Just Deploy It!

Etiqueta: retallades

  • La precarietat laboral s’acarnissa amb els metges més joves

    Un cop acaben els anys de residència, 1 de cada 4 metges no troba feina i dels que ho fan gairebé el 90% té contractes temporals. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’informe ‘La precarietat laboral del col·lectiu mèdic’, presentat aquest dijous pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Mentre que del total de col·legiats un 63,3% gaudeix d’estabilitat laboral -per mitjà d’un contracte indefinit- el percentatge es redueix dràsticament en el cas dels metges joves en acabar el MIR ja que només tenen aquest tipus de contracte el 13%.

    Les repercussions de la crisi econòmica es manifesten en els tipus de contractes. Si el 2006 els contractes laborals temporals afectaven al 27,3% dels joves, el percentatge de contractació temporal ha anat augmentant progressivament en els darrers anys fins arribar a gairebé la meitat: el 47,2% el 2015. I mentre els temporals augmenten els indefinits es redueixen així com també els interins. El 2006 un 12% tenien un contracte interí mentre que el 2015 eren el 4,5%. També durant aquests anys ha augmentat el número d’autònoms: 0,7% el 2006 i 3,5% el 2015.

    Pel que fa a la durada, la temporalitat afecta especialment els joves especialistes en Medicina Familiar i Comunitària, en què el 97% dels contractes temporals són inferiors a un any de durada i fins el 40,6% són mensuals. En general, entre els joves també és habitual els contractes per hores, que afecten a prop del 10% en especialitats mèdiques o quirúrgiques mentre que abans de la crisi eren pràctiques residuals. Amb les diferents condicions que afecten el grup de 30 a 34 anys -els metges que acaben el MIR accedeixen al mercat laboral amb una mitjana d’edat de 30 o més- gairebé el 70% assegura tenir una situació laboral insegura.

    Augment de les males pràctiques contractuals

    En línies generals la desocupació no és un problema per al col·lectiu mèdic (atur de l’1,2%) però sí que ho és la precarietat, ja que segons l’estudi un de cada tres metges treballa en condicions d’inestabilitat. Aquesta situació porta, segons apunta l’informe, a més pluriocupació i sobrecàrrega de treball: «Lluny del que succeïa anys enrere, tenir més d’una feina o treballar moltes hores no acostuma a ser una elecció personal lligada a aspiracions econòmiques o de prestigi, sinó una necessitat per assolir els ingressos que abans s’aconseguien amb una feina».

    Pel que fa a la praxi contractual, el COMB assenyala que han augmentat les males pràctiques com ara fer altes a la Seguretat Social entre setmana i donar de baixa el cap de setmana, més contractes renovables mes a mes o beques post MIR utilitzades per cobrir vacants de llocs de treball de metges adjunts. També es critiquen els salaris baixos establerts en convenis que s’han negociat sense que el col·lectiu hi estigués representat.

    Entre les mesures que proposa el COMB per fer front a la precarietat hi ha la d’elaborar una guia amb criteris de contractació, la d’un Observatori de la precarietat per monitoritzar la situació o la col·laboració amb patronals i sindicats així com promoure un conveni mèdic diferenciat de la resta de treballadors de la sanitat.

  • Una investigació relaciona l’atur i les retallades per la crisi amb més morts per càncer

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Els alts nivells d’atur i les retallades en sanitat durant la crisi econòmica es van associar amb un augment de la mortalitat per càncer, segons un nou estudi publicat a la revista mèdica The Lancet. Els autors de la investigació han estimat que s’han produït més de 260.000 morts addicionals per càncer en els països de l’OCDE entre els anys 2008 i 2010, de les quals gairebé 170.000 es van produir a la Unió Europea.

    «El càncer és la principal causa de mort al món, de manera que entendre com els canvis econòmics afecten la supervivència del càncer és crucial», assegura Mahiben Maruthappu, investigador de l’Imperial College de Londres i autor principal de l’estudi.

    La investigació ha estat realitzada per Maruthappu al costat d’un equip d’investigadors de les universitats de Harvard, Oxford i Londres, i és la primera anàlisi global que estudia els efectes de la desocupació i les retallades en la mortalitat per càncer. Per a això s’han utilitzat dades del Banc Mundial i de l’Organització Mundial de la Salut de més de 70 països, amb una població total de 2.000 milions de persones i s’han analitzat les tendències durant les dues dècades transcorregudes entre 1990 i 2010.

