Just Deploy It!

Etiqueta: sanitat universal

  • “La llei d’exclusió sanitària no té cap base econòmica perquè encara que el migrant no cotitzi, també paga el seu cartró de llet”

    Qualsevol persona resident a Catalunya tindrà dret a assistència sanitària pública. Així ho declarava el Parlament de Catalunya el juny de 2017, després de cinc anys des de la publicació del Reial decret Llei 16/2012 del Partit Popular, que restringia l’accés de la sanitat a certs col·lectius. Aquesta llei desafiava la norma estatal i garantia així l’accés universal a l’assistència sanitària al territori català. La principal diferència que presentava la nova llei respecte a moviments anteriors era que l’accés a tota la cartera de serveis era immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya.

    Durant els últims mesos, així com ha passat en altres comunitats autònomes, va arribar una suspensió del Tribunal Constitucional per un recurs d’inconstitucionalitat emès pel Govern del Partit Popular. Unes setmanes després, arribava l’anul·lació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l’ordre del Govern català que garantia la sanitat universal.

    Just llavors es nomenava la nova consellera catalana de salut, Alba Vergés. En la seva primera compareixença pública assegurava que Catalunya seguirà donant assistència sanitària a tothom. Com? Això és el que es pregunten múltiples col·lectius, organitzacions i població en general.

    Des de l’Espai de l’Immigrant veuen que l’anul·lació de la norma posa de nou en risc el fet que el sistema nacional de salut deixés accedir al sistema sanitari públic a tot aquell que estigui empadronat. Parlem sobre tot això amb les dues metgesses amb les que compte l’Espai: Elvira Parafita i Estefanía. Elles donen consells, realitzen acompanyaments sanitaris i treballen perquè la sanitat universal sigui una realitat.

    Expectatives davant com es concretarà poder assegurar a tota la població

    «Quan el dia 5 la nova consellera de sanitat va dir que s’assegurava l’assistència sanitària universal malgrat la sentència del TSJC ens preguntem com. Va fer una declaració general, a la premsa, però amb aquesta no sabem ni les vies ni els procediments pels quals a Catalunya es garantirà la salut universal», apunta Elvira. Sobretot ella i la seva companya Estefanía però també la resta del col·lectiu estan a l’espera per veure per «on tira» aquesta voluntat i «quins mecanismes s’usen per seguir assegurant la sanitat universal».

    Els dubtes sorgeixen, com aclareix Estefanía, perquè «encara que la nova consellera hagi dit que es garantirà l’atenció als sense papers… el mateix va dir el conseller Boi Ruiz en el seu moment i això era mentida. Tot i l’última instrucció 08/2015 ha seguit havent-hi exclusió sanitària». Asseguren que avui en dia la situació és la mateixa que a dia 12 de juny de 2012 amb l’aprovació del Reial decret doncs hi ha diversos casos registrats per exemple per REDER (Xarxa de Denúncia i Resistència al RDL 16/2012). Alguns d’aquests, asseguren que de persones menors, embarassades o en situació d’urgències, casos que el RD recollia com a obligatoris de rebre atenció. La indignació entre les metgesses de l’Espai és notable, ja que «ni el que diu el RD han aplicat». En aquest sentit, «com ens hem de creure el que digui una consellera?»

    El que és necessari per a aquests casos, com demana Estefanía, és «que concretin, que diguin com, amb quina eina, amb quina instrucció es podrà garantir això. Si es faran pseudopegats en funció de tipus d’empadronament, de temps d’empadronament, de tipus de NIE, de tipus de vulnerabilitat. Com es regularà això?». Davant aquests dubtes, veuen que una vegada concretada, la normativa real haurà d’»imprimirse en un butlletí oficial de Catalunya o a nivell instrucció de CatSalut perquè cap resident del territori quedi exclòs».

    Veuen necessari recórrer a un mecanisme legal que protegeixi de nou llei a causa de la gran arbitrarietat que es troben en el seu dia a dia. «La major part dels hospitals depenen de l’ICS i aquest es regeix per les normatives que hi hagi a nivell autonòmic. Encara així,» explica Elvira, «la llei a Catalunya ha tingut els seus més i els seus menys». Per exemple, «ha anat canviant el temps d’espera per aconseguir la targeta sanitària i això ha passat per intentar saltar la normativa estatal on l’empadronament no val per res ni és la via per accedir al sistema sanitari, ja que el requisit és cotitzar».

    Davant l’anul·lació per part del TSJC, les metgesses de l’Espai tenen en compte un altre aspecte: «que és el mateix Tribunal de Catalunya el que contradiu una normativa catalana». Fins ara, havien estat sentències estatals les que havien parat aquesta o altres lleis d’altres comunitats autònomes que buscaven la universalitat de la sanitat.

    Mobilitzar-se perquè el nou Govern derogui el RD

    Sobre la voluntat del nou Govern estatal, si bé com destaquen Pedro Sánchez tenia en la seva campanya electoral la derogació del Decret llei, no hi ha moltes expectatives doncs, al seu entendre, «confiar en la classe política és infantil». Veuen necessari «mobilitzar-se des de tots els àmbits perquè el nou Govern prioritzi tombar el RD abans que altres coses més electoralistes».

    Realitzant un recorregut des de 2012, expliquen que el que han anat fent en major part les comunitats autònomes davant el RD que només permet la sanitat a assegurats o beneficiaris és buscar vies per saltar aquesta normativa. «A Catalunya hi ha hagut tres: una el 2012, una altra el 2015 i l’última eln 2017 a la que se li va donar pes de llei perquè no es pogués tombar a nivell estatal. El que han fet des que les comunitats autònomes han anat traient aquests pegat és anar des de dalt, amb tot el pes de la llei, i anul·lar les instruccions de les autonomies». Això ha passat amb la del País Basc o la del País Valencià.

    Cartell a l’entrada a l’Espai dels Inmigrants al Raval / Carla Benito

    Els diners com motiu no serveix

    Elvira i Estefanía defensen que la llei nacional d’exclusió sanitària no té cap base socioeconòmica. A més, com explica Elvira, «va sortir com una mesura que, llançada de manera ràpida des del PP, buscava la sostenibilitat, la seguretat i la millora de la qualitat de la sanitat a Espanya. No hi havia ni un informe socioeconòmic que digués que la mesura anava a ser efectiva ni tampoc hi ha hagut cap informe d’aquests 6 anys que ho recolzi ni ningú ha donat cap explicació de l’efectiu que ha estat».

    A més, afegeixen que, atès que la sanitat es finança per impostos, la persona migrant encara que no cotitzi està comprant el seu cartó de llet. «Aquí a Catalunya hi ha un 20% de població migrant i aquestes persones estan pagant la sanitat perquè estan comprant. Paguen però se les exclou… això tampoc té cap base ni cap aplicatiu a nivell legal», denúncia Elvira.

    La conclusió que obtenen és que es tracta d’una «llei racista on es genera una ratlla de qui importa i qui no» on l’argument econòmic cau doncs, per ser un servei públic, «ni que fos deficitari com RENFE s’ha de seguir oferint», opina Estefanía. També observa la falsedat en els criteris: «s’inferioritza una població per ser estrangers i no importa el seu patiment ni malaltia. Però això si, com els migrants porten malalties contagioinfeccioses aquí si fem un asterisc perquè no ens passin les seves plagues: racistes amb prejudicis a més».

