es diu gaire, però hi ha col·lectius de persones que en funció de la seva situació administrativa no tenen accés a alguns serveis sanitaris», diu Tarragó. Reclama també un fort increment de les dotacions econòmiques i humanes, de l’ordre del 25% de la despesa sanitària, en favor de l’atenció primària i que, com a filosofia, la sanitat se centri en els determinants socials, afirma.

    En el curt termini Tarragó recorda que els sanitaris reclamen també la recuperació de les pagues extres, que els van ser manllevades; que els Equips de Protecció Individual (EPIS) estiguin fixats segons les necessitats objectives i que «els protocols no variïn segons hi hagi o no hi hagi disposició de materials en cada moment».

    Curiosament, mentre s’ha fet l’anunci de la despesa de 140 milions en compensar els sanitaris, en diversos centres es feien concentracions reclamant genèricament la recuperació del 5% del salari. Aquestes accions, que van començar en un nucli inicial reduït han anat ampliant el seu abast i ara afecten fins i tot col·lectius que tenen una situació especial, com els treballadors de la plataforma del 061, que depèn de l’empresa Ferrovial i que tenen cura de fer una primera tria dels malalts.

    Tot i que la plataforma del 5% fa més de dos mesos que funciona, no ha estat contactada per l’administració catalana per obrir un diàleg, segons explica Tarragón.

    Altres grups, com el Sindicat de Metges han qualificat l’anunci com una mesura en la bona direcció, tot i reclamar més diàleg.

  • Els treballadors sanitaris estan «tips»: «volem el què ens van retallar fa 10 anys»

    Just en el moment en què l’emergència sanitària era més gran, la solidaritat amb els treballadors d’aquest sector es va concretar en aplaudiments a pobles, ciutats i davant dels establiments sanitaris. Els professionals de la salut agraïen el gest sortint també a la porta dels seus llocs de treball. Però aquesta setmana, a més d’aplaudir duen cartells que reclamen que els retornin el 5% del seu salari que els va ser arrabassat fa deu anys i que, tot i que la mesura es va vendre com a transitòria i causada per la crisi, se segueix aplicant, com comproven aquests treballadors cada mes al seu full de salaris.

    I no són només els ciutadans els qui mostren el seu agraïment a l’actitud heroica dels treballadors sanitaris, els representants polítics de tots els colors s’han omplert la boca de lloances cap al lliurament professional i humà que han tingut els treballadors de la sanitat catalana. «Va ser veient com des de l’àmbit polític ens feien tants copets a l’esquena i ens ensabonaven tant que un grup de persones que treballem a diversos hospitals de Catalunya vam decidir dur la reivindicació al carrer», ho diu Xavier Tarragó, president del comitè d’empresa del Parc Salut Mar, de Barcelona.

    Farts de sabó

    El president del comitè d’empresa de l’Hospital Moisès Broggi qualificava de «vergonya» que es retingui el salari dels treballadors de la sanitat. Al seu torn, Xavier Tarragó, president del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar era també contundent: «ja n’estem farts que ens ensabonin, volem fets, un canvi d’actitud respecte a la sanitat, i recuperar el salari és el primer pas».

    L’any 2010, en el moment més dur de la crisi, a iniciativa del govern central, es va retallar un 5% els salaris al personal funcionari, entre ells els sanitaris d’aquest àmbit a Catalunya, actualment unes 44.000 persones. De retruc, la Generalitat va decidir també retallar les aportacions que per acte mèdic feia a una segona xarxa que opera per encàrrec del govern de Catalunya i que està formada per un conglomerat d’entitats de tota mena, des de fundacions a organitzacions sense afany de lucre o consorcis locals, llavors aquest sector consorciat duia el nom de Xarxa Hospitalària d’Ús Públic (XHUP) i que ara es diu SISCAT, sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya. La reducció dels ingressos de les empreses hospitalàries es va concretar en una retallada del 5% del salari dels treballadors.