    L’atur afecta més els països sense sanitat universal

    Els resultats van mostrar que l’augment de la desocupació estava associat a un augment de les morts en tots els tipus de càncer, però que va ser més fort per als càncers tractables. En concret, els investigadors van estimar que un augment de l’1% en la taxa d’atur estava associat a 0,37 morts addicionals de tots els càncers per cada 100.000 persones.

    No obstant això, Maruthappu aclareix que aquest efecte desapareixia en aquells països que tenen una cobertura de salut universal, «especialment en els casos de càncers tractables com el de mama, pròstata i càncer colorectal». El problema rau, segons els autors de l’estudi, en que als països que no tenen sanitat universal, les persones aturades tenen un limitat accés a l’atenció sanitària, «el que podria manifestar-se en diagnòstics tardans i tractaments insuficients».

    «Afortunadament, Espanya té cobertura universal, de manera que no creiem que la crisi recent i la desocupació hagin augmentat la mortalitat per càncer al nostre país», explica Miguel Martín, president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). No obstant això, aquest oncòleg adverteix que aquest estudi «ha de servir d’avís per al futur». Segons Martín, «si reduïm la cobertura o introduïm restriccions importants en les prestacions sanitàries, podríem trobar-nos amb un augment de la mortalitat per càncer també a Espanya».

    Les retallades també s’associen a major mortalitat

    Referent a això, l’estudi també va trobar que la mortalitat per càncer augmentava a mesura que disminuïa la despesa en la sanitat pública, de manera que una disminució d’un 1% respecte al PIB estava associat amb 0,0053 morts addicionals de tots els càncers per cada 100.000 persones.

    Tot i que les xifres varien d’un país a un altre, Maruthappu ha explicat a eldiario.es que «les retallades en la sanitat pública estan associades amb més morts per càncer fins i tot en aquells països que tenen cobertura universal» i assegura que «si les retallades no van acompanyades de millores en l’eficiència, la qualitat de l’atenció sanitària es veurà ressentida i els nivells de mortalitat podrien seguir augmentant».

    No s’ha pogut demostrar una relació causa efecte

    Els autors asseguren que l’estudi publicat avui només assenyala una associació entre la mortalitat, la desocupació i la despesa en la sanitat pública, encara que no s’ha pogut demostrar una relació directa de causa i efecte. No obstant això, «la correlació cronològica entre l’augment de la desocupació a causa de la crisi econòmica mundial i el posterior canvi en la mortalitat per càncer, indiquen una potencial relació causal».

    En qualsevol cas, els investigadors conclouen que, tot i les limitacions de l’estudi, «les troballes suggereixen que tant l’atur com les retallades en sanitat estan significativament relacionats amb la mortalitat per càncer» i que una sanitat universal «reduiria l’associació entre el desocupació i la mortalitat», el que ofereix una «evidència a favor de l’adopció de sistemes de salut universals en tots els països «.

  • Pacients del metge cessat a Madrid després de denunciar retallades s’uneixen per defensar-lo

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    «A la primera visita que vam fer a la unitat d’Oftalmologia Infantil de l’Hospital de La Paz (Madrid) ens vam adonar que la sala d’espera i la consulta estaven plenes de gent», apunta Pablo (nom fictici). «En aquesta consulta he après que els nens poden tenir càncer a la retina, perquè he escoltat el diagnòstic que li donen a altres pares», afegeix María Ramírez.

    En Pablo i la Maria són pares de nens amb malalties oculars, atesos en aquesta unitat. El fill del primer va batallar durant el 2014 contra un càncer a la retina, va ser tractat amb quimioteràpia i radioteràpia. Al començament del següent any, després d’una recaiguda, als seus pares els van comunicar que l’únic tractament alternatiu al tumor passava per retirar-li l’ull i posar-li una pròtesi: «Aquesta decisió me la van transmetre en un passadís».

    La manca de privacitat és una de les situacions que el doctor José Abelairas, cap d’aquesta unitat durant dotze anys, defineix com a «tercermundistes» i de la qual va informar a la Conselleria de Sanitat, la gerència de l’Hospital i al Ministeri de Sanitat. Després de 17 mesos de queixes reiterades a aquestes administracions assegurant que no comptaven amb recursos materials i personals per a atendre de forma adequada als pacients, finalment va ser cessat com a responsable de la secció. La direcció de l’Hospital va assegurar que prenien la decisió per «les importants deficiències en qüestions de gestió i organització de la secció».