    La importància de la informació: l’Espai de l’Immigrant porta cinc anys lluitant contra l’exclusió

    «El risc de totes aquestes modificacions que un anul·li, que el TSJC estigui en contra de la llei de Catalunya… vas a un CAP i no hi ha problema i et donen una targeta sanitària i en un altre cas no funciona. Es dificulta més i es juga més a l’arbitrarietat, la desinformació, la por d’aquesta persona migrant que no té clar si pot anar a l’hospital per si li poden demanar un paper que no té o li pot donar més problemes», creu Elvira.

    És per això que des de l’Espai de l’Immigrant demanen que s’aprovi i s’expliqui bé la normativa a tots els gestors sanitaris però també a la societat. Sense saber com ho farà la nova consellera, saben que sí que hi ha vies per escapar-se la normativa estatal, doncs altres comunitats ho han fet.

    Entenen que «des que va sortir el RD això ha estat un joc de competències: jo com a estat trec això, tu poses pegats però com augmentes competències, jo com a estat t’ho intento anul·lar mitjançant lleis». «El problema d’això», diu Elvira, «és que el resultat del joc és la salut de les persones».

    Estefanía defineix a les persones amb les quals tracten en el seu momendia a dia com molt dignes i apoderades: «hi ha gent a casa seva patint amb un possible diagnòstic que mai es veurà però amb molta dignitat. Són conscients que viuen en una societat racista, que es juga amb ells, que hi ha una sèrie de lleis que no compten amb ells perquè no poden ni votar». «Són ells mateixos els qui ho expliquen així, que senten que no són benvinguts quan esperen al CAP, o quan reben un no darrere l’altre», segueix i ressalta que la seva dignitat li segueix sorprenent. Si això passa, és perquè «tant l’exclusió sanitària com la solidaritat entre i per a migrants estan totalment invisibilitzades».

    Aquestes invisibilitzacions són també les que promouen la por i la desinformació. Alguns dels casos que acompanyen des de l’Espai de l’Immigrant són persones que porten vivint a Catalunya més de 3 anys i no sabien com gestionar la seva targeta sanitària: «si realment hi hagués una sanitat universal hauria d’haver-hi més informació i explicació directa i això no passaria».

  • La (no) sanitat universal a Catalunya es construeix a partir de múltiples causes i se sosté amb difícils promeses

    Fa uns dies escrivia sobre la (no) sanitat universal a Catalunya. Feia un repàs a totes les vulneracions del dret d’accés a la sanitat que hem patit des del 2012, argumentava per què el Departament de Salut és tremendament hipòcrita en aquest tema i com la sanitat podia continuar essent universal si hi ha la intenció política real de fer-ho. En llegir l’article, una bona companya em diu: «això està molt bé, però no parles profundament de les causes que expliquen, en gran part, aquesta no-intenció» -fan tant de bé aquestes companyes sempre crítiques!-. Per altra banda, vivim temps profundament dinàmics i tot just no he acabat d’escriure aquestes línies que el panorama ha tornat a canviar. Així doncs, aquesta segona entrega té un doble objectiu: primer, atenent els comentaris, parlar de per què la sanitat ha de ser universal i, sobretot, de per què no ho és. I segon, preguntar-me què plantegen i quins camins obren els canvis i moviments recents.

    Al primer text ja apuntava alguns dels motius que fonamenten la sanitat universal. En primer lloc, per la qualitat reconeguda d’aquest tipus de sistemes. I en segon lloc, perquè el finançament que els sustenta justifica la redistribució del dret. Totes aportem allò que podem i en gaudim allò que necessitem. D’això se’n diu dret social. I com vaig sentir una vegada en una assemblea migrant, és important aquesta connotació «social». Sembla que les persones migrants han de jugar sempre a la «lliga dels drets humans», mentre la resta juguem també «a la lliga dels drets socials». El dret a la salut és un dret humà, l’accés a la sanitat que garanteix l’anterior és fonamental i de justícia social. Els cobraments il·legals són, doncs, repagaments. I totes les persones (vinguin d’on vinguin i siguin qui siguin) mereixen l’accés a la sanitat, no només per una qüestió humanitària (que també) sinó per una qüestió de dret social.

    Això sembla que ho defensa tothom a Catalunya. Llavors, per què la sanitat no és realment universal? Com diu la meva bona amiga: l’origen és multifactorial. Evidentment, la causa principal és la regulació estatal, una norma genocida, racista i classista. Però, com recordava fa uns dies, l’accés a la sanitat catalana vinculat al padró municipal és el resultat de la lluita constant dels moviments socials i plataformes. I així i tot, ha estat, milers de vegades, paper mullat. Fins i tot municipis governats per partits que ideològicament podrien semblar afins, com el de Barcelona En Comú, tenen enormes dificultats per garantir l’empadronament a totes les persones. El dret d’accés a la sanitat es vulnera principalment per falta de voluntat política, però també, pel tipus de sistema sanitari que tenim, pels interessos privats associats a l’exclusió i perquè està arrelat un profund racisme institucional que parasita discursos i accions i que cal combatre sense treva.

    El sistema de multiproveïdors català és un sistema incontrolable. Un «guirigall» format per ens públics, privats amb lucre, privats sense lucre i entitats mixtes, on és molt difícil estendre la informació i les normatives, més encara quan políticament manca la intenció de fer-ho. En aquest sistema (i m’atreveixo a dir que també en la resta de l’estat), hi ha instaurats interessos de lobbies privats que es beneficien de l’exclusió sanitària. Les empreses associades als centres hospitalaris que facturen les atencions i s’enduen fins al 45% de la recaptació són només un exemple. Va haver-hi un temps que el Servei Català de la Salut intentava implantar una mútua interna per atendre migrants sense papers que ho poguessin pagar. Les mútues i empreses privades s’han beneficiat sens dubte d’aquesta regulació excloent.

    Per altra banda, els discursos, fins i tot quan són a favor, reforcen certs prejudicis i estigmes sobre les persones que arriben al territori. Argumentar el dret d’accés a la sanitat per problemes per a la salut pública (com fan alguns) es força tendenciós. Podríem vulnerar el dret d’atenció per a tothom si no percebéssim el risc de contagiar-nos d’alguna malaltia? Aquesta justificació és esbiaixada i fomenta una percepció completament errònia i falsa de les persones que migren. Com demostren diversos estudis, aquestes persones arriben més sanes i utilitzen menys els sistemes sanitaris que les persones autòctones. No cal justificar l’accés universal per una qüestió de salut pública. No hi ha cap motiu per fer-ho.

    Com deia abans, tot és dinàmic. Aquests últims dies han passat coses que són rellevants per a la sanitat universal, tant a Catalunya com a la resta de l’estat. En l’àmbit estatal ha canviat el govern. Esperem que –com s’han cansat de repetir en l’oposició- una de les primeres mesures prioritàries d’aquest govern sigui derogar el RD 16/2012. És urgent. Hi va la vida de moltes persones. A més, un nou moviment del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba de deixar sense efecte les normes catalanes del 2015 en qüestió sanitària. Milers de persones a Catalunya es troben avui en una situació d’exclusió total. La sanitat catalana universal, ara sí, penja d’un fil. És una situació d’emergència. El nou president Joaquim Torra va visitar la tancada migrant el passat cap de setmana. Entre altres acords, es va comprometre a garantir l’empadronament a totes les persones, a eliminar les facturacions il·legals als centres sanitaris i a restaurar diversos aspectes socials com la sanitat universal a Catalunya. La nova consellera de salut, Alba Vergés, també ha fet declaracions en aquest sentit. Estarem vigilants. No volem més papers mullats.