    La demanda dels treballadors és clara: que tant el govern estatal com el català, deroguin el RD 3/2010 que surt reflectit a les seves nòmines. Aquest reial decret a escala estatal estava catalogat com RD 8/2010 de 20 de maig i suposava l’adopció de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic.

    Per tant, els sanitaris que formen part de la xarxa totalment pública tenen també una retallada del 5%, que depèn de les decisions que per a tots els funcionaris adopta el govern central, mentre que el SISCAT depèn de la voluntat de la Generalitat.

    A finals de novembre passat es va crear la coordinadora 5%, formada per treballadors de diversos centres, com l’Hospital Clínic, el Parc Salut Mar, l’Hospital Moisès Broggi, l’IAS de Girona, i també l’Hospital de Mataró. L’objectiu era aconseguir un compromís polític de recuperació del 5% del salari dels treballadors de la sanitat concertada a Catalunya. «Vam fer un col·loqui amb totes les forces polítiques i totes ens van donar suport i fins i tot el Parlament va aprovar una moció sobre la precarietat laboral al sector públic –que incloïa la recuperació del 5% del sou dels sanitaris– amb 14 vots a favor (comuns, CUP i PP) i 116 abstencions (Cs, JxCat, ERC i PSC-Units). Ens van dir que al gener es tiraria endavant l’augment i encara esperem», diu Tarragó.

    Per aquest mateix motiu es va decidir que aprofitant els actes de suport de la ciutadania, es recordaria el deute que, en el seu cas manté la Generalitat amb els sanitaris. Així s’han fet concentracions de personal als hospitals Clínic, Parc Salut mar, Broggi i IAS de Girona als quals s’ha afegit darrerament el centre de Mataró.

    Aplaudir i votar en contra

    Junt amb les mobilitzacions, la CUP va presentar una moció al Parlament que reclamava la recuperació del 5% als sanitaris catalans. El diputat Vidal Aragonès va retreure als grups parlamentaris que aturessin el ple per aplaudir els treballadors de la sanitat i després votessin «en contra que puguin recuperar el 5% de les seves retribucions del 2010″.

    Per als treballadors que es mobilitzen cada tarda davant dels centres de salut, recuperar el 5% que els va ser retallat seria un símbol d’un canvi d’actitud de la classe política respecte de la sanitat. «Volem que la sanitat es dignifiqui, aquí es destina entre el 4 i el 5% del pressupost, mentre que a Europa la mitjana està en el 7% i a França i Alemanya arriba al 9%», diu Tarragó.

    La protesta seguirà, tot i que «estem molt cansats, fem jornades de 12 hores i tenim guàrdies cada dos dies. Però seguirem la protesta i esperem que sigui cada cop més massiva», afirma el representant dels treballadors de l’Hospital del Mar.

    La ‘pagueta’ catalana

    Les darreres hores des del Govern de la Generalitat s’ha declarat que preveuen destinar 30 milions per compensar l’esforç fet pels sanitaris. Aquest anunci ha estat qualificat per Tarragó de «pagueta» i, segons la seva opinió aniria destinada només a una part dels sanitaris, els que formen part de la plantilla directament pública, cosa que deixaria fora de joc, un altre cop els de la xarxa consorciada. Si el repartiment fos igual per tothom, suposaria un incentiu que no arribaria als 700 euros per treballador.

    Mentrestant, el president Macron ha anunciat una compensació extraordinària de 2.000 euros al maig per als sanitaris que han lluitat contra el coronavirus. L’executiu belga ha creat l’anomenat ‘bonus Covid-19’ de 1.450 euros, que rebran els professionals de la salut i també els farmacèutics. I fins i tot el govern de l’hongarès, Viktor Urban, ha manifestat que premiarà els seus treballadors de la salut amb 1.400 euros com a reconeixement de l’esforç fet contra el coronavirus.