     

    Respuestas-padres-presentado-escrito-hospital_EDIIMA20160519_0534_18
    Respostes de les queixes que pares han presentat per escrit a l’hospital

    «Quan em van informar del diagnòstic del meu fill, estava envoltat de gent. Hi havia quatre nens al voltant als que estaven atenent, tres pares i set metges. Una de les senyores que estava estava per allà va dir: ‘Mare meva, pobre xaval’. Jo em vaig haver de seure de la commoció, no hi ha privacitat i està massificat», recorda Gonzalo Ferreiro.

    Aquest pare va acudir fa quatre anys a aquesta secció a la recerca d’un diagnòstic que ningú aconseguia donar-li al seu fill de sis mesos. «Em vaig recórrer Espanya buscant especialistes a la pública i a la privada i al final em van recomanar a Abelairas». Després de dotze mesos de proves, l’equip de l’Hospital infantil de la Paz li va confirmar que el seu fill Álvaro patia una malaltia rara, que havia perdut el 30% de visió de l’ull i que tenia un tumor, encara que de moment no era maligne.

    A més, Pablo ressenya que els nens en tractament de quimioteràpia «corren riscos» ja que, segons adverteix, «en moltes ocasions comparteixen espai a la sala d’espera amb nens que esperen per ser atesos a urgències per una grip».

    Per la seva banda, el cap de servei del centre hospitalari, Félix Armada, reconeix a aquesta redacció que la consulta d’Oftalmologia Infantil de l’hospital «és complexa». «S’han anat comprant coses dins de les possibilitats que hi ha, hem de tenir en compte que els diners no són infinits i no es tenen recursos per a tot», assenyala. També afegeix que el doctor Abelairas té un despatx a l’hospital «que pot destinar a aquestes coses». Els professionals mèdics de la secció asseguren que la massificació fa impossible tenir una ubicació reservada per a aquest fi.

    Després de conèixer a través d’eldiario.es les reclamacions del responsable de la secció al Ministeri, així com el seu cessament, en Gonzalo va decidir llançar una petició online sol·licitant la seva restitució. Per ara, porta 12.000 suports recollits i ell destaca un dels comentaris que descriu aquesta consulta com «la cabina dels germans Marx».

    Trobar a la sala d’espera d’Oftalmologia Infantil de l’Hospital de la Paz relats com el d’en Gonzalo, en Pablo o la Maria no és difícil. Més d’una desena de pares s’han unit a través de xarxes socials o organitzacions per recolzar les queixes de l’equip mèdic d’aquesta unitat. Alguns han començat també a remetre queixes per escrit al centre hospitalari. En les respostes que han obtingut, el Servei d’informació i atenció al pacient reconeix la falta de privacitat i, igual que el cap de servei, acusa Abelairas de no cedir un espai a la consulta per a aquest fi.

    L’associació de glaucoma per a afectats i famílies (AGAF) ha emès un comunicat en què recorden que el març del 2014 ja van traslladar aquesta situació als portaveus de la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats. «El problema està en aconseguir més professionals que treballin amb ells (els especialistes) i desmassificar així el servei», afegeixen en l’escrit. El Sindicat de Treballadors de Universitat de Madrid (Stum) i l’associació DOCE també han mostrat el seu suport a Abelairas.

    Centre de referència

    El Ministeri de Sanitat va acreditar el 2008 a cinc de les especialitats de la unitat d’oftalmologia infantil com Centres, Serveis i Unitats de Referència en el Sistema Nacional de Salut. A les queixes presentades per Abelairas posava en qüestió que la secció complís els requisits per rebre aquesta denominació. No obstant això, el viceconseller de sanitat, Manuel Molina, va comparèixer a l’Assemblea de Madrid i va confirmar que després d’una auditoria s’ha confirmat «la perfecta adequació de tots els seus mitjans tècnics i humans per al desenvolupament de les funcions que té encomanades».