    La salut i l’accés a l’assistència sanitària és i ha de ser un dret humà fonamental, universal i de justícia social. No és cap regal. És el dret a la igualtat i a la no discriminació. Un dret que no s’acompleix per múltiples causes però que cal defensar de forma unànime i persistent. Ara (i sempre) és una bona oportunitat per fer-ho.

  • L’atenció sanitària a Catalunya pot continuar essent universal si hi ha la intenció política real de fer-ho

    La decisió del Tribunal Constitucional d’admetre a tràmit el recurs del govern de l’estat per suspendre la Llei Catalana d’Universalització de l’Assistència Sanitària és un pas enrere terrible. És un pas inhumà, que mata i vulnera drets. És una de les tantes expressions d’aquesta voràgine autoritària i repressora de l’Estat espanyol dels últims mesos que també ha tombat les regulacions específiques sobre l’accés a la sanitat a Euskadi, Comunitat Valenciana, Extremadura i Navarra. Tanmateix, pel que fa a Catalunya, sorprèn enormement la sobrevinguda hipocresia dels òrgans de Salut (del Servei Català de la Salut i del Departament de Salut). Potser és necessari repassar els últims 5 anys des de l’aprovació del Decret estatal i quina ha estat l’específica regulació catalana per entendre el cinisme que gasten en aquest assumpte. Potser també abans cal recordar que la ja oblidada Llei Òmnibus de l’any 2011 contemplava l’exclusió sanitària a la catalana. Un aspecte que la Convergència i Unió de llavors no va aprovar perquè l’Estat espanyol ens va avançar per la dreta.

    Fa anys que diversos col·lectius i plataformes denuncien el Reial Decret 16/2012 i demanen la derogació d’aquesta norma genocida que exclou de l’assistència sanitària a les persones que no cotitzen a l’estat Espanyol. Aquesta és una mesura completament incoherent en tractar-se d’un Sistema Nacional de Salut on la sanitat no es finança directament amb les cotitzacions sinó des dels Pressupostos Generals de l’Estat, és a dir, principalment mitjançant impostos indirectes. Aquest fet és important, no només perquè demostra la impremta ideològica racista i classista que s’amaga darrere del RD 16/2012 sinó també perquè els sistemes nacionals de salut, amb aquest tipus de finançament, estan reconeguts com els millors del món, en termes de resultats en salut i d’equitat. Així, qualsevol persona que posa un peu al territori, que agafa el tren, el metro o que pren un cafè al bar està finançant el sistema, independentment si treballa i cotitza o no ho fa. Encara que no és objecte d’aquest text, em sembla imprescindible remarcar aquest fet.

    Doncs bé, arran de l’aprovació d’aquest Decret, l’organització de les lluites a Catalunya ha forçat la modificació de la regulació de l’accés a la sanitat catalana mitjançant diverses instruccions emeses pel Servei Català de la Salut. Han estat cinc anys de lluites i pressions dels moviments socials contra un Departament de Salut que només posava condicions: en un primer moment es contemplava assistència sanitària complerta només a l’any d’empadronament, després van estipular tres mesos de cadència fins que finalment es va aconseguir que l’assistència fos garantida en el mateix moment d’empadronar-se. Entitats i col·lectius com La Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PasuCat) de la campanya Jo Si Sanitat Universal, han estat pressionant i lluitant constantment pel canvi de normativa; és gràcies a la seva persistència incansable que arribem a la Llei d’Universalització de l’Assistència Sanitària que ara el TC ha tirat enrere. Les medalles, si us plau, les mereixen aquests moviments. Reconeguem-los.

    Ara van de garantistes, però al Servei Català de la Salut mai han posat la voluntat política necessària per fer real l’accés a la sanitat catalana. Durant aquests anys han vulnerat sistemàticament les regulacions pròpies, la nova Llei i fins i tot els supòsits de garantia que inclou el RD estatal. A Catalunya, des del 2012, s’han facturat atencions urgents, a menors i a embarassades. S’han detectat, als centres de salut catalans, diversos mecanismes dissuasius quan la persona que sol·licita l’atenció no presenta la targeta sanitària, des d’obligar a signar una responsabilitat de pagament, passant per pressions i amenaces perquè s’aboni la visita, fins a la denegació directa de l’atenció. Hi ha casos molt greus. Fins i tot hi ha empreses associades als centres hospitalaris que pressionen i persegueixen a les persones sense targeta perquè abonin l’import de les visites que sol·liciten o que han gaudit, amenaçant-los de cridar a la policia o expulsar-los del país. La Llei ha estat paper mullat des del primer dia, igual que totes les instruccions anteriors. La falta de voluntat política ha portat a no informar adequadament de la norma catalana a tots els centres de salut. Existeix poca difusió i molta confusió sobre el RD estatal i la seva concreció a Catalunya. Ni el Departament de Salut ni tampoc el Servei Català de la Salut documenten o registren els casos d’exclusió i mai s’ha sancionat als centres que vulneren el dret.

    L’obtenció de l’assistència sanitària a la qual es té dret per llei a Catalunya pot ser tota una carrera d’obstacles començant amb què aconseguir el padró municipal (que dóna accés a la sanitat) és un periple insalvable per a moltes persones. No en va, l’empadronament sense restriccions i garantit, que dóna accés a molts més drets a banda de l’atenció sanitària, és una de les reivindicacions i demandes de les companyes tancades recentment a La Massana. No tots els municipis catalans preveuen la possibilitat d’empadronament en persones sense domicili fix o sense documentació d’identitat. Però és que en aquells municipis on si es preveu tal situació, els processos administratius requerits (mediació de serveis socials, acreditacions diverses, etc.), són lents i dificultosos, deixant períodes en els quals l’atenció no està garantida i durant els quals es corre el risc de patir denegació o facturació de l’assistència sanitària.

    Amb tot això, malgrat les successives instruccions i tot i l’aprovació de la Llei del 2017, a Catalunya hem estat sempre força lluny de l’atenció universal. A més cal destacar que el Tribunal Constitucional ha tirat enrere la nova llei; però continuen estant vigents les instruccions i resolucions aprovades pel Servei Català de la Salut anteriorment a la llei que tant s’han lluitat. Per tant, l’atenció sanitària a Catalunya continua vinculada al padró municipal. Estem com fa un any i com hem estat des del 2012. L’atenció sanitària a Catalunya pot continuar essent universal si hi ha una intenció política real de fer-ho. Només cal aplicar les pròpies instruccions catalanes. Departament de Salut i Servei Català de la Salut, menys hipocresia, menys excuses i més atendre a totes les persones. Sense distincions. I si cal, desobeïm la norma genocida.

  • El TC suspèn l’assistència universal a Catalunya en admetre a tràmit el recurs de l’Estat

    El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs de l’Estat contra la llei catalana que garanteix l’accés sanitari universal amb càrrec a fons públics. La notícia es va donar a conèixer dissabte arran de la seva publicació al BOE. El què suposa a la pràctica aquesta admissió és la suspensió de la llei a l’espera d’una sentència definitiva. Com a precedents, la llei del País Valencià de la mateixa finalitat va ser finalment declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional.

    La llei d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el juny del 2017 i establia que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència mitjançant l’empadronament com acreditació. Aquesta llei responia al Real Decret espanyol que al 2012 deixava sense cobertura als immigrants en situació irregular. La decisió del TC ara suposa que, segons números estudiats pel Catsalut, amb la llei tombada, unes 180.000 persones quedarien excloses de l’atenció de la sanitat pública a Catalunya.

    Davant la suspensió, la Marea Blanca ha instat Departament de Salut de Catalunya que continuï «garantint l’atenció sanitària pública i gratuïta sense exclusions a tota la ciutadania de Catalunya, desobeint si cal al Gobierno i al Tribunal Constitucional». Ho demanen «per tal d’evitar que mori ningú per haver-li negat l’assistència deguda i possible a la que té dret com a ésser humà» i especifiquen que fer-ho suposaria un «genocidi per omissió».

    En aquest sentit, el responsable del Servei Català de la Salut van afirmar fa uns dies que mantindria la cobertura universal. David Elvira, secretari general en funcions del Departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), especificava durant un acte celebrat de cara el Dia Mundial de la Salut que «el sistema sanitari català serà universal o no serà». Declarava així que el sistema sanitari català seguirà garantint l’accés universal a la salut a totes les persones residents a Catalunya, independentment de la seva situació administrativa.

    Elvira també va aprofitar per qualificar de «retrocés» el recurs d’inconstitucionalitat interposat per part de l’Estat espanyol. Per Elvira, el recurs «atempta contra l’ADN del sistema nacional de salut que som i que volem», tot emfatitzant que «això no va de política, sinó de drets, d’un tan elemental com el de la salut». També ha valorat que negar l’accés universal té conseqüències en termes de salut pública. «Qui defensi el recurs ha d’explicar si està d’acord en què es puguin produir 32.000 casos de malalties evitables amb la vacunació que es negarà a aquestes persones, o si es fa responsable de tenir menys instruments per a controlar brots epidèmics», argumentava.

    La Marea Blanca de Catalunya també aprofita el comunicat per demanar als professionals sanitaris que atenguin totes les persones en situació irregular en funció del seu deure d’atenció i del dret l’objecció de consciència. En el text fan esment a l’estudi que afirma que des de l’entrada en vigor del RD 16/2012 s’ha incrementat la mortalitat entre les persones en situació administrativa irregular que presentava fa menys d’una setmana Judit Vall i segueixen demanant la derogació immediata del RD 16/2012.

  • Augmenta un 15% la mortalitat en sense papers a causa de la llei d’»exclusió sanitària» aprovada el 2012

    «Estudis com aquest, al costat de tots els informes sobre exclusió sanitària que moviments socials i grups d’investigadors han anat realitzant, ratifiquen que el Reial decret 16/2012 és racista i mata». Aquesta ha estat la valoració que Elvira, metgessa a l’Espacio del Inmigrante, ha realitzat després de llegir l’estudi The deadly effects of losing health insurance (Els efectes letals de perdre la cobertura sanitària) realitzat per l’Institut d’Economia de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

    Els autors de l’informe afirmen que la mortalitat entre les persones en situació administrativa irregular va augmentar una mitjana d’un 15% al llarg dels tres anys posteriors a la implementació de la llei que deixa des de 2012 sense cobertura sanitària a aquelles persones sense papers.

    Les dades s’han obtingut a partir de les xifres publicades en l’Institut Nacional d’Estadística (INE) entre 2009 i 2015 que mostren les dades individuals dels morts de nacionalitats amb una major proporció de sense papers. Aquest 15% de mitjana durant els tres anys estudiats, en termes absoluts indica un augment de 70 morts anuals. Any per any, indiquen que en 2015 la mortalitat ja havia incrementat fins a un 22,6%.

    Sobre les xifres, Elvira opina que les dades quantitatives són útils per fer-se una idea però que sempre han d’anar acompanyades de dades qualitatives. Elvira indica que s’ha de parlar sobre les violències o els efectes de l’exclusió sanitària en general, ja que la mortalitat és només «la punta de l’iceberg». El que han observat al llarg dels cinc anys de vida que té l’Espai del Inmigrante, com ens explica una de les seves dues doctores, és que la majoria de problemes que viuen dia a dia les persones en exclusió són retards diagnòstics i terapèutics que disminueixen la seva qualitat de vida i també repercussions psicosocials. «El patiment que anem denunciant des de fa anys els moviments socials no es visibilitza en l’estudi», opina.

    Tot i això, Elvira destaca la importància que estudis com aquest es realitzin i creu que el moment en el que ha vist la llum també és important «pel recurs d’anticonstitucionalitat a la llei que millorava parcialment la situació aquí a Catalunya».

    Acompanyar i aconsellar com a claus contra l’exclusió sanitària

    Cada divendres a l’Espai de l’Immigrant es realitzen reunions obertes on acudir a informar-te, resoldre dubtes o demanar assessorament. En aquestes trobades també participen els psicòlegs de l’Espai per tractar el fet migratori en l’àmbit psicosocial amb aquells que s’acostin. D’aquesta manera, l’Elvira juntament amb l’altra metgessa, es dedica a esbrinar si algú no té targeta sanitària per explicar-li com aconseguir-la.

    Com explica, molts d’ells no tenen la targeta sanitària per desconèixer aquest dret, ja que «assumeixen que com a migrants no tindran accés normal a la sanitat». Uns altres, tenen dubtes sobre els requisits legals per obtenir la targeta o han intentat demanar-la però la hi han denegat. «De vegades, si no volen donar-se-la, fem acompanyaments, ja que a tu, com a blanc, et fan més cas», relata. Dins de la mateixa lògica, l’Elvira i la seva companya, més d’una vegada han hagut d’acudir a l’hospital per evitar que les persones no nacionalitzades s’enfrontessin a situacions de cobrament a urgències. «Encara que és il·legal es dóna bastant sovint», alerta Elvira.

    Troben essencial realitzar aquests acompanyaments i resoldre tots els dubtes que calgui però reconeixen que el nombre de visites a l’Espacio s’ha reduït. Atribueix aquest fet al fet que just després de l’aprovació del decret, «amb la publicació del retrocés de drets», la gent s’acostava més però ara «hi ha molta més por a haver de donar les teves dades, a què et denunciïn i a què et deportin».

    Encara que si veuen la necessitat de fer una primera exploració mèdica la realitzen, Elvira es mostra reticent a assumir aquest paper. «No volem fer de pegat», manifesta mentre opina que l’atenció i l’assistència sanitària ha de venir del sistema sanitari i de l’administració pública. «No volem que l’estat es desentengui del que li toca per llei o per naturalesa perquè uns altres que ho facin».

    Així, des de l’Espacio del Inmigrante seguiran lluitant per aconseguir una atenció sanitària universal plena. César, membre de l’Espacio, observa que la llei coneguda com a apartheid sanitari és perjudicial per a tots, ja que pot suposar un problema de salut pública. Per exemple, ens diu, «les malalties contagioses si s’agafen des d’un primer moment es poden tallar però si no, fàcilment tendeixen a augmentar a part de suposar més costos per a la sanitat pública a la llarga».

    Com Elvira, César també classifica com a racista el decret, doncs fa que les persones sense papers «passegin com zombies per la ciutat» i provoca que tinguin un resultat molt més greu que algú que tingui seguiment. Ens parla així del company mort a Madrid, del que no se sabia fins a la seva autòpsia que tenia problemes d’arítmia.

  • El Dia Mundial de la Salut celebra una Jornada Europea d’Acció contra la Privatització i la Mercantilització de la Salut

    El Dia Mundial de la Salut se celebra des de 1950 el 7 d’abril per commemorar l’aniversari de la creació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948. Cada any el lema va orientat a un tema diferent que afecti a temes de salut d’abast mundial.