  • L’atenció primària, clau per una millor salut

    El 75% dels ciutadans que tenen un Centre d’Atenció Primària (CAP) assignat han estat atesos almenys un cop pel seu metge de família. En el cas dels majors de 75 anys, més d’un 96% d’ells s’han visitat a l’atenció primària durant el 2014 i pel que fa els menors, un 96,2% també va fer-ho, segons l’informe de resultats de l’Atenció (AP) primària de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Tot i la incidència d’aquest sector, els professionals segueixen reivindicant la falta de reconeixement d’aquesta especialitat el Dia Mundial de l’Atenció Primària que se celebra aquest dimarts.

    “L’atenció primària és un món molt difícil, les persones són més complexes que les malalties, i l’atenció primària tracta amb les persones”, reivindica Dolors Forés, presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) en declaracions a El Diari de la Sanitat. “Necessitem reconeixement social, acadèmic i professional”, afegeix aquesta professional.  A banda,  reivindica la necessitat de parlar dels professionals de l’atenció primària com a especialistes en salut familiar i comunitària.

    Totes les persones necessitaran algun cop al llarg de la seva vida visitar-se a l’atenció primària. Aquest sector no només destaca per fer front a una sèrie de malalties, als processos de vacunació o al seguiment de malalties cròniques, sinó que a més té una gran importància per la prevenció. “Hi ha una sèrie de factors de risc que controlem en l’atenció primària i que permet que no es converteixin en malalties”, confirma Forés.

    Malgrat tot aquest ha estat un dels sectors més afectats per les retallades. El Govern català ha reduït un 20% el pressupost de l’atenció primària durant els últims cinc anys, mentre que la mitjana de la retallada dins del sector havia estat del 16%. En total, segons l’Institut Català de la Salut (ICS), s’han perdut al voltant de 2.500 treballadors. Per això, mentre el nombre de visites es mantenien, el nombre de professionals disminuïa i per tant, els metges cada cop es veien obligats a atendre més pacients. “Els professionals cada vegada pateixen més precarietat laboral, sobretot els nous treballadors, que són més joves i dones”, explica Forés.

    Aquesta precarietat fruit de la davallada de pressupost es tradueix, explica la presidenta de la CAMFiC en una exportació de metges. “Exportem metges d’atenció primària a altres especialitats, perquè creuen que allí tenen millor sortida, i també els exportem a altres països”, assegura.

    Segons el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) el 2014 el Govern  va preveure gastar 185 euros per persona en la seva atenció primària, mentre que tenia previst gastar-ne 698 en hospitalària o 125 en farmàcia. El 2013, un dels pitjors anys, el pressupost públic total destinat a la primària va suposar poc més del 16% del pressupost total.

    Evitar la saturació dels serveis d’urgències

    “Si l’atenció primària és de qualitat i d’accés universal la taxa de supervivència i de salut en la població és major”, emfatitza  aquesta experta.

    De fet, una prova més de què hi ha altres tipus d’atenció que passen per sobre de la primària s’evidencia amb la saturació de les urgències.  El 2014 es van fer 428 visites a urgències per cada 1.000 persones, una xifra superior a la de 2013, que va ser de 414. En aquesta xifra s’inclouen les urgències tant de centres hospitalaris com de Centres d’Urgència d’Atenció Primària (CUAP), sense distinció.  “Crida l’atenció que gairebé la meitat de la població acudeixi en el període d’un any a un servei d’urgències”, alerta el FoCAP en una anàlisi feta sobre els resultats de l’AQuAS.

    Segons aquest fòrum el 67,1% d’aquestes urgències són de nivell 4 i 5, és a dir no urgents o de menor urgència. “Amb la creació de la CUAP es va observar una disminució de les visites a serveis d’urgències hospitalaris, i en canvi no s’ha aprofundit en aquest model”, alerten. Potenciar les visites al centre d’Atenció Primària o a les urgències del CAP pot ser útil per descongestionar les urgències dels hospitals que en els darrers anys estan altament saturades. Molts d’aquests centres han de col·locar els pacients als passadissos i doblar la capacitat dels boxs.

    “Per les urgències lleus, remetre als CUAPs o als CAP els pacients que arribin per iniciativa pròpia seria una bona mesura per a descongestionar les urgències hospitalàries. Tot això requereix, però, lideratge i valentia política i dels professionals, educació de la població i dotació de recursos (personal, material, circuits funcionals…) a l’atenció primària”, recorden des d’aquesta entitat.