    A Barcelona, la plaça Sant Jaume s’ha convertit en un fòrum d’entitats, campanyes i propostes sota el nom de Salut és tot dins una Jornada Europea d’Acció contra la Privatització i la Mercantilització de la Salut.

    I és que entitats i moviments d’arreu han coordinat per aquest Dia Mundial de la Salut una nova jornada internacional contra la privatització sanitària i de serveis socials. És la tercera Jornada que organitzen de manera unitària les marees blanques de l’estat espanyol.

    Hi havia previstes més de 40 mobilitzacions a Europa i al món per aquest dia 7 d’abril. Totes elles expressen una creixent preocupació i convergència de les organitzacions socials en contra de la comercialització de la salut. Les convocants són diferents xarxes de sindicats, col·lectius ciutadans, ONG i moviments socials. Just aquesta setmana, a més la «Xarxa Europea contra la Comercialització i Privatització de la Salut i la Protecció Social» llança una campanya per a un any europeu d’acció fins a les Eleccions europees al maig de 2019.

    Sota el nom Our health is not for sale, denuncien que «Europa imposa una política d’austeritat en els seus Estats membres que provoca desinversions en matèria de salut i protecció social». Asseguren que el que això està provocant és que el màrqueting ingressi cada cop més als diversos sectors de la salut i, conseqüentment, es generin desigualtats en l’accés a l’atenció de qualitat.

    Per revertir aquesta situació volen enviar durant aquest 7 d’abril pel Dia Mundial de la Salut un missatge a les institucions europees i els seus estats membres. Destaquen «les conseqüències negatives de l’austeritat perllongada en la qualitat i l’accés a l’assistència sanitària», les «polítiques internes, fiscals i comercials que promouen el creixement dels serveis d’assegurances i comercials en el sector de la salut que augmenten encara més les desigualtats en salut» i, per últim, la «política de patents i els acords secrets entre els estats membres i la indústria farmacèutica que fan explotar els preus dels medicaments».

    Acte a plaça Sant Jaume pel Dia Mundial de la Salut / Marea Blanca

    Sarah Melsens, coordinadora de la Xarxa Europea contra la mercantilització de la Salut, adverteix que «a tota Europa, milions de persones experimenten una disminució de l’accés a l’atenció de la salut, la disminució de la qualitat de l’atenció, el tancament i la privatització dels serveis de salut, la deterioració de les condicions de treball per als treballadors de la salut o un augment en el preu dels medicaments». Melsens creu que aquestes polítiques «tenen i tindran efectes catastròfics en la salut de les persones». Per aquests motius, des de la Xarxa i des de la campanya Our health is not for sale, exigeixen per aquesta Diada que aquestes polítiques s’aturin.

    La Marea Blanca i han organitzat un acte amb diverses entitats a plaça Sant Jaume que ha volgut transmetre també aquesta denuncia. Dividit en 4 blocs, «La Salut principi de tot» ha iniciat l’acte amb les intervencions o la presència de plataformes com el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Rebelión Primària, Jo Sí sanitat universal o Que no pase más. Seguidament, la Xarxa de Dones per la Salut ha expressat el seu missatge dins el bloc «Salut és nom de dona». El tercer bloc anomenat «Salut és vida» ha comptat amb les paraules de Sicom. I, finalment, els sindicats també han tingut un espai dins del bloc titulat «Per la Salut, lluita obrera». Hi han participat les Federacions i Sectorials de Salut de CGT, CATAC-IAC, UGT i CCOO. A més, altres moviments com la PAICAM, la Marea Pensionista o els Iaioflautas també van ser presents a l’acte.

    «El sistema sanitari català serà universal o no serà»

    El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut també han commemorat el Dia Mundial de la Salut 2018, que enguany l’OMS ha dedicat a garantir la cobertura sanitària universal. En l’acte celebrat divendres, el secretari general en funcions del Departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, va especificar que el sistema sanitari català seguirà garantint l’accés universal a la salut a totes les persones residents a Catalunya, independentment de la seva situació administrativa. “El sistema sanitari català serà universal o no serà”, ha resumit Elvira.

    El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut commemoren el Dia Mundial de la Salut 2018, que enguany l’OMS ha dedicat a garantir la cobertura sanitària universal

    Va aprofitar per fer esment també al recurs d’inconstitucionalitat interposat per part de l’Estat espanyol contra la Llei 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària, aprovada l’any passat pel Parlament de Catalunya. Aquest recurs per Elvira és un retrocés en l’accés universal “atempta contra l’ADN del sistema nacional de salut que som i que volem”, tot emfatitzant que “això no va de política, sinó de drets, d’un tan elemental com el de la salut”. També ha valorat que negar l’accés universal té conseqüències en termes de salut pública, ja que entre d’altres raons exclourà del sistema unes 130.000 persones. “Qui defensi el recurs ha d’explicar si està d’acord en què es puguin produir 32.000 casos de malalties evitables amb la vacunació que es negarà a aquestes persones, o si es fa responsable de tenir menys instruments per a controlar brots epidèmics”, ha argumentat.

    Durant l’acte de celebració del Dia Mundial de la Salut també van participar el Síndic de Greuges de Catalunya, i l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS). A més, en una taula rodona titulada ‘Salut per a tothom’, representants de professionals del sector salut i social de Catalunya van reiterar el seu suport a la llei d’accés universal. entre aquests, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya o el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

  • «Il·legals són les factures, no les persones»: el Clínic rep reclamacions en contra les facturacions irregulars del seu servei d’urgències

    Tancada Clínic, Jo Sí Sanitat Universal, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) i veïns que tenen l’Hospital Clínic de Barcelona com a centre de referència han protestat a les seves portes contra l’exclusió sanitària i han presentat diverses reclamacions al seu servei d’urgències. El Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes també ha participat de l’acte. «A molts centres de salut ens atenen gràcies als grups de suport però si hem de rebre tractaments de més llarga durada ens fan pagar o ens envien a casa», ha explicat Lamine Sarr, un dels seus membres.

    La concentració s’ha centrat en una acusació particular a l’Hospital Clínic. Tal com ha explicat Bernat Fabregat, el portaveu de Jo Sí sanitat universal, totes aquestes entitats asseguren que el Clínic realitza facturacions irregulars a través del seu servei d’urgències on entreguen i fan signar als pacients un document abans de prestar l’atenció sanitària. El que fixa el text que les urgències entreguen als pacients són els supòsits pels quals el pacient que no presenti targeta sanitària assumirà la factura si en 7 dies no la factura un tercer pagador.

    Durant l’acció convocada han denunciat aquesta situació així com han visibilitzat el cas de Juan Felipe, un noi empadronat des de setembre a Barcelona que va ser operat d’urgències al mes d’octubre d’una hèrnia discal lumbar i a qui tres mesos després l’Hospital va exigir-li el pagament de les despeses de l’assistència.

    Just després del seu testimoni, els presents s’han dirigit al servei d’urgències a fer entrega de reclamacions on denunciaven l’existència i l’entrega del paper que comunica si en 7 dies ningú es fa càrrec de la despesa serà el mateix pacient qui hagi d’abonar-la.

    Acció de protesta contra una facturació irregular al Clínic / Carla Benito

    Juan Felipe ha tancat una protesta on els participants han mostrat cartells on exigien una sanitat universal, recordaven a la gent que no ha de signar cap document on se li reclami el pagament del servei rebut a urgències o recordaven que el que són il·legals són les factures i no les persones.

    En aquest sentit, Lamine Sarr, del Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, ha explicat que sovint quan són atesos per violència policial ho fan davant dels seus «agressors» mentre que, recorda, la llei catalana estipula que tothom té dret a ser atès en intimitat. Sarr ha aprofitat per exigir ser tractats com a persones i no com a ciutadans de segona i demanar a metges i infermers que respectin la voluntat del pacient de ser atès sense presència policial, ja que «d’una altra manera es reprodueixen els casos de violència i impunitat policial».

    Cal recordar que la llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya el juny passat, estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament.

    Les entitats convocants denuncien que s’està vulnerant aquesta llei i per això han procedit a entregar repetidament una mateixa reclamació contra el full que entrega el Clínic. Juan Felipe Rodrigo ha entregat una reclamació particular on demanava que se li retornessin les mensualitats ja abonades i aturessin el cobrament de les restants.

  • El Clínic opera d’urgències un noi amb cobertura i tres mesos després li reclama les despeses de l’assistència

    Té 26 i des del setembre està realitzant un màster en dret internacional econòmic a la Universitat de Barcelona. Tan bon punt va arribar de Colòmbia es va empadronar i va adquirir una assegurança mèdica amb un any de durada, el que passarà a Barcelona. L’octubre del 2017 va quedar-se clavat jugant a futbol, l’esquena va donar-li una forta punxada però no va considerar que fos res més que una contractura. Ni analgèsics ni antiinflamatoris podien fer-li baixar el dolor i dies després va començar a sentir que el peu esquerre se li adormia constantment. Juan Felipe va trucar aleshores a la seva assegurança i amb el consentiment d’aquesta va dirigir-se a l’Hospital Clínic de Barcelona. Van ingressar-lo i van operar-lo d’urgències d’una hèrnia discal lumbar.

    Sense fer-li entrega de cap paper legal, relata, Juan Felipe va rebre l’alta agraint el bon tracte del personal sanitari de l’Hospital. Tres mesos després, el departament de facturació del Clínic es va posar en contacte amb ell via mail per fer-li extensiva una factura de les despeses que la seva asseguradora no volia assumir. Rodrigo estava empadronat a Barcelona des de setembre i, per tant, tenia accés directe a l’assistència sanitària urgent.

    La llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament. Segons la normativa, les entitats com Jo Sí sanitat universal amb qui Juan Felipe va contactar expliquen que, si l’asseguradora no se’n feia càrrec, el pacient en cap cas havia d’assumir el cost dels serveis rebuts.

    El 18 d’octubre de 2017 Juan Felipe visitava d’urgències l’Hospital Clínic, l’ingressaven i l’operaven i el 22 d’octubre rebia l’alta del servei de neurocirurgia. El 24 d’octubre Celta Assistance, la seva companyia asseguradora, comunicava a l’Hospital Clínic via fax que només autoritzava el pagament de 340,34 euros al·legant que aquest era el «màxim de cobertura per preexistència». En el document on fixaven aquesta xifra detallen que davant de més consultes genèriques o amb l’especialista i estudis complementaris o altres prestacions el pacient hauria de sol·licitar a la central operativa de l’asseguradora l’autorització corresponent i que, en cas contrari, no reconeixerien les despeses d’aquestes.

    La normativa que aplica l’asseguradora concreta que «les obligacions assumides per Celta Assistance S.L. només regiran per accidents i/o malalties sobtades i agudes contretes amb posterioritat a la data d’inici del viatge. Queden expressament excloses les malalties congènites o preexistents, cròniques o no, conegudes o no pel pacient les malalties en curs de tractament així com les seves conseqüències o aguditzacions».

    En cap moment l’informe clínic que van realitzar-li a urgències i l’alta infermera feta a sala després dels dies que va estar ingressat, com ha pogut comprovar aquest diari en accedir a aquests documents, deien que les causes de l’hèrnia discal fossin preexistents.

    Així ho feia saber també l’Hospital Clínic a Celta Assistance en un correu electrònic amb data de 18 de gener del 2018 on posaven a Juan Felipe en còpia després que aquest defensés el seu dret a ser cobert, ja que «la patologia diagnosticada no era cap malaltia preexistent». En aquest correu adjuntaven tant el fax enviat per l’asseguradora com l’alta d’infermeria i l’informe clínic realitzat a urgències alhora que animaven a l’asseguradora a revisar el cas i comunicar la resolució com abans millor.

    Abans d’això, el 16 de gener, tres mesos després de l’operació, Juan Felipe rebia un correu del Departament de Facturació de l’Hospital Clínic on se li adjuntava una factura pendent de l’ingrés que textualment deien que era la «corresponent a la part que no cobreix l’asseguradora». Aquesta xifra, en una factura emesa amb data de 27 d’octubre de 2017, pujava a 3334,21 euros. Dies després rep una nova factura amb noves dades com ara l’estada general d’hospitalització que puja fins als 4632,51 euros.

    «Juntament amb la factura em demanen que m’apropi al centre, ho faig per no tenir problemes, però quan em reclamen més de 4.600 euros no entenc res», explica Juan Felipe a qui assegura que li hauria «sortit més barat ser operat a Colòmbia».

    Avui entregarà una reclamació a l’Hospital Clínic per recuperar les dues mensualitats que ja ha abonat i revertir la situació que l’envolta. Durant sis mesos haurà de pagar al voltant de 772 euros, el que li suposa dues mensualitats del seu lloguer. «Tenia els estalvis calculats per realitzar el màster i poder viure a Barcelona durant els 10 mesos que dura, ara he de demanar a la meva família que m’enviï diners des de Colòmbia», explica.

    Juan Felipe mostra la factura on l’Hospital Clínic de Barcelona li reclama 4635,21 euros per l’assistència sanitària urgent que va rebre / Carla Benito

    Entitats en contra l’exclusió social denuncien una facturació il·legal al servei d’urgències del Clínic

    Davant de casos com aquest, avui dijous dia 5 d’abril, diverses entitats juntament amb els veïns que tenen l’Hospital Clínic com hospital de referència, es manifestaran a les 11 h. contra el que denuncien com «una irregularitat que es produeix al servei d’urgències de l’hospital».

    Tancada Clínic, Jo Sí Sanitat Universal, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) i associacions veïnals són les entitats convocants a les portes del Clínic. L’acció pretén exigir al departament de facturació del servei d’urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona que modifiqui un document que entrega als pacients perquè es responsabilitzin del pagament de la seva atenció si en 7 dies no ho fa un tercer pagador.

    Expliquen que des de fa pocs mesos, les urgències del centre entreguen i fan signar als pacients uns documents abans de prestar l’atenció sanitària. El que fixa el text són els supòsits pels quals el pacient que no presenti targeta sanitària assumirà la factura si en 7 dies no la factura un tercer pagador. És a dir, si el servei va a càrrec del CatSalut, el pacient ha de presentar la TSI i, si no s’ha rebut en 7 dies, l’assistència serà facturada al pacient. A més, el mateix document especifica que en els casos d’accidents laborals, de circulació, esportius o escolars, el pacient ha de presentar tota la documentació necessària per facturar al tercer pagador, afirmant novament que si no s’ha rebut en 7 dies, l’assistència serà facturada al pacient.