    Potenciar l’Atenció Primària dins dels estudis

    La medicina familiar i comunitària ofereix aproximadament un 40% de les places del MIR, en canvi no sempre és la prioritat dels estudiants. “Hi ha molt desconeixement de què fem i de què és”, justifica Jordi Mestres, metges de família i un dels impulsors de la campanya “Elige MFyC” amb la qual volen atraure més estudiants cap aquesta especialitat.

    Mestres creu que a vegades molts estudiants es decanten per altres especialitats perquè sembla que “tinguin més sortida professional, quan no és així, o perquè sembla que atorguin un estatus diferent”.

    A la vegada Mestres creu que el fet que la majoria de facultats no tinguin un departament de medicina familiar i estiguin més centrades en la medicina especialitzada també provoca aquesta falta d’interès. “Fins fa poc les facultats de medicina en parlaven molt poc, ara sí que s’ha potenciat una mica més”, assegura.

    “Durant la carrera, per la falta de departament dins de les facultats i de models, s’orienta als estudiants cap a una especialitat i no es potencia la medicina familiar”, assegura per la seva banda Dolors Forés, presidenta de la CAMFIC. “Hem d’explicar a la població el tipus de metges que necessita i planificar l’oferta segons això”, emfatitza.

  • Comín presenta un pla per fer 20.000 intervencions quirúrgiques més en un any

    El Departament de Salut ha presentat aquest dilluns el nou Pla integral per millorar les llistes d’espera sanitàries, seguint amb el compromís amb el qual es va arribar amb l’acord entre JxS i la CUP. Tot i les bones intencions d’aquest nou govern, el conseller de salut Toni Comín ha assegurat que els objectius fixats per la conselleria per reduir les llistes no es podran complir si no s’aproven nous pressupostos. Comín ha assegurat que per poder complir amb aquesta reducció es necessiten 100 milions d’euros més. “Amb una situació de pròrroga pressupostària no disposarem de 100 milions addicionals i per tant tots aquests compromisos no es podran fer efectius. Això no és una decisió política d’aquesta conselleria, sinó que és una dada de la qual no tenim cap possibilitat de maniobra”, ha assegurat.

    JxS es va comprometre a reduir en un 50% el temps mitjà d’espera per proves diagnòstiques i per les primeres visites a l’especialista. Alhora, es va comprometre a reduir un 10% els pacients en llista d’espera per intervencions quirúrgiques. Aquest compromís és el que recull el nou Pla integral per millorar la gestió de les llistes. Un pla que si finalment s’aplica, es durà a terme augmentant en més de 20.000 les intervencions quirúrgiques en centres del SISCAT. Es duran a terme 30.000 proves diagnòstiques més, i per tant el temps mitjà d’espera disminuirà de 71 a 35 dies, i per últim es realitzaran 300.000 consultes externes aquest any, permeten una disminució de 163 a 82 dies el temps mitjà d’espera per aquestes visites.

    En concret, segons el Departament, complir amb el compromís de reduir un 10% els pacients en llista d’espera per intervenció quirúrgica tindrà un impacte econòmic de 74 milions d’euros. Reduir les llistes per proves costarà 8,4 milions i reduir les llistes per consultes externes costarà 13,6 milions d’euros.

    Comín ha assegurat que un cop aprovat el pressupost el compliment de l’objectiu d’aquest pla serà efectiu en un termini de 12 mesos.

    El conseller també ha explicat que l’objectiu d’aquest nou pla és garantir una priorització basada en criteris clínics i socials, i que per tant, a l’hora d’establir temps d’espera es tindran en compte criteris com la gravetat de la malaltia, el dolor, la progressió de la malaltia, la probabilitat i grau de recuperació, tenir o no una persona que cuidi el malalt i l’impacta laboral d’aquesta malaltia, entre d’altres.

    El Departament també ha presentat els últims resultats sobre temps d’espera. El final de 2015 153.103 persones estaven en llista d’espera per intervencions quirúrgiques. Un 22% en llista d’espera per a intervencions amb termini garantit, un 13% dels quals superaven els temps garantits. Per altra banda el 78% restant dels pacients que esperaven per ser intervinguts, esperaven per intervencions de termini de referència, és a dir, sense temps màxim garantit. D’aquests més d’un 13% superava els 365 dies d’espera.