    En aquest sentit, també volen exigir que l’Hospital s’encarregui «de ‘perseguir’ els tercers pagadors, en lloc de carregar aquesta tasca al pacient», que eliminin els terminis de presentació de documentació, «per evitar una pressió contraproduent en el pacient» i que ofereixen el document «després de rebre l’atenció sanitària necessària, mai abans».

    La llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya el juny passat, estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament. Altres maneres de recolzar legalment l’assistència sanitària universal que les entitats utilitzen per donar força a la seva denúncia són el Reial Decret 16/2012, on tothom té garantida l’assistència sanitària urgent i la posterior ratificació a Catalunya amb la Resolució del 30 de setembre de 2016 sobre Assistència i Facturació a Urgències.

    La Declaració Responsable és un document que tots els centres haurien d’oferir segons la normativa vigent per garantir que ningú no es queda sense atenció sanitària urgent per manca de recursos econòmics. Les entitats denuncien que no s’està oferint aquesta declaració ni tampoc el document que es fa signar la contempla. Així, entre les seves exigències també inclouen que l’Hospital ofereixi «la declaració responsable quan s’escaigui, tal com estan obligats».

    L’Hospital Clínic ha comunicat a aquest diari que no realitzaria declaracions a aquestes acusacions.

    Tancada Clínic, Jo Sí Sanitat Universal i la PASUCat afirmen que realitzar aquestes facturacions és irregular, «ja que si existeix un tercer pagador no hi ha cap supòsit en què la factura pugui ser emesa al pacient». Afegeixen també que és «inadmissible que es traslladi aquesta responsabilitat al pacient, en un moment delicat de salut».

  • Col·legis i Consorcis de professionals i sanitaris es mostren en desacord amb el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’universalització de l’assistència sanitària

    Divendres passat es sabia que el Consell de Ministres espanyol interposava un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana. La llei, aprovada pel Parlament de Catalunya el juny passat, estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament.

    Després de cinc anys des de la publicació del Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular, que restringia l’accés de la sanitat a certs col·lectius, el Parlament aprovava una llei que desafiava la norma estatal i garantia així l’accés universal a l’assistència sanitària al territori català. La principal diferència que presentava la nova llei és que l’accés a tota la cartera de serveis seria immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucció vigent fins aleshores marcava tres mesos de carència-.

    Davant aquest recurs que pot impugnar la llei catalana, diversos organismes s’hi han manifestat en contra. És el cas del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) o del Consorci de Salut i Social de Catalunya.

    L’accessibilitat universal converteix el sistema sanitari en un «instrument de cohesió social i de justícia distributiva per pal·liar les desigualtats socials i les seves repercussions en la salut de les persones»

    Des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya recorden que han manifestat en moltes ocasions el seu compromís amb el dret de les persones a la protecció de la salut i amb l’assistència sanitària pública de caràcter universal i per això s’han sentit obligats a expressar el seu desacord de la mateixa manera que ho van fer «fa sis anys amb l’aprovació del Real Decreto 16/2012, de 20 d’abril».

    En el comunicat on han expressat el seu posicionament han indicat que els col·legis professionals són corporacions de dret públic que, a banda de defensar els interessos dels seus afiliats, «fomenten la seva raó de ser en el seu compromís social de vetllar pels interessos col·lectius en tot allò relacionat amb la salut». Afegeixen que és des d’aquesta responsabilitat i des del compromís amb els valors que fonamenten el sistema sanitari públic, que el CCMC «contempla amb preocupació qualsevol mesura que pugui vulnerar aquests valors i alhora malmetre la qualitat assistencial».

    Entenen que no es poden concebre els objectius de la sanitat pública de promoció de la salut col·lectiva i de vigilància i prevenció dels problemes de salut sense la integració i l’atenció dels col·lectius més vulnerables, que alhora són els que tenen un risc més alt d’emmalaltir. A més, per ells, defensar l’accessibilitat universal i el finançament públic dels serveis converteix el sistema sanitari en un «instrument de cohesió social i de justícia distributiva per pal·liar les desigualtats socials i les seves repercussions en la salut de les persones».

    L’accés universal permet construir una societat més inclusiva i amb més justícia social: «ens oposem a la  limitació dels drets a les persones, especialment quan afecta les més vulnerables»

    entitats que representem la majoria dels proveïdors de serveis sanitaris del SISCAT (Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya), el Consorci de Salut i Social de Catalunya i La Unió també han volgut expressar el seu desacord respecte a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat acordat pel Govern de l’Estat, contra la Llei 9/2017, del 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.

    En el comunicat que han fet públic destaquen que la «Ley General de Sanidad del 1986 va permetre bastir un sistema nacional de salut que tenia com a principis bàsics la universalitat de l’atenció a tota la ciutadania i l’equitat d’accés als serveis de salut de finançament públic». Però el Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones, va fer que quedessin exclosos de l’atenció sanitària a càrrec de fons públics alguns col·lectius, sobretot els més vulnerables.

    També ressalten que amb aquesta llei es pretén garantir aquest dret fonamental de tots els ciutadans que resideixen a Catalunya, amb independència de la seva situació administrativa i recorden que això és just el que preveu la Declaració Universal dels Drets Humans: l’assistència mèdica com a dret fonamental.

    Davant d’això, el Consorci de Salut i Social de Catalunya i La Unió tanca el seu comunicat afirmant que s’oposen a la «limitació dels drets a les persones, especialment quan afecta les més vulnerables».

  • Centres sanitaris madrilenys neguen l’atenció a embarassades i menors sense papers, segons ‘Yo Sí Sanidad Universal’

    Fer una volta per un centre de salut madrileny acostuma a ser suficient per trobar cartells amb el lema que Cristina Cifuentes té com a bandera: «La Comunitat de Madrid atén a totes les persones. No fem excepcions». Els seus cursos de formació per als funcionaris, no obstant això, no ho deixen tan clar. A través d’ells, el Govern regional està llançant instruccions amb l’objectiu que el personal administratiu diferenciï, mitjançant la comprovació del seu passaport o visat, entre un migrant que resideixi a Espanya en situació irregular i un turista. Aquestes indicacions estan derivant en l’exclusió d’embarassades i menors sense papers la residència dels quals al país no supera els 90 dies, segons ha denunciat el col·lectiu ‘Yo Sí Sanidad Universal’.

    El 2012, l’Executiu central va aprovar el Reial decret Llei 16/2012, que va excloure de l’assistència sanitària a les persones en situació irregular, excepte els casos de dones embarassades, menors i urgències. Des de llavors, els diferents Governs regionals, entre ells el de la Comunitat de Madrid, han emès instruccions internes per garantir l’atenció mèdica a tots els ciutadans, independentment de la seva situació administrativa.

    Però, en l’últim trimestre, els integrants de la xarxa ‘Yo Sí Sanidad Universal’ asseguren que han començat a rebre cada vegada més casos de dones embarassades i menors que, desesperats, denunciaven la denegació d’accés a l’atenció primària o especialitzada en la Comunitat de Madrid. «Tinc dos mesos d’embaràs i se’m va negar l’assistència mèdica al centre de salut pel qual no he pogut realitzar cap examen», alertava una noia de Costa Rica de 19 anys a través d’un correu electrònic.

    «M’escriu una treballadora social d’un centre de salut perquè estan intentant ficar en el sistema a una dona embarassada que fa molt poc temps que està a Espanya i el sistema no la reconeix com a irregular. No sap què fer… Necessita atenció urgent», resa un altre dels missatges d’alerta rebuts pel col·lectiu, als quals ha tingut accés eldiario.es. Demanaven ajuda per aconseguir ser introduïdes en el sistema del Servei Sanitari Madrileny (SERMAS), requisit fonamental per accedir a les consultes especialitzades que requerien, com a Ginecologia o Pediatria.

    Comprovació del segell del passaport per anar al metge

    La resposta es troba, defensen des del col·lectiu, en la vuitena edició del curs periòdic ‘Dret i Accés a l’Assistència Sanitària», organitzat per la Conselleria de Sanitat per formar i actualitzar al personal administratiu. A través d’aquest altaveu, el Govern regional insta als funcionaris a revisar els passaports i els visats dels pacients en situació irregular amb l’objectiu de comprovar la data d’entrada al país.

    Tots aquells que portin vivint a Espanya menys de 90 dies seran considerats turistes i, per tant, exclosos de l’assistència sanitària gratuïta, segons apareix en les diapositives en les quals es basa el curs de formació. En la seva presentació de Power Point, el Servei Madrileny de Salut explica al personal d’administració la manera en la qual «poden valorar» si és possible aplicar a un estranger sense permís de residència l’establert pel Reial decret 16/2012, que, si bé va ser la norma de l’»exclusió sanitària», sí que permet l’accés a menors i embarassades.

    Imatge d’una de les diapositives mostrades en el curs de formació amb el qual la Conselleria de Sanitat explica al personal administratiu dels centres de salut qui té o no té dret a l’assistència sanitària gratuïta

    El «protocol» definit en el curs per comprovar si una persona sense papers té o no dret a la sanitat consta de tres vies, segons defineix una de les diapositives titulada «Estada VS situació irregular». El personal administratiu ha de, atenent aquestes indicacions, comprovar en el visat o en el segell del passaport, la data de sortida requerida o, si solament compta amb el DNI d’un país comunitari, «exigir l’empadronament».

    La Comunitat confirma el curs però nega l’exclusió

    La Conselleria de Sanitat ha confirmat a eldiario.es l’existència d’aquest curs, però nega els efectes denunciats pel col·lectiu ‘Yo Sí Sanidad Universal’. «El curs de formació referit no impedeix l’atenció a embarassades i menors. Aquest curs explica la documentació que han d’aportar per ser ateses aquelles persones que faci menys de 90 dies que estan a Espanya, com succeeix amb l’atenció a qualsevol turista que passa menys de 90 dies a Espanya», apunten des de la Comunitat de Madrid.

    En algunes diapositives, la Conselleria de Sanitat detalla que, en els casos en els quals hi hagi «impossibilitat d’empadronament o d’acreditar identitat», es podrà «acceptar excepcionalment un informe d’un treballador social». Aquest informe, detallen fonts del Govern regional, «el pot elaborar un treballador social de qualsevol xarxa de serveis socials, de la Comunitat de Madrid, dels ajuntaments, d’una associació, etc.».

    Des de la xarxa en defensa de la sanitat pública asseguren que, més enllà de les indicacions establertes en les diapositives, durant la celebració d’aquests cursos s’estan donant «ordres verbals» específiques per impedir l’atenció sanitària d’embarassades i menors que no superin aquests 90 dies d’estada a Espanya. També afirmen que, sovint, «són les mateixes treballadores socials dels centres de salut» els qui acudeixen a la seva associació quan accedeixen a aquest tipus de casos, davant la negativa del personal administratiu.

    En concret, sostenen des de Yo Sí, en el desenvolupament d’un dels cursos, un membre del personal administratiu va preguntar específicament sobre com havien d’actuar «en el cas de les dones embarassades o menors que encara no estan en situació irregular perquè no han passat els 90 dies». La resposta, segons assenyalen des del col·lectiu social, va ser la següent: «A veure, amb càrrec a fons públics, ja estem veient que la normativa no ho recull. Nosaltres el que hem de dir és el que diu la normativa. D’acord? La normativa no recull que tinguin assistència a càrrec de fons públics».

    En les diapositives del curs, la Conselleria de Sanitat inclou esments tant al Reial decret 1192/2012, que regula la condició d’assegurat a Espanya en el Sistema Nacional de Salut, com a la Llei d’Estrangeria. Així, tira de la normativa migratòria per especificar les obligacions de molts ciutadans no comunitaris a l’hora d’entrar a Espanya: passaport, visat i una assegurança mèdica que cobreixi «totes les despeses d’assistència sanitària a Espanya».

    «Encara que el Reial decret 16/2012 no estableix condició ni termini per a la salvaguarda del dret a l’atenció sanitària a menors i embarassades, la Comunitat de Madrid ha decidit considerar «turistes» durant els seus primers 90 dies a totes les dones i menors que no estiguin registrades ni autoritzades per viure a Espanya», denuncien els portaveus de Jo Sí Sanitat Universal, col·lectiu que també ha registrat una queixa sobre aquest tema al Defensor del Poble.

    Cartell de la Conselleria de Sanitat que anuncia que la Comunitat de Madrid atén a «totes les persones sense excepció»

    Altres «ordres verbals» denunciades

    Una altra de les instruccions verbals que, segons la xarxa d’activistes, la Conselleria de Sanitat està emetent «de forma confusa» és la «prohibició en el sistema a les embarassades que hagin complert les 38 setmanes de gestació en considerar-les ‘dones que vénen a parir aquí». Des de l’Executiu regional neguen l’emissió d’aquesta directriu.

    «És fals que a la Comunitat de Madrid s’estigui denegant l’accés a l’atenció sanitària a embarassades i menors en situació irregular», reiteren des del Govern regional. «La Comunitat de Madrid manté la cobertura a embarassades, menors i urgències, tal com recull el RD de 2012, cobertura que la Comunitat de Madrid va ampliar a tots els immigrants en situació irregular mitjançant la introducció del Codi DAR», insisteixen.

    ‘Yo Sí Sanidad Universal’ sol·licita a la presidenta del Govern regional i al conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, «facilitar la inclusió immediata en el sistema sanitari de dones embarassades i menors», així com «emetre instruccions escrites clares i públiques a tots els centres sanitaris, revertint les instruccions impartides en els cursos de formació».

    El Govern de Cristina Cifuentes va anunciar el 2015 la devolució de l’atenció primària i especialitzada a les persones en situació irregular a través de la creació d’una documentació específica. La presidenta de la Comunitat de Madrid va enviar llavors una instrucció interna a tots els centres sanitaris madrilenys: «ha de prestar-se tot tipus d’assistència sanitària a totes les persones immigrants, amb o sense documentació».

    Durant el mateix any, el Govern de Mariano Rajoy, amb diverses comunitats autònomes enfrontades i una gran arbitrarietat en l’aplicació de la norma estatal, va anunciar la creació d’un document especial perquè els migrants sense papers poguessin ser atesos. Mai ha arribat a desenvolupar-se.

    A través de la seva xarxa, els membres de `Yo Sí Sanidad Universal’ van aconseguir, mitjançant els seus acompanyaments, la introducció en el sistema de les persones a les quals, segons denuncien, la Conselleria de Sanitat ha posat traves a la seva atenció mèdica.

    «L’augment del nombre de casos detectats d’embarassades i menors a les quals el personal administratiu impedia la seva assistència sanitària normalitzada ha coincidit en el temps amb el curs de la Comunitat de Madrid. Aquests són només els que ens han arribat, temem que hi hagi molts que, després de la negativa, no hagin tornat», indiquen els portaveus de l’associació.

     

    Aquest és un article original de eldiario.es